>

dilluns, 24 de febrer del 2014

Pa

Aquest mes, a Memòries d'una cuinera us hem proposat fer pa. De sobres sabeu tots els que seguiu aquest bloc que no és una de les coses que m'agrada més fer a la cuina. Molts sou els que dieu que us encanta fer pa a casa perquè us relaxa, doncs bé us haig de dir que a mi em passa tot el contrari, m'estressa molt. Només amb el temps de repòs que ha d'estar per tenir un bon resultat em fa perdre la paciència, però haig de reconèixer que el resultat, de moment, és bo.

Aquest cop he optat per fer una recepta del Xavier Barriga, estic convençuda que si hagués seguit al peu de la lletra totes les instruccions segur que el pa hagués quedat molt millor, però no em puc pas queixar. Dels passos que ell indicava a la recepta vaig oblidar posar una cassola al forn amb uns draps humits per crear vapor i suposo que per això no vaig obtenir una crosta cruixent, però al Bolet, que som poc panarres, vam quedar bastant contents amb el pa que vam fer el Boletet i jo. A més, us haig de dir que talladet a llesques i torrat encara és més bo.

Aquest mes estem rebent moltes receptes de pa, sembla que aquest cop hem encertat amb la nova proposta. Per a tots aquells que encara no us hagueu decidit a aportar la vostra recepta, us recordem que teniu fins el proper dia 28 per deixar-nos l'enllaç de la vostra recepta al bloc de Memòries d'una cuinera. Moltíssimes gràcies, un cop més, a tots aquells que feu possible que mes a mes fem un bon recull de receptes. 


Ingredients per a 2 uts.: 

500 g de farina 
10 g de sal
300 ml d'aigua
5 g de llevat fresc


Preparació:

En un bol afegim la farina, la sal i l'aigua i amassem uns minuts, finalment incorporem el llevat fresc. Deixem reposar la massa en un bol de plàstic tapada amb un drap de cuina durant 30 minuts. Un cop transcorregut aquest temps dividim la massa en dues parts i les deixem reposar durant 15 minuts més en una base enfarinada i tapades amb un drap de cuina. Els hi donem forma a les dues barres i les deixem reposar durant 90 minuts més tapades amb un drap. Un cop transcorregut aquest temps posem al forn les dues barres i les coem a 200º durant 15 minuts aproximadament. Finalment, les deixem refredar a temperatura ambient.



dilluns, 10 de febrer del 2014

Flam de poma

Aquest cap de setmana al Bolet no hem parat ni un segon. El divendres vam anar a sopar a una festa de superherois a Llàbiro. El passat dimarts el Lluc va fer 5 anys, així que la Moni li va preparar una festa a la seva mesura, ell era el Batman i el Boletet era l'Spiderman! Els hauríeu d'haver vist, els petits eren molt feliços amb les seves disfresses. I els papes, com no, se'ns queia la baba. Com bé sabeu, el divendres també era l'aniversari de l'Yves, així que el pastís va ser compartit i tots dos van bufar les espelmes -en realitat en van ser 3, el Boletet també va col·laborar!-, encara que l'Yves també va tenir el seu pastís preferit -pastís de formatge- a primera hora del matí perquè bufés les espelmes al Bolet.

El dissabte, vam fer la primera calçotada de l'any. En realitat us haig de confessar que jo fa anys que no tasto els calçots, ja que em senten molt malament i vaig decidir que seria millor no menjar-ne. Vam quedar amb una colla d'amics i ens ho vam passar molt bé, sobretot els més petits, ja que van poder córrer i jugar a futbol amb els més grans. A sobre, de postres, dues de les parelles que van venir ens varen donar unes notícies fantàstiques, així que la jornada va ser completa.

El diumenge, per no perdre la tradició, vam anar a fer el vermut pel barri. Els que sou del barri de Sant Antoni us haureu adonat que últimament surten bars com bolets, uns amb més gràcia que d'altres. La família Bolet a poc a poc anem tastant tots aquells locals que d'entrada ens criden l'atenció, uns cops amb més sort que d'altres, i anem provant totes les patates braves del barri! I és que un aperitiu de diumenge no seria el mateix sense unes bones braves, oi? Per acabar d'arrodonir el cap de setmana, vam fer un bon dinar i, sobretot, unes bones postres, els flams de poma que us presentem avui. Una recepta molt senzilla que fa les delícies de qualsevol paladar, ja sigui gran o petit, i si a sobre els acompanyeu amb uns carquinyolis, encara més.

Molt bona setmana a tothom! A veure si la pluja descansa una mica i per fi surt el sol, encara que crec que soc massa optimista...


Ingredients per a 8 uts. : 

2 pomes golden
4 ous
2 rovells d'ou
150 g de sucre
500 ml de llet
1 baina de vainilla
La pell d'una llima
Canyella en pols
Caramel


Preparació:

En una cassola posem la llet, el sucre, la baina de vainilla partida per la meitat i separant les llavors amb l'ajuda d'un ganivet i la pell d'una llima. Ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir i, després de dos minuts, ho retirem. En un bol batem els ous i els rovells i ho posem a la barreja anterior. Remenem fins obtenir una barreja homogènia i afegim les pomes que prèviament haurem pelat i tallat a daus petits. Posem una mica de caramel als recipients i els omplim amb la crema. Per últim, coem els flams al bany Maria durant 30 minuts al forn preescalfat a 180º. Un cop transcorregut aquest temps, els deixem refredar a temperatura ambient i els posem a la nevera, perquè acabin de quallar. Abans de servir, els decorem amb un polsim de canyella en pols.



divendres, 7 de febrer del 2014

Per molts anys IV

Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys. Anys i anys, per molts anys a les dues per molts anys...

Avui és un dia especial, és el teu aniversari amor i si estàs llegint aquest text és que, per sort, no ets profeta! 

Un any més ens podem llevar plegats amb el somriure incondicional del nostre petit príncep i començar el dia plens d'energia i amb il·lusió. Cada dia que passa ell ens ensenya que hem de ser feliços i gaudir de la vida i tu sembla que t'ho has pres al peu de la lletra.

No sabem que ens té preparat el futur, però ara per ara millor gaudir del present, sembla que ens funciona i millor no canviar-ho. Al Bolet no ens falta de res, tenim salut, treball i, sobretot, amor. Qui ens ho hauria de dir fa 14 anys que arribaríem tant lluny, veritat? 

Ep, però no et relaxis, que ens queda tota una vida per endavant. Si seguim lluitant plegats perquè els nostres somnis es facin realitat estic convençuda que aconseguirem tot allò que ens proposem -ni que hi hagin coses que ens costin més que d'altres-, però per si de cas tanca els ulls ben fort i pensa els 3 desitjos que et concediran les espelmes del teu pastís, que després d'un gran debat entre el petit xef i jo crec que hem aconseguit fer el teu preferit.

Per molts anys amor, sigues molt feliç avui i sempre i sobretot no deixis mai de somiar i lluitar per allò que val la pena, saps que encara que sembli impossible els somnis s'acaben fent realitat. T'estimo, sempre junts plogui o faci sol.