>

dimarts, 30 d’abril del 2013

Pastissets de Lacasitos

Últimament, quan arriba l'hora de cuinar al Bolet, tinc un ajudant de luxe: el Boletet. Fa temps que us vaig comentant a les entrades que el Boletet és un nen a qui li agrada molt ajudar, sobretot a la cuina, i és que la seva passió per la cuina no té fronteres. Tant se val si el que estem fent és un guisat de carn, un arròs caldós o un pastís, ell ve corrents quan sent que estic a la cuina i diu "mama, vull ajudar". 

Us haig de confessar que quan cuino no m'agrada gens que hi hagi ningú al voltant, necessito el meu espai i controlar tot el que estic fent. Suposo que la culpa la té la improvisació. Al no seguir una recepta concreta és difícil saber què ha de fer un ajudant. Però amb el Boletet sempre faig una excepció. Cuinar amb ell és molt divertit, sobretot si hi ha xocolata pel mig. A més, un altre punt a favor seu és que tot el que cuinem ha estat tastat per l'Àitor, així que si mai veniu al Bolet, podeu estar tranquils.

Fa uns dies li vaig voler donar una sorpresa i vaig decidir que intentaria preparar-li el seu berenar ideal. Evidentment havia de portar xocolata, més concretament, Lacasitos. Així que ho vaig tenir clar, havia de fer uns pastissets que ell pogués controlar i, sobretot, que se li il·luminessin els ulls quan els veiés. Així va ser. Si teniu nens, o xocoaddictes, a casa no dubteu fer aquesta recepta! Són boníssims i ideals per esmorzar o berenar.

Avui és un dia molt especial. És l'aniversari de la Sandra d'Els fogons de la Bordeta, així que aquests pastissets van dedicats a ella, moltíssimes felicitats! 

No us perdeu les receptes que també han preparat la Laura (Coure Coulants), la Moni (Coses de Llàbiro) i la Paula (Bon tiberi) per endolcir el dia.


Ingredients: 

300 g de farina per rebosteria
250 g de sucre
75 g de mantega
3 ous
150 ml de llet
100 g de Lacasitos
El suc de 2 llimones
1 sobre de llevat Royal
Nutella
Sucre glacé


Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous i el sucre i batem fins obtenir una barreja escumosa. A continuació, afegim la mantega desfeta i seguim barrejant fins obtenir una crema homogènia. Incorporem a poc a poc la farina i el llevat tamisats. Quan tinguem una barreja cremosa, afegim la llet i el suc de les llimones i ho incorporem. i finalment afegim els Lacasitos. Posem la massa en motllos individuals, prèviament untats amb oli, i ho posem al forn durant 25 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, els deixem refredar, a temperatura ambient. Un cop refredats tirem una mica de sucre glacé tamisat i acabem decorant amb uns Lacasitos que els enganxarem amb una mica de Nutella o, si ho preferiu, xocolata per postres.




dijous, 25 d’abril del 2013

Pastís de formatge i caipirinha

Si alguna cosa no pot faltar al Bolet son les caipirinhes. A hores d'ara, els que seguiu el bloc ja sabeu que a el món de juju podeu trobar un munt de receptes amb aquest còctel tant refrescant.

Normalment quan venen a sopar amics al Bolet les sobretaules s'acostumen a acabar amb unes caipirinhes. Fins ara no hi ha hagut ningú a qui no lin hagi agradat. De fet els nostres amics crec que si no els hi oferíssim se sentirien desil·lusionats i les trobarien a faltar. Per això, quan fa uns dies varen venir la Tània, la Judit i la Mariona, juntament amb els seus respectius, vaig decidir que no només els hi oferiríem una caipirinha ben fresqueta, sinó que a més seria bon moment per intentar fer unes postres diferents. Haig de dir que aquest grup d'amics tenim en comú que som fans de les caipirinhes, així que vaig pensar que era un bon moment per experimentar en fer un pastís ben fresquet. El resultat va ser espectacular! Hauríeu d'haver vist amb quina rapidesa es va acabar, i això que tots van dir: "només un tallet, que estem molt tips".

