El gaspatxo de la Loles

Aquest cap de setmana l’Yves ha aprofitat per preparar el gaspatxo que sempre fa la Loles, la seva mare. Us haig de confessar que un cop l’ha tastat ha dit: “oh! No té el mateix gust”... pobret, quina carona se li ha quedat! Però que consti que estava boníssim. Recordeu el que comentàvem l'altre dia veritat? La mateixa recepta feta per dues persones diferents no queda mai igual! Això sí, us puc assegurar que el monstre culinari cada cop es creix més, i no sé jo si un dia d'aquests li proposarà un repte a la Carme Ruscalleda o al Ferran Adrià...
 

Gràcies a tots vosaltres la blocosfera aquest mes va plena de gaspatxos i salmorejos. Un cop més esteu fent possible que a Memòries d’una cuinera estiguem fent una recopilació molt colorista d’aquests plats tan típics durant els mesos d’estiu. Hi ha molts de vosaltres que, tot i no agradar-vos el gaspatxo o el salmorejo, us les heu enginyat per proposar una recepta que us agradés. Només us puc dir, gràcies, gràcies i gràcies per la vostra col·laboració, crec que ho he dit molts cops, però sense vosaltres aquest bloc no seria possible.

Durant el mes d'agost Memòries d'una cuinera no farà vacances, som realistes que hi ha molta gent de vacances, però estem convençuts que algú o altre podrà participar! El proper dia 5 publicarem la nova proposta, que us avanço que serà molt i molt fresqueta… Molts petonets i bon cap de setmana.


Ingredients:

7 tomàquets vermells
1 ceba tendre
1 punta de gra d’all
200 g de rostes
1 cogombre
1 ou dur
1/2 pebrot vermell
1/2 pebrot verd
Vinagre
Oli d’oliva
Sal
Pebre
 

Preparació: 

Rentem, pelem els tomàquets i els posem en un bol juntament amb ½ cogombre, la punta d’all, un bon raig d’oli d’oliva, un rajolí de vinagre i una mica de sal i pebre recent molt. Ho triturem tot i ho posem a la nevera un parell d’hores. Quan el servim, posem en un bol una mica de gaspatxo, ratllem ou dur per sobre i col·loquem unes rostes per decorar. A part, servim cogombre, els pebrots vermell i verd i la ceba tot tallat a trossets petits perquè els comensals s’acabin de servir al gust.

Moltíssimes felicitats...

Estimat Boletet:

Avui fa un any que vas decidir que ja era hora de què ens coneguéssim; tot i saber que hauries de compartir el teu aniversari amb el iaio Jaumet. Recordo, amb llàgrimes als ulls i un nus al coll, l’emoció que ens va envair el primer instant en què et vam veure. La primera cosa que vam fer quan el doctor et va ajudar a sortir - amb escassos 10 minuts- va ser comptar que tinguessis tots els dits dels peus i de les mans. Seguidament l’emoció d’aquell meravellós moment va fer que les llàgrimes brotessin pels nostres rostres, però tot i això, no vam deixar de mirar-te ni un segon. Des d’aquell instant t’has convertit en una persona indispensable en les nostres vides i un pilar molt important.

Ets un nen preciós, amb un somriure encisador i un ulls blaus plens de vida capaços d’hipnotitzar a qualsevol persona. Saps captar la nostra atenció amb un crit que seguidament va acompanyat d’un somriure murri, que queda potenciat pel teu clotet esquerre. Ets inquiet, molt xafarder i, per sobre de tot, tens ganes de descobrir món. Només tens un any, així que et queda molt camí per endavant per seguir descobrint els secrets d’aquesta vida.

A vegades et trobaràs amb situacions, persones o coses que t’agradaran molt, però has de saber que també hi haurà  coses que, tot i no escollir-les, no seran del teu gust.  No t’espantis, tot això només farà que et facis més fort i el papa i jo estarem al teu costat per ajudar-te amb el que necessitis. A mesura que vagis creixent, espero que et converteixis en el nostre amic i company d’aventures i que plegats puguem gaudir d’una vida ben llarga, plena d’amor i salut.

