Panellets

A casa sempre ens ha agradat molt celebrar qualsevol festa, i més si es tracta d'una de ben tradicional, com la Castanyada. Ja fa uns quants anys que des dels Estats Units s'ha importat la festa de Halloween, i tot i que la trobo molt original, nosaltres preferim celebrar la nostra Castanyada. Sóc del parer que no hem de deixar perdre les nostres tradicions, així que ara que tenim a l'Àitor, espero poder ensenyar-li, juntament amb l'Yves, totes les festes que els nostres pares des de ben petits ens han ensenyat i ens han fet gaudir. Fins ara mai m'havia decidit fer panellets, ja que no m'agradaven massa, però aquest, any amb l'excusa del bloc, la meva germana Moni (Coses de Llàbiro) i jo ens hem animat a fer un post conjunt! I us puc ben assegurar que no serà l'últim! Ha estat molt divertit! I ha sigut una excusa més per fer coses plegades (encara que per sort en fem moltes!). Normalment els panellets els trobo molt pesats, i amb un ja en tinc suficient, però la Moni em va comentar que hi havia una recepta de la Carme Ruscalleda que quedava molt fina, així que la vam utilitzar i us puc de ben segur que, si la feu, us llepareu els dits! Queden molt bons, i no podreu parar de menjar panellets! Bona Castanyada.

Ingredients:

1/2 kg d'ametlles en pols

350 g de sucre

150 g d'aigua mineral

1 clara d'ou

200 g de pinyons

200 g de coco ratllat

100 g ametlla molta

250 g de cobertura de xocolata

Sucre llustre

1 llima

1 rovell d'ou per pintar

Codony

Boletes de xocolata

Preparació:

En una cassola, barregem l'aigua i el sucre. Posem a foc mig fins que arrenqui el bull i ho deixem bullir fins aconseguir textura de xarop. A continuació,  aboquem les ametlles en pols, i remenem sense parar amb una cullera de fusta de  2 a 5 minuts més, fins que la pasta quedi ben lligada i es desenganxi. Ho retirem del foc i ho deixem refredar. Incorporem a la mescla la clara d'ou sense muntar i ho barregem bé. Deixem reposar la massa a la nevera durant un mínim de 2 hores (Nosaltres la vam deixar tota la nit). Un cop la volem treballar, l'haurem de deixar a temperatura ambient durant mitja hora, per poder treballar millor.

Panellets de pinyons:

Agafem una porció de massa i formem boles petites que s'arrebossen amb els pinyons. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega- i els pintem amb rovell d'ou diluït amb 6 gotes d'aigua. Els enfornem a 200ºC fins que quedin rossos (uns 6-8 minuts). 

Panellets de llima:

Agafem una porció de massa, i barregem el suc d'una llima. Formem petites boles i les esclafem una mica amb el dit petit fent pressió. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega- . Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem, els arrebossem amb sucre llustre i posem una boleta de xocolata.

Panellets d'ametlla:

Agafem una porció de massa i formem barretes petites que s'arrebossen amb l'ametlla mòlta. Els col·loquem al damunt d'una safata prèviament pintada amb mantega i els pintem amb rovell d'ou diluït amb 6 gotes d'aigua. Els enfornem a 200ºC fins que quedin rossos (uns 6-8 minuts). 

Panellets de coco:

Agafem una porció de massa i  barregem el coco ratllat. Fem boletes i les col·loquem al damunt d'una safata prèviament pintada amb mantega. Ho enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 4 minuts). Un cop els traiem del forn els posem a una reixa i els banyem amb cobertura de xocolata, prèviament desfeta al bany Maria o al microones (posar en un bol durant 1 minut amb un rajolinet de llet). Els deixarem refredat a la nevera durant 1hora.

Panellets de codony:

Agafem una porció de massa i formem petites boles; les esclafem una mica amb el dit petit fent pressió. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega- . Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem, els arrebossem amb sucre llustre i posem uns petits trossos de codony.

