Els panets de la Moni

Si hi ha un adjectiu que descrigui bé a la Moni és, sens dubte, panarra. Li agrada tant el pa que seria capaç d'alimentar-se a base de pa i algun petit complement, com per exemple l'oli, la sal o la xocolata. La culpa la té la nostra mare, que després de dinar sempre es reservava un tallet de pa per acompanyar el cafè.

Doncs bé, aquesta panarra que m'estimo tant, no només perquè és la meva germana -que això ja ho sabeu-, sinó perquè a més és la meva amiga, confident i còmplice… Avui fa anys! Així que la Paula de Bon Tiberi i jo hem decidit felicitar-la de la millor manera que sabem, cuinant. I quina recepta hem escollit? Doncs els últims panets que ha publicat al bloc. Sí, sí, al món de juju també hi ha un petit espai pel pa!!! No és que no ens agradi, però porta massa feina entre un procés i un altre i no tinc massa paciència, però la Moni s'ho val així, doncs aquí tens els teus panets, que per cert són els millors que he tastat mai! I a més a més he seguit al peu de la lletra la teva recepta.

Gaudeix molt d'aquest dia tant especial amb tota la família Llàbiro i aprofita cada instant, qui sap, potser avui pot ser un gran dia! El teu petit pirata, l'Yves i jo et desitgem moltíssimes felicitats i t'enviem molts petons, encara que amb una mica de sort en unes quantes hores et felicitem en persona… Per molts anys, sister!

Ingredients:

680 g de farina de força

30 g de llevat fresc de forner

10 g de sal

100 g de sucre morè

80 g de margarina vegetal

1 ou

175 ml de llet

175 ml d’aigua

Preparació:

En un bol barregem la farina, el llevat dissolt amb una mica d'aigua, la sal, el sucre i la margarina a temperatura ambient i ho remenem amb l'ajuda d'una cullera de fusta o similar. A continuació, barregem l’aigua amb la llet, a temperatura ambient, i ho anem incorporant a la barreja anterior, a poc a poc, segons demani la massa. Quan estigui la massa preparada la posem en una superfície enfarinada i la treballem durant uns 15 minuts aproximadament. La passem a un recipient enfarinat i la deixem fins que dobli el seu volum, una hora aproximadament.  Un cop transcorregut aquest temps agafem la massa, la desgasifiquem (treure l’aire aixafant-la amb la mà) i la treballem. Partim la massa per la meitat i anem fent meitats -de les meitats- fins que ens quedin de la mida que volem. Fem boles i les posem a una safata coberta amb paper sulfuritzat i ho cobrim amb un drap i ho deixem reposar fins que dobli el seu volum.

Escalfem el forn a 210º i posem els panets fins que estiguin daurats, tardaran uns 10 minuts aproximadament. Finalment els traiem i els deixem refredar sobre una reixeta. Si els voleu consumir tebis no hi ha cap problema, estan molt bons.

Broqueta de mató, codonyat i fruita

Aquest cap de setmana ha estat un xic diferent del que ens esperàvem, ja que les previsions meteorològiques ens han fet canviar una mica els plans que teníem prevists. 

Com ja sabeu els que seguiu El món de juju a la pàgina de Facebook, aquest diumenge ha estat el sant de l'Yves i, com és ja habitual al Bolet, ho hem celebrat amb un bon esmorzar. El dissabte, després de gaudir d'un bon dinar amb companyia d'uns amics, el Boletet i jo vam decidir preparar el pastís que serviria d'esmorzar el  diumenge. No fa falta que us digui que si el Boletet és l'ajudant, la xocolata no hi pot faltar! Però ja us explicaré un altre dia el pastís que vàrem fer, encara que ja haureu vist que he estrenat el meu supermotllo que em va regalar la Moni.

Aprofitant que aquest mes a Memòries d'una cuinera us hem proposat fer broquetes vaig pensar que seria bona idea acompanyar l'esmorzar amb unes broquetes de fruita, juntament amb uns dels ingredients que més li agraden a l'Yves, el codonyat. Ell és capaç de menjar-se quilos i més quilos de codonyat, sobretot si és el que fa la Loles, la seva mare.

Com podeu veure, la recepta d'avui és molt senzilla i ràpida de fer, és ideal per anar de pícnic, no creieu? Això sí, si el temps ens acompanya una mica més, perquè últimament sembla més que estem a la tardor que no pas a la primavera…

Moltíssimes gràcies a tots els que participeu en els reptes que us proposem a Memòries d'una cuinera. Recordeu que teniu fins el proper dia 28 per deixar-nos la vostra  recepta en un enllaç al bloc  (és molt important per evitar no ometre cap participant). Us hi esperem a tots, tingueu bloc o no.

Ingredients: 

Gerds

Nabius

Codonyat

Mató

Nous

Llavors de sèsam negre

Mel

Preparació:

Agafem el codonyat i el mató i, amb l'ajuda d'un tallador de galetes, fem la forma desitjada, en aquest cas: en forma d'estrella. Muntem les broquetes intercalant nabius, gerds, mató i codonyat i acabem decorant amb les nous, les llavors de sèsam i la mel.

