Aquest cop l’Annie del bloc Pastissets ens ha proposat, en el seu repte mensual, fer un pastís de xocolata blanca i negra. La idea és que els nens de les mames i papes blocaires s’animin a cuinar. Per això cada mes proposa una recepta dels llibres que té. Aquest cop el Boletet i jo no ens ho volíem perdre i aquesta és la nostra versió! Suposo que us estareu preguntant: però el Boletet no té 8 mesos? Cóm ho ha fet? Doncs aquí va la meva crònica. Un cop teníem clar quins ingredients havíem d’emprar vaig fer una llista dels que no teníem a casa i vam anar al supermercat. Allà el Boletet em va ajudar a portar la xocolata, hauríeu d’haver vist la seva carona. Jo li deia: “Àitor, agafa-la bé que no es pot trencar”. Ell, que és molt responsable, la va portar fins a casa amb les seves manetes i no la va deixar caure -cosa estranya perquè últimament és el que més li agrada- suposo que era per l’emoció de fer el nostre primer pastís junts. Quan vàrem arribar a casa era moment de jugar i del bany, així que vàrem deixar per més tard el pastís. Error! No vaig pensar que voldria anar a dormir. Llavors vaig pensar: ostres! I cóm ho faré? Si no ho faig amb ell faré trampes, i no sé si l’Annie ens acceptarà la nostre proposta. Total que vaig començar a fer coses i quan ja havia sopat i estava decidida a començar a preparar-lo –us haig de confessar que sempre he sigut una mica tramposa com el meu iaio- el Boletet va començar a rondinar. Vaig anar directe a l’habitació, em va mirar i va començar a riure. Jo li deia que havia de dormir i li vaig cantar la seva cançó preferida. “10 pometes té el pomer...” i res. Llavors ho vaig veure clar! El que ell volia era fer el pastís de l'Annie! I dit i fet. El vaig portar a la cuina, el vaig asseure a la seva trona i tots dos el vam preparar. Va ser impressionant veure la seva carona mentre jo triturava els ingredients de la base de galetes, era com si estiguéssim a una festa, ell movia els seus preciosos bracets d’un costat a l’altre tararejant la seva cantarella preferida: “ooooooooooooooooooooooo”. Així que un cop vàrem tenir preparat el pastís, ell es va començar a rascar els ullets, li vaig donar un biberó -és una mica golafre- i va dormir tota la nit, suposo que somniant amb el nostre primer pastís...
Avui m’agradaria agrair a la Nyanyels i a la Muxu el premi que m’han concedit. Moltíssimes gràcies noies per haver pensat en El món de juju i sobretot per les vostres paraules, les dues sou un encant. Així docs la recepta d’avui la dedico a elles! I a la resta us desitjo molt bon cap de setmana...
Ingredients base:
90 g de mantega
100 g de galetes Maria
20 g de cacau en pols
50 g de sucre
40 g de xocolata per a postres
Ingredients farcit:
100 g de galetes Maria
20 g de cacau en pols
50 g de sucre
40 g de xocolata per a postres
Ingredients farcit:
2 fulls de gelatina
125 g de xocolata blanca
3 rovells d’ou
50 g de sucre
200 g de nata muntada sense sucre
Boletes cruixents de xocolata
Preparació:
En un bol posem la mantega -a temperatura ambient- les galetes esmicolades, de cacau en pols, el sucre i la xocolata – jo l’he posat 1 minut al microones- i amb l’ajuda del minipímer ho triturem tot. Ho posem en un motllo, prèviament untat de mantega, i ho deixem a la nevera durant 1 hora com a mínim. Mentrestant podem anar fet el farcit. Posem els fulls de gelatina en un bol amb aigua freda i la deixem reposar una estona. Muntem la nata, sense sucre, i la reservem. A continuació agafem els rovells d’ou i el sucre i ho batem fins obtenir un color blanquinós. Seguidament afegim la xocolata blanca desfeta -al bany Maria o al microones-, la gelatina sense aigua -la podem posar 1 minut al microones-, i ho barregem. Per finalitzar afegim la nata muntada a poc a poc, fent moviments circulars suaus fins que ens quedi una crema fina, i un cop la tinguem la posem a sobre de la base de galeta. Ho deixem a la nevera fins que qualli, amb un parell d’hores és suficient, però si ho voleu fer el dia abans millor. Abans de servir tirem unes quantes boletes de xocolata per sobre de la superfície. És important que el traieu de la nevera just abans de menjar, ja que al no estar cuinat al forn es desfaria.