Potser no has pogut conèixer tota la gent que ens hagués agradat presentar-te i que de ben segur t’estimarien molt, però com diu sempre el papa, a vegades només hem de saber mirar a través del cor dels estimats per saber com eren, així que t’obrirem els nostres perquè, com a mínim, sàpigues una miqueta d’ells. Per sort hi ha moltíssima gent que t’estima i que està desitjant compartir moltes coses amb tu. De tots ells hauràs d’aprendre una miqueta i a poc a poc aniràs creixent i et convertiràs en una persona -així ho esperem- molt estimada.

Desitjo que algun dia, quan aprenguis a llegir, t’agradin les paraules que hi ha en aquesta carta escrita des del fons del meu cor. T’estimo nino i espero que siguis molt feliç avui i sempre... Moltíssimess felicitats!

Crema de galetes i Baileys

Fa uns dies vam decidir que durant el cap de setmana aniríem a la platja. Ja ho teníem tot preparat per marxar, només havíem d’anar a buscar el cotxe i les maletes -L’Yves és un dels afortunats que, durant els mesos de l’estiu, els divendres té jornada intensiva-. Així que a les 3 va anar al Bolet i es va trobar amb una petita sorpresa: no hi havia llum en tota l’illa! Per culpa d'una fuita d’aigua l’havien tallat. A les 6 de la tarda encara no havia tornat, així que vam decidir que no podíem deixar la nevera ni el congelador plens, com que no anàvem massa lluny i com, per sort, era final de setmana tampoc estava massa plena, vam decidir que en comptes de comprar menjar pel cap de setmana utilitzaríem el que teníem. Vam fer uns menús molt complerts i gens lleugers: espatlla de cabrit al forn amb patates, salmó amb herbes aromàtiques amb poma... i, com no, havíem d’acabar els àpats amb unes bones postres. Recordava que la Paula -Bon tiberi- havia publicat una crema de galetes que em vaig guardar a la carpeta de receptes pendents. Com no és d’estranyar l’he hagut d’adaptar -més que res perquè en aquells moments no tenia tots els ingredients- i el resultat és boníssim. Amb menys de 5 minuts de preparació obtenim una crema molt fina ideal per acabar un bon àpat. A veure si al final hauré de donar les gràcies als de la companyia elèctrica per no haver arreglat el llum a temps. 

Molt bon cap de setmana! Ens veiem dimarts, amb una entrada molt i molt especial…

Ingredients per a 4 persones:

3 iogurts grecs

50 ml de Baileys

10 galetes Maria

1 c/s de sucre morè

Preparació:

Posem en un recipient els iogurts grecs, les galetes esmicolades, el Baileys i el sucre morè i ho triturem tot, amb l’ajuda del minipímer, fins obtenir una crema molt fina sense cap tipus de grumoll. A continuació posem la crema als recipients on la vulguem servir i ho deixem refredar a la nevera durant un parell d’hores. Just abans de servir tirem un polsim de sucre morè per sobre.

Cookies

Ja ho diu la dita: les coses bones es fan esperar... I això és el que m’ha passat amb les galetes! Fins ara no m’havia atrevit a fer-ne. Bé, no és ben bé així, ja que la Moni, l’any passat, em va regalar pel meu sant un preparat per fer cookies molt divertit. Només havia d’afegir els ous i la mantega, però no sé què vaig fer que va resultar un desastre. El temps ha anat passant i no m’animava a fer galetes. Fa uns mesos vam anar a sopar a casa de la Maria i en Jairo; i ella per a la sobretaula va fer unes cookies boníssimes. Li vaig demanar si em podia passar la recepta i me la va donar encantada. He fet algunes petites modificacions, espero que no li molesti, però ja sabeu que no em puc resistir a afegir coses! Així doncs, per fi he fet galetes i ens han encantat! Ara s’ha obert un nou món a la meva cuina... no descarteu veure noves versions ben aviat! De moment us deixo la versió clàssica de xocolata i nous.
 