Pastís de poma

Fa uns dies, mentre preparava el dinar, el Boletet i l'Yves estaven mirant la televisió: Bé, segurament hauria de dir que ho intentaven, ja que no es posaven d'acord sobre el que volien veure, si les notícies o els dibuixos animats. En un moment de la discussió van decidir canviar de canal i veure què feien. Era dissabte i a un dels canals sortia un cuiner que estava fent un pastís enorme amb forma d'entrepà de cacauet, o alguna cosa similar, els hi va fer gràcia i ho van deixar. De tant en tant m'anaven cridant i em deien: "mirà això, no t'agrada?". Doncs, la veritat, us haig de confessar que no sóc massa fan dels pastissos amb fondant, tot i que trobo que hi ha veritables obres d'art. En un moment del programa, va sortir una senyora explicant que, per no perdre la seva casa, va fer un munt de pastissos de poma i els va vendre als seus amics, d'aquesta manera va poder recaptar diners perquè no la desnonessin. Ella va acudir al taller d'aquest mestre pastisser per demanar-li si li podia ensenyar a fer un altre tipus de pastís de poma i ell va accedir-hi de bon grat, ja que tots els beneficis de la venda d'aquest pastís anirien destinats a ajudar gent amb la mateixa situació.

Però… per què us explico tot això? Doncs perquè després de veure aquest programa -en realitat només vaig veure 5 minuts- em va semblar que el pastís de poma que havia fet era espectacular i tenia la pinta de ser el pastís més bo del món. Resumint -que ja m'estic enrotllant massa, oi?- a la tarda el Boletet i jo vam decidir que havíem de fer la nostra versió del millor pastís de poma que mai havíem tastat. Vam deduir més o menys els ingredients que podia portar aquell pastís -segurament al programa ho explicaven, però com estava fent el dinar no vaig estar massa atenta- i el resultat va ser fantàstic!!!! Tant és així que aquest superpastís que veieu a la foto ens el vàrem acabar en un parell de dies, i això que només som 3 al Bolet.

Espero que tots us animeu a fer-lo ben aviat, i si es així ja m'explicareu si estic exagerant o no!

Ingredients: 

300 g de farina per rebosteria

250 g de sucre

100 ml d'oli de gira-sol

50 g de mantega

3 ous

150 ml de llet

4 pomes golden

Canyella en pols

1 sobre de llevat Royal

Sucre vainillat 

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous i el sucre i batem fins obtenir una barreja escumosa. A continuació, afegim l'oli de gira-sol i seguim barrejant fins obtenir una crema homogènia. Incorporem a poc a poc la farina i el llevat tamisats. Quan tinguem una barreja cremosa, afegim la llet i una mica de canyella en pols i ho incorporem. Posem les pomes tallades a un bol amb 100 ml d'aigua al microones durant 2 minuts, les traiem i les colem. Posem la massa en 1 motllo, prèviament untat amb oli, a continuació afegim els trossos de poma, posem la mantega tallada a daus i empolsem generosament am sucre vainillat i una mica de canyella en pols i ho posem al forn durant 55 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar, a temperatura ambient. 

Melmelada de mango i pebrots

Feia dies que a la nevera del Bolet hi havia un mango i no li donava sortida, fins que se'm va ocórrer que la millor opció era fer una melmelada, ja que estava un xic massa madur. En comptes de fer una recepta convencional era bon moment per aprofitar i fer algun dels meus experiments. A part del mango també hi havia a la nevera uns pebrotets moníssims que vaig comprar i també els tenia oblidats -ho confesso, sóc una compradora compulsiva-. 

Vaig recordar que la Moni, a un dels sopars que ens va convidar a Llàbiro, va fer una melmelada de pebrots espectacular i vaig pensar que seria una bona opció barrejar aquests dos ingredients. El resultat ja el podeu veure a la foto. A casa ens va agradar moltíssim, tant a l'Yves com a mi. 

Si sou amamants dels formatges us aconsello que la feu ja que casen a la perfecció. Presenteu una bona taula de formatges acompanyats d'unes torrades i aquesta melmelada i tindreu una vetllada de luxe. Però si no us agraden els formatges no patiu, és una melmelada que dona molt de joc i la podeu combinar amb infinitat de coses.

Espero que us animeu ben aviat a fer-la i si és així ja m'explicareu que us ha semblat, però us aviso que quan comences a menjar-ne no pots parar, té quelcom addictiu!.    

Ingredients:

250 g de mango madur

250 g de pebrots petits vermells, grocs i taronges

250 g de sucre

Salsa de Tabasco

Preparació:

Agafem els pebrots, els rentem, traiem les llavors, els tallem a daus petits i els posem a una cassola, juntament amb la polpa del mango. Afegim el sucre i unes gotes de salsa de Tabasco. Ho cuinem, durant uns 25 minuts aproximadament, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps traiem la  melmelada i ho triturem amb l'ajuda del minipimer i un cop tinguem la textura desitjada ho tornem a posar a la cassola durant 5 o 10 minuts més. Posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient.