>

dijous, 25 de juny del 2020

Ceviche de llobarro i gambes

Fa uns quants anys que m’he tornat fan absoluta del cebiche, però fins ara no m’havia atrevit a fer-ne, i això que és una recepta molt senzilla i refrescant per a qualsevol època de l’any, encara que és sobretot ara quan es gaudeix més, amb la calor.

A vegades penso que sóc monotemàtica amb els plats quan anem a algun restaurant, si veig a la carta cebiche o tàrtar de tonyina tinc clar que en caurà un dels dos. Fa uns anys enrere em va passar amb el magret d’ànec. Suposo que a la que passen els anys els nostres gustos van variant i, sobretot, si us passa com a mi us agrada provar receptes d’altres cultures, aprofiteu per tastar plats que no estem habituats a cuinar a casa.

El cebiche és una recepta d’origen peruà, que utilitza la llimona o la llima (dependrà de l’acidesa que li vulguem donar) per a coure el peix. Hi ha moltes varietats, però si voleu una recomanació: és important que utilitzeu un bon peix blanc, com el llobarro, la corbina o l’orada, perquè els daus us quedin ben blancs i no tinguin mal aspecte. 

A part, també hi ha diversos temps per deixar-ho macerar. Personalment m’agrada que reposi a la nevera una bona estona, en aquest cas l’he deixat 3 hores, ja que tots els aliments acaben integrant millor els diversos sabors, però he vist alguna recepta per la xarxa que amb 30 minuts de repós diu que ja n’hi ha prou. Vosaltres decidireu com us agrada més.

Us deixo la recepta i us animo a aprofitar aquests dies per fer-ne. És ideal per deixar preparat el cebiche, anar a la platja o la piscina, i en tornar menjar un bon plat acompanyat d’un bon vi blanc fresc. 



Ingredients per a 4 persones:
1 llobarro
10 gambes grans
El suc de 7 llimes
El suc de 4 llimones
1/2 mango
1/2 ceba de Figueres
1 grapat de moresc tipus mote
Sal
Pebre
Coriandre fresc
1 xile groc
1 tros de pebrot vermell 



Preparació:
Agafem el llobarro, el netegem, fem filets i finalment tallem a daus d’un cm aproximadament. Si ho preferiu, podeu demanar a la vostra peixateria que us doni els filets i només haureu de congelar-lo prèviament, per evitar els anisakis, i fer els daus un cop descongelat. En un bol, posem el suc de les llimes i les llimones que haurem preparat prèviament, afegim els daus de llobarro, les gambes que haurem pelat i tallat a daus -un cop descongelades-, i ho salpebrem, piquem una mica de coriandre fresc, una mica de xile groc -sense les llavors- , afegim la ceba tallada a juliana i ho deixem a la nevera durant unes 3h. Mentrestant podem bullir el moresc mote durant 45 minuts perquè s’estovi, en el cas  que no l’hagueu trobat cuit, com és el meu. Mitja hora abans de menjar el cebiche, traurem el bol que havíem reservat a la nevera amb el llobarro i les gambes, i afegirem el mango tallat a daus, el moresc mote escorregut, una mica més de coriandre si us agrada i el trosset de pebrot vermell tallat a daus molt petits i ho tornarem a posar a la nevera. A l’hora de servir, posem tots els ingredients en un plat, colem el suc i l’afegim i rectifiquem de sal i pebre i decorem amb unes fulles de coriandre fresc.



dilluns, 15 de juny del 2020

Melmelada de nespres i mango

Fa uns dies, quan ens van permetre sortir de Barcelona ciutat, l’Yves va anar a visitar el seu pare -que viu a Esplugues-. Ell li tenia preparada una bossa amb nespres del seu jardí. Quan els va portar a casa, tenien molt bona pinta però havien madurat massa, així que en comptes de llençar-los, vaig decidir fer una melmelada de nespres, juntament amb un mango que també estava molt madur.

Les melmelades sempre ens agraden, però us confesso que normalment les comprem al Bolet, a excepció de la de figues i mores; ja que quan anem al poble, a finals d’estiu, fem una bona collita i tenim producció per tot l’any. De fet l’Yves sempre es queixa que només cuino aquests dos sabors, però quan hi ha fruita de temporada és tant bona que mai faig melmelada.

