Natilles de xocolata

Fa temps que a casa ens encanten els Financers, de qualsevol tipus. Per fer-los necessitem les clares d’ou, així que acostumo a tenir excedents de rovell d’ou. Abans no sabia molt bé amb quina recepta utilitzar-los, però des de fa uns quants mesos que ho tenim clar: crema catalana o natilles de xocolata.

Recordo que, quan era petita, de tant en tant, la meva mare comprava natilles de xocolata i ens encantaven! Per això, fa uns dies, vaig decidir emprar els rovells per intentar fer-ne de casolanes i el resultat ens va encantar, sobretot a mi, perquè tant el Boletet com l’Yves, prefereixen les tradicionals.

Ara que s’acosten dies de quedar-nos a casa mig confinats per intentar que els números de la pandèmia no siguin desorbitats, és un bon moment per cuinar. No sé vosaltres, però a mi em relaxa molt i quan estic molt estressada és una de les activitats que més m’agrada fer i a casa ho agraeixen molt! Com bé sabeu, són molt exigents amb els àpats i els caps de setmana sempre hi ha un motiu per fer-ne un de ben complert.

Espero que us animeu a fer-les, sobretot si teniu petits o golafres a casa, són un vici! Molt bon cap de setmana i, sobretot, cuideu-vos.




Ingredients per a 4 persones:


4 rovells d’ou
100 g de sucre
20 g de Maizena
20 g de cacau
400+100 ml de llet
1 branca de canyella
Essència de vainilla


Preparació:




En una cassola posem els 400 ml de llet i la branca de canyella i ho cuinem a foc mig fins que arrenqui el bull. Mentrestant, en un bol, posem els rovell d’ou, el sucre i la llet i ho remenem fins obtenir una barreja homogènia. A continuació afegim la Maizena tamisada i ho barregem tot fins que quedi ben incorporat. Afegim el cacau en pols i ho incorporem i, per últim, afegim una mica d’essència de vainilla. Un cop arrenqui el bull de la llet, ho deixem un parell de minuts al foc, ho retirem i afegim la resta d’ingredients. Ho remenem bé amb l’ajuda d’unes barnilles metàl·liques i ho cuinem a foc baix durant uns 5 minuts aproximadament, sense deixar de remenar. El temps de l’última cocció dependrà de la textura final que vulguem aconseguir, però heu de tenir en compte que la crema, un cop es refreda, queda més densa. Finalment, repartim la crema a les cassoletes, les deixem refredar a temperatura ambient i, per acabar, les posem a la nevera. 

Crema catalana amb mascarpone

Ara que fa bon temps, al Bolet tenim poques ganes d'estar a casa el cap de setmana, per això últimament gaudim al màxim del bon temps, encara que aquest cap de setmana no ens ha acompanyat massa. 

El Boletet està per menjar-se'l, no pas perquè cada dia estigui més gran i guapo, sinó perquè cada dia està més xerraire. Últimament tenim unes converses molt profundes i té moltes ganes de compartir qualsevol cosa amb nosaltres, així que ja us podeu imaginar com de contents estem l'Yves i jo. A més, les seves ganes per cuinar cada cop són més grans i ja no sóc jo qui li demano si em vol ajudar a la cuina, sinó que ell solet ja em demana per si podem fer unes magdalenes, un pastís de xocolata o qualsevol cosa que li vingui de gust! Ep, però que consti que també li ve de gust cuinar un bon plat de verdura.

Ara feia molt temps que no fèiem crema catalana a casa, però l'altre dia vaig fer financers i tenia un excedent important de rovells d'ou, així que vaig pensar que seria una bona idea fer-ne, ja que a casa ens encanta! Com que ja tenia al bloc publicada la recepta tradicional vaig decidir provar de fer-la amb mascarpone i el resultat ens va encantar! De sobres sabeu que al Bolet ens encanta el formatge, així que una crema amb formatge de postres havia de ser un luxe pel paladar, us asseguro que així va ser. 

Espero que us agradi tant com a nosaltres aquesta recepta i us animeu a fer-la, si és així ja ens explicareu què tal us ha quedat! Bona setmana a tothom, esperem poder tornar a publicar cada setmana!!!  

Per cert, avui al Bolet estem de celebració, és el sant de l'Yves, així que el petit i jo aquesta tarda li farem un bon pastís per poder celebrar-lo com Déu mana! Per molts anys amor, l'Àitor i jo t'estimem moltíssim i desitgem que tinguis un bon dia i que ho puguem celebrar plegats durant molts i molts any. Felicitats!!!! 

