Hot fudge cake

El dia que vaig néixer tothom estava feliç i expectant. Era la segona filla, però els meus pares tenien la mateixa il·lusió que si fos la primera. Haig de dir que el meu pare es va presentar a la clínica amb una pilota reglamentaria de futbol, perquè el ginecòleg els hi havia assegurat que aquest cop era un nen! Però altre cop va fallar. Sort que gràcies a la tecnologia d'avui en dia és més fiable saber el sexe dels nostres futurs fills. Doncs bé, aquell dia hi va haver una personeta que no em va trobar tan guapa com tothom. Només veurem va dir que m'assemblava a l'Orzowei i va començar a córrer passadís amunt. La infermera li va dir que si no li agradava hi havia la possibilitat de regalar-me… Per sort la Moni s'ho va pensar dues vegades i, des d'aquell moment, ens hem tornat inseparables.  Molts de vosaltres ja sabeu que la Moni, de Coses de Llàbiro, és la meva germana i la responsable de què decidís obrir aquest bloc ja fa uns quants mesos. Però el que no sabeu molts de vosaltres és que avui és el seu aniversari!!! Doncs bé, com no pot ser d'una altra manera, l'entrada d'avui està dedicada a ella. Per ser una germana meravellosa, una amiga incondicional, una cuinera excel·lent i, sobretot, una gran persona. Espero que avui i sempre siguis la persona més feliç del món i que ho puguem celebrar durant molts i molts anys plegats! T'estimo tata.

La recepta d'avui és la proposta que m'ha tocat fer pel repte d'aquest mes de Film & food i que han proposat des del bloc Homemade Food from Outer Space. A casa ens ha agradat molt, en realitat és un pastís de xocolata amb xocolata desfeta per sobre, tota una temptació! Espero que us agradi.

Ingredients pastís:

200 ml de crema de llet
375 g de farina
200 g de sucre
1 sobre llevat Royal
3 ous
200 g de cacau
150 g de mantega
Rom
Cireres
Sucre morè
Melmelada de cireres

Ingredients cobertura: 

200 g de cobertura de xocolata
Oli d'oliva
25 ml de llet
Rom
Cireres

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem en un bol els ous, la mantega -a temperatura ambient- i el sucre i remenem fins que comenci a emblanquir. A continuació afegim la farina i el llevat, i a poc a poc ho anem incorporant fins que no ens quedin grumolls. Tirem la crema de llet i el cacau i seguim remenant. Per últim afegim un bon raig de rom. Pintem el motllo amb mantega i introduïm la base que hem preparat. Ens assegurem que ens quedi una superfície homogènia i posem unes quantes cireres sense pinyol. Després tirem sucre morè per tota la superfície. Ho posem al forn durant 45 minuts, el traiem i el deixem refredar a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. Un cop fred, el partim per la meitat i el farcim amb melmelada de cireres. Per últim, preparem la cobertura de xocolata. Posem a desfer la xocolata amb la llet al microones durant 1 minut o, si ho preferim, ho podem fer al bany Maria. Remenem bé fins que no hi hagi cap grumoll. Afegim un rajolí d’oli d’oliva i un bon raig de rom i ho barregem. Tirem la cobertura per sobre del pastís i el guarnim amb unes quantes cireres.

Teules de formatge farcides

Per fi les cremes han quedat enrere i, a simple vista, la meva cara torna a ser la mateixa! -dic això perquè si em mireu molt a prop encara es veu un xic inflada la meva galta esquerra-. Per celebrar-ho l'Yves i jo hem decidit fer un dels nostres sopars. El menú va consistir en diversos plats tipus aperitiu, on el formatge ha sigut el gran protagonista. No és cap secret que ens encanta el formatge, així que la nostra nevera sempre està plena de diverses varietats. Un dels plats d'aquest àpat ha sigut l'aperitiu que avui us proposo. Un plat molt i molt senzill, però que resulta ideal per a qualsevol pica-pica amb el que ens vulguem lluir una mica. Espero que us agradi.

Ingredients:

100 g d'emmental ratllat
100 g de mozzarella ratllada
100 g de gouda ratllat
5 tomàquets de branca
1 pebrot verd
1/2 ceba
1 gra d'all
Oli d'oliva
Alfàbrega fresca
Pebre
Sal

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Per fer les teules de formatge folrem la safata del forn amb paper especial o Silpat i anem posant grapats dels formatges mesclats, ho deixem durant 5 minuts i, un cop els traiem, els deixem refredar un minut. Els agafem i els donem forma conca i els deixem refredar. Mentrestant, podem anar preparant el farcit. Agafem els tomàquets, la ceba i el pebrot verd i ho tallem a trossets petits. Posem en un vas una mica d'oli, un polsim de sal i de pebre, l'all tallat a trossets petits i les fulles d'alfàbrega picades, ho mesclem i amanim la barreja anterior. Amb l'ajuda d'una cullera farcim les teules de formatge i, si és necessari, ho rectifiquem de sal, pebre i oli.