Per això, aquest cop vaig decidir que faria una melmelada diferent i la veritat és que va quedar molt bona. És ideal pels esmorzars del cap de setmana que tant ens agrada fer al Bolet. Durant la resta de setmana esmorzem ràpid a la cuina, però els caps de setmana esmorzem tots 3 a taula amb un bon assortiment i cadascú tria el que més li ve de gust. Amb una mica de sort, el Boletet i jo hem cuinat un pastís el dia abans, però si no és el cas, unes torrades amb mantega i una bona melmelada sempre és una bona opció.

Us deixo la recepta i us animo a fer-la, ara que és època de nespres i els podeu trobar bons i bé de preu al mercat, si no teniu la sort de tenir un arbre a casa o algú que us en doni uns quants. 

Aprofiteu per cuinar melmelades amb les fruites de temporada, són molt fàcils de fer i es conserven molt bé durant una any, o una mica més, si heu fet bé el procés de tapar-les al buit. 



Ingredients:

300 g de nespres
200 g de mango
250 g de sucre
El suc d’una llima


Preparació:

Agafem els nespres i el mango, els netegem i els pelem. A continuació els tallem a daus petits i ho posem a una cassola, juntament amb el sucre i el suc de la llima. Ho cuinem, durant 15 minuts, més o menys, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, ho triturem amb l’ajuda d’un braç metàl·lic i ho cuinem durant 5 minuts més a foc baix. Un cop transcorregut aquest temps, posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient. 



dilluns, 8 de juny del 2020

Calamars amb arròs i pèsols

Al Bolet, durant la quarantena, hem instaurat una tradició: els dimecres per sopar i el cap de setmana per dinar fem un bon àpat. Aprofitem i fem un menú més elaborat que la resta de setmana. Això ens ha servit perquè els dies fossin diferents i no ens estanquéssim a la mateixa rutina cada dia. 

Les primeres setmanes d’estar confinats, només anàvem a fer la compra 1 cop cada 15 dies i ho compràvem tot al supermercat de sota de casa, però la veritat és que ens en hem sortit prou bé, i hem fet menús molt complerts. A part, us haig de dir que el Boletet es va posar tant en el paper que aquests àpats eren especials que fins i tot es mudava i decorava la taula amb espelmes.

No us enganyaré dient que viuria tota la vida confinada, perquè aquests dies, tot i que ens han passat ràpids a casa, hem trobat a faltar moltes de les coses habituals que ens agrada fer, com anar a passejar, fer un aperitiu o gaudir d’un bon àpat a peu de platja.

Per sort, sembla que a poc a poc tornem a fer aquelles coses que durant uns mesos han estat impossibles de fer. Ja tornem a passejar, gaudim de les terrasses, podem quedar amb els nostres amics i familiars, i un munt de coses que ara ens semblen un luxe.

Una de les coses que més m’agrada fer és anar al mercat a comprar. La veritat és que no vaig mai amb una idea clara del que vull, només sé si vull anar a la parada de carn, de peix o qualsevol altra, però a l’hora de comprar improviso bastant. Per això, quan vaig anar a la parada de peix de confiança a comprar i vaig veure els calamars de platja que tenien, no em vaig poder resistir. A casa ens agraden molt, sobretot si estan acompanyats d’arròs. Aquesta recepta que avui us proposo és ideal per fer un bon àpat de celebració o simplement per gaudir d’un bon menjar. Espero que us agradi i us animeu a fer-la.