Ingredients per a 6 uts.:

500 ml de llet

125 g de sucre

El suc d'una llimona

1 branca de canyella

4 rovells d’ou

20 g de midó

200 g de mascarpone

Sucre

Preparació:

En una cassola posem la llet, el suc de la llimona, la branca de canyella i el mascarpone, ben integrat amb la llet, i ho portem a ebullició. Un cop arrenqui el bull, apaguem el foc i ho reservem. En un bol agafem els rovells d’ou i els barregem amb el sucre fins que blanquegin. Afegim a poc a poc el midó, dissolt prèviament amb una mica de llet, i el passem per un colador. Ho barregem a poc a poc i afegim la llet que hem reservat amb molta cura. Un cop tenim una barreja homogènia ho posem en una cassola a foc lent. No parem de barrejar, i un cop estigui espès ho retirem del foc i ho posem als recipients perquè es refredi. Un cop la crema s’hagi refredat a temperatura ambient -entre, 15 ó 20 minuts-, la posem a la nevera fins 10 minuts abans de servir. Per acabar la presentació tirem generosament sucre a sobre de la crema i amb l'ajuda d'un bufador la cremem fins obtenir el color desitjat. Per acompanyar-la us aconsello servir-la amb uns daus de fruita.

Flam de poma

Aquest cap de setmana al Bolet no hem parat ni un segon. El divendres vam anar a sopar a una festa de superherois a Llàbiro. El passat dimarts el Lluc va fer 5 anys, així que la Moni li va preparar una festa a la seva mesura, ell era el Batman i el Boletet era l'Spiderman! Els hauríeu d'haver vist, els petits eren molt feliços amb les seves disfresses. I els papes, com no, se'ns queia la baba. Com bé sabeu, el divendres també era l'aniversari de l'Yves, així que el pastís va ser compartit i tots dos van bufar les espelmes -en realitat en van ser 3, el Boletet també va col·laborar!-, encara que l'Yves també va tenir el seu pastís preferit -pastís de formatge- a primera hora del matí perquè bufés les espelmes al Bolet.

El dissabte, vam fer la primera calçotada de l'any. En realitat us haig de confessar que jo fa anys que no tasto els calçots, ja que em senten molt malament i vaig decidir que seria millor no menjar-ne. Vam quedar amb una colla d'amics i ens ho vam passar molt bé, sobretot els més petits, ja que van poder córrer i jugar a futbol amb els més grans. A sobre, de postres, dues de les parelles que van venir ens varen donar unes notícies fantàstiques, així que la jornada va ser completa.

El diumenge, per no perdre la tradició, vam anar a fer el vermut pel barri. Els que sou del barri de Sant Antoni us haureu adonat que últimament surten bars com bolets, uns amb més gràcia que d'altres. La família Bolet a poc a poc anem tastant tots aquells locals que d'entrada ens criden l'atenció, uns cops amb més sort que d'altres, i anem provant totes les patates braves del barri! I és que un aperitiu de diumenge no seria el mateix sense unes bones braves, oi? Per acabar d'arrodonir el cap de setmana, vam fer un bon dinar i, sobretot, unes bones postres, els flams de poma que us presentem avui. Una recepta molt senzilla que fa les delícies de qualsevol paladar, ja sigui gran o petit, i si a sobre els acompanyeu amb uns carquinyolis, encara més.

Molt bona setmana a tothom! A veure si la pluja descansa una mica i per fi surt el sol, encara que crec que soc massa optimista...

Ingredients per a 8 uts. : 

2 pomes golden

4 ous

2 rovells d'ou

150 g de sucre

500 ml de llet

1 baina de vainilla

La pell d'una llima

Canyella en pols

Caramel

Preparació:

En una cassola posem la llet, el sucre, la baina de vainilla partida per la meitat i separant les llavors amb l'ajuda d'un ganivet i la pell d'una llima. Ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir i, després de dos minuts, ho retirem. En un bol batem els ous i els rovells i ho posem a la barreja anterior. Remenem fins obtenir una barreja homogènia i afegim les pomes que prèviament haurem pelat i tallat a daus petits. Posem una mica de caramel als recipients i els omplim amb la crema. Per últim, coem els flams al bany Maria durant 30 minuts al forn preescalfat a 180º. Un cop transcorregut aquest temps, els deixem refredar a temperatura ambient i els posem a la nevera, perquè acabin de quallar. Abans de servir, els decorem amb un polsim de canyella en pols.

Flam amb gerds

El meu iaio Salva, el pare de la meva mare, era un enamorat dels flams, sobretot si anaven acompanyats amb nata. Cada cop que en menjo em recordo molt de com gaudia d'aquestes postres!

Al Bolet haig de reconèixer que som més de natilles, però de tant en tant uns bons flams sempre ens vénen de gust, sobretot si són casolans. Són unes postres molt senzilles de fer i que ens poden donar molt de joc, ja que els podem fer dolços o salats.

