Melmelada de nespres i mango

Fa uns dies, quan ens van permetre sortir de Barcelona ciutat, l’Yves va anar a visitar el seu pare -que viu a Esplugues-. Ell li tenia preparada una bossa amb nespres del seu jardí. Quan els va portar a casa, tenien molt bona pinta però havien madurat massa, així que en comptes de llençar-los, vaig decidir fer una melmelada de nespres, juntament amb un mango que també estava molt madur.

Les melmelades sempre ens agraden, però us confesso que normalment les comprem al Bolet, a excepció de la de figues i mores; ja que quan anem al poble, a finals d’estiu, fem una bona collita i tenim producció per tot l’any. De fet l’Yves sempre es queixa que només cuino aquests dos sabors, però quan hi ha fruita de temporada és tant bona que mai faig melmelada.

Per això, aquest cop vaig decidir que faria una melmelada diferent i la veritat és que va quedar molt bona. És ideal pels esmorzars del cap de setmana que tant ens agrada fer al Bolet. Durant la resta de setmana esmorzem ràpid a la cuina, però els caps de setmana esmorzem tots 3 a taula amb un bon assortiment i cadascú tria el que més li ve de gust. Amb una mica de sort, el Boletet i jo hem cuinat un pastís el dia abans, però si no és el cas, unes torrades amb mantega i una bona melmelada sempre és una bona opció.

Us deixo la recepta i us animo a fer-la, ara que és època de nespres i els podeu trobar bons i bé de preu al mercat, si no teniu la sort de tenir un arbre a casa o algú que us en doni uns quants. 

Aprofiteu per cuinar melmelades amb les fruites de temporada, són molt fàcils de fer i es conserven molt bé durant una any, o una mica més, si heu fet bé el procés de tapar-les al buit. 


Ingredients:

300 g de nespres

200 g de mango

250 g de sucre

El suc d’una llima

Preparació:


Agafem els nespres i el mango, els netegem i els pelem. A continuació els tallem a daus petits i ho posem a una cassola, juntament amb el sucre i el suc de la llima. Ho cuinem, durant 15 minuts, més o menys, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, ho triturem amb l’ajuda d’un braç metàl·lic i ho cuinem durant 5 minuts més a foc baix. Un cop transcorregut aquest temps, posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient. 

Lemon curd

Ja fa uns quants anys de l’última publicació al bloc, quatre per ser exactes. Avui, després d’haver-ho consultat amb el Boletet, m’he decidit actualitzar-lo. La veritat és que durant tots aquests anys d’absència blocaire, els fogons del Bolet han estat més actius que mai, sobretot els caps de setmana. Hem seguit inventant i provant noves receptes, però un bloc necessita molta dedicació i, en tot aquest temps, les hores les he invertit en altres prioritats.

Actualment ens trobem en una situació social molt estranya i, ni que sembli un tópic, ara el més important és la salut. Qui ens hauria d’haver dit fa uns mesos que no podríem sortir de casa? Ni abraçar els nostres familiars i amics o, simplement, seguir amb la nostra rutina de poder anar a treballar, anar a l’escola o gaudir d’un vermut els diumenges.

Però sabeu què? Personalment no trobo el confinament tan dolent. Si us sóc sincera, crec que molts hem aprés a portar un altre ritme de vida, gaudint dels petits detalls i portant una vida més relaxada. El Boletet i jo mai havíem estat tant de temps junts -sense tenir en compte els seus 5 primers mesos de vida. Així que estem gaudint plegats per passar més de 15 dies junts (el temps màxim que tinc de vacances cada any). Intentem tenir una rutina perquè els dies no es facin molt llargs i ell està aprenent a gestionar les tasques de casa i de la cuina. Si seguim així, ens uns mesos ja es podrà independitzar.

Durant tots aquests anys hem anat consultant el bloc per fer les receptes que més ens agradaven i, val a dir, una de les receptes que al Boletet més li apassiona són els financers de gerds, que els acostumem a preparar sovint. Però en aquest temps hem anat fent noves receptes i no les tenim guardades enlloc, per això quan avui li he comentat que potser hauríem d’actualitzar el bloc s’ha posat molt content i m’ha dit “però posarem fotos xules també?”. Doncs dit i fet. Aquest cap de setmana de postres volem preparar un Lemon pie, que s’ha convertit en un dels nostres pastissos preferits. Per fer-lo necessitem el Lemon curd, una crema de llimona molt fàcil de fer que us pot servir per fer un munt de receptes. De moment us deixo aquesta recepta i espero que durant el confinament us animeu a fer-la.

