Tard o d'hora tot s'acaba. Al Bolet ja hem passat pàgina a les vacances, en realitat el Boletet i l’Yves fins el dia 1 no comencen, però jo ja fa una setmana que estic treballant...
Aquest any han estat unes vacances molt i molt especials, i és que ha estat el primer cop que hem viatjat, una miqueta lluny, amb el nostre Boletet. Després de mirar moltes destinacions, vam decidir-nos per Croàcia. L’Yves ja feia molt temps que m’insistia, però jo, no sé per què, em resistia, i aquest any finalment hi hem anat. Han estat unes vacances on les 24 hores del dia s’han fet curtes. Hem gaudit d’allò més els uns dels altres i hem vingut amb alguna que altra novetat. Voleu saber la més important? Doncs que el nostre Boletet ja camina! Sí, sí! Com llegiu, ja camina solet -en realitat hem d’estar al seu costat perquè sinó s’embala i no ho acaba de controlar del tot- però comença a ser una mica independent! Quina por... ah! i hem descobert que és un fan dels gelats i de la pizza!
Fent 5 cèntims del viatge, us explicaré que vam volar fins a Venècia i allà vam llogar un cotxe amb el que vàrem vorejar tota la costa de Croàcia fins arribar a Dubrovnik. Si us haig de dir la part que més em va agradar –això no vol dir que la resta no m’agradés- va ser Ístria. On les platges en realitat són piscines naturals amb pedres. L’aigua és cristal·lina i molt neta. Aquest adjectiu es pot aplicar a la resta del país, ja que tant les ciutats i pobles com els seus paisatges estan increïblement nets.
Vàrem fer diverses parades a la península d’Ístria, Porec, Zadar, Tribunj, Vodice, Split, l’illa de Bra i Dubrovnik, per enumerar alguns llocs. Sembla mentida com fa relativament poc, aquest país ha estat en guerra. Ara, per sort, aquest mal son només queda en la memòria i en alguna que altra edificació on encara es poden veure els trets de les metralladores. Els croates són gentils i amables. Són conscients que el turisme és una font d’ingressos que s’ha de cuidar i els agrada tenir en compte cada detall. És un país que no és excessivament car, i és molt recomanable per viatjar amb nens. En realitat si algú m’hagués dit que estava a Itàlia m’ho hagués cregut... de fet l’Italià és una de les llengües que més hem utilitzat en aquest viatge! La gent està acostumada a rebre turisme Italià, i s’ha de dir que el parlen força bé, sinó l’altre idioma emprat és l’anglès, i si et trobes amb algú que només parla croat, xerreu amb català i tots contents -almenys jo ho vaig fer amb una iaia en un mercat, i ens en vam sortir prou bé-.
Abans de marxar no em vaig informar bé de la dieta que hi havia. Haig de confessar que estava molt il·lusionada amb tastar nous plats, però la meva sorpresa va ser quan al arribar al menú només hi havia, pasta, pizza, amanides i , això sí, peix fresc i sobretot musclos. Així doncs no vinc amb cap recepta nova sota el braç, però sí amb un somriure d’orella a orella.
Una de les coses que més m’ha agradat ha estat veure com cuidaven les seves cases. Les façanes estaven pintades amb colors terra, caldera i blancs. Alguns pobles mantenien les façanes de pedra i sobretot totes les cases eren engalanades amb geranis frondosos. Feia goig passejar pels carrerons de qualsevol poblet.
Com podeu veure la família Bolet venim encantats d’aquest país i el recomanem al 100%. Això sí, a veure si el proper any escollim un destí on aprengui alguna coseta nova de gastronomia...
Per treure’m el cuquet de cuinar, aquest cap de setmana, que ha estat de relax total, hem ocupat la casa dels meus sogres, i entre la piscina, el solet, les migdiades i el bon menjar, hem tingut temps per fer uns bons aperitius. Us deixo amb la recepta d’unes galetes de formatge que són un vici! Llàstima que en vaig fer poques, perquè acompanyades d’una caipirinha ben fresqueta són ideals!
Ingredients:
100 g de farina
100 g de mantega
85 g de formatge sec
85 g de sucre normal
Popurri 5 pebres
Sal
2 ous
Romaní
Preparació:
Posem la mantega en un bol juntament amb la farina, quan estigui tot incorporat, afegim l'ou batut, un polsim de sal i pebre recent mólt amb el molinet, i les fulles de romaní tallades a trossets petits, i ho barregem. Es pot remenar amb l’ajuda d’una cullera, ja que no ha de quedar una massa molt fina. Un cop tinguem la pasta, tirem el formatge ratllat i tornem a remenar. Fem una bola amb la massa obtinguda, l'emboliquem amb paper film i ho posem a la nevera durant 30 minuts. A continuació, agafem boles de massa, més o menys de la mateixa mida, i les xafem un xic -si ho preferiu es pot estendre la pasta i tallar-la amb l'ajuda d'un tallapastes-. Les col·loquem a la safata del forn, on prèviament haurem col·locat un tros de paper. Les posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 10 minuts i les deixem refredar a temperatura ambient.
