Tarta de Santiago

Sempre que viatgem ens agrada comprar alguna cosa de menjar pel Bolet. Ja sabeu que a casa tinc un parell de sibarites molt exigents, així que ens agrada fer àpats especials. Tant se val si tenim alguna ocasió especial o simplement celebrem que ha sortit el sol, no ens falten mai excuses per fer un bon àpat. Així que les nostres maletes sempre tornen carregades de menjar d’on sigui que vinguem. 


Fa un parell d’anys que, per temes laborals, he hagut de viatjar sovint a Galícia, així que cada cop que hi anava, si el temps m’ho permetia, tenia un encàrrec del Boletet: comprar una “tarta de Santiago”. Durant tot aquest temps he perdut el compte de pastissos i formatges de Tetilla que he comprat; això sí, un cop a casa, duren ben poc.

Fa molt temps que em rondava pel cap intentar fer la recepta. La xarxa n’està plena i, la veritat, és que em semblava que era una recepta fàcil, però per una cosa o una altra no m’havia decidit a fer-la. Potser perquè com viatjava sovint a Galícia, ja aprofitava i la comprava allí.

Doncs bé, com que últimament no puc viatjar i les meves visites a Galícia hauran d’esperar, vaig pensar que li donaria una alegria al Boletet si li feia un pastís de Santiago. La veritat és que us haig de confessar que no les tenia totes. Vaig pensar: a veure si és una recepta trampa? És massa senzilla perquè surti bé a la primera. Però no patiu, no és una recepta trampa. És un pastís molt senzill i ràpid de fer i que queda perfecte com a postres per a qualsevol dinar, ja sigui especial o no.

Perquè us quedi bé aquesta recepta, bàsicament, necessitareu ametlla molta de qualitat i una mica de paciència per fer la plantilla de la creu de Santiago. Però la xarxa està plena de plantilles i us serà fàcil fer-ne. El resultat ja el veieu a la foto.

Espero que us animeu a fer-la, veureu com el resultat no té res a envejar al que hagueu pogut tastar en alguna ocasió. Són unes postres molt senzilles i ràpides de fer i quedareu molt bé si les porteu a algun àpat amb gent, perquè tard o d’hora aquests tornaran i ens podrem retrobar, al voltant d’una taula, amb els nostres familiars i amics.


Ingredients:


4 ous

250 g de sucre

250 g d’ametlla molta

1 c/c de canyella en pols

La pell ratllada de 1/2 llimona

Orujo

Sucre de postres





Preparació:

En un bol posem l’ametlla molta, una cullerada de café de canyella en pols i la pell ratllada de llimona (només la part groga). Ho remenen tot fins que tots els ingredients estiguin ben barrejats i ho reservem. En un altre bol, posem el sucre i a poc a poc anem afegint els ous d’un en un i, amb l’ajuda d’unes barnilles metàl·liques manuals, fins obtenir una barreja que blanquegi una mica. En aquest moment afegim aquesta última barreja a l’altre bol que havíem reservat i, a poc a poc, amb l’ajuda d’una espàtula, incorporem tots els ingredients. Després, afegim un rajolí d’orujo, o un licor similar que us agradi, i ho acabem de remenar, sense fer força. Per últim, posem la barreja en un motllo, prèviament greixat, i ho cuinem al forn a 170º durant 25 minuts. Un cop transcorregut el temps de cocció, deixem refredar el pastís i el desemmotllem. Per a la presentació posarem una plantilla de la creu de Santiago sobre la base i empolsinarem amb el sucre de postres. 

Lemon pie

Durant tots aquests anys d’absència blocaire, el lemon pie s’ha convertit en un dels nostres pastissos preferits, però sobretot pel Boletet. Si anem a qualsevol lloc i en tenen, té clar que l’ha de tastar.

He fet diverses receptes, però no acabava de tenir una recepta que em convencés al 100%, sobretot de la base. Però vaig trobar un video al Youtube d’un bloc argentí i em va agradar la idea d’afegir una mica de licor a la base. En la recepta original afegien Limoncello; com que jo no en tenia vaig decidir afegir cachaça i suc de llima, que ja sabeu que al Bolet mai no n’hi falta. Durant tot aquest temps no hem perdut la nostra passió per les caipirinhes, és més, el Boletet és un fan incondicional d’aquesta beguda d’origen brasiler, amb la seva justa mesura és clar! No patiu.

Us haig de dir que el resulta del lemon pie és una combinació que personalment m’agrada molt. La combinació entre dolç i àcid fa que siguin unes postres excepcionals per a qualsevol ocasió. Això sí, us haig d’advertir que si voleu que aquest pastís tingui una bona consistència us recomano que el tingueu a la nevera i el serviu fred. Si pel contrari voleu que sigui molt cremós i que el lemon curd sigui més líquid, llavors serviu-lo a temperatura ambient. Els meus crítics culinaris ho tenen clar, prefereixen que el pastís se serveixi passant per la nevera. 

Espero que us agradi i us animeu a fer-lo! En aquesta època de confinament és una bona activitat per a fer en família o simplement per passar l’estona.