Com molts de vosaltres ja sabeu, la Marina del bloc la Rosquilla de tía Laura està fent un concurs de cheescake. Quan em va convidar a participar no m'ho vaig pensar ni un minut! Sabeu de sobres que el Monstre culinari és fan d'aquest tipus de pastís i era una bona oportunitat per veure si era capaç de superar el pastís d'aniversari que li vaig preparar aquest any, segons ell: "el millor pastís del món". Doncs sí, quan el va tastar va dir que era encara millor. Creieu que era per la caipirinha? Doncs realment no ho sé, però us puc assegurar que és boníssim i que passa molt bé. Espero que a la Marina li agradi tant com a l'Yves i a veure si tenim sort amb el concurs, encara que serà difícil perquè el nivell és molt alt.

Molt bon cap de setmana a tothom, us espero la propera setmana amb noves receptes! Us adverteixo que últimament estic superproductiva. Serà el bon temps que m'anima a cuinar?


Ingredients: 

200 ml de nata per cuinar
100 ml de llet
100 ml de cachaça
100 ml de suc de llima
500 g de formatge mascarpone
175 g de sucre
La pell ratllada d'una llima
200 g de galetes tipus Digestive
100 g de mantega
6 làmines de gelatina
200 g de confitura de taronja
Crocant d'ametlla


Preparació:

Triturem les galetes amb l'ajuda d'un robot, fins que quedi ben fi. Barregem amb la mantega desfeta -1 minut al microones o al bany Maria-. Un cop tinguem una barreja homogènia, fem la base del pastís col·locant la pasta en un motllo i assegurant-nos que quedi ben premsada, després la deixem refredar durant una hora a la nevera. 

En un bol posem la llet, la nata, la cachaça, el mascarpone, el sucre i el suc de la llima i ho triturem amb l'ajuda d'un robot fins obtenir una barreja homogènia i sense grumolls. Posem la barreja en una cassola juntament amb la pell de llima i ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment és quan afegim 6 làmines de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim la crema de formatge al motllo on hem preparat la base i deixem que qualli durant un mínim de 5 hores.

Acabem decorant el pastís amb confitura de taronja i crocant d'ametlla.



dilluns, 22 d’abril del 2013

Cake-pops de xocolata i coco

Abans de Nadal, l'Òscar de Decuina.net em va enviar un e-mail convidant-me, juntament amb altres blocaires, a assistir a un taller de cuina a l'escola Sabores impartit pel Xesco, la Laura i en Marc. En aquest taller ens van ensenyar a fer diverses coses: tapes, arròs, neules i cake-pops -un dels dolços que estan més de moda últimament-. Les diverses persones que vam poder participar en el taller ens vam dividir les tasques i vàrem formar grups per poder anar preparant totes les receptes que l'equip d'en Xesco ens havia preparat i que, al final del taller, vam poder degustar. 

Haig de dir que una de les coses que em va agradar més del taller, a part del bon rotllo que hi havia, és que tots els assistents vam poder participar al 100% de la producció. Cada equip vam poder elaborar una de les receptes i no hi havia cabuda per crítiques, sinó que, tot el contrari, ningú era millor que l'altre i si algun de nosaltres ens equivocàvem o teníem algun dubte sempre teníem l'ajuda d'en Xesco, la Laura i en Marc per resoldre qualsevol pregunta. I per què dic això? Doncs perquè en alguna altra ocasió, per desgràcia, he assistit a un taller-curs on el mestre es creia l'estrella i els alumnes participàvem poc, i si us haig de ser sincera el que més m'agrada d'un taller és poder participar i aprendre, ho fem bé o malament, no creieu el mateix? Així doncs us asseguro que aquest equip és fantàstic impartint classes i ensenyant. 

