>

divendres, 25 de març del 2011

Pastís de xocolata blanca i negra

Aquest cop l’Annie del bloc Pastissets ens ha proposat, en el seu repte mensual, fer un pastís de xocolata blanca i negra. La idea és que els nens de les mames i papes blocaires s’animin a cuinar. Per això cada mes proposa una recepta dels llibres que té. Aquest cop el Boletet i jo no ens ho volíem perdre i aquesta és la nostra versió! Suposo que us estareu preguntant: però el Boletet no té 8 mesos? Cóm ho ha fet? Doncs aquí va la meva crònica. Un cop teníem clar quins ingredients havíem d’emprar vaig fer una llista dels que no teníem a casa i vam anar al supermercat. Allà el Boletet em va ajudar a portar la xocolata, hauríeu d’haver vist la seva carona. Jo li deia: “Àitor, agafa-la bé que no es pot trencar”. Ell, que és molt responsable, la va portar fins a casa amb les seves manetes i no la va deixar caure -cosa estranya perquè últimament és el que més li agrada- suposo que era per l’emoció de fer el nostre primer pastís junts. Quan vàrem arribar a casa era moment de jugar i del bany, així que vàrem deixar per més tard el pastís. Error! No vaig pensar que voldria anar a dormir. Llavors vaig pensar: ostres! I cóm ho faré? Si no ho faig amb ell faré trampes, i no sé si l’Annie ens acceptarà la nostre proposta. Total que vaig començar a fer coses i quan ja havia sopat i estava decidida a començar a preparar-lo –us haig de confessar que sempre he sigut una mica tramposa com el meu iaio- el Boletet va començar a rondinar. Vaig anar directe a l’habitació, em va mirar i va començar a riure. Jo li deia que havia de dormir i li vaig cantar la seva cançó preferida. “10 pometes té el pomer...” i res. Llavors ho vaig veure clar! El que ell volia era fer el pastís de l'Annie! I dit i fet. El vaig portar a la cuina, el vaig asseure a la seva trona i tots dos el vam preparar. Va ser impressionant veure la seva carona mentre jo triturava els ingredients de la base de galetes, era com si estiguéssim a una festa, ell movia els seus preciosos bracets d’un costat a l’altre tararejant la seva cantarella preferida: “ooooooooooooooooooooooo”. Així que un cop vàrem tenir preparat el pastís, ell es va començar a rascar els ullets, li vaig donar un biberó -és una mica golafre- i va dormir tota la nit, suposo que somniant amb el nostre primer pastís...

Avui m’agradaria agrair a la Nyanyels i a la Muxu el premi que m’han concedit. Moltíssimes gràcies noies per haver pensat en El món de juju i sobretot per les vostres paraules, les dues sou un encant. Així docs la recepta d’avui la dedico a elles! I a la resta us desitjo molt bon cap de setmana...
 

Ingredients base:

90 g de mantega
100 g de galetes Maria
20 g de cacau en pols
50 g de sucre
40 g de xocolata per a postres


Ingredients farcit:

2 fulls de gelatina
125 g de xocolata blanca
3 rovells d’ou
50 g de sucre
200 g de nata muntada sense sucre
Boletes cruixents de xocolata


Preparació:


En un bol posem la mantega -a temperatura ambient- les galetes esmicolades, de cacau en pols, el sucre i la xocolata – jo l’he posat 1 minut al microones- i amb l’ajuda del minipímer ho triturem tot. Ho posem en un motllo, prèviament untat de mantega, i ho deixem a la nevera durant 1 hora com a mínim. Mentrestant podem anar fet el farcit. Posem els fulls de gelatina en un bol amb aigua freda i la deixem reposar una estona. Muntem la nata, sense sucre, i la reservem. A continuació agafem els rovells d’ou i el sucre i ho batem fins obtenir un color blanquinós. Seguidament afegim la xocolata blanca desfeta -al bany Maria o al microones-, la gelatina sense aigua -la podem posar 1 minut al microones-, i ho barregem. Per finalitzar afegim la nata muntada a poc a poc, fent moviments circulars suaus fins que ens quedi una crema fina, i un cop la tinguem la posem a sobre de la base de galeta. Ho deixem a la nevera fins que qualli, amb un parell d’hores és suficient, però si ho voleu fer el dia abans millor. Abans de servir tirem unes quantes boletes de xocolata per sobre de la superfície. És important que el traieu de la nevera just abans de menjar, ja que al no estar cuinat al forn es desfaria.



51 comentaris:

  1. Això que fas es molt maco...al teu fill li encantarà llegir-te d´aquí uns anys! Ha sigut molt entranyable i fins i tot m´he posat com amb ganes de tenir un fill, ves per on!! ^.^ Bé, el pastís diu "Menja´m ja!" Te una pinta boníssima! Premi?? Felicitats! Ara visitaré les teves amigues per enterar-me! Petons i bon finde!

