Canapès de crema de salmó

Cada any, per aquestes festes, tots els cuiners intenten vestir amb les seves millor gales i receptes les seves taules. A casa hem tingut la sort de què la nostra mare era una excel·lent cuinera. Tot i que la nostra família era ben reduïda, i la mitja d'edat era ben alta, no era impediment per innovar i superar-se cada any a l'hora d'escollir un menú, us asseguro que estàvem desitjant que arribés l'hora de tastar-los.

Els temps van canviant i ara si un àpat no és car no és sinònim de bo. Em permetreu que us digui que no hi estic d'acord. Crec que no fa falta sopar amb llamàntol ni amb esferificacions per triomfar a taula. Fa anys que els canapès eren sinònim de luxe. Qui no recorda les recepcions o els còctels dels famosos on hi havia un bon assortiments d'aquestes petites delicadeses de pa amb algun complement? Des de fa temps que a les nostres taules ja no hi són presents i, segurament, els descartem per por a no quedar bé amb els convidats, però crec que si posem una mica d'imaginació podem aconseguir que els canapès siguin un bon aperitiu per obrir la gana aquestes dates tant copioses.

Aquest mes a Memòries d'una cuinera us hem proposat fer canapès i, tot i que molts de vosaltres ja esteu de vacances, estic segura que podrem aconseguir una recopilació molt bona i diferent. La meva aportació és senzilla i molt fàcil de fer, i us asseguro que si a casa teniu petits xefs els hi agradarà molt participar, com a mínim us asseguro que el Boletet ha gaudit molt mentre els fèiem.

La família Bolet aprofitem per desconnectar uns dies, així que estarem sense internet durant uns dies, però us asseguro que quan tornem em posaré al dia de les vostres aportacions de canapès per a Memòries d'una cuinera. Molt bones festes a tots!

Amb aquests canapès aprofito per participar al concurs Monsalmò que ens proposa la Orsolya de Kuiristo. 

Ingredients:

250 g de salmó fumat

200 g de formatge Philadelphia

75 g de iogurt grec

Oli d’oliva

Pebre recent molt

Sal

Pa de motllo

Sèsam negre

Olives farcides

Preparació:

A un pot posem el salmó esmicolat, el iogurt grec, un raig d'oli d’oliva i un polsim de pebre i de sal. Amb l'ajuda del minipimer ho triturem fins obtenir una crema homogènia. A continuació, afegim el formatge Philadelphia -o algun altre tipus de formatge cremós- i ho remenem manualment -si ho feu amb minipimer quedarà massa líquid-. Ho deixem refredar durant un parell d'hores a la nevera. Agafem el pa de motllo, preferiblement sense crosta, untem 3 llesques i amb l'ajuda d'un tallador de galetes fem la forma desitjada. Acabem decorant amb llavors de sèsam i un tall d'oliva farcida.

Bon Nadal!

Arriba una de les èpoques més maques de l'any i la família Bolet ja ho tenim tot a punt. Aquest any, però, ens hem trobat amb un imprevist d'última hora. Aquest diumenge havíem de celebrar el Nadal al Bolet amb els avis i els padrins, però una conjuntivitis horrorosa i molt contagiosa que arrosseguem la família Bolet des de fa un mes ens ha fet posposar aquesta cita. El Tió haurà d'esperar, però la nostra il·lusió per compartir moments màgics no desapareixerà.

Ja tenim l'agenda ben plena per aquests dies i estem desitjant gaudir dels que més estimem. Potser no ens podran acompanyar tots aquells que voldríem, però no per això deixarem de ser feliços, veritat? Estic convençuda que en algun lloc no molt llunyà ells hi són, la vida continua i, per sort, tenim molta gent al voltant que ens estima.

Els anys passen i el Boletet cada cop és més conscient del que va passant al seu voltant. Aquest Nadal està ben preparat per picar ben fort el Tió, a veure què li caga. Molt haurien de canviar les coses perquè no li portessin el puzzle de pirates que tant desitja.

Avui comencem unes vacances ben merescudes. Ja sabeu que últimament no li puc dedicar el temps que desitjaria al bloc i a tots vosaltres, però als dies els hi falten hores i a mi energia. Un nou any està a punt de començar i espero que puguem seguir gaudint de salut, amor i feina i, qui sap, potser algun que altre somni es fa realitat.

Ara toca gaudir de les persones que més estimo i que es mereixen tenir la meva atenció al 100%, per això el bloc farà una aturada. Però no patiu que ja sabeu que els meus experiments seguiran i els fogons no s'apagaran, a més tinc pendent una entrada de canapès per Memòries d'una cuinera que espero que ens els mengem el dia de Nadal.

Molt bon Nadal a tothom. Gaudiu molt d'aquestes dates festives en companyia de les persones que més estimeu i us desitgem de tot cor que els vostres somnis es facin realitat en aquest nou any que està a punt de començar. Com a mínim comenceu somiant, que això encara és gratis i, qui sap, potser s'acaben fent realitat…

Pastís de fredolics i magrana

Un cop més estem a dia 15. Com ja va sent habitual toca publicar La recepta del 15, aquest cop, però, és un xic més especial, ja que els nois d'Els fogons de la Bordeta han decidit fer una parada en el camí.