En aquesta ocasió la meva aportació al repte de Memòries d'una cuinera són uns flams que segueixen la recepta tradicional del bar Pinotxo, situat al mercat de la Boqueria de Barcelona. Fa un parell d'anys, pel meu aniversari, la Susana -una companya de feina- em va regalar un llibre de cuina on es recopilaven les millors receptes d'aquest local emblemàtic. Quan vaig començar a rumiar quina recepta faria vaig estar fullejant els llibres que tinc i, finalment, vaig decidir-me per aquesta, encara que hi ha unes lleugeres modificacions. Per intensificar el gust, he afegit una branca de canyella i la pell d'una llimona, a part d'afegir el toc colorista dels gerds, el resultat ha estat fantàstic! Us recomano que us animeu a provar-los, us asseguro que no tenen res a envejar als millors del món.

Moltíssimes gràcies a tots aquells que participeu als reptes de Memòries d'una cuinera, aquest mes sembla que la proposta us ha agradat molt i ja estem rebent un munt de receptes. Si us animeu a participar, recordeu que teniu fins el proper dia 28 per deixar les vostres receptes. El dia 1 us presentarem el recopilatori amb totes les participants. Us hi esperem!

Ingredients per a 6 uts.:

4 ous

2 rovells d'ou

150 g de sucre

500 ml de llet

1 branca de canyella

La pell d'una llimona

Essència de vainilla

200 g de gerds

Sucre glaç

Caramel

Preparació:

En una cassola posem la llet, el sucre, la branca de canyella, la pell de la llimona i una mica d'essència de vainilla. Ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir i, després de dos minuts, ho retirem. En un bol batem els ous i les clares i posem la barreja anterior. Remenem fins obtenir una barreja homogènia i afegim uns quants gerds. Posem una mica de caramel als recipients i els omplim amb la crema. Per últim, coem els flams al bany Maria durant 30 minuts al forn preescalfat a 180º. Un cop transcorregut aquest temps, els deixem refredar a temperatura ambient i els posem a la nevera, perquè acabin de quallar. Abans de servir, els decorem amb uns gerds i un polsim de sucre glacé.

Natilles de fruita de la passió

A casa tenim un fan dels Petit suís i de les natilles. Si fos per ell, cada 5 minuts en menjaria, però per sort la resta de coses també li agraden i és fàcil fer-lo entrar en raó per portar una dieta equilibrada.

Sabeu de sobres que a casa tinc dos crítics culinaris i cada vegada és més difícil que em posin bona nota. Quan faig una nova recepta sempre espero els seus comentaris, tot i que a vegades no són tan positius com desitjaria. Per això quan els hi agrada una cosa sé que ho diuen sincerament.

Fa uns dies que vam comprar al mercat unes quantes fruites de la passió i van estar rondant per la nevera. Finalment, diumenge em va venir la inspiració i vaig pensar que seria bona idea usar aquests fruits tan saborosos per fer les natilles per a Memòries d'una cuinera. El resultat va ser espectacular, tant va ser així que el Boletet quan li preguntava si volia una natilla em deia: "sí, però les de la mama?". Quina il·lusió més gran sentir que el meu estimat Boletet i el Monstre culinari s'han tornat fans de les natilles de la mama!

Moltíssimes gràcies a tots els que feu possible que cada mes fem una bona recopilació de receptes per Memòries d'una cuinera. Recordeu, els més despistats, que teniu fins el proper dia 28 per presentar les vostres receptes. Us hi esperem a tots! 

Ingredients per a 5 uts.:

500 ml de llet descremada

200 ml de nata per cuinar

4 fruites de la passió

125 g de sucre

40 g de Maicena

1/2 llima

2 rovells d'ou

Preparació:

Agafem la llet i la Maicena i la barrejarem amb l'ajuda del minipimer fins que no hi hagin grumolls. A una cassola posem la nata, el sucre, la barreja que hem fet abans, el suc de mitja llima, els rovells d'ou i la polpa de la fruita de la passió; ho cuinem a foc mig fins que comenci a espessir. Ho retirem del foc i ho posem als recipients on ho vulguem presentar. Ho deixem refredar a temperatura ambient i ho posem a la nevera durant un mínim de 3 hores.

Crema de llima amb cireres

Ja tornem a ser dia 15 -tot i que ja sigui gairebé dia 16-: Com cada mes, toca publicar la proposta de La recepta del 15, aquest cop dedicada a les cireres, un dels fruits més saborosos de l'estiu.

Des de què ha començat la temporada de les cireres he anat publicant unes quantes receptes: magdalenes i crema de formatge entre d'altres. Si us sóc sincera, no pararia de fer-ne.

Aquest cop he fet una recepta molt senzilla, però no per això menys bona. L'altre dia, quan vaig fer el pastís de xocolata amb crema de llima, el Monstre culinari -l'Yves- em va fer una petita crítica: li sobrava la menta -ell no la suporta-, així que vaig creure que seria bona idea repetir la crema i substituir la menta per trossets de cirera. El resultat és boníssim -i ben calòric-, i el Mostre culinari ha quedat encantat amb aquest canvi.