    ResponElimina
  2. Mmm me encanta cuando la masa lleva cacao! La veo preciosa! y la presentación muy bonita.

    Muchos besos

    ResponElimina
  3. Cómo vas a disfrutar con el peque en la cocina.Os lo pasareis fenomenal juntos. Tendrás que limpiar mucho, eso sí.
    Me imagino la tierna escena de los dos cocinillas ;)
    El pastel estupendo. me encanta la base que has hecho.
    Hoy más que nunca, muchísimos besos :)

    ResponElimina
  4. Jejeje.... Ets la pera!!!! em sembla que l'Annie no podrà negar la col·laboració del Boletet jejeje....
    El pastís t'ha quedat d'aparador, que bonic!!!
    Ja veuràs quan us el mengeu, buffs!!! està de vici.....
    Moltes gràcies guapa i molt bon cap de setmana. Jo intentaré anar a veure el meu hipnotitzador, si el temps acompanya...
    Petonets

    ResponElimina
  5. El seu primer pastís, felicitats, a partir d'ara sempre estarà disposat a ajudar-te.
    T'ha quedat fantàstic.
    Petonets a tu i al teu ajudant

    ResponElimina
  6. Ostres, com he rigut amb la història del Bolet... Si és que amb la mama que té, com no ha de voler preparar el pastís! Doncs felicitats a tots dos de la meva part. Us ha quedat un pastís preciós i, segur, que deliciós!!
    Petonets preciosos!!

    ResponElimina
  7. Si amb 8 mesos ja fa aquests pastissos, no m'imagino que farà de gran, je je je...
    Us ha quedat fantàstic!!!

    ResponElimina
  8. Ooooooooooooooooh!! Jo utilitzo el llenguatge de l'Àitor per definir el que em transmet el super pastís i sobretot la hitòria! :)
    quines ganes de poder xerrar en directe amb ell, segur que ens entenem molt bé! jijijiji

    Petonets de la ""tieta"" Sandra! :P
    Bon cap de setmana preciosa!

    ResponElimina
  9. Si es que el meu ojazos és el millor! Ja et dic jo que a tu no et queden així, es nota que tenies la seva ajuda!
    Molts petonets!

    ResponElimina
  10. Oh qué maco us ha quedat! Saps que li estás inculcant bons habits, no? jajaja, d'aquí uns anyets serà tot un gourmet :P.

    Petonets!!

    ResponElimina
  11. Bravo Aitor !! sembra delicioso questo "pastis" al cioccolato...

    PS : In Francia il "pastis" è una bevande alcoliche a base di anice

    ResponElimina
  12. nena vaya pastel te ha quedado pintado. Que rico. Bss.

    ResponElimina
  13. Sort del Boletet, pq sa mare és més tramposa... ;) T'ha quedat fantàstic aquest pastís!

    ResponElimina
  14. Oh, oh, oh, quin pastís més bo!!! No en duria quedar ni una engruna! El teu fill estarà la mar de content tinguent una mare així, pensa que aquestes coses no les oblidaran mai, encara que ara sigui un xic petit. Tot el temps que passis amb ell serà el més ben aprofitat del món, tota la resta passa però aquestes estones no passen mai, sempre les retindrem a la memòria tant ell com vosaltres.
    Una forta abraçada i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  15. Juju,
    Que delicia y precioso se ya quedado... Me ya gustado mucho : )

    Besitos y bueno bin de semana

    ResponElimina
  16. Un dolce meraviglioso, delizioso sicuramente ma anche elegante!

    ResponElimina
  17. Que bona la història!!!pobret meu ja es cuiner!!!i el resultat una passada de pastís!!!felicitats!!!!

    ResponElimina
  18. CT: els fills són tan i tan macos... ja ho veurás! i a més si tenen una mama freek millor! jijiji
    Valerie: gracias guapa! es una receta muy simple pero resultona
    Pilar: quantos besos!!! biennnnnnnnnnnnn ;P
    Catieu: et prometo que la historia és veridica! ;P
    Carmen: gràcies guapa
    Marina: jijiji, te uns papes molt divertits!
    Gemma: ja te l'enviaré perquè li facis un curset! ;)
    Sandra: ell sempre pregunta per la tieta de la Bordeta!!!!
    Moni: shhhhhhhhhhhh, i perquè no estava el Lluc...
    Nee: el próxim repte un budcake dels teus!
    Stella: da vero? jijijiji. Manca poco!!! ;P
    TC: ep! que al final em va ajudar!!!
    Gemma: doncs sí. Em de gaudir de cada instant, no té preu veritat?
    Catarina: e muito fàzil!!! e muito bo!
    Lucia: benvenuta! grazie mille
    Silvia: no els hem d'ensenyar de ben petits? jijijiji

    Molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  19. Una introducció fantàstica per un pastís que serà boníssim. Molt bona combinació

    ResponElimina
  20. M'ha encantat la història del boletet. Ja el vas iniciant a les cuinetes eh? Que bé, és clar que si!
    Un pastís fantàstic i molt vistós.
    Bon cap de setmana!
    petons

    ResponElimina
  21. Ya solucione las actualizaciones nenina, eso sí, ahora me pasaré a diario por si acaso. Que lindura tu peque!! Me hiciste recordar a mi sobrino cuando era pequeñin, y lo metía a la cocina a hacer galletas...son tan hermosos :D

    El pastel les ha quedado maravillo, un mimo para los dos por encantos!!!

