>

dimecres, 31 d’agost del 2011

Suau


Sembla mentida com les persones podem arribar a associar un gust amb una edat o unes persones determinades. Precisament, això és el que em passa amb el cafè. Quan us vaig presentar, ja fa un temps, la recepta del tiramisú, us vaig explicar que el cafè no m'agrada, però que hi ha dues excepcions on el tolero: el tiramisú i el Suau.

El Suau és una beguda a base de cafè que em fa viatjar en el temps. Recordo les sobretaules després d'un bon àpat de cap de setmana, els iaios, la padrina, els papes i la Moni tots a taula fent petar la xerrada i de sobte algú pregunta: qui vol un cafè?. La Moni i jo aixequem la mà i diem: nosaltres! Però és clar, és ben sabut per tothom que el cafè no es una beguda per a nens, igual que el cava. Però sempre hi ha l'excepció que confirma la regla, i aquesta es produïa si era Festa Major. A casa hi havia unes copes molt i molt petites on amb prou feines hi cabia un ditet de cava, suficient per mullar-nos els llavis i sentir-nos una miqueta més importants. A l'hora de prendre cafè -per sort en cap moment se'ns va passar pel cap demanar un cigaló- demanàvem un suau. La padrina ens va ensenyar, que si al cafè amb sucre l'hi afegíem gasosa obtenim una escuma molt i molt llaminera, i era moment de ser una miqueta més grans… 

El temps ha passat i, tot i tenir edat de prendre cafè, no en prenc mai; ja que no m'agrada el gust amarg que té. Fa temps que em rondava pel cap publicar aquesta recepta, però no ha estat fins aquest cap de setmana, mentre veia com el meu petit príncep feia la migdiada, que m'he animat a fer-la. Us recomano que si sou amants del cafè us animeu a tastar el Suau, una manera diferent de prendre'l.


Ingredients: 

Cafè 
Gasosa
Sucre
Canyella en pols
Glaçons de gel


Preparació:

En un got posem un cafè, a ser possible espresso, dues cullerades de sucre, remenem i afegim la gasosa. Veureu que l'escuma comença a pujar. Un cop haguem obtingut l'escuma desitjada, afegim uns glaçons -si voleu donar-li un toc més especial, aquests es poden fer amb el licor que més us agradi- i un polsim de canyella. És important que es begui immediatament.




dilluns, 29 d’agost del 2011

Galetes de formatge i romaní


Tard o d'hora tot s'acaba. Al Bolet ja hem passat pàgina a les vacances, en realitat el Boletet i l’Yves fins el dia 1 no comencen, però jo ja fa una setmana que estic treballant...

Aquest any han estat unes vacances molt i molt especials, i és que ha estat el primer cop que hem viatjat, una miqueta lluny, amb el nostre Boletet. Després de mirar moltes destinacions, vam decidir-nos per Croàcia. L’Yves ja feia molt temps que m’insistia, però jo, no sé per què, em resistia, i aquest any finalment hi hem anat. Han estat unes vacances on les 24 hores del dia s’han fet curtes. Hem gaudit d’allò més els uns dels altres i hem vingut amb alguna que altra novetat. Voleu saber la més important? Doncs que el nostre Boletet ja camina! Sí, sí! Com llegiu, ja camina solet -en realitat hem d’estar al seu costat perquè sinó s’embala i no ho acaba de controlar del tot- però comença a ser una mica independent! Quina por... ah! i hem descobert que és un fan dels gelats i de la pizza!

Fent 5 cèntims del viatge, us explicaré que vam volar fins a Venècia i allà vam llogar un cotxe amb el que vàrem vorejar tota la costa de Croàcia fins arribar a Dubrovnik. Si us haig de dir la part que més em va agradar –això no vol dir que la resta no m’agradés- va ser Ístria. On les platges en realitat són piscines naturals amb pedres. L’aigua és cristal·lina i molt neta. Aquest adjectiu es pot aplicar a la resta del país, ja que tant les ciutats i pobles com els seus paisatges estan increïblement nets.

Vàrem fer diverses parades a la península d’Ístria, Porec, Zadar, Tribunj, Vodice, Split, l’illa de Bra i Dubrovnik, per enumerar alguns llocs. Sembla mentida com fa relativament poc, aquest país ha estat en guerra. Ara, per sort, aquest mal son només queda en la memòria i en alguna que altra edificació on encara es poden veure els trets de les metralladores. Els croates són gentils i amables. Són conscients que el turisme és una font d’ingressos que s’ha de cuidar i els agrada tenir en compte cada detall. És un país que no és excessivament car, i és molt recomanable per viatjar amb nens. En realitat si algú m’hagués dit que estava a Itàlia m’ho hagués cregut... de fet l’Italià és una de les llengües que més hem utilitzat en aquest viatge! La gent està acostumada a rebre turisme Italià, i s’ha de dir que el parlen força bé, sinó l’altre idioma emprat és l’anglès, i si et trobes amb algú que només parla croat, xerreu amb català i tots contents -almenys jo ho vaig fer amb una iaia en un mercat, i ens en vam sortir prou bé-.