Com no podia ser d'una altra manera, des del Bolet volíem col·laborar amb una recepta molt especial. Per això vam pensar que aquesta última recepta havia de portar bolets. En l'entrada anterior us comentava que el dia que vam trobar el Tió també vàrem trobar uns quants fredolics, així que la matèria prima aquest cop ha sigut de luxe i ben fresca.

Tothom per Nadal intenta guarnir la taula amb les seves millors gales. Aquest any, però, potser hi ha gent que creu que no podrà fer un menú com es mereixen aquestes dates, ja que la situació actual no ho permet. Però sóc de les que opino que per fer un bon àpat el més important no és el pressupost, sinó tenir imaginació. Per això us proposo, com a aperitiu per aquestes festes, servir uns talls d'aquest pastís salat que no us defraudarà. El contrast de la magrana amb els fredolics queda fantàstic, i el tall ja el podeu veure a la foto.

Espero que aquesta iniciativa blocaire, que tants èxits ha aconseguit, només faci una parada momentània. Per si de cas la família Bolet estarem ben atents per si ens hem de posar les piles per a futures propostes, qui sap… El temps ho dirà…

Molt bon cap de setmana a tothom! Aprofiteu per fer les últimes compres i preparar els vostres menús de Nadal, que les festes ja són aquí.

Ingredients:

3 ous

100 ml de llet

1 base de pasta de full

150 g de formatge emmental ratllat

2 magranes

1 ceba mitjana

600 g de fredolics

50 ml de Pedro Ximénez

1 gra d'all

Farigola

Sal

Pebre

Oli d'oliva

Preparació:  

Primer batem els ous en un bol. A continuació, afegim la llet, un polsim de sal i de pebre (preferiblement una combinació de pebres recent mòlts al molinet), i el formatge. Untem el motllo amb una mica d'oli perquè no se'ns enganxi la base, aleshores ho  estenem bé i procurem que no quedi cap forat. Posem a una paella un raig d'oli, sofregim la ceba tallada en juliana, quan comenci a estar enrossida, afegim els fredolics sencers, el gra d'all tallat a trossets petits, les llavors de magrana, un polsim de farigola i el Pedro Ximénez. Ho deixem coure uns 20-25 minuts o fins que hagi reduït el líquid, ho retirem del foc i ho afegim al preparat d'ou i llet. Ho barregem i ho posem sobre la base de pasta de full. Ho enfornem, prèviament prescalfat a 180º durant 30 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar a temperatura ambient i el posem a la nevera un parell d'hores perquè acabi de quallar.

Pastissets de nabius i llimona

Aquest cap de setmana, per a molta gent -com el Boletet i l'Yves- ha sigut llarg, però per d'altres -com jo- ha estat un cap de setmana una mica estrany, ja que divendres vaig treballar, però no per això no l'hem aprofitat al màxim.

El dijous ens vàrem llevar i vam anar al bosc a veure si trobàvem el Tió. Feia dies que al Bolet anàvem practicant crits de : "Tió, on ets?", i va resultar ser molt útil, ja que una hora després d'estar al bosc i trobar uns quants quilos de fredolics, quan tornàvem cap el cotxe, vam tenir la sorpresa de què el Tió ens estava esperant. No creieu que va ser fàcil veure'l, estava amagat a uns matolls, però entre crits i rialles el Boletet el va veure i va anar corrents a saludar-lo. Després d'uns quants saltironets d'alegria i uns quants petons vam animar a l'Àitor a què li formulés una pregunta al Tió: "Tió, vols venir a casa?". I clar, ja us podeu imaginar la resposta. Des del dijous que al Bolet ja som un més, i alguns ja l'haureu vist a la pàgina d'el món de juju al Facebook. Ara ens toca la feina més difícil, alimentar-lo i que es quedi satisfet, però de moment sembla que el Boletet ho està fent molt bé, perquè tot el que li posa desapareix al cap de res.

Al Bolet estem tant conscienciats que s'ha d'alimentar bé el Tió que fins hi tot li fem pastissos. Aprofitant que els caps de setmana el Monstre culinari es lleva un xic abans -a mi m'agrada fer mandres al llit, ni que només siguin 10 minuts més-, ara hem decidit que els esmorzars del cap de setmana han de ser de luxe. Suc de taronja que fa el Boletet, torrades amb melmelada de magrana, magdalenes casolanes i, aquest cop, per variar, hem fet els pastissets que avui us presento. La  recepta original és del llibre Paso a paso, repostería y panadería, un llibre del que ja us n'havia parlat en algun altre post, i haig de dir que aquest cop he seguit bastant la recepta original, encara que no m'he pogut estar de canviar algun ingredient. El resultat ha estat boníssim, us haig de dir que el Monstre culinari fins i tot m'ha felicitat! Així doncs, ara que és època de sobretaules llargues, us recomano que el feu, quedareu encantats.

Per últim, us volia agrair a tots els seguidors d'aquest bloc la vostra complicitat durant aquests dos anys, per això com ja venia anunciant a la pàgina de Facebook, des de fa un temps, quan arribéssim als 777 fans faríem un sorteig. Aquest dia està a punt d'arribar i, per això, avui iniciem un sorteig on és molt fàcil participar. Només heu d'entrar al Facebook i seguir les instruccions que us deixaré al mur, us el perdreu? Us aviso que el premi està fet amb molt d'amor per uns col·laboradors fantàstics: cat's wings, el número set, galette, hat2toe, my lovely food, onegraphicgirl i, evidentment, el món de juju. Us espero a tots!

