Bon Nadal!

Com passa el temps, veritat? no fa res que estàvem a l'estiu i ara ja acabem un altre any. Diuen que si ens passa el temps ràpid és perquè les coses ens van bé. La veritat és que jo no em puc queixar pas! Tinc una família meravellosa, un munt d'amics, una feina que m'agrada i moltes coses més! (si segueixo enumerant no acabaré mai).

L'entrada d'avui no és una recepta, sinó una manera d'agrair-vos a seguidors i seguidores que cada dia feu possible que tingui més ganes de fer una nova recepta. Hi ha seguidors que sou amics de sempre; d'altres a poc a poc ens anem coneixent,  comentari amunt, comentari avall; cada dia anem descobrint coses noves, i no només culinàries, sinó que molts de vosaltres aneu escrivint petits fragments que fan possible que vagi sabent una miqueta més de cadascú. Gràcies també a la meva família per ser els principals conillets d'Índies! Com ja us he comentat en alguns post, les receptes que habitualment faig me les invento, pocs cops aconsegueixo seguir al peu de la lletra una recepta. De moment sembla que està donant bon resultat. A veure si segueixo amb la inspiració i puc seguir cuinant com fins ara. Tot i que estic a punt d'incorporar-me a la feina, espero no abandonar el bloc, que n'estic molt de contenta!

Només us volia desitjar un molt bon Nadal, i que el pugueu gaudir amb la companyia de totes les persones que estimeu. Us desitjo un bon Any Nou; que el 2011 sigui un xic millor que aquest, encara que personalment no tinc cap queixa, per mi el 2010 ha estat, sens dubte, un dels meus millors anys!

La foto d'avui, com podeu veure, és la millor recepta que he fet mai!!!! El meu preciós Boletet! Un nen amb un somriure encisador, que em fa llevar amb una nova il·lusió cada dia. Després de quasi 5 mesos plegats, un munt de biberons (que sóc incapaç de comptar) i unes quantes farinetes sense gluten, espero que ell també gaudeixi dels meus plats ben aviat!

Molts petonets a tots els que visiteu aquest petit món culinari, sense vosaltres "el món de juju" no tindria sentit.

Cupcakes de canyella, plàtan i poma

Com que ha d'arribar el Pare Noel al Bolet, i vull que es porti molt bé, he decidit preparar uns cupcakes de canyella i deixar-li a la taula; així quan vingui d'una nit esgotadora, podrà recarregar forces i seguir repartint regalets. 

A casa, des de sempre, ho hem celebrat tot, el Tió, el Pare Noel i els Reis Mags. Els nostres pares tenien la teoria de que els regals per jugar millor ens els donaven per Nadal, així podíem jugar durant les vacances, i per Reis ens queia algun detallet. Encara que haig de dir que he tingut la immensa sort de rebre sempre molts regals. Encara recordo com si fos avui mateix quan em vaig assabentar de que els regals de Nadal els donaven els pares. M'ho va dir una nena de l'escola i jo no m'ho creia, així que vaig anar cap a casa i, tota decidida, li vaig preguntar a la meva mare si era veritat. Ella estava estenent la roba i es va girar i em va dir que sí. No us podeu imaginar quin disgust vaig tenir! El món se'm va caure a terra i no vaig poder deixar de plorar durant una bona estona. La meva mare em consolava i em deia que no em preocupés, que igualment tindríem regals, però jo no podia parar de plorar. Al final ho vaig aconseguir, però no recordo com. Els anys van passar, i vam seguir celebrant amb la mateixa il·lusió les festes, i esperant amb candeletes els regals! Haig de dir que "el nen gran" de la casa sempre ha estat el meu pare. Hauríeu de veure la seva cara cada cop que obre un regal! No sé si em fa més il·lusió veure a un nen o a ell. I ara ja estic desitjant veure com reaccionarà l'Àitor quan s'aixequi i vegi que li han portat un regalet, això sí, aquest any serem l'Yves i jo qui ens aixecarem emocionats i cridant que ens han deixat un regal a l'abre…

Ingredients muffins:

1 iogurt de llimona

375 g de farina

250 g de sucre

50 ml d'oli de pinyons

1 sobre llevat Royal

Canyella en pols

1 plàtan

1 poma

Anís

3 ous

Ingredients crema:

250 g de mascarpone

200 g de crème fraîche

2 c/p de canyella

1 c/p de sucre avainillat

4 c/p de sucre 

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, la farina, el sucre, el llevat i l'oli en un bol i els barregem fins que ens quedi sense cap tipus de grumoll. Seguidament afegim la poma i el plàtan tallats a daus petits i un bon raig d'anís. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Quan els tinguem preparats els posem al forn durant 25 minuts. Mentrestant preparem la crema que coronarà els cupcakes. Agafem la crème fraîche (és un tipus de nata més cremosa) i afegim a poc a poc el formatge mascarpone, el sucre i la canyella. Ho deixem refredar a la nevera durant 1 hora, com a mínim. Per finalitzar, agafem els cupcakes i, amb una mànega pastissera, afegim la crema.