125 g de xocolata blanca
3 rovells d’ou
50 g de sucre
200 g de nata muntada sense sucre
Boletes cruixents de xocolata
Preparació:
En un bol posem la mantega -a temperatura ambient- les galetes esmicolades, de cacau en pols, el sucre i la xocolata – jo l’he posat 1 minut al microones- i amb l’ajuda del minipímer ho triturem tot. Ho posem en un motllo, prèviament untat de mantega, i ho deixem a la nevera durant 1 hora com a mínim. Mentrestant podem anar fet el farcit. Posem els fulls de gelatina en un bol amb aigua freda i la deixem reposar una estona. Muntem la nata, sense sucre, i la reservem. A continuació agafem els rovells d’ou i el sucre i ho batem fins obtenir un color blanquinós. Seguidament afegim la xocolata blanca desfeta -al bany Maria o al microones-, la gelatina sense aigua -la podem posar 1 minut al microones-, i ho barregem. Per finalitzar afegim la nata muntada a poc a poc, fent moviments circulars suaus fins que ens quedi una crema fina, i un cop la tinguem la posem a sobre de la base de galeta. Ho deixem a la nevera fins que qualli, amb un parell d’hores és suficient, però si ho voleu fer el dia abans millor. Abans de servir tirem unes quantes boletes de xocolata per sobre de la superfície. És important que el traieu de la nevera just abans de menjar, ja que al no estar cuinat al forn es desfaria.
Això que fas es molt maco...al teu fill li encantarà llegir-te d´aquí uns anys! Ha sigut molt entranyable i fins i tot m´he posat com amb ganes de tenir un fill, ves per on!! ^.^ Bé, el pastís diu "Menja´m ja!" Te una pinta boníssima! Premi?? Felicitats! Ara visitaré les teves amigues per enterar-me! Petons i bon finde!
ResponEliminaMmm me encanta cuando la masa lleva cacao! La veo preciosa! y la presentación muy bonita.
ResponEliminaMuchos besos
Cómo vas a disfrutar con el peque en la cocina.Os lo pasareis fenomenal juntos. Tendrás que limpiar mucho, eso sí.
ResponEliminaMe imagino la tierna escena de los dos cocinillas ;)
El pastel estupendo. me encanta la base que has hecho.
Hoy más que nunca, muchísimos besos :)
Jejeje.... Ets la pera!!!! em sembla que l'Annie no podrà negar la col·laboració del Boletet jejeje....
ResponEliminaEl pastís t'ha quedat d'aparador, que bonic!!!
Ja veuràs quan us el mengeu, buffs!!! està de vici.....
Moltes gràcies guapa i molt bon cap de setmana. Jo intentaré anar a veure el meu hipnotitzador, si el temps acompanya...
Petonets
El seu primer pastís, felicitats, a partir d'ara sempre estarà disposat a ajudar-te.
ResponEliminaT'ha quedat fantàstic.
Petonets a tu i al teu ajudant
Ostres, com he rigut amb la història del Bolet... Si és que amb la mama que té, com no ha de voler preparar el pastís! Doncs felicitats a tots dos de la meva part. Us ha quedat un pastís preciós i, segur, que deliciós!!
ResponEliminaPetonets preciosos!!
Si amb 8 mesos ja fa aquests pastissos, no m'imagino que farà de gran, je je je...
ResponEliminaUs ha quedat fantàstic!!!