Com haureu pogut deduir pel títol i després de l'introducció que he fet vaig tenir la sort d'estar a l'equip de la Laura i aprendre a fer cake-pops. Ella és una pastissera amb una àmplia trajectòria, tot i ser molt jove. Ens va ensenyar uns quants trucs per no fallar en el procés i ens va donar un bon consell: "En pastisseria millor seguir al peu de la lletra la recepta si no voleu fallar". Com sabreu tots els que seguiu aquest bloc aquest consell és pràcticament impossible que el segueixi degut a la meva inquietud experimental a la cuina, però us asseguro que algun cop ho intentaré i espero poder fer els cake-pops seguint la recepta que ens va fer la Laura. Ella va utilitzar un pastís de xocolata i cervesa negra molt esponjós i va quedar molt bo.

Aquest cap de setmana la família Bolet hem tingut la sort d'anar a sopar a casa de la família Peixet. Feia temps que la Clara i l'Àitor no jugaven plegats i vam quedar per sopar. La Maria és una excel·lent cuinera i li vaig proposar que portaríem nosaltres les postres. Vaig pensar que era bon moment per poder elaborar els cake-pops i així portar unes postres diferents. Com podreu veure la meva proposta no és gens colorista ni divertida, com habitualment se solen presentar aquests dolços, però us asseguro que són boníssims i semblen petites trufes. A part de la versió que us presento avui amb coco, també vaig fer cake-pops arrebossats amb crocant d'ametlla i xocolata i va ser un assortiment molt complert per poder gaudir d'una bona sobretaula. 

Espero que us animeu ben aviat a fer aquest tipus de dolços, que són ideals per aprofitar restes de pastís, si és que teniu la sort de què sobrin a casa! I sinó doncs sempre en podeu fer un per fer-los, us asseguro que els convidats quedaran encantats.

Per cert, si us ve de gust i esteu per Barcelona, el proper dimarts dia 23 d'abril, en motiu de la diada de Sant Jordi, estarem a partir de les 18.30 al bar Calders -c/ Parlament nº 25- ja que l'Yves estarà signant exemplars de la seva novel·la El número 7. Ah! Si algú li ve de gust que el Boletet li signi un autògraf no patiu que estic convençuda que també estarà encantat. Us hi esperem a tots! 


Ingredients: 

Formatge mascarpone
500 g de xocolata per postres
50 g de coco ratllat
Aigua mineral

*Nota: serveix qualsevol tipus de pastís. Si aquest és de xocolata no farà falta afegir la xocolata a la masa.


Preparació:

En un bol posem el pastís i l'esmicolem fins que ens quedi tot desfet. Agafem 50 g de xocolata per postres i la desfem al microones o al bany Maria, a continuació l'afegim al pastís esmicolat juntament amb un parell de cullerades soperes de mascarpone. Amb l'ajuda d'una cullera ho incorporem tot fins que ens quedi una mescla homogènia. Ens ha de quedar una massa amb una textura bastant compacta semblant a una plastilina. Agafem porcions d'uns 20 g aproximadament i fem boles. Un cop les tinguem, les posem en una safata al congelador durant 10 minuts. Mentrestant desfem la resta de xocolata per postres, és important que aquesta quedi bastant líquida perquè ens ajudi a cobrir bé les boles. Traiem les boles del congelador i procedim al muntatge. Agafem un bastonet de xupa-xup, o similar, mullem una mica la punta a la xocolata i punxem una de les boles de pastís. A continuació banyem la bola a la xocolata i donem copets suaus per extreure l'excés d'aquesta. Repetim l'operació amb totes les boles i un cop les tinguem les posem a la nevera durant 1 minut. Les traiem i les arrebossem amb coco i les reservem a la nevera fins a 5 minuts abans de consumir.



dijous, 18 d’abril del 2013

Sempre junts III

Un 18 d'abril de fa 4 anys, mentre sonava ‪Tougher than the rest, en un paisatge immillorable,‬ et veia més nerviós de lo habitual. Tu que sempre intentes mantenir el tipus davant de qualsevol situació, vas fer que pels teus ulls comencessin a brotar llàgrimes de felicitat, unes llàgrimes que van aconseguir arribar al fons del meu cor i de la resta de convidats. 