Melmelada de plàtan i canyella

El mes passat, com bé sabeu, L'Yves es va animar a fer una proposat de bacallà de Quaresma per participar a Memòries d'una cuinera. Molts de vosaltres el vau animar perquè tornés a cuinar, i no sé si és gràcies a vosaltres o a la proposta que hem fet aquest mes a Memòries: melmelada o confitura, que ja el tornem a tenir entre fogons. Ell és un enamorat de qualsevol tipus de melmelada, de fet si fos per ell crec que superaria al mateix Ferran Adrià fent propostes amb aquest aliment. Ha trigat uns quants dies a decidir-se de què la volia fer, però al final s'ha decidit per una melmelada de plàtan aromatitzada amb canyella, una combinació perfecte per acompanyar-la en els nostres esmorzars o berenars. Haig de confessar que estic sorpresa de la versatilitat de l'Yves a la cuina, si resultarà que tenia un diamant en brut i no me n'havia adonat! Serà qüestió de veure què fa el proper repte! Pels que encara no us heu anima't, us recordem que encara teniu temps per presentar les vostres propostes de melmelada o confitura fins el dia 28. Molt bon cap de setmana!

Ingredients:

500 g de plàtans

250 g de sucre

Canyella en pols

Preparació:

Agafem els plàtans, els pelem, els tallem a daus petits i els posem a una cassola, juntament amb el sucre i un polsim de canyella. Ho cuinem, durant 25 minuts, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient. 

Amanida de pollastre a la taronja i brots

Per fi sembla que la meva cara torna a tenir bastant bon aspecte -tot i tenir un to groguenc una mica sospitós-. La inflamació quasi ni es nota, i ja puc obrir un xic més la boca. Per celebrar-ho ahir a la nit vam preparar una amanida. Tenia una mica de por de mastegar, com bé sabeu la meva dieta els últims dies ha estat a base de cremes, iogurts i algun que altre gelat. Els ingredients eren bastant tous i, sobretot, molt frescos. Va ser una proposta excel·lent per tornar a exercitar la meva mandíbula. Així doncs, si tot segueix igual, aquest cap de setmana ja podré menjar més sòlid i podré preparar noves propostes per a la setmana vinent. De moment us haureu de conformar amb aquesta amania tan fresca…

Ingredients:

Brots: lollo vermell, tatsoi, ruca, red chard
1 taronja
1 llima
1 nectarina
1 kiwi
2 pits de pollastre
Olives negres
Pipes
Sal
Popurri 5 pebres
Vinagre balsàmic caramel·litzat
Oli d'oliva

Preparació:

Netegem el pit de pollastre, el salpebrem, li tirem el suc de mitja taronja i el posem a la graella -prèviament preescalfada- amb un raig d'oli d'oliva fins que ens quedi ben cuit. Mentrestant, en un plat, afegim els brots, prèviament rentats, posem la nectarina i el kiwi, pelats i tallats a daus petits, pipes, unes quantes olives negres -millor si són amb pinyol- i, per acabar, el pit de pollastre tallat a tiretes. Ho amanim amb un bon raig d'oli d'oliva, el suc de mitja taronja,vinagre caramel·litzat i ratllem la pell de la llima per sobre.

Natilles de llet merengada

A l'estiu, una de les meves begudes preferides és la llet merengada, juntament amb l'orxata, això sí han de ser de la geladeria Sirvent, que està al carrer Parlament -al costat de Ronda Sant Pau-. Si no la coneixeu us recomano que us hi passeu, però aneu carregats de paciència, perquè els caps de setmana, a la tarda, es fan unes cues molt i molt llargues. Fa molts dies que volia intentar fer llet merengada, però al final m'he decidit per fer unes natilles. Ja sabeu que aquests dies la meva dieta és una mica tova, per culpa dels meus queixals del seny, però no per això haig de deixar de menjar coses bones, no? A més, és l'excusa ideal per menjar gelat! Si us agrada aquesta beguda tan refrescant, no deixeu de tastar aquestes natilles...

Ingredients:

500 ml de llet descremada

2 clares d'ou

1 llimona

2 branques de canyella

125 g de sucre

40 g de Maicena

Canyella en pols

Preparació:

Agafarem la llet i la Maicena i la barregem fins que no quedi cap grumoll. En una cassola posem el sucre, la pell de la llimona, les branques de canyella i la barreja que hem fet abans; i ho cuinem a foc mig fins que comenci a espessir. Mentrestant, muntem les clares a punt de neu amb l'ajuda d'unes tiges metàl·liques i les reservem. Retirem del foc la base de llet, traiem la pell de la llimona i les branques de canyella i, a poc a poc, anem incorporant les clares a punt de neu. A continuació ho posem als recipients on ho vulguem presentar, ho deixem refredar a temperatura ambient i ho posem a la nevera durant un mínim de 3 hores. Abans de servir acabarem decorant-ho amb un polsim de canyella.

Pastís d'espàrrecs verds i tomàquets

El passat dia 19 va ser el sant de l'Yves. Aquest cop va ser el primer, en tots els anys que portem junts, que no ho vam poder celebrar plegats. Per motius laborals, ell va haver de viatjar al país de l'Ikea, així que la celebració va haver d'esperar. Com que el divendres, quan ell tornava, jo no estaria per masses celebracions, vaig decidir, el dijous a la nit, preparar-li un pastís d'espàrrecs, perquè així tingues un sopar de benvinguda com toca. Jo no us puc dir com estava, però ell em va donar el seu vistiplau, i tot i que alguns de vosaltres no us ho creieu -els que no el coneixeu- és molt crític! Us deixo la recepta que ben aviat la tornaré a fer per donar-vos la meva opinió, encara que sí puc opinar per l'oloreta que feia, us asseguro que devia estar molt bo.

