Torrada amb escalivada i botifarra negra

Últimament sembla que tinc el bloc un xic abandonat, però us asseguro que no és la meva intenció ni molt menys. Sabeu que fa un temps m'havia proposat publicar un cop a la setmana, però aquestes últimes setmanes el temps ha passat volant i sense adonar-me ha passat més del que m'agradaria entre publicacions, i tot es degut a la feina. No se si us heu adonat, però sembla que a la que s'acosta Nadal el món s'hagi d'acabar i tothom ho vol tot per abans de festes o, almenys, sembla que ho haguem de deixar tot un xic més lligat.

Així doncs us haig de confessar que últimament els caps de setmana no em ve massa de gust cuinar plats molt elaborants, així doncs amb el meu súper ajudant, el Boletet, solem fer àpats lleugers, ràpids i complerts per poder gaudir un xic més del temps que tenim per passar plegats.

Crec que en algun altre post ja us havia comentat que l'escalivada és una recepta comodí que mai falta al Bolet. Tant l'Yves com jo en som molt fans, i no fa falta que us digui que el Boletet també s'ha sumat al grup, oi?. És una recepta senzilla que la podem fer al forn, al foc o fins i tot al microones si no disposem de molt de temps, i us asseguro que és ideal per improvisar un bon plat. Per això aquest mes a Memòries d'una cuinera us hem proposat fer una recepta amb escalivada, un plat típic que és molt versàtil i us permet molt joc a la cuina. Ja tenim unes quantes receptes i us animem a que ens en deixeu les vostres propostes per poder fer un bon recull, recordeu que teniu de temps fins el proper dia 28, vinga que us queda molt poquet!

Espero que us agradi aquesta torrada que avui us proposo. Si us animeu a fer-la estic convençuda que la combinació de dolç i salat us agradarà i a part és ideal per acompanyar-la d'un bona copa de vi. No us sembla que pot ser una bona manera d'obrir la gana per aquests àpats que ens esperen? Espero que us animeu a fer-la, al Bolet ens va encantar!

Ingredients (6 uts.):

1 pebrot escalivat

1 albergínia escalivada

1/2 botifarra negra amb ceba

Pa de sèsam

Tomàquet de branca per sucar

Oli d'oliva verge

Formatge de cabra de rulo

Camagrocs deshidratats

Sucre

Preparació:

agafem el pa i fem llesques d'un centímetre de gruix, aproximadament. A continuació suquem el tomàquet i tirem un bon raig d'oliva. Posem una base de pebrot i albergínia escalivada. A continuació marquem a la graella uns talls de botifarra i els col·loquem a sobre de la torrada juntament amb un tall de formatge de cabra. Per últim tirem un polsim de sucre per sobre del formatge i amb l'ajuda d'un bufador el caramel·litzem. Acabem decorant amb uns quants camagrocs esmicolats. 

Pa

Aquest mes, a Memòries d'una cuinera us hem proposat fer pa. De sobres sabeu tots els que seguiu aquest bloc que no és una de les coses que m'agrada més fer a la cuina. Molts sou els que dieu que us encanta fer pa a casa perquè us relaxa, doncs bé us haig de dir que a mi em passa tot el contrari, m'estressa molt. Només amb el temps de repòs que ha d'estar per tenir un bon resultat em fa perdre la paciència, però haig de reconèixer que el resultat, de moment, és bo.

Aquest cop he optat per fer una recepta del Xavier Barriga, estic convençuda que si hagués seguit al peu de la lletra totes les instruccions segur que el pa hagués quedat molt millor, però no em puc pas queixar. Dels passos que ell indicava a la recepta vaig oblidar posar una cassola al forn amb uns draps humits per crear vapor i suposo que per això no vaig obtenir una crosta cruixent, però al Bolet, que som poc panarres, vam quedar bastant contents amb el pa que vam fer el Boletet i jo. A més, us haig de dir que talladet a llesques i torrat encara és més bo.

Aquest mes estem rebent moltes receptes de pa, sembla que aquest cop hem encertat amb la nova proposta. Per a tots aquells que encara no us hagueu decidit a aportar la vostra recepta, us recordem que teniu fins el proper dia 28 per deixar-nos l'enllaç de la vostra recepta al bloc de Memòries d'una cuinera. Moltíssimes gràcies, un cop més, a tots aquells que feu possible que mes a mes fem un bon recull de receptes. 

