Brandada de bacallà

El plat que avui us presento és un plat típic de la gastronomia catalana: la brandada de bacallà. Un plat simple, però que ens pot donar molt de joc a la cuina. Avui us el presento en un format bàsic, però no per això menys bo.  També pot servir com a farcit de diverses verdures i hortalisses, com a complement d’aperitius o el que més us vingui de gust. Només heu d’utilitzar una mica la vostra imaginació i ja veureu que els resultats que obtindreu són excel·lents. La versió d’avui l’he cuinat amb nata i pot recordar al bacallà amb nata tan típic de Portugal, que a mi m’encanta! A veure si un dia us faig la recepta de la Inês, que és boníssima. Si el voleu fer una mica més lleuger podeu substituir la nata per la llet, ja veureu que el resultat és igual de bo. També és un plat que servit en racions individuals és perfecte per a un dinar tipus còctel.
 

Ingredients per a 2 persones:
 

4 patates
200 g de bacallà esqueixat
125 ml de nata líquida
½ ceba
1 gra d’all
Popurri de pebres
50 g de formatge emmental ratllat
Sal
Oli d'oliva
 

Preparació: 

Rentem les patates i les posem al microones, en un plat amb una mica d'aigua, durant uns 10 minuts. A continuació les pelem, les tallem a daus i les reservem.  Agafem la ceba i la dent d’all, ho tallem a trossets petits i ho saltegem durant un parell de minuts a una paella amb un bon raig d'oli d'oliva. Afegim el bacallà esmicolat, prèviament dessalat, i ho cuinem durant 10 minuts més. Afegim les patates i ho remenem. Amb l’ajuda d’una forquilla ho anem xafant. A continuació tirem la nata líquida, ho salpebrem i ho cuinem durant 10 minuts fins obtenir un puré, no fa falta que sigui massa fi. Ho posem en una safata pel forn i ho acabem amb una capa de formatge emmental ratllat. Ho gratinem durant 10 minuts o fins que veiem que la superfície estigui torrada.

Cake de pastanaga i xocolata

Ja fa uns quants dies o, millor dit, mesos, que em venia molt de gust fer un pastís de pastanaga. Fa molts anys en vaig tastar un i em va sorprendre el seu gust tan dolç. Era lleuger i amb una textura exquisida. Últimament en molts dels blocs que segueixo he vist diverses receptes, i la veritat és que no sé amb quina em quedaria, ja que totes m’agraden. En un primer moment vaig pensar en fer uns muffins, però com que la recepta la vaig anar fent a ull i és del tot improvisada, quan vaig tenir tots els ingredients junts vaig canviar d’idea i finalment es va convertir en un cake. La pastanaga, igual que el carbassó, fan que la textura sigui una mica humida i, juntament amb la nou moscada i la canyella, li donen un toc molt exòtic. Ara que s’acosta l’estiu, i suposo que a tots ens agrada estar una mica morenets -en realitat a mi m’agrada estar molt morena, la meva mare sempre em deia “gitaneta”- cal tenir en compte que la pastanaga és una font rica en betacaroté, el precursor de la vitamina A, que serveix com a accelerador del bronzejat. Des de molt petita que m’han agradat molt les pastanagues, potser serà perquè ajudava el meu iaio i el meu pare a cuidar l’hort. M’encantava collir les pastanagues, en realitat m’agradava collir-ho tot! A veure si és veritat que el meu pare aquest any torna a animar-se a fer un hortet i, així, els 2 petits i la princesa l’ajuden,  ja m’ho puc imaginar! Mentrestant, us deixo aquesta recepta que espero que us agradi molt.
 

Ingredients:

350 g de farina
150 ml de llet
250 g de formatge fresc
4 pastanagues
250 g de sucre
3 ous
200 g de xocolata
1 sobre de llevat Royal
Canyella en pols
Nou moscada en pols
Anís
50 ml d’oli d’oliva
Ametlla en làmines
 

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, un polsim de canyella i un de nou moscada i el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament rentem, pelem i ratllem les pastanagues i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb el formatge fresc i la xocolata esmicolada. Seguidament afegim un rajolí d’anís. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Per finalitzar, ho empolvorem amb una mica de sucre i unes quantes ametlles tallades a làmines; tot ben repartit per la superfície. Ho posem al forn durant 60 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho.

Gelatina de maduixa i cítrics

S'acosta el bon temps i comencem a tenir ganes d'àpats més lleugers. No només per l'operació bikini, que preocupa a tanta gent, sinó que amb la calor no ens bé massa de gust menjar plats pesats. Evidentment sempre hi ha excepcions, però en el cas del Bolet ens encanta variar de menjar, segons les estacions, i gaudir dels aliments que cada una ens brinda. Com bé sabeu és època de maduixes i maduixots, un aliment ric en ferro i un munt de vitamines tan necessàries durant la primavera. Avui us presento unes postres ben fàcils, ideals per cuinar amb nens. El seu sabor de cítrics, combinat amb la textura divertida de la gelatina és una proposta que agradarà a grans i a petits; com a mínim, així ho espero.

Ingredients:

1 sobre de gelatina de maduixa Royal
250 ml d'aigua mineral
1 pomelo gran
3 taronges de suc
3 llimes
200 g de maduixes
1 Kiwi

Preparació:

Agafem les llimes, les taronges i el pomelo, exprimim el suc i el reservem. Agafem les peles de llima, les netegem i raspem la pell i ho reservem. A continuació, en una cassola petita, posem 250 ml d'aigua durant uns minuts, fins que arrenqui el bull, llavors la retirem del foc i afegim el sobre de gelatina. Un cop ho tinguem ben barrejat afegim els sucs de cítrics que tenim reservat. Per finalitzar, afegim la pell de la llima, que prèviament hem preparat, i les maduixes tallades a daus petits, i ho deixem quallar durant un parell d'hores a la nevera. Per fer la presentació agafem un kiwi, que estigui una mica verd, tallem dos trossets d'uns 3 mm i fem dos talls per poder-los juntar com a la fotografia, i ho acabem amb un polsim de pell de llima.

Wok d'arròs i pera

Ara feia dies que no feia res al wok, així que l’altre dia vaig pensar que podia fer un plat ben sa. Per les entrades del bloc pot semblar que últimament al Bolet només mengem coses calòriques! Però no és així. Mengem molta fruita i verdura i, de tant en tant, mengem algun caprici, així que no patiu per la nostra dieta  -que algun de vosaltres ja m’ha semblat que estava patint-. L’explicació està en què al bloc vaig penjant les receptes segons temàtiques. Cada setmana intento proposar-vos unes quantes receptes variades i que hi hagi una mica de tot. El plat d’avui és molt senzill i, si un dia no teniu moltes ganes de cuinar, us el recomano, ja que pràcticament es fa sol i pot ser un plat únic.