L’entrada d’avui és doblement especial. El primer motiu és obvi, i el segon és una notícia que ens ha fet molt i molt feliços a la família Bolet. Us en recordeu que fa uns mesos us comentava que estàvem esperant que el Jairo li regalés el “pedrusco” a la Maria?. Doncs bé, el  “pedrusco” no ha arribat -encara que estic convençuda que arribarà el dia menys pensat-, però hem tingut una notícia molt millor: el proper any naixerà un Peixet preciós. Encara no sabem si serà nen o nena, però del que estem convençuts és de què serà molt feliç amb els pares que tindrà! I clar, amb el munt de tiets que l’omplirem de petonets. Per si de cas aniré practicant la recepta de galetes per quan pugui menjar, això sí, m’hauré de comprar un motllo en forma de peix. La recepta d’avui els hi dedico especialment a ells, que estant vivint un dels moments més dolços que podem viure els humans: l’espera d’un fill desitjat. Milions de petonets, gaudiu d’aquest meravellós moment, que el temps passa volant, i en un obrir i tancar d’ulls ja tindrem els nous petits Longmingues jugant a futbol...
 

Ingredients:
 

200 g de farina integral
200 g de farina de rebosteria
160 g de mantega
85 g de sucre morè
85 g de sucre normal
100 g de perletes de xocolata
100 g de nous
1 c/c de llevat
1/2 c/c de sal
1 c/c de canyella
1 c/c de bicarbonat
2 ous
Anís
Llet
 

Preparació:

Posem la mantega en un bol i la desfem al microones durant 30 segons a 800W (si ho preferiu es pot posar a temperatura ambient, tipus pomada). A continuació la barregem amb els sucres. Afegim els ous d’un en un i, quan estigui tot incorporat, afegim les farines, la sal, la canyella i el bicarbonat. Es pot remenar amb l’ajuda d’una cullera, ja que no ha de quedar una massa molt fina. Un cop tinguem la pasta, tirem un rajolí de llet i un d’anís i tornem a remenar. Agafem boles de massa, més o menys de la mateixa mida, i els hi donem la forma desitjada. Les col·loquem a la safata del forn, on prèviament haurem col·locat un tros de paper, i les acabem decorant amb les nous esmicolades i les perletes de xocolata -si ho preferiu, les nous i la xocolata es poden barrejar directament a la massa i així tot queda incorporat-. Les posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 15 minuts i les deixem refredar a temperatura ambient.

Gelat de mojito

Els gelats són un dels aliments estrella durant aquesta època de l’any, encara que si fos per mi... sempre en menjaria! De fet, al congelador de casa, sempre n'hi ha. Revisant la blocosfera últimament haureu vist unes propostes fantàstiques, i es que qui es pot resistir a una temptació així de fresqueta? Hi ha que es fan amb nata, d’altres amb iogurts, i d’altres són tan senzills com el que us presento avui, que es fa amb clares d’ous.
 

Des de què ha començat la calor el grup de les nenes -i nens, clar!-  hem canviat la famosa Coca-Cola pel gelat. Serà perquè la Noa sortirà Golafre?  L’any passat la Roser i la Montse ens van ensenyar una gelateria italiana boníssima que està al c/ Enric Granados 15-17, es diu Delacrem. Fan uns gelats artesans boníssims, i alguna que altra temptació dolça, tot fet per ells mateixos. Si esteu pel centre, us recomano que la visiteu, estic convençuda que no us decepcionarà.  Hi ha sabors boníssims, però el que em té el cor robat és el de mojito, i això que ja sabeu que la beguda en sí no m’agrada massa.
 

Quan els nois de La recepta del 15 ens van proposar per aquest mes fer gelat, tenia clar de què el faria. Volia intentar fer un gelat semblant al que em prenc amb les nenes. Buscant per la xarxa vaig trobar una recepta a Directo al paladar de gelat de llimona que vaig creure que seria perfecte per adaptar-la. El resultat ha estat molt satisfactori. Un gelat molt refrescant per aquests dies tan calorosos que estem tenint.

