>

divendres, 23 de desembre del 2011

Bon Nadal!

Estem a punt d'acabar l'any -un més!-. Per sort, al Bolet no ens falta ni salut ni treball, i no fa falta que us digui que amor tampoc, oi? Som molt afortunats. Esperem que la situació actual millori i que aquesta introducció es pugui aplicar a tothom.

Nosaltres ja estem preparats per gaudir d'aquestes festes nadalenques. Ja fa uns dies que hem decorat tota la casa i aquest any hem tingut un ajudant de luxe. L'Àitor, amb l'alegria que el caracteritza, ens va ajudar emocionat a muntar l'arbre, el petit pessebre i sobretot és l'encarregat d'alimentar al Tió. El primer moment que el va veure, va posar una cara estranya. Li vam ensenyar que li havia de donar menjar i així, més endavant, li cagaria regalets -en realitat aquest tros crec que no l'ha entès, però aquesta tarda que el farem cagar, ja ho entendrà-. Ho ha fet molt i molt bé i ha estat molt responsable, tant és així que quan sopem, com que el té al costat, li tira part del seu menjar!

A partir d'avui el món de juju el tanquem per vacances, i tornarem després de Reis amb moltes ganes de seguir experimentant. Ara toca descansar i gaudir de la família, però no patiu, això no vol dir que els fogons estiguin apagats -de fet avui tenim un berenar molt i molt especial al Bolet, on els llabironets i el Boletet faran cagar el Tió-. Intentarem que de tot allò que valgui la pena publicar apuntarem les receptes i ho fotografiarem. 

L'entrada d'avui només és per desitjar-vos a tots un bon Nadal en companyia dels vostres sers estimats i que tingueu un millor Any Nou -recordeu que heu de portar alguna cosa vermella i, si us plau, no feu guerra de raïm com fa l'Yves-. Estic convençuda que el 2012 serà un bon any! Molts petonets de part de la família Bolet, us esperem després de Reis, hi sereu, oi?



dimecres, 21 de desembre del 2011

Canelons de bolets i gambes

Aquest cop, a Memòries d’una cuinera, us hem proposat fer canelons, un plat molt típic de la gastronomia catalana durant les festes de Nadal. Antigament era el plat principal durant la celebració de Sant Esteve, el dia 26 de desembre. Les cuineres aprofitaven la carn que havia sobrat el dia de Nadal -de la carn d’olla- i farcien els canelons. A casa era tradició, encara que us haig de dir que la meva mare els preparava uns dies abans i els congelava. La cuina es convertia en un festival d’olors i, segons deien, els feia boníssims. Aquest cop us haig de confessar que no m’agraden gens els canelons convencionals. Serà perquè la meva mare utilitzava cervell i fetge per fer el farcit? Doncs segurament sí. Però per sort els canelons els podem fer de qualsevol cosa, només hem de posar-hi una mica d’imaginació i ja està.

La setmana passada -com ja comença a ser habitual-, a la pàgina del facebook us preguntava de què us agradaria que fes els canelons. Aquest cop, a diferència del torró, us he fet més cas. Alguns de vosaltres vareu demanar que fossin vegetals, alguns amb bolets i d’altres proposàveu el farcit típic de carn. Com podeu veure he fet un mix amb alguns dels vostres suggeriments. Així doncs us presento aquesta recepta de canelons farcits amb bolets i gambes, amb una beixamel un xic diferent. El Pedro Ximénez li dóna un sabor boníssim. Us animo a què els prepareu i també a què ens envieu les vostres receptes de canelons abans del dia 28. Us recordo que no fa falta seguir cap recepta, de fet ja hem rebut unes quantes receptes molt originals! Tan salades com dolces, us animeu?


Ingredients per a 20 uts.:

200 g de xampinyons
200 g de fredolics
2 pastanagues
1 ceba petita
1 gra d’all
200 g de gambes pelades
1 c/s de Maizena
½ copa de vi blanc sec
100 g de formatge Philadelphia
20 làmines de pasta per canelons
50 g d’emental
50 g de mozzarella
50 g de formatge gouda
50 g de formatge samsoe
Oli d’oliva
Ruca
Sèsam negre
Sal
Pebre


Ingredients beixamel:

400 ml de llet descremada
1 c/p de margarina
2 c/s de Maizena
Sal
Pebre
Nou moscada
Pedro Ximenez


Preparació: 

A un recipient amb aigua calenta posem a estovar les làmines de canelons -són les que s'anomenen de fàcil cocció- i les deixem mentre preparem el farcit. A una paella amb un bon raig d'oli d'oliva, posem la ceba tallada a trossets petits i el gra d’all. Un cop estigui una mica sofregida afegim els xampinyons i els fredolics tallats a làmines, prèviament nets, i les pastanagues tallades a daus petits, salpebrem i afegim el vi. Ho deixem durant 10 minuts a foc mig i afegim les gambes pelades. Remenem durant 5 minuts amb l'ajuda d'una cullera de fusta i afegim una cullerada de Maizena, per espessir, i el formatge cremós. Remenem i esperem a que es redueixi. Ho reservem. Mentrestant podem fer la beixamel. A una cassola posem la llet, salpebrem, afegim un polsim de nou moscada i una mica de margarina. Quan arrenqui el bull, afegim a poc a poc la Maizena i no parem de remenar –així evitarem que quedin grumolls- fins obtenir la textura desitjada. Retirem la beixamel del foc i afegim un bon raig de Pedro Ximenez. Ho remenem i ho reservem. A continuació, agafem una safata, l’untem amb oli i anem col·locant els canelons, que prèviament haurem farcit amb una làmina de pasta de caneló i una mica de farcit-. Per finalitzar tirem la beixamel per sobre i ho cobrim amb el formatge ratllat per gratinar. Aquest cop he utilitzat una selecció de 4 formatges, però podeu emprar el formatge que més us agradi. Ho posem a gratinar al forn -entre 5 i 10 minuts-, amb el forn prèviament escalfat a 200º. A l’hora de servir, posem a sobre una mica de ruca, l’amanim amb una mica d’oli d’oliva i un polsim de llavors de sèsam negre.