Ingredients:

2 ous

150 g de mantega pomada

175 g de sucre

175 g de farina per rebosteria

1/2 sobre de llevat tipus Royal

100 ml de llet

200 g de nabius

2 llimones 

120 g de sucre morè

Sucre glacé

Preparació:  

A un bol, afegim la mantega pomada, el sucre i els ous. Amb unes barnilles elèctriques batem fins obtenir una barreja esponjosa. A continuació afegim la farina tamisada i la llet. Un cop tinguem una barreja homogènia, afegim els nabius i ho barregem amb l'ajuda d'una cullera. Folrem un motllo quadrat d'uns 21 cm amb paper de forn i afegim la massa, ho posem al forn preescafat a 180º i a la safata de baix durant 25 minuts. Un cop transcorregut aquest temps, apaguem el forn i deixem el pastís a dins perquè s'acabi de coure. Mentrestant, a una cassola posem el sucre morè i el suc de les dues llimones i ho posem a foc mig fins que arrenqui el bull, ho deixem 5 minuts i ho retirem. Agafem el pastís, li fem uns quants forats amb l'ajuda d'una forquilla i aboquem per sobre el xarop de llimona i ho deixem refredar durant un parell d'hores. Abans de servir tallem el pastís en porcions quadrades i tirem una mica de sucre glacé per sobre.

Melmelada de magrana i canyella

Aquest any, un cop més, a través de Facebook em va arribar una invitació de Blocs contra la fam, on ens convidaven a fer una recepta per ajudar al banc d’aliments a difondre la propera recollida, que es farà avui divendres 30 i el dissabte 1; no m’ho vaig pensar ni un moment. De fet l’any passat el Boletet, l'Yves i jo ja vam col·laborar amb unes patates farcides de llenties. L’objectiu que té el banc d’aliments és aconseguir recaptar productes bàsics -llegums seques, llet, oli, sucre, llaunes de conserva de peix i tomàquet natural- des de qualsevol punt de Catalunya per tal de fer-los arribar a les persones més necessitades. Suposo que els que sou de fora de Catalunya podreu trobar més d’una comunitat on podeu participar, ja que els aliments fan falta a tot arreu. És una iniciativa molt noble a la que tots ens hi podem sumar!

Rumiant quina recepta podria aportar en aquesta nova edició de Blocs contra la fam, vaig pensar que seria bona idea fer-ne una de ben dolça, com a mínim perquè servís per endolcir el dia i animar-vos a tots a que aneu al punt més proper de recollida i col·laboreu. Les melmelades són ideals per quan tenim excés de fruita o quan aquesta està una mica lletja. Per tots és ben sabut que el món no està passant per la millor situació econòmica; estic segura que molts de nosaltres estem aprenent a valorar més les coses que ens envolten. Per això és important no tirar res i aprofitar-ho tot.

Espero que us agradi la meva aportació i sobretot que gaudiu i valoreu totes les coses bones que teniu al costat, com diu el dit: Carpe Diem, no sabem el què el futur ens té preparats. Molt bon cap de setmana a tothom! 

Ingredients:

1 kg de magranes desgranades

500 g de sucre

1 llimona

50 ml d'orujo d'herbes

Canyella en pols

Preparació:

Agafem les magranes desgranades i les posem a una cassola, juntament amb el sucre, el suc i la pela de la llimona, un bon polsim de canyella i l'orujo d'herbes. Ho cuinem, durant 40 minuts, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient. 

Magdalenes amb fruits secs i nata

Si hi ha alguna persona contenta amb la proposta d'aquest mes de Memòries d'una cuinera és, sens dubte, el Boletet! És fan de les magdalenes. A casa intentem no omplir-lo de productes comercials per berenar o esmorzar, encara que us haig de confessar que, de tant en tant cau un "nonut de totolata", sóc una mama dèbil.

Al bloc ja hi ha unes quantes receptes de magdalenes, però la majoria d'elles tenen com a ingredient principal el iogurt. Aquest cop volia fer unes diferents i recordava haver vist per la xarxa algunes receptes amb nata. No fa falta que us digui que no he seguit cap recepta, però sí que vaig pensar que seria bona idea emprar la nata. El resultat ha estat boníssim, han quedat unes magdalenes molt esponjoses i dolces, i us asseguro que al Bolet van volar! Tan l'Yves com l'Àitor no van deixar ni una engruna, així dóna gust cuinar, oi? Aquest cop us aviso que els que estigueu fent dieta millor no tastar-les, perquè entre la nata i els fruits secs… Però un dia és un dia, i us asseguro que aquestes magdalenes us alegraran el dia! 

Molt bon cap de setmana i fins la setmana que ve! Recordeu que teniu de temps per presentar-nos les vostres propostes a Memòries d'una cuinera fins el dia 28, aprofiteu el cap de setmana per preparar-les! Estarem encantats de rebre les vostres aportacions, de moment les que estem rebent són espectaculars. Moltíssimes gràcies a tots.