La recepta d'avui m'agradaria dedicar-li a la Noa i a la Roser, perquè, tot i que encara els hi queda una miqueta per veure's les cares, estic convençuda que seran molt felices juntes. A l'octubre tindrem una mini-fashion més i el grup de les nenes augmentarà! Quines ganes d'omplir-la de petonets! Sé que el Boletet m'ajudarà encantat…

Molt bon cap de setmana, ens veiem dimarts amb una nova recepta!
 

Ingredients:

250 ml d’aigua mineral
250 ml de suc de llima
200 g de sucre
2 clares d’ou
Menta fresca
Rom blanc

Preparació:

Posem l’aigua i el sucre en una cassola i ho bullim durant 3 minuts. Ho traiem del foc i ho deixem refredar. Mentrestant, podem anar traient el suc de les llimes. Un cop l'almívar estigui fred, el barregem amb el suc de les llimes, un bon raig de rom blanc i unes quantes fulles de menta tallades a trossets petits. Ho posem en un recipient i el posem al congelador. Un cop estigui mig congelat –unes 4 hores- muntem les clares a punt de neu i les incorporem poc a poc a la barreja anterior. Tallem unes quantes fulles de menta més i el deixem al congelador fins que acabi de quallar. Per obtenir una mescla homogènia i més cremosa us aconsello que el remeneu un parell de cops, amb l'ajuda d'una cullera per evitar que es formi una base de gel. És recomanable que el feu el dia abans, perquè així tingui la consistència òptima.

Premis Blocs Catalunya 2011

Avui, com podeu veure en el títol del post, no us presento una recepta, sinó uns premis que organitza l’associació STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement ). Aquesta organització, segons ens expliquen a la seva pàgina web, neix l’any 2008 amb la vocació de ser una entitat que generi interactivitat i innovació en el context de la cultura i la llengua catalanes amb la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eix vertebrador.

Fa un parell de mesos que l’Yves em va animar a presentar el món de juju a l’apartat de gastronomia. Sóc conscient de què no porto ni un any a la blocosfera gastronòmica i que queda molt camí per endavant per seguir millorant, però, per què no fer-li cas i presentar el bloc en un certamen de premis?

Ahir es va obrir el procés de votació als Premis Blocs Catalunya 2011 i estarà obert fins el proper dia 10 de setembre. Pot votar qualsevol persona, però per fer-ho cal registrar-se com a usuari a la web de l'STIC . El registre és molt senzill i es pot fer amb un e-mail i una contrasenya, o directament amb l’usuari personal de facebook o twitter. Un cop registrat, s’accedeix al panell d’usuari STIC i des d’aquí al taulell de votació del Premis Blocs 2011, on hi ha la categoria de cuina, gastronomia i enologia. Quan l’usuari selecciona la categoria, apareixen els blocs que hi participen, ordenats alfabèticament i per perfils (personal, professional i corporatiu). Es pot fer un vot per categoria temàtica. Un cop votada una categoria, el vot quedarà enregistrat i no es podrà canviar. Finalitzat el període de votacions, l’organització nombrarà els finalistes de cada categoria i un jurat serà l’encarregat de decidir el guanyador, que anunciaran en una gala que es celebrarà a la Seu d’Urgell.

Ahir ja us ho avançava al facebook, però m’ha semblat que havia de fer una entrada al bloc per a aquesta ocasió tan especial. Ara dependrà de vosaltres mateixos escollir el bloc, que segons la vostra opinió, es mereix quedar entre els finalistes.

Per cert, a l’apartat de literatura podreu trobar el bloc de l’Yves, que té de relats i del que ja us he parlat en alguna ocasió: Amb idees a la llengua. Des d’aquí li desitjo tota la sort del món i espero que quedi entre els finalistes, ja que, segons la meva opinió, té molt de mèrit fer un relat nou cada dia.