Ingredients massa:


300 g de galetes tipus Digestive

100 g de mantega

60 g de sucre glacé

60 ml de cachaça

1/2 llima

Ingredients farcit:

1 pot de lemon curd

2 clares d’ou

120 g de sucre

40 cl d’aigua mineral





Preparació:




En una bol afegim les galetes, tipus Digestive, i les esmicolem fins aconseguir una farina molt fina. A continuació afegim el sucre glacé, la mantega a temperatura ambient, la cachaça i el suc de la 1/2 llima i ho incorporem tot. Un cop tinguem tots els ingredients integrats, ho deixem refrendar a la nevera durant 10 minuts per poder treballar millor posteriorment la base. Transcorregut aquest temps, posem la massa obtinguda en un motlle, la repartim bé, la premsem i fem unes marques a la base amb l’ajuda d’una forquilla. La cuinem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 10 minuts. Un cop obtinguda la massa, la deixem refredar a la nevera, durant un mínim de dues hores. 

Per preparar la merenga, portem el sucre i l’aigua a una cassola i fem un almívar. L’hem de cuinar a foc mig durant uns 15 minuts, aproximadament, fins aconseguir que arribi a una temperatura d’uns 120º o una textura de xarop. Mentrestant muntem les clares d’ou amb l’ajuda d’unes barnilles elèctriques, i un cop tinguem l’almívar a punt, l’anem afegint a poc a poc, a les clares. Un cop integrats els ingredients, deixem que es barregin amb les barnilles elèctriques fins que el merenga estigui a temperatura ambient i el reservem.

Per muntar el pastís traiem la base de la nevera, afegim la crema de lemon curd, que prèviament teníem feta, i amb l’ajuda d’una espàtula fem que quedi una base homogènia. A continuació afegim la merenga amb una mànega pastissera i un cop estigui tota la base coberta, amb l’ajuda d’un bufador de cuina, torrem la merenga per aconseguir una presentació més rústica.

Pastís de prunes vermelles i espècies

Moltes vegades hem pogut llegir que l'esmorzar és un dels àpats més importants del dia. Segons diuen es deu a què després d'haver estat dormint i no haver ingerit cap aliment durant hores, el cos humà necessita activar-se amb l'ajuda d'un primer àpat complert. Però si us haig de ser sincera, a casa l'esmorzar és dels àpats que menys importància li donem, i no pas perquè no ens agradi o no el considerem prou important, sinó que entre setmana amb prou feines tenim temps per llevar-nos a primera hora, arreglar-nos, esmorzar alguna cosa ràpida, arreglar la casa, portar el petit a l'escola i anar a treballar. Així doncs entre setmana al Bolet no complim amb aquest àpat complert que ens ha de donar energia suficient per començar el dia. 

Però el cap de setmana és ben diferent! El divendres a la tarda, el Boletet i jo aprofitem per fer alguna cosa dolça per esmorzar dissabte i diumenge: un pastís, unes magdalenes, unes galetes, una melmelada… Tot depèn de la inspiració i, sobretot, del que el Boletet li ve de gust en aquell moment. Però últimament els pastissos s'han convertit en l'estrella del Boletet, i és que des de què la mama té la màquina màgica amb números, no ens podem resistir a fer una recepta d'un pastís esponjós amb menys de 10 minuts! 

La recepta d'avui porta prunes, i la combinació de les espècies, amb l'acidesa d'aquestes combina a la perfecció. És una recepta fantàstica per gaudir d'un bon esmorzar. Si a sobre ho podeu completar amb un suc de taronja recent espremut, un iogurt o una beguda calentona per rematar-ho ja és la bomba! Tant de bo tots els dies poguéssim gaudir dels esmorzars que fem el cap de setmana al Bolet, però mentre segueixi sent un xic mandrosa veig difícil sacrificar 20 minuts de son per esmorzar tranquil·lament entre setmana. 

I vosaltres? Sou dels que feu un bon esmorzar entre setmana o, com la família Bolet, només pareu la taula el cap de setmana? 

Ingredients: 

250 g de sucre morè

400 g de farina

125 ml d'oli de gira-sol

200 g de nata per muntar

100 ml de llet

3 ous

Essència de vainilla

5 pebres

Canyella

50 g de mantega

1 sobre de llevat tipus Royal

8 prunes vermelles madures

Sucre glacé

25 g de sucre llustre

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous i el sucre i batem fins obtenir una barreja escumosa. A continuació, afegim l'oli de gira-sol, la nata, unes gotes d'essència de vainilla i seguim barrejant fins obtenir una crema homogènia. Incorporem a poc a poc la farina i el llevat tamisats. Quan tinguem una barreja cremosa, afegim la llet, una mica de canyella en pols, un polsim de barreja de 5 pebres recent molts i ho incorporem. Posem les prunes tallades a un bol amb 100 ml d'aigua al microones durant 2 minuts, les traiem i les colem. Posem la massa en 1 motllo, prèviament untat amb oli, a continuació afegim els trossos de pruna, posem la mantega tallada a daus i empolsem generosament am sucre i una mica de canyella en pols i ho posem al forn durant 55 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar, a temperatura ambient i abans de servir tirem sucre glacé per sobre. 

Pastís de cervesa negra i crema de formatge

Aquest cap de setmana ha estat molt intens. Tot i tenir el dijous dia 1 festa, el divendres vaig treballar mentre el Boletet i l'Yves estaven de vacances. El dissabte, però vam tenir un dia ple d'activitats. Va ser l'aniversari d'un bon amic, el Francesc, i ens va convidar a tota la colla a una casa molt maca que els seus pares han rehabilitat a prop de Vilafranca per fer un dinar. Vam arribar sobre la una del migdia i, fins les 8, no vam tornar a Barcelona. Els nens s'ho van passar d'allò més bé, i els grans ni us ho explico, feia molt de temps que no estàvem tots els amics junts i vam aprofitar per posar-nos al dia. 