Ingredients:

3 rovells d’ou

215 g de sucre

100 g de mantega

150 ml de suc de llimona

1 c/s de Maizena (opcional)

Preparació:

En una cassola posem els rovells d’ou, el sucre, la mantega tallada a daus i el suc de les llimones, prèviament espremudes, i ho cuinem a foc baix, sense parar de remenar, durant uns minuts. Dependrà de la textura final que vulgueu obtenir, en el meu cas ho he cuinat durant 15 minuts. Si voleu una textura més cremosa i consistent, retireu la cassola del foc, afegiu una cullerada sopera de Maizena, prèviament tamisada, i un cop estiguin ben incorporats tots els ingredients ho cuinem a foc baix durant 5 minuts més sense deixar de remenar. Ho retirem del foc i ho posem en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i ho deixem refredar.

x

Melmelada de mores amb vi negre i canyella

Fa temps que tenia el bloc sense actualitzar, i no es perquè no hagi tingut ganes, simplement aquest estiu ha estat diferent i necessitava desconnectar una mica de tot i gaudir de la família. 

El temps passa i el Boletet cada dia està més gran i guapo -que haig de dir si sóc la seva mare!-, fins i tot sembla que es molt més madur dels 5 anys que té. Aquest estiu hem hagut d'improvisar molt el dia a dia i potser no li hem pogut donar les millor vacances del món, però tot i així us asseguro que ell no ha perdut ni un sol moment el somriure que el fa tan especial i ens hem trobat en ocasions que ell era el que ens havia d'animar.

Tot i això hem intentat fer un munt d'activitats que a ell el fessin feliç, i voleu saber una de les coses que més li ha agradat? Anar al bosc a collir coses. Durant les diverses excursions, hem recollit figues, mores, pinyes i sobretot, branquillons. Aquest any les mores al poble eren espectaculars, i en una sola tarda vam fer una collita de 3kg. 

Al Bolet som molt fans de les melmelades, sobretot l'Yves, i des que em vaig animar a fer-ne per primera vegada ja no els hi tinc por, així que després de la súper collita que vam fer de mores, al arribar al Bolet ens vam posar mans a l'obra i vam fer uns quants pots de melmelada. Aquest cop vam decidir modificar un xic la recepta tradicional i vam afegir una mica de vi negre i canyella. El resultat? Una combinació molt potent de sabors que fan que la melmelada te la vulguis menjar, fins i tot, a cullerades.

Us deixo amb la recepta, tot i que la temporada de mores ja acabat, us animo que us animeu a fer-la en alguna ocasió, veureu com us agradarà moltíssim! A més, es ideal per acompanyar un pastís de formatge, una taula de formatges o simplement una bona torrada de pa.

Ingredients:

1 kg de mores

500 g de sucre

El suc de 1/2 llimona

100 ml de vi negre

1 c/p de canyella en pols

Preparació:

Agafem les mores, les rentem i les posem a una cassola, juntament amb el sucre, el suc de la llimona, el vi negre i 1 cullerada de postres de canyella en pols. Ho cuinem a foc alt fins que comenci a bullir, en aquest moment baixem el foc i ho cuinem durant 20 minuts, aproximadament, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, triturem la melmelada amb l'ajuda del minipimer i ho deixem coure, a foc lent, uns 10 minuts més. Per finalitzar, posem la melmelada en un pots de vidre, prèviament esterilitzats, i ho deixem refredar a temperatura ambient amb els pots boca a vall per facilitar el tancament al buit.

Prunes confitades amb vermut i espècies

No sé si mai us heu comprat algun aliment perquè feia molt bona cara i quan l'heu tastat us ha decebut totalment. Doncs bé, això és el que em va passar amb les prunes que avui us porto confitades. 

Resulta que vàrem anar a un mercat local i tenien unes prunes vermelles que enamoràven. Al Bolet ens agrada molt la fruita en general i intentem comprar segons la temporada, encara que hi ha vegades que caiem a la temptació i comprem alguna fruita a destemps, com per exemple maduixes, gerds… Però tornant a les prunes, quan vam arribar a casa les vam tastar i tenien el gust dolç que esperàvem. Estaven un xic verdes i eren insípides, així que com no van tenir massa èxit, abans de llençar-les vaig optar per deixar-les madurar i confitar-les.

Al Bolet som una mica ratolins, i a la nostra nevera mai hi falten formatges, sobretot si anem d'excursió. Aprofitem a comprar a les botigues dels pobles  que visitem aliments fets per petits productors i que a Barcelona podem trobar, però normalment a preus de luxe.