Ingredients:

1 paquet d'arròs salvatge i llarg amb verdures Nomen

2 peres conference

50 g d’encenalls de pernil

½ ceba

Oli de gira-sol

Curry

Sal

Preparació:

Omplim una cassola amb aigua i, quan comenci a bullir, afegim el preparat d'arròs de Nomen, ho deixem a foc mig fins que estigui al punt, normalment són uns 15 minuts, i ho reservem. Al wok afegim un bon raig d’oli de gira-sol i, quan estigui ben calent, afegim la ceba tallada a tiretes i la pera tallada a trossets i ho saltegem durant 5 minuts. A continuació, afegim l’arrós, els encenalls de pernil i un polsim de sal i curry i ho saltegem durant 10 minuts, més o menys. És important menjar-ho recent cuinat, d’aquesta manera els sabors són més intensos.

Pastís de xocolata blanca i negra

Aquest cop l’Annie del bloc Pastissets ens ha proposat, en el seu repte mensual, fer un pastís de xocolata blanca i negra. La idea és que els nens de les mames i papes blocaires s’animin a cuinar. Per això cada mes proposa una recepta dels llibres que té. Aquest cop el Boletet i jo no ens ho volíem perdre i aquesta és la nostra versió! Suposo que us estareu preguntant: però el Boletet no té 8 mesos? Cóm ho ha fet? Doncs aquí va la meva crònica. Un cop teníem clar quins ingredients havíem d’emprar vaig fer una llista dels que no teníem a casa i vam anar al supermercat. Allà el Boletet em va ajudar a portar la xocolata, hauríeu d’haver vist la seva carona. Jo li deia: “Àitor, agafa-la bé que no es pot trencar”. Ell, que és molt responsable, la va portar fins a casa amb les seves manetes i no la va deixar caure -cosa estranya perquè últimament és el que més li agrada- suposo que era per l’emoció de fer el nostre primer pastís junts. Quan vàrem arribar a casa era moment de jugar i del bany, així que vàrem deixar per més tard el pastís. Error! No vaig pensar que voldria anar a dormir. Llavors vaig pensar: ostres! I cóm ho faré? Si no ho faig amb ell faré trampes, i no sé si l’Annie ens acceptarà la nostre proposta. Total que vaig començar a fer coses i quan ja havia sopat i estava decidida a començar a preparar-lo –us haig de confessar que sempre he sigut una mica tramposa com el meu iaio- el Boletet va començar a rondinar. Vaig anar directe a l’habitació, em va mirar i va començar a riure. Jo li deia que havia de dormir i li vaig cantar la seva cançó preferida. “10 pometes té el pomer...” i res. Llavors ho vaig veure clar! El que ell volia era fer el pastís de l'Annie! I dit i fet. El vaig portar a la cuina, el vaig asseure a la seva trona i tots dos el vam preparar. Va ser impressionant veure la seva carona mentre jo triturava els ingredients de la base de galetes, era com si estiguéssim a una festa, ell movia els seus preciosos bracets d’un costat a l’altre tararejant la seva cantarella preferida: “ooooooooooooooooooooooo”. Així que un cop vàrem tenir preparat el pastís, ell es va començar a rascar els ullets, li vaig donar un biberó -és una mica golafre- i va dormir tota la nit, suposo que somniant amb el nostre primer pastís...

Avui m’agradaria agrair a la Nyanyels i a la Muxu el premi que m’han concedit. Moltíssimes gràcies noies per haver pensat en El món de juju i sobretot per les vostres paraules, les dues sou un encant. Així docs la recepta d’avui la dedico a elles! I a la resta us desitjo molt bon cap de setmana...
 

Ingredients base:

90 g de mantega
100 g de galetes Maria
20 g de cacau en pols
50 g de sucre
40 g de xocolata per a postres


Ingredients farcit:

2 fulls de gelatina
125 g de xocolata blanca
3 rovells d’ou
50 g de sucre
200 g de nata muntada sense sucre
Boletes cruixents de xocolata


Preparació:

En un bol posem la mantega -a temperatura ambient- les galetes esmicolades, de cacau en pols, el sucre i la xocolata – jo l’he posat 1 minut al microones- i amb l’ajuda del minipímer ho triturem tot. Ho posem en un motllo, prèviament untat de mantega, i ho deixem a la nevera durant 1 hora com a mínim. Mentrestant podem anar fet el farcit. Posem els fulls de gelatina en un bol amb aigua freda i la deixem reposar una estona. Muntem la nata, sense sucre, i la reservem. A continuació agafem els rovells d’ou i el sucre i ho batem fins obtenir un color blanquinós. Seguidament afegim la xocolata blanca desfeta -al bany Maria o al microones-, la gelatina sense aigua -la podem posar 1 minut al microones-, i ho barregem. Per finalitzar afegim la nata muntada a poc a poc, fent moviments circulars suaus fins que ens quedi una crema fina, i un cop la tinguem la posem a sobre de la base de galeta. Ho deixem a la nevera fins que qualli, amb un parell d’hores és suficient, però si ho voleu fer el dia abans millor. Abans de servir tirem unes quantes boletes de xocolata per sobre de la superfície. És important que el traieu de la nevera just abans de menjar, ja que al no estar cuinat al forn es desfaria.

Pastís de dàtils, feta i espinacs

Els dimarts, al canal 33, fan un programa que m’agrada molt, el Karakia, si no l’heu vist mai us animo a que ho feu, és molt interessant. Aquest programa recull les vivències de persones de diverses cultures que s’han establert a Catalunya, i a través de la gastronomia ens relaten trets típics del seu lloc d’origen. Com que sóc un xic despistada haig de confessar que no els he vist tots, però us asseguro que quan recordo que el fan, no me’l perdo. En un dels últims programes recordo que la protagonista ens presentava una recepta molt interessant, es tractava d’uns pastissets amb pasta de full farcits de verdura i formatge. Vaig trobar que tenia una pinta espectacular i em van entrar ganes de fer alguna cosa similar. Si veieu la recepta original i la compareu amb aquesta veureu que no tenen res a veure, però ja em coneixeu, pocs cops aconsegueixo seguir al peu de la lletra una recepta. Alguns cops per falta dels ingredients, i d’altres perquè simplement m’agrada fer les meves pròpies versions. De totes maneres el més important és el resultat, no?