Gaudiu de les últimes hores del cap de setmana -nosaltres ho estem fent!- i demà comenceu amb un somriure d'orella a orella la setmana, ja veureu com així el proper divendres estarà més a prop.

Ingredients per a 8 uts.:

250 g de formatge cremós tipus Philadelphia

500 g de nata per muntar

2 llimes

150 g de sucre

50 g de cireres

Preparació:

Muntar la nata -és important que estigui freda per evitar que no qualli-, afegir el sucre, el suc de les llimes i incorporar-ho pausadament per evitar desfer la crema. A continuació, afegir la pell d'una llima ratllada i les cireres, sense pinyol, tallades a trossets, barrejar-ho, omplir els recipients i deixar-ho refredar a la nevera un mínim de dues hores -encara que us aconsello fer-ho el dia anterior-.

Creme Brûlée de caipirinha per la Sandra

Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys… Avui, 30 d'abril, és un dia molt important. És l'aniversari de la Sandra d'Els fogons de la Bordeta. No és un aniversari qualsevol, avui és especial perquè fa 30 anys!

Què us puc dir de la Sandra si tots vosaltres ja la coneixeu? És una persona extravertida que irradia alegria per allà on passa. La primera vegada que ens vam trobar, vam començar a xerrar i semblava que ens coneguéssim de feia anys -serà pels milers d'e-mails que ens havíem intercanviat abans?-. Quan estàs amb ella no pots parar de riure, i això és molt important avui en dia, com a mínim jo ho valoro moltíssim.

Avui, la família Bolet et volem felicitar d'una manera molt especial. Quina millor manera que fer-ho amb una bona caipirinha? Doncs aquí tens la nostra versió! Però com veuràs no és l'única, ja que la Moni -Coses de llàbiro-, la Laura -Coure Coulants- i la Paula -Bon Tiberi- també t'han preparat una versió. Evidentment no és una caipirinha qualsevol, ja que tu et mereixes això i molt més! 

Esperem que tinguis un dia molt especial i que siguis molt feliç! Ja sabem que a la Bordeta heu començat la festa. Estic convençuda que avui t'espera un dinar de luxe i moltíssimes coses més. Nosaltres, mentrestant, no trobem data per fer el nostre tall de red velvet, et felicitem amb aquesta creme Brûlée de caipirinha que t'asseguro que està boníssima. Gaudeix molt d'aquest dia tan especial i, sobretot, bufa fort les espelmes! Per molts anys solet.

Ingredients crema:

450 ml de llet

50 ml de cachaça

125 g de sucre

3 pells de llima

2 rovells d’ou

20 g de midó

Canyella en pols

1 llima

Preparació: 

En una cassola posem la llet, la cachaça, les pells de llima i ho portem a ebullició. Un cop arrenqui el bull apaguem el foc i ho reservem. En un bol agafem els rovells d’ou i els barregem amb el sucre fins que blanquegin. Afegim a poc a poc el midó, dissolt prèviament amb una mica de llet, i el passem per un colador. Ho barregem de mica en mica i afegim la llet que hem reservat amb molta cura. Un cop tenim una barreja homogènia, afegim el suc de mitja llima i ho posem en una cassola a foc lent. No parem de barrejar i, un cop estigui espès, ho retirem del foc i ho posem als recipients perquè es refredi. Un cop la crema s’hagi refredat a temperatura ambient -entre, 15 ó 20 minuts-, la posem a la nevera i la deixem refredar. Abans de servir ratllem una mica de pell de llima, irem un polsim de canyella i sucre, i amb l'ajuda d'un bufador cremem el sucre fins que ens quedi ben torrat.

Petit Suisse

Quants Petit Suisse us donaven quan éreu petits? A mi me'n donaven dos, encara que crec que no em va servir massa, perquè la meva alçada no és per tirar cohets.

Quan les noies de Film & food ens van proposar, per aquest mes, cuinar una recepta que ens fes viatjar en el passat i recordar el menjar que més ens agradava de petits... ho vaig tenir difícil. Així com amb la roba recordo perfectament que el meu conjunt preferit era una camisa i una faldilla a quadrets de colors blaus i groc i un xandall de la Kitty -que teníem igual la Moni i jo-, amb el menjar m'ha costat decidir-me, i no ha estat per no recordar-ho, sinó que es que m'agradaven moltes coses: l'arròs amb llet de la iaia, els macarrons de la mama, les farinetes de la padrina… i un munt de plats que us podria enumerar ara mateix. Però voleu saber quin era el plat que més m'agradava en realitat? El fetge amb tomàquet i ceba. Quan la meva mare el feia per dinar jo era feliç, i en canvi ara no el puc ni veure. M'hauré tornat més exquisida? Doncs no ho sé, però la realitat és que no puc veure ni el fetge, ni els ronyons ni tots els derivats d'aquest tipus de menjar.