Carabassons farcits

Cada cop més ens estem conscienciant que hem de portar una dieta equilibrada, hem de menjar de tot; fibra, carbohidrats, minerals, grasses i proteïnes. Ara, com que tenim molta més informació, és fàcil poder llegir sobre què s'entén per una bona dieta. Una de les claus és menjar sa i bé. A vegades la vida ens dóna lliçons que seria millor no haver rebut. Portar una dieta poc equilibrada ens pot donar molts mal de cap. Per desgracia jo ho he aprés i crec que és important menjar sa, sobretot introduint molta fruita i verdura a la nostra dieta. Doncs bé, una de les meves verdures preferides és el carabassó, encara que a poc a poc ja anireu descobrint que, per sort, en tinc moltes més. Fins fa molt poc em pensava que tots els carabassons eren allargats, que és com el meu iaio Salva els cultivava a l'hort de Conesa; però un bon dia la Moni va fer una recepta amb uns carabassons petits i rodons! La veritat és que eren tan macos que feia una mica de pena menjar-se'ls. Aleshores em vaig animar i en vaig comprar uns quants. Son fàcils de cuinar i el resultat és boníssim, us els recomano per si teniu un sopar en el que us voleu esmerçar amb la presentació!

Ingredients:

4 Carabassons rodons

"Panceta" curada

Pernil salat

Formatge de cabra de "rulo"

Ceba

Pebre

Sal

Oli

Preparació:

Agafarem els carabassons, els buidarem, en reservarem la polpa i els posarem al forn -prèviament preescalfat a 180º- durant 15 minuts. En una paella amb un bon raig d'oli d'oliva posarem la ceba i la polpa dels carabassons, ho salpebrem i ho cuinarem durant uns minuts, llavors afegirem el pernil i la "panceta" tallats a tiretes petites. Ho cuinarem tot junt a foc mig durant 10 minuts. Traurem els carabassons del forn i els omplirem amb el farcit de la paella. Els coronarem amb un tall de formatge de cabra i ho posarem al forn durant 10 minuts més.

Muffins de Nutella i poma

A la blogosfera gastronòmica cada dia apareixen noves receptes de Muffins o magdalenes, com nosaltres les anomenem. La veritat és que hi ha tantes versions que no saps pas quina triar. A casa,  ens agraden molt els dolços i, tot i que per esmorzar normalment prenem un bol de llet amb cereals, de tant en tant no està malament esmorzar una d'aquestes petites temptacions. Són bons sols o acompanyats, de melmelada, iogurt, xocolata, i una infinita llista d'opcions que no acabaríem mai d'exposar.  Ara, com ve el fred, és una bona opció per fer un berenar amb els amics en un dia de pluja, i si no és per això, ja trobarem alguna altra excusa per poder-los degustar.

Ingredients:

1 Iogurt natural

3 Mides* de farina

2 Mides* de sucre

1/2 Mida* d'oli d'avellana

1 Sobre llevat Royal

3 Ous

1 poma

Nutella

Anís

* Les mides es fan amb l'envàs buit del iogurt.

 

Preparació:

Escalfarem el forn prèviament a 180º. Posarem els ous, la farina, el sucre, l'anís, el llevat i l'oli en un bol i els barrejarem fins que ens quedi sense cap tipus de grumoll. Seguidament tallarem la poma a daus petits i ho afegirem a la barreja anterior, juntament amb un bon rajolí d'anís. Ho deixarem reposar uns minuts i ho posarem en motllos individuals. Els omplirem fins la 1/2 i afegirem una cullerada de postres de Nutella, aleshores acabarem d'afegir amb la massa restant fins a 3/4. Per finalitzar els empolvorarem amb una mica de sucre. Quan els tinguem preparats els posarem al forn durant 25-30 minuts.