Abans de marxar no em vaig informar bé de la dieta que hi havia. Haig de confessar que estava molt il·lusionada amb tastar nous plats, però la meva sorpresa va ser quan al arribar al menú només hi havia, pasta, pizza, amanides i , això sí, peix fresc i sobretot musclos. Així doncs no vinc amb cap recepta nova sota el braç, però sí amb un somriure d’orella a orella.

Una de les coses que més m’ha agradat ha estat veure com cuidaven les seves cases. Les façanes estaven pintades amb colors terra, caldera i blancs. Alguns pobles mantenien les façanes de pedra i sobretot totes les cases eren engalanades amb geranis frondosos. Feia goig passejar pels carrerons de qualsevol poblet.

Com podeu veure la família Bolet venim encantats d’aquest país i el recomanem al 100%. Això sí, a veure si el proper any escollim un destí on aprengui alguna coseta nova de gastronomia...

Per treure’m el cuquet de cuinar, aquest cap de setmana, que ha estat de relax total, hem ocupat la casa dels meus sogres, i entre la piscina, el solet, les migdiades i el bon menjar, hem tingut temps per fer uns bons aperitius. Us deixo amb la recepta d’unes galetes de formatge que són un vici! Llàstima que en vaig fer poques, perquè acompanyades d’una caipirinha ben fresqueta són ideals!


Ingredients:

100 g de farina 
100 g de mantega
85 g de formatge sec
85 g de sucre normal
Popurri 5 pebres
Sal
2 ous
Romaní


Preparació:

Posem la mantega en un bol juntament amb la farina, quan estigui tot incorporat, afegim l'ou batut, un polsim de sal i pebre recent mólt amb el molinet, i les fulles de romaní tallades a trossets petits, i ho barregem. Es pot remenar amb l’ajuda d’una cullera, ja que no ha de quedar una massa molt fina. Un cop tinguem la pasta, tirem el formatge ratllat i tornem a remenar. Fem una bola amb la massa obtinguda, l'emboliquem amb paper film i ho posem a la nevera durant 30 minuts. A continuació, agafem boles de massa, més o menys de la mateixa mida, i les xafem un xic -si ho preferiu es pot estendre la pasta i tallar-la amb l'ajuda d'un tallapastes-. Les col·loquem a la safata del forn, on prèviament haurem col·locat un tros de paper. Les posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 10 minuts i les deixem refredar a temperatura ambient.




dimarts, 23 d’agost del 2011

Llimonada caribenya

Que curtes poden arribar a ser les vacances, no? Els dies passen volant... però avui no toca parlar d’això, ja que en realitat fins el proper dia 29 no torno a publicar. La recepta d’avui és l’aportació que cada mes fa l’Yves -el monstre culinari- a Memòries d’una cuinera. Aquest més ha decidit preparar una llimonada amb un toc de rom que combinen perfectament, encara que us haig de confessar que el que més li ha agradat, aquest cop, és fer la foto. No us podeu arribar a imaginar les proves que ha fet, i és que ja us he comentat en alguna ocasió que, a casa, qui realment sap fer fotos és ell! Així doncs, sense allargar-me més us deixo amb la seva recepta perquè seguiu, els que podeu, gaudint d’uns dies de platja. Mentrestant jo aniré pensant amb quina recepta torno el proper dilluns... 

Voldria acabar aquesta entrada comentant-vos que el web 3cat24 ahir va recomanar aquest bloc. Aquest portal té com a objectiu fer difusió dels blocs en català, per això cada dia recomanen un. Aquest mes tinc el privilegi d'haver sortit juntament amb la Moni -Coses de Llàbiro- i l'Yves -Amb idees a la llengua- tot un honor.

Bon cap de setmana a tothom i ens veiem la popera setmana amb les piles carregades!


Ingredients:

200 ml d’aigua mineral freda

2 c/s de sucre

5 llimones

100 ml de rom

Gel
 


Preparació:

Exprimim el suc de 4 llimones i el posem en una coctelera. Afegim el sucre, l’aigua, uns talls de llimona i el rom. Ho remenem bé i ho posem als gots o copes on ho vulguem servir. Per acabar afegim uns quants glaçons de gel.