Al final m'he decantat per l'opció de fer Petit Suisse -actualment Danoninos-. Més o menys tenia clara la recepta, però per si de cas en vaig comprar per veure els ingredients que portaven: formatge cremós -m'he decantat pel mascarpone, encara que si preferiu Quark o similar també us quedarà bé-, concentrat de maduixa, sucre, llet, nata -he optat per eliminar-la-, aromes i conservants. El resultat del meu experiment és molt satisfactori -li podeu preguntar al Boletet! Si fos per ell encara n'estaria menjant- I, tot i que no és 100% igual, s'assembla molt al original, ho podeu comprovar vosaltres mateixos! Espero que us agradi.

Molt bon cap de setmana a tots! Ens veiem la setmana que ve, que serà molt especial...


Ingredients per a 4 uts.:

300 g de mascarpone
2 c/s de melmelada de maduixes
3 c/p de sucre
1 c/c d'aroma de vainilla
50 ml de llet descremada
Colorant vermell alimentari


Preparació:

En un bol afegim el mascarpone i la llet i ho anem incorporant a poc a poc -millor si ho fem manualment, ja que aconseguirem que quedi més cremós-. A continuació afegim dues cullerades soperes de melmelada de maduixa, 3 cullerades de postres de sucre i una cullera de cafè d'aroma de vainilla. Ho seguim incorporant a poc a poc fins obtenir una mescla cremosa. Per acabar afegim unes gotes de colorant alimentari de color vermell. Ho posem en uns gotets i els deixem a la nevera durant un parell d'hores perquè acabi de quallar.

Crema de galetes i Baileys

Fa uns dies vam decidir que durant el cap de setmana aniríem a la platja. Ja ho teníem tot preparat per marxar, només havíem d’anar a buscar el cotxe i les maletes -L’Yves és un dels afortunats que, durant els mesos de l’estiu, els divendres té jornada intensiva-. Així que a les 3 va anar al Bolet i es va trobar amb una petita sorpresa: no hi havia llum en tota l’illa! Per culpa d'una fuita d’aigua l’havien tallat. A les 6 de la tarda encara no havia tornat, així que vam decidir que no podíem deixar la nevera ni el congelador plens, com que no anàvem massa lluny i com, per sort, era final de setmana tampoc estava massa plena, vam decidir que en comptes de comprar menjar pel cap de setmana utilitzaríem el que teníem. Vam fer uns menús molt complerts i gens lleugers: espatlla de cabrit al forn amb patates, salmó amb herbes aromàtiques amb poma... i, com no, havíem d’acabar els àpats amb unes bones postres. Recordava que la Paula -Bon tiberi- havia publicat una crema de galetes que em vaig guardar a la carpeta de receptes pendents. Com no és d’estranyar l’he hagut d’adaptar -més que res perquè en aquells moments no tenia tots els ingredients- i el resultat és boníssim. Amb menys de 5 minuts de preparació obtenim una crema molt fina ideal per acabar un bon àpat. A veure si al final hauré de donar les gràcies als de la companyia elèctrica per no haver arreglat el llum a temps. 

Molt bon cap de setmana! Ens veiem dimarts, amb una entrada molt i molt especial…

Ingredients per a 4 persones:

3 iogurts grecs

50 ml de Baileys

10 galetes Maria

1 c/s de sucre morè

Preparació:

Posem en un recipient els iogurts grecs, les galetes esmicolades, el Baileys i el sucre morè i ho triturem tot, amb l’ajuda del minipímer, fins obtenir una crema molt fina sense cap tipus de grumoll. A continuació posem la crema als recipients on la vulguem servir i ho deixem refredar a la nevera durant un parell d’hores. Just abans de servir tirem un polsim de sucre morè per sobre.

Vasets de crema i melmelada

A l’hora d’escollir la rebosteria sempre sorgeix el dubte de si triar nata o crema. Doncs bé, jo ho tinc molt clar: crema. De petita sempre que havia d’escollir unes postres, aquestes n'havien de portar. Lioneses, tortell de pasta de full, braç de gitano... qualsevol dolç m’agradava farcit de crema! Aquest any, a l’hora de triar la recepta per fer la coca de Sant Joan, l'única cosa que he tingut clara és què havia de portar per guarnir-la. La recepta de la crema pastissera és molt senzilla i la podem combinar amb moltes coses. Com que he fet bastanta quantitat de crema i no l'he necessitat tota he decidit reciclar-la per fer unes altres postres! Si em descuido no teniu ni foto, perquè l’Yves va estar a punt de menjar-se-les abans d’hora, però per sort alguna cosa dins del seu caparró li va dir que no ho fes i m’ho va consultar!!!! Aquí teniu uns gotets de crema i melmelada ideals per fer una bona sobretaula. I demà la recepta de la coca...