Ingredients (12 uts):

125 ml de nata

375 g de farina

250 g de sucre

100 ml d'oli de gira-sol

50 ml de llet

1 sobre de llevat Royal

3 ous

Anís

50 g d'orellanes d'albercoc

50 g de nous

50 g de crocant d'ametlla

30 g de pinyons

100 g de xocolata per postres

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous i el sucre i batem fins que ens quedi una barreja un xic escumosa. A continuació, afegim la nata, la farina i el llevat tamisats i barregem, llavors afegim la llet, un raig de d’anís -opcional- i l'oli de gira-sol , ho remenem i afegim els fruits secs tallats a trossets i la xocolata esmicolada amb molt de compte i barrejant-ho a poc a poc. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Els omplim deixant un marge d'un cm i afegim un polsim de sucre i una mica de crocant d'ametlla, per obtenir una crosta cruixent. Quan els tenim preparats els posem al forn durant 25 minuts.

Quiche de figues, ceba caramel·litzada i portobellos

Aquest cop gairebé no arribo a temps a publicar la meva aportació a La recepta del 15! I això que aquest més és un tema ideal, els bolets. Cóm és possible que la família Bolet haguem esperat fins l'últim moment per publicar? Doncs com ja va sent freqüent en les últimes publicacions, em deixo les entrades per última hora -i no sabeu el greu que em sap-, però es que vaig de bòlit.

Aquesta setmana, per motius laborals, he estat uns quants dies a una de les ciutats més maques i romàntiques que hi ha: Praga. He intentat escriure el post a l'avió i, així, quan arribés poder publicar, però us podeu creure que m'he quedat dormida? No sé si us passa, però qualsevol mitjà de transport és un somnífer per a mi, tant se val si vaig en cotxe, en tren o en avió! No patiu que no m'adormo a la bicicleta. A la que porto uns minuts amb moviment semblo la bella dorment, i ja pot explotar una bomba al meu costat, que jo segueixo com si res… Evidentment, quan he arribat a casa els meus dos amors, l'Àitor i l'Yves m'estaven esperant amb una ponsètia -flor de Pasqua- preciosa i m'han omplert de petons! Com podeu entendre, la recepta ha hagut d'esperar. I és que els meus nois m'han robat el cor amb tal rebuda.

Espero que us agradi la meva aportació a la proposta d'aquest mes, us asseguro que no us defraudarà aquest quiche tan colorista. Molt bon cap de setmana a tothom, espero que aprofiteu per descansar i gaudir dels petits plaers, us asseguro que al Bolet ho farem, sobretot perquè tenim uns convidats de luxe, l'Àina i el Lluc, així que ja us podeu anar imaginant que no pararem ni un moment!.

Ingredients:

3 ous

1 pot de llet evaporada Ideal

1 base de pasta brisa

100 g de formatge emmental ratllat

8 figues de coll de dama

1 ceba mitjana

150 g de portobellos

50 ml d'Oporto

2 c/s de sucre

Sal

Pebre

Oli d'oliva

LLavors de sèsam negre

Preparació:  

Primer batem els ous en un bol. A continuació, afegim la llet evaporada, un polsim de sal i de pebre (preferiblement una combinació de pebres recent mòlts al molinet), i el formatge. Untem els motllos amb una mica d'oli perquè no se'ns enganxi la base, aleshores ho  estenem bé i procurem que no quedi cap forat. Posem en una paella un raig d'oli, sofregim la ceba tallada en juliana, quan comenci a estar enrossida, afegim el vi d'Oporto i el sucre, posem el foc a temperatura baixa i ho deixem reduir, sense deixar de remenar fins que ens quedi caramel·litzada. Després afegim a la base anterior els portobellos tallats a làmines, la ceba caramel·litzada, les figues i unes quantes llavors de sèsam i ho posem al forn, prèviament prescalfat a 180º durant 30 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar a temperatura ambient i el posem a la nevera un parell d'hores perquè acabi de quallar.

Pastís de xocolata i taronja

Fa uns dies vam fer un sopar al Bolet amb uns grans amics i possibles consogres, la Tania i el Jose. Aprofitant que feia molt que no ens veiem i sabent que les nostres sobretaules s'allarguen molt vaig pensar que havia de fer unes postres contundents i llamineres per poder-les gaudir amb unes bones caipirinhes!

Vaig estar dubtant de què podia fer el pastís, però el Boletet ho va tenir clar. "Àitor, de què podem fer el pastís?", i ell tot content i segur de si mateix va dir "de totolata mama!!!". Així que, com a fan nº 1 del Boletet i mama obedient, vaig decidir fer un bon pastís de xocolata. El resultat va ser d'escàndol! Us recomano que el feu, perquè si us agrada la xocolata aquest és perfecte, esponjós, amb aroma i ideal pels xocoaddictes, a més es conserva perfectament durant uns quants dies.

Ara que s'acosten les festes de Nadal i tots tenim molts àpats calòrics pel mig, és un bon moment per anar prenent nota pel nostres menús, i tot i que les sobretaules es fan amb torrons, neules i altres dolços típics, no està de més fer un bon pastís, no? A aquesta època de l'any crec que ningú compta les calories, oi?

Espero que acabeu de passar un bon cap de setmana i que demà comenceu la setmana amb molta energia, així que tothom a agafar un tall d'aquest pastís per començar el dia amb un bon somriure.

