No sé si us passa a vosaltres, però a vegades en comptes de cuinar per a dues persones ho faig per a sis! Sembla que algunes mesures no les acabo de controlar massa bé. L’última superproducció de menjar ha estat bledes amb patates. Quan vam anar a la fruiteria vaig veure uns manats de bledes molt vistosos i, com que feia molt temps que no en menjàvem, en vaig comprar un parell. A l’arribar a casa vaig guardar la compra i, de sobte, vaig pensar: i ara què faig amb les bledes? Eren enormes i com que no m’agrada deixar res per sobre de la cuina vaig decidir fer-les. Les bledes, un cop cuites, disminueixen el volum fins a la meitat, així que vaig creure que no seria massa. Però què equivocada estava! Podíem menjar uns quants dies bledes amb patates. Quan l’Yves ho va veure em va dir: “Per què no fas Ropa vieja? La meva mare sempre ens en feia i m’encanta”. Així que li vaig fer cas i en vaig fer.
De Ropa vieja hi ha moltes versions. En realitat s’acostuma a fer amb sobres de verdura, bullit del caldo, etc. Cada cuiner por decidir què fa, però tant la meva sogra com la meva mare aquest plat sempre l’han fet amb verdura. Així que us deixo la meva proposta. Espero que us agradi.
Ingredients 2 persones:
3 patates grans
1 manat de bledes
2 talls de cansalada
1 botifarró de ceba
2 grans d'all
Pinyons
Sal
Oli d'oliva
Preparació:
En una cassola amb aigua bullint posem les bledes tallades a trossets petits i ho deixem durant 15 minuts. A continuació afegim les patates tallades a daus i ho cuinem a foc mig durant 15 minuts més. Ho colem i ho reservem. En una paella posem un bon raig d'oli d'oliva i rossegem els alls tallats a làmines durant 5 minuts. Afegim la cansalada tallada a tiretes i ho saltegem durant 5 minuts més. Posem les bledes i les patates i a foc mig ho anem remenant fins que estigui una mica daurat. Mentrestant, en una altra paella, saltegem el botifarró de ceba. Per emplatar utilitzem un cèrcol metàl·lic i posem una base de bledes i patates i ho coronem amb una mica de botifarró de ceba i uns quants pinyons.
No es que yo sea una fan de las acelgas, pero así vestidas me las como sin ponerle ni un "pero". Además como llego la primera, pues elijo .
ResponEliminaMuy bonita foto.
Besos reina.
A mi les bledes em xiflen, des de sempre!! En canvi a ma germana ja li costava més i ma mare hi havia de lluitar! jejeje
ResponEliminaDe ropa vieja no n'he menjat mai, però ha d'estar boníssima, eh? És una mica com una espècie de trinxat, no?
Petonets reina!
Sandra
Bon dia!!
ResponEliminaA mi també em passa Judith.. amb algunes coses no tins la mesura agafada! els espinacs i les bledes són un bon exemple. De ropa vieja és veritat que hi ha versions, ... aquesta teva, segur que m'encantaria. T'ha sobrat oi? doncs guarda'm un platet! Petonets
Jajaja!! nosaltres també en vam fer un de timbal de ropa vieja, però amb la carn d'olla! Aquest amb bledes ha de ser bo.
ResponEliminaDoncs mira! m'acabes de donar una idea per al sopar d'avui. Ahir vaig fer caldo i aprofitaré per fer aquest plat amb les verdures i la carn de l'olla!
ResponEliminaUna foto fantàstica!
Petons,
Elisabet
Ostres que bo! no ho coneixia això de la "ropa vieja", però de fet és com un trinxat si es fes amb col, oi? m'encanten aquests menjars! i mira què et dic, encara que no em sobrin verdures n'aniré a comprar expressament per fer-me això per sopar! petons
ResponEliminaA mi les bledes ja me les pots donar com vulguis! Clar, que així vestides queden mooooooooolt més maques.
ResponEliminaPetonets.
A mi sempre em passa, és per això que últimament m'he acostumat a reduir la quantitat d'ingredients a la meitat. Té una pinta exquisita. La foto és genial. Algún dia ho harué de provar.
ResponEliminaUna abraçada!
Es verdad hay veces o casi todas las veces que nos parece poca cantidad.Que exageradas somos las mujeres.
ResponEliminaUn receta fabulosa y recogida de la cocina tradicional de nuestras madres, lo mejor de lo mejor.Me encantan las acelgas y además levantan el ánimo.
Me ha encantado, un besote
Judith,
ResponEliminaMe encanta algas... Lo problema es encontra-las nos USA. Esta com un aspecto delicioso. La apresentacao e las fotos una perfeicao : )
Gracias por la receta.