Per cert, m'agradaria informar-vos que ja tenim una nova mestra entre nosaltres, sí sí! La Sandra del bloc Els fogons de la Bordeta ahir es va llicenciar!!!! Moltíssimes felicitats bonica, tan de bo un dia el Boletet et tingui com a mestra…
 

Ingredients:

500 ml de llet descremada
La pell d’una llimona
1 branca de canyella
150 g de sucre
20 g de Maicena
4 rovells d’ou
Melmelada de cireres
Cireres
Galetes Maria
 
 

Preparació:

En un cassó posem la llet, la branca de canyella i la pell de llimona i ens esperem a què arrenqui el bull. En aquest moment afegim els rovells d’ous, barrejats prèviament amb el sucre i la Maicena i ho incorporem a la llet. Remenem a poc a poc fins que obtinguem la textura desitjada. Un cop la tinguem muntem els gotets. Posem com a base una o dues galetes Maria, una capa de crema, una capa de melmelada i ho guarnim amb una cirera. Per acabar ho deixem reposar a la nevera durant 3 hores o tota la nit.

Natilles de llet merengada

A l'estiu, una de les meves begudes preferides és la llet merengada, juntament amb l'orxata, això sí han de ser de la geladeria Sirvent, que està al carrer Parlament -al costat de Ronda Sant Pau-. Si no la coneixeu us recomano que us hi passeu, però aneu carregats de paciència, perquè els caps de setmana, a la tarda, es fan unes cues molt i molt llargues. Fa molts dies que volia intentar fer llet merengada, però al final m'he decidit per fer unes natilles. Ja sabeu que aquests dies la meva dieta és una mica tova, per culpa dels meus queixals del seny, però no per això haig de deixar de menjar coses bones, no? A més, és l'excusa ideal per menjar gelat! Si us agrada aquesta beguda tan refrescant, no deixeu de tastar aquestes natilles...

Ingredients:

500 ml de llet descremada

2 clares d'ou

1 llimona

2 branques de canyella

125 g de sucre

40 g de Maicena

Canyella en pols

Preparació:

Agafarem la llet i la Maicena i la barregem fins que no quedi cap grumoll. En una cassola posem el sucre, la pell de la llimona, les branques de canyella i la barreja que hem fet abans; i ho cuinem a foc mig fins que comenci a espessir. Mentrestant, muntem les clares a punt de neu amb l'ajuda d'unes tiges metàl·liques i les reservem. Retirem del foc la base de llet, traiem la pell de la llimona i les branques de canyella i, a poc a poc, anem incorporant les clares a punt de neu. A continuació ho posem als recipients on ho vulguem presentar, ho deixem refredar a temperatura ambient i ho posem a la nevera durant un mínim de 3 hores. Abans de servir acabarem decorant-ho amb un polsim de canyella.

Crema catalana amb perfum de llima i broqueta vermella

Si hi ha unes postres típiques a Catalunya, aquestes són, sens dubte, la crema catalana. Des de sempre han estat a les taules de moltes llars, sobretot per Sant Josep. Es tracta d'una recepta fàcil, però que no deixarà indiferent a ningú. Aquest cop La recepta del 15 ens ha proposat fer crema catalana. Quan ho vaig veure em vaig emocionar! Tenia tantes ganes de fer-la que no veia el moment per començar a cuinar. En un principi havia pensat fer un pastís, però poc a poc va anar evolucionar i es va tornar en aquesta proposta tant i tant delicada. I per què us dic això? A primer cop d’ull sembla fàcil, no? Doncs bé, és molt fàcil però heu de tenir en compte unes quantes coses, que jo en un principi no les vaig ni considerar. Primer de tot, no aboqueu mai la crema calenta sobre els suports de xocolata, ja que es desfaran. Sé que la crema s’ha de deixar reposar al lloc on se servirà, però només que deixeu refredar-la a temperatura ambient uns 15-20 minuts ja serà suficient. A l’hora de cremar el sucre no utilitzeu un cremador, ja que desfaríeu la xocolata. Una opció és utilitzar un encenedor llarg, d’aquests que tenim tots per casa per encendre el foc. Treu poca flama i evitarem disgustos innecessaris -aquesta part ja la vaig pensar abans, així que no vaig tenir cap ensurt-. Si seguiu aquests consells veureu que obtindreu unes postres ben fàcils i que no deixaran a ningú indiferent.
 

La recepta de la crema catalana la vaig treure de la Maduixa, del bloc Salseando en la cocina. Un bloc amb unes fotos i unes receptes espectaculars. Gràcies Maduixa! Et vaig fer cas i vaig anar a buscar midó, però no saps com em va costar trobar-lo! Al final el vaig trobar a un supermercat de la cadena Condis.