 

dilluns, 15 d’agost del 2011

Tastets de préssec i vieira amb un toc de farigola

Hola! Ja sé que us vaig dir que tornaria el dia 29, però no podia deixar de participar a la recepta del 15! Així que si tot ha sortit bé - i Blogger no m’ha fet boicot-, la recepta d’avui l’he deixat programada per no faltar a la cita que cada mes ens proposen la Sandra i el Xavi d'els fogons de la Bordeta.

Aquest cop, el tema proposat és el préssec, i no sabeu el munt de receptes que he pensat. Els préssecs són una de les meves fruites preferides, així que vaig estar encantada quan vaig llegir el nou repte. Podria haver fet una recepta dolça, però estic convençuda que hi haurà un munt. Per això, al final, m’he decantat per unes cassoletes que serveixen com a aperitius per a una ocasió especial, on el contrast dolç-salat no deixarà indiferent a cap dels convidats.

Mentre al Bolet seguim gaudint -així ho espero- de les vacances en terres llunyanes, us deixo aquest aperitiu i prometo que quan arribi em posaré al dia de totes les vostres cuines i de la recepta del 15! Que passeu un bon dia de la Mare de Déu d’agost i gaudiu de les festes majors que hi ha per tot arreu. Mentrestant nosaltres aprofitarem per celebrar que avui fa 11 anys que l’Yves i jo ens varem veure per primera vegada, i des d'aleshores ja no ens hem separat...


Ingredients:

1 làmina de pasta de full
12 vieires
2 préssecs de vinya
1 ceba mitjana
Farigola
Mel de taronger
Popurri de 5 pebres
Oli d’oliva


Preparació:

Agafem la pasta de full i, amb l’ajuda d’un tallador, fem rodones. Les col·loquem a la safata del forn, prèviament folrada amb paper, i les punxem. A continuació tallem mitges llunes de préssec, d’uns 2-3mm, i les disposem a sobre. En una paella, amb un bon raig d’oli d’oliva, enrossim la ceba  tallada a tiretes. Un cop la tinguem tova, afegim una cullerada gran de mel, i remenem a foc lent, fins que ens quedi caramel·litzada. Per acabar posem una mica de ceba a sobre de les bases de pasta de full, un polsim de pebre, unes quantes flors de farigola esmicolades i ho enfornem durant 20 minuts a 180º. Un cop transcorregut aquest temps i, just abans de servir, passem les vieires per la planxa, les salpebrem, i les disposem a sobre.


dilluns, 8 d’agost del 2011

Bon estiu...

Avui el món de juju tanca per vacances! Al Bolet ja ho tenim tot preparat per gaudir d'uns dies de desconnexió total. No sé si a aquestes alçades podré fer-ho -reconec que estic enganxada a la blocosfera gastronòmica!-. Però l’ocasió s’ho val. Els meus dos bombons m’han proposat anar de viatge, i clar, qui es pot resistir? 24 hores plegats, gaudint de bon temps -això esperem-, un nou país, platja, nova gastronomia i, sobretot, una immillorable companyia. Creieu que puc demanar més? Jo no...
 
No patiu, prometo agafar moltes idees noves i tornar amb més ganes -si es pot- i energia per poder-vos presentar noves receptes i compartir amb tots vosaltres una miqueta del Bolet.
Només em queda dir-vos que aprofiteu per gaudir del bon temps, els xiringuitos, les tapes, la paella, els còctels... i, sobretot, el bon humor que transmet la gent durant aquesta època de l’any!
 
Ens veiem el 29 d’agost amb noves receptes. Molts petonets a tots i sobretot, bones vacances!!!!


divendres, 5 d’agost del 2011

Llimonada

Aquest estiu està sent una mica especial, i és que el temps que estem tenint no és precisament el desitjat. Passem d’un dia calorós amb molta xafogor a tenir el diluvi universal en 5 minuts. El dissabte passat a Barcelona, en un tres i no res, va caure una tromba d’aigua  impressionat. Aquell mateix dia era l’escollit per celebrar l’aniversari del Boletet. Ja feia molts dies que ho estàvem preparant i no sabeu la il·lusió que ens feia. Havíem convocat els amics a les 4 de la tarda i 10 minuts abans havíem acabat de guarnir el jardí i parar la taula, amb l’ajuda de la família Llàbiro, els avis i les minines de Porto. Ja des del matí vèiem que el sol no ens acompanyaria, però el que no ens imaginàvem era que caigués la que va caure. Per sort, els convidats van fer possible que el nostre petit príncep tingués la festa que es mereixia, i el temps va quedar en segon lloc... El van omplir de regals, petonets i sobretot: molt d'amor. M’hagués encantat que li haguéssiu vist la cara mentre tots cantàvem el moltes felicitats i li acostàvem el pastís amb 1 espelma, en aquell moment es va adonar que era el protagonista de la festa.
 