Aquell dia vas fer realitat uns dels somnis que havia anhelat durant molt de temps; gaudir d'una celebració especial al costat de tots els nostres éssers estimats, amics o familiars, o quasi bé tots. Potser no hi van poder ser presents tots aquells que haguéssim desitjat, però tu vas fer possible, amb el teu somriure, que ells ens acompanyessin. 

Diuen que els somnis es poden fer realitat. Tu, dia a dia, em demostres que és possible. Segurament tenies raó i no feia falta que signéssim cap paper per certificar el nostre amor, però t'asseguro que em vas fer la dona més feliç del món.

Ja fa molts anys que estem junts, gairebé 13. Durant aquests anys hem fet moltíssimes coses: hem rigut, plorat, hem caigut i ens hem aixecat... Però per sobre de tot ens hem estimat i hem après que si fem les coses plegats tot és molt més fàcil. No sabem què ens té preparat el futur i ni tant sols si el nostre amor serà per sempre, però de moment no pensem en el futur, sinó seguim gaudint del present, Carpe diem!

Gràcies per fer possible que les meves utopies fossin les teves quimeres… T'estimo amor.


dilluns, 15 d’abril del 2013

Crepes de Nutella, plàtan i maduixes

Si hi ha una cosa que recordo de la meva estada a Milà són les creps i la Nutella. Durant un any vaig compartir pis amb el Wim, un estudiant de disseny industrial belga que només sabia cuinar les creps que li havia ensenyat a fer la seva mare. Per sort ens vam saber repartir les tasques domèstiques: ell netejava i jo cuinava.

Era freqüent que al nostre pis organitzéssim sopars amb els nostres amics per passar-nos hores i hores xerrant. Per sort ens portàvem bé i no fèiem massa enrenou, així que no vam rebre mai la visita de la policia -no rieu! Que a casa de més d’un amic havíem rebut la seva visita, i en més d’una ocasió-.

Un dels plats estrella que preparàvem eren les creps. Era molt divertit veure com cadascú se’l farcia d’una manera diferent. Quan aquest mes a Memòries d’una cuinera us vam proposar fer creps m’hagués agradat recuperar la recepta de la mare del Wim, però no l’he trobat, així que vaig haver de treure la pols d'un llibre que em vaig comprar durant aquella època. Es diu Cucinare con la Nutella, de Paola Balducchi. Hi podem trobar un munt de plats, tan dolços com salats, on el principal ingredient és la Nutella, és una joia per a veritables amants d’aquesta crema de xocolata. Aquest cop no vaig decidir experimentar amb la massa i vaig seguir la recepta del llibre al peu de la lletra. El resultat va ser fantàstic.

El diumenge vam aprofitar per fer un esmorzar de luxe, ja que vam preparar les creps. Com podeu veure, el farcit és molt simple i potser un xic típic, però cada un de nosaltres vam decidir què hi posàvem: el Boletet va optar per les maduixes -es torna boig quan veu que comprem una caixa al mercat! No vol ni esperar a casa per menjar-ne-. L’Yves volia que portés plàtan. I jo, com ja us podeu imaginar, vaig proposar la Nutella! Us haig de confessar que estaven tan bons que vàrem tenir sort de què només sortissin 4 creps; d'haver-ne fet més avui no haguéssim pogut passar per la porta.

Moltíssimes gràcies a tots els que participeu als reptes que us proposem cada mes a Memòries d’una cuinera. Sembla que aquest mes us ha agradat força la proposta, ja que estem rebent moltes receptes. Recordeu que teniu de temps fins el proper dia 28 per deixar-nos la vostra aportació i que no fa falta tenir bloc per participar-hi! Esperem poder fer un bon recull.