Ingredients:

150 ml de llet descremada

1 làmina de pasta de full

1 manat d'espàrrecs verds

200 g de tomàquets cherry

Oli d'oliva verge

50 g de gouda 

50 g d'emmental 

50 g de mozzarella

Romaní

Farigola

Sal

Pebre


3 ous

Preparació:

Batem els ous en un bol, a continuació afegim la llet, ho salpebrem i ho reservem. Untem el motllo amb una mica d'oli estenem bé la pasta de full i procurem que no quedi cap forat. A continuació afegim els espàrrecs i els tomàquets cherry tallats a trossets, ho salpebrem i afegim els ous batuts que hem reservat. Posem la barreja de formatges ratllats per sobre i ens assegurem que quedi tota la superfície coberta. Per acabar, posem unes fulles de romaní, una mica de farigola esmicolada i un raig d'oli d'oliva i posem el sobrant de pasta de full cap a dins. Ho posem al forn, prèviament preescalfat a 180º, durant 45 minuts. És recomanable menjar-ho recent fet, ja que el formatge fos és més saborós.

Crema de pastanaga, mango i curri

Aquest cap de setmana ha estat una mica diferent. El divendres em van treure la meitat del seny -concretament, els dos queixals del costat esquerra- i no m'ha provat massa. Haig de dir que el dolor ha estat molt portable, suposo que el munt de pastilles, que la doctora m'ha receptat, han fet el seu efecte, però la meva cara no ha tingut tanta sort. Semblava que m'hagués menjat 1000 donuts -i no exagero- això sí, només d'un costat. He tingut tan inflada la cara que el meu estimat Yves m'ha batejat amb el sobrenom de "castoret", perquè us feu a la idea. El Boletet em mirava i reia, sort que no xerra perquè ja sabeu que els nens poden arribar a ser molt cruels… La doctora em va aconsellar que mengés coses toves i fredes, així que les cremes de verdures, els iogurts i els gelats han estat uns bons aliats a l'hora de menjar -i us asseguro que no era per falta de gana-. Aquí us deixo una recepta molt fresqueta que ens va agradar molt! Esperem que d'aquí res pugui seguir menjant més sòlid.

Ingredients:


10 pastanagues

3 patates

1/2 mango

1 ceba mitjana

500 ml de brou de pollastre

Brots de soja

Llavors de sèsam negre

Curri

Sal

Pebre

Preparació:

En una cassola posem el brou de pollastre. Quan comenci a bullir, afegim les pastanagues, les patates, la ceba, el mango, tot tallat a daus, ho salpebrem, tirem un polsim de curri i un bon raig d'oli d'oliva i ho deixem bullir durant 30 minuts a foc mig. Un cop hagi transcorregut aquest temps ho posem en un recipient i ho passem pel minipimer fins que quedi una crema ben fina, sense grumolls, aleshores afegim la llet. Ho emplatem i acabem decorant amb uns brots de soja, un polsim de curri i unes llavors de sèsam. Aquesta crema es pot servir tan freda com calenta.

Bundt cake de xocolata, nous i plàtan

L’altre dia la família Llàbiro va venir al Bolet per celebrar el meu sant. Va ser el 6 de maig, just el cap de setmana que vam estar a Nimes amb els nostres amics francesos. Com bé sabeu al Bolet no escatimem cap tipus de festa ni celebració, així que vam trobar una altra data. En principi havia de ser un sopar, però com que som dues famílies una mica ocupades –i el mes de maig està ple de celebracions...-, per no demorar-ho més vam acordar quedar per berenar el passat cap de setmana.  Quan vaig estar pensant què podia fer vaig recordar que una de les coses que més li agrada a la Moni és el plàtan i la xocolata. Així que aquí teniu el resultat, un pastís molt esponjós que ens va agradar a tots! Sobretot al Lluc!!! L’opinió de l’Aina no la tindrem en compte -va demanar si li podia fer un entrepà de Nutella- perquè no és res personal, sinó que no li agraden les coses dolces...

Per cert, si voleu, des d'avui, ja podeu trobar El món de juju al facebook. No us perdeu cap detall, només heu de pitjar el botó m'agrada.

Ingredients pastís:


150 ml de llet descremada

300 g de farina

175 g de sucre

1 sobre llevat Royal

150 g de cacau en pols

1 c/p de canyella

50 ml d’oli d’oliva

50 g de nous

4 plàtans

3 ous

Rom

Ingredients cobertura:

200 g de cobertura de xocolata


Oli d'oliva


25 ml de llet


Rom


Maduixes

Coco ratllat

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. En un bol posem els ous i el sucre i ho barregem fins que comenci a blanquejar. Seguidament afegim a poc a poc la farina amb el llevat i la canyella. Quan tinguem una barreja  homogènia tirem el cacau, l’oli i un bon raig de rom i tornem a barrejar-ho. Pelem els plàtans, els tallem a trossets petits i ho afegim a la barreja anterior juntament amb les nous esmicolades. Ho posem al forn en un motllo en forma de corona, prèviament pintat amb oli, durant 50 minuts. Un cop punxem amb un ganivet i surti net, el pastís estarà llest. El deixem refredar a temperatura ambient abans de desmotllar-ho. Per la cobertura de xocolata, posem a desfer la xocolata amb la llet al microones durant 1 minut o, si ho preferim, ho podem fer al bany Maria. Remenem bé fins que no hi hagi cap grumoll. Afegim un rajolí d’oli d’oliva i un bon raig de rom i ho barregem. Tirem la cobertura per sobre del pastís. Per finalitzar tirem una mica de coco ratllat i ho guarnim amb unes quantes maduixes. És aconsellable deixar el pastís a la nevera perquè la xocolata solidifiqui i el traiem 30 minuts abans de servir.