    Buen fin de semana :D

    ResponElimina
  22. Hola Judith, guapa tu

    m´encanta el teu pastís, anoto la recepta
    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  23. Jo, Judith vaya tarta maravillosa que nos traes hoy,me ha encantado y encima es tan facil..Y tu pequeñin ya apunta maneras como su madre,nos va a salir un gran repostero!!Besos Esther

    ResponElimina
  24. qué rico. Voy a intentar que me queden como a ti. encantada de conocerte. cocinasinlactosa.blogspot.com martu

    ResponElimina
  25. Que rico, y la decoración de preciosa, está de escaparate.
    un beso y buen fin de semana

    ResponElimina
  26. Me gusta el mundo de Juju!!, que bueno es leerte!, tanto por las recetas como por lo que va antes!.....la tarta es preciosa, y ya puedes felicitar al pequeñin por el gran trabajo que ha hecho!!
    Feliz fin de semana preciosa y dale un besito al boletet!!
    No sé si podre llegar a la coco de recapte..y me dá rabia, pero estoy un poco saturada :(
    Besitos!

    ResponElimina
  27. És que el meu nebodet català és un geni!!
    Quan he vist la foto he pensat això no ho ha fet la Judith tota sola...es nota la seva maneta!! ;)
    M'encanta, m'encanta, m'encanta...ai, que sóc de repetitiva!!!
    Bon cap de setmana, guapa!

    ResponElimina
  28. Quina história tan bonica.... m'ha traslladat totalment a casa teva.
    Així no em sorprèn l'aspecte del teu pastís, meravellós!
    Acabo de descobrir el teu blog i em quedo a descobrir una mica més del teu món, Juju. Si et sembla, t'enllaço al meu blog, que no em vull perdre més històries tan maques com aquesta.
    Petons.

    ResponElimina
  29. FICOU DIVINO, UMA VERDADEIRA TENTAÇÃO...ADOREI
    BOM FIM DE SEMANA
    BJS

    ResponElimina
  30. jajaja!!! M'ha encantat la història...l'Aitor ja apunta maneres, eh??? Jo el Jan si es despertés a la nit i me l'emportés a la cuina crec que fliparia!!! jajaja!!! Això si...durant el dia el que vulguis!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  31. Tendre i encantadora el teu post d'avui... aquest Bolet s'ha esta fent un forat en aquest món blocaire...jajjj, per ser un cuiner i pèr totes les histories que ens explica la seva mare....

    SI necesiteu ajuda per menjar-ho m'ho dius...
    Bon cap de setmana
    petonetsper a tu i per el petit Bolet

    ResponElimina
  32. Hola guapa.

    Fa dies que no passo, perque el maleït bloglovin no m'avisa, no se que li pasa. M'encanta la història del pastis amb l'ajut del teu mini-xef.
    La meva té 3 anys, i crec que de ben petita la poso a cuinar amb mi, que ara no em deixa ni fer-me un café amb llet, que ofereix la seva ajuda.

    Igual el bloglovin em fa boicot per no patir temptacions i algun dir poder fer dieta, jajajaj

    Petonets i bona nit

    ResponElimina
  33. Uau! Quin pastís que dediques! Sóc una adicta a la xocolata i ja tinc ganes de fer-li una queixalada. La meva nena és més gran, té 17 mesos i encara no m'he atrevit a "cuinar" amb ella. És una mala peça. Ah! i això de tirar-ho tot per terra, a la meva encara li dura, però ara hi disfruta. Ja et dic, és un bixto acabat. Tot i així, ja tinc ganes que vingui a fer putingues amb les seves manetes i que en surtin pastissos o galetes boníssimes.
    Bon cap de setmana.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  34. Sniff, sniff. La imatge és tan tendre que m´agafa plorera!! Com es nota que ultimament el rellotge biològic m´està cridant...
    Moltes gràcies per la dedicatoria! Igual que la Nyangels, jo també soc de la associació de xocoladictes anònims així que has encertat de ple amb el pastís.
    Petonets!