Ingredients per a 4 uts.:

100 g de farina
250 ml de llet
1 ou+ 1 rovell
Mantega
Maduixes
1 Plàtan
Nutella
Sucre
Canyella en pols


Preparació:

En un bol posem l’ou i el rovell i ho batem. A poc a poc, anem incorporant la farina i la llet i ho anem barrejant amb unes barnilles, fins obtenir una mescla homogènia i sense grumolls. A continuació, ho deixem reposar  durant 1 hora a la nevera. Un cop transcorregut aquest temps, en una paella calenta i untada amb una mica de mantega fosa, afegim part de la massa fins cobrir-la i esperem que estigui cuita una part. A continuació, amb l’ajuda d’una espàtula, girem la crep i deixem fins que estigui cuit. Repetim l’operació amb la resta de la massa.

Per decorar agafem una crep, untem de Nutella la meitat, afegim unes rodanxes de maduixa i de plàtan i la pleguem per la meitat. Repetim l’operació i la tornem a plegar, de forma que ens quedi un triangle. Per acabar tirem un bon polsim de sucre i de canyella en pols i servim.



dijous, 11 d’abril del 2013

La Mona III [Pastís d'Oreo]

Aquest any, el dia de la Mona el vam passar a Nîmes amb uns amics. Vam aprofitar per marxar els dies de setmana santa amb la Stella i la seva família i gaudir de terres francòfones. No fa falta que us digui que ens vam posar les botes, no? Va ser un no parar de menjar i riure, amb els més petits de la casa aprofitant per gaudir d’una de les tradicions de Pasqua més divertides: anar a buscar ous decorats. Hi ha una associació que s’encarrega d’organitzar cada any aquesta activitat. En un bosc proper a la ciutat de Nîmes s’amaguen uns quants ous (crec que 10.000) i els nens els han d’anar a buscar. Hauríeu d’haver vist a la Sofia, el Simo i el Boletet cercant els ous! Va ser molt divertit.
 
Els que em coneixeu i em seguiu de fa temps sabeu que tinc la sort de ser padrina de dues nenes, l’Aina i la Catarina. Aquesta última viu a Porto, per això és una mica difícil portar-li en persona la Mona, però tot i això els seus padrins -l’Yves i jo- no hem fallat mai! Per això està correus, no? L’única cosa que em sap greu és no poder-li entregar una mona casolana, per raons obvies.
 
Amb l’Aina és diferent, tinc la sort de tenir-la ben a prop, encara que us haig de confessar que fer-li una mona és un xic difícil. Com ja us ha comentat la Moni en més d’un post, a Llàbiro no agraden molts els dolços -exceptuant ella!- així que és difícil d'encertar. Aquest any, quan li vaig preguntar a la meva princess de què la volia em va dir: “molt blanca i de Bola de drac”. Pensant en una proposta que al menys li cridés l’atenció vaig recordar que ella és fan de les galetes Oreo, així que s’em va acudir que, en comptes de fer una mona tradicional, podria fer una gran Oreo i almenys tenir una petita possibilitat de que la tastés. Per a la presentació, com podeu veure, vaig decidir no fer la capa de sobre amb galeta, ja que sinó no quedaria tan blanca com l’Aina desitjava i, per això, vaig optar per decorar-la d’aquesta manera. Només per veure els ulls de l’Aina quan la va veure ja va valer la pena fer-la! Estava encantada amb la seva Mona.
 
Les galetes Oreo tenen el seu orígen als EEUU. Són unes galetes tipus sandvitx compostes de dues galetes de xocolata negra y crema de vainilla i són molt sol·licitades, sobretot, pel públic més petit. Per això m’agradaria presentar aquesta recepta al concurs que ens porposa l’April’s Kitch, on ens ho posa molt i molt fàcil participar, ja que ens dóna un ventall molt ampli de possibilitats. Sabent que ella és una enamorada de la cuina americana he pensat que seria bona idea presentar aquest pastís d’Oreo tan especial. Espero que t’agradi Abril. Moltíssimes felicitats per aquests 3 anys de bloc i per estar sempre interactuant amb tots nosaltres! Vinga, a veure si us animeu a participar al seu concurs, teniu de temps fins el 15 d'abril i els regals són una passada. Mentrestant aneu a visitar el seu bloc, té receptes molt interessants.



