>

dimarts, 30 de juny del 2015

Dues textures de pèsols: amanida i crema

L' estiu és sinònim d'amanides i cremes fredes, almenys al Bolet. Quan arriba la calor el que menys ve de gust es prendre menjars copiosos els quals fan que tinguem digestions pesades. Per això les amanides plenes de colors que podem improvisar amb els productes frescos de temporada; tomàquets, pebrots, nectarines, préssecs són una excel·lent proposta per un àpat geuger i ple de vitamines. 

Crec que en més d'una ocasió us he comentat que no sóc massa amant de les màquines, així que al Bolet fins fa poc només teníem un minipimer. Pel meu aniversari l'Yves em va regalar la Kitchenaid. Feia temps que em tenia enamorada el seu disseny i us haig de dir que li traiem bastant profit el Boletet i jo, encara que us confesso que no és 100% necessària. Ara, l'´ultima adquisició ha estat una batedora de gerra americana. A casa som incondicionals de les cremes fredes a l'estiu, i les calentes a l'hivern, així que fa uns dies em van entrar els 5 minuts i vam anar a comprar-ne una. A la nevera del Bolet ara, sempre, hi podeu trobar uns quants litres de gaspatxo o qualsevol crema refrescant.

Un any més la Rossilet del bloc Sugga-r ens proposa participar al seu repte #ponunaensalada amb la col·laboració de Claudia & Julia, Lafiore, Señoríos de Relleu, Un huerto en mi balcón i Vive la Fruta {del huerto a tu casa u oficina}. Des de fa uns quants dies la xarxa està plena d'amanides, i es que la Rossilet a aconseguit recopilar més de 100 amanides diferents, i això es diu ràpid, però us asseguro que no es tant senzill moure a tanta gent. 

Aquest any tampoc m'ho volia perdre, però ho he anat deixant fins l'últim moment i quasi no arribo. Són tantes les propostes que s'han presentat al repte que ja no sabia quina amanida fer. Per això he volgut fer una amanida diferent. A casa ens agrada molt l'amanida de pèsols i patates, sobretot si ha estat unes quantes hores reposant a la nevera i la mengem ben freda. En aquesta ocasió, en comptes de presentar l'amanida d'una forma tradicional, he optat per fer els dos menjars que ens agraden més a l'estiu, l'amanida i la crema. Espero Rossilet que acceptis aquesta versió d'amanida, al Bolet ens ha encantat i espero que a tots vosaltres també.


Ingredients per a 4 persones: 

2 patates grans
250 g de pèsols
1l de caldo de pollastre
Oli d'oliva
50 g de mató
100 ml de llet descremada
Sal
Pebre
Fulles de menta fresca
Daus de pernil ibèric


Preparació:

En una cassola posem el caldo de pollastre. Quan comenci a bullir, afegim els pèsols i les patates, la ceba, tot tallat a daus, i ho deixem durant 30 minuts. Un cop ho tinguem ho posem en un recipient. Afegim la llet, un bon raig d'oli d'oliva, ho salpebrem i afegim unes quantes fulles de menta, prèviament rentades, i ho passem pel minipimer fins que quedi una crema amb una textura fina, ho posem en un recipient hermètic i ho guardem a la nevera fins que estigui fred. Per últim, emplatem. En un bol posem una quantitat generosa de crema, afegim una mica de mató esmicolat, uns quants pèsols frescos, un rajolí d'oli, un polsim de pebre, uns quants daus de pernil, que prèviament haurem saltejat a la paella, i acabem decorant amb unes fulles de menta.



divendres, 12 de juny del 2015

Patates braves gregues

Hola! Hi ha algú que encara es passi per aquest bloc? Les últimes entrades que he publicat comencen igual: us demano disculpes per tenir-lo abandonat… I no sabeu el greu que em sap, ja que aquest bloc m'ha portat moltes alegries i, sobretot, moltíssimes ganes d'experimentar a la cuina i superar-me dia a dia. Si és difícil conciliar la vida familiar amb la laboral, ni us explico cuidar un bloc tal i com s'ho mereix.

Fa quasi dos mesos ja des de l'última recepta publicada, i no n'estic gens orgullosa. Durant aquest temps la feina m'ha absorbit la gran part de les meves hores, i ho dic d'una manera literal. He hagut d'entregar uns quants projectes i per fi he vist plasmat l'esforç de molts mesos de treball. Això suposa un esforç molt gran. Quan inaugurem un hotel, tots treballem al màxim, al 400%, i no estic exagerant. Dormim poc i viatgem molt. El més difícil? estar fora de casa. 

Tinc la sort de que el Boletet i l'Yves són un bon equip i, tot i que troben a faltar els menjars que els hi faig, ells sols s'en surten prou bé. Però per això, quan torno a casa, i tinc un temps per cuinar, m'agrada fer-lis els plats que més els hi agraden. I voleu saber quin és un d'aquests plats? Doncs les patates. Tant se val com les cuini, al Bolet tenen l'èxit assegurat.

Aquest mes a Memòries d'una cuinera us hem embolicat una mica amb les dates per poder deixar les vostres propostes. Des de fa 4 anys que us demanem que ens deixeu les vostres receptes el dia 28 de cada mes, però com l'últim mes ens vàrem retrassar més del compte, amb la Moni i l'Yves vam decidir que estaria bé ampliar el plaç i en comptes de fer el recull el dia 1 el faríem el dia 15. Alguns ens heu anat preguntant sobre aquest canvi, i des d'aquí us volem demanar disculpes si no us hem contestat, però us asseguro que aquest últim mes ha estat de bojos.

La proposta d'aquest mes son les patates braves, i tot i que als intregants del Bolet ens encanten les tradiconals, he optat per fer una recepta més fresca i adient per l'època de l'any que ens trobem. Espero que us agradin, i els més puristes de les braves espero que no us sentiu ofesos! 

Moltíssimes gràcies a tots els que heu participat, tot i haver-vos embolicat amb les dates.


Ingredients salsa: 

1 iogurt grec
Sal
Pebre
Fulles de menta fresca
Mel de romaní
1 gra d'all


Ingredients patates: 

500 g de patates petites
Sal
5 pebres
Oli d'oliva verge
Farigola
Pebre vermell picant
Orenga
Romaní


Preparació:

Posem les patates en una olla amb aigua, quan aquesta arrenqui el vull, les tapem i les deixem bullir durant uns 20 minuts, o fins que estiguin toves. Les posem en un escorredor i un cop eliminada l'aigua les disposem en una safata per anar al forn. és important que no estiguin sobre posades. A continuació les salpebrem, tirem un polsim de farigola esmicolada, unes fulles de romaní, orenga i pebre vermell picant -la quantitat dependrà de com ens agradi el picant-. Per últim tirem un bon raig d'oli d'oliva verge i ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 20 minuts.

Mentrestant, podem anar fent la salsa de iogurt. En un bol posem el iogurt grec, l'all esmicolat, una cullerada generosa de mel de romaní, unes fulles de menta esmicolades, un bon raig d'oli d'oliva verge i ho salpebrem. Ho remenem tot amb l'ajuda d'una cullera i un cop incorporats tots els ingredients, ho deixem refredar a la nevera fins al moment de degustar.

A l'hora de servir es aconsellable que les patates estiguin calentes i la salsa ben freda, ja que així el contrast de temperatures potenciaran més els sabors.