Brigadeiro

No se per què, però Brasil és un país que sempre ens ha cridat molt l'atenció. No només pels seus paisatges i la seva gent, sinó també pel tipus de gastronomia que tenen. He tingut la immensa sort de poder anar-hi, i la veritat és que val molt la pena, si mai teniu l'ocasió us ho recomano. Nosaltres vam estar a Rio de Janeiro, a l'Amazones, a San Luis, a San Fernando de Noronha i a Salvador de Bahía. Aquesta última ciutat segurament és la que més em va cridar l'atenció. El seu casc antic, anomenat Pelourinho, està ple de petites cases d'estil colonial pintades de diversos colors. Sens dubte és la ciutat amb més color i alegria (característica imprescindible per a un bon brasiler) que he vist mai. Quan arribes a Salvador, el primer que et trobes pel carrer és a la gent oferint-te unes polseres de colors. Aquestes són les polseres del "Senhor do Bom Fim"; el patró de la ciutat -diuen que aquestes polseres porten bona sort-. El que has de fer es lligar-la amb tres nusos i, cada cop que en fas un, demanar un desig. Un cop s'hagin complert es caurà. Us ho podeu creure o no, però el primer cop que ho vaig fer se'm van complir els 3 desitjos i es va caure! Ara en porto una ja fa temps i encara no ha caigut, però de moment ja s'han complert 2 dels 3 desitjos!

A la primera entrada d'aquest bloc us donava la recepta de la caipirinha. A casa en som uns enamorats, però no és l'única recepta que em crida l'atenció. Mentre vaig viure a Milà vaig fer una bona amiga brasilera que es deia Sisa. cada cop que fèiem una festa ella sempre feia uns bombons que eren una temptació, s'anomenen Brigadeiro. Fa molt de temps que volia fer aquesta recepta, però l'he anat deixant. Ara, com vénen molts dinars on segur que farem una bona sobretaula, he pensat que era un bon moment per fer-los. Això sí, us haig d'avisar que són un vici! Quan comences no pots parar!

Ingredients:

1 pot llet condensada (390 g)

Margarina

Cacau en pols

Preparació:

En una cassola antiadherent posem la llet condensada, dues cullerades de postres de margarina (la recepta original és amb mantega) i tres cullerades de cacau en pols (si volem, podem afegir-ne més, dependrà del gust a xocolata que desitgem) i ho posem al foc mig-baix. Anem remenant sense parar i, quan veiem que comença a espessir i no s'enganxi a la cassola, estarà al punt (jo ho he cuinat durant uns 20 minuts). Untem amb margarina un bol, afegim la pasta obtinguda i la deixem refredar a temperatura ambient. Després la posem a la nevera durant 2 hores per poder-la treballar millor. Per fer les boles ens mullem les mans amb aigua o amb mantega. Un cop les tinguem les enfarinem amb cacau en pols i les posem al congelador (tranquils que no es congelen!). Quan les vulguem servir les traiem del congelador i les servim, així queden més consistents.

Llobarro amb crema de carxofes i cunyes de patates

Si hi ha un aliment que torna "boig" a l'Yves, aquest és sens dubte la carxofa! Si fos per ell, des de que comença la temporada sempre en menjaríem a casa. La meva iaia ho tenia molt clar, i cada cop que ell anava a menjar a casa seva sempre li feia alguna cosa amb carxofes; quan sèiem a taula i començava a servir-nos, sempre li deia " Ibex, avui estaràs content que t'he fet carxofes!". Fins fa molt poquet jo només les cuinava al forn, amb un bon raig d'oli d'oliva i un tallet de pernil. Però per sort d'ell, amb el tema del bloc, m'estic animant a cuinar noves receptes. L'altre dia se'm va ocórrer fer una mousse de carxofes, però vaig pensar que podria utilitzar-lo com a base d'alguna plat. Aquell mateix dia havia comprat un parell de llobarros molt macos al mercat i vaig decidir que faria un plat lleuger i equilibrat per sopar. I crec que vaig encertar! O almenys això és el que em va semblar, ja que si no li arribo a treure el plat del costat crec que encara hi sucaria pa! 