Ingredients base: 

125 ml de nata

500 g de farina per rebosteria

300 g de sucre

100 g de mantega

4 ous

1 taronja

50 ml de llet

Rom

1 sobre de llevat Royal

300 g de xocolata negra per a postres

Ingredients cobertura: 

250 g de xocolata fondant

50 g de sucre morè

225 g de mantega

5 cullerades soperes de llet evaporada

1 c/c d'essència de vainilla

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, el sucre i la mantega fosa en un bol i ho barregem fins que ens quedi una mescla un xic escumosa. Seguidament afegim la nata i tamisem la farina mesclada amb el llevat, i ho barregem a poc a poc. Rentem la taronja, ratllem la pela, exprimim el suc i ho afegim a la barreja anterior juntament amb un raig de rom i la xocolata per postres desfeta. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Ho posem al forn durant 55 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. Mentrestant, podem fer la cobertura de xocolata. En una cassola posem la xocolata, el sucre, la mantega, la llet evaporada i l'essència de vainilla, ho posem a foc lent fins que estigui tot fos i anem remenant per evitar que es cremi. Un cop tinguem una crema fina, la retirem del foc i la posem en un bol que deixem refredar al congelador durant 10 minuts. Per fer el muntatge del pastís cobrim la base amb la cobertura de xocolata. Si ho desitgeu, també podeu posar la crema de xocolata al interior del pastís.

Panellets III

Aquests dies al Bolet anem de bòlid. Per sort, no ens podem queixar de la falta de feina i, per motius laborals, he hagut de viatjar. Aquesta és la raó principal per la que he estat apartada del bloc i de la blocosfera. No patiu que tornaré carregada de receptes i em tornaré a passar per les vostres cuines. Al Bolet seguim menjant i, evidentment, segueixo experimentant, però no he tingut temps de fer fotos. I és que a casa tinc un parell de depredadors -per dir-ho carinyosament- que no tenen paciència, de fet hi ha hagut un parell de dies que he cuinat uns pollastres rostits boníssims que volia publicar. Com que ja sé que es complicat que quedi res al plat, vaig cuinar per 6 persones –i no és una exageració-, però el Monstre culinari, l'Yves, no en va deixar ni un tall! I això que jo menjo com ½ persona, així que hauré de tornar a preparar aquests rostits per poder-los publicar.

Al Bolet ens agrada mantenir les tradicions i seguim celebrant la Castanyada, les bruixes i els bruixots els deixem aparcats per unes altres dates. Aquest any havíem estat convidats per la Maria i la Clara a Can Peixet, però per causa d’uns virus intestinal -els quals estic experimentant en primera persona- del Boletet vam haver de ser baixa d’última hora. Jo havia preparat una superproducció de panellets per portar-los al sopar, però finalment ens vam quedar tots 3 a casa. Com que l’Àitor ja portava dies a l’escola preparant la castanyada –hauríeu de veure la manualitat tant meravellosa que tenim al menjador!-, no vam voler desil·lusionar-lo, encara que potser us haig de confessar que la que tenia més il·lusió per celebrar-la era jo. Doncs bé, finalment vam optar per coure unes quantes castanyes i uns moniatos al forn i tastar la súper producció de panellets que vàrem fer.

Crec que ja us ho he comentat en els altres posts de panellets, però al Bolet no ens agraden massa, a excepció d’aquesta recepta base de la Carme Ruscalleda. Ja fa 3 anys que els fem i la veritat es que són boníssims. Aquest any  com que el Boletet ja comença a tenir el paladar fi i ja sap decantar-se per uns gustos o uns altres, vaig creure que si li feia panellets amb Nutella i Lacasitos seria el nen més feliç del món, i així va ser! Tot i estar malament de la panxa, li vam deixar tastar un o dos. Hauríeu de veure’l com es col·loca davant de la safata de panellets a la cuina i posa ullets de no haver trencat mai un plat... qualsevol no li dona panellets!!!!

Espero que tots hagueu passat una bona Castanyada. Si encara teniu ganes de fer panellets, no dubteu en fer les versions que aquest any hem fet al Bolet! Bon cap de setmana a tots.

Ingredients: 

1/2 kg d'ametlles en pols

350 g de sucre

150 g d'aigua mineral

1 clara d'ou

100 g de crocant d’avellanes

250 g de cobertura de xocolata 

Sucre llustre

Nutella

Lacasitos

Confitura de taronja

El suc de ½ taronja

Crema de praliné




Preparació: 

A una cassola, barregem l'aigua i el sucre. Ho posem a foc mig fins que arrenqui el bull i ho deixem bullir fins aconseguir textura de xarop. A continuació,  aboquem les ametlles en pols, i remenem sense parar amb una cullera de fusta de 2 a 5 minuts més, fins que la pasta quedi ben lligada i es desenganxi. Ho retirem del foc i ho deixem refredar. Incorporem a la mescla la clara d'ou sense muntar i ho barregem bé. Deixem reposar la massa a la nevera durant un mínim de 2 hores (Nosaltres la vam deixar tota la nit). Un cop la volem treballar, l'haurem de deixar a temperatura ambient durant mitja hora, per poder treballar millor.
 

Panellets de Nutella:

Agafem una porció de massa, hi afegim un parell de cullerades soperes de Nutella i ho barregem bé fins obtenir una mescla homogènia.  Formem petites boles. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega o amb paper- . Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem, els arrebossem amb sucre llustre i afegim un Lacasito fent una mica de pressió.


