Chutney de prunes i mango

Aquest cap de setmana ha estat molt intens! Dijous passat el Boletet va fer dos anys. Aquest  dia va començar una llarga celebració compartida amb el iaio, ja que resulta que tots dos van néixer el mateix dia, però amb uns quants anys de diferència!! Per això vam anar a sopar a fora i vam arribar a casa a quarts d’una! Pobret, l’endemà era l’últim dia d’escola i ell hi va anar amb ressaca. 

El divendres van arribar els nostres Amics de 1ª, l'Inês, el Ricardo i la nostra fillola Catarina per gaudir de la festa que dissabte vam organitzar pel Boletet. L'Inês, abans de venir, ens va fer una petició que no vam saber refusar, volia anar a sopar a la Bombeta, un petit local de tapes situat a la Barceloneta i que fan les millors bombes i braves de tot Barcelona. Vam anar amb transport públic i va ser molt i molt divertit. La Catarina i l’Àitor estaven emocionats i no paraven de jugar, i al final es van convertir en Superherois! Quin parell.

El dissabte ens vam aixecar ben aviat i vam començar a organitzar la festa. Vam comptar amb l’ajuda incondicional dels avis, de la família Llàbiro i els amics de 1ª. Entre capbussades i jocs a la piscina vam tenir temps de fer una bona barbacoa -i això que el cuiner major tenia un virus intestinal i no tenia el seu millor dia-.

El temps va passar volant i, quan ens en vam adonar, eren les 3:45! Nosaltres havíem convocat a la resta de convidats a les 4. En un 3 i no res ens vam aixecar de taula i entre tots vam muntar la superfesta del Boletet. El menú era senzill: entrepans de brioix, croissanets farcits, quiche de verdures, pastís de formatge, taula de formatges i chutney, llaminadures... i el pastís d’aniversari! Un pastís de Conguitos i crema de formatge -que hauré de repetir perquè no vaig fer cap foto, i no puc publicar la recepta- que va ser un èxit! Sobretot per l’homenatja’t. Ara ha descobert que és fan dels Conguitos!.

De moment us deixo amb la recepta del Chutney. Us recomano que el feu per quan tingueu convidats, combinat amb formatges és espectacular!. Mentrestant vaig començant a preparar maletes, perquè ens queda molt poquet per començar vacances!!!!


 Ingredients:


1 ceba
1 mango
500 g de prunes grogues
50 ml de vinagre de Mòdena
1 c/c de canyella en pols
5 c/s de sucre
1 c/c d’anís en gra
Gingebre
Pebre vermell i negre en gra


 Preparació:


Agafem la ceba, el mango i les prunes. Ho pelem i tallem a daus i ho posem a la cassola -millor que sigui antiadherent- juntament amb el vinagre, el sucre, 1 cullerada de cafè de canyella i uns quants grans de  pebre, l’anís en gra i una mica de gingebre recent mòlt -aquestes mesures poden variar segons el vostre gust-. Ho cuinem a foc lent durant 25 minuts i ho anem remenant.

Moltíssimes felicitats... 2!

Estimat Boletet
 

Avui fa dos anys que el papa i jo som les persones més felices del món. No és que abans no ho fóssim, ni molt menys, però des de què tu has entrat dins dels nostres cors que tot té una llum diferent. Ja no importa si de tant en tant ens hem de llevar a mitja nit, perquè escoltem una dolça veu que demana aigua. No  importa si el temps canvia bruscament degut als concerts que fem al Bolet. Tampoc importen les aturades,  cada 10 minuts, per regar la roda del cotxe. El que sí és important és que ho puguem fer plegats i amb un somriure d’orella a orella.
 

Després de dos anys compartint molts moments plegats, puc dir que ets una persona amb caràcter. Quan vols una cosa no pares fins aconseguir-la. Ja has aprés que per fer-ho no serveixen els plors, sinó les bones paraules. Tens bona capacitat per aprendre i t’agrada molt compartir -encara que de tant en tant tens petits rampells, sobretot si el que has de compartir són els teus papes-.
 

Segueixes sent el nen rialler que ens va robar el cor el primer instant que et vam veure, tot i que ara tens un punt de timidesa que, per sort, desapareix al cap de poca estona. Els teus ulls cada cop són d’un blau més intens, plens de vida i amb ganes de descobrir món, sobretot si hi ha un gelat de maduixa a prop.
 

