Des de què la patata es va implantar en la dieta mediterrània, gràcies al descobriment fet a Amèrica, ha estat un aliment bàsic a totes les cases. Tant se val la classe social o les predileccions culinàries. Aquest tubercle les ha viscut de tots colors: les èpoques de bonança acompanyant els millors rostits o, en els pitjors dels casos, les èpoques on les guerres van privar a moltes famílies de qualsevol tipus d’aliment. Els meus avis sempre ens van explicar la gana que van arribar a passar durant la guerra civil i les penúries que varen haver de viure, tant personalment com emocional. Sempre he cregut que ningú és mereixedor de viure cap tipus de guerra, de fet crec que no tenen sentit, i suposo que la majoria de vosaltres penseu el mateix. Durant la guerra civil es va implantar la llei del racionament per afrontar la falta d’aliments bàsics tals com el sucre, l’oli, el pa o l’arròs, per anomenar uns quants. No és d’estranyar que la gent, que va haver de passar per aquesta etapa tan fatídica, amb el temps va saber valorar el que realment significava menjar, i qualsevol cosa els semblava bé. La patata, en aquella època, es va convertir en una bona aliada per molts àpats, tot i que tampoc abundava. La versatilitat d’aquest tubercle a la cuina és infinita. La podem trobar com a aperitiu, acompanyament o plat principal, només haurem de decidir de quina manera el volem cuinar i engalanar. La proposta que avui us presento és una recepta molt senzilla i gustosa. Al Bolet va servir de plat principal d’un dels nostres àpats. Espero que us agradi.
Ingredients (8 uts.):
200 g de formatge tipus Philadelphia
4 patates petites
Popurri de pebres
Curri
Ruca
Romaní
Sal
Oli d’oliva verge
Vinagre balsàmic caramel·litzat de Mòdena
1 poma Granny Smith
Preparació:
Posem les patates al microones durant 3 minuts a 800W. Un cop cuites, les partim per la meitat i les deixem refredar. Mentrestant, posem el formatge en un bol, amb un raig d'oli d'oliva, unes quantes fulles de romaní tallades a trossets petits, ho salpebrem i tirem un polsim de curri. Posem a sobre de la patata una mica de crema de formatge, la decorem amb unes làmines fines, d'uns 2 mm, de poma, una mica de ruca i ho acabem amb vinagre caramel·litzat. És aconsellable deixar-ho uns 10 minuts a la nevera perquè el formatge quedi més compacte.
Bon dia bonica!!
ResponEliminaAquestes patates tot i se fàcils, han de ser una delícia amb el toc especiat!! I amb aquesta super foto semblen plat de festa! Si és que ets una crack!
El meu avi també ens parlavaa molt de les penúries de la guerra... és tan injust tot plegat.
Petonets preciosa!
Sandra
Judith, qué foto más bonita.
ResponEliminaMe he quedado con la boca abierta.
La receta es estupenda pero es que me ha enamorado la foto.
Besos
Judith no se como sabra la patata pero En la foto se ve impresionante!!
ResponEliminaBesos Esther
Has realzado ésta patata de forma que has conseguido hacer un plato principal!
ResponEliminaMe ha encantado!!
Moitos bicos
De estrella michelín!! impresionante
ResponEliminaLa foto sembla un quadre... magnífic!
ResponEliminaLa foto és preciosa i la patata, amb els ingredients que hi has posat, ha d'estar boníssima!
ResponEliminaMolts petonets.
Quin plat més bó! a més la idea es pot explotar moltíssim variant els ingredients! màgradat molt Judith!
ResponEliminaJuju,
ResponEliminaQue pinta mas rica se quedo las batatas... Me ya gustado mucho, la foto esta linda : ) Gracias por la receta.
Besitos
Que bueno, que rico!! El olor me llega hasta aquí! Yo necesito un microondas de verdad... es muy útil!
ResponEliminaMuchos besitos
¡Qué foto y qué plato rico!, sencillo y suave. En casa somos patata-adictos, las comemos de las mil y una forma y esta me la llevo. Petonets
ResponEliminaMis abuelas (no conocí a mis abuelos) contaban cosas espeluznantes sobre la guerra. ¡qué sin sentido las guerras! Ellas sí apreciaban las cosas después de las penurias que pasaron.
ResponEliminaEsa foto bien podría ser un poster para mi cocina, qué bonita.
No sé si sabes que me requetechiflan las patatas, así que una para mi ;)
Besos guapetona
Per ser la protagonista no necessita res més!! Fantàstica i segur que molt bona!
ResponEliminaPetons
Em declaro totalment pacifista i amant de les patates. Aqueta recepta a més de senzilla ha de ser boníssima (em declaro també fan del formatge!).
ResponEliminaPetonets i bona setmana!!
La receta es buena, sin duda, pero esa foto...... lo dice todo.
ResponEliminaBesos
Una bona recepta...m´agrada l´amalgama dels ingredientes que la composen.
ResponEliminaque aperitivo mas facil y ademas de vistoso y bueno, pues bueno me lo llevo
ResponEliminapeto
miquel
Realmente maravillosa receta!!!, Juju, siempre haces delicias!..y ademas es sencillo!!!