Red love cocktail

Avui, amb el vostre permís, m’encantaria compartir un petit conte que va publicar l’altre dia l’Yves al seu bloc. És un relat sobre l’amor entre el Sol i la Lluna i el vaig trobar entranyable, de fet espero que ben aviat, quan el nostre Boletet demani un conte, sigui aquest el que li llegim... Espero que us agradi, mentrestant us deixo la recepta d’aquest còctel ideal per gaudir-lo en bona companyia...

“La Lluna sortia, com cada vespre, a buscar el Sol. La lluna eixia esperançada i treia el cap pel fons de l'horitzó. Un immens camp de blat primaveral reflectia un verd silenciós, només trencat pel rumor del vent, que empenyia, amb suavitat, les espigues trempades. 

El Sol, en veure la lluna, corria a amagar-se. Avergonyit de la seva admiració enrogia i feia desaparèixer el seu color groguenc. El cel captava aquesta vergonya i envermellia per ajudar al gran astre a amagar-se amb cautela.

Cada dia succeïa el mateix. Cada vespre la mateixa història, la mateixa il·lusió per part de la Lluna i el mateix rubor per part del Sol. Els núvols, quan hi eren, s'ho miraven somrient; fins que un dia, un Cumulonimbus va voler jugar amb ells i es va col·locar estratègicament a sobre del recorregut de la Lluna. Aquesta va sortir, com cada vespre, buscant el Sol; però es va trobar ennuvolada i no va veure on era. Va seguir pujant i pujant, com sempre, esperant trobar per fi, l'astre solar.

El Sol, més pendent d'il·luminar els camps de la Terra que d'altra cosa, va perdre la noció del temps i no se n'adonà que ja feia estona que hauria d'haver començat a marxar. 

Finalment, Sol i Lluna, al cap de molta estona, es trobaren dins del núvol. Primerament ell s'avergonyí tant que creà un àuria rogenca que escalfà el núvol i el feu pujar encara més, deixant-los al descobert. La Lluna, en canvi, es posà tant contenta que el seu blanc passà de ser radiant a tenir un aspecte més càlid, un fet que ajudà al Sol a sentir-se més còmode. 

Els dos, junts, miraven com tota la natura els observava, i la Lluna li preguntà per què escapava cada dia. Ell li respongué que se sentia perseguit, i que no li volia donar falses expectatives. Ella, en sentir-ho, rigué i rigué, fent-lo envermellí encara més. I després li digué que no s'havia de preocupar; ja que ella no podia estar enamorada d'ell, ella  no sentia amor per ningú, sinó que només emmirallava l'amor dels qui la miren”

Ingredients per a 4 persones:

300 g de síndria

150 g de maduixes

4 llimes

Sucre morè

Limoncello

Cachaça

Gel

Preparació:

Agafem la síndria, li traiem les llavors i la pell i la tallem a trossets. Triturem la polpa juntament amb les maduixes i ho reservem. Exprimim el suc de les llimes, ho afegim a la barreja anterior i, a continuació, afegim un raig de limoncello i cachaça (això dependrà del gust que cadascú vulgui obtenir). Per finalitzar la presentació, posem les restes de llima tallades a trossets, unes quants trossos de maduixa i gel picat.

Magret d'ànec amb melmelada de la passió i fruits secs

L’altre dia quan us vaig presentar la recepta de melmelada de fruita de la passió i nectarines per Memòries d’una cuinera, us vaig comentar que m’agradava combinar les melmelades amb plats salats. De fet, els que em seguiu ja us haureu adonat que un dels recursos més utilitzats a la meva cuina, és combinar dolç i salat. El magret és una carn que ens agrada molt, això sí, ha d’estar poc cuinat. La proposta d’avui és un plat senzill i poc elaborat però que obtindreu un molt bon resultat. La melmelada podeu utilitzar la que més us vingui de gust, això sí, un recomano que tingui un punt àcid, d’aquesta manera aconseguirem potenciar el sabor final. Si teniu poc temps i voleu quedar bé amb els vostres convidats no dubteu en fer aquest plat, quedareu molt bé.

Ingredients:

500 g de magret d’ànec

Pipes pelades

Nous

Melmelada de fruita de la passió i nectarines

Sal Maldon

Pebre

Ruca

Oli d’oliva verge

Preparació:

Agafem el magret, prèviament marcat amb línees diagonals en els dos sentits amb un ganivet afilat per la part del greix, i el salpebrem. El posem en una graella calenta i ho cuinem a foc alt durant 5-10 minuts, d'aquesta manera ens quedarà cruixent de fora i cru de dins. El temps de cocció dependrà de si ens agrada més o menys cuit. Per fer la presentació posem una base de melmelada de fruita de la passió i nectarines, uns talls de magret d’un 1cm de gruix, unes quantes pipes salades sense closca, unes quantes nous picades, unes fulles de ruca i tirem una mica de sal Maldon i un petit raig d’oli d’oliva. És important menjar-lo recent cuinat.