Ingredients per a 2 uts.: 

500 g de farina 

10 g de sal

300 ml d'aigua

5 g de llevat fresc

Preparació:

En un bol afegim la farina, la sal i l'aigua i amassem uns minuts, finalment incorporem el llevat fresc. Deixem reposar la massa en un bol de plàstic tapada amb un drap de cuina durant 30 minuts. Un cop transcorregut aquest temps dividim la massa en dues parts i les deixem reposar durant 15 minuts més en una base enfarinada i tapades amb un drap de cuina. Els hi donem forma a les dues barres i les deixem reposar durant 90 minuts més tapades amb un drap. Un cop transcorregut aquest temps posem al forn les dues barres i les coem a 200º durant 15 minuts aproximadament. Finalment, les deixem refredar a temperatura ambient.

Sandvitxos de pollastre al curri

Aquest cap de setmana, per fi, la família Bolet hem pogut gaudir d'uns dies de platja. No sé si us passa el mateix, però a nosaltres ens encanta gaudir d'una estona de sol. Haig de confessar que l'Yves i l'Àitor estarien tota l'estona a l'aigua, en canvi jo sóc més de sec, si l'aigua no està a 40º no entro! Sóc fredolica de mena.

Doncs bé, aquest cap de setmana hem pogut gaudir d'uns dies fantàstics de sol i l'aigua no estava gens malament, tant és així que m'he atrevit a remullar-me una mica.

Apart de fer molts castells i forats a la sorra -de fet, crec que la propera vegada l'Ajuntament del poble ens vetarà l'entrada-, l'Àitor ha aprofitat per seguir practicant per ser un futur campió olímpic de natació. Però no us penseu que és l'única disciplina que li agrada, ja que aquest cap de setmana ha esta practicant amb la raqueta i no volia fer una altra cosa que jugar a pales amb el seu papa! Ha estat molt divertit i, tot i no encertar ni una pilota, ell ha estat el nen més feliç del món. 

Després de tanta activitat, com podeu comprendre, els meus nois estaven afamats. Per no perdre ni un minut cuinant i no fer un menjar massa pesat -per poder tornar aviat a l'aigua sense patir un tall de digestió-, vaig pensar que uns bons sandvitxos serien un bo menú. Ràpids, lleugers i boníssims, què més podem demanar per un menú d'estiu?

Aquest mes, a Memòries d'una cuinera, us hem proposat fer sandvitxos. Sou molts els que ja heu començat a enviar-nos les vostres propostes i encara teniu temps per presentar les vostres receptes. De moment, us deixo amb la meva aportació, espero que us agradi i us animi a participar! Molstíssimes gràcies a tots els que feu possible que cada mes us fem una nova proposta, recordeu que teniu de temps fins el proper dia 28 per deixar-nos els vostres enllaços al bloc. Si no teniu bloc ens podeu enviar un e-mail.

Ingredients per a 4 uts.: 

4 panets

1 pit de pollastre

100 g de formatge feta

Tomàquets secs en oli 

Ruca

Pipes pelades

Curri

Sal

Pebre

Oli d'oliva

Preparació:

En una paella posem un raig d'oli, quan estigui ben calent, afegim el pit de pollastre tallat a daus, prèviament salpebrat i condimentat amb un bon polsim de curri, El deixem uns minuts fins que estigui daurat i el reservem. Obrim els panets per la meitat, posem un grapat de ruca, una mica de pit del pollastre que hem reservat, el formatge feta esmicolat, els tomàquets secs tallats a trossets i una mica de pipes, acabem tirant un bon raig d'oli d'oliva i tapem amb l'altre meitat de pa. Si ho desitgeu us el podeu menjar directament i sinó el podeu posar a la nevera abans de consumir.

Els panets de la Moni

Si hi ha un adjectiu que descrigui bé a la Moni és, sens dubte, panarra. Li agrada tant el pa que seria capaç d'alimentar-se a base de pa i algun petit complement, com per exemple l'oli, la sal o la xocolata. La culpa la té la nostra mare, que després de dinar sempre es reservava un tallet de pa per acompanyar el cafè.

Doncs bé, aquesta panarra que m'estimo tant, no només perquè és la meva germana -que això ja ho sabeu-, sinó perquè a més és la meva amiga, confident i còmplice… Avui fa anys! Així que la Paula de Bon Tiberi i jo hem decidit felicitar-la de la millor manera que sabem, cuinant. I quina recepta hem escollit? Doncs els últims panets que ha publicat al bloc. Sí, sí, al món de juju també hi ha un petit espai pel pa!!! No és que no ens agradi, però porta massa feina entre un procés i un altre i no tinc massa paciència, però la Moni s'ho val així, doncs aquí tens els teus panets, que per cert són els millors que he tastat mai! I a més a més he seguit al peu de la lletra la teva recepta.