El Francesc és un fidel seguidor d'aquest bloc i, molt sovint, m'explica que fa receptes d'El món de juju i està molt orgullós dels resultats. De fet, l'última recepta que ha fet ha estat el pastís fresc de formatge i gerds. I tant la seva xicota, la Maria, com ell em van dir que van triomfar! Per això quan ens va convidar li vaig preguntar si volia que li fes un pastís. Ell, que és tot un senyor, em va dir que si no era massa feina que estaria encantat. 

Vaig estar molt de temps pensant quina recepta podia fer, el divendres ho vaig tenir clar. Un cop vaig plegar de treballar, el Boletet, l'Yves i jo vam anar a berenar a un local que ens agrada molt al nostre barri, es diu Tarannà i està al c/ Viladomat cantonada c/ Parlament. En aquest lloc sempre tenen pastissos casolans molt bons, i vam decidir tastar el de Guiness. Ens va agradar tant que quan vam sortir li vaig dir als meus nois: "ja sé quin pastís farem! El de cervesa negra". Així ho vam fer. El Boletet i jo ens vam posar a cuinar i en un tres i no-res ja teníem preparat el pastís pel nostre amic! Vam seguir la recepta de la Nigela Lawson, us haig de dir que és un encert. El resultat ja el podeu veure a la foto. Quan el vam tastar no hi va haver ningú a qui no li agradés, de fet tots em van demanar la recepta, així que aquí està! Us recomano fer-lo a tots aquells que no l'hagueu tastat mai. És un pastís molt esponjós amb aroma a cervesa i xocolata que combinen perfectament! 

A part d'aquest pastís, també vam fer un munt de galetes de Lacasitos pels més petits, encara que us haig de confessar que els grans també les van voler tastar, i van ser ideals per fer la sobretaula. Mentre els homes parlaven de la seva participació a les properes 24 hores de futbol de Sant Just, les noies estàvem xerrant de fer un taller de cuina… 

Ingredients base:

250 ml de cervesa negra

250 g de mantega

75 g cacau en pols

400 g de sucre

140 ml de nata líquida per muntar

250 g de farina

1 sobre de llevat tipus Royal

2 ous

Ingredients crema:

360 ml de nata per muntar

250 g de formatge cremós

150 g de sucre glacé

Preparació:

En una cassola, posem la cervesa i la mantega i anem remenant fins que es desfaci, en aquell moment apaguem el foc i la reservem. En un bol afegim el sucre, el llevat, el cacau i la farina i ho remenem fins obtenir una barreja homogènia. En un altre bol afegim els ous i la nata líquida i ho remenem amb l'ajuda d'unes barnilles manuals. A continuació afegim la mantega fossa i la cervesa i ho remenem. Per últim, afegim aquesta barreja al bol de la farina i ho remenem amb força fins integrar-ho tot. Com podreu veure quedarà una massa molt líquida, no patiu és normal. Afegim la massa en un motlle prèviament untat amb oli i ho coem durant 50 minuts al forn preescalfat a 180º. Mentrestant preparem la crema de formatge. Muntem la nata -assegureu-vos que estigui ben freda-, a continuació afegim el formatge cremós i el sucre i barregem a poc a poc fins obtenir una mescla homogènia. Un cop el pastís està fred, el decorem amb la crema de formatge. Us recomano posar el pastís a la nevera i un cop el voleu consumir el traieu uns 10 minuts abans.

Coca de iogurt amb xocolata i taronja

Hi ha algú que no estigui de vacances per Setmana Santa? Espero no ser l'única persona que està treballant! Per si de cas hi ha algú, avui us porto una recepta molt senzilla que és ideal per fer amb els més petits de la casa; així actualitzo el bloc, que ja fa dues setmanes que no ho faig, però es que entre la feina i els virus que he tingut m'ha estat impossible.

Qui no ha sentit mai a parlar de la coca de iogurt? Una recepta que ha anat passant de generació en generació i que accepta moltíssimes combinacions. La recepta original parteix d'un iogurt, normalment, partim de la base que té 125 g. S'agafa aquest, es buida el seu contingut en un bol i, a partir d'aquí, l'embàs es fa servir per prendre les mides de la resta d'ingredients. La fórmula que a mi m'han ensenyat és: 1 iogurt, +2 de sucre, +3 de farina, +1 d'oli, +una mica de llevat. Com podreu veure, en la recepta que us proposo avui les quantitats són les mateixes, però us les he posat en grams apart, per fer-la un xic més gustosa li he afegit una mica de canyella, xocolata i taronja confitada. En la recepta original no fa falta que se separin les clares dels rovells, però en el cas del Bolet hem optat per fer-ho així, ja que encara queda més esponjosa la recepta.

Com ja sabeu, aquest mes a Memòries d'una cuinera, us hem proposat fer una recepta tradicional molt senzilla. Nosaltres hem optat per fer-la dolça i ha estat el nostre esmorzar pel cap de setmana, però si algú de vosaltres s'anima a fer-la salada estarem encantats de posar-la al recull, només haureu de variar la proporció de sucre i afegir-hi una mica de sal. Ah! Us recomano que si opteu per fer-la substituïu l'oli de gira-sol per un d'oliva, ja que el gust encara serà més intens.

Espero que gaudiu molt d'aquest parèntesi de vacances. Padrins i padrines, no oblideu portar la Mona als vostres fillols el proper dilluns dia 21. Com a padrina que sóc de dues nenes guapíssimes ja en tinc una de preparada, ja que l'haig d'enviar per correus perquè ha de viatjar a Porto, i l'altre l'entregaré el mateix dilluns de Pasqua. Espero estar a l'alçada de la Mona de l'any passat, ja que a l'Aina li va encantar. No patiu que prometo ensenyar-vos-la. Fins la propera setmana!