Ooooooooooooooooh!! Jo utilitzo el llenguatge de l'Àitor per definir el que em transmet el super pastís i sobretot la hitòria! :)
ResponEliminaquines ganes de poder xerrar en directe amb ell, segur que ens entenem molt bé! jijijiji
Petonets de la ""tieta"" Sandra! :P
Bon cap de setmana preciosa!
Si es que el meu ojazos és el millor! Ja et dic jo que a tu no et queden així, es nota que tenies la seva ajuda!
ResponEliminaMolts petonets!
Oh qué maco us ha quedat! Saps que li estás inculcant bons habits, no? jajaja, d'aquí uns anyets serà tot un gourmet :P.
ResponEliminaPetonets!!
Bravo Aitor !! sembra delicioso questo "pastis" al cioccolato...
ResponEliminaPS : In Francia il "pastis" è una bevande alcoliche a base di anice
nena vaya pastel te ha quedado pintado. Que rico. Bss.
ResponEliminaSort del Boletet, pq sa mare és més tramposa... ;) T'ha quedat fantàstic aquest pastís!
ResponEliminaOh, oh, oh, quin pastís més bo!!! No en duria quedar ni una engruna! El teu fill estarà la mar de content tinguent una mare així, pensa que aquestes coses no les oblidaran mai, encara que ara sigui un xic petit. Tot el temps que passis amb ell serà el més ben aprofitat del món, tota la resta passa però aquestes estones no passen mai, sempre les retindrem a la memòria tant ell com vosaltres.
ResponEliminaUna forta abraçada i bon cap de setmana!
Juju,
ResponEliminaQue delicia y precioso se ya quedado... Me ya gustado mucho : )
Besitos y bueno bin de semana
Un dolce meraviglioso, delizioso sicuramente ma anche elegante!
ResponEliminaQue bona la història!!!pobret meu ja es cuiner!!!i el resultat una passada de pastís!!!felicitats!!!!
ResponEliminaCT: els fills són tan i tan macos... ja ho veurás! i a més si tenen una mama freek millor! jijiji
ResponEliminaValerie: gracias guapa! es una receta muy simple pero resultona
Pilar: quantos besos!!! biennnnnnnnnnnnn ;P
Catieu: et prometo que la historia és veridica! ;P
Carmen: gràcies guapa
Marina: jijiji, te uns papes molt divertits!
Gemma: ja te l'enviaré perquè li facis un curset! ;)
Sandra: ell sempre pregunta per la tieta de la Bordeta!!!!
Moni: shhhhhhhhhhhh, i perquè no estava el Lluc...
Nee: el próxim repte un budcake dels teus!
Stella: da vero? jijijiji. Manca poco!!! ;P
TC: ep! que al final em va ajudar!!!
Gemma: doncs sí. Em de gaudir de cada instant, no té preu veritat?
Catarina: e muito fàzil!!! e muito bo!
Lucia: benvenuta! grazie mille
Silvia: no els hem d'ensenyar de ben petits? jijijiji
Molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris!
Una introducció fantàstica per un pastís que serà boníssim. Molt bona combinació
ResponEliminaM'ha encantat la història del boletet. Ja el vas iniciant a les cuinetes eh? Que bé, és clar que si!
ResponEliminaUn pastís fantàstic i molt vistós.
Bon cap de setmana!
petons
Ya solucione las actualizaciones nenina, eso sí, ahora me pasaré a diario por si acaso. Que lindura tu peque!! Me hiciste recordar a mi sobrino cuando era pequeñin, y lo metía a la cocina a hacer galletas...son tan hermosos :D
ResponEliminaEl pastel les ha quedado maravillo, un mimo para los dos por encantos!!!
Buen fin de semana :D
Hola Judith, guapa tu
ResponEliminam´encanta el teu pastís, anoto la recepta
mil petonets Susanna
Jo, Judith vaya tarta maravillosa que nos traes hoy,me ha encantado y encima es tan facil..Y tu pequeñin ya apunta maneras como su madre,nos va a salir un gran repostero!!Besos Esther
ResponEliminaqué rico. Voy a intentar que me queden como a ti. encantada de conocerte. cocinasinlactosa.blogspot.com martu
ResponEliminaQue rico, y la decoración de preciosa, está de escaparate.
