Codonyat

Cada any pel meu aniversari, la Loles em regala un codonyat fet per ella -per mi el millor del món!, però aquest any no ha pogut ser. I és que, aquest cop, els dos codonyers que té al jardí no han donat fruits en bones condicions. Ja us podeu imaginar lo tristos que estàvem al Bolet...  El codonyat ens encanta combinar-lo amb tot; ja sigui un bon assortiment de formatges, amb pasta, a les amanides…

Una de les coses que m'agrada més quan anem d'excursió és buscar si hi ha algun fruit que puc agafar -en realitat si aquest post l'escrivís l'Yves, us diria que m'encanta "robar" del bosc o del camp-. Quan vam anar l'últim cop al poble, vam descobrir uns codonyers plens de fruits que s'emblaven mig abandonats, estaven plens a vessar i s'estaven podrint els codonys de l'arbre. Vaig decidir collir-ne uns quants -amb moderació, és clar- i així tindria l'excusa perfecte per fer el meu primer codonyat. He quedat molt satisfeta del resultat i haig de dir que, tot i no haver assolit el nivell de la Loles, em sento molt orgullosa. De fet gairebé no en queda, ha estat un vist i no vist, i així ens em pogut treure el cuquet de menjar codonyat casolà...
 

Ingredients: 

1 kg de codonys
1 kg de sucre
 

Preparació:

Agafem els codonys, els pelem, els traiem les llavors i els tallem a mitges llunes. A continuació els posem a una safata per anar al forn, amb una mica d'aigua, i els deixem durant 50 minuts a 180º, o fins que estiguin tous. Un cop els tinguem, els posem a una cassola amb el sucre durant uns 30 minuts. Anem remenant amb una cullera de fusta i vigilant que no se'ns enganxi. Un cop transcorregut aquest temps trinxem els codonys amb el minipimer o amb una forquilla fins obtenir un puré homogeni. Ho posem a un motllo o a una safata i ho deixem refredar a temperatura ambient. Un cop fred, ho posem a la nevera perquè acabi de quallar.