Tot i que encara no parles bé, et fas entendre. Ets molt expressiu i això et serveix per transmetre fàcilment el que ens vols dir. T’has creat un llenguatge propi que tots els que t’envoltem el sabem interpretar i, sinó, ja t’encarregues tu de què ho fem.
 

Com l’any passat, he decidit escriure’t una carta per explicar-te com ets. Ara ets petit i segurament a mesura que et vagis fent gran es quedaran molts records pel camí -i més si tenim en compte la memòria dels teus papes-, per això amb unes breus línies escrites des del fons del meu cor  espero que t’agradi llegir lo meravellós i extraordinari que ets. T’estimo moltíssim i espero que avui i sempre puguem compartir moltes coses plegats. Per molts anys!

Macedònia amb iogurt

Aquest mes, a Memòries d'una cuinera, us proposem fer macedònia, una recepta que sens dubte tots hem menjat alguna vegada. Recordo que fa molts anys, quan anàvem a dinar fora, a l'hora de les postres no hi havia tanta varietat per escollir; això sí, les opcions crec que tots érem capaços de recordar-les anéssim on anéssim: profiteroles, flam, crema, gelat i macedònia. Normalment la macedònia la feien amb fruita en conserva, pinya, préssec, cireres i poca varietat més.

A casa, la nostra mare no li agradava la fruita, en realitat el que no li agradava era pelar-la, així que o trobava un voluntari que l'ajudés o preparava una bona macedònia. A més de ser unes postres ben lleugeres, podem aprofitar per emprar aquelles peces de fruites que estan un xic tocades o lletges.

Al Bolet mai ens fa mandra pelar la fruita i ens agrada moltíssim menjar-ne. Aquest dissabte ens esperava un dia molt intens, El Boletet i l'Yves havien d'anar a la festa d'aniversari de l'Adaia i jo m'havia de carregar d'energia perquè tenia comiat de soltera de la Jessi. L'Adaia i la Jessi tenen en comú una cosa, i és que les dues són com germanes petites per a l'Yves i per a mi. Ens coneixem des de què amb prou feines caminàvem, així que ja són molts anys compartint coses. Així doncs, aquesta copa de macedònia us asseguro que ens ha servit per començar el cap de setmana amb moltíssimes forces per gaudir de dues celebracions molt especials!

Recordeu que teniu de temps fins el proper dia 28 per presentar les vostres propostes de macedònia per Memòries d'una cuinera, aquest cop us ho hem posat ben fàcil, veritat?

Ingredients per a 4 perones:

1 mango

1 poma

1 kiwi

1 pera

1 préssec

1 llima

50 g de crocant d'ametlla

Mel

1 iogurt grec

50 ml de llet

Preparació:

Agafem el mango, el kiwi, la pera, la poma i el préssec, els pelem i tallem a daus petits i ho reservem. A un bol afegim el iogurt, la llet i una cullerada de mel, ho remenem i ho deixem reposar a la nevera durant 30 minuts. Per servir repartim els daus de fruita en uns gots, afegim la crema de iogurt i tirem una mica de mel i un grapat de crocant.

Crema de llima amb cireres

Ja tornem a ser dia 15 -tot i que ja sigui gairebé dia 16-: Com cada mes, toca publicar la proposta de La recepta del 15, aquest cop dedicada a les cireres, un dels fruits més saborosos de l'estiu.

Des de què ha començat la temporada de les cireres he anat publicant unes quantes receptes: magdalenes i crema de formatge entre d'altres. Si us sóc sincera, no pararia de fer-ne.

Aquest cop he fet una recepta molt senzilla, però no per això menys bona. L'altre dia, quan vaig fer el pastís de xocolata amb crema de llima, el Monstre culinari -l'Yves- em va fer una petita crítica: li sobrava la menta -ell no la suporta-, així que vaig creure que seria bona idea repetir la crema i substituir la menta per trossets de cirera. El resultat és boníssim -i ben calòric-, i el Mostre culinari ha quedat encantat amb aquest canvi.

Gaudiu de les últimes hores del cap de setmana -nosaltres ho estem fent!- i demà comenceu amb un somriure d'orella a orella la setmana, ja veureu com així el proper divendres estarà més a prop.

Ingredients per a 8 uts.:

250 g de formatge cremós tipus Philadelphia

500 g de nata per muntar

2 llimes

150 g de sucre

50 g de cireres

Preparació:

Muntar la nata -és important que estigui freda per evitar que no qualli-, afegir el sucre, el suc de les llimes i incorporar-ho pausadament per evitar desfer la crema. A continuació, afegir la pell d'una llima ratllada i les cireres, sense pinyol, tallades a trossets, barrejar-ho, omplir els recipients i deixar-ho refredar a la nevera un mínim de dues hores -encara que us aconsello fer-ho el dia anterior-.