Ingredients:

2 llobarros

1 llima

6 patates petites

Oli d'oliva

1 pot 12 uts. de cors de carxofes 

1 iogurt grec

sal Maldon

Sal 

Pebre

Preparació:

Agafem les patates, les tallem a quarts, les salpebrem i les posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 30 minuts. Les anem girant perquè quedi una cocció homogènia. Mentrestant, fem la crema de carxofes. Posem en un recipient els cors de carxofes prèviament escorreguts. Afegim el iogurt grec, un polsim de sal i pebre, el suc de mitja llima i un bon rajolí d'oli d'oliva. Ho passem pel minipímer i ho reservem a la nevera. Agafem els llobarros, els salpebrem i els posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 20 minuts. Un cop fets traiem les espines i els reservem per a la presentació. Pel muntatge del plat col·loquem una base de crema de carxofes, unes "cunyes" de patata i agafem una suprema de Llobarro. Per últim tirem un polsim de sal Maldon.

Natilles de licor de tiramisú

Quan ens vam casar amb l'Yves vam decidir no fer llista de noces, ja feia uns anys que vivíem plegats i, per sort, ho teníem tot. Però alguna persona que altre es va "atrevir" a donar-nos un detallet. Dic "atrevir" perquè us haig de confessar que sóc una persona amb un gust molt i molt especial, tant que la gent que realment em coneix cada cop que m'ha de fer un regal ho passa molt malament! Per sort, després de tants anys, ja em tenen el gust trobat. Doncs bé, la persona en qüestió és la Núria. L'Yves sempre diu que per a ell ella és com una segona mare, es coneixen des de fa molts i molts anys. És la mare del Jari, un amic molt especial i el millor padrí de boda que podia haver escollit. La Núria és una persona molt detallista i amb un gust excel·lent, així que quan ens va convidar a berenar a casa seva per donar-nos el regal de noces ens tenia una sorpreseta preparada. El meu primer pensament va ser "ai ai ai, què hi haurà dins de la caixa?". Però el segon va ser "no pateixis, la Núria té bon gust". Quan vam obrir el regal hi havien dues copes de vi de vidre negre molt elegants. Des del dia que ens les va regalar es van tornar les nostres "companyes" pels sopars romàntics -que ens encanta preparar-. No fa molt, fregant-les,  en vaig trencar una, i no sabeu el disgust que vaig tenir. Vaig comentar-li a la Núria perquè em digués on les havia comprat i així reposar la que ja no teníem. Em va dir que no patís, que me la buscaria. Va moure cel i terra i al final la va trobar! I no només això, sinó que m'ha comprat dues més, una de postres i una d'aigua. Així que el post d'avui és per donar-li les gràcies per ser tant i tant especial! Com podeu veure a la foto és una cucada de copa, no?

Ingredients:

500 ml de llet 

200 ml de nata per cuinar

50 ml de licor de tiramisú

125 g de sucre

40 g de Maicena

1 c/p de sucre avainillat

Preparació:

Agafem la llet i la Maicena; la barregem fins que quedi ben barrejada, sense grumolls. En una cassola posem la nata, els sucres i la barreja que hem fet abans; i ho cuinem a foc mig fins que comenci a espessir. Ho retirem del foc, afegim amb molt de compte el licor de tiramisú i, quan estigui ben barrejat, ho posem als recipients on ho vulguem presentar. Ho deixem refredar a temperatura ambient i ho posem a la nevera durant un mínim de 3 hores.

Wok de pollastre i verdures

Sempre m'havia fet il·lusió tenir un wok, però em tirava enrere les dimensions que tenen. Li vaig comentar a la Moni i ella va decidir que això no podia ser, així que pel Tió de l'any passat em va regalar un de petitó. Pels que seguiu el bloc i no sou de Catalunya explicaré una mica què és el Tió. Es tracta d'un tronc que durant els dies previs a Nadal els nens de la casa el van alimentant. Tant se val si li donem una mandarina, un trosset de torró o una copeta de cava, ell sempre s'ho menja tot. Cada dia que passa el Tió és més gros, i el dia de Nadal els nens de la casa el fan "cagar". Això sí, perquè aquest ens cagui els regals li hem de cantar una cançó mentre li piquem amb un bastó. Hi ha moltes versions, però la que cantem a casa és la següent: "caga Tió, avellanes i torró, si no vols cagar, et donaré un cop de bastó". A casa sempre hem celebrat aquesta tradició i espero poder-ho fer durant molts i molts anys, ja que és molt divertit. Estic desitjant que arribi el dia de Nadal per veure la carona del Lluc, el meu nebodet, i per ajudar a l'Àitor a picar! Mentre l'Aina es farà la gran, però sé que esperarà amb tanta il·lusió, o més, els seus regals. Crec que em posaré a plorar de l'emoció, en realitat estic convençuda que ploraré, ja que mentre estic asseguda al sofà escrivint aquestes línies ja m'estic emocionant. I és que he tingut la gran sort de què els meus pares m'han ensenyat a gaudir de les petites il·lusions, no importava si el Tió ens cagava un paquet de Kleenex, o si el Pare Noel ens portava la rulot de la Barbie, o si els Reis Mags em deixaven al menjador l'estable de Mi pequeño Pony, el més important era saber que tots els regals perseguien un objectiu: aconseguir un somriure nostre, i per uns instants mantenir la màgia de la innocència dels infants durant aquestes dates.