dilluns, 19 de desembre del 2011

Cookies Le fabuleux destin du chocolate

Aquest mes les noies de Film & food ens proposaven un repte amb un esperit molt nadalenc: fer un intercanvi de galetes o de receptes de galetes. L’opció escollida va ser l’intercanvi i he tingut la immensa sort de poder degustar les galetes de l’Alba de Le fabuleux destin du chocolate. Què us puc dir a aquestes alçades de l’Alba que no coneixeu? A través del seu bloc podem veure que és una persona detallista, sensible, feliç i un xic vergonyosa, però ara que he tingut la sort de conèixer-la en persona -a l'aquelarre galetaire que us vaig explicar al post de les galetes integrals- puc dir que encara és molt millor! És encantadora. Sembla una nina de porcellana, d’aquelles que et fa por jugar amb elles per no trencar-les. 

La recepta que avui us porto no l’he fet jo, només he fet la foto, però us asseguro que al Bolet ens han encantat! El Boletet s’ha cruspit les galetes de Lacasitos, tal i com havia indicat l’Alba a la seva nota, i l’Yves i jo la resta. Us animo a que les feu, estan boníssimes! I si no coneixeu encara el bloc de l’Alba us convido a que el visiteu, però us aviso que enganxa...

Si us agraden les galetes us aconsello que avui us doneu una volta per la xarxa, perquè aquestes dues bruixetes aconsegueixen amb cada repte moure a un munt de blocaires! 

També voldria tornar a agrair a totes les Bruixetes que van fer possible que passéssim un dia fantàstic, espero que es repeteixi ben aviat! -ja estic preparada per una altra superproducció- i sobretot enviar-li un petonet molt i molt fort a una d'elles...


Ingredients:

170 grams de mantega pomada
1 ou
1/2 tassa de sucre morè
1/2 tassa de sucre normal
Un pessic de sal
1 tassa i 1/2 de farina
1 culleradeta de bicarbonat sòdic
Xocolata negra
Xocolata blanca
1 tassa de nous picades
1 tassa d'avellanes
Lacasitos de colors


Preparació:

Prescalfem el forn a 180ºC. Posem a batre la mantega amb els sucres fins que quedi cremós. Afegim l’ou i batem fins que quedi integrat. Afegim la farina, al sal i el bicarbonat i acabem de batre fins que quedi homogeni. Dividim la massa en tres i fem les diverses versions. Posem les nous i 1/3 part de la xocolata i barregem a mà. L'Alba no utilitza xips, agafa una xocolata que li agradi i la talla a trossos grossos. Les nous les partim amb les mans una mica i prou. Repetim el mateix amb la xocolata blanca i les avellanes. Per últim posem uns quants Lacasitos a sobre pressionant poc i ben junts -ja se separaran durant la cocció-. Posem paper de forn a una safata i amb una cullera normal o de servir gelat, fem boletes i les anem col·locant a la safata una mica espaiades„ ja que aquestes cookies s’estenen molt. Repartim els trossets de xoco de la 1/3 part restant de xoco per sobre les boletes, enfonsant-los poc -si ho fem així els trossets de xoco quedaran a la superfície de la galeta i quedara més bonic-. Les posem al forn de 12 a 15 minuts. Les traiem i les deixem refredar en una reixeta.



dijous, 15 de desembre del 2011

Torró de mascarpone, Nutella i gerds

Ja tornem a ser dia 15,  com passen els dies, oi? I aquest cop els meus estimats nois de la Bordeta ens han proposat fer torrons per la recepta del 15. Sembla fàcil, no? I en realitat ho és, però clar, no sé qui em mana a mi complicar-me la vida. Per què no puc fer una proposta treta d'algun llibre? Doncs segurament perquè llavors no seria el món de juju, no? 

Aquest mes la meva primera proposta era fer un torró de xocolata amb trufa blanca. El vaig fer, però l'interior era massa cremós i no em va convèncer. Finalment el torró va acabar com a base per a un pastís! Que per cert va quedar molt bo, però no tinc la recepta ni fotos. No sé què va poder passar, però evidentment no em vaig donar per vençuda. Seguint amb la idea de fer un torró de xocolata un xic diferent, vaig pensar que podia fer una crema amb mascarpone. Per fer-lo una mica més llaminer vaig afegir una mica de Nutella -ho sento, però des de què vaig viure a Milà, a casa ja no entra la Nocilla, tot i que a l'Yves li agrada més-, i us asseguro que la combinació és la bomba, si em descuido entre tastet i tastet m'acabo tot el farcit -us aviso que és una temptació que et va dient "menja'm, menja'm"-. El resultat és molt bo, tot i que no és un torró convencional. Si el deixem fora de la nevera una estoneta, l'interior acaba massa cremós -per això als ingredients us dono l'opció d'afegir unes fulles de gelatina, perquè quedi més compacte- encara que, si el traieu 5 minuts abans de menjar-lo, la crema de mascarpone és bastant sòlida.

Espero que us agradi la meva proposta, tot i no seguir els criteris bàsics del torró, us asseguro que és ideal per a les sobretaules de Nadal! Ah, i no patiu que les propostes que em vareu fer a la pàgina del facebook me les guardo per properes receptes! Sobretot el torró de bolets, us asseguro que no paro de donar voltes i pensar com fer-ho!