Truita de verdures

Un bon dia, de fa ja molts anys, l'Yves i jo estàvem parlant dels possibles noms pels nostres futurs fills. Va ser una decisió molt fàcil, ja que tots dos ens vàrem posar d'acord ràpidament, els noms escollits van ser Noa i Àitor. Doncs bé, quan em vaig quedar embarassada ja teníem la feina feta, només ens havíem d'esperar a saber el sexe del nostre fill. S'ha de dir que ho vàrem saber aviat, estava amb les cames obertes a la segona ecografia, era un nen! Cal comentar  que tot i que jo m'esperava una nena, ara amb ell sóc la dona més feliç del món. El tópic es va fer realitat "el més important és que vingui bé" i així va ser, un nen ben gran: 3.840kg i 52cm. Tots sabem que els nens poden arribar a ser molt cruels, de forma que vam estar mirant quines bromes es podien fer amb el nom d'Àitor: "Aitor-menta, Aitor-tilla, Aitor-ito…", i ho vam trobar molt divertit! Així que vam decidir comprar uns ninos i batejar-los amb els noms d'Aitortilla i d'Aitormenta. De moment al seu bressol està l'Aitortilla i sembla que està content, encara que és massa petit per jugar amb ell. Així que la recepta d'avui és una truita per fer un petit homenatge al meu príncep, el nen amb el somriure més meravellós.

Ingredients:

Mongeta verda fina

Bròquil

1/2 pebrot vermell

1/2 ceba

5 xampinyons

4 ous

Sal

Oli

Preparació:

Agafarem les verdures i les netejarem. A continuació tallarem la mongeta, el bròquil, el pebrot i la ceba a trossets petits. Els xampinyons els tallarem a làmines. Ho posarem a la paella, amb un bon raig d'oli d'oliva i ho salpebrarem, durant 15 minuts a foc mig. Si es vol que la mongeta quedi més cuita la podrem bullir prèviament durant 20 minuts. Un cop tinguem totes les verdures cuites afegirem els ous, que prèviament haurem batut, i ho cuinarem a foc mig durant 15 minuts més.

Tomàquets Kumato

Quants cops hem comprat coses pel seu aspecte? Doncs bé, reconec que sóc una persona que compro i menjo pels ulls. Feia molt de temps que veia uns tomàquets diferents, d'un color verd fosc intens, quasi negre i molt brillants. No els havia vist mai i tenien un nom ben estrany: Kumato. La setmana passada vaig anar a comprar i vaig veure que estaven d'oferta, així que vaig decidir comprar-los, per fi provaria aquests tomàquets tan especials. Tenen un sabor dolç i un perfum molt pronunciat. Una altra compra va ser un nou formatge de Burgos d'autor, la veritat és que el que més em va agradar va ser el seu packaging, és negre i amb una tipografia daurada elegant. La textura potser és un xic més forta que la resta de formatges d'aquest tipus que hi ha al mercat, però el seu sabor és similar. I, per últim, haig de comentar un tipus de sal molt especial: Flor de sal d'Estrenc. La varietat que hem comprat ha estat d'olives negres, el seu sabor és inconfusible i li dóna un toc molt fresc als aliments als que l'afegim. El seu packaging també em va cridar molt l'atenció, és elegant i us puc ben assegurar que no el tinc pas guardat. Així doncs, la recepta d'avui està feta amb aliments que m'han cridat molt l'atenció pel seu aspecte i, per sort, no m'han defraudat.

 

Ingredients:

6 tomàquets Kumato

Pinyons

Formatge de Burgos

Oli d'oliva

Flor de sal d'Estrenc d'olives negres

5 fulles d'alfàbrega

 

Preparació:

Netejarem els tomàquets i tallarem la part de d'alt, els buidarem de dins i reservarem la polpa. En un bol afegirem el formatge  i la polpa dels tomàquets tallats a daus, els pinyons, un rajolí d'oli i un polsim de sal. Ho barrejarem tot i ho posarem dins dels tomàquets que hem buidat anteriorment. Per finalitzar agafarem les fulles d'alfàbregues i les tallarem molt petites, ho barrejarem amb oli d'oliva i ho tirarem per sobre dels tomàquets.