Ingredients per a 2 persones:

1 carabassó

1 manat d'espàrrecs verd

2 pits de pollastre

1 ceba

Sèsam

Salsa de soja

Gingebre molt

Pebre

Sal

Oli de gira-sol

Preparació:

Posem un rajolí d'oli de gira-sol al wok i afegim els espàrrecs, el carabassó tallat a daus i la ceba tallada a tiretes. Ho cuinem durant 10 minuts a foc alt, saltejant-ho de tant en quan. A continuació posem els pits de pollastre, prèviament salpebrats i un polsim de gingebre mòlt, tallats a daus, i ho saltegem durant 10 minuts més. Per últim afegim un bon raig de salsa de soja i una mica de sèsam i ho deixem al foc durant 5 minuts més.

Pastís de mascarpone amb fruits vermells

No és un secret que al Bolet ens encanta el formatge. Com ja haureu pogut anar veient els que seguiu el bloc, el formatge és un aliment que utilitzo molt per cuinar, sobretot el de cabra, ja que el seu sabor i la textura que té les trobo fantàstiques. Amb el formatge podem jugar molt a la cuina, podem fer un simple "montadito" de brie amb salmó, una bona amida de ruca amb formatge de cabra calent, una bona salsa de 4 formatges amb nous per acompanyar uns tortellini (per cert, us recomano el de pera i formatge  o el d'albergínia i mozzarella del Giovanni Ranna) o uns postres tan simples com codony amb formatge. Tampoc és un secret que a l'Yves li torna boig el pastís de formatge; així que, un cop ja superada la recepta que un dia us vaig presentar, he decidit provar-ne una altra. Aquest cop la recepta original és d'un llibre del Jamie Oliver, encara que haig de dir que, per variar, vaig fer una lliure interpretació de la recepta, i si compareu les dues no s'assemblen massa. Aquest pastís té una textura més lleugera que l'altre; així que és una bona opció per a després d'un bon àpat. Espero que us agradi.

Ingredients:

125 ml nata líquida

125 g de sucre

200 g fruits vermells

1 iogurt grec

300 g de mascarpone

6 ous

2 magranes

Melmelada de mores

Aigua mineral

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Separem les clares dels rovells i les fem a punt de neu. Ho reservem. Posem els rovells, el sucre, la nata líquida, el mascarpone i el iogurt grec i ho barregem fins que ens quedi una crema sense cap tipus de grumoll. Seguidament afegim a la barreja anterior les clares a punt de neu amb molt de compte, i els fruits vermells. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament pintat amb oli. Ho posem al forn durant 50 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar a temperatura ambient i el posem a la nevera durant un mínim de 3 hores perquè acabi de quallar. Per fer la presentació del pastís, agafem una porció i posem llavors de magrana per sobre; i, finalment, ho banyem amb una cullerada de melmelada de mores diluïda amb una mica d'aigua mineral.

Macarroni amb llima i ruca

Si hi ha un ingredient bàsic a la cuina Mediterrània, aquest és sens dubte l'oli d'oliva. És un element diferenciador de la nostra cuina respecte a la del Nord. Personalment, penso que és molt important que l'oli d'oliva sigui d'oliva arbequina, ja que el seu sabor, un xic més fort, i el seu cos, més consistent, fan que només amb un bon rajolí els nostres plats cobrin un sabor molt especial. Aquest aliment, juntament amb el cava i el pernil, són una de les millors cartes de presentació de cara a l'estranger, en quant a alimentació es refereix, clar. Doncs bé, la Montse, una jove empresària i molt bona amiga (integrant del grup de les "nenes", del que algun dia en parlaré), sembla que ho té molt clar. Tot va començar en un viatge a la Xina que va fer amb la seva mare. Allà, es van enamorar del mercat potencial que hi havia, però van creure que el nostre país ja estava prou saturat amb les seves mercaderies, així que van decidir que, en comptes d'importar productes d'aquelles terres, el que farien seria exportar-los des de les nostres. Ho van estar pensant durant uns quants dies, fins que van trobar la solució: exportar oli 100% d'oliva amb denominació d'origen Siurana. I sembla que va ser una bona idea, perquè és un oli que no només podem trobar en botigues selectes de Barcelona, sinó que es comercialitza per tot el món. Per si esteu interessats en tenir més informació sobre aquest oli us podeu adreçar a la seva web: http://www.lespartides.com, allà hi ha una serie d'explicacions molt interessants sobre aquesta varietat.