Moltíssimes gràcies per la vostra ajuda, a veure si tenim sort... ja us ho explicarem!

Gaspatxo

Durant l’estiu el que més ens ve de gust menjar, al Bolet, són coses ràpides, lleugeres i fresques. El gaspatxo és un aliment que compleix tots aquests requisits i, per això, és un plat que no pot faltar a casa durant aquesta època de l’any. La meva mare el feia boníssim, igual que la meva àvia, i, tot i seguir la mateixa recepta, us podeu creure que el gust és diferent? Seran els tomàquets? El vinagre? Doncs no ho he pogut esbrinar mai, però igualment ens agrada molt com queda. Hi ha vegades que, a part dels ingredients que poso a la recepta que us presento avui, també hi afegeixo una pastanaga i queda molt bo. De totes maneres si li pregunteu a l’Yves si li agrada, ell sempre us respondrà que sí, però que el millor gaspatxo és el de la seva mare, la Loles. Així que ja us podeu imaginar que d’aquí uns dies ell us presentarà la seva versió. Crec que estic creant un petit monstre culinari! De moment us deixo la meva proposta. Espero que us agradi.

A questa és la meva aportació al recull de Memòries d'una cuinera. Recordeu que teniu de temps fins el dia 28 de juliol per deixar les vostres propostes de gaspatxo o salmorejo. Ja hem començat a rebre les primeres receptes, des de les més clàssiques a alguna versió superoriginal. Espero que us animeu a presentar-nos les vostres! El proper 1 d’agost publicarem el resum de totes les receptes participants. Moltíssimes gràcies per la gran acollida que esteu fent.

Ingredients:

10 tomàquets vermells de branca madurs

1 cogombre

1 ceba tendre petita

½ pebrot vermell

1 pebrot verd

200 g de rostes

300 ml d’aigua mineral freda

1 c/s d’oli d’oliva

1 c/s de vinagre de Mòdena

Sal

Preparació:

Netegem els tomàquets, els hi traiem la part d’unió amb les branques i els tallem a trossos. Repetim el mateix amb el pebrot verd, el pebrot vermell, el cogombre i la ceba. Ho triturem tot amb l’ajuda del minipímer fins a obtenir una crema fina. Seguidament afegim l’aigua, l’oli, el vinagre i una mica de sal i ho tornem a triturar tot durant un parell de minuts. Ho deixem refredar a la nevera durant un parell d’hores com a mínim o, si ho preferim, ho fem el dia abans. A l’hora de servir ho remenem bé i el servim amb unes rostes de pa i un petit raig d’oli d’oliva.

Els rul·los de la Fletcher II

Teniu por als vampirs? Doncs espero que no, perquè el còctel d’avui està inspirat en ells. Quan era petita m'agradaven molt els contes de bruixes, vampirs i fantasmes, de fet la meva mare em va regalar una col·lecció de llibres amb unes il·lustracions fantàstiques i molt divertides d’aquests sers sobrenaturals que ara ocupen un lloc privilegiat a l'habitació del Boletet. Ja fa uns anys que els vampirs s’han tornat a posar de moda gràcies a la saga literària "Crepuscle", escrita per Stephenie Meyer. No sé si alguns de vosaltres haureu llegit alguna de les novel·les o vist les adaptacions cinematogràfiques que s’han fet a Hollywood, però si no ho heu fet us recomano que, si us agrada la novel·la romàntica, no les deixeu de llegir, a mi em van enganxar!

Els vampirs els he trobat uns personatges molt interessants que desprenen un aire romàntic irresistible. No heu somiat mai que un vampir us mossegava mentre dormíeu i passàveu la resta de les vostres vides plegats? Si no és així, potser vol dir que sóc una mica rara -que no seria d’estranyar-. Us asseguro que no té res a veure que Brad Pitt protagonitzés la pel·lícula Entrevista a un vampir...