Gaudeix molt d'aquest dia tant especial amb tota la família Llàbiro i aprofita cada instant, qui sap, potser avui pot ser un gran dia! El teu petit pirata, l'Yves i jo et desitgem moltíssimes felicitats i t'enviem molts petons, encara que amb una mica de sort en unes quantes hores et felicitem en persona… Per molts anys, sister!

Ingredients:

680 g de farina de força

30 g de llevat fresc de forner

10 g de sal

100 g de sucre morè

80 g de margarina vegetal

1 ou

175 ml de llet

175 ml d’aigua

Preparació:

En un bol barregem la farina, el llevat dissolt amb una mica d'aigua, la sal, el sucre i la margarina a temperatura ambient i ho remenem amb l'ajuda d'una cullera de fusta o similar. A continuació, barregem l’aigua amb la llet, a temperatura ambient, i ho anem incorporant a la barreja anterior, a poc a poc, segons demani la massa. Quan estigui la massa preparada la posem en una superfície enfarinada i la treballem durant uns 15 minuts aproximadament. La passem a un recipient enfarinat i la deixem fins que dobli el seu volum, una hora aproximadament.  Un cop transcorregut aquest temps agafem la massa, la desgasifiquem (treure l’aire aixafant-la amb la mà) i la treballem. Partim la massa per la meitat i anem fent meitats -de les meitats- fins que ens quedin de la mida que volem. Fem boles i les posem a una safata coberta amb paper sulfuritzat i ho cobrim amb un drap i ho deixem reposar fins que dobli el seu volum.

Escalfem el forn a 210º i posem els panets fins que estiguin daurats, tardaran uns 10 minuts aproximadament. Finalment els traiem i els deixem refredar sobre una reixeta. Si els voleu consumir tebis no hi ha cap problema, estan molt bons.

Focaccia d'orenga i romaní

Fa molts dies que em venia de gust fer una focaccia, tot i saber que havia d'esperar a que llevés no em podia resistir a menjar-me un trosset d'aquest tipus de pa que tants bon records em porta. Quan estudiava a Milà acostumava a anar a un "panífico" que tenia al costat de casa, i sempre demanava el mateix "un pezzetino di focaccia, per favore". No fa falta que us digui que en un any vaig engreixar-me 8 quilos, però no va ser només culpa de la focaccia, sinó que la Nutella va ajudar molt.

Aquest diumenge el temps no ens ha acompanyat, i després de passar un dia fantàstic a l'Aquàrium amb el Boletet i veure un munt de peixos -amb els comentaris pertinents de la mama "aquest llobarro és ideal pel forn…"- vam decidir que una bona manera de passar l'estona era jugar una mica a fer cuinetes. El Boletet cada cop que veu farina es posa molt content, així que quan ja tenia mig a punt la massa vaig cridar-lo perquè jugués i m'ajudés una mica. Només per veure la cara de felicitat que tenia ja val la pena, encara que val més la pena per un sopar de luxe amb el Monstre culinari -no parava de dir: "que bona t'ha quedat"-.

Us recomano que us animeu a fer la vostra versió. La idea l'he tret del llibre Todo sobre el queso, de Fiona Beckett de RBA, encara que he variat alguna cosa. Aquest tipus de recepta es ideal per fer un bon àpat amb els amics i, qui sap, potser per celebrar els 2 anys del Boletet? 

Ingredients

500 g de farina

25 g de llevat fresc

1 c/p de sucre

2 c/p de sal

300 ml d'aigua tèbia

Oli d'oliva

Orenga 

Romaní

Sal Maldon

Preparació:

A un bol, posem la farina amb el llevat -desfet prèviament amb una mica d'aigua-, el sucre, la sal i ho remenem. Afegim l'aigua i amassem fins obtenir una barreja homogènia, durant uns 5 o 6 minuts. A continuació afegim l'oli i treballem la massa fins que quedi elàstica i que no s'enganxi. Ho posem a un bol i ho tapem. Ho deixem reposar durant 45 minuts o fins que dobli el seu volum -he fet servir el truc de la Moni: escalfem el forn a 50º durant uns minuts i després el tanquem-. Quan hagi llevat  massa la traiem del bol, la pressionem i li donem un cop per treure l'aire, ho amassem durant un parell de minuts i estirem la massa a la safata del forn -on hi haurem posat prèviament paper de cuina-. Tapem la massa amb un drap de cuina i deixem llevar 30 minuts més. Per últim, fem unes marques amb els dits, pintem la base amb oli d'oliva i tirem un bon polsim de sal Maldon, orenga i romaní fresc. Ho posem al forn -prèviament escalfat a 220º- i ho deixem 10 minuts, després baixem el forn a 200º i ho deixem 15 minuts. Traiem la focaccia del forn, la deixem reposar durant 5 o 10 minuts i tirem un bon raig d'oli d'oliva i una mica més de sal si ho desitgem.

