Sempre junts III

Un 18 d'abril de fa 4 anys, mentre sonava ‪Tougher than the rest, en un paisatge immillorable,‬ et veia més nerviós de lo habitual. Tu que sempre intentes mantenir el tipus davant de qualsevol situació, vas fer que pels teus ulls comencessin a brotar llàgrimes de felicitat, unes llàgrimes que van aconseguir arribar al fons del meu cor i de la resta de convidats. 

Aquell dia vas fer realitat uns dels somnis que havia anhelat durant molt de temps; gaudir d'una celebració especial al costat de tots els nostres éssers estimats, amics o familiars, o quasi bé tots. Potser no hi van poder ser presents tots aquells que haguéssim desitjat, però tu vas fer possible, amb el teu somriure, que ells ens acompanyessin. 

Diuen que els somnis es poden fer realitat. Tu, dia a dia, em demostres que és possible. Segurament tenies raó i no feia falta que signéssim cap paper per certificar el nostre amor, però t'asseguro que em vas fer la dona més feliç del món.

Ja fa molts anys que estem junts, gairebé 13. Durant aquests anys hem fet moltíssimes coses: hem rigut, plorat, hem caigut i ens hem aixecat... Però per sobre de tot ens hem estimat i hem après que si fem les coses plegats tot és molt més fàcil. No sabem què ens té preparat el futur i ni tant sols si el nostre amor serà per sempre, però de moment no pensem en el futur, sinó seguim gaudint del present, Carpe diem!

Gràcies per fer possible que les meves utopies fossin les teves quimeres… T'estimo amor.