    ResponElimina
  35. Mare meva!!! que cosa més bona i més bonica t'ha sortit!!!
    M'imagino l'escena dels dos cuinant aquest pastís magnífic. Que xulo eh!
    Un petonet

    ResponElimina
  36. Judith, me encanta como se ve el pastis, tiene un bonita presentación. Me llevo mi pedazo :)

    Un saludo

    ResponElimina
  37. Pero que maravilla de postre! y bueno, de blog! no lo conocia, llego por Ingrid, y me parece estupendo!
    Un besito y me quedo con esta tarta, soy una chocoadicta! jjajaja
    Un besito

    ResponElimina
  38. Judith lo que ese angelote quería es que le llenases la boquita con un poquito de chocolate.......... es adorable y entrañable y una entrada extraordinaria, me ha encantado. Además de que la tarta es para empezar y no acabar.
    Bsos

    ResponElimina
  39. Que rico y bello pastel...que suertuda contar con un ayudante tan especialmente.... pequeño.
    *.*Un besito para cada uno.

    ResponElimina
  40. Què bonic això que has escrit :-) no m'estranya que L'Aitor digués oooooooooo (ja sé que només cantava però potser era pel que veia :-))

    La xocolata blanca m'encanta, be, tota la xocolata!! és que soc molt golafre :-) i m'ha agradat moltíssim la decoració, quin gust que tens bonica!

    Noia, ets una màquina, tu i la Paula, es que no pareu!!!! un petonàs, preciosa, per a tu i el pitufo. :-)

    ResponElimina
  41. Que delicia y que bonito te ha quedado! que maravilla, me encanta!
    Besos,
    Nasy

    ResponElimina
  42. Judith!
    Serà memorable quan sàpiga llegi i vegi aquesta entrada de la seva mare.. el seu primer pastís!!! Us ha quedat molt maco i tot el que sigui xocolata... una delícia! Petons

    ResponElimina
  43. Preparate Judith que el bolet viene fuerte y te va a superar pronto viene empujando fuerte je,je
    bon pastis i bona presencia
    peto
    miquel

    ResponElimina
  44. Que delicia chocolatera Judith, y que bonita compañía has tenido para hacer este pastel!!!! os ha quedado de precioso y seguro que riquísimo! besos guapa

    ResponElimina
  45. PC: va ser molt divertit!!! ;)
    Elisabet: segur que el Max és un gran ajudant!!! ;P
    Mayte: jijiji. Cocinar con peques es súper divertido, ya estoy deseando que se ensucie las manos!!!
    Susanna: gràcies guapa
    Esther: además de fácil está súper rica!!!!!
    Martu: bienvenida al bog!
    Chelo: gracias guapa
    Eva: un dia poden quedar el Jan i l`Àitor i fer-nos un pastisset junts! ;P
    Sao: muito obrigada
    Mónica: gràcies guapa i benvinguda!
    Paula: el teu nebodet està desitjant fer una de les teves receptes!!!
    Juana: es un honor tu visita! gracias guapa. La coca la puedes hacer cuando quieras, la publicaremos igual!
    Neus: ooooooo, ja no en queda!!!!
    Artemisasa: no pateixis! ets la 2ª persona que m'ho diu, no se que pot passar!!!
    Nyanyels: 17 mesos? jijiji, ella segur que t'ajuda molt més! ;)
    Muxu: si es que la xocolata quasi mai falla! ;P
    Donibaneko: jijijiji, va ser molt divertit!
    Mari: gracias guapa
    Mary: bienvenida!
    Maria: gracias guapa, nos lo pasamos en grande! y el pastel está muy bueno!
    Feika: sin él no hubiera quedado igual! jijiji
    Maduixa: doncs si t'agrada la xocolata l'has de fer! éstà molt i molt bo!!!
    Nasy: gracias guapa!
    Eri: sí, és una de les avantatges del bloc!!!!
    Miquel: sí! apunta bones maneres! jijiji
    Eva: moltes gràcies guapa!!!

    petonets a tots i moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  46. Què maco poder gaudir del teu fill... i amb quins resultats!!! encisador!!! :-)

    ResponElimina
  47. Quina cosa més bonica!! disfrutar al màxim del teu fill i de la cuina! I el resultat...un pastís més que deliciós!!
    Molts petonets bonica! i molt bona setmana!

    ResponElimina
  48. Qué delicia!
    Y qué bonita presentación!
    Besotes

    ResponElimina
  49. Guau!!! que pastel tan delicioso, me ha encantado la experiencia de hacer el pastel con tu peque :):)

    ResponElimina
  50. Judith, quin pastis mes maco.
    Cuida mol al ajudant.
    Que tan macos i eficients hi han pocs.
    Petonets

    ResponElimina
  51. M'ha encantat!
    La xocolata blanca ja saps que em xifla!
    I els pastissos també; així que tenies força feina feta abans de començar!
    Ha quedat boníssim!

    ResponElimina