>

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Codonyat

Cada any pel meu aniversari, la Loles em regala un codonyat fet per ella -per mi el millor del món!, però aquest any no ha pogut ser. I és que, aquest cop, els dos codonyers que té al jardí no han donat fruits en bones condicions. Ja us podeu imaginar lo tristos que estàvem al Bolet...  El codonyat ens encanta combinar-lo amb tot; ja sigui un bon assortiment de formatges, amb pasta, a les amanides…

Una de les coses que m'agrada més quan anem d'excursió és buscar si hi ha algun fruit que puc agafar -en realitat si aquest post l'escrivís l'Yves, us diria que m'encanta "robar" del bosc o del camp-. Quan vam anar l'últim cop al poble, vam descobrir uns codonyers plens de fruits que s'emblaven mig abandonats, estaven plens a vessar i s'estaven podrint els codonys de l'arbre. Vaig decidir collir-ne uns quants -amb moderació, és clar- i així tindria l'excusa perfecte per fer el meu primer codonyat. He quedat molt satisfeta del resultat i haig de dir que, tot i no haver assolit el nivell de la Loles, em sento molt orgullosa. De fet gairebé no en queda, ha estat un vist i no vist, i així ens em pogut treure el cuquet de menjar codonyat casolà...
 

Ingredients: 

1 kg de codonys
1 kg de sucre
 

Preparació:

Agafem els codonys, els pelem, els traiem les llavors i els tallem a mitges llunes. A continuació els posem a una safata per anar al forn, amb una mica d'aigua, i els deixem durant 50 minuts a 180º, o fins que estiguin tous. Un cop els tinguem, els posem a una cassola amb el sucre durant uns 30 minuts. Anem remenant amb una cullera de fusta i vigilant que no se'ns enganxi. Un cop transcorregut aquest temps trinxem els codonys amb el minipimer o amb una forquilla fins obtenir un puré homogeni. Ho posem a un motllo o a una safata i ho deixem refredar a temperatura ambient. Un cop fred, ho posem a la nevera perquè acabi de quallar.



60 comentaris:

  1. Qué curiosidad! no me pódía imaginar qué era codonyat jaja
    Te ha quedado divino niña, en casa lo hace mi madre, aunque ahora entre los kilos, el no debo, el no me gusta y demás castañas, hace mil años que no lo hace. Así que ya me estás invitando.
    Besos cielo

    ResponElimina
  2. Ja m'imagino la teva foto pels boscos amb la paraula "wanted". M'ha fet molta gràcia això de "robar" al bosc, però si dius que ho has fet amb moderació... Aquí hi ha un tros de camí amb toooooota una santa filera d'arbres plens de kakis, però plens... no són de ningú pero sempre veus algú amb canyes. Aquest any duré una bona motxilla, no els penso deixar escapar!
    Per cert, el codonyat m'encanta des que sóc petita, i amb aquest formatget al fons m'ha fet venir gana.... quina gran combinació eh ;)

    ResponElimina
  3. M'agrada moltissím el codonyat i si es casolà,millor que millor.A vegades en el mengem como postre,simplement,tallat a trossos...el teu es ve fantastic...petons!!!

    ResponElimina
  4. Hola Juju, a tua marmelada( como se diz em português)está fantástica, rijinha óptima para cortar ás fatias e fazer-se acompanhar por um bom queijo, parabéns!
    Um beijinho linda.

    ResponElimina
  5. Jo tinc pensat preparar un d'igual per Nadal!!!
    Amb un gelat de formatge...

    Petonets.

    ResponElimina
  6. El codonyat és un dels meus menjars preferits... T'ha sortit molt bo!

