Quan vaig veure aquesta recepta a un llibre que es diu "500 aperitivos", de l'editorial Blume, -i que evidentment em vaig comprar- vaig pensar que aquest plat havia d'estar boníssim. El formatge m'encanta, ja us ho he comentat en diverses ocasions, i si és fos o calent encara més. La recepta d'avui és supersenzilla i la podeu condimentar amb el que més us agradi. En el meu cas m'he servit d'unes herbes aromàtiques que han potenciat el sabor del camembert, convertint-lo en un aperitiu irresistible que no us podeu deixar perdre. Us animeu?
Ingredients:
1 camembert en caixa de fusta
Oli d'oliva
Sal
Pebre
Romaní
Farigola
Orenga
Preparació:
Escalfem el forn a 180º. Agafem el camembert i li traiem la primera capa. A continuació tirem un polsim de romaní, una mica de farigola i orenga. Ho salpebrem i tirem un rajolí d'oli d'oliva. Ho deixem a la safata de dalt del forn durant 20 minuts -dins de la caixa de fusta revestida amb un tros de paper pel forn- i, en acabat, ho servim immediatament. Es pot acompanyar de torradetes o trossets de pa.
Judith, jo tinc varies versions del camembert (o brie) al forn...m'apunto tb la teva!
ResponEliminaAvui t'envio al Xavi a sopar per menjar-se aquest camembert, que segur que el fas feliç... a mi per més ràbia que em faci, no... :P
ResponEliminaI provinc d'una família formatgera a tope... però els meus rulos esnifen massa formatge i es posen moixos! jijijiji
Però la foto és genial, com sempre!
Petonets preciosa!
Sandra
Ummm perfecte, aquests formatges aromatitzats són boníssims!!!!!
ResponEliminaPetonets
Este plato es un fijo en mi casa en verano (no me preguntes porqué en invierno no, porque no lo sé :/
ResponEliminaYo no quito la parte de arriba, solo la pincho varias veces con el tenedor y le pongo una mezcla de ajo, tomillo muy picados y aceite. Lo dejo un rato para que tome sabor y luego lo horneo como tú. Lo tomamos como si fuera una fondue. Es delicioso.
Preciosa foto
Besos guapa
Me encanta!. yo lo he hecho con el queso provolone. lo probaré con el camembert. me ha encantado la foto y la presentación. besos guapísima.
ResponEliminaYo lo hice una vez con torta del casar, y qué rico estaba... tu idea es genial, y la foto de libro!!
ResponEliminaJuju!! quina bona pinta... jo també sóc una fan del formatge ;)
ResponEliminamuakis
Guapa! Doncs si que ha d´estar bó això! Ja em val i jo comprant un provolone que ja porta incorporat les herbes :( Em quedo amb la recepta! Petonets!
ResponElimina¡Qué foto más chula Judith!, me parece un aperitivo genial, me lo apunto.
ResponEliminaUn besazo
Mmmmhhh me entra un hambre solo con ver la foto. Para picotear con tostaditas está muy bueno, pero has probado añadirlo a la pasta? Queda muy rico también! Bss
ResponEliminaMmmmm fàcil i boníssim!!
ResponEliminaJo també sóc molt formatgera i aquesta recepta m'ha agradat!!
Judith
Ohhh ideal, lo estoy visualizando en una cena entre amigos :):). Se me hace la boca agua!!
ResponEliminaEm compraré aquest llibre, m'agrada molt conèixer diferents tipus aperitius, però aquest, pot ser la meva fi. A mi també m'encanten els formatges, i fosos, com tu dius, encara més, la fondue em "xifla"!!! petons!
ResponEliminaDelicioso, lo probaré sin duda alguna.
ResponEliminaBesinos
M'encanta el formatge així! Jo també li vaig posant les herbetes que trobo per casa. Petonetes
ResponEliminaHola Judith,parece que ando de incognito cada dia comentando de una manera distinta.
ResponEliminaEstos quesos franceses son mi perdicion y el camembert todavia me gusta mas que el brie,me ha parecido un pinchito fantastico y la foto es impresionante.
Siempre te digo lo mismo pero es que es verdad.
Besos Esther
M'encanten aquestes receptes, quan en veig una penso que la faré però encara no m'he estrenat!
ResponEliminaT'ha quedat preciós!
Molts petonets.
soy igual de quesera que vos así que ya te imaginarás cómo me cae esta receta :o)
ResponEliminaOhhhhhh m'encanta! si me'l pogués menjar a través de la pantalla t'asseguro que ho faria! és molt bona idea, tan la recepta, com el llibre... però si me'ls hagués de comprar tots, els meus pares em farien fora de casa.... :P Per cert, ja tinc nom pel blog! és que al clubdecuines s'hi està molt bé però també porta desencisos, i amb un blog faré la meva sense que mani ningú! ;)
ResponEliminaAquesta recepta és èxit asegurat, la faig molt i es que és tan bo!!!!!petons
ResponEliminaEl camemebert al forn sigui quina sigui la versió, sempre és un triomf, a mi m'encanta!!!