Crema de carabassa

Si anem al mercat ens adonarem ben aviat que ja ens trobem en una nova estació! Els colors vius han deixat pas als colors terra, els fruits ja no tenen els colors llampants que fins ara trobàvem a les cireres, les maduixes o els préssecs. Ara és època de bolets, de castanyes, de magranes i de carabasses! També amb el canvi de colors arriba el canvi de temperatures, fa més fred i ens ve de gust prendre coses calentes com, per exemple, una bona tassa de xocolata desfeta al c/ Petritxol o un bon plat de sopa fet a casa després d'una dura jornada de treball; sense oblidar-nos de les famoses cremes de verdures. Jo em considero una seguidora d'aquests àpats i, per això, us proposo aquesta recepta ben senzilla, espero que us agradi. Bon profit! 

Ingredients:

1 Carabassa mitjana

4 Patates petites

1/2 Ceba

1L d'aigua

1/2 got de llet

1 Cub de caldo concentrat de pollastre

Pernil salat

Fornatge de cabra de rulo

Sal

Oli

Preparació:

En una cassola posarem l'aigua, el cub de caldo, una mica de sal i un rajolí d'oli. Quan comenci a bullir, afegirem la carabassa, les patates i la ceba, tot tallat a daus, i ho deixarem durant 30 minuts. Un cop ho tinguem ho posarem en un recipient i ho passarem pel minipimer fins que quedi ben fi, aleshores afegirem la llet. Ho emplatarem i acabarem decorant amb uns talls cruixents de pernil (es pot fregir o posar-ho al microones durant 1 minut a 800W) i uns trocets de formatge de cabra.

Cake de plàtan i nous

Hi havia una vegada, en el món dels bolets, un barrufet que cada matí preparava l'esmorzar a la seva enamorada; així, quan la barrufeta es llevava per anar a treballar, sempre es trobava la taula parada i un bon somriure per desitjar-li bon dia. Si era dissabte, tenia la sort de trobar-se croissants de xocolata i crema, recent portats del forn. Doncs bé, la barrufeta es va quedar embarassada i el barrufet la va seguir mimant com sempre. Van passar 9 mesos (ni un dia més) i el petit barrufet va néixer! El Bolet es va omplir de noves rialles. Un bon dia, la barrufeta va pensar que estaria bé compensar al barrufet per tants bons dies que li havia desitjat, així que va pensar que la millor forma d'agrair-li era fent un bon cake de plàtan i nous…

Ingredients:

1 Iogurt natural

3 Mides* de farina

2 Mides* de sucre

1/2 Mida* d'oli oliva

3 Ous

1 Sobre llevat Royal

2 Plàtans mitjans

1 Grapat de nous

Anís

* Les mides es fan amb l'envàs buit del iogurt.

Preparació:

Escalfarem el forn prèviament a 180º. Posarem els ous, la farina, el sucre, el llevat i l'oli en un bol i els barrejarem fins que ens quedi sense cap tipus de grumoll. Seguidament, tallarem els plàtans i les nous a daus petits i ho afegirem a la barreja anterior, juntament amb un bon rajolí d'anís. Ho deixarem reposar uns minuts i ho posarem al forn durant 40 minuts.

Risotto de bolets

Sempre he estat una enamorada d'Itàlia. Vaig tenir la sort de poder viure durant un any a Milà; una ciutat de la qual tothom sempre em diu que és molt lletja, però sempre contesto el mateix: això es perquè no la coneixeu prou bé! És veritat que, a simple vista, no és una ciutat arquitectònicament molt rica, però si et deixes perdre pel centre amb una persona que conegui bé la ciutat, podreu descobrir llocs molt interessants, com el cafè Victoria; on a partir de les 6 de la tarda es serveix un Happy Hour on pagues la beguda (fan unes caipiroskes de maduixa insuperables) i pots sopar gratis; o Palo Alto, una cocteleria del mateix estil; o les Galeries Vittorio Emanuelle, on tot hi haver-hi un MC Donalds, sempre s'ha de buscar el brau que hi ha al terra i amb un taló del nostre peu sobre els seus testicles donar una volta de 360º. Una altra recomanació és pujar al terrat del Duomo, on podreu observar unes vistes espectaculars. En aquesta ciutat també vaig tenir la sort de fer uns molt bons amics, com la Inês, la Stella, el Rizk i el Wim, entre d'altres; però per sort amb aquests no he perdut el contacte! Així que  la recepta d'avui és un plat ben típic d'Itàlia, un risotto amb bolets, que em recorda els grans moments que he viscut allà.