No volia acabar aquesta entrada sense comentar-vos que a la pàgina del Facebook hem obert una nova secció on anirem publicant les vostres versions de les receptes d'El món de juju. Si voleu participar només m'heu d'enviar un e-mail amb la foto, i si teniu bloc l'enllaç, i poc a poc les anirem publicant al Facebook. Us animeu?


Ingredients:

300 g de xocolata fondant
250 g de mascarpone
50 g d'avellanes
50 g de gerds deshidratats
1 c/s de Nutella
2 c/s de sucre glasé
25 g de crocant d'ametlla
Rom
Gerds
1 c/p d'essència de vainilla

* Opcional: 4 fulls de gelatina


Preparació:

Primer s'ha de desfer la xocolata -ho podem fer al bany Maria o bé al microones durant 1 minut-. Un cop tinguem la xocolata desfeta afegim unes gotes de rom, o el licor que preferiu. Agafem el motllo, l'omplim amb la xocolata cobrint la base i un cm d'alçada, creant una capa fina i ho deixem a la nevera durant 10 minuts perquè solidifiqui. Repetim l'operació una segona vegada. Mentrestant podem preparar la crema pel farcit. En un bol posem el mascarpone, el sucre glasé, una cullerada sopera de Nutella, l'essència de vainilla i ho remenem amb molt de compte. Quan tinguem una crema homogènia„ afegim les avellanes i els gerds deshidratats tallats a trossets, ho barregem i posem la crema al motllo que tenim reservat a la nevera. Ho deixem refredar durant un parell d'hores i posem una capa de xocolata fondant desfeta per sobre. Ho deixem a la nevera un mínim de 3 hores. És aconsellable fer-ho un dia abans. Per decorar, utilitzem una mica de crocant, gerds frescos i podem utilitzar un motiu nadalenc fet amb xocolata blanca. 5 minuts abans de servir el traiem de la nevera.




dilluns, 12 de desembre del 2011

Strudel de botifarra

Hi ha molts pastissos que m’agraden, però si n'hi ha un que em ve de gust en aquesta època de l’any és l'Strudel, un pastís típic de la gastronomia austríaca i alemanya on els fruits secs i les pomes són els protagonistes. Hi ha moltes receptes, però les variants que podem trobar són bàsicament amb la massa utilitzada -pasta de full o filo-. El farciment més o menys és similar: poma, fruits secs, sucre i canyella.

Fins ara mai m’havia plantejar fer-ne, però l’altre dia el Monstre culinari, l'Yves, li va venir de gust que sopéssim una recepta que havíem vist a la televisió i necessitàvem massa filo -encara que aquesta recepta la deixem per un altre dia perquè l’hem d’acabar de millorar-. Després de fer-nos tots els supermercats del barri sense tenir èxit, vam acabar al supermercat del Corte Inglés –si no en trobàvem allà malament anàvem-. No la vam utilitzar tota, i li havia de trobar una sortida, ja que era congelada. Pensant molt, em va venir a la memòria l'Strudel, i vaig pensar que seria bona idea fer-ne una de salada. Els que seguiu aquest bloc sabeu de sobres que m’agrada moltíssim treure les receptes del seu context habitual. El resultat és un pastís que ens serveix com a entrant i que pot servir per ajudar-nos a confeccionar els menús de Nadal, us asseguro que quedareu encantats, i l’esforç que heu d’emprar es tan mínim que encara us agradarà més. Espero que us animeu a tastar-l’ho!


Ingredients:

5 fulls de massa filo
1 botifarra de carxofes
1 poma golden
1 pera
30 g de margarina
50 g de nous
50 g de panses
30 g de crocant d’ametlla
50 g de sucre morè
1 llima
Pebre
Canyella en pols
Sucre glacé


Preparació:

Agafem la botifarra, l’esparraquem i la saltegem. Mentrestant podem preparar la massa filo; estenent dos fulls, els pintem amb margarina -que prèviament haurem desfet-, tirem una mica d’ametlla crocant, repetim l’operació dos cops més i ho reservem. En un bol posem la poma amb pell tallada a daus, la pera sense pell tallada a daus, les panses, les nous esmicolades, la pell de la llima ratllada i el suc de mitja llima, el sucre, la botifarra esparracada, un polsim de canyella i un polsim de pebre recent mòlt, ho remenem tot i ho estenem sobre la massa filo que teníem reservada. Ho enrotllem i ho posem a la safata del forn folrada amb paper. Acabem pintant el rotllo amb margarina i el posem al forn, prèviament escalfat a 200º, durant 25 minuts. Un cop el traiem del forn, tirem per sobre una mica de sucre glacé. Us recomano menjar recent fet, ja que les capes de filo són molt més cruixents.



divendres, 9 de desembre del 2011

Assortiment de cremes

Us enrecordeu de l'aquelarre galetaire que us vaig comentar?. Doncs bé, en aquest dinar totes les assistents havíem de portar alguna cosa per dinar, i una de les meves primeres idees va ser una quiche o uns muffins salats. Les bruixetes es van anar animant i van comentar el que cada una portaria. Llavors se’m va ocórrer que podria ser bona idea fer alguna crema -no fa falta que us digui que m’agraden moltíssim, oi?-. Em tirava enrere que una de les bruixetes máster no li agradaven, ho vaig consultar i finalment em va animar a portar-les i vaig fer les 3 propostes que avui us presento. Nosaltres les vam prendre a temperatura ambient, però aquest tipus de cremes es poden degustar com més us agradin, fredes o calentes, servides en un bol o en versió xarrup per un còctel, això dependrà de vosaltres, una recepta molt lleugera i ràpida de fer que sempre va bé.