Pastís de xocolata i crema de llima amb menta

Aquest cap de setmana ha estat molt i molt especial. Voleu saber per què? Doncs el Boletet s’ha fet un home! L’Elisenda, la seva mestra, ens va proposar fa uns dies si volíem animar-nos a treure-li els bolquers. Encara és un xic petit -fins el dia 26 no farà els dos anys-, però ens va dir que el veia prou capacitat per fer-ho. L’Yves i jo confiem plenament amb ella, així que no ho vàrem dubtar ni un segon, i aquest cap de setmana ha estat l’escollit.

Dissabte al matí ens vàrem llevar molt emocionats, i li vam dir al Boletet que era hora de canviar els bolquers per calçotets. Ell estava emocionat, i veia que seria una festa. Vam fer algunes visites a l’orinal -que, per cert, és súper fashion! I tot gràcies a la família Llàbiro-, però sense cap èxit. De cop i volta, mentre jugava a futbol al passadís amb el papa, el primer pipi es va escapar. Ell es va quedar tot parat, però li vàrem dir que no passava res. La segona vegada ja no vam tenir tanta sort i, quan es va fer pipi a sobre, va ser un drama. Ell és molt sentit i no parava de plorar, l’Yves i jo l’intentàvem consolar, però sense cap èxit.

El passat dia 4 va ser l’aniversari de la Loles i, aprofitant que la Bàrbara i l’Alain estaven a Barcelona, vam decidir que era bona idea fer-li un sopar sorpresa amb tots els fills. Amb l’Yves vam pensar que podíem passar tot el dia a casa seva i així el Boletet podia jugar una estona a la piscina. El tema dels pipis va anar millorant, i tot va ser gràcies a la Loles i la Bàrbara, que el van convèncer de què no s’estava tan malament a l'orinal. Al final, el primer dia vam aconseguir que la meitat de pipis es fessin a dins i l’altra meitat fora. Però, en canvi, el diumenge tot va anar com una seda i el Boletet va fer diana en totes les ocasions  -només va haver una petita fuita d’unes gotetes-. Ja us podeu imaginar la festa que va ser el Bolet, l’Yves i jo cridàvem i saltàvem com a bojos i clar, el Boletet a poc a poc s’anava creixent i estava molt orgullós de fer pipi a l'orinal. Ara només queda que superem aquesta setmana i ell sigui conscient que no és un joc i que ho porti bé, però crec que entre tots ho aconseguirem.

Aprofitant que fèiem el sopar sorpresa per a la Loles em vaig oferir per fer-li el pastís. No sabia ben bé de què fer-lo, però finalment em vaig decantar per una base de xocolata i una crema ben fresca de llima. La idea era molt bona -o això pensava jo-, però vaig cometre un error molt gran: fer la crema el mateix dissabte. Què va passar? Doncs que la crema estava massa líquida i no vaig poder acabar el pastís. Com que anàvem a passar el dia fora li vaig comentar a l’Yves que en un parell d’hores podíem tornar i l’acabaria. Així ho vam fer, però no va ser suficient, quan vaig muntar la nata no estava freda i no va quedar amb la textura correcte. Finalment, vaig haver de deixar el pastís a la nevera, perquè quallés, i vam haver d’anar a comprar-ne un d’emergència. Quin disgust vaig tenir, no només perquè la Loles no tindria un pastís fet per mi -que sé que li agrada molt!-, sinó pel que vam haver de pagar. Heu comprat últimament algun pastís a una pastisseria? Quan em van dir el preu em vaig quedar blanca... però no podia ser que la meva supersogre no tingués pastís, així que el vam comprar.

El pastís, finalment, va quallar i diumenge al matí ens va servir per poder esmorzar i començar el dia plens d’energia, almenys vaig poder comprovar que la meva idea era bona, aixó sí, us asseguro que la propera vegada que vulgui fer una cobertura similar, la faré el dia abans!