Ingredients: 

375 g de farina per rebosteria

250 g de sucre

125 ml d'oli de gira-sol

3 ous -separem clares i rovells-

1 iogurt natural

50 g de perletes de xocolata

Canyella en pols

1 sobre de llevat Royal

Sucre glacé

Taronja confitada

El suc d'una taronja

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els rovells i el sucre en un bol i batem fins obtenir una barreja escumosa. A continuació, afegim l'oli de gira-sol i el iogurt i seguim barrejant. Incorporem a poc a poc la farina i el llevat tamisats. Quan tinguem una barreja cremosa, afegim el suc de taronja, una mica de canyella en pols i ho incorporem. Muntem les clares a punt de neu i un cop les tinguem amb una bona textura les afegim, amb compte, a la barreja anterior. Afegim les perletes de xocolata i remenem. Posem la massa en 1 motllo, prèviament untat amb oli, a continuació afegim els trossos de taronja confitada i empolsem generosament amb sucre i ho posem al forn durant 55 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar, a temperatura ambient i l'acabem decorant amb sucre glacé.

Pastís de poma

Fa uns dies, mentre preparava el dinar, el Boletet i l'Yves estaven mirant la televisió: Bé, segurament hauria de dir que ho intentaven, ja que no es posaven d'acord sobre el que volien veure, si les notícies o els dibuixos animats. En un moment de la discussió van decidir canviar de canal i veure què feien. Era dissabte i a un dels canals sortia un cuiner que estava fent un pastís enorme amb forma d'entrepà de cacauet, o alguna cosa similar, els hi va fer gràcia i ho van deixar. De tant en tant m'anaven cridant i em deien: "mirà això, no t'agrada?". Doncs, la veritat, us haig de confessar que no sóc massa fan dels pastissos amb fondant, tot i que trobo que hi ha veritables obres d'art. En un moment del programa, va sortir una senyora explicant que, per no perdre la seva casa, va fer un munt de pastissos de poma i els va vendre als seus amics, d'aquesta manera va poder recaptar diners perquè no la desnonessin. Ella va acudir al taller d'aquest mestre pastisser per demanar-li si li podia ensenyar a fer un altre tipus de pastís de poma i ell va accedir-hi de bon grat, ja que tots els beneficis de la venda d'aquest pastís anirien destinats a ajudar gent amb la mateixa situació.

Però… per què us explico tot això? Doncs perquè després de veure aquest programa -en realitat només vaig veure 5 minuts- em va semblar que el pastís de poma que havia fet era espectacular i tenia la pinta de ser el pastís més bo del món. Resumint -que ja m'estic enrotllant massa, oi?- a la tarda el Boletet i jo vam decidir que havíem de fer la nostra versió del millor pastís de poma que mai havíem tastat. Vam deduir més o menys els ingredients que podia portar aquell pastís -segurament al programa ho explicaven, però com estava fent el dinar no vaig estar massa atenta- i el resultat va ser fantàstic!!!! Tant és així que aquest superpastís que veieu a la foto ens el vàrem acabar en un parell de dies, i això que només som 3 al Bolet.

Espero que tots us animeu a fer-lo ben aviat, i si es així ja m'explicareu si estic exagerant o no!

Ingredients: 

300 g de farina per rebosteria

250 g de sucre

100 ml d'oli de gira-sol

50 g de mantega

3 ous

150 ml de llet

4 pomes golden

Canyella en pols

1 sobre de llevat Royal

Sucre vainillat 

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous i el sucre i batem fins obtenir una barreja escumosa. A continuació, afegim l'oli de gira-sol i seguim barrejant fins obtenir una crema homogènia. Incorporem a poc a poc la farina i el llevat tamisats. Quan tinguem una barreja cremosa, afegim la llet i una mica de canyella en pols i ho incorporem. Posem les pomes tallades a un bol amb 100 ml d'aigua al microones durant 2 minuts, les traiem i les colem. Posem la massa en 1 motllo, prèviament untat amb oli, a continuació afegim els trossos de poma, posem la mantega tallada a daus i empolsem generosament am sucre vainillat i una mica de canyella en pols i ho posem al forn durant 55 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar, a temperatura ambient. 

Pastís de remolatxa i xocolata

Ja fa temps que al Bolet hi ha un superfan dels pirates. La culpa de tot plegat la té el Peter Pan i el “Bacalao” del capità Garfi. El Boletet cada cop que veu calaveres té un somriure d’orella a orella i nosaltres estem encantats. Per això ja fa temps que al Bolet tenim una certa “obsessió” pels icones pirates. Tenim mitjons, samarretes, llibres, puzles, tovallons… i un munt de coses que no enumeraré per no avorrir-vos i que, gràcies al Tió, el pare Noel i Ses Majestats s’han vist incrementades. Us podeu creure que ja se sap la pel·lícula de memòria? Cada cop que la vèiem ell s’avança emocionat a explicar-nos què passarà.

A casa no ens agraden les joguines bèl·liques, però amb un pirata a casa és complicat. De moment no hem sucumbit a comprar cap tipus d’espasa ni pistola„ però voleu saber què utilitza ell? Doncs els estris de cuina de la mama! És molt divertit veure un combat al Bolet entre cullerots, barnilles i estalvis. Això sí, no mor mai ningú, sempre ens acabem fent petons.