Besitos
Pilar: no sufras, que cuando vengas a Barcelona hay tantos platos que te gustan que no tendré problemas para invitarte! jijiji
ResponEliminaSandra: sí, és com un trinxat, però molt més genéric, ja que els ingredients van variant segons el cuiner/a. ;P
Eri: en part no és tant dolent, així ja tenim el tuper fet per l'endemà! jijiji
Albota: es que les nostres cuines són molt similars, no?
Elisabet: doncs ja espero la teva proposta!
Bet: jijiji, sopar solventat! ja em diràs que tal.
Moni: amb el botifarrò estava molt bo!!!
Nyanyels: sí! ja m'he fixat que en tots els teus posts poses que redueixes les quantitats! si és que haig d'apendre de tu!!!
Maria: nos tenemos que controlar! jajajajaja
Petonets a totes i gràcies pels vostres comentaris!
M'encanta la presentació, i la fotografia, però amb la ropa vieja no puc, la vaig provar farà un any a Cuba, i no se si es que em porta records d'aquell desastre de viatge o que, pero no puc amb ella, jaja.
ResponEliminaPetonets!!
Jo crec que cuinem de més expressament, així podem aprofitar les sobres per fer plats tan bons com aquest, je je je...
ResponEliminajajajaja, sí, hay comidas que son difíciles de calcular, o que en realidad no te dan otra opción. Una moussaka, por ejemplo, no la podés hacar para dos porciones y listo, a no ser que tengas un molde hiper diminuto...
ResponEliminaExcelente receta. ¡Saludos!
M'encanta el plat. Fa poc que he descobert que les bledes m'agraden i el que presentes està molt bé
ResponEliminaWow!! increible presentación de un plato de sobras.Ni el mejor cocinero podria presentarlo asi, felicidades!!
ResponEliminaBessos
Boníssim i molt sa! Una presentació fantàstica. No és fàcil fer atractiu un plat de verdures...haha!
ResponEliminaPetonarros!
una receta muy buena y muy bien presentada marca de la casa je,je
ResponEliminame gusta
peto
miquel
Je!Je! Jo tampoc no sé calcular!!! ;)
ResponEliminaQui no menja verdures és perquè no vol amb una presentació com la teva ja entren totes soles per la vista!! Una foto molt xula!!
Petonets guapa!! Paula
No havia sentit mai això de Ropa vieja!! Quina presentació tan xula que has fet!! Jo com que cuino per cinc poques vegades em sobren coses.
ResponEliminaMi abuel era especialista en la ropa vieja ...que rica con esos trocitos de tocineta que te ha quedado...dan ganas de llegar por el medio del timbal con el tenedor y no parar!!
ResponEliminaUn besiño grande nenina ;)
Hola Judith, guapa tu
ResponEliminaque bo i que maco, i que bo i que maco,...jo en vol un per mi,..gràcies per compartir aquesta delicia
mil petonets Susanna
Quin plat més xulo!!!! m'encanta!
ResponEliminaPetonetsss guapa!
Catarina: no son algas, son acelgas!!! beijinhos
ResponEliminaNee: ok, apuntat!!! jjijiji
Gemma: potser tens raó...
Sole: que buena idea!! mousaka, ummmmmmmm ;)
PC: a mí sempre m'ha agradat
Nica: jijiji, muchas gracias guapa!
Marina: vols dir????
Miquel: moltes gràcies!!!!
Paula: a casa ens encanta la verdura!!! ;P
Cristina: per 5? ostres!!!!
Mayte: no te preocupes que ahora te mando un poquito! jijiji
Susanna: t'en guardo una miqueta la próxima vegada!
Ingrid: moltes gràcies!!
Molts petonets i gràcies pels vostres comentaris.
Doncs sort que en vas comprar de més de bledes, perquè si no, us hauríeu perdut aquest timbal tan bo!.
ResponEliminaVaja, presentades aixi les bledes, si que me las menjo...
ResponEliminaporta un platet va....
un petonet maca
A mi em passa el mateix però de vegades les sobres van bé pel dia que no tens tantes ganes de cuinar. Es un plat sencill però la seva presentació és excel.lent! Un petó
ResponEliminaJo ultimament també vaig despistada amb les quantitats, som un menys a casa i encara no m'hi adaptat.
ResponEliminaM'encanta tot tipus de verdura amb patata i si és amb botifarró negre encara més. Té molt bona pinta aquest timbal.
Petonets!
El plat estrella de casa mons pares sempre ha estat la ropa vieja... la Loles és una crack fent-lo.
ResponEliminaLa juju ha fet la seva versió i una presentació ben diferent. Ha sortit boníssima!
Felicitats
Ya sé yo que tú me ibas a cuidar como nadie. Ni en el mejor restaurante ;)
ResponEliminaMiles de besos preciosa.