    ResponElimina
  7. juju! aquest codonyat t'ha quedat de luxe....!! i veig que primer l'has posat al forn!potser el pròxim cop ho provaré així perquè em quedi més fosquet!

    bon dilluns
    muakis

    ResponElimina
  8. T'ha quedat fantàstic.A mi també m'agrada molt amb formatge i en amanides. Molt ben justificada la procedència dels codonys. Ja,ja

    ResponElimina
  9. Ara no t'ho creuràs però jo li tinc una mica de "mania" al codonyat perquè, quan era petita, a campaments m'obligaven a berenar-ne cada dia i encara no ho he superat ; ) De totes maneres, crec que ja va sent el moment de passar pàgina, hehehe!

    Una abraçada i bona setmana!

    ResponElimina
  10. Si lo viera mi papá...así tal cual con los quesos y todo,es brutal!Tiene una textura bárbara.
    Felicitaciones!!

    CAriños

    ResponElimina
  11. Doncs no sé com era el de la Loles però aquest es veue deliciós!!! Quina bona pinta!!!
    Petonets guapa

    ResponElimina
  12. Eiiii!! guapi!!! les foros encara que en blanc i negra....sortien unes cosetes de color groc!!!Ja ja be podien ser llimones i fer llimonada no? ja ja!!! però pel temps que en s trobem no podien ser un altre cosa que codonys!!!! i quin senyor codony t´ha sortit!!! amb formatges, mató, i proval dins d´un guisat de pollastre...ummm!!!!petons guapi!

    ResponElimina
  13. El año pasado intenté hacerlo pero algo falló.....de esta manera que tu dices se ve muy sencilla....iré al campo a ver si "encuentro" algún membrillo, jaja...
    Un besazo

    ResponElimina
  14. Doncs a mi el codonyat no m'agradaba, de fet sempre que veia a la meva mare menjar-ne li deia que com li podia agradar.... l'any passat per Nadal en vaig començar a menjar i ara no em pot faltar mai a casa, la meva mare encara no s'ho creu!!! jejeje

    T'ha quedat amb una pinta molt bona, sobretot amb el formatge que l'acompanya!!

    Petonets

    ResponElimina
  15. Como te envidio!....aca lo compro hecho....pero no es lo mismo....que ganas de probar uno fresco...como los de antes!.....Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  16. Ho vaig endevinar eh?? Vaig saber que eren codonys!! jajuajja

    ResponElimina
  17. me encanta la carne de membrillo (en mi tierra la llamamos así) , tenía entendido que era muy complicada de hacer, tiene su trabajo pero merece la pena, te ha quedado perfecta!

    ResponElimina
  18. A mi amb el codonyat em passa una mica com a la Betty... l'odiava quan ens el donaven per berenar a les colònies!! jajaja Ara l'estic redescobrint, segur que els teu amb codonys "robats" està boníssim, com tot el que es fa al Bolet!

    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  19. ostres Judith!!! Jo també he fet codony per primera vegada aquest any!! M'ha sorprès l'ho de posar-lo al forn, a casa meva el fem diferent (ben aviat podreu veure la recepta).

    No m'extranya que no en quedi, amb el formatge que hi tenies al darrera una perdició.

    Petonets.
    MAR, El que no mata engriexa

    ResponElimina
  20. M'encanta el codonyat!!! De fet, nomes en menjo cassola... no hi ha punt de comparacio!!! T'ha quedat fantastic!!! Jo ja el tinc a punt per farcir panellets!!! jijijijij
    Un petonas guapa
    Sònia

    ResponElimina
  21. Menuda pinta!!... Encima casero.. Un trozo con un poco de queso y... A disfrutar!!!

    ResponElimina
  22. Que bé t'ha quedat! Així m'agrada a mi, fosquet.
    L'altre dia en Marc em recordava si aquest any en tornaria a fer i ja me n'has fet venir ganes.
    Vigila amb això d'agafar fruits del bosc/camp, que qualsevol dia et surt el pagès i et portes un bon ensurt, jejejeje!
    Una abraçada bonica.