Avui és un dia molt especial. Al Bolet celebrem el “sant” de l’Àitor i, per això, ha de tenir un bon pastís. Quan li vaig preguntar de què el volia ho va tenir clar: de “cococlata”. Feia molt temps que tenia ganes de fer un Red velvet, sense utilitzar colorants artificials. Vaig llegir en algun lloc que originàriament aquest tipus de pastís es feia amb remolatxa cuita i xocolata. El resultat no va ser l’esperat. Tot i que el sabor és boníssim, el color és marró. Els que em coneixeu sabeu que no em dono fàcilment per vençuda, i trobaré la fórmula perfecte per fer un pastís vermell natural, encara que hauré de seguir experimentant -o seguir alguna recepta, si veig que no m’en surto-. No volia deixar de publicar aquesta recepta perquè, tot i no aconseguir el color vermell natural, és molt bo! Hauríeu d’haver vist el Boletet mentre li he fet la sessió de fotos, anava passant el dit per la crema de formatge i anava pispant maduixes. Estava realment content de tenir una illa pirata per ell sol! La sorpresa ha estat quan hem fet el tall i ha vist que l’interior era de xocolata...

Moltíssimes felicitats pirata Cocolata, avui el papa i jo estem encantats d’haver aconseguit, un cop més, fer brillar els teus ulls d’alegria, esperem poder-ho aconseguir durant molts més cops…

Ingredients base: 

1 iogurt grec

300 g de farina per rebosteria

175 g de sucre

50 g de mantega

3 ous

150 ml de llet

70 g de xocolata negre

1 remolatxa

1 sobre de llevat Royal

Essència de vainilla

Ingredients decoració: 

1 pot de melmelada de gerds

250 g de Mascarpone

250 g de formatge Quark

100 g de sucre glacé

Essència de vainilla

Maduixes macerades en vinagre

Gerds

100 g de coco ratllat

Petazetas recoberts de xocolata

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous i el sucre i batem fins obtenir una barreja escumosa. A continuació, afegim la mantega desfeta i el iogurt i seguim barrejant fins obtenir una crema homogènia. Incorporem a poc a poc la farina i el llevat tamisades i, per últim, quan tinguem una barreja cremosa, afegim la remolatxa que prèviament haurem bullit i triturat, la xocolata desfeta i un bon raig d'essència de vainilla. Posem la massa a un motllo prèviament untat amb oli i ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. A un bol posem el Mascarpone i el  Quark, el sucre glacé i l’essència de vainilla, ho barregem i ho deixem a la nevera durant 10 minuts. Tallem la base del pastís en dues parts, ho farcim amb la melmelada de maduixes i cobrim la base amb la crema de formatge i vainilla. Acabem decorant amb unes quantes maduixes, macerades la nit abans amb una mica de vinagre de Mòdena i sucre, uns gerds, Petazetas recoberts de xocolata i un bob grapat de coco ratllat. Us recomano tenir-lo un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.

Pastís de xocolata i taronja

Fa uns dies vam fer un sopar al Bolet amb uns grans amics i possibles consogres, la Tania i el Jose. Aprofitant que feia molt que no ens veiem i sabent que les nostres sobretaules s'allarguen molt vaig pensar que havia de fer unes postres contundents i llamineres per poder-les gaudir amb unes bones caipirinhes!

Vaig estar dubtant de què podia fer el pastís, però el Boletet ho va tenir clar. "Àitor, de què podem fer el pastís?", i ell tot content i segur de si mateix va dir "de totolata mama!!!". Així que, com a fan nº 1 del Boletet i mama obedient, vaig decidir fer un bon pastís de xocolata. El resultat va ser d'escàndol! Us recomano que el feu, perquè si us agrada la xocolata aquest és perfecte, esponjós, amb aroma i ideal pels xocoaddictes, a més es conserva perfectament durant uns quants dies.

Ara que s'acosten les festes de Nadal i tots tenim molts àpats calòrics pel mig, és un bon moment per anar prenent nota pel nostres menús, i tot i que les sobretaules es fan amb torrons, neules i altres dolços típics, no està de més fer un bon pastís, no? A aquesta època de l'any crec que ningú compta les calories, oi?

Espero que acabeu de passar un bon cap de setmana i que demà comenceu la setmana amb molta energia, així que tothom a agafar un tall d'aquest pastís per començar el dia amb un bon somriure.

Ingredients base: 

125 ml de nata

500 g de farina per rebosteria

300 g de sucre

100 g de mantega

4 ous

1 taronja

50 ml de llet

Rom

1 sobre de llevat Royal

300 g de xocolata negra per a postres

Ingredients cobertura: 

250 g de xocolata fondant

50 g de sucre morè

225 g de mantega

5 cullerades soperes de llet evaporada

1 c/c d'essència de vainilla

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, el sucre i la mantega fosa en un bol i ho barregem fins que ens quedi una mescla un xic escumosa. Seguidament afegim la nata i tamisem la farina mesclada amb el llevat, i ho barregem a poc a poc. Rentem la taronja, ratllem la pela, exprimim el suc i ho afegim a la barreja anterior juntament amb un raig de rom i la xocolata per postres desfeta. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Ho posem al forn durant 55 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. Mentrestant, podem fer la cobertura de xocolata. En una cassola posem la xocolata, el sucre, la mantega, la llet evaporada i l'essència de vainilla, ho posem a foc lent fins que estigui tot fos i anem remenant per evitar que es cremi. Un cop tinguem una crema fina, la retirem del foc i la posem en un bol que deixem refredar al congelador durant 10 minuts. Per fer el muntatge del pastís cobrim la base amb la cobertura de xocolata. Si ho desitgeu, també podeu posar la crema de xocolata al interior del pastís.