Gaspatxo de síndria

Si hi ha un plat estrella a l’estiu, aquest, sens dubte, és el Gaspatxo. Hi ha mil maneres de preparar-lo, tots tenim la nostra particular recepta. Des de fa uns anys he vist en diversos llocs –restaurants, llibres, revistes, etc- alternatives molt interessants. Fins ara sempre volia cuinar alguna versió més original, però no se per quina raó no ho feia. Ara, amb l’excusa del bloc, m’encanta preparar noves receptes i ja no hi ha excusa, a vosaltres segur que us passa el mateix., la xarxa és una font inesgotable d’inspiració. Les versions que més m’han cridat l’atenció són el gaspatxo de maduixa, de gerds o de síndria. Aquest cop us proposo el d’aquest últim fruit que tant m’agrada a l’estiu. L’any passat quan estava embarassada em va donar per menjar-ne molta. No sabeu els quilos que vaig arribar a menjar! Sort que és una de les fruites menys calòriques que hi ha, però clar, em venia tan de gust. Quan l’Yves em preguntava: què vols de postres? Jo només fent un petit somriure ell ja sabia que volia... Síndria.

La recepta d’aquest gaspatxo és una lliure interpretació, ja sabeu que no acostumo a seguir cap recepta. El resultat ens ha agradat molt, i el tastador oficial del Bolet m’ha donat el seu vist i plau. Ara només em queda la vostra opinió.

Ingredients:

500 g de tomàquets vermells de branca

300 g de síndria

1 pebrot vermell petit

1 cogombre

Tomàquets cherry

Vinagre de Mòdena

Vinagre balsàmic caramel·litzat

Alfàbrega fresca

Oli d’oliva verge

Sal

Preparació:

Netegem els tomàquets, els tallem a trossos –si ho preferiu es poden pelar- i els posem en un recipient per triturar. Fem el mateix amb el pebrot, el cogombre i la síndria i ho afegim als tomàquets. Amb l’ajuda del minipímer ho triturem fins que ens quedi ben fi. Afegim un polsim de sal, un raig d’oli d’oliva, una mica de vinagre balsàmic i unes quantes fulles d’alfàbrega fresca. Ho tornem a passar pel minipímer i tastem per veure si es necessari corregir algun ingredient.  Ho deixem refredar durant un mínim d’una hora, i abans de servir ho remenem. Per fer la presentació posem el gaspatxo en un vas, posem una mica de vinagre caramel·litzar, unes fulles d’alfàbrega picades i uns tomàquets cherry.

Pastís de maduixes i crema de coco

Avui és dia 15 i, com molts de vosaltres ja sabeu, els nois de la recepta del 15 ens han proposat aquest mes cuinar amb maduixes. Així que el pastís d’avui és la meva aportació a aquesta iniciativa gastroblocaire. Us recomano que us doneu un tomb per veure el recull de receptes final, ja que cada edició ens anem sorprenent els uns als altres.

Ara fa uns dies, la Tània i el Jose ens varen convidar a casa seva per sopar, havíem de celebrar una molt bona noticia: seran papes el proper setembre, i no descarto que sigui el meu regal d’aniversari, perquè surt de comptes per aquell dia. Estan esperant una nena que, si no canvien d’opinió a l’últim moment, es dirà Valèria. El Boletet està feliç i nosaltres encara més, ja que són una parella molt i molt especial. Amb la Tània ens coneixem des de què anàvem a l’escola bressol, així que ja podeu fer els càlculs dels anys que hem passat juntes. Les hem passat de tots colors, moments meravellosos on hem rigut plegades i moments durs  on he pogut comptar amb el seu amor incondicional. Les nostres vides sempre han seguit camins paral·lels. Ens vàrem enamorar a la mateixa vegada, al mateix poble. Vàrem comprar el pis durant la mateixa època i el nostre casament només es va celebrar amb dos mesos de diferència, i amb el mateix càtering! Amb els nens no podia ser d’una altra manera, així que ara estem tots molt il·lusionats amb aquesta nova candidata pel Boletet. Segur que és una nena preciosa que no deixarà indiferent a ningú, ni tant sols al Boletet d’ulls blaus i somriure encisador.

Després de quasi un any sense anar a sopar a casa seva –això no vol dir que no ens haguéssim vist! Sinó que per motius varis, i sobretot logístics, els havíem fet al Bolet- vam creure que era moment que el seu nebodet anés a sopar a casa seva. Això sí, li vaig dir a la Tània que les postres ens encarregàvem nosaltres. Ara que és època de maduixes, vaig pensar que seria bona idea fer un pastís lleuger i que a la futura mami li agradés. Hauríeu d’haver-me vist fent les fotos a casa seva abans de degustar-lo, pobrets quina paciència van tenir. Així que la recepta d’avui li dedico a la Tània i a la Valèria, i des d’aquí els hi desitjo que sempre siguin molt i molts felices i poder-ho gaudir al seu costat.