Ingredients : 

500 ml de nata per muntar
1 iogurt grec
125 g de formatge tipus philadelphia
1 c/p d'essència de vainilla
200 g de sucre
200 g de galetes Oreo
100 g de mantega
6 làmines de gelatina
Galetes Oreo mini
Ous de xocolata blanca
Lacasitos
Xocolata per postres


Preparació:

Separem les galetes Oreo de la crema. Triturem les galetes, amb l'ajuda d'un robot, fins que quedi ben fi i barregem amb la mantega desfeta -1 minut al microones o al bany Maria-. Un cop tinguem una barreja homogènia fem la base del pastís col·locant la pasta en un motllo i assegurant-nos que quedi ben premsada, i la deixem refredar durant una hora a la nevera. 

En un bol posem el farcit de les galetes que hem utilitzat per la base, el iogurt grec, la nata, el formatge, el sucre i una cullerada de postres d'essència de vainilla i ho triturem amb l'ajuda d'un robot fins obtenir una barreja homogènia i sense grumolls. Posem la barreja en una cassola a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment és quan afegim 6 làmines de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim la crema al motllo on hem preparat la base i deixem que qualli durant un mínim de 5 hores, millor si la feu un dia abans.

Acabem decorant el pastís amb unes quantes galetes minis d'Oreo i uns ous de xocolata blanca que els haurem decorat amb unes galetes Oreo i uns Lacasitos enganxant-los amb una mica de xocolata per postres prèviament fosa. 

És recomanable treure-la uns minuts abans de servir per tenir una textura òptima.




diumenge, 7 d’abril del 2013

Panna cotta de maduixes, foie i festucs

Aquesta setmana no he estat massa bé de la panxa. Vaig tenir una gastrointeritis una mica punyetera i he estat a base de sopa de farigola i arròs blanc, una dieta una mica insípida, encara que us haig de confessar que tampoc tenia massa gana.

Per recuperar el temps perdut durant aquests dies, el cap de setmana ha sigut ben diferent -tot i que la meva panxa encara no està del tot bé-. El dissabte vam tenir una sorpresa molt especial, van venir la Inês i el Ricardo, els nostres amics de Porto, a Barcelona i vam anar a dinar de tapes a un gallec que ens agrada molt. Al vespre, vam convidar a uns quants amics al Bolet a sopar, així que ja us podeu imaginar que el meu cap no va parar ni un segon per veure quin menú faria. Només tenia clara una cosa, volia fer un sopar tipus pica-pica per dues raons. Per un costat, érem uns quants comensals amb gustos diferents, per un altre, un cop asseguts a taula ja no s'havia d'aixecar ningú a emplatar -a excepció de les postres-. 

Com tots sabeu, estem a la millor època de les maduixes. Quan veig al mercat una caixa a bon preu no m'hi puc resistir, així que al Bolet aquests dies sempre tenim aquest fruit tan saborós. Vaig pensar que seria bona idea fer uns petits xarrups on l'ingredient principal fos la maduixa, i aquí teniu el resultat, una panna cotta boníssima, on el contrast dolç-salat no deixa indiferent a ningú. Aquesta recepta va triomfar entre tots els convidats, i m'atreviria a dir que és la que més va agradar, però per si voleu saber-ho l'haureu de fer! Us animeu?


Ingredients (12 uts.): 

200 ml de nata 
50 ml de llet
3 fulles de gelatina
5 maduixots
1 c/s de sucre 
Foie micuit 
Festucs


Preparació:

En una cassola posem la nata, la llet, una cullerada sopera de sucre morè i els maduixots triturats, ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir, remenant de tant en tant. En aquest moment és quan afegim les fulles de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim en vasets tipus xarrup la panacota i la deixem quallar a la nevera durant un parell d’hores, com a mínim. A l’hora de servir, traiem uns minuts abans la panna cotta i decorem els vasets amb una mica de foie micuit esmicolat i uns festucs triturats.