ResponEliminaTienes razón con la relacion de nuestros mayores con la comida, recuerdo a mi bisabuela, que vivio la guerra del 14!..ella jamás tiró nada de nada a la basura, e incluso se enfadaba si mi hermano o yo le dabamos leche a los gatitos callejeros...y es normal!!..ellos si que sabían lo que era pasar hambre!
Besitos..siempre es bonito venir a verte!
Perfectes aquestes patates, m´agraden molt i la foto preciosa!petons
ResponEliminaQue sería de nosaltres sense les patates... Aquestes són a part de bones, molt maques.
ResponEliminaPetonets,
Esther
http://comosiempremadreando.blogspot.com
Per cert: Barça!! Tú ja m'entens.
Que bones aquestes patates! segur que algun dia cauran, m'encanta aquesta combinació d'ingredients! a més si tens convidats també deu anar molt bé de fer, és senzilla sí, però resultona i boníssima! I és que ja se sap el que diuen... menys = més! Els meus avis sempre m'explicaven coses de la guerra, però com que vivien en una masia aïllada i tenien el seu hort, el forn de pa... anaven fent! i molts veïns propers o gent de la ciutat (igualada) anaven per aquelles contrades a demanar menjar... La foto és preciosa! Jo ara m'estaré uns dies sense poder publicar, l'ordinador s'ha menjat la targeta de la càmera i no me la deixa agafar!!! grrrr M'ha quedat posada a dins :'( I com que sóc una despistada, ja fa temps que vaig perdre el cable i no el trobo! un desastre vaja! petons :)
ResponEliminaDoncs una "bocado" delciós Judtih, ho tindré present per acompanyar quelcom....si si no m´oblidaré pas! Petonets i la foto em torna agradar! Muack!
ResponEliminaQuina presentació més impressionant!! Queda preciosa com aconpanyant i si a sobre porta formatge ha de ser deliciosa!!
ResponEliminaQuè elegant que ets :)
Molts petoents guapa!!
Deliciosa!!! I quina cucada les pomes en forma d'estrella. Mira que no deixes ni un detall....
ResponEliminaUna fotografía preciosa, es super elegante , además de ser una patata deliciosa! besos guapa
ResponEliminaUna recepta original i ben vistosa, amb una combinació de sabors original. Amb el curry i el formatge deuen quedar unes mossegades de patat gustoses i sensacionals!
ResponEliminaNiña,
ResponEliminaHas hecho todo un manjar con uno de los ingredientes más humildes que hay en la cocina. Chapeau. Me encanta la mezcla que has escogido y la presentación como siempre de diez. Lo tengo que probar.
Un besito,
Sacer
A mi lo que me ha fascinado además de la receta es esa fotografía...delicatessen total ;)
ResponEliminaBesiños Nenina!
Olá, passei para conhecer seu blog. Suas receitas são perfeitas e saborosas, você tem muita criatividade. Venha me conhecer também, será muito bem vinda. Um abraço, Marta.
ResponEliminaQuina forma més elegant de presentar una cosa tan senzilla com una patata, tan ben decorada!.
ResponEliminaEncara no t'han cridat els de Canal Cocina?? Doncs, estan tardant...Necessites un representant?? (per exemple, jo??) ;)
ResponEliminaM'agraden molt aquestes patates. Per cert, crec que vares dir que en podies preparar de 1000 maneres distintes, oi?? Estic esperant les 998 restants :))
Petonets, guapa!!
la receta me encanta pero es que la foto... ¡es de portada!!
ResponEliminaQue cosetes mes bones que fas...ademes xules en les fotos. Mua!
ResponEliminaJudith,quina maravella més bona i quina presentació tan excellent,mare meva¡¡¡¡
ResponEliminaAçó es de luxe.
Et felicito guapa¡¡¡¡¡
Bona setmana i millons de petonets guapísima.
Wow!! Impressionant! que bo ha de ser! i que senzill!
ResponEliminapetons.
Hola,
ResponEliminaM'imagino el bon gustet que ha de tenir.. però amb la foto és molt més fàcil! Me l'apunto per fer-la com a tastet! Petonets
Ahir ja et vaig dir el mateix però es que m´encanten les teves fotos!!! que sosa jajaja...un petonet
ResponEliminaJudith que presentación!, que estaba rica, eh?, vamos a ver cuando quedamos y me haces unas cositas de estas.
ResponEliminaUn beso guapa y buena semana!
Quina foto més xula! A casa ens agraden molt les patates fetes de totes maneres, provarem la teva proposta ben aviat.
ResponEliminaPetonets guapa!
Hola guapes i guapos! moltíssimes gràcies pels vostres comentaris, sempre són molt ben rebuts! i sobretot si em tireu tantes floretes com en aquest post!!!! jijijijiji. Milions de petonets
ResponEliminaÉs veritat, la patata ha ajudat molt la gent en temps de guerra. Ara no ho pensem, millor. Aquesta recepta m'agrada molt, i la presentació és fantàstica. Felicitats pels plats tan bons que fas.
ResponElimina