  

Ingredients base:

90 g de mantega

100 g de galetes Maria


50 g de sucre morè

1 c/c de canyella

1 c/s de mel

Ingredients farcit:

3 fulls de gelatina

500 ml de llet de coco


125 g de sucre


1 branca de canyella


1 ou gran


20 g de midó

250 g de maduixes

Melmelada de maduixa

Canyella en pols

1 llima

Aigua mineral

Preparació:



En un bol posem la mantega -a temperatura ambient- les galetes esmicolades, la canyella, el sucre i la mel; amb l’ajuda del minipímer ho triturem tot. Ho posem en un motllo, prèviament untat de mantega, i ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º, entre 10 i 15 minuts. Mentrestant podem anar fent el farcit. En una cassola posem la llet de coco i la branca de canyella i ho portem a ebullició. Un cop arrenqui el bull apaguem el foc i ho reservem. En un bol agafem l’ou i el barregem amb el sucre fins que blanquegi. Afegim a poc a poc el midó, dissolt prèviament amb una mica de llet, i el passem per un colador. Ho barregem a poc a poc i afegim la llet que hem reservat amb molta cura. Un cop tenim una barreja homogènia ho posem en una cassola a foc lent. No parem de barrejar, un cop estigui espès ho retirem del foc i afegim les fulles de gelatina que prèviament les haurem posat amb aigua freda. Posem la crema sobre la base de galetes i ho deixem refredar uns 10 minuts. Per acabar el pastís, agafem les maduixes, les rentem i les tallem a trossets. Les posem a sobre de la crema, tirem un polsim de sucre morè i un de canyella, i amb la melmelada rebaixada amb una mica d’aigua mineral fem un culis que acabem tirant per sobre. Ho posem a la nevera durant un parell o tres d’hores, i 1 hora abans de servir la posem al congelador. Just abans de servir ratllem la pell de la llima per sobre.

Melmelada de fruita de la passió i nectarines

A casa les melmelades ens agraden molt, sobretot a l'Yves. A ell li agrada esmorzar una torrada acompanyada de melmelada, en canvi a mi m'agrada  utilitzar-les per cuinar plats salats. Fa molt temps que tenia ganes de fer-ne, però per una raó o una altra no m'havia animat a fer-ne. Aquest mes, a Memòries d'una cuinera, la recepta que proposem és precisament melmelada o confitura. He estat molts i molts dies pensant quina opció volia fer. No volia decantar-me per una recepta molt típica, havia d'aprofitar per experimentar una mica. Tenia clar que volia fer una combinació una mica tropical. Finalment em vaig decidir per fer-la de nectarines i fruita de la passió. Va ser una mica complicat trobar aquest últim fruit, però al final la sort va estar del meu costat i la vaig trobar al mercat de Sant Antoni. El resultat ens ha agradat molt, i ara que he descobert que és tan senzill fer melmelada segur que m'animo més vegades.

Avui no volia deixar passar l’oportunitat d’agrair-vos, un cop més, l’entusiasme que cada mes poseu molts de vosaltres en la proposta de Memòries d’una cuinera. Quan la Moni, l’Yves i jo vam decidir crear aquest bloc no ens haguéssim imaginat mai recopilar tantes receptes cada mes. Som conscients que la blocosfera està plena de reptes, per això encara apreciem més la vostra col·laboració. Poc a poc el número de seguidors va en augment i sou més els que us interesseu en aportar la vostra proposta. Per tot això us agraeixo la il·lusió i l’esforç que invertiu cada cop. I als que encara no us heu animat us convido, si us ve de gust, a que aporteu una recepta! No hi ha obligacions, només demanem que la recepta la publiqueu abans del dia 28, per poder editar la recepta pel dia 1.

Demà no hi haurà recepta, però no patiu, diumenge faré una excepció. Toca publicar la recepta del 15! us espero. Bon cap de setmana

Ingredients:

400 g de nectarines

100 g de fruita de la passió

250 g de sucre

1 llima

Preparació:

Agafem les nectarines, les rentem, les pelem, les tallem a daus petits i les posem a una cassola, juntament amb la polpa de les fruites de la passió. Afegim el sucre, el suc de la llimona i la pell ratllada. Ho cuinem, durant 25 minuts, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient. 

Tagliatelle d'espinacs amb crema de formatge i mostassa

El món de la pasta és tan extens que -ho confesso- em perdo. El que tinc clar és què són els macherroni, els spaghetti i els tagliatelle. A partir d’aquí els noms de fettuccini, pappardelle o rigatoni, per anomenar uns quants, creen un caos enorme dins del meu cap. Quasi sempre que anem a un restaurant italià, l’Yves es llegeix tots els noms de pasta, i llavors es quan ve la pregunta: ¿i això quina pasta és? Tinc la terrible costum, i el gran defecte, de voler-ho saber tot –cosa impossible- així que davant d’aquesta pregunta és quan començo a pensar i al cap d’uns minuts li dono la meva opinió –per què no em limito a dir: “doncs no ho sé...”-. No sé per quina estranya raó quasi sempre m’equivoco amb els noms de pasta. Tot i haver viscut durant un any a Itàlia i haver fet innumerables viatges a aquest meravellós país, no m’ha servit per aprendre a diferenciar els noms d’uns dels seus plats més típics. Segurament per això em decanto per menjar una pizza!
 

Avui us proposo un plat de pasta amb una crema de formatge que espero que us agradi. A casa no acostumem a acompanyar els plats de pasta amb salses, i encara menys cuinats amb nata; però sempre hi ha una excepció, no? El resultat ens ha agradat molt, sobretot el sabor que li dóna la mostassa. Si us animeu a tastar-lo ja em donareu la vostra opinió.