Ingredients (per a 4 uts.):

1 làmina de pasta de full 


250 g d'espinacs


50 g de dàtils


100 g de bolets portobello


100 g de formatge feta

25 g d’ametlla en làmines

4 c/s de ceba caramel·litzada


Oli d'oliva


1 dent d'all


1/2 ceba petita


1 ou


Sucre


Sal


Popurri de 5 pebres

Preparació:

Agafem els espinacs, els netegem i els posem en una olla amb aigua. Un cop arrenqui el bull els tirem i els deixem durant 20 minuts -més o menys-. Mentrestant, en una paella amb un bon raig d'oli d'oliva, posem a rossejar la ceba tallada a daus petits i la dent d’all. Al cap de 5 minuts afegim els bolets tallats en làmines i els dàtils tallats a trossets. Ho anem sofregint durant uns 10 minuts i un cop tinguem els espinacs fets i escorreguts, els afegim juntament amb un polsim de sal i un bon raig d'oli d'oliva. Ho cuinem durant 10 minuts més i ho reservem. Agafem la làmina de pasta de full i l’estenem a la safata del forn, folrada amb paper. Posem els espinacs, la ceba caramel·litzada i el formatge feta esmicolat i ho tanquem pels dos costats. Ens assegurem que no hi hagi cap forat. Batem l'ou i amb un pinzell pintem la superfície. Per últim, tirem a sobre un polsim petit de sucre i les ametlles en làmines i ho posem al forn, prescalfat a 190º, durant 30 minuts o fins que estigui rossejat.

Caipiroska de maduixa

Fa poquet que hem entrat a la primavera, i personalment és una estació que m’agrada molt. El dia s’allarga, les flors floreixen i no sé si us heu adonat, però la gent sembla que està més feliç, menys els pobres que tenen al·lèrgia, que ho passen un xic malament. A casa ens encanta gaudir dels dies i estar xerrant una bona estona, així que aprofitant que estem en la millor època de les maduixes, se’m va ocórrer l’altre dia fer unes caipiroskes de maduixa mentre preparàvem el sopar i celebràvem que feia 4 anys que havíem estrenat el Bolet. Aquesta beguda, juntament amb les caipirinhes, són els cocktails que més m’agraden. La diferència entre la caipirinha i la caipiroska és el licor que emprem per fer la recepta. Mentre que en la primera utilitzem cachaça –licor extret de destil·lar la canya de sucre-; per la caipiroska utilitzem vodka. Us deixo amb aquesta recepta que és ideal per passar una bona vetllada en bona companyia...

Ingredients:

Llimes

Maduixes

Sucre morè

Vodka

Gel picat

Preparació:

Agafem les maduixes, les netegem i les triturem fins que ens quedi un puré ben fi. A continuació, s'han de partir les llimes i treure el suc. Afegim 2 o 3 cullerades de postres de sucre morè per a cada got, una mica de vodka (segons com es vulgui de forta, es posa més o menys quantitat) i el gel picat. Remenem bé i ja estarà llesta per beure.

Carbassa gratinada

L’altre dia, xafardejant la blocosfera, vaig trobar una recepta fantàstica d’una carbassa-founde. Em van entrar moltes ganes de fer-la, així que pel cap de setmana vaig pensar que seria un bon plat. Vaig fer una versió de la recepta, ja que l’original em semblava una mica forta de gust. Em vaig quedar amb el temps de cocció de la carbassa i la idea de la base. Vaig fer cas a la cocció i va ser un error, ja que la carbassa estava massa feta i, en el moment de treure-la del forn es va trencar. Però no patiu, aquest cop no em vaig posar trista, tot el contrari, vaig saber reaccionar ràpid i ho vaig posar en una safata. Sí que és veritat que la idea de la carbassa com a recipient és espectacular, i podeu estar segurs que ho tornaré a intentar –segurament ara ja de cara a l’octubre- però la versió amb safata pel forn va fer que no perdés el somriure –el pobre Yves ja patia després del fiasco del brownie-cheesecake- i vam tenir un sopar molt i molt bo. Si us agrada la carbassa no us perdeu aquesta recepta!
 

Ingredients:
 

1 carbassa
100 g de mozzarella
200 g d'emmental
100 g de gouda
100 g de cheddar
1/2 got de llet
1/2 got de vi blanc sec
Orenga
Oli d'oliva
Pa sec
Sal
Popurri de pebres

 

Preparació: 

Agafem la carbassa, traiem la part de sobre i buidem les llavors i els filets que té. La salpebrem i ruixem amb un bon raig d’oli d’oliva. La posem al forn durant 45 minuts a 180º. Un cop hagi transcorregut aquest temps, la traiem, la pelem –si es vol ho podem fer prèviament, però d’aquesta manera és molt més fàcil treure la pell- la posem en una safata i la reservem. En un recipient posem els formatges, l’orenga, la llet, el vi i ho deixem al forn durant 15 minuts, de tant en tant ho anem barrejant perquè ens quedi la textura d’una crema. Per acabar aboquem la crema de formatge per sobre de la carbassa i ho posem a gratinar durant uns 5 minuts. Per servir us recomano que feu trossets de pa, els saltegeu a la paella amb oli d’oliva i els serviu en un bol a part.

Estels de xocolata

Una de les coses que puc estar hores i hores mirant és la lluna plena. No sé per què, però crec que a molts de nosaltres ens passa. Sembla com si es tractés d'un hipnotitzador que fa que perdem l'oremus. Aquest cap de setmana la lluna ha estat especialment bella. A les notícies varen dir que es tractava d'un efecte òptic que dóna la sensació de què sigui més gran, l'explicació és que la lluna i la terra estàven més a prop. 

Hi ha molts mites, llegendes i supersticions sobre la lluna, i jo, si us haig de ser sincera, me'n crec uns quants. Una de les llegendes urbanes, que segur que molts de vosaltres heu escoltat en alguna ocasió, és que la lluna provoca que les embarassades es posin de part. Doncs bé, en aquest cas us puc dir que a mi em va passar. Recordo que era el dia de Sant Jaume, i després d'un gran dinar familiar per celebrar el sant i aniversari del meu pare i el sant de la meva princesa, vam anar cap a casa. Vaig començar a sentir contraccions i, com que érem novells, no sabíem ben bé si eren contraccions de part; però vaig anar directament a la finestra, vaig mirar la lluna i, al veure-la plena, vaig dir-li a l'Yves: ja et pots preparar, crec que aquest cop això de la lluna és veritat! I així va ser, a l'endemà teníem el nostre Boletet als nostres braços. Una altra llegenda diu que si li ensenyes el cul a la lluna aquesta et concedirà un desig. Com us podeu imaginar també ho vaig fer un cop, però en aquesta ocasió no es va complir el que li vaig demanar. Potser perquè demanava una cosa quasi impossible, però ho havia d'intentar, com bé diuen, l'esperança és l'últim que es perd, oi? I vosaltres? Sabeu més llegendes urbanes? Heu fet alguna cosa especial amb la lluna? Mentre ho aneu pensant us deixo una recepta molt dolça.

