>

dilluns, 2 de maig del 2011

Tastets de patata amb formatge aromatitzat

Des de què la patata es va implantar en la dieta mediterrània, gràcies al descobriment fet a Amèrica, ha estat un aliment bàsic a totes les cases. Tant se val la classe social o les predileccions culinàries. Aquest tubercle les ha viscut de tots colors: les èpoques de bonança acompanyant els millors rostits o, en els pitjors dels casos, les èpoques on les guerres van privar a moltes famílies de qualsevol tipus d’aliment. Els meus avis sempre ens van explicar la gana que van arribar a passar durant la guerra civil i les penúries que varen haver de viure, tant personalment com emocional. Sempre he cregut que ningú és mereixedor de viure cap tipus de guerra, de fet crec que no tenen sentit, i suposo que la majoria de vosaltres penseu el mateix. Durant la guerra civil es va implantar la llei del racionament per afrontar la falta d’aliments bàsics tals com el sucre, l’oli, el pa o l’arròs, per anomenar uns quants. No és d’estranyar que la gent, que va haver de passar per aquesta etapa tan fatídica, amb el temps va saber valorar el que realment significava menjar, i qualsevol cosa els semblava bé. La patata, en aquella època, es va convertir en una bona aliada per molts àpats, tot i que tampoc abundava. La versatilitat d’aquest tubercle a la cuina és infinita. La podem trobar com a aperitiu, acompanyament o plat principal, només haurem de decidir de quina manera el volem cuinar i engalanar. La proposta que avui us presento és una recepta molt senzilla i gustosa. Al Bolet va servir de plat principal d’un dels nostres àpats. Espero que us agradi.


Ingredients (8 uts.):

200 g de formatge tipus Philadelphia
4 patates petites
Popurri de pebres
Curri
Ruca
Romaní
Sal 
Oli d’oliva verge
Vinagre balsàmic caramel·litzat de Mòdena
1 poma Granny Smith


Preparació:

Posem les patates al microones durant 3 minuts a 800W. Un cop cuites, les partim per la meitat i les deixem refredar. Mentrestant, posem el formatge en un bol, amb un raig d'oli d'oliva, unes quantes fulles de romaní tallades a trossets petits, ho salpebrem i tirem un polsim de curri.  Posem a sobre de la patata una mica de crema de formatge, la decorem amb unes làmines fines, d'uns 2 mm, de poma, una mica de ruca i ho acabem amb vinagre caramel·litzat. És aconsellable deixar-ho uns 10 minuts a la nevera perquè el formatge quedi més compacte.



41 comentaris:

  1. Bon dia bonica!!

    Aquestes patates tot i se fàcils, han de ser una delícia amb el toc especiat!! I amb aquesta super foto semblen plat de festa! Si és que ets una crack!

    El meu avi també ens parlavaa molt de les penúries de la guerra... és tan injust tot plegat.

    Petonets preciosa!
    Sandra

    ResponElimina
  2. Judith, qué foto más bonita.
    Me he quedado con la boca abierta.
    La receta es estupenda pero es que me ha enamorado la foto.
    Besos

    ResponElimina
  3. Judith no se como sabra la patata pero En la foto se ve impresionante!!
    Besos Esther

    ResponElimina
  4. Has realzado ésta patata de forma que has conseguido hacer un plato principal!
    Me ha encantado!!
    Moitos bicos

    ResponElimina
  5. De estrella michelín!! impresionante

    ResponElimina
  6. La foto sembla un quadre... magnífic!

    ResponElimina
  7. La foto és preciosa i la patata, amb els ingredients que hi has posat, ha d'estar boníssima!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  8. Quin plat més bó! a més la idea es pot explotar moltíssim variant els ingredients! màgradat molt Judith!

    ResponElimina
  9. Juju,
    Que pinta mas rica se quedo las batatas... Me ya gustado mucho, la foto esta linda : ) Gracias por la receta.

    Besitos

    ResponElimina
  10. Que bueno, que rico!! El olor me llega hasta aquí! Yo necesito un microondas de verdad... es muy útil!

    Muchos besitos

    ResponElimina
  11. ¡Qué foto y qué plato rico!, sencillo y suave. En casa somos patata-adictos, las comemos de las mil y una forma y esta me la llevo. Petonets

    ResponElimina
  12. Mis abuelas (no conocí a mis abuelos) contaban cosas espeluznantes sobre la guerra. ¡qué sin sentido las guerras! Ellas sí apreciaban las cosas después de las penurias que pasaron.
    Esa foto bien podría ser un poster para mi cocina, qué bonita.
    No sé si sabes que me requetechiflan las patatas, así que una para mi ;)
    Besos guapetona

    ResponElimina
  13. Per ser la protagonista no necessita res més!! Fantàstica i segur que molt bona!

    Petons

    ResponElimina
  14. Em declaro totalment pacifista i amant de les patates. Aqueta recepta a més de senzilla ha de ser boníssima (em declaro també fan del formatge!).
    Petonets i bona setmana!!

    ResponElimina
  15. La receta es buena, sin duda, pero esa foto...... lo dice todo.

    Besos

    ResponElimina
  16. Una bona recepta...m´agrada l´amalgama dels ingredientes que la composen.