Molt bon cap de setmana, us espero la setmana vinent amb noves receptes, mentrestant gaudiu del cap de setmana!


Ingredients crema carbassa+mango:

1 carbassa petita
1 mango
1 ceba petita
2 patates grans
500 ml de brou de pollastre
100 ml de llet descremada
Sal
Pebre
Canyella en pols


Preparació:

En una cassola posem el brou de pollastre. Quan comenci a bullir, afegim la carbassa, les patates, la ceba, el mango, tot tallat a daus, ho salpebrem, tirem un polsim de canyella i un bon raig d'oli d'oliva i ho deixem bullir durant 30 minuts a foc mig. Un cop hagi transcorregut aquest temps ho posem en un recipient i ho passem pel minipimer fins que quedi una crema ben fina, sense grumolls, aleshores afegim la llet. 


Ingredients crema de portobellos+Pedro Ximenez:

5 patates
250 g de portobellos
1 ceba petita
500 ml de brou de pollastre
250 g de mascarpone
100 ml de llet descremada
Sal
Pebre
Pedro Ximénez


Preparació:

En una cassola posem el brou de pollastre. Quan comenci a bullir, les patates, la ceba,i els portobellos, tot tallat a daus, ho salpebrem i ho deixem bullir durant 30 minuts a foc mig. Un cop hagi transcorregut aquest temps ho posem en un recipient, afegim el formatge mascarpone, un raig de Pedro Ximenez i la llet descremada i ho passem pel minipimer fins que quedi una crema ben fina, sense grumolls.


Ingredients vichisoys+formatge blau:

4 porros
3 patates grans
100 g de formatge blau
500 ml de caldo de pollastre
100 ml de llet descremada
Sal
Pebre


Preparació:

En una cassola posem el brou de pollastre. Quan comenci a bullir, afegim els porros i les patates tot tallat a daus, ho salpebrem, tirem un bon raig d'oli d'oliva i ho deixem bullir durant 30 minuts a foc mig. Un cop hagi transcorregut aquest temps ho posem en un recipient i ho passem pel minipimer fins que quedi una crema ben fina, sense grumolls, aleshores afegim la llet i el formatge blau i ho tornem a passar pel minipimer.



dilluns, 5 de desembre del 2011

Chutney de magrana i mango

Aquest cap de setmana he estat una mica mandrosa, gastronòmicament parlant. Creieu que serà perquè aquesta setmana no tinc ni pont ni aqüeducte? Això sí, no patiu que tot i no tenir ganes, el dissabte vàrem fer un soparet express boníssim. El Boletet i jo vam decidir donar-li una sorpesa a l'Yves i el vam anar a veure a jugar a futbol. Haig de dir que el Boletet estava feliç de veure el seu papa anar darrera d'una pilota i estava una miqueta bocabadat de tant moviment. Tot i no haver guanyat, l'Yves estava tant feliç que volia celebrar amb un bon sopar la nostra visita. Vaig mirar la nevera -que per sort estava plena, ja que divendres vam fer la compra- i vaig veure un magret d'ànec que havíem comprat i un mango -recordeu que no m'agradaven massa, oi? doncs menys mal, perquè ara quasi sempre en tenim al Bolet!-. Vaig decidir fer un chutney per acompanyar el magret cuinat a la graella, i us haig de dir que va ser un encert!

Espero que us animeu a fer chutneys, a més de fàcils tenen molta sortida. Si us animeu a fer-ne aquests dies, poden ser un bon regal de Nadal, estic convençuda que qui ho rebi li encantarà.


Ingredients:

1 ceba vermella
1 mango
1 magrana
8 escalunyes
50 ml de vinagre de poma
1 c/s de mel de taronger
1 c/c de canyella en pols
4 c/s de sucre morè
Popurri de 5 pebres
Oporto


Preparació:

Agafem la ceba vermella i el mango, els pelem i tallem a daus i ho posem a la cassola -millor que sigui antiadherent- juntament amb les escalunyes pelades, el vinagre, 1 cullerada sopera de mel, el sucre, 1 cullerada de cafè de canyella i una mica de 5 pebres recent mòlt -aquestes mesures poden variar segons el vostre gust- i un raig de vi d'Oporto. Ho cuinem a foc lent durant 25 minuts i ho anem remenant de tant en tant per evitar que s’enganxi. Un cop cuinat, ho posem en pots de vidre, prèviament esterilitzats -ho podem fer amb el rentaplats- i ho tapem bé.





dijous, 1 de desembre del 2011

Galetes integrals de xocolata i mango

Fa uns mesos em va arribar una invitació via e-mail d’una trobada molt especial. En aquest e-mail ens convidaven a una sèrie de blocaires a reunir-nos un dia per intercanviar galetes i passar una estona xerrant de receptes i alguna que altra confessió. Des del primer moment em va semblar una idea fantàstica i no vaig dubtar ni un moment en respondre que comptessin amb mi! De fet, els que em coneixeu ja sabeu que, si l’agenda ho permet, m’apunto a un bombardeig! Els mesos van anar passant, però no ens oblidàvem d’aquesta cita, sobretot jo, que m’havia de posar les piles amb el tema de les galetes.