 

Ingredients per a 4 persones:

500 g de tagliatelle d’espinacs
200 ml de nata líquida
150 g de formatge de cabra
1 c/s de mostassa clàssica de Dijon
Oli d’oliva verge
Popurri de 5 pebres
Sal
Ruca
 

 

Preparació:

 

Posem els tagliatelle en una cassola amb aigua bullint fins que estiguin "al dente"; normalment calen uns 10 minuts per fer aquest tipus de pasta; en altre cas, seguiu les instruccions del fabricant. Mentrestant, en una paella, posem la nata líquida i la mostassa. Ho anem remenant fins que comenci a espessir, afegim una mica de sal i de pebre recent mòlt i el formatge de cabra esmicolat. Seguim remenant fins obtenir una salsa homogènia sense grumolls. Per emplatar posem una base de pasta, una cullerada de salsa, un grapat de ruca i l’amanim amb un bon raig d’oli d’oliva.

 

Humus

Molts cops la vida ens dóna l'oportunitat de conèixer gent molt interessant, gent que des del primer instant ja et transmet molta confiança. Pel tipus de feina que faig m'haig de relacionar amb molta gent, i no us negaré que sempre hi ha gent amb la que et sents més a gust que amb d'altra, encara que crec que això ho podem aplicar a tots els tipus de relacions. Doncs bé, la Sandra és de les persones del primer grup. Ens vàrem conèixer farà uns 3 o 4 anys i, per circumstancies diverses, els nostres camins laborals han pres rumbs ben diversos. Ella, igual que jo, ha passat alguns moments que mai hauria d'haver viscut, però la vida és així, hom no pot escollir i, per sort, la vida segueix i hem de saber valorar-la. Som afortunats de poder gaudir del dia a dia.

Ara fa uns dies que vaig rebre un e-mail seu on m'explicava que havia decidit començar una nova etapa. La seva vida està a punt de fer un gir de 360º. Un nou projecte que l'omplirà tant laboralment com personal, tot hi haver d'allunyar-se de persones molt i molt importants. Des d'aquí l'animo a seguir endavant amb aquest projecte; estic convençuda que el sabrà portar amb tota l'elegància i el saber-fer amb el que ella es caracteritza.

Ja fa molt temps que em va demanar si podia publicar la recepta de l'Humus. Una recepta molt senzilla, però no per això menys gustosa. Així que avui, Sandra, aquí tens la meva versió d'Humus que he fet especialment per a tu. Espero que gaudeixis molt de Panamà i que em facis una gran recerca de receptes. Des d'aquí t'envio tot el meu suport i la meva estima. Ets una persona molt valenta i estic convençuda que serà una gran experiència. I no pateixis per les distàncies, a vegades són més curtes del que un s'imagina...

Ingredients:

250 g de cigrons cuits
1/2 gra d'all
Oli d'oliva
Suc 1/2 llimona
Sal
Pebre vermell
Pebre
Tahini
Sèsam negre

Preparació:

En un bol posem els cigrons, un bon raig d'oli d'oliva, la dent d'all, el suc de la llimona i una mica de tahini -és una pasta de sèsam-. A continuació ho triturem tot, amb l'ajuda del minipímer, fins obtenir un puré molt fi. Ho salpebrem i, si es necessari, ho corregim d'oli. Ho deixem a la nevera durant 1 hora i, abans de servir, tirem un polsim de pebre vermell i una mica de llavors de sèsam negre.

 

Cake de nespres i atmelles

Aquest cap de setmana ha estat molt especial. Hem passat uns dies meravellosos a Nimes amb la Stella, el Riszk i els seu preciosos fills: la Sofia i el Simo. La Stella, el Riszk i jo ens vàrem conèixer a Milà quan vàrem passar un any per cursar els nostres estudis. Ells són arquitectes i, com ja deveu saber, jo sóc interiorista. El contacte no l’hem perdut i gràcies al facebook no ens perdem cap detall de les nostres vides. L’any passat van decidir que era hora de donar-li un germà a la Sofia -la nova professora de francès de l'Yves!-, així que va néixer el Simo el 27 de març. L’última vegada que ens vàrem veure va ser pel nostre casament, però en un dia com aquell és impossible estar amb tothom tant com un voldria. Així que un bon dia la Stella i jo vàrem decidir que havíem de quedar i presentar als dos supernens. No veieu que bé s’ho han passat –i els papes encara més-. No hem parat de xerrar, això si, en italià, perquè el francès és una llengua pendent. I per fi he tastat els meravellosos macarons, m'han agradat tant que us prometo que intentaré fer-ne, però no tinc massa esperances d'obtenir un bon resultat -encara que ja sabeu que no em dono per vençuda fàcilment-.

La Stella és una seguidora incondicional d’aquest bloc, així que vaig pensar que seria bona idea portar-li alguna coseta perquè la pogués tastar. Vaig estar pensant diverses receptes, però clar, tenint en compte que anàvem amb cotxe, i el trajecte no és precisament curt, havia de fer alguna cosa que no fos massa delicada. Finalment vaig optar per fer aquest cake de nespres. Els nespres són una fruita que m’encanta, en realitat totes les fruites d’estiu m’agraden. La meva mare m’explicava que quan estava embarassada de mi no parava de menjar aquest fruit, així que potser la responsable de que m’agradin tant és ella...

La recepta d’avui, com no podia ser d’una altra manera, la dedico a aquesta família meravellosa que ens ha fet gaudir d’un cap de setmana fantàstic. Grazie mille! Migliardi di baci family!!!!!! a presto...