    ResponElimina
  23. me encanta el codony y siempre tengo en la nevera me gusta mucho, como te ha quedado no puedo decir si es mejor o no que el de la Loles pero la pinta es que si
    petons

    ResponElimina
  24. Jo faig el mateix, quan vaig pel bosc arreplego el què puc :)
    T'ha quedat un codony fantàstic, segur que no té res a envejar al de la Loles ;)

    ResponElimina
  25. Qué nombre bonito tiene en catalán! yo nunca lo he hecho, y es que en casa nos encanta!

    ResponElimina
  26. Ummm que bo amb un variat de formatges m'encanta!!!!!!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  27. nena dius que és el primer? t'ha quedat fantàstic! I amb aquest formatgicu... a mi m'encanta amb cabrales, però ara no me'n deixen menjar... :(
    Jo el faré aquest vespre!

    ResponElimina
  28. Juju,
    Se ya quedado con una consistencia perfeta la tua (marmelada)en Português. Se ya quedado con una color linda : )

    Besitos Guapaita!

    ResponElimina
  29. Que bo!! m'encanta el codonyat casolà! el meu sogre en feia, abans, ara no sé perquè ja fa anys que no en fa...suposo que pel temps que necessita! li demanaré a veure si tinc sort! petons

    ResponElimina
  30. Neni!!

    No sabes que recuerdos me has traido desde que vi tu foto en el fb...mi Padre adoraba el membrillo y a mi me encanta, pero sobre todo así como tu dulce...que pienso hacerlo de nuevo gracias a ti que me animaste con es sonrisa, desde el año pasado que murió mi Padre no volví a prepararlo...pero lo haré porque me encanta tu resultado, ese corte que ganas de comerlo con un buen trozo de queso fresco... y porque la vida sigue llena de ilusiones.

    Un besote!! ;)

    ResponElimina
  31. No n'he fet mai, i m'agrada molt!. El teu t'ha d'haver quedat boníssim, sobretot, amb la combinació amb el formatge, discret en un segon pla de la foto!

    ResponElimina
  32. Nena que bé t'ha quedat! i combinat amb el formatge que veig per allà darrere... deliciós!!! Jo tampoc n'he fet mai, de moment anem tirant amb el que fa la meva àvia, ja espero els panellets de codonyat de cada any! Ah i el poble preciós, que ja l'he descobert! ;) petonets

    ResponElimina
  33. No haurem "robat" els codonys el mateix arbre??? Pensava que això només ho feia jo...així al poble ja hi ha dos "lladregotes de codonys",jajajaja judit

    ResponElimina
  34. La meva àvia n'havia fet. A veure si trobo la recepta i m'animo a fer-ne. Pero amb la teva recepta també en puc fer, eh! Es questió de posar-si.
    Petonets.

    ResponElimina
  35. Que sencillo lo has explicado y con el queso que le has puesto en la foto comeria tanto que tendrías que ir a pedir "prestado" a ese árbol algunos más de esos membrillos.
    Un beso guapa y buena semana

    ResponElimina
  36. M'agrada moltíssim el codonyat i aquest any encara no l'hem preparat... ara ja toca!
    Gràcies per la idea i la recepta ;o)
    Molts petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  37. algu a vist qui em prenia els codonys del hort?
    je,je.
    t'ha quedat espectacular i amb un color magnific
    molts petons Judith i bona setmana

    ResponElimina
  38. Què fàcil!!! I al teu fill li agrada? a nosaltres el pediatre ens ho va recomanar per les diarrees, es veu que els hi ajuda a tallar-les de forma més saludable.

    Petonets guapa

    ResponElimina
  39. Aquest cap de setmana faré la teva recepta, vaig comprar uns quants codonys que l'estaven esperant!

    ResponElimina
  40. Em feu venir unes ganes de fer-ne! Ara me la imagino dins d'un panellet

    ResponElimina
  41. apa, però si t'ha quedat fantàstic! Jo també em pirro pel codonyat, però com que ma mare ja m'ha dit que n'ha fet, encara no m'he estrenat...