Ingredients:

250 gr de xocolata per a postres
Canyella en pols
Maduixes
Nutella
2 llimes
Anís

Preparació:

Primer s'ha de desfer la xocolata -ho podem fer al bany María o bé al microones amb una mica de llet durant 1 minut-. Un cop tinguem la xocolata desfeta afegim unes gotes d'anís, o el licor que preferiu, i un polsim de canyella. Agafem els motllos, els omplim amb la xocolata i els deixem a la nevera durant un parell d'hores perquè quallin. Un cop hagi transcorregut aquest temps els desemmotllem i pintem la superfície amb Nutella -si ho preferiu ho podeu fer amb xocolata de postres-. Per acabar la decoració posem un tros de maduixa i la pela de llima ratllada.

Pizza de ruca, carbassó i tomàquet

Aquest cop l’HEMC #52, en la seva proposta mensual, ens ha proposat fer pizza. Com bé sabeu ja he perdut la por a totes les masses. No sé per què, però en l’últim més m’he aficionat a fer-les de tota classe. Potser l’explicació està en què m’apunto a un bombardeig i acabo fent tots els reptes que em proposen. Aquest cop la massa de la pizza ja l’havia treballat gràcies a La recepta del 15, així que va ser cosir i cantar. El farcit el tenia clar, sóc una incondicional de les pizzes amb verdures, i sobretot amb ruca. La combinació de la pizza calenta amb un toc verd és fantàstic, al menys en la meva opinió i us puc assegurar que si la tasteu no us defraudarà. Ara que se m’ha obert tot un món amb la massa, a veure si començo a experimentar una mica més, i sinó temps al temps.

Com que demà és Sant Josep i molts celebrem el dia del pare, la recepta d'avui m'agradaria dedicar-li al meu. Un seguidor incondicional d'aquest bloc. Per ser una gran persona, capaç de començar una nova vida amb una gallina sota el braç i per fer possible que tots els nostres somnis i il·lusions es facin realitat. T'estimo papa, ets el millor!

Ingredients de la massa (3 uts.):

500 g de farina
10 g de llevat sec
20 g d'oli d'oliva
20 g de sal d'olives negres*
1 c/p de sucre
250 ml d'aigua

* la proporció original de sal és de 10 g de sal.

Ingredients del farcit:

Mozzarella
2 tomàquets vermells
1 carabassó
Ruca
Oli d'oliva
Orenga
Pebre

Preparació massa:

En un bol, posem la farina amb el llevat i ho remenem. Afegim l'aigua i amassem fins obtenir una barreja homogènia, durant uns 5 o 10 minuts. A continuació afegim la sal i l'oli, i treballem la pasta fins que quedi una massa elàstica i que no s'enganxi. Ho posem en un bol i ho tapem. Ho deixem reposar durant una hora -he fet servir el truc de la Moni: escalfem el forn a 50º durant uns minuts i després el tanquem-.

Preparació:

Agafem porcions de massa de la mida d'un puny i amb l'ajuda del corró l'estirem. Agafem la base de pizza, posem un grapat de mozzarella ratllada, unes làmines d'uns 2 o 3 mm de gruix de tomàquet, després ho repetim amb el carabassó. Per últim, tirem un polsim de pebre, una mica d'orenga i un rajolí d'oli i ho enfornem durant 15 minuts a 180º o fins que veiem que les porcions estan torradetes. Un cop ho traiem del forn posem un grapat de ruca i tirem un rajolí d'oli d'oliva.

Fricandó

Com haureu pogut veure en el bloc, no hi ha massa receptes de carn. Aquest fet no es deu a què no m’agradi, sinó simplement perquè sempre que haig de cuinar alguna cosa trio altres ingredients, com el pollastre o el peix. Però clar, a casa som dos que tenim veu i vot -el petit Boletet de moment té els menjars limitats- així que com us podeu imaginar l’Yves és un fan incondicional de la carn. Ja us he comentat altres cops que és molt esportista, així que necessita menjar-ne molta; segurament molt més cops dels que ho faig, però clar, és de bon menjar i no es queixa mai, així que sempre que m’animo intento cuinar alguna coseta que porti carn.
 

A casa la meva mare tot sovint ens cuinava fricandó. Pels que no sou de Catalunya us comento que és un plat típic de la nostra gastronomia. Antigament es cuinava els diumenges o com a àpat de festa major. En realitat és una vedella guisada amb bolets, on el sofregit no porta tomàquet; així que segur que teniu un plat pràcticament igual però amb un altre nom, veritat? Us recomano que si us animeu a fer  aquest plat el cuineu el dia abans, d’aquesta manera la carn queda molt més tendre i melosa.

Ingredients per a 4 persones:

500 g de carn de vedella
3 pastanagues
1 ceba
2 grans d'all
100 g de moixernons
100 g de fredolics
400 ml de brou de pollastre
Farina
Oli d'oliva
Sal
Popurri de pebres

Preparació:

Agafem la ceba i les pastanagues, les pelem i tallem a daus i ho reservem. Salpebrem la carn, l'enfarinem i la posem en una paella amb oli calent i la fregim volta i volta. La reservem. A continuació, en una cassola, afegim l'oli que ha sobrat de fregir la carn i sofregim la ceba, la pastanaga i una dent d'all tallada a trossets. Al cap de 5 minuts afegim el brou i ho deixem a foc mig durant 15 minuts. Un cop transcorregut aquest temps ho posem en un pot i ho passem pel minipimer fins que ens quedi una crema fina. Mentrestant, en una paella amb un bon raig d'oli d'oliva saltegem els bolets amb una mica d'all. Per acabar, posem a la cassola la carn, la salsa i els bolets i ho deixem a foc lent durant uns 15 minuts, aproximadament. Us recomano que ho deixeu reposar durant un mínim de 2 hores. La carn queda molt més melosa.

Pasta amb verdures i cítrics

Ahir, repassant les receptes que he anat publicant al bloc, em vaig adonar que tenia poques receptes de pasta, i això que a casa ens agrada molt, sobretot a l’Yves. Aleshores va ser quan vaig pensar que seria una bona idea fer una recepta una mica diferent de les que habitualment cuino i, així, presentar-vos una nova proposta. De sobres sabeu que m’encanta cuinar amb verdures i anar combinant diversos sabors, però no patiu, que les receptes que no ens agradin –us aviso que l’Yves, tot i que no ho sembla pels seus comentaris, és el crític culinari més dur que m’he trobat mai- no les publicaré. Vaig mirar què teníem a la nevera i, tot i no estar en els seu millors moments, vaig trobar unes quantes cosetes. Últimament a molts dels vostres blocs he vist que heu fet crema de carbassa combinada amb taronja o llima, així que de sobte ja tenia una idea per la meva recepta! Tenia moltes ganes de tastar aquesta combinació tan peculiar, i us puc assegurar que no serà l’únic dia que la faci. Tot i semblar una mica estranya la combinació de sabors us asseguro que lliguen molt bé. El resultat és una pasta lleugera que pot servir com a plat únic. Espero que us agradi!