Us recomano que si sou fans del formatge no deixeu de fer aquestes prunes, que han passat de no tenir ni pena ni glòria a ser un complement ideal per acompanyar un bon assortiment de formatges, un bon tall de carn o una simple quallada. Ah! I sobretot abans de tirar un aliment, intenteu donar-li una segona oportunitat, ja veieu que a vegades obtenim un bon resultat.

Molt bon cap de setmana a tots! A veure si tenim sort i podem anar a caçar uns quants bolets, que estem desitjant omplir un bon cistell, sobretot el Boletet. Ja us explicarem si em tingut sort o no.

Ingredients: 

4 c/s de sucre morè

50 ml de vermut

8 prunes vermelles madures

Pebre rosa sencer

Canyella en pols

Gingebre molt

Preparació:

Agafem les prunes, les rentem, les tallem a quarts deixant la pell i les posem a una cassola, juntament amb el sucre, el vermut, unes 4 o 5 boletes de pebre vermell, un polsim de canyella i un de gingebre. Ho cuinem a foc alt fins que comenci a bullir en aquest moment baixem el foc i ho cuinem durant  15 minuts, aproximadament, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, ho posem en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient. Us recomano que ho acompanyeu amb un bon assortiment de formatges i unes torrades.

Melmelada de mango, figa i vainilla

Ja queda molt poquet perquè arribi Nadal, una època de l'any que m'agrada especialment. Crec que no tinc paraules per expressar el que realment sento quan s'acosten aquestes dates, però estic molt sensible i tot m'emociona: el llums que guarneixen el carrer, anar a buscar el Tió al bosc amb el Boletet, veure com cada dia el va alimentant i mimant perquè un dia li cagui alguna coseta, i moltes altres coses. A vosaltres us passa el mateix? 

Per desgràcia estem vivint una situació econòmica on molta gent ho està passant malament. Crec que en moltes ocasions us he comentat com en som d'afortunats la família Bolet, perquè tenim feina, salut i, sobretot, molt d'amor, però això no vol dir que no siguem optimistes. Somniem desperts pensant que en un futur no molt llunyà tothom podrà gaudir d'un plat calent a taula i que ningú es quedarà sense un regal. 

La nostra societat es basa en el consum desproporcionat durant aquestes dates. Les botigues i els mitjans de comunicació s'encarreguen de bombardejar-nos amb senyals lumíniques que ens ceguen i ens fan gastar més del compte, però sóc del parer que, si ens ho proposem, podem fer regals casolans que tinguin un valor afegit i un mínim cost econòmic. 

Avui us proposem una melmelada de mango amb figa i un toc de vainilla que és boníssima, segur que us farà quedar com a veritables Reis Mags. Què us sembla, us animeu a fer-la? Espero que us agradi.

Ingredients:

300 g de mango

200 g de figa coll de d'ama

250 g de sucre

Essència de vainilla

Preparació:

Agafem el mango i les figues, ho pelem, ho tallem a daus petits i ho posem a una cassola, juntament amb el sucre i una mica d'essència de vainilla. Ho cuinem, durant 25 minuts, més o menys, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient. 

Melmelada de peres amb vainilla i canyella

En més d'una ocasió us he comentat que els meus sogres tenen a casa uns quants arbres fruiters que són molt fructífers! Així que, a l'estiu, al Bolet acostumem a tenir excedència. És una sort, ja que la fruita és molt bona, a més al Boletet li encanta anar a casa dels avis a fer de pagès.

Un dels últims arbres en donar els fruits va ser el perer. Els que ens seguiu a Facebook potser recordareu una foto que us vàrem ensenyar on el Boletet tenia un cabàs ple de peres. Us vam demanar si ens podíeu aconsellar fer alguna recepta amb aquest fruit tan bo i alguns de vosaltres ens vau comentar que havíem de fer melmelada de peres amb vainilla. Doncs bé, us vam fer cas i va valer la pena! A més, vam afegir una mica de canyella i el resultat és espectacular! Us animo a tots a aprofitar la fruita de temporada i que està bé de preu o que s'està espatllant a la nevera, la melmelada casolana no té res a veure amb les que podeu trobar al mercat.

Aquest cop hem publicat un xic tard, però tenim una bona excusa, al Bolet hem estat uns dies sense internet, així que no patiu, a partir d'ara esperem ser més puntuals a l'hora de publicar, a veure si aconseguim publicar els dimecres com ens havíem proposat!

Molt bon cap de setmana a tothom. Aprofiteu per encendre el forn o la cuina ara que sembla que ja refresca a la nit. No creieu que és una bona manera de relaxar-se? No sé vosaltres, però a mi m'encanta! 