Panellets de taronja:

Agafem una porció de massa, barregem el suc de mitja taronja i una mica de pell ratllada. Formem petites boles, i fem una mica de pressió amb el dit. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega o amb paper- . Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem, els arrebossem amb sucre llustre i afegim la confitura de taronja.
 

Panellets de praliné i crocant d’avellanes: 

Agafem una porció de massa, hi afegim una cullerada sopera de pasta de praliné, ho barregem bé fins obtenir una mescla homogènia i la dividim fent petits rectangles. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega o paper- i ho enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 4 minuts). Mentrestant preparem la cobertura de xocolata. En un bol posem esmicolada la xocolata amb un rajolí de llet, ho posem al microones a 800W durant 1 minut. La traiem, remenem i, quan estigui desfeta homogèniament la reservem. Un cop traiem els panellets del forn els posem a una reixa i els banyem amb la cobertura de xocolata i tirem crocant d’avellana per sobre. Els deixem refredar a la nevera durant 1hora.

Galetes de nous, albercocs i espècies

Qui m’ho hagués dit, fa un any, que m’acabaria agradant fer galetes. Us en recordeu que els hi tenia pànic? Doncs bé, superada aquesta fase, ara que comença a fer fred, no hi ha res més gratificant que encendre el forn i fer unes quantes galetes, sobretot si el resultat és veure el Boletet i el Monstre culinari devorar-les. Haig de confessar que l’Yves les va tastar i em va dir  “home, t’han quedat bones, però m’agraden més finetes, em recorden els panellets...”. Jo, amb cara de bleda, el vaig mirar i vaig dir que estaven boníssimes; evidentment no s’assemblaven als panellets. Per sort, ja sabeu que al Bolet compto amb un altre tastador oficial i quan va veure que preparava la safata per fer fotos, va anar avançant a poc a poc, guanyant terreny, per finalment robar-ne unes quantes!!! I ell estava encantat, li van encantar i las va devorar!
 

Ahir, quan vaig tornar de treballar, vaig veure que les galetes havien desaparegut i li vaig preguntar a l'Yves qui se les havia menjat. Voleu saber què em, va dir? “Jo, al final he trobat que estan boníssimes i no n’he deixat ni una!”. Doncs ja veieu, els meus crítics li han posat bona nota a les galetes, així que us recomano que les feu perquè estan molt bones!
 

Aquesta és la meva aportació a Memòries d’una cuinera, on aquest mes us hem proposat fer galetes. Recordeu que teniu de temps fins el proper dia 28 per presentar les vostres receptes. Us animeu? Moltíssimes gràcies per participar, cada mes ens sorpreneu amb receptes més bones!
 

Ingredients:

150 g de farina de rebosteria
80 g de mantega
80 g de sucre normal
50 g de nous
50 g d’albercocs secs
1 c/c de llevat
1 pessic de sal
1 c/c de canyella
1 pessic de nou moscada
1 pessic de gingebre molt
1 ous
Llavors d’anís
Anís
Llet

 

Preparació:

Posem la mantega en un bol i la desfem al microones durant 30 segons a 800W (si ho preferiu es pot posar a temperatura ambient, tipus pomada). A continuació la barregem amb el sucre. Afegim l’ou i, quan estigui tot incorporat, afegim la farina, la sal, la canyella, el gingebre, la nou moscada i unes quantes llavors d’anís. Es pot remenar amb l’ajuda d’una cullera, ja que no ha de quedar una massa molt fina. Un cop tinguem la pasta, tirem un rajolí de llet i un d’anís i tornem a remenar. Afegim les nous esmicolades i els albercocs tallats a trossets i ho barregem. Agafem boles de massa, més o menys de la mateixa mida, i els hi donem la forma desitjada. Les col·loquem a la safata del forn, on prèviament haurem col·locat un tros de paper, i les acabem decorant amb unes quantes llavors d’anís. Les posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 15 minuts i les deixem refredar a temperatura ambient sobre una reixa.

Pastís de carbassa i pastanaga

Avui és dia 15! Gairebé no arribo a temps de publicar la meva aportació a la recepta del 15. Aquest mes dedicada a la carbassa, i això que ja fa uns dies que ens la vam menjar. 

Aquest any, com ja és habitual, al Bolet vam fer un sopar amb la família (Llàbiro, el meu pare i els meus sogres) per celebrar el meu aniversari. Com no, vaig aprofitar per cuinar alguna cosa diferent per tenir receptes per poder publicar. Normalment preparem un sopar amb diversos plats, perquè cadascú pugui triar -a un no li agrada el peix, a un altre no li agrada la carn,  un és diabètic, etc…-. Així, del que a un no li agrada l'altre en menja el doble, i tots acaben contents, o almenys és el que em diuen.

Si us haig de ser sincera, el que més m'agrada cuinar són els pastissos, encara que pel bé de les nostres figures només els acostumo a fer en ocasions especials, i aquesta era una d'elles. Feia dies que em rondava pel cap la idea de fer un pastís de pastanaga, encara que les receptes que trobava no m'acabaven de convèncer. Per variar vaig arriscar-me i vaig fer una recepta partint de la base de varies receptes, i el resultat va ser espectacular! De fet el meu sogre, el Guy, encara em pregunta si el pastís porta pastanaga! Doncs sí, en porta.