ResponEliminaun beso y buen fin de semana
Me gusta el mundo de Juju!!, que bueno es leerte!, tanto por las recetas como por lo que va antes!.....la tarta es preciosa, y ya puedes felicitar al pequeñin por el gran trabajo que ha hecho!!
ResponEliminaFeliz fin de semana preciosa y dale un besito al boletet!!
No sé si podre llegar a la coco de recapte..y me dá rabia, pero estoy un poco saturada :(
Besitos!
És que el meu nebodet català és un geni!!
ResponEliminaQuan he vist la foto he pensat això no ho ha fet la Judith tota sola...es nota la seva maneta!! ;)
M'encanta, m'encanta, m'encanta...ai, que sóc de repetitiva!!!
Bon cap de setmana, guapa!
Quina história tan bonica.... m'ha traslladat totalment a casa teva.
ResponEliminaAixí no em sorprèn l'aspecte del teu pastís, meravellós!
Acabo de descobrir el teu blog i em quedo a descobrir una mica més del teu món, Juju. Si et sembla, t'enllaço al meu blog, que no em vull perdre més històries tan maques com aquesta.
Petons.
FICOU DIVINO, UMA VERDADEIRA TENTAÇÃO...ADOREI
ResponEliminaBOM FIM DE SEMANA
BJS
jajaja!!! M'ha encantat la història...l'Aitor ja apunta maneres, eh??? Jo el Jan si es despertés a la nit i me l'emportés a la cuina crec que fliparia!!! jajaja!!! Això si...durant el dia el que vulguis!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Tendre i encantadora el teu post d'avui... aquest Bolet s'ha esta fent un forat en aquest món blocaire...jajjj, per ser un cuiner i pèr totes les histories que ens explica la seva mare....
ResponEliminaSI necesiteu ajuda per menjar-ho m'ho dius...
Bon cap de setmana
petonetsper a tu i per el petit Bolet
Hola guapa.
ResponEliminaFa dies que no passo, perque el maleït bloglovin no m'avisa, no se que li pasa. M'encanta la història del pastis amb l'ajut del teu mini-xef.
La meva té 3 anys, i crec que de ben petita la poso a cuinar amb mi, que ara no em deixa ni fer-me un café amb llet, que ofereix la seva ajuda.
Igual el bloglovin em fa boicot per no patir temptacions i algun dir poder fer dieta, jajajaj
Petonets i bona nit
Uau! Quin pastís que dediques! Sóc una adicta a la xocolata i ja tinc ganes de fer-li una queixalada. La meva nena és més gran, té 17 mesos i encara no m'he atrevit a "cuinar" amb ella. És una mala peça. Ah! i això de tirar-ho tot per terra, a la meva encara li dura, però ara hi disfruta. Ja et dic, és un bixto acabat. Tot i així, ja tinc ganes que vingui a fer putingues amb les seves manetes i que en surtin pastissos o galetes boníssimes.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Una abraçada!
Sniff, sniff. La imatge és tan tendre que m´agafa plorera!! Com es nota que ultimament el rellotge biològic m´està cridant...
ResponEliminaMoltes gràcies per la dedicatoria! Igual que la Nyangels, jo també soc de la associació de xocoladictes anònims així que has encertat de ple amb el pastís.
Petonets!
Judith, me encanta como se ve el pastis, tiene un bonita presentación. Me llevo mi pedazo :)
ResponEliminaUn saludo
Pero que maravilla de postre! y bueno, de blog! no lo conocia, llego por Ingrid, y me parece estupendo!
ResponEliminaUn besito y me quedo con esta tarta, soy una chocoadicta! jjajaja
Un besito
Judith lo que ese angelote quería es que le llenases la boquita con un poquito de chocolate.......... es adorable y entrañable y una entrada extraordinaria, me ha encantado. Además de que la tarta es para empezar y no acabar.