Ingredients:

1 Paquet d'arròs salvatge i llarg amb verdures Nomen

3 cullerades soperes de parmesà ratllat

1/2 l d'aigua

1/2 got de vi blanc sec

Bolets

Sal

Preparació:

En una cassola, posarem l'aigua. Quan comenci a bullir, afegirem el preparat d'arròs de Nomen, ho deixarem a foc mig fins que gairebé s'hagi evaporat l'aigua; llavors afegirem el vi i els bolets (si són molt grans, millor tallar-los petits) i ho deixarem uns minuts més. A continuació, afegirem el parmesà i ho remenarem fins que ens quedi una barreja una mica espesa. Ho retirarem del foc i ho deixarem reposar un parell de minuts.

Pollastre al curry

Molts cops, darrera d'una recepta hi ha una història o, simplement, un record. Doncs bé, per a mi aquesta recepta és molt especial perquè és la que vaig fer en la meva primera cita culinària amb l'Yves. La nostra història és ben peculiar, ja que tot va començar gràcies a les noves tecnologies, en realitat ens va presentar un amic en comú, però quan de veritat ens vam apassionar l'un de l'altre va ser a través del xat, missatges amunt i avall, trucades a totes hores, missatges al móbil; en fi, que no paràvem de xerrar! Aleshores vam decidir que els petons els preferíem en persona, així que dit i fet! Vam quedar un 14 de setembre, de fa 10 anys, a les 4 de la tarda per veure una pel·lícula de nens, Chicken run.

Per compensar aquesta primera cita vaig decidir convidar-lo a sopar, i vaig preparar arrós al curry, la veritat és que a mi em va donar la sensació que no li va agradar gens, però amb els anys m'he adonat que va ser errònia, ja que és un dels seus plats preferits!

Ingredients:

Pit de pollastre

Nata per cuinar

Pinya

Ceba

Oli

Pebre

Curry

Sal

Preparació:

Posarem a rossejar, en una paella, la ceba tallada a daus petits; un cop estigui rossa afegirem el pit de pollastre, prèviament salpebrat i tallat a daus. Ho deixarem coure durant uns 10 ó 15 minuts. Tallarem la pinya a trossets i ho afegirem a la paella amb la resta d'ingredients. Ho courem tot junt durant 5 minuts i afegirem la nata líquida i el curry (la quantitat dependrà del gust de cadascú). Per acompanyar-ho normalment utilitzo arrós, pot ser Basmati o, com en aquest cas, arrós salvatge i llarg. També queda molt bé acompanyat de pasta. És important que es mengi ràpid, ja que sino la salsa pot espessir massa.

Bombons de Peta Zeta i "dulce de leche"

Ahir va ser el sant del meu petit roset! El meu nebot Lluc. És un nen molt maco en tots els sentits; és simpàtic, carinyós, juganer i, per sobre de tot, s'estima amb bogeria al seu petit cosí Àitor, igual que l'Aina, la seva fantàstica germana. Doncs bé, a Can Llàbiro van decidir fer un berenar-sopar per celebrar-ho amb un menú molt bo! Uns espaguetis amb mató i olivada per llepar-se els dits, com no podia ser d'una altra manera. Per no anar-hi amb les mans buides vaig decidir fer uns bombons farcits. Tenia ganes de fer alguna cosa amb Peta Zeta, últimament sembla que està molt de moda, i feia molt de temps que no en menjava. Per si de cas vaig fer dues opcions. Fa molt poquet que va ser el meu aniversari, i la Moni em va regalar un pot casolà de "dulce de leche" (la recepta la teniu al seu bloc "Coses de Llàbiro"), així que vaig pensar que seria una bona opció utilitzar-lo en aquesta recepta, i crec que la vaig encertar! Les dues opcions eren igual de bones.