Ingredients:

500 g de peres

250 g de sucre

Canyella en pols

1 baina de vainilla

El suc de mitja llimona

Preparació:

Agafem les peres, les pelem, les tallem a daus petits i les posem a una cassola, juntament amb el sucre, un polsim de canyella, les llavors de la vainilla i el suc de llimona. Ho cuinem, durant 25 minuts, a foc lent, sense deixar de remenar Un cop transcorregut aquest temps, posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient. 

Melmelada de mango i pebrots

Feia dies que a la nevera del Bolet hi havia un mango i no li donava sortida, fins que se'm va ocórrer que la millor opció era fer una melmelada, ja que estava un xic massa madur. En comptes de fer una recepta convencional era bon moment per aprofitar i fer algun dels meus experiments. A part del mango també hi havia a la nevera uns pebrotets moníssims que vaig comprar i també els tenia oblidats -ho confesso, sóc una compradora compulsiva-. 

Vaig recordar que la Moni, a un dels sopars que ens va convidar a Llàbiro, va fer una melmelada de pebrots espectacular i vaig pensar que seria una bona opció barrejar aquests dos ingredients. El resultat ja el podeu veure a la foto. A casa ens va agradar moltíssim, tant a l'Yves com a mi. 

Si sou amamants dels formatges us aconsello que la feu ja que casen a la perfecció. Presenteu una bona taula de formatges acompanyats d'unes torrades i aquesta melmelada i tindreu una vetllada de luxe. Però si no us agraden els formatges no patiu, és una melmelada que dona molt de joc i la podeu combinar amb infinitat de coses.

Espero que us animeu ben aviat a fer-la i si és així ja m'explicareu que us ha semblat, però us aviso que quan comences a menjar-ne no pots parar, té quelcom addictiu!.    

Ingredients:

250 g de mango madur

250 g de pebrots petits vermells, grocs i taronges

250 g de sucre

Salsa de Tabasco

Preparació:

Agafem els pebrots, els rentem, traiem les llavors, els tallem a daus petits i els posem a una cassola, juntament amb la polpa del mango. Afegim el sucre i unes gotes de salsa de Tabasco. Ho cuinem, durant uns 25 minuts aproximadament, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps traiem la  melmelada i ho triturem amb l'ajuda del minipimer i un cop tinguem la textura desitjada ho tornem a posar a la cassola durant 5 o 10 minuts més. Posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient. 

Melmelada de magrana i canyella

Aquest any, un cop més, a través de Facebook em va arribar una invitació de Blocs contra la fam, on ens convidaven a fer una recepta per ajudar al banc d’aliments a difondre la propera recollida, que es farà avui divendres 30 i el dissabte 1; no m’ho vaig pensar ni un moment. De fet l’any passat el Boletet, l'Yves i jo ja vam col·laborar amb unes patates farcides de llenties. L’objectiu que té el banc d’aliments és aconseguir recaptar productes bàsics -llegums seques, llet, oli, sucre, llaunes de conserva de peix i tomàquet natural- des de qualsevol punt de Catalunya per tal de fer-los arribar a les persones més necessitades. Suposo que els que sou de fora de Catalunya podreu trobar més d’una comunitat on podeu participar, ja que els aliments fan falta a tot arreu. És una iniciativa molt noble a la que tots ens hi podem sumar!

Rumiant quina recepta podria aportar en aquesta nova edició de Blocs contra la fam, vaig pensar que seria bona idea fer-ne una de ben dolça, com a mínim perquè servís per endolcir el dia i animar-vos a tots a que aneu al punt més proper de recollida i col·laboreu. Les melmelades són ideals per quan tenim excés de fruita o quan aquesta està una mica lletja. Per tots és ben sabut que el món no està passant per la millor situació econòmica; estic segura que molts de nosaltres estem aprenent a valorar més les coses que ens envolten. Per això és important no tirar res i aprofitar-ho tot.

Espero que us agradi la meva aportació i sobretot que gaudiu i valoreu totes les coses bones que teniu al costat, com diu el dit: Carpe Diem, no sabem el què el futur ens té preparats. Molt bon cap de setmana a tothom! 

Ingredients:

1 kg de magranes desgranades

500 g de sucre

1 llimona

50 ml d'orujo d'herbes

Canyella en pols

Preparació:

Agafem les magranes desgranades i les posem a una cassola, juntament amb el sucre, el suc i la pela de la llimona, un bon polsim de canyella i l'orujo d'herbes. Ho cuinem, durant 40 minuts, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient. 