Ingredients per a 2 persones:

250 g de tulipes de verdures

1/4 de carbassa

1/2 albergínia

1/2 ceba

1 llima

1 taronja

20 g de festucs

Oli d'oliva

Sal

Pebre

Preparació:

Agafem la pasta i la bullim fins que estigui "al dente", normalment fa falta uns 10 minuts per aquest tipus de pasta. Mentrestant, a una paella posem un bon raig d'oli d'oliva, la carbassa i l'albergínia tallada a daus i la ceba tallada a làmines; ho salpebrem i ho saltegem durant uns 15 minuts. Un cop tinguem la pasta al punt, l'escorrem i la col·loquem en un bol. Afegim els ingredients de la paella i ho barregem. A continuació, tirem el suc de la llima -prèviament espremut-, un bon raig d'oli d'oliva, els festucs esmicolats i la pell de llima i taronja ratllades.

Crema catalana amb perfum de llima i broqueta vermella

Si hi ha unes postres típiques a Catalunya, aquestes són, sens dubte, la crema catalana. Des de sempre han estat a les taules de moltes llars, sobretot per Sant Josep. Es tracta d'una recepta fàcil, però que no deixarà indiferent a ningú. Aquest cop La recepta del 15 ens ha proposat fer crema catalana. Quan ho vaig veure em vaig emocionar! Tenia tantes ganes de fer-la que no veia el moment per començar a cuinar. En un principi havia pensat fer un pastís, però poc a poc va anar evolucionar i es va tornar en aquesta proposta tant i tant delicada. I per què us dic això? A primer cop d’ull sembla fàcil, no? Doncs bé, és molt fàcil però heu de tenir en compte unes quantes coses, que jo en un principi no les vaig ni considerar. Primer de tot, no aboqueu mai la crema calenta sobre els suports de xocolata, ja que es desfaran. Sé que la crema s’ha de deixar reposar al lloc on se servirà, però només que deixeu refredar-la a temperatura ambient uns 15-20 minuts ja serà suficient. A l’hora de cremar el sucre no utilitzeu un cremador, ja que desfaríeu la xocolata. Una opció és utilitzar un encenedor llarg, d’aquests que tenim tots per casa per encendre el foc. Treu poca flama i evitarem disgustos innecessaris -aquesta part ja la vaig pensar abans, així que no vaig tenir cap ensurt-. Si seguiu aquests consells veureu que obtindreu unes postres ben fàcils i que no deixaran a ningú indiferent.
 

La recepta de la crema catalana la vaig treure de la Maduixa, del bloc Salseando en la cocina. Un bloc amb unes fotos i unes receptes espectaculars. Gràcies Maduixa! Et vaig fer cas i vaig anar a buscar midó, però no saps com em va costar trobar-lo! Al final el vaig trobar a un supermercat de la cadena Condis.

 

Ingredients crema:

500 ml de llet
125 g de sucre
1 pell de llimona
1 branca de canyella
4 rovells d’ou
20 g de midó


Ingredients:
 
500 g de xocolata per postres
Prunes vermelles
Maduixes
1 llima
Canyella en pols
Caramel líquid


Preparació: 

Per fer els recipients de xocolata primer s'ha de desfer la xocolata -ho podem fer al bany María o bé al microones amb una mica de llet durant 1 minut-. Un cop tenim la xocolata desfeta, afegim un polsim de canyella i ho remenem bé. Agafem els motllos i, amb un pinzell, els pintem amb xocolata i ho posem al congelador durant 10 minuts. Tornem a repetir l'operació dos cops més. Mentrestant, en una cassola posem la llet, la pell de llimona i la branca de canyella i ho portem a ebullició. Un cop arrenqui el bull apaguem el foc i ho reservem. En un bol agafem els rovells d’ou i els barregem amb el sucre fins que blanquegin. Afegim a poc a poc el midó, dissolt prèviament amb una mica de llet, i el passem per un colador. Ho barregem a poc a poc i afegim la llet que hem reservat amb molta cura. Un cop tenim una barreja homogènia ho posem en una cassola a foc lent. No parem de barrejar, i un cop estigui espès ho retirem del foc i ho posem a un bol perquè es refredi. Un cop la crema s’hagi refredat a temperatura ambient -entre, 15 ó 20 minuts-, amb l’ajuda d’una cullera petita farcim les bases de xocolata i ho deixem a la nevera fins 10 minuts abans de servir. Per presentar el plat agafem les bases de xocolata amb crema catalana, tirem una mica de sucre blanc i el cremem amb molt de compte per evitar que es desfaci la xocolata. Per acabar la presentació agafem les maduixes i les prunes, les netegem i les tallem en forma de daus. Agafem un escuradents i intercalem trossets de maduixa i de pruna. Amb l’ajuda d’un escuradents tirem uns quants fils de caramel per sobre de la broqueta i l’acabem amb una mica de pell de llima acabada de ratllar.

Muffins de coca-cola i xocolata

Els amics són bàsics en les nostres vides, fins aquí estem d’acord tots, veritat? Hi ha amics que vénen i van; d’altres que comparteixen un determinat període i, per últim, uns pocs que acaben acompanyant-nos tota la vida. Molts cops no els podem veure tantes vegades com desitjaríem, però sempre podem estar en contacte mitjançant una trucada, un e-mail o fins i tot un sms. Les noves tecnologies no entenen de fronteres, i els milers de quilòmetres que hi poden haver, o no, es  veuen suprimits amb un simple clic al teclat. Per mi els amics són aquells que en els mals moments sempre estan al teu costat, ja que per anar a fer unes copes qualsevol amic serveix. Tinc la immensa sort de tenir un bon grupet d’amics, tots molt diferents, però que sempre estan allí quan més els necessito. Entre d'altres, que poc a poc us aniré explicant -si no han sortit ja!-, hi ha el grupet de les Nenes.