    Es veu que aquest any els codonys no estan en bones condicions, per la falta de pluja diuen...

    ResponElimina
  42. Pues aqui ha pasado lo mismo, este año bien pocos se vieron en los arboles, pero tu pillina te has quedado con la mini cosecha nacional porque vaya membrillo que te has preparado!!
    todo sea que te lo vea en el blog el dueño de ese membrillero perdido y venga a reclamartelo!!!
    De lo otro nada de nada, no me sale, asi que mañana ya te escribo.
    Besitos guapetona

    ResponElimina
  43. El codonyat es una de les coses que em costa de menjar, es de les poques coses que menjo a dosis petites...

    petons

    ResponElimina
  44. Se ve auténtico total!
    Me encanta con queso tetilla (cremoso)
    Un postre perfecto para todos los días...
    Pero es la perdición de mis caderas, ja, ja!
    Besotes

    ResponElimina
  45. Amb moderació? Estàs perdent facultats! ja,ja,ja
    T'ha quedat perfecte i així t'has animat a fer-lo!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  46. Què bo acompanyat de formatges!!
    Jo també agafo el que puc del bosc o camps abandonats, a Sentmenat hi ha algun avellaner però codonyer cap. Haurem de fer intercanvis, jjj!!

    T'ha quedat genial, es veu deliciós i amb una textura perfecta!

    Molts petonets guapa!!

    ResponElimina
  47. Jajaja con moderación dice, 1 kg de membrillos jajaja ahora que no nos lee nadie que sepas que estoy deacuerdo contigo, estaban allí solos y a punto de estropearse ;P Me gusta tu receta, el dulce de membrillo con queso fresco me encanta!!!

    ResponElimina
  48. Vamos te ha quedado de lujo este membrillo,seguro que la Loles está orgullosa del membrillo que has echo, yo también he echo este año, pero no he subido la receta todavía, besitos.

    ResponElimina
  49. Què bo queda fet a casa! i amb aquests codonys acabats de collir encara més!,jo estic esperant aquests dies de festa per a fer-lo!

    ResponElimina
  50. vaja Judith quina delicia,jo ho havia probat bullint els codonys però al forn no ho he provat mai,ho faré com tu,una cosa dins la safata i posas un poc d'aigua con a un got més o manco?gracies per la recepta.
    Un petonet molt gran.

    ResponElimina
  51. A mi no m'agrada gens el codony però he de reconèixer que hi ha veritable passió per ell a casa els meus pares, senmpre en tenien un trocet!! T'ha quedat de luxe! Aquest mes no sé com m'ho he montat però no arribo a la proposta d'arròs amb llet i això que m'encanta!!!Molts petonetssss

    ResponElimina
  52. M'encanta el codonyat!
    Què vols que et digui? A què la fruita "robada" sempre és més bona que la comprada?? Ja m'imagino com és un codonyat amb fruita robada: Brutal!!!
    Petons!

    ResponElimina
  53. Jo no tinc a la Loles, peró tinc a m'he mare, en quant a fer-lo jo, estic esperant a estar convençuda de tenir la THX per fer-lo......Nena la foto m'encanta.

    Un petonet

    ResponElimina
  54. Qué rico te ha salido. Tiene una pinta deliciosa !!!. Besos

    ResponElimina
  55. Qui ho diria que és casolà. Té un aspecte magnífic. Jo fa molt temps que no en menjo i me n'has fet venir moltes ganes. M'encanta.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  56. Yo conocí el membrillo en España...y me encanta! Dónde tengo que darte mi dirección para que me mandes un pco de este???

    ResponElimina
  57. Us animo a tots a que el feu d'aquesta manera. La primera cocció al forn ens fa estalviar molt temps, i el resultat es boníssim! De fet aquest codonyat va durar poquíssim, i ja estic per fer-ne el 2n!!! ;)

    Agüe: amb mig vas d'aigua és suficient

    Molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris

    ResponElimina