Pastís de les Carmelites descalces

En aquesta vida tots, qui més i qui menys, tots tenim les nostres petites supersticions. Pel que fa a mi no és que em consideri supersticiosa 100%, però haig de reconèixer que hi ha certes coses que em fan respecte i prefereixo no passar-les per alt, com per exemple, cada cop que veig passar davant meu un cotxe de morts intento tocar fusta. Quan he tingut alguna entrevista laboral, o he hagut d’anar al metge perquè hi havia alguna cosa que no estava massa clara, sempre m’he posat la meva polsera de la sort –i de moment mai m’ha fallat-. De Brasil vàrem venir carregats de polseretes do Senhor do Bomfim –tot i que la primera que vaig dur me la va regalar la meva estimada Inês-, i no sé si és perquè els desitjos que demano no són impossibles, però de moment tots s’han complert. I us podria seguir enumerant alguna que altra mania, però no us vull avorrir amb el tema, si de cas ja m’anireu explicant les vostres als comentaris!

Fa unes setmanes vaig conèixer a l’Eva d’el cullerot Festuc i la seva família, tots encantadors, i qui sap potser algun dia som família, ja que hauríeu d’haver vist com el Boletet mirava a la Carlota, un bombonet de només 6 mesos, mentres compartia jocs i complicitat amb en Jan -el fan número 1 d'en Mic-.

Ja ho hem comentat en algun que altre post, però el més gratificant de tenir aquest bloc és poder conèixer, tan virtual com físicament, les persones que hi ha al darrere d’altres blocs o comentaris. Darrere de cada comentari hi ha una persona que inverteix uns minuts per valorar el que estàs fent, i per mi això és molt important.

En aquesta trobada l’Eva em tenia preparada una petita sorpresa: un potet amb un “monstre”. Resulta que la seva germana havia fet el famós pastís de les Carmelites descalces; potser l'heu vist en altres blocs o n'heu sentit a parlar. Es tracte d’una massa mare que va passant de mà en mà. L'objectiu és portar salut i sort a qui la rep. Doncs bé, l’Eva em va explicar el que havia de fer i jo tota contenta m’ho vaig prendre al peu de la lletra. Vaig cuidar el meu petit monstre durant 10 dies i finalment, amb l’ajuda inestimable del meu Boletet, vam fer el pastís. Un pastís flonjo i molt esponjós el qual va fer que durant uns dies anéssim a treballar amb molta energia. Evidentment ja he repartit 3 gots –i m’hagués agradat regalar-ne uns quants més- així que espero que la cadena no es trenqui i que aquelles persones que ho han rebut tinguin molta sort i salut!

Moltíssimes gràcies Eva per haver pensat en mi! De moment sembla que de bona sort i salut no ens en falta, i espero que duri molt de temps!

Ingredients:

1 got de massa mare

3 gots de sucre

4 gots de farina

2 gots de llet

1 got d’oli

1 sobre de llevat tipus Royal

2 ous

1 poma

1 polsim de sal

1 polsim de canyella

Preparació:

És aconsellable no utilitzar batedora elèctrica ni nevera segons marca la tradició.

Dia 1: A un bol gran s’aboca el contingut del got rebut i s’afegeix un got de sucre, un altre de farina i no es barreja. 

Dia 2: Es barreja tot amb una cullera. 

Dies 3 i 4: No es toca. 

Dia 5: S’afegeix un got de sucre, un altre de llet, un altre de farina i no es barreja. 

Dia 6: Es barreja tot. 

Dies 7, 8 i 9: No es toca. 

Dia 10: Se separen de la massa 3 gots que es donen a tres persones a les que desitgem salut i sort. A la massa que queda li afegim: 2 gots de farina, 1 got d’oli, 1 got de sucre, 1 got de llet, 1 sobre de llevat tipus Royal, 2 ous, una poma tallada a daus petits, un polsim de sal i un polsim de canyella. Es barreja tot i ho posem dins un motlle untat prèviament amb oli. El posem al forn durant 45 minuts a 180º.

Pastís de xocolata i crema de llima amb menta

Aquest cap de setmana ha estat molt i molt especial. Voleu saber per què? Doncs el Boletet s’ha fet un home! L’Elisenda, la seva mestra, ens va proposar fa uns dies si volíem animar-nos a treure-li els bolquers. Encara és un xic petit -fins el dia 26 no farà els dos anys-, però ens va dir que el veia prou capacitat per fer-ho. L’Yves i jo confiem plenament amb ella, així que no ho vàrem dubtar ni un segon, i aquest cap de setmana ha estat l’escollit.

Dissabte al matí ens vàrem llevar molt emocionats, i li vam dir al Boletet que era hora de canviar els bolquers per calçotets. Ell estava emocionat, i veia que seria una festa. Vam fer algunes visites a l’orinal -que, per cert, és súper fashion! I tot gràcies a la família Llàbiro-, però sense cap èxit. De cop i volta, mentre jugava a futbol al passadís amb el papa, el primer pipi es va escapar. Ell es va quedar tot parat, però li vàrem dir que no passava res. La segona vegada ja no vam tenir tanta sort i, quan es va fer pipi a sobre, va ser un drama. Ell és molt sentit i no parava de plorar, l’Yves i jo l’intentàvem consolar, però sense cap èxit.