Mesos més tard ens va arribar, via correu, una carta on ens indicaven les instruccions per aquesta cita tan especial. El dia escollit seria el 26 de novembre, i totes les bruixetes havíem de portar 6 galetes per a cada assistent. Us podeu imaginar que em va entrar la por al cos, no havia fet mai galetes, i no volia enverinar a les altres bruixetes, més que res perquè sóc seguidora incondicional de cada una d’elles. Al final el gran dia va arribar, i la producció de galetes vaig haver d’activar. Havia practicat amb un parell de receptes que m’havien agradat molt -i que les teniu publicades al bloc-, però a aquestes alçades no fa falta que us digui que m’agrada experimentar, oi? Doncs la setmana passada no va ser una excepció. Vaig fer dues receptes que no eren comestibles -potser no és el qualificatiu que millor li escau, però no em van semblar vàlides- era molt tard i les existències d’ingredients eren escasses al Bolet amb tantes proves. No em vaig donar per vençuda i vaig decidir fer unes galetes amb farina integral -que era l’única que em quedava-. El resultat són les galetes que avui us presento, unes galetes integrals molt lleugeres que amb la xocolata i el mango deshidratat són molt llamineres.

Voldria aprofitar aquest post per agrair a l’Alba i a l’Ingrid haver fet possible aquesta trobada tan especial i, com no, a la resta de bruixetes assistents: l’Anna, l’Albota, la Moni, la Paula i la Sandra per aquest dia tan fantàstic, on us puc assegurar que no vam parar de riure ni us segon; fins i tot vam tenir temps de fer un concurs amb una victòria molt merescuda… Ah! I no em voldria oblidar de la Gemma, que tot i no poder assistir, ens va fer arribar les seves galetes. Gemma que sàpigues que ens va fer una il·lusió enorme veure la caixa que ens havies preparat! T’asseguro que semblàvem nenes petites el dia de Nadal... 


Ingredients 70 uts.:

600 g de farina integral
250 g de margarina
300 g de sucre morè
250 g de cobertura de xocolata
2 ous
200 g de mango deshidratat
200 g de crocant d'ametlla
1 c/p d'essència de vainilla
Limoncello
Canyella en pols
Llet descremada


Preparació:

Posem la margarina a un bol a temperatura ambient, tipus pomada. A continuació la barregem amb el sucre. Afegim els ous d’un en un i, quan estigui tot incorporat, afegim la farina i un polsim de canyella. Es pot remenar amb l’ajuda d’una cullera, ja que no ha de quedar una massa molt fina. Un cop tinguem la pasta, tirem un rajolí de llet, l'essència de vainilla i un raig de limoncello i tornem a remenar. Fem una bola i la posem a la nevera durant 30 minuts. Transcorregut aquest temps, estenem la massa i amb l'ajuda d'un tallador anem fent les galetes. Les col·loquem a la safata del forn, on prèviament haurem col·locat un tros de paper i les posem al forn, prèviament escalfat a 200º, durant 6 minuts i les deixem refredar a temperatura ambient. Mentrestant preparem la cobertura de xocolata -la podem fer al bany María o bé al microones amb una mica de llet durant 1 minut-. Un cop tinguem la xocolata desfeta afegim unes gotes d'essència de vainilla i un polsim de canyella. Cobrim les galetes amb la xocolata i les decorem amb una mica de crocant d'ametlla i mango deshidratat tallat a trossets i les deixem reposar durant una hora.



dilluns, 28 de novembre del 2011

Sopa de lletres

La proposta d'aquest mes a Memòries d'una cuinera, ha posat en un compromís al Monstre Culinari. Com us vaig comentar a l'entrada de la sopa de cloïsses, l'Yves no és gaire amant de les sopes, de fet mai les ha suportat; però suposo que viure amb una fan incondicional d'aquest tipus d'aliment al final obliga a canviar, ni que sigui una mica, d'opinió.

El Monstre Culinari ha estat uns quants dies rumiant la seva proposta. Trucades amunt i avall amb la Loles per veure quina opció presentava i no acabava de trobar cap que li convencés. En realitat la seva mare li va comentar que a casa mai feien moltes sopes, això sí, si algú es posava malalt feien un caldo que segons ella "ho cura tot". Es tracta d'un brou que es cou a foc lent durant un mínim de tres hores. Té un sabor molt concentrat, i és ideal per quan un està malalt i té poca gana. Com us haureu imaginat l'Yves va descartar aquesta opció perquè no tenia paciència per deixar al foc 3 hores el brou, així que finalment s'ha decidit per una sopa feta amb un brou de pollastre i botifarra acompanyat de pasta de blat en forma de lletres, no podia ser més perfecte per a ell.

Recordeu que el resum de Memòries d'una cuinera amb totes les receptes de sopa presentades el publicarem el proper dia 1. Moltíssimes gràcies a tots els que heu participat, és un plaer rebre totes les vostres propostes!


Ingredients:

 
5 pastanagues
2 patates
1 porro
1/2 api
1 nap
1 xirivia
1 botifarra negra
1 botifarra blanca
1 cuixa de pollastre
5 l d'aigua
1 c/s de sal
Pasta de lletres
 

Preparació:

A una cassola posem l'aigua amb la sal, quan aquesta arrenqui el bull afegim les pastanagues, les patates, el nap, la xirivia, el porro i l'api tot rentat i pelat, juntament amb les botifarres i el pollastre. Ho deixem a foc mig durant 1 hora i mitja. Transcorregut aquest temps separem les verdures i la carn del brou i ho colem. Per fer la sopa posem el brou en una cassola i quan arrenqui el bull afegim la sopa i la deixem el temps que el fabricant ens recomani -normalment amb 10 minuts és suficient-.



dijous, 24 de novembre del 2011

Patates farcides amb llenties i tonyina

Sempre m’he considerat una persona afortunada, tinc amor, salut i treball. Des de què vaig néixer els meus pares van treballar moltíssim per poder-nos donar una bona educació i una bona alimentació i, per sort, mai ens ha faltat de res. Però aquesta sort no tothom la pot compartir, i menys ens els temps que corren. Fa temps que no miro les notícies -que no vol dir que no segueixi l’actualitat-, tot és negatiu i sembla que la crisi mundial que estem patint no arriba a la seva fi. Les llistes de l’atur augmenten cada dia. Els companys es queden sense els seus llocs de treball per falta de finançament i, cada dia, hi ha més famílies sense ingressos, entre d’altres coses.