Us recomano que us animeu a tastar-lo ja, que aquests dies de tardor el que més ve de gust és encendre el forn, gaudir de l'aroma que desprenen les espècies cuites  al forn i, sobretot, aprofitar els fruits de temporada que ens regala aquesta estació, sobretot si les apliquem a receptes dolces, no ho creieu? 

Ingredients pastís:

125 ml de iogurt

750 g de farina

100 ml d'oli de girasol

400 g de sucre

1 sobre llevat Royal

100 ml de llet

Canyella en pols

Nou moscada en pols

50 g de polpa de carbassa

4 pastanagues grans

6 ous

Sal

Ingredients cobertura:

1 magrana

500 g de formatge cremós

80 g de sucre en pols

Xocolata negra

Essència de vainilla

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. A un bol posem els ous i el sucre i ho batem fins que comencin a fer una mica d'escuma, a continuació afegim el iogurt, l'oli i la llet. Un cop barrejat, anem afegint, a poc a poc, la farina i el llevat tamisats, i tirem un polsim de sal, canyella en pols i nou moscada. Per acabar ratllem les pastanagues i la polpa de carbassa i ho afegim. Ho posem a un motllo rodó d'uns 21cm, prèviament untat amb oli, i ho posem al forn durant 55 minuts. Mentrestant podem preparar la cobertura. A un bol afegim el formatge cremós, el sucre en pols i un rajolí d'essència de vainilla. Ho deixem refredar durant una hora, com a mínim. Per muntar el pastís podem tallar-lo per la meitat, afegim una mica de crema de formatge i la resta ho deixem per la cobertura. Acabem decorant amb les llavors de magrana i una mica de xocolata negra ratllada.

Amanida de tardor amb figues i plàtan

Fa uns mesos, la Mai del bloc hierbas i espècies ens va proposar un repte sota el lema “Revolución en mi cocina, por una buena vida para todos”. Es tracta d’ajudar als petits negocis a sortir endavant. A vegades, per la nostra comoditat o la de la nostra butxaca, anem a comprar a grans superfícies, oblidant-nos dels petits comerços del barri, de fet no sé si us n'haureu adonat, però cada cop hi ha menys botigues de barri. També ens anima a comprar, de tant en tant, productes de preu just i, sobretot, tenir en compte una alimentació sana.
 

Com que m’agrada molt poder aportar el meu granet de sorra a totes les activitats que estiguin involucrades amb bones causes, siguin a través de la xarxa o no; aquí va la meva recepta amb plàtan pel recopilatori que la Mai està fent. De fet el seu objectiu és fer un receptari on els ingredients principals siguin la pinya o el plàtan. Crec que vaig un xic just pel termini, ja que era a finals de setembre, però espero no haver fet massa tard! Ja que em sembla un projecte molt interessant.
 

A tots aquells que no hagueu participat us animo, si us ve de gust, a “donar” una recepta per aquest recopilatori! Mentrestant us deixo amb la meva proposta, una simple amanida carregada de moltes vitamines per aquests dies de tardor.
 

Ingredients: 

1 enciam de fulla de roure
Plàtan deshidratat
Formatge fresc tipus Burgos
6 figues de coll de Dama
1 pera
Formatge Parmesà
Raïm
Nous
Pipes pelades
1 magrana
Vinagre de Mòdena

Sèsam
Oli d'oliva
 

Preparació

En un plat, afegim l’enciam de fulla de roure tallat i prèviament rentat. A continuació posem el formatge tipus Burgos tallat a trossos petits, les nous i les pipes, les llavors de la magrana, la pera i les figues tallades a trossets, juntament amb un grapat de plàtan deshidratat; uns quants gatims de raïm i uns encenalls de formatge parmesà. Ho barregem tot i ho amanim amb un bon raig d'oli d'oliva, vinagre de Mòdena i unes quantes llavors de sèsam.

 

Pastís de les Carmelites descalces

En aquesta vida tots, qui més i qui menys, tots tenim les nostres petites supersticions. Pel que fa a mi no és que em consideri supersticiosa 100%, però haig de reconèixer que hi ha certes coses que em fan respecte i prefereixo no passar-les per alt, com per exemple, cada cop que veig passar davant meu un cotxe de morts intento tocar fusta. Quan he tingut alguna entrevista laboral, o he hagut d’anar al metge perquè hi havia alguna cosa que no estava massa clara, sempre m’he posat la meva polsera de la sort –i de moment mai m’ha fallat-. De Brasil vàrem venir carregats de polseretes do Senhor do Bomfim –tot i que la primera que vaig dur me la va regalar la meva estimada Inês-, i no sé si és perquè els desitjos que demano no són impossibles, però de moment tots s’han complert. I us podria seguir enumerant alguna que altra mania, però no us vull avorrir amb el tema, si de cas ja m’anireu explicant les vostres als comentaris!

Fa unes setmanes vaig conèixer a l’Eva d’el cullerot Festuc i la seva família, tots encantadors, i qui sap potser algun dia som família, ja que hauríeu d’haver vist com el Boletet mirava a la Carlota, un bombonet de només 6 mesos, mentres compartia jocs i complicitat amb en Jan -el fan número 1 d'en Mic-.

Ja ho hem comentat en algun que altre post, però el més gratificant de tenir aquest bloc és poder conèixer, tan virtual com físicament, les persones que hi ha al darrere d’altres blocs o comentaris. Darrere de cada comentari hi ha una persona que inverteix uns minuts per valorar el que estàs fent, i per mi això és molt important.