Ja fa uns quants anys vaig tenir l’oportunitat de treballar en un important despatx d’arquitectura de Barcelona. Durant quatre anys vaig aprendre moltes coses en quan a disseny i construcció, però si em quedo amb alguna cosa és amb les Nenes: La Roser G., la Sílvia, La Roser H. I la Montse. Sóc d’aquelles persones que amb la gent de la feina no acostumo a fer coses fora de l’horari laboral, i no és pas perquè no em porti bé amb ells. Tots sabem com de preuat és el temps -i cada cop més-, per això aprofito per quedar amb la gent que no veig cada dia. Però amb elles va ser diferent. Des del principi vàrem tenir una connexió especial: ens agrada la cuina creativa i el bon menjar, el disseny, la moda, viatjar i sobretot xerrar pels descosits. Cada una de nosaltres hem acabat en diferents llocs de treball, però seguim intentant quedar quasi cada setmana, ni que sigui un parell d’horetes i fer una coca-cola. Com que és molt complicat que sempre totes coincidim hem decidit quedar un dia i que s’apunti qui pugui, ja que ara amb els dos nous integrants, l’Àlex i l’Àitor, encara és un xic més complicat. Hem arribat a compartir molts moments especials, de bons i de dolents, i crec que són d’aquestes persones que em seguiran acompanyant tota la vida, i qui sap, potser d’aquí no massa tenim un nou integrant!!!!
 

L’altre dia vaig anar a l’FNAC i vaig veure un llibre de muffins. No em vaig poder resistir i el vaig comprar. Té receptes superinteressants, muffins, donuts i cookies. Quan estava mirant les receptes vaig veure uns muffins amb coca-cola, i tot i no fer la recepta que deia, vaig copiar la idea de fer muffins amb coca-cola i xocolata. El resultat és fantàstic i us el recomano. I com no podia ser d’una altra manera és la recepta ideal per a les Nenes, que tants bons moments hem gaudit amb una coca-cola ben freda. La recepta d’avui és per a elles!
 

Ingredients:

150 ml de coca-cola
500 g de farina
125 g de sucre llustre
125 g de sucre morè
1 iogurt de llimona
50 ml d'oli d'oliva
1 sobre de llevat Royal
100 g xocolata
50 g d'avellanes
Canyella en pols
3 ous

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, la farina, els sucres, la canyella, el llevat i l'oli en un bol i els barregem fins que ens quedi una barreja sense cap tipus de grumoll. Seguidament afegim la xocolata que hem desfet prèviament i la coca-cola i ho remenem. Després afegim les avellanes i les trenquem una mica. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Per acabar, tirem un polsim de sucre llustre i cobrim la superfície amb avellana picada. Quan els tinguem preparats els posem al forn durant 25 minuts.

Coca de recapte

Avui us presento la meva primera aportació a Memòries d’una cuinera, un bloc molt jove però que estem molt orgullosos de la gran acollida que li heu donat, moltíssimes gràcies! Aquest mes la proposta que us hem fet ha estat cuinar Coca de recapte. Sabeu de sobres que no sóc massa fan de les masses i els seus derivats -tot i que últimament no ho sembla- , així que ha estat un nou repte fer aquesta coca. El resultat ens va agradar molt. Nosaltres estem acostumats a la coca de recapte de l’Aleixar, un poblet que està al costat de Reus, on la fan molt i molt fina. El farcit és amb ceba, pebrot i una mica de pebre vermell, la proposta d'avui és ben diferent. Les coques sempre m’han encantat, tant se val si són dolces o salades, amb verdura o pinyons... Sempre que passo per un forn i en veig una m’entra gana! Doncs bé, la meva aportació a Memòries d’una cuinera és una coca amb un farcit ben català: escalivada i botifarra, la vàrem fer l’altre dia per sopar i us puc assegurar que és molt més fàcil del que sembla! Només heu de tenir una mica de paciència perquè la massa llevi. Ja estic desitjant veure totes les receptes que es presenten. Si encara no us heu animat, us convido a que participeu! teniu fins el dia 28 d'aquest mes per fer la vostra recepta. Bon cap de setmana!

Ingredients massa (2 uts.):

500 g de farina
10 g de llevat sec
1 c/s d'oli d'oliva
2 c/p de sal
1 got d'aigua tèbia

Ingredients farcit:

2 pebrots
2 albergínies
2 cebes
2 botifarres
Oli
Sal

Preparació:

Agafem la farina i la posem sobre el marbre en forma de volcà i afegim els altres ingredients, menys l’oli. Ho treballem amb les mans fins obtenir una massa homogènia i que no s’enganxi al marbre. Posem la massa en un bol que sigui una mica gran, ho tapem amb un drap i la deixem reposar a un lloc sec unes 3 hores. Un cop hagi transcorregut aquest temps l’agafem i afegim l’oli. Tornem a treballar-la fins que la massa l’hagi absorbit i li donem forma. Posem a sobre el pebrot i l’albergínia escalivats, tallats a tiretes i banyats amb un bon raig d’oli d’oliva i ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant uns 30 minuts. Mentrestant agafem la ceba, la tallem a tiretes i la posem a una paella amb l’oli d’oliva ben calent i la cuinem fins que ens quedi ben tendre, no parem de remenar per evitar que es cremi. També aprofitem per cuinar la botifarra –si volem la podem posar directament al forn- i la reservem. Un cop traiem la coca del forn, posem la ceba per sobre i els talls de botifarra i la deixem reposar uns 10 minuts.

Mousse de papaia i petazetas

Feia molts dies que em rondava pel cap fer unes postres amb papaia. Cada cop que anava a la fruiteria veia un exemplar ben llampant exposat en un punt estratègic i em venia molt de gust comprar-lo -clar, sóc la típica compradora que enganyen amb les estratègies de màrqueting-. Doncs bé, l’altre dia ja no em vaig poder resistir més i vaig comprar una meitat, per si de cas no m’agradava. Vaig estar pensant una bona estona que fer, però de cop una llumeta es va encendre dins del meu caparró! Us enrecordeu de les meves il·luminacions, veritat? De cop i volta només veia mousse per tot arreu! Així que vaig pensar que podia ser una bona opció i que podia sortir un bon resultat. A més, fa molt poc que he aconseguit muntar les clares a punt de neu amb èxit i ben fermes, així que cada cop que puc aprofito per practicar. Avui us presento el resultat: una mousse amb una textura molt lleugera i una combinació una mica peculiar que espero que, si us animeu, us sorprengui favorablement.


Ingredients per a 4 persones: 

210 ml de nata per muntar
3 clares d'ou
350 g de papaia
50 g de sucre glaç
2 sobres de Petazetas
1 c/p de sucre avainillat
Gerds

 Preparació:

Agafem la papaia, li traiem la pell i les llavors i la triturem fins que ens quedi un puré fi sense grumolls. Posem les clares d’ou en un recipient amb un polsim petitó de sal i les muntem a punt de neu amb l’ajuda d’unes varetes metàl·liques, quan les tinguem pràcticament a punt, afegim el sucre i les acabem de fer -quan girem el recipient i les clares no baixin, significa que estan al punt- i les reservem. Muntem la nata - aquest cop no afegim sucre- i la reservem. Per últim posem la nata i el puré de papaia i ho barregem amb molt de compte i, per acabar, anem afegint les clares a punt de neu girant suaument. Passem la mousse als gots on ho volem servir i ho deixem a la nevera un mínim de 4 hores -és recomanable que ho fem un dia abans-. Abans de servir tirem el Petazetas per sobre, col·loquem un gerd i ja tindrem la mousse a punt.