Aquest és un bloc molt optimista -els que el seguiu habitualment us n'haureu adonat- i no per això ens donarem per vençuts. Hi ha un refrany que diu que després de la tempesta ve la calma. Aquesta tempesta sembla que no acaba de fer net, però estic convençuda que no deixa de ser una situació cíclica, només hem de mirar enrere i veurem que al llarg de la història hi ha hagut casos similars i al final s’han superat, i espero que en un temps breu la crisi que estem patint també la superem entre tots plegats.

Quan al Facebook em va arribar una invitació de Blocs contra la fam, on ens convidaven a fer una recepta per ajudar al banc d’aliments a difondre la propera recollida, que es farà demà divendres 25 i el dissabte 26; no m’ho vaig pensar ni un moment. De fet l’any passat el Boletet, l'Yves i jo ja vam portar un lot de productes al punt de recollida del Mercat de Sant Antoni, i aquest any no serà menys. Per un moment em vaig emocionar de veure com molta gent anava portant diverses bosses. Tothom, per poc que fos, volia col·laborar. L’objectiu que té el banc d’aliments és aconseguir recaptar productes bàsics -llegums seques, llet, oli, llaunes de conserva de peix i tomàquet natural- des de qualsevol punt de Catalunya per tal de fer-los arribar a les persones més necessitades. Suposo que als que sou de fora de Catalunya podreu trobar més d’una comunitat on podeu participar, ja que els aliments fan falta a tot arreu. És una iniciativa molt noble a la que tots hi podem col·laborar independentment de la nostra situació econòmica. A tots els mercats podem trobar marques blanques amb les quals, amb poc pressupost, podem ajudar molt, així que no hi ha excuses que valguin! Al Bolet ja estem preparant les bosses, i vosaltres?

La recepta que avui us presento està feta amb 3 ingredients bàsics: patates, llenties i tonyina en conserva. Una recepta amb un alt aport nutritiu i fàcil de fer. Sé que molts de vosaltres us haureu fixat amb les flors de Caputxines que he emprat per decorar les patates farcides, me les va regalar la Moni l’altre dia. Normalment quan trobem al mercat algun aliment diferent sempre en comprem dos i fem intercanvi, així que m’ha semblat molt adient per la recepta d’avui! A més d’aportar color a la recepta, crec que aporten un toc d’esperança per aquesta bona causa.

Si voleu veure totes les receptes que han participat podeu adreçar-vos al bloc que han obert per aquesta ocasió els companys de Blocs contra la fam. Espero que aquesta iniciativa aconsegueixi el ressò que es mereix.


Ingredients:

4 patates mitjanes
200 g de llenties
1 llauna de tonyina
Sal 
Pebre
Oli d'oliva
Orenga
Romaní
Farigola


Preparació:

Posem les patates al microones durant 4 minuts a 800W. Un cop cuites, les partim per la meitat i les deixem refredar. Un cop no cremin, buidarem l’interior i el reservarem. Posem en un bol les llenties, la patata que hem reservat tallada a trossets i la tonyina esmicolada, ho salpebrem i tirem una mica de romaní, farigola i orenga i un bon raig d’oli d’oliva. Amb aquesta barreja farcim les patates i les decorem, si volem, amb unes flors.



dilluns, 21 de novembre del 2011

Sopa de cloïsses i arròs

Quan arriba el fred l'Yves ja tremola. I és que sóc una fan incondicional de les sopes, de fet si fos per mi crec que em podria alimentar a base d'elles, però potser hauria de canviar el nom del bloc i dir-se el món de les sopes. 

A casa mai en falta. M'agrada fer una olla de caldo per poder menjar durant tota la setmana. A l'Yves mai li ha agradat massa les sopes, però hem fet un tracte, la faig amb molta pasta i es posa formatge, així ja no protesta tant. En canvi el Boletet no protesta gens, tot el contrari, veu el plat de sopa i la cullera i salta d'alegria! Amb alguna cosa s'havia d'assemblar a mi, no? Però no patiu, que el Monstre Culinari està pensant la seva proposta per Memòries.

Com molts de vosaltres ja sabeu, aquest mes a Memòries d'una cuinera el tema que us proposem són les sopes. Des del principi vaig tenir clara la meva proposta. A casa, la Padrina sempre cuinava sopes de pa. Eren fàcils i molt econòmiques, i durant les penúries que havia passat a la guerra era un bon plat per matar el fred i la gana. Durant la setmana molts de vosaltres ja heu publicat les vostres propostes, i la meva sorpresa va ser veure unes quantes sopes de pa -totes elles excel·lents-, així que vaig decidir fer una altra proposta. Vaig pensar molt, i al final m'he decantat per una sopa feta amb cloïsses i arròs. Una sopa que pot servir per un dels àpats de Nadal. Si la voleu engalanar una mica més us proposo que hi afegiu un llamàntol, i sinó amb uns trossets de rap. Estic convençuda que els convidats us agrairan un bon plat calent.

Espero que us agradi aquesta recepta i que molts de vosaltres us animeu a fer sopes! Amb aquests dies de pluja que estem tenint, no creieu que és el que ve més de gust?