Pa de sègol, avena i olives negres

Després d'uns quants dies de desconnexió, torno amb moltes ganes de cuinar! En realitat no he deixat en cap moment de fer-ho, el que passa és que no he tingut temps de fer fotos. Al Bolet seguim amb moltíssima feina, però segurament ara ens podrem organitzar un xic millor i trobar un foradet per preparar receptes per poder-vos ensenyar.

Aquest cap de setmana els barcelonins hem pogut gaudir d'un dia més de festa, i no sabeu què bé ens ha anat. No hem descansat ni un segon -tot el contrari, hem acabat esgotats- però estem feliços d'haver passat un cap de setmana molt divertit juntament amb la família Llàbiro-.

Per acabar d'arrodonir el cap de setmana -i agafar forces- em vaig decidir donar-li una segona oportunitat a la farina de sègol. Us en recordeu que vaig tenir una mala experiència amb aquesta farina? Doncs bé, després d'uns quants mesos esperant una nova oportunitat per experimentar amb el sègol i, sobretot, gràcies als vostres consells, vaig decidir fer un pa barrejant una petita proporció d'aquest tipus de farina. El resultat ens va agradar molt i a partir d'ara no descarto seguir aprofitant aquest tipus de farina. I vosaltres, us animeu amb la farina de sègol?

Ingredients:

125 g de iogurt naturat

50 ml de llet descremada

300 g de farina

75 g de farina de sègol

10 g de sucre

50 g d'olives negres sense pinyol

50 g de flocs d'avena

1 sobre de llevat Royal

1 c/p de sal

Pebre

3 ous

50 ml d'oli d'oliva

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, el iogurt, les farines, el sucre, la sal, el llevat i l'oli i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament afegim les olives tallades a trossets, juntament amb els flocs d'avena, a la barreja anterior i tirem un polsim de pebre i la llet. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem a un motllo prèviament untat amb oli. Per finalitzar, ho empolvorem amb una mica de sal i un bon grapat flocs d'avena, tot ben repartit per la superfície. Ho posem al forn durant 45 minuts, a la safata del mig, i amb l'opció de ventilador. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-lo.

Torrada francesa amb iogurt, maduixes i nabius

Heu vist mai Kramer contra Kramer? Una pel·lícula molt recomanable de l'any 79. Dustin Hoffman encarna el paper d'un executiu que s'ha de fer càrrec del seu fill després de què la seva dona -Meryl Streep- els abandoni. Un drama familiar amb un tema molt actual. No he entès mai com hi ha pares que un bon dia decideixen trencar amb tot i abandonar tots els lligams. Sobretot decidir abandonar un fill. 

Els que teniu fills, suposo, estareu d'acord amb mi que els fills no han de pagar els plats trencats dels pares. Un bon dia es pot acabar l'amor, la complicitat o el que sigui que ens uneix, però els fills mai han de sortir perdent.

A una de les escenes, Dustin Hoffman ha de fer el menjar pel seu petit i decideix fer-li unes torrades franceses. En aquell moment l'Yves em comenta: "ostres, per no saber cuinar, mira quin dinar s'ha inventat". Llavors li vaig comentar que les torrades franceses són típiques en els esmorzars britànics, almenys així m'ho va ensenyar un professor meu d'anglès.

Aquest mes els nois de La recepta del 15, ens han proposat fer entrepans, així que vaig pensar que seria una bona idea fer unes torrades franceses per esmorzar, en format entrepà i farcides de iogurt i fruita. L'Yves no li van acabar de convèncer, però a que no sabeu a qui li van encantar? Doncs si, l'heu encertat: al Boletet! 

Espero que us agradi la meva aportació d'aquest mes a La recepta del 15. Estic convençuda que un cop més la blocosfera s'omplirà de propostes molt interesants! 

Ingredients:

Pa de motlle

Llet descremada

1 ou

Sucre

Canyella

Iogurt grec

Maduixes

Nabius

Mel

Preparació:

Agafem una llesca de pa de motlle, la banyem amb llet i després amb ou batut, eliminem l'excés i ho passem per la paella amb un raig d'oli. Repetim l'operació amb la segona llesca. Per a la presentació, posem una llesca de pa, una mica de iogurt grec, nabius i maduixes, una mica de mel i posem la segona llesca de pa. Tirem un polsin de sucre i de canyella en pols i decorem amb una mica de fruita. 