En aquesta trobada l’Eva em tenia preparada una petita sorpresa: un potet amb un “monstre”. Resulta que la seva germana havia fet el famós pastís de les Carmelites descalces; potser l'heu vist en altres blocs o n'heu sentit a parlar. Es tracte d’una massa mare que va passant de mà en mà. L'objectiu és portar salut i sort a qui la rep. Doncs bé, l’Eva em va explicar el que havia de fer i jo tota contenta m’ho vaig prendre al peu de la lletra. Vaig cuidar el meu petit monstre durant 10 dies i finalment, amb l’ajuda inestimable del meu Boletet, vam fer el pastís. Un pastís flonjo i molt esponjós el qual va fer que durant uns dies anéssim a treballar amb molta energia. Evidentment ja he repartit 3 gots –i m’hagués agradat regalar-ne uns quants més- així que espero que la cadena no es trenqui i que aquelles persones que ho han rebut tinguin molta sort i salut!

Moltíssimes gràcies Eva per haver pensat en mi! De moment sembla que de bona sort i salut no ens en falta, i espero que duri molt de temps!

Ingredients:

1 got de massa mare

3 gots de sucre

4 gots de farina

2 gots de llet

1 got d’oli

1 sobre de llevat tipus Royal

2 ous

1 poma

1 polsim de sal

1 polsim de canyella

Preparació:

És aconsellable no utilitzar batedora elèctrica ni nevera segons marca la tradició.

Dia 1: A un bol gran s’aboca el contingut del got rebut i s’afegeix un got de sucre, un altre de farina i no es barreja. 

Dia 2: Es barreja tot amb una cullera. 

Dies 3 i 4: No es toca. 

Dia 5: S’afegeix un got de sucre, un altre de llet, un altre de farina i no es barreja. 

Dia 6: Es barreja tot. 

Dies 7, 8 i 9: No es toca. 

Dia 10: Se separen de la massa 3 gots que es donen a tres persones a les que desitgem salut i sort. A la massa que queda li afegim: 2 gots de farina, 1 got d’oli, 1 got de sucre, 1 got de llet, 1 sobre de llevat tipus Royal, 2 ous, una poma tallada a daus petits, un polsim de sal i un polsim de canyella. Es barreja tot i ho posem dins un motlle untat prèviament amb oli. El posem al forn durant 45 minuts a 180º.

Macarrons

Aquest mes a Memòries d’una cuinera us hem proposat fer macarrons, un plat que fa la delícia de petits i grans, almenys al Bolet! Cada cop que l’Yves o el Boletet veuen una plata com la que avui us presento de macarrons és una festa. Comencen a saltar i a córrer a taula per veure qui és el primer que comença. Encara que us haig de dir que aquest cop el meu petit príncep s’ha quedat un xic trist, perquè el vaig fer esperar una estoneta, ja que havia de fer les fotografies per poder publicar, sort dels pirates i del Peter Pan, que em van ajudar a consolar-lo.

Aquest cop m’he decantat per una recepta tradicional i molt convencional, però és la recepta que fem al Bolet normalment, encara que hi ha algun dia que, si no tenim tots els ingredients, anem improvisant amb el que tenim a la nevera -que ja sabeu que això al Bolet és molt freqüent-.

Espero que us animeu a participar al repte dels macarrons que us hem proposat aquest mes, de fet ja estem rebent un munt de receptes, tant convencionals com experimentals! Així que el recull d’aquest mes promet molt. Moltíssimes gràcies a tots per ajudar-nos un cop més a fer un bon recull, recordeu que teniu fins el dia 28 per presentar les vostres receptes –no patiu, que si hi ha algun despistat, ja sabeu que sempre és benvingut-.


Ingredients per a 4 persones:

500 g de macarrons
150 g de carn de vedella picada
2 salsitxes
250 g de tomàquet fregit
50 g de pernil salat
1 ceba petita
½ pebrot vermell
1 pastanaga
50 ml de vi blanc sec
Oli d'oliva
1 gra d'all
Sal 
Pebre
Orenga
Farigola
250 g d’emmental ratllat
50 g de parmesà en pols


Preparació:

Agafarem els macarrons i els posem a bullir fins que estiguin "al dente", normalment calen uns 15 minuts per aquest tipus de pasta. Mentrestant, a una paella, posarem un bon raig d'oli d'oliva, el gra d'all tallat a trossets molt petits juntament amb la ceba tallada a daus. Ho deixem sofregir durant 5 minuts. Seguidament afegim el pebrot i la pastanaga tallats a trossets molt petits i ho deixem 5 minuts més al foc. A continuació, afegim el pernil tallat a tires i la carn de vedella i les salsixes, ho remenem bé i ho deixem a foc mig durant 10 minuts, sense parar de remenar. Transcorregut aquest temps, si veiem que la carn està rossejada afegim el tomàquet fregit, juntament amb un polsim de sal, pebre, una mica d’orenga i farigola, ho remenem i afegim el vi. Ho cuinem a foc mig-baix durant 7 minuts, més o menys. Un cop tinguem la pasta al punt, l'escorrem i barregem amb la salsa de carn i tomàquet. La col·loquem en una plata per anar al forn i la cobrim amb els formatges, per últim ho posem a gratinar durant 5 minuts a 180º, o fins obtenir una crosta cruixent de formatge.