Chutney de prunes i mango

Aquest cap de setmana ha estat molt intens! Dijous passat el Boletet va fer dos anys. Aquest  dia va començar una llarga celebració compartida amb el iaio, ja que resulta que tots dos van néixer el mateix dia, però amb uns quants anys de diferència!! Per això vam anar a sopar a fora i vam arribar a casa a quarts d’una! Pobret, l’endemà era l’últim dia d’escola i ell hi va anar amb ressaca. 

El divendres van arribar els nostres Amics de 1ª, l'Inês, el Ricardo i la nostra fillola Catarina per gaudir de la festa que dissabte vam organitzar pel Boletet. L'Inês, abans de venir, ens va fer una petició que no vam saber refusar, volia anar a sopar a la Bombeta, un petit local de tapes situat a la Barceloneta i que fan les millors bombes i braves de tot Barcelona. Vam anar amb transport públic i va ser molt i molt divertit. La Catarina i l’Àitor estaven emocionats i no paraven de jugar, i al final es van convertir en Superherois! Quin parell.

El dissabte ens vam aixecar ben aviat i vam començar a organitzar la festa. Vam comptar amb l’ajuda incondicional dels avis, de la família Llàbiro i els amics de 1ª. Entre capbussades i jocs a la piscina vam tenir temps de fer una bona barbacoa -i això que el cuiner major tenia un virus intestinal i no tenia el seu millor dia-.

El temps va passar volant i, quan ens en vam adonar, eren les 3:45! Nosaltres havíem convocat a la resta de convidats a les 4. En un 3 i no res ens vam aixecar de taula i entre tots vam muntar la superfesta del Boletet. El menú era senzill: entrepans de brioix, croissanets farcits, quiche de verdures, pastís de formatge, taula de formatges i chutney, llaminadures... i el pastís d’aniversari! Un pastís de Conguitos i crema de formatge -que hauré de repetir perquè no vaig fer cap foto, i no puc publicar la recepta- que va ser un èxit! Sobretot per l’homenatja’t. Ara ha descobert que és fan dels Conguitos!.

De moment us deixo amb la recepta del Chutney. Us recomano que el feu per quan tingueu convidats, combinat amb formatges és espectacular!. Mentrestant vaig començant a preparar maletes, perquè ens queda molt poquet per començar vacances!!!!


 Ingredients:


1 ceba
1 mango
500 g de prunes grogues
50 ml de vinagre de Mòdena
1 c/c de canyella en pols
5 c/s de sucre
1 c/c d’anís en gra
Gingebre
Pebre vermell i negre en gra


 Preparació:


Agafem la ceba, el mango i les prunes. Ho pelem i tallem a daus i ho posem a la cassola -millor que sigui antiadherent- juntament amb el vinagre, el sucre, 1 cullerada de cafè de canyella i uns quants grans de  pebre, l’anís en gra i una mica de gingebre recent mòlt -aquestes mesures poden variar segons el vostre gust-. Ho cuinem a foc lent durant 25 minuts i ho anem remenant.

Chutney de magrana i mango

Aquest cap de setmana he estat una mica mandrosa, gastronòmicament parlant. Creieu que serà perquè aquesta setmana no tinc ni pont ni aqüeducte? Això sí, no patiu que tot i no tenir ganes, el dissabte vàrem fer un soparet express boníssim. El Boletet i jo vam decidir donar-li una sorpesa a l'Yves i el vam anar a veure a jugar a futbol. Haig de dir que el Boletet estava feliç de veure el seu papa anar darrera d'una pilota i estava una miqueta bocabadat de tant moviment. Tot i no haver guanyat, l'Yves estava tant feliç que volia celebrar amb un bon sopar la nostra visita. Vaig mirar la nevera -que per sort estava plena, ja que divendres vam fer la compra- i vaig veure un magret d'ànec que havíem comprat i un mango -recordeu que no m'agradaven massa, oi? doncs menys mal, perquè ara quasi sempre en tenim al Bolet!-. Vaig decidir fer un chutney per acompanyar el magret cuinat a la graella, i us haig de dir que va ser un encert!

Espero que us animeu a fer chutneys, a més de fàcils tenen molta sortida. Si us animeu a fer-ne aquests dies, poden ser un bon regal de Nadal, estic convençuda que qui ho rebi li encantarà.