Ingredients per a 4 persones:


1 kg de calamars petits de platja
2 tomàquets madurs
1 ceba petita
2 dents d’all
2 fulles de llorer
50 ml de vi blanc
750 ml de fumet de peix
150 g de pèsols
300 g d’arròs integral
Oli d’oliva verge
Sal
Pebre
Julivert


Preparació:
En una cassola amb una mica d’oli d’oliva sofregim la ceba, una mica de julivert fresc i les dents d’all, que prèviament haurem picat bé. Un cop comencin a rossejar afegim el tomàquet ratllat, remenem i salpebrem. Ho cuinem 2 minuts més i afegim els calamars, que prèviament haurem netejat i tallat. Ho cuinem un parell de minuts i afegim el fumet de peix, el vi, les fulles de llorer i els pèsols, ho corregim de sal i pebre i ho tapem i ho cuinem a foc mig durant uns 15 minuts, encara que aquest temps dependrà del suc final que vulgueu obtenir. Per últim, afegim l’arròs integral i ho cuinem durant uns 10 minuts més. Transcorregut aquest temps, us aconsello que ho deixeu reposar uns 5 minuts, amb la tapa posada i el foc apagat, abans de servir. 




dimecres, 3 de juny del 2020

Tarta de Santiago

Sempre que viatgem ens agrada comprar alguna cosa de menjar pel Bolet. Ja sabeu que a casa tinc un parell de sibarites molt exigents, així que ens agrada fer àpats especials. Tant se val si tenim alguna ocasió especial o simplement celebrem que ha sortit el sol, no ens falten mai excuses per fer un bon àpat. Així que les nostres maletes sempre tornen carregades de menjar d’on sigui que vinguem. 


Fa un parell d’anys que, per temes laborals, he hagut de viatjar sovint a Galícia, així que cada cop que hi anava, si el temps m’ho permetia, tenia un encàrrec del Boletet: comprar una “tarta de Santiago”. Durant tot aquest temps he perdut el compte de pastissos i formatges de Tetilla que he comprat; això sí, un cop a casa, duren ben poc.

Fa molt temps que em rondava pel cap intentar fer la recepta. La xarxa n’està plena i, la veritat, és que em semblava que era una recepta fàcil, però per una cosa o una altra no m’havia decidit a fer-la. Potser perquè com viatjava sovint a Galícia, ja aprofitava i la comprava allí.

Doncs bé, com que últimament no puc viatjar i les meves visites a Galícia hauran d’esperar, vaig pensar que li donaria una alegria al Boletet si li feia un pastís de Santiago. La veritat és que us haig de confessar que no les tenia totes. Vaig pensar: a veure si és una recepta trampa? És massa senzilla perquè surti bé a la primera. Però no patiu, no és una recepta trampa. És un pastís molt senzill i ràpid de fer i que queda perfecte com a postres per a qualsevol dinar, ja sigui especial o no.

Perquè us quedi bé aquesta recepta, bàsicament, necessitareu ametlla molta de qualitat i una mica de paciència per fer la plantilla de la creu de Santiago. Però la xarxa està plena de plantilles i us serà fàcil fer-ne. El resultat ja el veieu a la foto.

Espero que us animeu a fer-la, veureu com el resultat no té res a envejar al que hagueu pogut tastar en alguna ocasió. Són unes postres molt senzilles i ràpides de fer i quedareu molt bé si les porteu a algun àpat amb gent, perquè tard o d’hora aquests tornaran i ens podrem retrobar, al voltant d’una taula, amb els nostres familiars i amics.



Ingredients:

4 ous
250 g de sucre
250 g d’ametlla molta
1 c/c de canyella en pols
La pell ratllada de 1/2 llimona
Orujo
Sucre de postres


Preparació:

En un bol posem l’ametlla molta, una cullerada de café de canyella en pols i la pell ratllada de llimona (només la part groga). Ho remenen tot fins que tots els ingredients estiguin ben barrejats i ho reservem. En un altre bol, posem el sucre i a poc a poc anem afegint els ous d’un en un i, amb l’ajuda d’unes barnilles metàl·liques manuals, fins obtenir una barreja que blanquegi una mica. En aquest moment afegim aquesta última barreja a l’altre bol que havíem reservat i, a poc a poc, amb l’ajuda d’una espàtula, incorporem tots els ingredients. Després, afegim un rajolí d’orujo, o un licor similar que us agradi, i ho acabem de remenar, sense fer força. Per últim, posem la barreja en un motllo, prèviament greixat, i ho cuinem al forn a 170º durant 25 minuts. Un cop transcorregut el temps de cocció, deixem refredar el pastís i el desemmotllem. Per a la presentació posarem una plantilla de la creu de Santiago sobre la base i empolsinarem amb el sucre de postres.