Ingredients fumet:

1 cap de rap i la seva espina
1 tomàquet de branca
½ ceba
2 pastanagues
1 porro
1 nap
3 l d’aigua
Sal


Ingredients per a 4 persones:

4 tomàquets de branca
2 l de fumet
1/2 ceba
1 gra d'all
50 ml de Pedro Ximénez
500 g de cloïsses
4 grapats d'arròs
Pebre vermell dolç
Julivert sec
Pebre
Sal
Oli d'oliva


Preparació:

Primer de tot farem el fumet. En una cassola posem l’aigua, els trossos de rap, les verdures -pelades i tallades a trossos-, un polsim de sal i ho fem bullir a foc mig durant 45 minuts. En una paella posem un bon raig d’oli d’oliva i sofregim els tomàquets, el gra d'all i la ceba tot ratllat durant 5 minuts. A continuació, afegim el Pedro Ximénez, ho salpebrem i tirem un polsim de pebre vermell i de julivert  i ho saltegem durant 5 minuts més. Ho retirem del foc i ho afegim a la cassola. Ho deixem al foc durant 10 minuts. Quan hagi transcorregut aquest temps, retirem la cassola del foc i passem el líquid per un colador, pressionem, amb l’ajuda d’una cullera o un morter, per obtenir el màxim de suc possible i ho tornem a posar en una cassola. En aquest moment és quan afegim les cloïsses i l'arròs, i ho deixem durant 30 minuts a foc baix. Si és necessari ho rectifiquem de sal i pebre. Per servir un aconsello tirar un raig d'oli d'oliva i un polsim de julivert.




divendres, 18 de novembre del 2011

Crumble de carbassa i bolets

Cada estació té els seus fruits, i ara és època de carbasses. Quan les veig al mercat sempre en compro una de petita, ja que serveix per fer sopes, cremes o el que la nostra imaginació vulgui. El seu sabor dolç dóna als plats un toc molt especial a més de ser un fruit molt combinable i versàtil.

Fa molts dies -per no dir mesos- que li donava voltes a la idea de fer una crumble. En principi totes les receptes que he vist són dolces i no m’acabava de decidir. Què estrany no? Doncs bé, al final m’he decantat per una recepta salada. La crumble és una recepta molt senzilla on hi ha una base de fruites o verdures recobertes per una crosta feta a base de farina, mantega i sucre. En aquesta època de l’any qualsevol cosa és d’agrair, i un plat tan senzill com aquest també. A més haver-lo perfumat amb una mica d’espècies fa que mentre l’estem cuinant la nostra casa faci una oloreta irresistible.

Aquest cop, us haig de confessar, que el Monstre culinari no li ha fet el pes aquest plat, i això que s’ho menja tot. Ell i la carbassa no són molt amics. El pobre no sabia com dir-me que no li agradava, però no va fer falta que em digués res, la seva cara m’ho va dir tot... Per sort, l’altre monstre, el Sibarita, s’ho va menjar encantat! I així ell i jo ens vam menjar un bon plat de crumble ple de vitamines i amb una de les coses que més ens agrada: els bolets. És ben sabut per tothom que aquest any no ha estat el millor  per obtenir aquestes petites joies que ens regala la natura; però, per sort, al mercat podem trobar alguna marca que els tenen en conserva i que no estan gens malament. Esperem que el proper any plogui una miqueta més i puguem anar a buscar Bolets! Amb aquesta recepta participo a la proposta d'aquest mes de CSC#11, que aquest mes està dedicada als bolets.

Que tingueu molt bon cap de setmana, i ja sabeu, si plou tothom a cuinar!!!! Ens veiem dilluns...


Ingredients:

100 g de farina integral
75 g de sucre morè
50 g d'avellanes torrades
60 g de mantega
500 g de carbassa
250 g de bolets variats
1 ceba vermella
Canyella en pols
5 espècies
Pebre
Sal
Oli d'oliva


Preparació:

En una safata -que pugui posar-se al forn- col·loquem la carbassa tallada a trossets -sense pell ni llavors-, els bolets i la ceba. Ho salpebrem, tirem un polsim de 5 espècies i un bon raig d'oliva. A continuació barregem la farina, la mantega desfeta, el sucre morè, un polsim de canyella i les avellanes picades. Ho tirem per sobre de la carbassa i els bolets i ho posem al forn preescalfat a 180º durant 40 minuts. És aconsellable menjar-ho calent.



dimarts, 15 de novembre del 2011

Pa de sèsam

Aquest cop quan vaig veure la proposta de la recepta del 15 vaig estar a punt d’escanyar als meus estimats nois de la Bordeta, però clar, cóm podria passar sense els milers d’e-mails i comentaris d’una de les meves rul·leres? Llavors va ser quan vaig pensar: “aquest mes serà tot un repte!”. Els que sou seguidors des de fa temps sabeu que no sóc amant de les masses, i no perquè no m’agradi fer-les. El problema que hi veig és que per obtenir un bon resultat haig de deixar un temps de llevat i això em posa una mica nerviosa. Sóc d’aquelles persones que m’agrada controlar-ho tot al moment, i clar, amb el pa no és possible.

La meva última adquisició ha estat un llibre que es diu Paso a paso repostería y panadería. És un llibre que té unes receptes molt fàcils de pastissos, pa i alguna coseta salada. Les fotos ajuden molt, t’ensenyen pas a pas com fer-ho. Quan el tenia a les mans en realitat només el volia xafardejar , fins que vaig veure que tenia uns pans molt fàcils i amb una pinta increïble -ideals per la recepta del 15-, i no vaig poder resistir-me a dur-lo a casa. A més el meu assessor culinari em va dir “mama compra’l, et fa falta!” o com a mínim és el que jo vaig deduir de la seva mirada, aquesta és l'avantatge d’anar a comprar amb un nen de 15 mesos...