 

Ingredients crema:

500 ml de llet
125 g de sucre
1 pell de llimona
1 branca de canyella
4 rovells d’ou
20 g de midó


Ingredients:
 
500 g de xocolata per postres
Prunes vermelles
Maduixes
1 llima
Canyella en pols
Caramel líquid


Preparació: 

Per fer els recipients de xocolata primer s'ha de desfer la xocolata -ho podem fer al bany María o bé al microones amb una mica de llet durant 1 minut-. Un cop tenim la xocolata desfeta, afegim un polsim de canyella i ho remenem bé. Agafem els motllos i, amb un pinzell, els pintem amb xocolata i ho posem al congelador durant 10 minuts. Tornem a repetir l'operació dos cops més. Mentrestant, en una cassola posem la llet, la pell de llimona i la branca de canyella i ho portem a ebullició. Un cop arrenqui el bull apaguem el foc i ho reservem. En un bol agafem els rovells d’ou i els barregem amb el sucre fins que blanquegin. Afegim a poc a poc el midó, dissolt prèviament amb una mica de llet, i el passem per un colador. Ho barregem a poc a poc i afegim la llet que hem reservat amb molta cura. Un cop tenim una barreja homogènia ho posem en una cassola a foc lent. No parem de barrejar, i un cop estigui espès ho retirem del foc i ho posem a un bol perquè es refredi. Un cop la crema s’hagi refredat a temperatura ambient -entre, 15 ó 20 minuts-, amb l’ajuda d’una cullera petita farcim les bases de xocolata i ho deixem a la nevera fins 10 minuts abans de servir. Per presentar el plat agafem les bases de xocolata amb crema catalana, tirem una mica de sucre blanc i el cremem amb molt de compte per evitar que es desfaci la xocolata. Per acabar la presentació agafem les maduixes i les prunes, les netegem i les tallem en forma de daus. Agafem un escuradents i intercalem trossets de maduixa i de pruna. Amb l’ajuda d’un escuradents tirem uns quants fils de caramel per sobre de la broqueta i l’acabem amb una mica de pell de llima acabada de ratllar.

Flam de mango

Ja fa uns quants dies que vaig comprar un mango. Quan el vaig agafar a la fruiteria no tenia molt clar per què l'utilitzaria, així que va estar uns dies rondant per la nevera fins que, un dia, em vaig llevar amb una gran idea! O com a mínim a mi m'ho va semblar: Fer flams amb mango. Haig de confessar que crec que no sóc una amant del mango, i dic crec perquè sempre que en menjo penso que no és de les meves fruites preferides, no sé perquè, però li trobo un regust estrany. La recepta l'he tret d'internet. Quan vaig decidir fer aquest flam vaig pensar: Molt bé, i com es fan els flams? Doncs molt fàcil, ho poses al cercador google i segur que surten deu mil receptes! Aquesta és d'una web que es diu "Recetas de cocina". Normalment les receptes les acostumo a improvisar, però clar, per improvisar un flam que ha de quallar millor fer-lo amb els ingredients correctes, no? Doncs aquí us deixo el resultat.

 

Ingredients:

1 mango
1 l de llet
60 g de Maicena
4 ous
100 g de sucre
2 c/p de sucre avainillat
Caramel líquid

Preparació:

Pelem el mango i el tallem a trossets. En un recipient afegim el mango, la llet, els sucres els ous i la Maicena i ho batem tot fins que ens quedi homogeni. Agafem les flameres, posem una mica de caramel i afegim la barreja anterior. Ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º, i els fem al bany Maria -Agafar un recipient que pugui anar al forn i, després, omplir-lo d'aigua fins a la meitat de la mida de les flameres- durant 45-50 minuts. És important que, si les vostres flameres no tenen tapa, ho tapeu amb paper d'alumini, així evitareu que es cremin per sobre.

Natilles de licor de tiramisú

Quan ens vam casar amb l'Yves vam decidir no fer llista de noces, ja feia uns anys que vivíem plegats i, per sort, ho teníem tot. Però alguna persona que altre es va "atrevir" a donar-nos un detallet. Dic "atrevir" perquè us haig de confessar que sóc una persona amb un gust molt i molt especial, tant que la gent que realment em coneix cada cop que m'ha de fer un regal ho passa molt malament! Per sort, després de tants anys, ja em tenen el gust trobat. Doncs bé, la persona en qüestió és la Núria. L'Yves sempre diu que per a ell ella és com una segona mare, es coneixen des de fa molts i molts anys. És la mare del Jari, un amic molt especial i el millor padrí de boda que podia haver escollit. La Núria és una persona molt detallista i amb un gust excel·lent, així que quan ens va convidar a berenar a casa seva per donar-nos el regal de noces ens tenia una sorpreseta preparada. El meu primer pensament va ser "ai ai ai, què hi haurà dins de la caixa?". Però el segon va ser "no pateixis, la Núria té bon gust". Quan vam obrir el regal hi havien dues copes de vi de vidre negre molt elegants. Des del dia que ens les va regalar es van tornar les nostres "companyes" pels sopars romàntics -que ens encanta preparar-. No fa molt, fregant-les,  en vaig trencar una, i no sabeu el disgust que vaig tenir. Vaig comentar-li a la Núria perquè em digués on les havia comprat i així reposar la que ja no teníem. Em va dir que no patís, que me la buscaria. Va moure cel i terra i al final la va trobar! I no només això, sinó que m'ha comprat dues més, una de postres i una d'aigua. Així que el post d'avui és per donar-li les gràcies per ser tant i tant especial! Com podeu veure a la foto és una cucada de copa, no?