ResponEliminaPetonets
Que foto y que presentacion!!......me encanta esta version!!........Abrazotes, Marcela
ResponEliminaNosaltres som uns apassionats del formatge, i ves per on la Isolda no el pot ni veure.
ResponEliminaAl forn em sembla molt original!Prenc nota.
Petonets,
Esther
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRecepta ràpida i exquisida! Ets una crack!
ResponEliminaJudith jo he fet aixó i després ho he barrejat amb pasta y esta de mort...són el macarrons de Jamie Oliver.
ResponEliminapetons
Umm me encanta este queso, y sobretodo la presentacion que has hecho
ResponEliminaY encima facilita de hacer
Un besete
Me ha parecido una idea excelente aromatizar el Camembert!. Queda precioso tal y como lo has presentado!!
ResponEliminaMoitos bicos
Una presentació sensacional. Del gust no en parlo però segur que supera fins i tot la presentació.
ResponEliminame encantan este tipo de recetas, tan sencillitas, tan buenas y con esa presentación.
ResponEliminaJo avui faré un sopar semblant, ja us l'explicaré!!
ResponEliminaPetonets
Yo tengo el mismo libro pero de pasteles! Es una maravilla, me gustaría comprar el que tienes! Me ha encantado esta receta.
ResponEliminaBesitos
Una idea xula, xula!! Apuntada pel dia que venguin convidats i es puguin estirar encara més els cabells!! La foto molt xula també!!
ResponEliminaSoc un poc especial amb els formatges, però el camembert m'agrada molt i els formatges calents i acabats de fondre m'encanten; bé excepte el roquefort...el primer dia que vaig quedar amb l'Òscar vàrem anar a menjar una pizza, el cambrer no em va entendre i enlloc d'una quatre estacions em va dur una quatre formatges...ufff...quin mal tràngol amb el roquefort!!! M'ho vaig menjar tot sense dir res ;DD. Ja t'he contant una altra batalleta!!
Ah, per cert, m'has botat a la resposta dels comentaris d'ahir!!...Bé, no t'ho tendré en compte, però a canvi m'has de sorprendre amb una recepta divendres, ok?
Me parece perfecto! Yo lo hice alguna vez pero el sabor me pareció un poco monótono pero con esas hiebas me apetece cantidad! Habrá que hacer unos buenos palitos de pan para mojar!
ResponEliminaLo hago a veces así y lo mezclo con pasta cocida...delicioso!!!
ResponEliminaJo si m'animo que té una pinta. Els altres 499 aperitius per quan?
ResponEliminaPetons!
Ana de: 5 sentidos en la cocina
A mi també m'ha agradat molt, és senzill, fàcil i ràpid de preparar, té una pinta boníssima i a mi també m'agrada el formatge calent. Què més es pot demanar? Besets.
ResponEliminaAquesta versió no l'he tastat mai, però ha de ser boníssima! Jo també sóc fan del formatge.
ResponEliminaPetons.
Sento no estar gaire al dia, però últimament el temps és or!!! Faré el que pugui ;-)
M'encanta!!!!
ResponEliminaSòc una apasionada de tot tipus de formatges o sigui que aquesta recpeta pa la saca!!!
Petonàs!
FICOU COM UMA APRESENTAÇÃO FANTASTICA...AMEI.
ResponEliminaBJS
Impressionant!! me l'apunto!!! M'encanta!! A casa sera tot un exit!! I es que som una familia de ratetes... jijijijijiji
ResponEliminaUn petonas
Sònia
Ficou ótimo.Tenha um ótimo dia. Um abraço, Marta.
ResponEliminaHola Judith!!! aquesta recepta la faig molt sovint, peró simplement el camembert, me l'ha guardo per fer-la. Mai s'he m'havia acudit.
ResponEliminaGràcies guapa un petonet
A mi me pones queso frente y pierdo los sentidos!!! Me vuelvo ratoncita pero a la de ya...que buena receta nenina, me ha encantado, no dejaría ni un poquito.
ResponEliminaBesiños, muchos.
Me encanta Judith! Hay que probarlo también!
ResponEliminaBesitos!
Això ha d'estar superbó, no?
ResponEliminaHo provaré quan tingui a casa reunió amb formatgeros... perquè a casa som 4 i només a 2 ens agrada, així que esperaré a que siguem més colla i ho faig segur!
Un petonet
Mmmm jo crec que, més que com a aperitiu per compartir, me'l podria menjar jo tota soleta com a plat... jaja
ResponEliminaA veure si m'animo a fer-lo perquè no sembla gens complicat!
Petons