ResponEliminaBsos
Que rico y bello pastel...que suertuda contar con un ayudante tan especialmente.... pequeño.
ResponElimina*.*Un besito para cada uno.
Què bonic això que has escrit :-) no m'estranya que L'Aitor digués oooooooooo (ja sé que només cantava però potser era pel que veia :-))
ResponEliminaLa xocolata blanca m'encanta, be, tota la xocolata!! és que soc molt golafre :-) i m'ha agradat moltíssim la decoració, quin gust que tens bonica!
Noia, ets una màquina, tu i la Paula, es que no pareu!!!! un petonàs, preciosa, per a tu i el pitufo. :-)
Que delicia y que bonito te ha quedado! que maravilla, me encanta!
ResponEliminaBesos,
Nasy
Judith!
ResponEliminaSerà memorable quan sàpiga llegi i vegi aquesta entrada de la seva mare.. el seu primer pastís!!! Us ha quedat molt maco i tot el que sigui xocolata... una delícia! Petons
Preparate Judith que el bolet viene fuerte y te va a superar pronto viene empujando fuerte je,je
ResponEliminabon pastis i bona presencia
peto
miquel
Que delicia chocolatera Judith, y que bonita compañía has tenido para hacer este pastel!!!! os ha quedado de precioso y seguro que riquísimo! besos guapa
ResponEliminaPC: va ser molt divertit!!! ;)
ResponEliminaElisabet: segur que el Max és un gran ajudant!!! ;P
Mayte: jijiji. Cocinar con peques es súper divertido, ya estoy deseando que se ensucie las manos!!!
Susanna: gràcies guapa
Esther: además de fácil está súper rica!!!!!
Martu: bienvenida al bog!
Chelo: gracias guapa
Eva: un dia poden quedar el Jan i l`Àitor i fer-nos un pastisset junts! ;P
Sao: muito obrigada
Mónica: gràcies guapa i benvinguda!
Paula: el teu nebodet està desitjant fer una de les teves receptes!!!
Juana: es un honor tu visita! gracias guapa. La coca la puedes hacer cuando quieras, la publicaremos igual!
Neus: ooooooo, ja no en queda!!!!
Artemisasa: no pateixis! ets la 2ª persona que m'ho diu, no se que pot passar!!!
Nyanyels: 17 mesos? jijiji, ella segur que t'ajuda molt més! ;)
Muxu: si es que la xocolata quasi mai falla! ;P
Donibaneko: jijijiji, va ser molt divertit!
Mari: gracias guapa
Mary: bienvenida!
Maria: gracias guapa, nos lo pasamos en grande! y el pastel está muy bueno!
Feika: sin él no hubiera quedado igual! jijiji
Maduixa: doncs si t'agrada la xocolata l'has de fer! éstà molt i molt bo!!!
Nasy: gracias guapa!
Eri: sí, és una de les avantatges del bloc!!!!
Miquel: sí! apunta bones maneres! jijiji
Eva: moltes gràcies guapa!!!
petonets a tots i moltes gràcies pels vostres comentaris!
Què maco poder gaudir del teu fill... i amb quins resultats!!! encisador!!! :-)
ResponEliminaQuina cosa més bonica!! disfrutar al màxim del teu fill i de la cuina! I el resultat...un pastís més que deliciós!!
ResponEliminaMolts petonets bonica! i molt bona setmana!
Qué delicia!
ResponEliminaY qué bonita presentación!
Besotes
Guau!!! que pastel tan delicioso, me ha encantado la experiencia de hacer el pastel con tu peque :):)
ResponEliminaJudith, quin pastis mes maco.
ResponEliminaCuida mol al ajudant.
Que tan macos i eficients hi han pocs.
Petonets
M'ha encantat!
ResponEliminaLa xocolata blanca ja saps que em xifla!
I els pastissos també; així que tenies força feina feta abans de començar!
Ha quedat boníssim!