Ingredients base:

375 g de farina de rebosteria
1 sobre de llevat Royal
3 ous -separant clares i rovells-
200 ml de llet
50 ml de rom
250 g de sucre
125 g de mantega
Essència d’ametlla
250 g de xocolata per a postres



Ingredients cobertura:

250 g de formatges cremós tipus Philadelphia
500 g de nata per muntar
1 llima
150 g de sucre
Fulles de Menta fresca


Preparació:

A un bol batem els rovells d'ou, el sucre i la mantega desfeta fins obtenir una mescla escumosa. A continuació, afegim a poc a poc la farina i el llevat tamissats i tot seguit la llet i el rom. Desfem la xocolata durant 1 minut al microones o al bany Maria. Un cop tinguem una xocolata cremosa l’afegim a la mescla i afegim l'essència d’ametlla i les clares d'ou muntades a punt de neu i ho incorporem a poc a poc amb moviments envolvents. Untem un motllo amb una mica d'oli, afegim el preparat de la base i ho posem al forn a 180º durant 50 minuts. Mentrestant podem anar preparant la cobertura. Muntem la nata –és important que estigui freda per evitar que no qualli-, afegim el sucre, el suc de la llima i unes fulles de menta tallades a trossets molt petits, i ho incorporem pausadament per evitar desfer la crema. Ho deixem refredar a la nevera un mínim de dues hores –encara que us aconsello fer-ho el dia anterior-. Per fer el muntatge del pastís partim la base en dues parts. Farcim la base amb la crema i cobrim el pastís amb la resta de crema de formatge i llima. Per acabar, decorem el pastís amb uns talls de llima i unes fulles de menta.


 

Focaccia d'orenga i romaní

Fa molts dies que em venia de gust fer una focaccia, tot i saber que havia d'esperar a que llevés no em podia resistir a menjar-me un trosset d'aquest tipus de pa que tants bon records em porta. Quan estudiava a Milà acostumava a anar a un "panífico" que tenia al costat de casa, i sempre demanava el mateix "un pezzetino di focaccia, per favore". No fa falta que us digui que en un any vaig engreixar-me 8 quilos, però no va ser només culpa de la focaccia, sinó que la Nutella va ajudar molt.

Aquest diumenge el temps no ens ha acompanyat, i després de passar un dia fantàstic a l'Aquàrium amb el Boletet i veure un munt de peixos -amb els comentaris pertinents de la mama "aquest llobarro és ideal pel forn…"- vam decidir que una bona manera de passar l'estona era jugar una mica a fer cuinetes. El Boletet cada cop que veu farina es posa molt content, així que quan ja tenia mig a punt la massa vaig cridar-lo perquè jugués i m'ajudés una mica. Només per veure la cara de felicitat que tenia ja val la pena, encara que val més la pena per un sopar de luxe amb el Monstre culinari -no parava de dir: "que bona t'ha quedat"-.

Us recomano que us animeu a fer la vostra versió. La idea l'he tret del llibre Todo sobre el queso, de Fiona Beckett de RBA, encara que he variat alguna cosa. Aquest tipus de recepta es ideal per fer un bon àpat amb els amics i, qui sap, potser per celebrar els 2 anys del Boletet? 

Ingredients

500 g de farina

25 g de llevat fresc

1 c/p de sucre

2 c/p de sal

300 ml d'aigua tèbia

Oli d'oliva

Orenga 

Romaní

Sal Maldon

Preparació:

A un bol, posem la farina amb el llevat -desfet prèviament amb una mica d'aigua-, el sucre, la sal i ho remenem. Afegim l'aigua i amassem fins obtenir una barreja homogènia, durant uns 5 o 6 minuts. A continuació afegim l'oli i treballem la massa fins que quedi elàstica i que no s'enganxi. Ho posem a un bol i ho tapem. Ho deixem reposar durant 45 minuts o fins que dobli el seu volum -he fet servir el truc de la Moni: escalfem el forn a 50º durant uns minuts i després el tanquem-. Quan hagi llevat  massa la traiem del bol, la pressionem i li donem un cop per treure l'aire, ho amassem durant un parell de minuts i estirem la massa a la safata del forn -on hi haurem posat prèviament paper de cuina-. Tapem la massa amb un drap de cuina i deixem llevar 30 minuts més. Per últim, fem unes marques amb els dits, pintem la base amb oli d'oliva i tirem un bon polsim de sal Maldon, orenga i romaní fresc. Ho posem al forn -prèviament escalfat a 220º- i ho deixem 10 minuts, després baixem el forn a 200º i ho deixem 15 minuts. Traiem la focaccia del forn, la deixem reposar durant 5 o 10 minuts i tirem un bon raig d'oli d'oliva i una mica més de sal si ho desitgem.