Doncs aprofitant que la Montse m'ha regalat una ampolla d'aquest "or líquid" he preparat una recepta de la Donna Hay, encara que he introduït petites variacions, espero que us agradi!

Ingredients per a 2 persones:

250 g de macarrons grans

1 llima

Ruca

Oli d'oliva

1 gra d'all

1 guindilla

4 talls de pernil ibèric

Formatge de cabra

Sal 

Preparació:

Agafarem els macarrons i els posarem a bullir fins que estiguin "al dente", normalment calen uns 15 minuts per aquest tipus de pasta. Mentrestant, a una paella posarem un bon raig d'oli d'oliva, la pell de la llima ratllada, la dent d'all tallada a trossets molt petits, la guindilla tallada a trossets petits i sense llavors i ho cuinarem durant un minut. Seguidament afegirem els talls de pernil, tallats a tiretes petites, i ho cuinarem durant 2 minuts més. Un cop tinguem la pasta al punt, l'escorrerem i la col·locarem a un bol. Afegirem els ingredients de la paella i ho barrejarem tot bé. A continuació tirarem el suc de la llima, un bon raig d'oli d'oliva, la ruca i un tros de formatge de cabra esmicolat.

Pastissets de taronja i xocolata

Si hi ha una combinació que m'agrada molt en pastisseria és la xocolata amb taronja. Crec que és molt elegant i lleugera, encara que dependrà de les postres que fem, clar. A casa, últimament, m'he animat a fer molts pastissos i amb les dates que s'acosten no és massa bo, oi? Ara, durant els properes dies, no pararem de fer dinars i sopars amb amics, la família,  l'empresa… és un no parar! Així que m'hauria de controlar un xic i no fer receptes tan calòriques! Però és que, un cop fets, són tan bons! Per això he trobat una solució! Regalar-ne a la gent. Els pastissets d'avui els he donat al meu pare, perquè pugui esmorzar bé, encara que us haig de confessar que els he tastat primer! per comprovar si han quedat bé. Quan l'he tastat el primer que m'ha vingut al cap és el gust de les galetes Pim's, de taronja i xocolata, encara que aquests pastissets no porten la melmelada, però son iguals d'irresistibles!

Ingredients:

3 c/p de sucre avainillat

250 g de sucre

350 g de farina

1 sobre llevat Royal

125 ml de llet descremada

125 ml d'oli d'oliva

300 g de xocolata negre

2 taronges

3 ous

Cointreau

Preparació:

Escalfarem el forn a 180º. Posarem els ous, la llet, la farina, els sucres, el llevat i l'oli en un bol i ho barrejarem fins que ens quedi una massa sense cap tipus de grumoll. Seguidament afegirem a la barreja anterior un rajolinet de Cointreau i el suc d'una taronja. Ho deixarem reposar uns minuts i ho posarem en motllos individuals prèviament pintats amb oli. Ho posarem al forn durant 20 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps els deixarem refredar abans de desmotllar-los. Agafarem la xocolata i la posarem en un bol amb un rajolinet de llet. La posarem al microones durant un minut, o la desfarem al bany Maria. Un cop la tinguem, afegirem el suc d'una taronja, ho barrejarem bé i banyarem els pastissets. Finalment, ho posarem a la nevera 1 hora perquè la xocolata quedi compacta.

Bacallà amb fruits secs i mel

Si hi ha un peix que m'agrada, aquest és el bacallà, encara que, tot sigui dit, m'agrada tot tipus de peix. Sovint, quan mengem fora de casa, miro a la carta quin plat de bacallà fan i, si em crida l'atenció, el demano; encara que si també tenen magret, aleshores em costa molt decidir-me. A casa, l'Yves és més de carn i no tant de peix, ja que li molesten enormement les espines! En canvi, com ja he dit, sóc més de peix. Suposo que quan l'Àitor creixi ja farem el desempat, però si s'ha d'assemblar al seu pare amb el menjar, tant com s'assembla físicament, ho tinc ben complicat! Un dels altres ingredients que ens encanta és la mel. Això sí, la mel ha de ser com el pernil, bo! Sinó millor no menjar-ne. Habitualment la solem comprar en mercats de poble, però si se'ns acaba anem a comprar-la a una botiga de queviures que està davant del mercat del Born, si no recordo malament es diu Casa Torres, i us recomano que hi aneu! Ja que tenen coses molt interessants.

El plat d'avui és la meva aportació al HEMC # 49 (hecho en mi cocina), on aquest mes ens proposen fer un plat de Nadal. Així que ja estic esperant que publiquin el resum per veure totes les receptes i agafar bones idees per aquestes dates!