La decoració barroca dels seus castells, amb els tèxtils més rics i nobles com el vellut o les sedes naturals -amb el negre, el vermell i el violeta com a colors predominants- fan que fins i tot una interiorista minimalista com jo se senti a gust en un espai com aquest; això sí, crec que em passaria com la família Cullen i m’aniria adaptant a les tendències de cada època, ja ho diu el refrany: renovar-se o morir.

El mes passat la Sandra -Els fogons de la Bordeta-, la Moni -Coses de Llàbiro- la Paula - Bon Tiberi- i jo us presentàvem un nou repte que ens havíem proposat: Els rul·los de la Fletcher. Aquest cop les rul·leres majors de la blocosfera estàvem remenant per la xarxa i va aparèixer el mot vampir; aleshores els nostres caparrons van començar a funcionar... la cosa es va anar embolicant fins que ens vam proposar un nou repte: fer una recepta vampírica. No sé si elles estan a favor o en contra d'aquests sers tan especials. Si han fet una recepta per espantar-los o per compartir una vetllada plegats, però això ho sabrem ben aviat, només les heu d’anar a visitar i el misteri estarà resolt... De moment aquí teniu una de les 4 propostes vampíriques, un còctel que podeu compartir amb qualsevol persona o vampir en una vetllada romàntica, us aviso que té poders afrodisíacs... Bon cap de setmana a tothom, porteu-vos bé, o no!

Ingredients:

100 ml de rom negre

75 ml de tequila

2 taronges

2 llimes

30 g de cireres

50 g de sucre morè

6 fulles de menta

Gel picat

Preparació:

Rentem les cireres, els hi traiem el pinyol i les triturem. A continuació exprimim el suc de les taronges i les llimes, ho posem a una coctelera i afegim el rom, el tequila, el sucre i ho remenem bé durant un minut. Per acabar afegim les fulles de menta i el gel picat, ho tornem a remenar a la coctelera i ho servim. 

Muffins de xocolata i melmelada de gerds

Ara feia molts dies que tenia abandonades les receptes de muffins. Ja fa temps que em rondava pel cap que n’havia de fer, però no m’acabava de decidir per una recepta en concret. Al final vaig optar per fer-los de xocolata i melmelada de gerds i... la veritat és que és una combinació que mai falla. Aquest cop han servit per gaudir d’un esmorzar familiar de cap de setmana. És una llàstima que l’Yves no ens gravés mentre el Boletet i jo fèiem la sessió de fotos per poder fer aquesta entrada, va ser genial, no paràvem de riure i ell m’agafava la cinta de la càmera per ajudar-me! Crec que, quan sàpiga com funciona l’ordinador, també voldrà fer un bloc! Mentrestant us deixo amb la recepta d’avui, que per cert és ideal per fer-la amb nens

Ingredients:

1 iogurt natural
375 g de farina
250 g de sucre
50 ml d'oli d'oliva
1 sobre llevat Royal
250 g de xocolata fondant
1 c/c de canyella
50 ml de rom
Melmelada de gerds
3 ous
50 g d'ametlla molts
100 g de perletes de xocolata
Sucre glacé

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, la farina, el sucre, la canyella, el iogurt, el llevat i l'oli en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa homogènia. Seguidament afegim la xocolata fondant, prèviament desfeta, juntament amb el rom. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Els omplim fins a la meitat i afegim una cullerada de melmelada de gerds. Tornem a tirar una mica de massa fins a 3/4 i els acabem amb una cullerada de melmelada, unes quantes perletes de xocolata, ametlla mòlta i un bon polsim de sucre, per obtenir una crosta cruixent. Quan els tenim preparats els posem al forn durant 30 minuts. Els deixem refredar a temperatura ambient i els empolsem amb una mica de sucre glacé.

Una mica de relax...