Avui m’encantaria agrair a tots els amics, petits i grans, que van fer possible que un dia gris i plujós es convertís en un dia inoblidable pel Boletet!!! Gràcies, gràcies i gràcies, sou els millors. Ah! i estigueu tranquils que prometo publicar les receptes que vareu tastar i que no estan publicades encara al bloc, i també els vostres suggeriments...
 
Aquest mes molts dels blocaires ja estan de vacances, i altres no tardarem massa en estar-ho, però com ja us vam avançar fa uns dies a Memòries d’una cuinera no tanquem per vacances. Teniu fins el proper dia 28 per presentar les vostres propostes de llimonada, una beguda molt refrescant que s’ha utilitzat des de fa molts anys per intentar pal·liar els efectes nocius de les altes temperatures. Esperem que us animeu a deixar la vostra recepta! De moment us deixo la meva, que espero que us agradi molt. Molt bon cap de setmana.
 

Ingredients:

750 ml d’aigua mineral
3 c/s de sucre
3 llimones
3 llimes
Menta fresca
Flors de lavanda
Gel
 

Preparació:

Exprimim el suc de 2 llimes i dues llimones i el posem en una gerra. Afegim el sucre, l’aigua, les fulles de menta senceres, uns talls de llima i de llimona i les flors de lavanda. Ho remenem bé i ho posem a la nevera durant 1 hora. Abans de servir afegim uns quants glaçons de gel.




dimarts, 2 d’agost del 2011

Pasta amb mango, formatges i vinagreta de nous

Últimament la nostra nevera està una mica buida -per no dir molt buida-. I és que per una raó o una altra no la volem omplir. Serà perquè les vacances estan a prop? O, serà perquè ens estem tornant mandrosos? De totes maneres hem de seguir menjant. Ahir vam fer una visita ràpida al supermercat i quan li vaig preguntar a l'Yves què voldria per sopar... A que no sabeu què em va dir? Doncs sí, l'heu encertat: pasta. Aquest cop al ser el primer dia d'agost, i caure en dilluns, no fa falta que us digui que el supermercat també feia una mica de pena. Així doncs vaig haver d'improvisar una mica. Amb un paquet de pasta seca, una mica de formatge blau -sí, heu llegit bé, formatge blau!!!!- i un mango vam tenir un sopar d'allò més refrescant, i sobretot ràpid.


Ahir va ser una tarda molt especial, i és que vaig tenir l'honor d'anar al cinema a veure l'última pel·lícula del Harry Potter amb la Princess. Ens ho vam passar genial, a més l'Aina li va fer un gran favor a l'Yves. Encara que no us ho creieu, no li fa gaire el pes aquest mag adolescent, de fet li fan por les seves pel·lícules, però shhhhh, que no ho sàpiga ningú. Va ser una tarda on vaig poder gaudir de la seva companyia… De fet ja sabem quina serà la propera peli que hem d'anar a veure! Però crec que ens haurem d'esperar una mica.


Mentre esperem que s'estreni la nova pel·lícula de la saga Crepuscle, per anar-la a veure amb la Princess, us deixo aquesta pasta ràpida i molt refrescant. Espero que us agradi molt.


Ingredients:

250 g de llacets de verdures
100 g de formatge feta
100 g de formatge blau
50 g de nous
1 mango
100 g de sàlvia vermella

Ruca
5 raves 
Olives negres sense pinyol
Olives verdes sense pinyol
Vinagre de Mòdena
Mel de romaní
Oli d’oliva

Llavors de sèsam negre
5 pebres
Sal



Preparació:

Agafem la pasta i la bullim fins que estigui "al dente", normalment fan falta uns 10 minuts per aquest tipus de pasta. Mentrestant, tallem a daus el mango, els formatges, les olives i els raves i ho reservem. Un cop tinguem la pasta al punt, l'escorrem i la col·loquem en un bol. Afegim els formatges, el mango, les olives, els raves i les fulles de sàlvia i ruca i ho barregem. A continuació, preparem la vinagreta. Posem 3 cullerades d'oli per una de vinagre de Mòdena; afegim un polsim de pebre i de sal, una cullerada sopera de mel de romaní, una mica de sèsam negre i les nous esmicolades. Ho remenem i amanim la pasta.