Ingredients:

4 talls de morro de bacallà

25 g de nous

25 g de pinyons

25 g de panses

Canyella en pols

Vinagre balsàmic de magrana

Oli d'oliva

1 ceba petita

Sal

Pebre

Mel

1 ou

Farina

Preparació:

Agafarem els trossos de bacallà, prèviament dessalat, i els hi traurem la pell, el salpebrarem i l'arrebossarem amb ou batut i farina blanca. Ho posarem en una paella, a foc mig, amb l'oli calent, i ho deixarem rossejar per tots els cantons. Un cop ho tinguem, ho posarem en una safata. Agafarem una cullerada sopera de mel i la tirarem per sobre del bacallà; i el posarem al forn, prèviament preescalfat a 180º, durant 15 minuts. En una paella amb un bon raig d'oli d'oliva rossejarem la ceba tallada a trossets molt petits, un cop la tinguem afegirem els pinyons, les nous, les panses, 1 polsim de canyella, 1 cullerada sopera rassa de sucre i 4 cullerades soperes de vinagre balsàmic de magrana, ho remenarem i quan ho tinguem caramel·litzat ho posarem a sobre del bacallà.

Amanida de carabassons i feta

Últimament em suposa un veritable perill entrar a una llibreria. Vaig directe a l'apartat de gastronomia i me'ls miro tots! I no sé com ho faig, però sempre ha de caure alguna coseta! Sort que he descobert una col·lecció que està molt bé de preu i els plats que proposen -i les fotos- són genials! La meva última adquisició és un petit llibre que es diu " 500 aperitivos", de la Susannah Blake, i de l'editorial Blume. Una altra bona manera d'agafar llibres i no comprar-los (ja que la butxaca al final es pot ressentir) és anar a la biblioteca. Tinc la gran sort de tenir una molt xula a prop de casa, l'han fet els mateixos arquitectes que el restaurant Les Cols d'Olot (que ja vaig mencionar en un altre post), RCR, i només per veure l'edifici ja val la pena. En la secció de cuina no tenen un gran assortiment, però vaig treure uns llibres de la Donna Hay molt i molt interessants! Aquesta cuinera (www.donnahay.com.au) té unes receptes molt atractives, per això us recomano, si teniu l'oportunitat, que feu una ullada als seus llibres! Doncs bé, la recepta d'avui l'he tret del llibre "500 aperitivos", i la veritat és que no serà l'últim cop que la faci, és molt lleugera i la combinació dels ingredients és molt refrescant.

Ingredients:

2 carabassons grans

1 llimona

200 g de formatge feta

Oli d'oliva

5 fulles de menta

Sucre

Sal 

Pebre

Preparació:

Agafarem els carabassons, els netejarem, els partirem per la meitat i els tallarem a làmines de 5 mm, aproximadament. En una graella molt calenta cuinarem el carabassó per les dues cares fins que ens quedi tou. En un bol posarem el suc de la llimona, 4 cullerades soperes d'oli, les fulles de menta tallades a tiretes petitones i un polsim de sucre; finalment ho barrejarem bé. En un plat posarem les làmines de carabassó i les salpebrarem; afegirem el formatge feta esmicolat i, per finalitzar, abocarem la salsa que hem fet prèviament.

Brownie

Encara recordo com si fos avui el primer cop que vaig anar a sopar amb els meus pares al Planet Hollywood del Port Olímpic,(actualment tancat); d'això ja fa uns quants anys... Estàvem emocionats perquè obrien un restaurant d'aquest estil a la nostra ciutat. No era la primera vegada que anàvem a un local d'aquesta cadena (el primer cop va ser a Londres), ni tampoc l'últim (fa uns 3 anys a Nova York). Pot semblar una estupidesa, però m'encantava poder veure objectes que havien aparegut en diverses pel·lícules, com "Terminator", "La Guerra de les galaxies" o "Rambo". Quan un és petit les coses es veuen des d'un altre punt de vista, tot es magnifica, no? Encara que, si he de ser sincera, sóc d'aquelles persones que encara es queda bocabadada amb certes coses. Doncs bé, sempre que anàvem amb els meus pares i la meva germana a sopar, tenia molt clar les postres que demanaria: Brownie. Recordo que servien una porció enorme amb una bola de gelat de xocolata (que sempre demanava que me la canviessin per  gelat de vainilla, ja que el gelat de xocolata mai m'ha agradat) i xocolata a la tassa per sobre, tota una temptació impossible de resistir! Doncs bé, no sé si va ser allà on vaig provar per primer cop aquestes delicioses postres, però no va ser l'últim. És una de les meves postres "fetitxes", juntament amb el coulant de xocolata, i sempre que anem a sopar a fora intento reservar-me un foradet per les postres; això sí, amb l'ajuda incondicional de l'Yves!