Carquinyolis d'olives negres i nous

Aquest mes, a Memòries d’una cuinera, us hem proposat una recepta que tenia moltíssimes  ganes de fer: carquinyolis. Qui no ha menjat, algun cop, un carquinyoli acompanyant d'unes postres de músic i una copeta de vi dolç? Pels que no sou de Catalunya, o no els coneixeu, us comento que és una espècie de galeta cruixent amb fruits secs, normalment ametlles o avellanes. Aquí és habitual servir-los per fer sobretaula, encara que no som els únics que en fem. A Itàlia es diuen biscotti, i estic convençuda que, si indaguem una miqueta més, segur que trobem més llocs on fan alguna cosa similar.

Quan vaig pensar quina seria la meva aportació, de seguida vaig pensar en fer uns carquinyolis dolços, fins que vaig anar al rebost i vaig veure que tenia pocs fruits secs –cosa estranya al Bolet-. Com que tenia moltíssimes ganes de fer-los, i no em volia esperar a l’endemà, vaig optar per fer-los salats, amb olives negres. Us asseguro que ha estat un encert! La combinació de les nous i de les olives fan un complement ideal per a qualsevol aperitiu. A més, us convido a que us animeu a preparar-los, us quedareu sorpresos de lo fàcils que són de fer.

Esperem que us animeu a presentar les vostres propostes per Memòries d’una cuinera, tant si teniu bloc com no, a veure si aconseguim fer un recull ben ampli. Recordeu que teniu de temps fins el dia 28, us hi esperem!

Ingredients:

150 g de farina

25 g de sucre

1 c/c de sal

Oli d'oliva

1 ou

1 c/c de llevat

50 g de nous

50 g d'olives negres sense pinyol

Preparació:

En un bol afegim el sucre, la sal i l'ou i ho barregem fins que comenci a fer escuma. A continuació afegim la farina i el llevat tamisats, un rajolí d'oli d'oliva i ho barregem fins obtenir una mescla homogènia. Per últim, afegim a la massa les olives i les nous esmicolades i ho incorporem a poc a poc. En una superfície llisa tirem una mica de farina i formem un rotllo d'uns 25 cm, a continuació el posem en una safata amb paper de forn i el coem durant 20 minuts a 180º. Un cop hagi passat aquest temps, el traiem del forn, el deixem refredar 2 minuts i, amb l'ajuda d'un ganivet ben fi, fem talls d'un centímetre aproximadament. Disposem els carquinyolis a la safata del forn i els coem 10 minuts a 180º. Els retirem del forn i els deixem refredar en una reixeta.

Pa de sèsam

Aquest cop quan vaig veure la proposta de la recepta del 15 vaig estar a punt d’escanyar als meus estimats nois de la Bordeta, però clar, cóm podria passar sense els milers d’e-mails i comentaris d’una de les meves rul·leres? Llavors va ser quan vaig pensar: “aquest mes serà tot un repte!”. Els que sou seguidors des de fa temps sabeu que no sóc amant de les masses, i no perquè no m’agradi fer-les. El problema que hi veig és que per obtenir un bon resultat haig de deixar un temps de llevat i això em posa una mica nerviosa. Sóc d’aquelles persones que m’agrada controlar-ho tot al moment, i clar, amb el pa no és possible.

La meva última adquisició ha estat un llibre que es diu Paso a paso repostería y panadería. És un llibre que té unes receptes molt fàcils de pastissos, pa i alguna coseta salada. Les fotos ajuden molt, t’ensenyen pas a pas com fer-ho. Quan el tenia a les mans en realitat només el volia xafardejar , fins que vaig veure que tenia uns pans molt fàcils i amb una pinta increïble -ideals per la recepta del 15-, i no vaig poder resistir-me a dur-lo a casa. A més el meu assessor culinari em va dir “mama compra’l, et fa falta!” o com a mínim és el que jo vaig deduir de la seva mirada, aquesta és l'avantatge d’anar a comprar amb un nen de 15 mesos...

La recepta original porta llavors de rosella, llet en pols i llevat sec, però a casa no tenia aquests ingredients i vaig decidir substituir-los per llavors de sèsam negre, llevat fresc i llet descremada. El resultat em va sorprendre fins i tot a mi. Aquest cop no us diré com estava, mireu la foto i opineu vosaltres mateixos.