Ingredients:

150 ml de llet descremada

50 ml d’oli de sèsam torrat

375 g de farina

200 g de sucre morè

1 sobre llevat Royal

1 c/c de canyella

10 nespres

50 g d’ametlles torrades

20 g d’ametlles en làmines

50 g sucre morè

Sucre

2 c/s de mel

Anís

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, la canyella, el llevat, un raig d’anís i l’oli en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament tallem els nespres a trossets petits i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb les ametlles torrades sense pell. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Per finalitzar, ho empolvorem amb una mica de sucre, les ametlles en làmines, uns polsims de canyella i unes gotes d'anís; tot ben repartit per la superfície. Ho posem al forn durant 50 minuts o fins que punxem el ganivet i ens surti net. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho.

Pink shake

A Catalunya el dia 23 d'abril és molt especial, és Sant Jordi. La llegenda explica que un poble estava amenaçat per la presència d'un drac. El rei, cada cert temps, per pal·liar l'ira d'aquest monstre, li oferia la vida d'una innocent donzella. El temps va anar passant i les donzelles es van acabar. L'última que el rei podia oferir era la seva bella filla. Aquest, molt musti, va demanar a tots els cavallers de la cort si hi havia algun valent que es volgués enfrontar al drac. Un jove cavaller anomenat Jordi va dir que ell s'encarregaria de salvar a la jove i bella princesa. Es va armar de valor i va anar a matar el drac. Després d'una lluita molt sagnant, en Jordi li va clavar la seva espasa al cor del drac, aquest va caure desplomat al terra i es va dessagnar. De la seva sang va néixer una rosa, i en Jordi i la bella princesa van viure feliços per sempre més.

Sé que aquesta entrada ve amb una mica de retard, però aquest any Sant Jordi va caure en plena setmana Santa, i els integrants del Bolet vàrem aprofitar per marxar fora i passar uns dies de descans. És tradició que aquest dia els homes regalin una rosa vermella a les seves enamorades, i les dones regalin un llibre als seus enamorats. Aquest any ha estat molt especial perquè era el primer cop que ho podíem celebrar amb l'Àitor. Com marca la tradició els vaig compar un llibre a cada un. Ells em van regalar una rosa blanca molt maca que l'Yves va collir d'un camp mentre quedava xop per culpa d'una tempesta -aquell dia vam fer ruta per pobles petits on no vam trobar cap floristeria-. La meva sorpresa va venir quan, el dimarts següent, vaig tornar de la feina i em vaig trobar sobre la taula del menjador un ram preciós de roses vermelles amb un escrit molt maco. Sembla que sí, les coses bones es fan esperar, i les meves roses vermelles no van faltar.

Amb aquesta recepta participo al concurs "Mamas cocineras y especiales", que organitza el bloc Food, travel & wine . Fa temps que no participo en cap concurs, però aquest cop el més important no és guanyar. M'encanta que les receptes serveixin per ajudar a mares a crear diversos menús pels seus fills. Us animo a tots a participar, a veure si entre tots aconseguim donar bones idees. Molts petonets i bon cap de setmana!

 

Ingredients:

500 ml de llet de coco

250 g de pinya natural

250 g de maduixes

Sucre morè

Preparació:

En un bol posem les maduixes, prèviament rentades, i els trossets de pinya. Ho passem per la batedora i, quan sigui un puré ben fi, afegim la llet de coco. Per aquestes quantitats és aconsellable afegir dues cullerades soperes de sucre morè, però això va a gust de cadascú. Ho deixem refredar 1 hora a la nevera i, abans de servir, ho remenem. Per a la presentació podem posar una maduixa i un polsim de sucre.

Plomes amb verdures i un toc picant

L'altre dia vàrem fer una visita a Capella13 -la casa dels meus sogres- per portar-li unes flors a la Loles. Ella és una amant de les flors i li encanta cuidar el seu jardí. Haig de dir que és una artista i que té molta sensibilitat. En una petita part del jardí, el Guy té el seu hortet. Cada cop que vaig a visitar-los el reviso i haig de confessar que no el cuida tant com deuria. Des d'aquí vull fer una crida per veure si la propera vegada que els visito m'emporto la sorpresa de veure l'hort sense cap herba! Serà molt difícil, però ho haig d'intentar. Tinc la teoria que ell deixa les herbes perquè sap que cada cop que hi vaig  m'agrada netejar-lo… Això sí, com a recompensa me'n porto unes quantes cosetes de l'hort. Aquest cop hi havien uns pebrotets molt macos que deien a crits que volien sortir al món de juju -com el rap, us en recordeu?- i clar, me'n vaig portar uns quants. Tenien tota la pinta de ser molt picants, però la sorpresa ha estat que són com els pebrots del Padrón "unos pican y otros no". El resultat ha estat una pasta lleugera amb un punt picant molt bo.

Ingredients per a 4 persones:

500 g de plomes

1 manat d'espàrrecs verds

250 g de xampinyons

Oli d'oliva verge

Sèsam torrat

2 bitxos

Pebre

Sal

Preparació:

Agafem les plomes i les posem a bullir fins que estiguin "al dente"; normalment calen uns 15 minuts per fer aquest tipus de pasta; en altre cas, seguiu les instruccions del fabricant. Mentrestant, al wok, posem un raig d'oli d'oliva. Quan estigui calent, afegim els espàrrecs -tallats a trossos-, els xampinyons -tallats a làmines- i els bitxos -tallats a tiretes- i ho saltegem durant 15 minuts a foc alt. Per emplatar posem una base de pasta, uns quants espàrrecs i xampinyons, i ho salpebrem, tirem un raig d'oli d'oliva i un polsim de sèsam.