Com haureu vist, últimament a les receptes del bloc molts dels ingredients que utilitzo són força interessants: oli d'oliva amb taronja, oli de nous, vinagre balsàmic de magrana, licor de caipirinha… Doncs bé, tots aquest productes ben sofisticats són de la botiga Vom Fass (Gran Via 617, Barcelona). Ja la vaig mencionar en una de les primeres receptes. Doncs bé, al cap d'uns dies de començar aquest bloc, La Mònica i el Jordi, els propietaris d'aquesta botiga, em van proposar una cosa molt i molt interessant: ells em donaven productes de la botiga i jo feia una recepta pel seu bloc. Ells el tenien una miqueta abandonat, i no pas per mandra! Sinó perquè tenen molta feina. Així que em van donar un lot ben gran de productes, i aquí em teniu, experimentant els seus delicatessen líquids! Moltes gràcies nois per confiar amb " El món de juju".

Ingredients:

250 g de margarina*

1 c/p de sucre avainillat

350 g de sucre

175 g de farina

100 g cacau en pols

1 pot de crema de cacao tipus Nocilla (opcional)

Gelat de vainilla

Virutes de xocolata

4 ous

Anís

* La recepta original es fa amb mantega. Si el feu amb mantega queda més compacte. Si poseu margarina, millor fer-l'ho el dia abans.

Preparació:

Escalfarem el forn prèviament a 180º. Batrem la margarina, el sucre i el sucre avainillat fins a obtenir una mescla lleugera i esponjosa. Afegirem d'un en un els ous i ho barrejarem bé. Tamisarem la farina i l'anirem afegint poc a poc mentrestant anem barrejant i obtinguem un resultat homogeni. Per últim, afegirem el cacao en pols, la crema de cacao i un bon rajolí d'anís. Ficarem la pasta en un motllo rectangular i no gaire alt, prèviament pintat amb mantega i ho posarem al forn durant 40 minuts. Ho deixarem refredar i ho tallarem en porcions. Quan ho vulguem servir ho presentarem en un plat, empolvorarem amb virutes de xocolata la part superior i ho acompanyarem d'una bola de gelat de vainilla o el gust que ens agradi.

"Pastelitos de la Pantera Rosa"

No sé per què, però sempre m'han cridat molt l'atenció els "pastelitos" de la Pantera Rosa. A casa, quan érem petites, per esmorzar a l'escola, la nostra mare sempre ens preparava un entrepà de pa de motllo amb embotit o formatge. No vam ser gaire de menjar pastisseria industrial, però de tant en tant ens venia de gust menjar un "pastelito". Des de fa molt anys podem trobar  al supermercat el Tigreton, el Bonny o la Pantera Rosa. Però sens dubte el nostre preferit era aquest últim. Serà perquè de ben petites el rosa era el nostre color? O serà perquè la xocolata no podia ser de color rosa? O perquè l'interior tenia un gust molt llaminer? Doncs no ho sabria contestar. Ara fa molt poc, quan vaig anar al supermercat a fer la compra, els vaig veure a la prestatgeria  i no m'hi vaig poder resistir. Això sí, el primer que vaig fer va ser llegir de què estaven fets. A part dels ingredients normals: farina, sucre, llet... vaig veure que hi havia essència de taronja i licor (ells no diuen quin és concretament). I vaig pensar, per què no intentes fer-los? Dit i fet, em vaig animar i aquí us presento el resultat, espero que us agradi.

Ingredients:

3 c/p de sucre avainillat

250 g de sucre

250 g de farina

100 g de Maicena

1 sobre llevat Royal

125 ml de llet descremada

125 ml d'oli d'oliva i taronja

300 g de xocolata blanca

200 ml nata per muntar

Colorant alimentari vermell

1 taronja

3 ous

Rom

Preparació:

Escalfarem el forn prèviament a 180º. Posarem els ous, la llet, la farina, la Maicena, els sucres, el llevat i l'oli en un bol i ho barrejarem fins que ens quedi una massa sense cap tipus de grumoll. Seguidament afegirem, a la barreja anterior, un rajolinet de rom i el suc d'una taronja. Ho deixarem reposar uns minuts i ho posarem en motllos individuals prèviament pintats amb oli. Ho posarem al forn durant 20 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps els deixarem refredar abans de desmotllar-los. Agafarem la xocolata blanca i la posarem en un bol amb un rajolinet de llet i ho posarem al microones durant un minut, o la desfarem al bany Maria. Un cop ho tinguem, afegirem una gota de colorant vermell i ho barrejarem bé. Agafarem els pastissets, els tallarem per la meitat i afegirem una mica de nata muntada, ajuntarem les dues parts i ho banyarem amb la xocolata que hem fet prèviament. Ho posarem a la nevera 1 hora perquè la xocolata quedi compacta.