Ingredients:

250 g de farina de força

1 c/p de sal

2 c/s de llet descremada

1 1/2 c/s de sucre

2 c/s d'oli d'oliva

175 ml d'aigua tèbia

5 c/s de llavors de sèsam negre

12 g de llevat fresc

1 rovell d'ou

Preparació:

En un bol, posem la farina amb el llevat -desfet prèviament amb una mica d'aigua- i ho remenem. Afegim l'aigua i amassem fins obtenir una barreja homogènia, durant uns 5 o 10 minuts. A continuació afegim les llavors de sèsam, la sal i l'oli, i treballem la pasta fins que quedi una massa elàstica i que no s'enganxi. Ho posem en un bol i ho tapem. Ho deixem reposar durant una hora o fins que dobli el seu volum -he fet servir el truc de la Moni: escalfem el forn a 50º durant uns minuts i després el tanquem-. Quan hagi llevat fem 3 porcions de massa, i li donem forma cilíndrica d'uns 25 cm, les entrellacem entre elles formant una trena. La posem en una safata per anar al forn amb paper, prèviament untat amb oli i la deixem reposar durant 30 minuts tapada amb un drap. Per últim pintem la superfície amb ou batut, diluït amb una c/s de llet i una c/s de sucre la superfície, tirem per sobre unes quantes llavors de sèsam i ho coem al forn prèviament escalfat a 200º durant 25 minuts.

Pizza de ruca, carbassó i tomàquet

Aquest cop l’HEMC #52, en la seva proposta mensual, ens ha proposat fer pizza. Com bé sabeu ja he perdut la por a totes les masses. No sé per què, però en l’últim més m’he aficionat a fer-les de tota classe. Potser l’explicació està en què m’apunto a un bombardeig i acabo fent tots els reptes que em proposen. Aquest cop la massa de la pizza ja l’havia treballat gràcies a La recepta del 15, així que va ser cosir i cantar. El farcit el tenia clar, sóc una incondicional de les pizzes amb verdures, i sobretot amb ruca. La combinació de la pizza calenta amb un toc verd és fantàstic, al menys en la meva opinió i us puc assegurar que si la tasteu no us defraudarà. Ara que se m’ha obert tot un món amb la massa, a veure si començo a experimentar una mica més, i sinó temps al temps.

Com que demà és Sant Josep i molts celebrem el dia del pare, la recepta d'avui m'agradaria dedicar-li al meu. Un seguidor incondicional d'aquest bloc. Per ser una gran persona, capaç de començar una nova vida amb una gallina sota el braç i per fer possible que tots els nostres somnis i il·lusions es facin realitat. T'estimo papa, ets el millor!

Ingredients de la massa (3 uts.):

500 g de farina
10 g de llevat sec
20 g d'oli d'oliva
20 g de sal d'olives negres*
1 c/p de sucre
250 ml d'aigua

* la proporció original de sal és de 10 g de sal.

Ingredients del farcit:

Mozzarella
2 tomàquets vermells
1 carabassó
Ruca
Oli d'oliva
Orenga
Pebre

Preparació massa:

En un bol, posem la farina amb el llevat i ho remenem. Afegim l'aigua i amassem fins obtenir una barreja homogènia, durant uns 5 o 10 minuts. A continuació afegim la sal i l'oli, i treballem la pasta fins que quedi una massa elàstica i que no s'enganxi. Ho posem en un bol i ho tapem. Ho deixem reposar durant una hora -he fet servir el truc de la Moni: escalfem el forn a 50º durant uns minuts i després el tanquem-.

Preparació:

Agafem porcions de massa de la mida d'un puny i amb l'ajuda del corró l'estirem. Agafem la base de pizza, posem un grapat de mozzarella ratllada, unes làmines d'uns 2 o 3 mm de gruix de tomàquet, després ho repetim amb el carabassó. Per últim, tirem un polsim de pebre, una mica d'orenga i un rajolí d'oli i ho enfornem durant 15 minuts a 180º o fins que veiem que les porcions estan torradetes. Un cop ho traiem del forn posem un grapat de ruca i tirem un rajolí d'oli d'oliva.

Panets de sèsam i pipes

Quan vaig fer la meva proposta de pizza per La recepta del 15, vaig comentar que no sóc una cuinera a qui li agradi fer pa, no per res especial, sinó perquè m’agrada fer altres receptes. La gent que seguiu el bloc ja sabeu que m’agrada respondre tots els vostres comentaris i que m’els llegeixo amb deteniment, ja ho hem comentat molts cops, però, què seria un bloc sense comentaris? Doncs un dels comentaris me’l va deixar la Paula, de Bon Tiberi, un bloc que si no el coneixeu us convido a que ho feu, té receptes superinteressants. En el comentari que em va deixar em proposava un repte: que fes pa i galetes, dos coses que fins ara han passat desapercebudes dins de la meva cuina. El primer repte ja l’he fet, i el segon no patiu que el faré en breu, ja que d’aquí a final d’any m’haig de tornar una experta en galetes...
 