El passat dia 4 va ser l’aniversari de la Loles i, aprofitant que la Bàrbara i l’Alain estaven a Barcelona, vam decidir que era bona idea fer-li un sopar sorpresa amb tots els fills. Amb l’Yves vam pensar que podíem passar tot el dia a casa seva i així el Boletet podia jugar una estona a la piscina. El tema dels pipis va anar millorant, i tot va ser gràcies a la Loles i la Bàrbara, que el van convèncer de què no s’estava tan malament a l'orinal. Al final, el primer dia vam aconseguir que la meitat de pipis es fessin a dins i l’altra meitat fora. Però, en canvi, el diumenge tot va anar com una seda i el Boletet va fer diana en totes les ocasions  -només va haver una petita fuita d’unes gotetes-. Ja us podeu imaginar la festa que va ser el Bolet, l’Yves i jo cridàvem i saltàvem com a bojos i clar, el Boletet a poc a poc s’anava creixent i estava molt orgullós de fer pipi a l'orinal. Ara només queda que superem aquesta setmana i ell sigui conscient que no és un joc i que ho porti bé, però crec que entre tots ho aconseguirem.

Aprofitant que fèiem el sopar sorpresa per a la Loles em vaig oferir per fer-li el pastís. No sabia ben bé de què fer-lo, però finalment em vaig decantar per una base de xocolata i una crema ben fresca de llima. La idea era molt bona -o això pensava jo-, però vaig cometre un error molt gran: fer la crema el mateix dissabte. Què va passar? Doncs que la crema estava massa líquida i no vaig poder acabar el pastís. Com que anàvem a passar el dia fora li vaig comentar a l’Yves que en un parell d’hores podíem tornar i l’acabaria. Així ho vam fer, però no va ser suficient, quan vaig muntar la nata no estava freda i no va quedar amb la textura correcte. Finalment, vaig haver de deixar el pastís a la nevera, perquè quallés, i vam haver d’anar a comprar-ne un d’emergència. Quin disgust vaig tenir, no només perquè la Loles no tindria un pastís fet per mi -que sé que li agrada molt!-, sinó pel que vam haver de pagar. Heu comprat últimament algun pastís a una pastisseria? Quan em van dir el preu em vaig quedar blanca... però no podia ser que la meva supersogre no tingués pastís, així que el vam comprar.

El pastís, finalment, va quallar i diumenge al matí ens va servir per poder esmorzar i començar el dia plens d’energia, almenys vaig poder comprovar que la meva idea era bona, aixó sí, us asseguro que la propera vegada que vulgui fer una cobertura similar, la faré el dia abans!


Ingredients base:

375 g de farina de rebosteria
1 sobre de llevat Royal
3 ous -separant clares i rovells-
200 ml de llet
50 ml de rom
250 g de sucre
125 g de mantega
Essència d’ametlla
250 g de xocolata per a postres



Ingredients cobertura:

250 g de formatges cremós tipus Philadelphia
500 g de nata per muntar
1 llima
150 g de sucre
Fulles de Menta fresca


Preparació:

A un bol batem els rovells d'ou, el sucre i la mantega desfeta fins obtenir una mescla escumosa. A continuació, afegim a poc a poc la farina i el llevat tamissats i tot seguit la llet i el rom. Desfem la xocolata durant 1 minut al microones o al bany Maria. Un cop tinguem una xocolata cremosa l’afegim a la mescla i afegim l'essència d’ametlla i les clares d'ou muntades a punt de neu i ho incorporem a poc a poc amb moviments envolvents. Untem un motllo amb una mica d'oli, afegim el preparat de la base i ho posem al forn a 180º durant 50 minuts. Mentrestant podem anar preparant la cobertura. Muntem la nata –és important que estigui freda per evitar que no qualli-, afegim el sucre, el suc de la llima i unes fulles de menta tallades a trossets molt petits, i ho incorporem pausadament per evitar desfer la crema. Ho deixem refredar a la nevera un mínim de dues hores –encara que us aconsello fer-ho el dia anterior-. Per fer el muntatge del pastís partim la base en dues parts. Farcim la base amb la crema i cobrim el pastís amb la resta de crema de formatge i llima. Per acabar, decorem el pastís amb uns talls de llima i unes fulles de menta.


 

La Mona II

Aquest any el dia de la Mona ha estat una mica diferent. Havíem quedat amb la família Llàbiro per portar-li, com mana la tradició, la mona a l'Aina, una de les meves filloles -sí, sí, en tinc dues! Però una viu a Oporto i la mona que li enviem és de "lliure interpretació"-. El problema que vam tenir però, va ser l'aparició d'un virus intestinal, aquest ens va fer boicot i va evitar que ens desplacéssim fins al poble on havíem quedat. Sort del Boletet, que s'ha fet càrrec dels seus papis com un homenet! Us podeu creure que estàvem l'Yves, el Boletet i jo estirats al sofà -en realitat no sé si els papis arribàvem a ser un- i ell ens anava mimant? I només té 19 mesos! Si és que tenim un nen que val tot l'or del món.

Doncs bé, al final ahir a última hora, com a bona padrina, no vaig voler que l'Aina es quedés sense mona. Així que ens vam vestir i li vam portar. Ella es va posar molt contenta perquè era del detectiu Conan, un dels seus dibuixos preferits, tal i com ella desitjava. 

Quan pensava quina Mona fer, tenia clar que portaria un ou ben gran de xocolata blanca i d'altres de petits, perquè la meva princess resulta que no li agraden els dolços. Vaig optar per una base de iogurt, farcida de melmelada de mores i una crema a base de mascarpone i xocolata blanca, amb un toc d'aigua de roses, perquè tingués un sabor un xic diferent. A casa sempre ens ha agradat molt la típica mona de mantega -la Sara-, però ja sabeu que no sóc massa fan de la mantega, així que he decidit fer una versió d'un dels clàssics. 