Panets de sèsam i pipes

Quan vaig fer la meva proposta de pizza per La recepta del 15, vaig comentar que no sóc una cuinera a qui li agradi fer pa, no per res especial, sinó perquè m’agrada fer altres receptes. La gent que seguiu el bloc ja sabeu que m’agrada respondre tots els vostres comentaris i que m’els llegeixo amb deteniment, ja ho hem comentat molts cops, però, què seria un bloc sense comentaris? Doncs un dels comentaris me’l va deixar la Paula, de Bon Tiberi, un bloc que si no el coneixeu us convido a que ho feu, té receptes superinteressants. En el comentari que em va deixar em proposava un repte: que fes pa i galetes, dos coses que fins ara han passat desapercebudes dins de la meva cuina. El primer repte ja l’he fet, i el segon no patiu que el faré en breu, ja que d’aquí a final d’any m’haig de tornar una experta en galetes...
 

L’altre dia xafardejant la blocosfera vaig descobrir un bloc, Cocinísima, que tenia receptes molt interessants, i no se per què em vaig parar a l’apartat que es titulava Recetas para niños. Vaig veure uns panets de llavors que tenien molt bona pinta; aleshores vaig pensar que, si era una recepta que la podien fer els nens, era una bona manera d’estrenar-me amb el pa, no? El resultat va ser espectacular! Em vaig emocionar i tot. Són uns panets molt i molt senzills, que serveixen com a acompanyament de qualsevol plat. L’únic defecte que li vàrem trobar és que pel nostre gust estaven un pèl insípids, però això és fàcil d’arreglar, li afegim a la massa un xic més de sal i ja està.
 

Com podeu veure a la foto, els vam servir per fer un bon esmorzar, un entrepà amb tomàquet, pernil salat i ruca. La falta de sal la vàrem arreglar fent un bon pa amb tomàquet! Sembla una bona manera de començar el dia, no?

Ingredients massa (12 uts.):

500 g de farina
10 g de llevat sec
1 c/s d'oli d'oliva
1 i 1/2 c/p de sal
1 c/p de sucre
40 ml d'aigua tèbia
Llavors de sèsam blanc i negre
Pipes pelades
1 rovell d'ou

Preparació:

En un bol, posem la farina amb el llevat i ho remenem. Afegim l'aigua i amassem fins obtenir una barreja homogènia, durant uns 5 o 10 minuts. A continuació afegim les pipes, la sal i l'oli, i treballem la pasta fins que quedi una massa elàstica i que no s'enganxi. Ho posem en un bol i ho tapem. Ho deixem reposar durant una hora -he fet servir el truc de la Moni: escalfem el forn a 50º durant uns minuts i després el tanquem-. Agafem porcions de massa de la mida d'un puny. Les posem en una safata per anar al forn amb paper, prèviament untat amb oli, pintem amb l'ou batut la superfície i tirem per sobre les llavors de sèsam i les pipes, per obtenir diferents panets. Ho coem de 6 en 6 amb el forn prèviament escalfat a 200º durant 20 minuts.

Cake de taronja, mascarpone i llardons

Quan era petita m'encantava anar a l'escola. En realitat sempre em va agradar. Vaig començar molt aviat, els meus pares sempre m'han explicat que, tot i ser molt petita, quan la Moni marxava a l'escola jo em quedava molt trista, llavors va ser quan el pediatre els hi va recomanar que em portessin unes hores. Els meus iaios sempre em deien que tenia un sobrenom: "la ballarina" i ja us podeu imaginar perquè, tot el dia estava ballant! No m'importava haver de fer deures, però si hi havia una cosa que esperàvem amb candeletes eren les festes i les excursions. Com a festes no em refereixo a dies festius per no anar a l'escola, sinó aquelles dates assenyalades on aprofitàvem per fer quelcom especial. Una de les festes que més m'agradava era la de Sant Jordi, ja que fèiem uns Jocs Florals molt divertits. Cada nen havia de fer un poema, una redacció o fins i tot alguna manualitat. Crec que va ser llavors quan va començar la meva vena creativa… L'altra festa era la de Carnestoltes! Que divertit era poder anar tots disfressats -tot i que durant el trajecte de casa a l'escola, haig de confessar, tenia una mica de vergonya- i després anar a passejar tots junts per Montjuïc, ens ho passàvem d'allò més bé. Però no sé per quin motiu eren en aquests dies tan assenyalats quan els virus s'apoderàvem de mi. Sempre he estat com una mena d'esponja per als refredats, gastroenteritis i altres virus similars, que per sort no anaven a més. Era llavors quan començaven les processons de nits sense dormir per culpa de les febres altes i les tan odioses visites al practicant perquè em punxes. Doncs sembla que amb el pas dels anys segueixo sent aquesta "nena esponja". Aquest cap de setmana, en el que la família Bolet anàvem a fer el primer viatge llarg de l'Àitor, els papes ens hem posat malalts. Així que dijous a corre-cuita vàrem haver de cancel·lar el viatge i hem estat tot el cap de setmana "reclosos" a casa. Tampoc hem pogut celebrar Carnestoltes, però per sort a l'escola del Boletet comença avui. Dijous gras no era capaç ni d'aixecar un dit, així que ens vàrem quedar sense coca, però per compensar-ho us deixo aquesta versió ben diferent que espero que us agradi tant com a nosaltres.

Ingredients:

250 ml de llet descremada
375 g de farina
250 g de sucre
250 g de formatge mascarpone
1 sobre llevat Royal
1 c/p de canyella
2 taronges
3 ous
50 g de llardons
50 g sucre morè
Anís

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, la canyella, el llevat i el suc de les taronges en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament tallem la pell de les taronges -sense la part blanca, que és amarga- a tiretes petites i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb el mascarpone. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Per finalitzar, ho empolvorem amb una mica de sucre morè, els llardons tallats ben petits, uns polsims de canyella i unes gotes d'anís; tot ben repartit per la superfície. Ho posem al forn durant 40 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho.