Quan vaig decidir obrir aquest bloc no sabia ben bé per què ho feia i cap a on em portaria. Ja us he comentat en alguna altra ocasió que els responsables de què decidís obrir-lo van ser la Moni i l’Yves. Ells tenen uns blocs fantàstics i em van empènyer a fer el meu. Quan el vaig començar estava de baixa maternal, i el temps lliure que tenia era molt. Així que entre biberó i biberó vaig decidir potenciar una de les meves grans passions: la cuina. El temps ha anat passant i tot i haver-me reincorporat al món laboral, segueixo cuinant amb la mateixa freqüència i publicant amb la mateixa assiduïtat: de dilluns a divendres, sempre i quan aquests siguin laborables. Ara que ja ens em endinsat a l’estiu i és temps de gaudir de bon temps, les terrasses, els amics i sobretot la família; he decidit que, a partir d’ara i només durant els mesos de juliol i d'agost, el món de juju us proposarà una recepta cada dimarts i divendres -evidentment hi haurà alguna excepció si els reptes on participo cauen en un altre dia-.
Alguns privilegiats ja esteu de vacances, en canvi d’altres ens haurem d’esperar uns dies per poder gaudir d’uns dies de desconnexió total. Per això, tot i no descansar totalment del bloc, baixo una mica el ritme de publicació per poder-me dedicar una mica més a les meves veritables grans passions: l’Yves i el Boletet.

No volia deixar l’oportunitat d’agrair-vos les vostres visites i sobretot els vostres comentaris que tants somriures m’han provocat. Mai m’hagués imaginat que un bloc m’ompliria tant i que podria fer tants amics, ja sabeu que sense vosaltres el món de juju no seria el mateix... Gràcies, gràcies i gràcies!

Tataki de tonyina

No recordo ni quan va ser la primera vegada que vaig tastar el tataki de tonyina, però us puc assegurar que va ser un amor a primera vista -gastronòmicament parlant evidentment!-. Des d’aquell moment s’ha tornat en un dels meus plats preferits i, fins i tot, també de l’Yves, i això que no li agrada la tonyina. Perquè aquest plat sigui sublim s’han de complir dues premisses bàsiques: que la tonyina sigui vermella i fresca. Us en recordeu que l’altre dia vaig anar al mercat i em vaig endur un salmó fantàstic? Doncs la tonyina tenia les mateixes característiques. No podia deixar passar l’oportunitat d’endur-me un bon tall! Ell... tan vermell i estès sobre un llit de gel em cridava: “menja’m, menja’m!” I clar, qui es podia resistir? Aquest cop tenia molt clar com el faria, de fet crec que és l’única manera que m’agrada cuinada la tonyina fresca . Aquest plat d’origen japonés no deixarà a ningú indiferent, ni tan sols a la gent que no li agradi el peix. Espero que us animeu a fer-lo, ja que és molt senzill i deliciós. Molt bon cap de setmana, gaudiu del sol, del bon temps i, sobretot, de la bona companyia. Ens veiem dilluns!


Ingredients:

1 tall d’uns 2 cm de gruix de llom de tonyina
Salsa de soja
Llavors de sèsam torrat
Llavors de sèsam negre
1 préssec
Melmelada de maduixa
Coco ratllat
Germinats d’alfals


Preparació:

Agafem el llom de tonyina, el netegem i el posem en un tuper amb salsa de soja, més o menys 1 cm. El deixem tota la nit macerant, donant-li alguna volta perquè absorbeixi la salsa pels dos costats. A l’hora de cuinar el tallem a trossos rectangulars d’uns 3 cm d’ample,  l’arrebossem amb les llavors de sèsam i el posem a la graella calenta a foc alt. És important que quedi torrat de fora i cru de dins. Un cop estigui cuinat pels 4 costats el traiem de la graella i el tallem a trossos d’un cm i mig. A l’hora d’emplatar us proposo dues versions. La primera és combinar la tonyina amb una mica de préssec i melmelada de maduixa amb una base de salsa de soja; i la segona opció és posar un tros de tonyina, amb un polsim de coco ratllat i uns quants germinats d’alfals, amb una base de salsa de soja. Aquest plat us recomano que el mengeu recent fet, ja que el contrast de calent i fred a l’exterior i interior és el que fa que sigui més interessant.