Pastís de formatges i ruca

Últimament, des de que tinc el bloc, em dóna la sensació de que ja no repeteixo receptes! I això està molt bé, perquè sovint provem coses noves, però per una altra banda, deixem de menjar coses que habitualment feia. Una de les receptes que ens agrada molt és el pastís de formatge que avui us presento. És una recepta molt senzilla de fer, però ja veureu que no podreu parar de menjar-ne! A mi, personalment, em recorda molt a un plat que es deia "Priazzo", de la Pizza Hut. Recordeu aquesta pizzeria? Ja fa molts anys que es van importar les pizzes americanes a Barcelona, però després d'un bon èxit d'acollida al principi, la cosa va anar decaient, i l'any passat ja van tancar els dos restaurants que quedaven, a Via Laietana i al Paral·lel. Haig de dir que feia anys i anys que no hi anava. Ara, si menjo una pizza fora de casa sempre és a un restaurant italià! I si us agrada el menjar italià casolà us recomano que aneu al restaurant "Il golfo di Napoli" al c/ Lleida, al costat del Palau dels esports. No és un restaurant que destaqui per la seva decoració, però sí pel bon menjar! Ah! I si us animeu a demanar un "lambrusco rosso" el propietari es dirà: "Rosso de tinto o Rosso de rosado"? jajajaja, feu la prova, mai falla!

Ingredients:

1 base de pizza fresca*

200 g formatge emmental ratllat

200 g de mozzarella

100 g formatge cheddar 

100 g formatge samsoe

10 tomàquets cherry

1 ceba petita

Orenga

Ruca

Sal

Oli d'oliva

* per a la base també es pot utilitzar pasta de full.

Preparació:

Untarem un motlle amb una mica d'oli perquè no s'enganxi la base, aleshores l'estendrem bé i procurarem que no quedi cap forat. A continuació, afegirem el formatge emmental, els tomàquets tallats per la meitat, la ceba tallada fina, la mozzarella i, per últim, els formatges cheddar i samsoe. Afegirem un polsim d'orenga i un rajolí d'oli d'oliva i ho posarem al forn, prèviament preescalfat a 180º durant 20 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixarem refredar una mica i posarem la ruca a sobre.

Copes de taronja i iogurt

La nostra mare és la responsable de què a la meva germana i a mi ens agradi cuinar. Ella, quan es va casar amb el nostre pare, no sabia ni fer un plat de verdura, però per amor es va tornar una gran cuinera. Era una persona amb moltes ganes d'aprendre i, per què no dir-ho, d'innovar. A casa sempre teníem uns dinars de festa major! Si no recordo malament la majoria de receptes les treia d'un llibre, que crec que encara ronda per casa, aquest llibre es deia "Maite". No sé quan de temps fa que vaig provar per primer cop les postres d'avui, el que sí recordo és que la meva mare el va treure del primer llibre de cuina que va publicar un dels cuiners, avui en dia, més mediàtics: el Karlos Arguiñano. La seva versió, per això, portava nata muntada en lloc de iogurt. També li agradava molt comprar revistes gastronòmiques, sobretot quan s'acostava Nadal, o simplement mirar programes com "Con las manos en la masa" o "Bona cuina". A més, sempre es va preocupar de què la Moni i jo ens convertíssim, algun dia, en dues bones mestresses de casa; i si el Jordi i l'Yves no diuen el contrari, crec que ho va aconseguir. Recordo com durant molts estius, després de dinar, ens ensenyava com cosir un botó o com fer una "vainica", encara que això últim sense massa èxit, almenys per part meva. També recordo que per fer els treballs de casa ens va fer un varem de preus. Si planxàvem guanyàvem 20 pessetes, per rentar els plats 10 i així successivament. Això sí, us puc ben assegurar que no ens vam fer riques. Crec que al final ho fèiem desinteressadament i encantades d'ajudar-la a casa.

Ingredients per a dues persones:

2 taronges

1 iogurt grec

Mel

Nous

Licor de mango i llima
Pell de taronja ratllada

Preparació:

Agafarem les taronges i les pelarem. Procurarem que ens quedin ben netes, sense la pell blanca interior. Les tallarem a daus petitons i les deixarem macerar en un recipient amb dues cullerades soperes de licor de mango i llima. Ho deixarem a la nevera durant 1 hora. Per fer la presentació agafarem unes copes, posarem uns quants daus de taronja macerats i posarem una mica de mel. Afegirem la meitat del iogurt grec i tornarem a posar uns quants daus de taronja. Afegirem una cullerada de postre de mel, les nous esmicolades i ratllarem una mica de pell de taronja, prèviament neta, i ja està llest per servir.