Bròquil gratinat

Un cop vaig llegir un article on parlaven de les propietats que tenia el bròquil. Ressaltaven, entre moltes altres coses, que és una gran font de fibra, calci, fòsfor i vitamina A. Ajuda a combatre el nervis -de fet és un dels aliments que recomanen per ajudar a combatre l’estrès- i és un dels aliments que serveix com a protecció d’una de les malalties més extenses, per desgràcia, en la nostra societat: el càncer. Un grup d’investigadors del Regne Unit va fer un estudi on demostraven que aquesta verdura, juntament amb els raves i la coliflor, eren capaços d’activar uns gens que prevenien la formació de tumors i feien possible que uns altres gens evitessin la creació de metàstasis.

Tots sabem que per tenir bona salut és imprescindible portar una dieta equilibrada, però molts cops se’ns oblida, i no ens ho tornem a plantejar  fins que tenim un ensurt a prop. Ja fa uns quants anys que m’he proposat mantenir una dieta rica en fruita, verdura i altres aliments bàsics per a una dieta completa. Així, tot i que ja sabeu que no m’agrada ni la col ni els seus familiars, amb el bròquil (només el que és d’un verd intens i semblen arbres junts) faig una excepció. Normalment el mengem bullit amb un bon raig d’oli, però aquest cop volia fer una recepta diferent. Vaig mirar què teníem a la nevera i se’m va ocórrer fer-lo gratinat. Normalment l’hagués fet acompanyat d’una salsa de beixamel, però aquest cop em vaig decidir per una recepta ben diferent.

Ingredients per a 2 persones:

500 g de bròquil verd

6 talls de bacó

200 g de mozzarella

2 ous

2 dents d'all

Oli d'oliva

Sal

Popurri de pebres

Preparació:

En una cassola amb aigua bullint posem el bròquil, tallat a trossets, i el deixem durant 15 minuts. Mentrestant, en un paella amb un bon raig d'oli saltegem els alls, tallats petits, i el bacò tallat a tiretes durant 5 minuts. Colem el bròquil i el posem en una safata per anar al forn, a continuació posem el bacò, l'all, un polsim de sal i pebre un raig d'oli d'oliva, la mozzarella rallada i els dos ous. Ho posem al forn, preescalfat al grill a 200º, i ho deixem durant 15 minuts.

Chutney de ceba i poma

L’altre dia, quan vàrem anar a celebrar l’aniversari de l’Yves a casa dels seus pares, ja us podeu imaginar que no vàrem tornar amb les mans buides. La Loles ens va preparar un munt de coses, entre elles una ceba d'1kg 100g -la vaig pesar al arribar a casa, perquè mai havia vist res similar-. Va ser un regal que els hi va fer un pagès i van pensar que jo li podia treure profit. Ells em van dir si la volia per utilitzar com atrezzo per les fotos del bloc. Però com podia desaprofitar un exemplar així? Feia temps que em rondava pel meu caparró la idea fer una recepta de chutney i vaig trobar que seria una bona manera de treure rendiment d'aquest superexemplar.

Pels qui no ho sapigueu: el chutney és una recepta d’origen indi que combina fruites i verdures i està condimentada amb diverses espècies. S’utilitza com a acompanyament de diversos plats típics d’aquesta cultura. A Europa i a Amèrica també és freqüent trobar aquest tipus de preparat, però en aquests casos s’introdueix un nou element: el vinagre, d’aquesta manera s'aconsegueix potenciar les propietats conservants, així doncs és més fàcil conservar-ho durant més temps, sempre i quan ho haguem envasat bé.

Pot semblar una recepta estranya pels qui mai l’heu tastat, però us asseguro que és fantàstica. Combinada amb pa i formatge, com us presento a la foto, és un aperitiu fantàstic i el seu sabor no us deixarà indiferent. Només heu d’utilitzar una mica la imaginació i ja veureu quin profit en treureu. Espero que us agradi i us animeu a tastar-ho!

Ingredients:

1 kg de cebes

2 cebes vermelles

2 pomes fuji

50 g de panses

50 g de nous

100 ml de vinagre de préssec

100 ml de vinagre de mango

4 c/s de mel de taronger

5 espècies

Canyella en pols

4 c/s de sucre

Preparació:

Agafem les cebes i les pomes, les pelem i les tallem a daus i les posem a la cassola -millor que sigui antiadherent- juntament amb les panses, les nous, el vinagre, 4 cullerades soperes de mel i de sucre blanc, 1 cullerada de postres de canyella i una de 5 espècies -aquestes mesures poden variar segons el vostre gust-. Ho cuinem a foc lent durant 1 hora i ho anem remenant de tant en tant per evitar que s’enganxi. Un cop cuinat, ho posem en pots de vidre, prèviament esterilitzats -ho podem fer amb el rentaplats- i ho tapem bé.

Timbal de "ropa vieja"

No sé si us passa a vosaltres, però a vegades en comptes de cuinar per a dues persones ho faig per a sis! Sembla que algunes mesures no les acabo de controlar massa bé. L’última superproducció de menjar ha estat bledes amb patates. Quan vam anar a la fruiteria vaig veure uns manats de bledes molt vistosos i, com que feia molt temps que no en menjàvem, en vaig comprar un parell. A l’arribar a casa vaig guardar la compra i, de sobte, vaig pensar: i ara què faig amb les bledes? Eren enormes i com que no m’agrada deixar res per sobre de la cuina vaig decidir fer-les. Les bledes, un cop cuites, disminueixen el volum fins a la meitat, així que vaig creure que no seria massa. Però què equivocada estava! Podíem menjar uns quants dies bledes amb patates. Quan l’Yves ho va veure em va dir: “Per què no fas Ropa vieja? La meva mare sempre ens en feia i m’encanta”.  Així que li vaig fer cas i en vaig fer.

De Ropa vieja hi ha moltes versions. En realitat s’acostuma a fer amb sobres de verdura, bullit del caldo, etc. Cada cuiner por decidir què fa, però tant la meva sogra com la meva mare aquest plat sempre l’han fet amb verdura. Així que us deixo la meva proposta. Espero que us agradi.

Ingredients 2 persones:

3 patates grans

1 manat de bledes

2 talls de cansalada

1 botifarró de ceba

2 grans d'all

Pinyons

Sal

Oli d'oliva

Preparació:

En una cassola amb aigua bullint posem les bledes tallades a trossets petits i ho deixem durant 15 minuts. A continuació afegim les patates tallades a daus i ho cuinem a foc mig durant 15 minuts més. Ho colem i ho reservem. En una paella posem un bon raig d'oli d'oliva i rossegem els alls tallats a làmines durant 5 minuts. Afegim la cansalada tallada a tiretes i ho saltegem durant 5 minuts més. Posem les bledes i les patates i a foc mig ho anem remenant fins que estigui una mica daurat. Mentrestant, en una altra paella, saltegem el botifarró de ceba. Per emplatar utilitzem un cèrcol metàl·lic i posem una base de bledes i patates i ho coronem amb una mica de botifarró de ceba i uns quants pinyons.