La recepta original porta llavors de rosella, llet en pols i llevat sec, però a casa no tenia aquests ingredients i vaig decidir substituir-los per llavors de sèsam negre, llevat fresc i llet descremada. El resultat em va sorprendre fins i tot a mi. Aquest cop no us diré com estava, mireu la foto i opineu vosaltres mateixos.


Ingredients:

250 g de farina de força
1 c/p de sal
2 c/s de llet descremada
1 1/2 c/s de sucre
2 c/s d'oli d'oliva
175 ml d'aigua tèbia
5 c/s de llavors de sèsam negre
12 g de llevat fresc
1 rovell d'ou


Preparació:

En un bol, posem la farina amb el llevat -desfet prèviament amb una mica d'aigua- i ho remenem. Afegim l'aigua i amassem fins obtenir una barreja homogènia, durant uns 5 o 10 minuts. A continuació afegim les llavors de sèsam, la sal i l'oli, i treballem la pasta fins que quedi una massa elàstica i que no s'enganxi. Ho posem en un bol i ho tapem. Ho deixem reposar durant una hora o fins que dobli el seu volum -he fet servir el truc de la Moni: escalfem el forn a 50º durant uns minuts i després el tanquem-. Quan hagi llevat fem 3 porcions de massa, i li donem forma cilíndrica d'uns 25 cm, les entrellacem entre elles formant una trena. La posem en una safata per anar al forn amb paper, prèviament untat amb oli i la deixem reposar durant 30 minuts tapada amb un drap. Per últim pintem la superfície amb ou batut, diluït amb una c/s de llet i una c/s de sucre la superfície, tirem per sobre unes quantes llavors de sèsam i ho coem al forn prèviament escalfat a 200º durant 25 minuts.



dijous, 10 de novembre del 2011

Brownie de gerds i magrana

Com us vaig comentar en l’entrada anterior, el passat cap de setmana va ser molt productiu. Feia temps que volia fer un pastís de xocolata, però no tenia clar com. Vaig estar mirant els llibres de cuina que tinc a casa i, tot i que sabeu que no segueixo mai cap recepta al peu de la lletra, alguns cops agafo una recepta com a base. Aquest cop revisant el llibre Chocolate vaig veure un brownie amb fruits secs que tenia molt bona pinta. Evidentment la vaig adaptar als meus gustos -crec que només vaig respectar la farina, els ous i el sucre- i el resultat ens ha agradat molt, sobretot al Boletet i a mi, ja que l’Yves no és un gran aficionat als pastissos de xocolata, però ens hauríeu d’haver vist el diumenge al matí tots 3 esmorzant a taula mentre al carrer plovia, quin gust llevar-se així! Tot i no llevar-nos amb un dia assolellat els nostres somriures no es van esborrar en tot el dia.

Recordeu que sempre us parlo del Monstre culinari -referint-me a l’Yves quan fa les seves aportacions per Memòries d’una cuinera-? Doncs crec que el Boletet a partir d’ara serà el Monstre sibarita. Resulta que l’Àitor està creixent amb un paladar molt fi, i per sort  les receptes del món de juju sempre triomfen! El cap de setmana sempre ens agrada, si es possible, anar a fer un aperitiu, i aquest, tot i la pluja, no va ser diferent. Recordàvem que al Poble Sec havíem vist una petita bodega al carrer Margarit on feien tapetes i plats per degustar, així que ens vam abrigar, vam agafar un paraigües i vam anar-hi. Al final vam demanar tantes coses que va servir de dinar.

Hi ha molta gent que pensa que anar amb nens a menjar fora és complicat, però us asseguro que el Boletet ens ho està posant molt i molt fàcil. Des de què va néixer ens està ajudant molt amb la tasca de ser pares: tot és molt senzill al seu costat... I anar a dinar fora no és una excepció! De moment no fa falta demanar-li un menú infantil, li agrada tot el que demanem. Evidentment intentem demanar plats que no siguin massa forts pel seu petit estómac, però no és cap problema, tots ens adaptem i ell està creixent sa i fort i amb una gana descomunal. Em creieu si us dic que menja més que jo?

Aquí us deixo la recepta d’aquest brownie que cada cop que el Boletet el veu a la cuina l’assenyala amb el dit per demanar un trosset... Espero que us agradi tant com a nosaltres! Els gerds i la magrana li donen un punt humit que el fa irresistible per un dia de pluja.


Ingredients:

175 g de farina
300 g de sucre morè
4 ous
1 c/p d'essència de vainilla
100 g de xocolata fondant
50 g de nous
1 magrana
125 g de gerds
50 g de mantega pomada
Sucre glacé
Rom


Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Batem la mantega, el sucre i l'essència de vainilla fins a obtenir una mescla lleugera i esponjosa. Afegim d'un en un bol els ous i ho barrejarem bé. Tamisem la farina, l'afegim a poc a poc barrejant fins obtenir un resultat homogeni. Per últim, afegim la xocolata fondant -prèviament desfeta -al microones o al bany Maria en pols-, un bon rajolí de rom. Quan tinguem la barreja, afegim els gerds, les nous esmicolades i les llavors de magrana, ho barregem i fiquem la pasta en un motllo rectangular no gaire alt, prèviament folrat amb paper, tirem una micra de sucre morè per la superfície i ho posem al forn durant 40 minuts. Ho deixem refredar, ho tallem en porcions i tirem sucre glacé per sobre.