Brigadeiro

No se per què, però Brasil és un país que sempre ens ha cridat molt l'atenció. No només pels seus paisatges i la seva gent, sinó també pel tipus de gastronomia que tenen. He tingut la immensa sort de poder anar-hi, i la veritat és que val molt la pena, si mai teniu l'ocasió us ho recomano. Nosaltres vam estar a Rio de Janeiro, a l'Amazones, a San Luis, a San Fernando de Noronha i a Salvador de Bahía. Aquesta última ciutat segurament és la que més em va cridar l'atenció. El seu casc antic, anomenat Pelourinho, està ple de petites cases d'estil colonial pintades de diversos colors. Sens dubte és la ciutat amb més color i alegria (característica imprescindible per a un bon brasiler) que he vist mai. Quan arribes a Salvador, el primer que et trobes pel carrer és a la gent oferint-te unes polseres de colors. Aquestes són les polseres del "Senhor do Bom Fim"; el patró de la ciutat -diuen que aquestes polseres porten bona sort-. El que has de fer es lligar-la amb tres nusos i, cada cop que en fas un, demanar un desig. Un cop s'hagin complert es caurà. Us ho podeu creure o no, però el primer cop que ho vaig fer se'm van complir els 3 desitjos i es va caure! Ara en porto una ja fa temps i encara no ha caigut, però de moment ja s'han complert 2 dels 3 desitjos!

A la primera entrada d'aquest bloc us donava la recepta de la caipirinha. A casa en som uns enamorats, però no és l'única recepta que em crida l'atenció. Mentre vaig viure a Milà vaig fer una bona amiga brasilera que es deia Sisa. cada cop que fèiem una festa ella sempre feia uns bombons que eren una temptació, s'anomenen Brigadeiro. Fa molt de temps que volia fer aquesta recepta, però l'he anat deixant. Ara, com vénen molts dinars on segur que farem una bona sobretaula, he pensat que era un bon moment per fer-los. Això sí, us haig d'avisar que són un vici! Quan comences no pots parar!

Ingredients:

1 pot llet condensada (390 g)

Margarina

Cacau en pols

Preparació:

En una cassola antiadherent posem la llet condensada, dues cullerades de postres de margarina (la recepta original és amb mantega) i tres cullerades de cacau en pols (si volem, podem afegir-ne més, dependrà del gust a xocolata que desitgem) i ho posem al foc mig-baix. Anem remenant sense parar i, quan veiem que comença a espessir i no s'enganxi a la cassola, estarà al punt (jo ho he cuinat durant uns 20 minuts). Untem amb margarina un bol, afegim la pasta obtinguda i la deixem refredar a temperatura ambient. Després la posem a la nevera durant 2 hores per poder-la treballar millor. Per fer les boles ens mullem les mans amb aigua o amb mantega. Un cop les tinguem les enfarinem amb cacau en pols i les posem al congelador (tranquils que no es congelen!). Quan les vulguem servir les traiem del congelador i les servim, així queden més consistents.