Ingredients:

1 ceba vermella

1 mango

1 magrana

8 escalunyes

50 ml de vinagre de poma

1 c/s de mel de taronger

1 c/c de canyella en pols

4 c/s de sucre morè

Popurri de 5 pebres

Oporto

Preparació:

Agafem la ceba vermella i el mango, els pelem i tallem a daus i ho posem a la cassola -millor que sigui antiadherent- juntament amb les escalunyes pelades, el vinagre, 1 cullerada sopera de mel, el sucre, 1 cullerada de cafè de canyella i una mica de 5 pebres recent mòlt -aquestes mesures poden variar segons el vostre gust- i un raig de vi d'Oporto. Ho cuinem a foc lent durant 25 minuts i ho anem remenant de tant en tant per evitar que s’enganxi. Un cop cuinat, ho posem en pots de vidre, prèviament esterilitzats -ho podem fer amb el rentaplats- i ho tapem bé.

Codonyat

Cada any pel meu aniversari, la Loles em regala un codonyat fet per ella -per mi el millor del món!, però aquest any no ha pogut ser. I és que, aquest cop, els dos codonyers que té al jardí no han donat fruits en bones condicions. Ja us podeu imaginar lo tristos que estàvem al Bolet...  El codonyat ens encanta combinar-lo amb tot; ja sigui un bon assortiment de formatges, amb pasta, a les amanides…

Una de les coses que m'agrada més quan anem d'excursió és buscar si hi ha algun fruit que puc agafar -en realitat si aquest post l'escrivís l'Yves, us diria que m'encanta "robar" del bosc o del camp-. Quan vam anar l'últim cop al poble, vam descobrir uns codonyers plens de fruits que s'emblaven mig abandonats, estaven plens a vessar i s'estaven podrint els codonys de l'arbre. Vaig decidir collir-ne uns quants -amb moderació, és clar- i així tindria l'excusa perfecte per fer el meu primer codonyat. He quedat molt satisfeta del resultat i haig de dir que, tot i no haver assolit el nivell de la Loles, em sento molt orgullosa. De fet gairebé no en queda, ha estat un vist i no vist, i així ens em pogut treure el cuquet de menjar codonyat casolà...
 

Ingredients: 

1 kg de codonys
1 kg de sucre
 

Preparació:

Agafem els codonys, els pelem, els traiem les llavors i els tallem a mitges llunes. A continuació els posem a una safata per anar al forn, amb una mica d'aigua, i els deixem durant 50 minuts a 180º, o fins que estiguin tous. Un cop els tinguem, els posem a una cassola amb el sucre durant uns 30 minuts. Anem remenant amb una cullera de fusta i vigilant que no se'ns enganxi. Un cop transcorregut aquest temps trinxem els codonys amb el minipimer o amb una forquilla fins obtenir un puré homogeni. Ho posem a un motllo o a una safata i ho deixem refredar a temperatura ambient. Un cop fred, ho posem a la nevera perquè acabi de quallar.

Escabetx de figues i mango

Doncs ja hi tornem a ser! Som dia 15 i els nois de Els fogons de la Bordeta, la Sandra i el Xavi, ens han proposat fer escabetx. Haig de confessar que és el primer cop que el faig, ja que a casa no som massa amants d'aquest tipus de "conservant". Per això, quan vaig veure que aquest mes ens proposaven cuinar escabetx vaig tardar uns quants dies a decidir-me. Recordava que la meva mare cuinava sardines en escabetx, i que a tothom li agradava molt, menys a mi, i és que no suporto les sardines. Sabeu que sóc amant dels experiments, i aquest cop no ha estat una excepció, però per sort ha sortit bé. El sabor m'ha recordat al del chutney i és que és molt similar. Us aconsello que us atreviu a experimentar amb l'escabetx, ja que podeu obtenir molt bons resultats. De moment us deixo amb la meva recepta, a veure què us sembla.

Avui les components dels rul·los de la Fletxer estem de celebració, i és que el nostre Xarvly  està d'aniversari!!! Aquest noi amb aire d'ingenu i cara de bon nen resulta que fa anys. Així que les seves "nenes" no podem deixar passar l'ocasió per felicitar-lo. Espero que siguis molt feliç en un dia tan especial. I, tot i que la festa grossa serà dissabte -que ens ho ha xivat un ocellet-, espero que avui et mimin molt, que t'ho mereixes! Sobretot desitjo que no perdis aquest humor que tant ens agrada… Ets únic! ;)

Ingredients:

1 mango

10 figues

1 ceba petita

2 grans d'all

2 fulles de llorer

Farigola

Oli d'oliva

Vinagre

Mel 

Sal

Pebre

Preparació:

Posem un bon raig d'oli d'oliva en una paella, i quan aquest estigui calent afegim la ceba tallada a làmines. La deixem enrossir una mica. Mentrestant tallem el mango a daus i les figues per la meitat. Un cop les tinguem, ho afegim a la paella, ho anem remenant amb una cullera de fusta i, quan estigui enrossit afegim un bon raig de vinagre, les fulles de llorer i un manat de farigola, uns grans de pebre, un polsim de sal i una cullerada de mel. Ho deixem a foc lent durant un parell de minuts i, quan veiem que hagi espessit una mica, ho retirem del foc. Ho passem a un recipient perquè es refredi a temperatura ambient i, després, el reservem a la nevera. Us aconsello fer-ho el dia abans, ja que els sabors guanyen en aroma.