    ResponElimina
  17. que aperitivo mas facil y ademas de vistoso y bueno, pues bueno me lo llevo
    peto
    miquel

    ResponElimina
  18. Realmente maravillosa receta!!!, Juju, siempre haces delicias!..y ademas es sencillo!!!
    Tienes razón con la relacion de nuestros mayores con la comida, recuerdo a mi bisabuela, que vivio la guerra del 14!..ella jamás tiró nada de nada a la basura, e incluso se enfadaba si mi hermano o yo le dabamos leche a los gatitos callejeros...y es normal!!..ellos si que sabían lo que era pasar hambre!
    Besitos..siempre es bonito venir a verte!

    ResponElimina
  19. Perfectes aquestes patates, m´agraden molt i la foto preciosa!petons

    ResponElimina
  20. Que sería de nosaltres sense les patates... Aquestes són a part de bones, molt maques.
    Petonets,
    Esther
    http://comosiempremadreando.blogspot.com
    Per cert: Barça!! Tú ja m'entens.

    ResponElimina
  21. Que bones aquestes patates! segur que algun dia cauran, m'encanta aquesta combinació d'ingredients! a més si tens convidats també deu anar molt bé de fer, és senzilla sí, però resultona i boníssima! I és que ja se sap el que diuen... menys = més! Els meus avis sempre m'explicaven coses de la guerra, però com que vivien en una masia aïllada i tenien el seu hort, el forn de pa... anaven fent! i molts veïns propers o gent de la ciutat (igualada) anaven per aquelles contrades a demanar menjar... La foto és preciosa! Jo ara m'estaré uns dies sense poder publicar, l'ordinador s'ha menjat la targeta de la càmera i no me la deixa agafar!!! grrrr M'ha quedat posada a dins :'( I com que sóc una despistada, ja fa temps que vaig perdre el cable i no el trobo! un desastre vaja! petons :)

    ResponElimina
  22. Doncs una "bocado" delciós Judtih, ho tindré present per acompanyar quelcom....si si no m´oblidaré pas! Petonets i la foto em torna agradar! Muack!

    ResponElimina
  23. Quina presentació més impressionant!! Queda preciosa com aconpanyant i si a sobre porta formatge ha de ser deliciosa!!
    Què elegant que ets :)

    Molts petoents guapa!!

    ResponElimina
  24. Deliciosa!!! I quina cucada les pomes en forma d'estrella. Mira que no deixes ni un detall....

    ResponElimina
  25. Una fotografía preciosa, es super elegante , además de ser una patata deliciosa! besos guapa

    ResponElimina
  26. Una recepta original i ben vistosa, amb una combinació de sabors original. Amb el curry i el formatge deuen quedar unes mossegades de patat gustoses i sensacionals!

    ResponElimina
  27. Niña,

    Has hecho todo un manjar con uno de los ingredientes más humildes que hay en la cocina. Chapeau. Me encanta la mezcla que has escogido y la presentación como siempre de diez. Lo tengo que probar.

    Un besito,

    Sacer

    ResponElimina
  28. A mi lo que me ha fascinado además de la receta es esa fotografía...delicatessen total ;)

    Besiños Nenina!

    ResponElimina
  29. Olá, passei para conhecer seu blog. Suas receitas são perfeitas e saborosas, você tem muita criatividade. Venha me conhecer também, será muito bem vinda. Um abraço, Marta.

    ResponElimina
  30. Quina forma més elegant de presentar una cosa tan senzilla com una patata, tan ben decorada!.

    ResponElimina
  31. Encara no t'han cridat els de Canal Cocina?? Doncs, estan tardant...Necessites un representant?? (per exemple, jo??) ;)
    M'agraden molt aquestes patates. Per cert, crec que vares dir que en podies preparar de 1000 maneres distintes, oi?? Estic esperant les 998 restants :))
    Petonets, guapa!!

    ResponElimina
  32. la receta me encanta pero es que la foto... ¡es de portada!!

    ResponElimina
  33. Que cosetes mes bones que fas...ademes xules en les fotos. Mua!

    ResponElimina
  34. Judith,quina maravella més bona i quina presentació tan excellent,mare meva¡¡¡¡
    Açó es de luxe.
    Et felicito guapa¡¡¡¡¡
    Bona setmana i millons de petonets guapísima.

    ResponElimina
  35. Wow!! Impressionant! que bo ha de ser! i que senzill!
    petons.

    ResponElimina
  36. Hola,
    M'imagino el bon gustet que ha de tenir.. però amb la foto és molt més fàcil! Me l'apunto per fer-la com a tastet! Petonets

    ResponElimina
  37. Ahir ja et vaig dir el mateix però es que m´encanten les teves fotos!!! que sosa jajaja...un petonet

    ResponElimina
  38. Judith que presentación!, que estaba rica, eh?, vamos a ver cuando quedamos y me haces unas cositas de estas.
    Un beso guapa y buena semana!

    ResponElimina
  39. Quina foto més xula! A casa ens agraden molt les patates fetes de totes maneres, provarem la teva proposta ben aviat.
    Petonets guapa!

    ResponElimina
  40. Hola guapes i guapos! moltíssimes gràcies pels vostres comentaris, sempre són molt ben rebuts! i sobretot si em tireu tantes floretes com en aquest post!!!! jijijijiji. Milions de petonets

    ResponElimina
  41. És veritat, la patata ha ajudat molt la gent en temps de guerra. Ara no ho pensem, millor. Aquesta recepta m'agrada molt, i la presentació és fantàstica. Felicitats pels plats tan bons que fas.

    ResponElimina