Ingredients:

250 g de xocolata per postres

2 sobres de Peta Zeta

Dulce de leche

Nous

Cacau en pols

Boles cruixents de xocolata

Anís

Preparació:

Primer s'ha de desfer la xocolata -ho podem fer al bany María o bé al microones amb una mica de llet durant 1 minut-. Un cop tinguem la xocolata desfeta, afegirem unes gotes d'anís, o el licor que preferiu. Agafarem els motllos i, amb un pinzell, els pintarem amb xocolata i ho posarem al congelador durant 10 minuts. Tornarem a repetir l'operació un segon cop. Llavors afegirem en uns bombons una part de Peta Zeta i als altres el "dulce de leche". A continuació, tornarem a posar més mescla de xocolata per acabar-ho de rematar i ho deixarem reposar al congelador durant 20 minuts. Si es vol es pot deixar a la nevera durant unes quantes hores, així ens assegurarem que s'hagi solidificat el bombó.  Per acabar-ho de decorar diferenciarem els bombons de Peta Zera amb una base de Peta Zeta i una bola cruixent, i els bombons de "dulce de leche" els empolvorarem amb cacau en pols i els coronarem amb una nou.

Empedrat

Fins fa ben poc, a l'hora de dinar teníem molt poc temps; ara, gràcies a l'Àitor, durant quatre mesos això no ens passa. Per això, havíem de fer plats ràpids però equilibrats, l'Yves només té una hora per menjar i ell és l'encarregat de fer el dinar. Aquest plat tan típic català ens ha acompanyat en més d'una ocasió i us puc assegurar que el seguirem degustant.

Ingredients:

Mongetes de santa Pau

1 Tomàquet 

1 Pebrot vermell

1 Pebrot verd

Olives

Bacallà esqueixat

Oli d'oliva verge

Preparació:

Agafem els pebrots i el tomàquet i ho tallem a daus petits; ho posem a un recipient on també afegim les mongetes, el bacallà esqueixat -prèviament dessalat- i les olives. Un cop ho tinguem tot ben barrejat, afegim un bon rajolí d'oli d'oliva verge i ja està llest per menjar. Si es vol, també podem afegir tonyina en conserva i ceba; i fins i tot uns daus de pastanaga!

Mousse d'albergínia

Com ja he comentat en alguna altra entrada, a casa ens agrada fer molts sopars; així que molt sovint tenim convidats. Per això sempre intento fer plats nous, encara que  alguna vegada hem de repetir, ja que la imaginació a vegades falla. La mousse d'albergínia és un plat ben senzill, que serveix d'aperitiu. És una recepta que combina amb molts menjars, i si teniu convidats "perepunyetes" és un plat bastant neutre. També queda molt bé si l'acompanyeu d'un bon humus, però aquesta recepta ja la farem un altre dia, que avui no tenim cigrons!

Ingredients:

1 albergínia

1 iogurt grec

1/2 gra d'all

1/2 llimona

Sal

Oli d'oliva

Nachos

Preparació:

Primer de tot, escalivarem l'albergínia; en aquest cas jo ho he fet al microones (15 minuts a 800W). La deixarem reposar durant 1 hora perquè reposi. A continuació, en un pot, afegirem el iogurt grec, la carn de l'albergínia, la 1/2 dent d'all, el suc de la 1/2 llimona, una mica de sal i un rajolí d'oli d'oliva. Ho passarem tot pel minipimer. Ho deixarem a la nevera durant 1 hora i ja estarà llest per menjar. A nosaltres ens agrada molt acompanyar-ho amb uns nachos, encara que ho podeu fer amb pa de pita o, fins i tot, amb una bona llesca de pa torrat!

Amanida de brots

Avui en dia, qui no és membre d'una xarxa social? Facebook, twiter, blocs… Al principi jo era una persona una mica contrària, tot s'ha de dir; però ara puc afirmar que estic ben enganxada. Molta gent és detractora d'aquest tipus de xarxa, ja que consideren que poden violar la seva privacitat; però d'altres, com nosaltres, creiem que és una eina més de connexió amb el món. Doncs bé, gràcies al facebook hem conegut a una nova amiga -que a més dóna la casualitat que té una botiga, a la qual us recomano que hi aneu! Es diu Vom Fass i està a la Gran Via de Barcelona, entre Passeig de Gràcia i Pau Clarís, és una botiga de délicatesse líquids, encara que poc a poc van introduint nous productes com algues, sals aromatitzades, foie, etc.- ella en realitat era amiga d'un amic nostre, però coses del facebook ha acabat sent una bona amiga! I una gran troballa, ja que els productes que venen son boníssims! Així doncs, puc dir que sense el facebook aquesta amanida no seria el mateix...