Melmelada de caipirinha de maduixa i mango

Sembla que últimament m’he aficionat a fer melmelades, i tot és gràcies a Memòries d’una cuinera! Són tan senzilles i el resultat és tan bo que no tenim excusa per no animar-nos a fer-ne. Avui en dia al mercat podem trobar una gran diversitat, tant realitzades amb fruites o amb verdures -i quina d’elles és més bona!-. El passat dia 11 de maig va ser Sant Ponç, i a Barcelona -com suposo passa a moltes més localitats- és tradició que al carrer Hospital es col·loquin tot de parades que venen herbes, mels, melmelades i fruita confitada, entre d'altres coses. Aquest va ser el primer cop que ens animàvem a anar-hi i va ser molt divertit! Hi havia moltíssima gent i era una mica complicat circular pel carrer, però el Boletet, l’Yves i jo no ens vàrem perdre l’oportunitat de xafardejar una mica per les paradetes a veure si ens firàvem. Evidentment va caure alguna que altra coseta. Una de les parades que més em va cridar l’atenció va ser una de melmelades que estava ubicada a la Rambla del Raval. N'hi havia de totes les classes i les combinacions imaginables. Els meus ulls van anar directes a un pot que posava: melmelada de mojito! La vaig trobar d’allò més original.  Cert és que aquesta beguda no és de les meves preferides, però en canvi la caipirinha m’encanta, així que vaig decidir que algun dia faria una melmelada de caipirinha. No fa massa que vaig comprar una caixa de maduixes i no sabia ben bé què fer, fins que la llumeta del meu caparró es va encendre! I aquí teniu la melmelada. Una combinació excel·lent que us farà gaudir d’allò més. A més és un bon complement per fer d'altres postres, demà en tindreu un exemple! Espero que us agradi.

Ingredients:

700 g de maduixes
300 g de mango
400 g de sucre
2 llimes
Cachaça

Preparació: 

Agafem les maduixes i el mango pelat, els tallem a daus petits i els posem a una cassola, juntament amb el sucre, el suc de les llimes i la seva pell ratllada i un bon raig de cachaça. Ho cuinem, durant 40 minuts, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient.

Melmelada de plàtan i canyella

El mes passat, com bé sabeu, L'Yves es va animar a fer una proposat de bacallà de Quaresma per participar a Memòries d'una cuinera. Molts de vosaltres el vau animar perquè tornés a cuinar, i no sé si és gràcies a vosaltres o a la proposta que hem fet aquest mes a Memòries: melmelada o confitura, que ja el tornem a tenir entre fogons. Ell és un enamorat de qualsevol tipus de melmelada, de fet si fos per ell crec que superaria al mateix Ferran Adrià fent propostes amb aquest aliment. Ha trigat uns quants dies a decidir-se de què la volia fer, però al final s'ha decidit per una melmelada de plàtan aromatitzada amb canyella, una combinació perfecte per acompanyar-la en els nostres esmorzars o berenars. Haig de confessar que estic sorpresa de la versatilitat de l'Yves a la cuina, si resultarà que tenia un diamant en brut i no me n'havia adonat! Serà qüestió de veure què fa el proper repte! Pels que encara no us heu anima't, us recordem que encara teniu temps per presentar les vostres propostes de melmelada o confitura fins el dia 28. Molt bon cap de setmana!

Ingredients:

500 g de plàtans

250 g de sucre

Canyella en pols

Preparació:

Agafem els plàtans, els pelem, els tallem a daus petits i els posem a una cassola, juntament amb el sucre i un polsim de canyella. Ho cuinem, durant 25 minuts, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient. 