Mentre estava preparant aquest post, l'Aina m'ha trucat per dir-me que li havia encantat la mona, que era boníssima! Jo, tota innocent, li dic: "Aina, no fa falta que diguis que t'agrada, que a tu no t'agraden els dolços, jo t'estimaré igual nina…".  I ella m'ha dit: "De veritat titi! És el millor pastís que he tastat mai!". Doncs si vosaltres voleu saber si és bo, us animo a que el feu! Al Bolet, quan ens posem bé de la panxa, us asseguro que el tornarem a fer...

Per cert, amb aquesta mona participem a Els reptes de l'Annie, on cada mes proposa un nou repte per als cuiners més petits de la casa, però aquest mes, i sense que serveixi de precedent, ens deixa participar a tots aquells que li vulguem ensenyar la nostra mona! Annie, espero que t'agradi tant com a l'Aina i que tots aquells que hagueu fet una us animeu a enviar-li.

Ingredients base: 

1 iogurt natural

375 g de farina per rebosteria

250 g de sucre

50 g d’oli

50 g de llet

3 ous

1 sobre de llevat Royal

Ingredients decoració: 

1 pot de melmelada de mores

500 g de Mascarpone

250 g de cobertura de xocolata blanca

Aigua de Roses

300 g d’ametlla filetejada

300 g de crocant d'ametlla

Sucre glacé

Ous de xocolata

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, el iogurt, l’oli i el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. En un bol posem el Mascarpone, el sucre glacé i la cobertura de xocolata, prèviament desfeta, ho barregem, afegim una mica d'aigua de roses i ho deixem a la nevera durant 10 minuts. Tallem la base del pastís en dues parts, ho farcim amb la melmelada de mores i cobrim la base amb la crema de Mascarpone i xocolata. Cobrim el pastís amb l’ametlla filetejada, i el crocant, tirem sucre glacé tamisat i decorem amb els ous i els ninots. Us recomano tenir-lo un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.

Pastís de xocolata i llimona

No fa falta que us digui que sóc una apassionada de la xocolata i del mascarpone, oi? Si fem un repàs dels últims pastissos publicats, podem veure que aquests ingredients hi són presents.

Pel dinar del sant de l'Àitor, volia fer un pastís diferent, sobretot en quant a la cobertura. Feia temps que tenia pendent fer una recepta del llibre Paso a paso repostería y panadería, on la cobertura que sortia a la fotografia em semblava espectacular. No m'agrada cuinar amb mantega, però aquest cop no em quedava més remei que seguir al peu de la lletra la recepta de cobertura,  per primer cop en molt temps vaig preparar els ingredients per fer la cobertura i sort que ho vaig fer, perquè va resultar ser deliciosa! Tot i la mantega que porta, us asseguro que el sabor és molt suau i gens empallegós. 

El pastís va agradar a tothom, petits, grans i fins i tot al Monstre culinari, l'Yves. Però el que més va agradar al homenatjat sabeu que va ser? Doncs sí, l'espelma que vam posar per bufar. No és costum bufar espelmes al sant, de fet fins ara no ho havíem fet mai, però es que el nostre Boletet sent veritable passió per apagar-les! I més si té els Llabironets a prop! I pel que he llegit no es l'únic. Ahir quan llegia l'entrada del pastís d'aniversari de l'Eva d'El cullerot festuc em va aparèixer un somriure d'orella a orella quan vaig llegir que el Jan, el seu bombó, estava fent la migdiada mentre ella bufava les espelmes del pastís. Quan es va llevar, la seva mama va decidir preparar-li un trosset de pastís amb una espelma perquè la bufés… i estic convençuda que els que teniu petits podreu explicar un munt d'anècdotes similars, o no? I és que costa tan poquet fer feliç a un nen…

Mentre aneu recordant les anècdotes dels vostres petits, us convido a un tall de pastís, a veure si us agrada i no en deixeu ni una engruna! 

Ingredients base: 

1 iogurt de llimona

3 m/i de farina per rebosteria

2 m/i de sucre

½ m/i d’oli

3 ous

1 llimona 

50 ml de llet

Rom

1 sobre de llevat Royal

250 g de xocolata fondant

* m/i = mida de iogurt 

Ingredients farcit: 

500 g de Mascarpone

100 g de sucre glacé

1 llimona

Ingredients cobertura: 

250 g de xocolata fondant

50 g de sucre morè

225 g de mantega

5 cullerades soperes de llet evaporada

1 c/c d'essència de vainilla

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, el iogurt, l’oli i el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament rentem la llimona, ratllem la pela, exprimim el suc i ho afegim a la barreja anterior juntament amb un raig de rom i la xocolata fondant desfeta. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. Per fer el farcit posem en un bol  el mascarpone, el sucre glacé, el suc de la llimona i la seva pell ratllada, ho barregem i ho deixem a la nevera durant un mínim de 30 minuts. Mentrestant, podem fer la cobertura de xocolata. En una cassola posem la xocolata, el sucre, la mantega, la llet evaporada i l'essència de vainilla, ho posem a foc lent fins que estigui tot fos i anem remenant per evitar que es cremi. Un cop tinguem una crema fina, la retirem del foc i la posem en un bol que deixem refredar al congelador durant 10 minuts. Per fer el muntatge del pastís, tallem la base en dues parts, ho farcim amb la crema de llimona i cobrim la base amb la cobertura de xocolata. Acabem decorant el pastís amb uns talls de llimona i unes fulles de menta. Us recomano tenir el pastís un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.