L’altre dia xafardejant la blocosfera vaig descobrir un bloc, Cocinísima, que tenia receptes molt interessants, i no se per què em vaig parar a l’apartat que es titulava Recetas para niños. Vaig veure uns panets de llavors que tenien molt bona pinta; aleshores vaig pensar que, si era una recepta que la podien fer els nens, era una bona manera d’estrenar-me amb el pa, no? El resultat va ser espectacular! Em vaig emocionar i tot. Són uns panets molt i molt senzills, que serveixen com a acompanyament de qualsevol plat. L’únic defecte que li vàrem trobar és que pel nostre gust estaven un pèl insípids, però això és fàcil d’arreglar, li afegim a la massa un xic més de sal i ja està.
 

Com podeu veure a la foto, els vam servir per fer un bon esmorzar, un entrepà amb tomàquet, pernil salat i ruca. La falta de sal la vàrem arreglar fent un bon pa amb tomàquet! Sembla una bona manera de començar el dia, no?

Ingredients massa (12 uts.):

500 g de farina
10 g de llevat sec
1 c/s d'oli d'oliva
1 i 1/2 c/p de sal
1 c/p de sucre
40 ml d'aigua tèbia
Llavors de sèsam blanc i negre
Pipes pelades
1 rovell d'ou

Preparació:

En un bol, posem la farina amb el llevat i ho remenem. Afegim l'aigua i amassem fins obtenir una barreja homogènia, durant uns 5 o 10 minuts. A continuació afegim les pipes, la sal i l'oli, i treballem la pasta fins que quedi una massa elàstica i que no s'enganxi. Ho posem en un bol i ho tapem. Ho deixem reposar durant una hora -he fet servir el truc de la Moni: escalfem el forn a 50º durant uns minuts i després el tanquem-. Agafem porcions de massa de la mida d'un puny. Les posem en una safata per anar al forn amb paper, prèviament untat amb oli, pintem amb l'ou batut la superfície i tirem per sobre les llavors de sèsam i les pipes, per obtenir diferents panets. Ho coem de 6 en 6 amb el forn prèviament escalfat a 200º durant 20 minuts.

Entre-pà

A casa no som massa aficionats a menjar entrepans, però haig de confessar que de tant en tant ens bé de gust, sobretot si és diumenge al vespre i no tenim massa ganes de cuinar. Durant algun temps vam agafar el costum de sopar entrepà de truita els diumenges, però d’això ja fa molt. No sóc una persona que mengi molt pa, però per si de cas sempre tenim un pa de motllo integral al rebost -en realitat són 3 calaixos-. Si no vaig massa atrafegada m’agrada passar-me pel forn i comprar un pa de pagès, ja que es conserva molt millor que el pa de barra.
 

Amb l’entrepà d’avui aprofito per presentar-me al concurs que organitza Santa Teresa, la veritat és que ha estat una bona excusa per fer un entrepà una mica més original del que normalment fem. Sí que és veritat que amb un pa amb tomàquet, banyat amb un bon oli d’oliva i acompanyat d’un pernil ibèric -haig de confessar que amb el pernil he sortit fina, si no és bo prefereixo no menjar-ne- ja tenim una combinació excel·lent, però clar, en un concurs de receptes potser millor pensar-m’ho una mica més, no?
 

Ahir quan vam anar a buscar al Boletet a l’escola bressol li vaig dir a l’Yves: “avui soparem entrepà”. Pobret, quina cara que se li va quedar, però clar, quan li vaig explicar que era per un concurs la cosa es va anar animant. Vam estar una bona estona xerrant sobre la recepta, fins i tot ens vàrem parar davant de la secció de formatges a veure quina era la millor opció per la combinació que volíem fer, en vam dir tantes... Però al final ens vam decidir per fer aquesta proposta que us presento. Us animo a que la proveu perquè, de ben segur, no us defraudarà.
 

Ingredients per a 2 persones:

4 llesques de pa de pagès
6 talls de bacó curat
10 dàtils
50 g de formatge camembert
50 g de codonyat
Ruca
20 g de pipes pelades
2 c/p de vinagre de dàtils
2 c/p d'oli de pipes de carabassa
Sal
Popurri de pebres

Preparació:

Agafem les llesques de pa i les torrem. Mentrestant, preparem la vinagreta. En un got posem el vinagre, l'oli de pipes de carabassa, un polsim de sal i un de popurri de pebres, les pipes i ho barregem tot. Agafem el pa, posem un grapat de ruca i l'amanim amb una mica de vinagreta. Posem unes làmines de codony, de camembert i els talls de bacó -que prèviament hem escalfat al microones durant 1,30 m-. Per acabar posem els dàtils tallats per la meitat i amanim amb una miqueta més de vinagreta.