Ingredients:

Brots: Lollo vermell, Tatsoi, Rúcula, Red Chard

Taronja

Formatge de cabra

Pinyons

Panses

Vinagre balsàmic de mango

Oli d'oliva

Preparació:

En un plat, afegirem els brots prèviament rentats, a continuació posarem el formatge de cabra tallat a daus, els pinyons i les panses, ho barrejarem tot i afegirem un rajolí de vinagre balsàmic de mango i oli.

Ous al plat

La Loles i el Guy, els meus sogres, van anar fa uns dies a Mallorca a passar el cap de setmana amb els seus amics de tota la vida. És una trobada que intenten fer cada any, ja que un dels matrimonis hi té una casa i s'ho passen d'allò més bé. Com us podeu imaginar, no van tornar amb les mans buides, així que ens van portar dos dels souvenirs gastronòmics més típics de l'illa: una ensaïmada de cabell d'àngel i una sobrassada! Uns dies més tard van aparèixer pel Bolet amb una altra sobrassada sota el braç, es pensaven que no ens l'havien donat, així que ara en tenim dues… i una bona manera de gaudir-la és acompanyar-la d'uns bons ous.

Ingredients:

Ous

Tomàquet fregit

Sobrassada

Formatge emmental ratllat

Sal

Preparació:

En una cassoleta de fang, posarem una base de tomàquet fregit (pot ser de pot -estil casolà- o bé feta per vosaltres mateixos amb un sofregit amb tomàquet, ceba i un xic d'all i un bon rajolí d'oli d'oliva), dos talls prims de sobrassada, un grapat de formatge emmental i ou. Ho cuinarem durant 15 minuts al forn, que haurem escalfat prèviament a 200º.

Pastís de formatge

Fa molts anys que buscava una recepta de pastís de formatge que s'assemblés al plat que normalment mengem als restaurants, però no tenia sort, fins que la Moni, la meva súper germana, em va recomanar un bloc: Cuina per a llaminers, el qual us recomano. El vaig estar xafardejant i vaig trobar una recepta, que per la foto, em va semblar que era el que buscava. Evidentment vaig fer una lliura interpretació dels ingredients, ja que no puc estar-m'hi mai! Però el resultat va ser genial! L'Yves, que és un fan d'aquest tipus de pastís, m'ha donat el seu vist i plau; i no és l'únic, ja que sempre que l'he fet ha tingut molt d'èxit, els convidats sempre m'acaben demanant la recepta, i suposo que serà per alguna cosa, no?

Com que avui és el dia del Pilar, i a casa sempre ha estat festa grossa -dues de les meves besàvies es deien Pilar, la meva iaia es diu Pilar i com no podia ser d'una altra manera la meva mare es deia Pilar!-; per celebrar-ho hem decidit menjar un bon tall de pastís de formatge amb una copa ben freda de cava! Felicitats guapes!!!! 

Ingredients:

2 paquets de formatge tipus philadelphia

1 paquet de mascarpone

3 ous

2 iogurts amb gust de llimona

80 g de farina

150 g de sucre

1 sobre de llevat Royal

Preparació:

En un bol posarem els ous i els batrem; a continuació afegirem la resta d'ingredients i ho barrejarem tot amb l'ajuda d'un minipimer -i ens assegurarem de que no quedi cap grumoll-. A continuació ho posarem en un motlle -preferiblement tancat per evitar fuites innecessàries, ja que la barreja és bastant liquida-, i ho posarem al forn, prèviament escalfat a 180º durant 45 minuts. Un cop ho traiem del forn, esperarem que reposi a temperatura ambient durant 15 minuts i ho posarem al frigorífic perquè acabi de quallar.