Melmelada de fruita de la passió i nectarines

A casa les melmelades ens agraden molt, sobretot a l'Yves. A ell li agrada esmorzar una torrada acompanyada de melmelada, en canvi a mi m'agrada  utilitzar-les per cuinar plats salats. Fa molt temps que tenia ganes de fer-ne, però per una raó o una altra no m'havia animat a fer-ne. Aquest mes, a Memòries d'una cuinera, la recepta que proposem és precisament melmelada o confitura. He estat molts i molts dies pensant quina opció volia fer. No volia decantar-me per una recepta molt típica, havia d'aprofitar per experimentar una mica. Tenia clar que volia fer una combinació una mica tropical. Finalment em vaig decidir per fer-la de nectarines i fruita de la passió. Va ser una mica complicat trobar aquest últim fruit, però al final la sort va estar del meu costat i la vaig trobar al mercat de Sant Antoni. El resultat ens ha agradat molt, i ara que he descobert que és tan senzill fer melmelada segur que m'animo més vegades.

Avui no volia deixar passar l’oportunitat d’agrair-vos, un cop més, l’entusiasme que cada mes poseu molts de vosaltres en la proposta de Memòries d’una cuinera. Quan la Moni, l’Yves i jo vam decidir crear aquest bloc no ens haguéssim imaginat mai recopilar tantes receptes cada mes. Som conscients que la blocosfera està plena de reptes, per això encara apreciem més la vostra col·laboració. Poc a poc el número de seguidors va en augment i sou més els que us interesseu en aportar la vostra proposta. Per tot això us agraeixo la il·lusió i l’esforç que invertiu cada cop. I als que encara no us heu animat us convido, si us ve de gust, a que aporteu una recepta! No hi ha obligacions, només demanem que la recepta la publiqueu abans del dia 28, per poder editar la recepta pel dia 1.

Demà no hi haurà recepta, però no patiu, diumenge faré una excepció. Toca publicar la recepta del 15! us espero. Bon cap de setmana

Ingredients:

400 g de nectarines

100 g de fruita de la passió

250 g de sucre

1 llima

Preparació:

Agafem les nectarines, les rentem, les pelem, les tallem a daus petits i les posem a una cassola, juntament amb la polpa de les fruites de la passió. Afegim el sucre, el suc de la llimona i la pell ratllada. Ho cuinem, durant 25 minuts, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient. 

Chutney de ceba i poma

L’altre dia, quan vàrem anar a celebrar l’aniversari de l’Yves a casa dels seus pares, ja us podeu imaginar que no vàrem tornar amb les mans buides. La Loles ens va preparar un munt de coses, entre elles una ceba d'1kg 100g -la vaig pesar al arribar a casa, perquè mai havia vist res similar-. Va ser un regal que els hi va fer un pagès i van pensar que jo li podia treure profit. Ells em van dir si la volia per utilitzar com atrezzo per les fotos del bloc. Però com podia desaprofitar un exemplar així? Feia temps que em rondava pel meu caparró la idea fer una recepta de chutney i vaig trobar que seria una bona manera de treure rendiment d'aquest superexemplar.

Pels qui no ho sapigueu: el chutney és una recepta d’origen indi que combina fruites i verdures i està condimentada amb diverses espècies. S’utilitza com a acompanyament de diversos plats típics d’aquesta cultura. A Europa i a Amèrica també és freqüent trobar aquest tipus de preparat, però en aquests casos s’introdueix un nou element: el vinagre, d’aquesta manera s'aconsegueix potenciar les propietats conservants, així doncs és més fàcil conservar-ho durant més temps, sempre i quan ho haguem envasat bé.

Pot semblar una recepta estranya pels qui mai l’heu tastat, però us asseguro que és fantàstica. Combinada amb pa i formatge, com us presento a la foto, és un aperitiu fantàstic i el seu sabor no us deixarà indiferent. Només heu d’utilitzar una mica la imaginació i ja veureu quin profit en treureu. Espero que us agradi i us animeu a tastar-ho!

Ingredients:

1 kg de cebes

2 cebes vermelles

2 pomes fuji

50 g de panses

50 g de nous

100 ml de vinagre de préssec

100 ml de vinagre de mango

4 c/s de mel de taronger

5 espècies

Canyella en pols

4 c/s de sucre

Preparació:

Agafem les cebes i les pomes, les pelem i les tallem a daus i les posem a la cassola -millor que sigui antiadherent- juntament amb les panses, les nous, el vinagre, 4 cullerades soperes de mel i de sucre blanc, 1 cullerada de postres de canyella i una de 5 espècies -aquestes mesures poden variar segons el vostre gust-. Ho cuinem a foc lent durant 1 hora i ho anem remenant de tant en tant per evitar que s’enganxi. Un cop cuinat, ho posem en pots de vidre, prèviament esterilitzats -ho podem fer amb el rentaplats- i ho tapem bé.