Tastets de pizza

Com haureu vist, no sóc una cuinera a qui li cridi molt l’atenció fer pa o massa. Però aquest cop he fet una excepció. I és que si us heu fixat estem a dia 15, així que toca publicar la recepta que els nois d' Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta ens han proposat per aquest mes. Molts de vosaltres us heu animat a seguir la seva iniciativa, però pels seguidors que no ho feu us explico que aquest mes ens toca fer pizza! Quan el dia 20 van publicar la proposta per aquest mes, crec que vaig estar una bona estona asseguda davant l’ordinador pensant... i ara què? M’encanten les pizzes però... fer-les jo? Després d’uns minuts en estat de shock vaig trucar a la meva assessora gastronòmica, la Moni de Coses de Llàbiro, i ho vam estar comentant. A ella li encanta fer pa –de fet és una panarra, com bé diu ella- i ja ha fet uns quants cops pizza. Com que sé que li surten molt i molt bones no vaig buscar més receptes, feia una aposta segura. He fet servir la meitat d’ingredients –per si de cas no sortia bé- però al final he estat molt contenta amb el resultat. És molt més fàcil del que m’imaginava, a més ha estat un nou repte culinari.
 

Quan vaig estar pensant quina combinació d’ingredients podia fer, vaig recordar que en alguns dels viatges que hem fet amb l’Yves a Itàlia, ell ha demanat pizza amb patates fregides! Pot semblar una combinació estranya, però us asseguro que és ben bona, sobretot si, com ell, sou fans incondicionals de les xips i les patates. A més, vaig decidir combinar-la amb una botifarra feta amb Coca-cola que havia comprat, i vaig pensar que seria una combinació molt interessant! La veritat es que m’agrada treure ingredients “fora de context”, per anomenar-ho d’alguna manera.
 

En algunes receptes haureu vist que sempre poso botifarres amb farcits especials, i alguns de vosaltres ja m’heu preguntat on les podríeu comprar. Doncs bé, pels que encara no ho sabeu, us aconsello que us passeu per La Botifarreria del costat de l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona. Tenen un munt de varietats: de trompetes de la mort, de foie, de curry i poma, de xocolata... Crec que a casa ja les hem provat totes, i si us sóc sincera no sé amb quina em quedo. De fet no m’agrada la botifarra, però amb aquestes és impossible resistir-te. Quan vaig veure la de Coca-cola us podeu imaginar els meus ulls, oi? I això que no m’agrada massa aquesta beguda gasificada, però l’havia de tastar! És una combinació de carn i verdures guisades amb Coca-cola, i la veritat es que ens va agradar molt.

Ingredients massa:

500 g de farina
10 g de llevat sec
20 g d'oli d'oliva
20 g de sal d'olives negres*
1 c/p de sucre
250 ml d'aigua

* la proporció original de sal és de 10 g.

Ingredients farcit:

mozzarella
tomàquet fregit
1 carabassó
Formatge camembert
Sèsam negre
1 patata
1 botifarra amb Coca-cola

Preparació massa:

En un bol, posem la farina amb el llevat i ho remenem. Afegim l'aigua i amassem fins obtenir una barreja homogènia, durant uns 5 o 10 minuts. A continuació afegim la sal i l'oli, i treballem la pasta fins que quedi una massa elàstica i que no s'enganxi. Ho posem en un bol i ho tapem. Ho deixem reposar durant una hora  -he fet servir el truc de la Moni: escalfem el forn a 50º durant uns minuts i després el tanquem- Agafem porcions de massa de la mida d'un puny i amb l'ajuda del corró l'estirem. Agafem un cèrcol metàl·lic quadrat i fem porcions individuals.

Pizzes de carabassó i camembert:

Agafem la base de pizza, posem una mica de tomàquet fregit, un grapat de mozzarella ratllada, una làmina d'uns 2 o 3 mm de gruix de carabassó, un tallet de formatge camembert i, per últim, tirem un polsim de sèsam. Ho enfornem durant 15 minuts a 180º o fins que veiem que les porcions estan torradetes.

Pizzes de xips i botifarra amb Coca-cola:

Agafem la base de pizza, posem una mica de tomàquet fregit, un grapat de mozzarella ratllada, una làmina d'uns 2 o 3 mm de gruix de patata -que prèviament hem fregit a la paella- i un tallet de botifarra -si volem la podem passar prèviament per la paella. Ho enfornem durant 15 minuts a 180º o fins que veiem que les porcions estan torradetes.