Ingredients:

500 ml de llet 

200 ml de nata per cuinar

50 ml de licor de tiramisú

125 g de sucre

40 g de Maicena

1 c/p de sucre avainillat

Preparació:

Agafem la llet i la Maicena; la barregem fins que quedi ben barrejada, sense grumolls. En una cassola posem la nata, els sucres i la barreja que hem fet abans; i ho cuinem a foc mig fins que comenci a espessir. Ho retirem del foc, afegim amb molt de compte el licor de tiramisú i, quan estigui ben barrejat, ho posem als recipients on ho vulguem presentar. Ho deixem refredar a temperatura ambient i ho posem a la nevera durant un mínim de 3 hores.

Natilles de coco

La blocosfera està plena de grans blocs que m'agrada seguir. Uns criden l'atenció per les històries que expliquen, els seus creadors, de la seva vida quotidiana. D'altres destaquen per les seves fotografies. Uns són monolingües, d'altres fins i tot trilingües. Però el que tots tenen en comú és que posen a l'abast de molta gent les seves fantàstiques receptes! A través d'aquests blocs podem veure com una mateixa recepta, quan canvia de mans, pot tenir un resultat ben divers. Potser, per mi, és una de les coses més atractives. Doncs bé, la recepta d'avui l'he tret del bloc Lovefood, i ella a la vegada la va treure del bloc "food & cook". A mi, com a ella, m'encanta el coco. Quan vaig veure que en un dels seus posts tenia la recepta de natilles de coco vaig pensar que les havia de provar! Si sou amants del coco no dubteu en tastar-les! 

Ingredients:

500 ml de llet de coco

200 ml de nata per cuinar

50 g de coco ratllat

125 g de sucre

40 g de Maicena

Encenalls de xocolata

Preparació:

Agafarem la llet de coco i la Maicena i la barrejarem fins que quedi ben barrejada, sense grumolls. En una cassola posarem la nata, el sucre i la barreja que hem fet abans; i ho cuinarem a foc mig fins que comenci a espessir. Ho retirarem del foc i ho posarem als recipients on ho vulguem presentar. Ho deixarem refredar a temperatura ambient i ho posarem a la nevera durant un mínim de 3 hores. Abans de servir acabarem decorant-ho amb uns encenalls de xocolata.

Copes de llimona i caipirinha

A casa, quan tenim un dinar o un sopar amb gent, sempre intento esmerar-me. Tant és així que l'Yves sempre diu que no fa falta que faci un menú gurmet, que els amics són feliços amb pa amb tomàquet i embotit. Però a tots els que ens agrada la cuina sabem que això no és possible. És veritat que la falta de temps o la improvisació són dos factors clau a l'hora de cuinar. Si sabem amb temps que hem de preparar alguna cosa no hi ha problema, però en cas contrari comença el pànic dins de la cuina! Sempre m'agrada tenir al rebost coses amb data de caducitat llunyana, com conserves de bolets, tonyina, arrós salvatge amb verdures o simplement uns sobres de gelatina amb sabor. Doncs bé, la recepta d'avui està feta utilitzant com a base un pastís fresc de llimona de la casa Royal. Feia dies, potser millor dit... mesos, que cada cop que el veia al rebost pensava que havia de fer alguna cosa. Així que un dia que volia fer unes postres especials, però com no tenia molt de temps, vaig improvisar aquesta recepta! I us haig de dir que va valer la pena!

Ingredients:

1 sobre de pastís fresc de llimona Royal

5 cullerades soperes de sucre

1 cullerada de postres de sucre avainillat

50 ml de licor de caipirinha

450 ml de llet

1 llima

Caramel líquid

Preparació:

Agafarem la llima, la netejarem, ratllarem la seva pell i exprimirem el seu suc i ho reservarem. En un recipient, posarem el contingut del sobre Royal i ho barrejarem amb la llet, aquesta ha d'estar a temperatura ambient. A continuació, afegirem els sucres, el licor de caipirinha i el suc de llimona i ho barrejarem tot amb l'ajuda d'un minipimer. Un cop ho tinguem a punt ho posarem a les copes, on prèviament haurem posat caramel. Finalment, ho posarem a la nevera durant un mínim de 2 hores.