Coca de llardons

Com  ja va sent habitual en aquest bloc, un cop al mes tenim la col·laboració d'un cuiner fugaç: l'Yves. Des de què la Moni i jo li vàrem proposar formalment col·laborar al Memòries d'una cuinera que s'ho ha pres al peu de la lletra. No només és l'encarregat d'escriure les introduccions cada mes amb la nova proposta, sinó que a més vol compartir una recepta feta per ell. Aquest cop amb el tema de la coca no ha estat una excepció. A l'hora de fer-la li vaig proposar que podia fer una recepta que la Moni havia fet l'any passat i que jo ja he repetit alguns cops i és boníssima. Es va animar i el resultat va ser fantàstic. Us animo a tots a fer-la, ja que la seva elaboració no ens robarà més de 5 minuts -sempre i quan no ens animem a fer la massa de full a casa- i quedarem encantats. Us cito paraules textuals seves "és la millor coca que he menjat mai". Ja veieu, al Bolet no fa falta que tinguem àvia...

Després de la revetlla de Sant Joan, avui ens toca la de Sant Pere i, tot i que a la primera segurament hem fet algun excés, avui no podem deixar de celebrar-la com toca, amb un bon tall de coca i cava ben fred. Com haureu pogut veure aquests dies a la blocosfera, hi ha un munt de receptes de coques, i si us sóc sincera crec que seria capaç de menjar-me un tallet de cada una! Si encara no sabeu quina triar us recomano que mireu els enllaços que ens estan deixant a Memòries d'una cuinera, són totes fantàstiques! Bona revetlla a tothom.

Ingredients:

1 làmina de massa de full
50 g de llardons
Sucre
Canyella en pols
Pinyons
1 ou
Anís

 

Preparació:

Agafem la làmina de massa de full i l’estenem a la safata del forn, folrada amb paper. La dividim, imaginàriament, en 3 parts i a la part del mig posem uns quants llardons, un polsim de canyella, una mica de sucre i unes gotes d'anís. Pleguem una de les parts de la massa de full i ho tornem a repetir. Per últim ho tanquem pels dos costats, ens assegurem que no hi hagi cap forat i, amb l'ajuda d'una forquilla, segellem els 4 cantons.  Pintem la superfície amb ou batut i tirem per sobre un polsim  de sucre, una mica de canyella i els pinyons. La posem al forn, prescalfat a 180º, durant 25 minuts o fins que estigui enrossit.

Coca de Sant Joan de brioix i crema

La nit de Sant Joan és una de les més curtes de l’any. Recordo amb certa enyorança que quan era petita significava l’inici de les vacances d’estiu. A casa fèiem les maletes i marxàvem al poble amb els avis i la nostra mare, mentrestant el meu pare treballava i, en acabat, venia a sopar. El dia 23 era un dia on tots els nens treballàvem de valent. Anàvem de casa en casa demanant els mobles vells per poder cremar a la foguera. Quina il·lusió! Tots carregant cadires, taules, o qualsevol trasto de fusta que servís per cremar. Això sí, l’hora de berenar no se la saltava ningú! Un cop preparada la foguera, amb l’ajuda d’alguns grans, anàvem a sopar i ens preparàvem amb roba còmoda per poder anar a tirar petards. Mai m’han agradat massa els que fan soroll, més aviat m’espanten, però els nostres pares acostumaven a firar-se amb coets que duien regals i sortidors de llums de colors. Els nens jugàvem al voltant de la foguera, i sempre hi havia alguna àvia que ens explicava alguna història de por. La coca l’acostumàvem a menjar al carrer on tots compartíem bon humor i rialles.
 

Diuen que la nit de Sant Joan és màgica, que és la nit de les bruixes, i no precisament les bones, però a mi sempre m’ha agradat pensar que és una nit màgica on l’amor destaca per damunt de totes les coses. Qui no s’ha enamorat una nit de Sant Joan? Amb l’Yves sempre hem cregut que té quelcom especial, és veritat que tots els dies són especials, però aquesta nit no deixa de ser màgica, per això avui, juntament amb una colla d’amics, ho celebrarem com cal. Un bon sopar a la fresca, amb bon vi i cava i per postres la coca que no falti! Aquest cop he fet la meva primera coca de brioix! I haig de dir que he quedat bastant contenta! La recepta l’he tret del Narcís del bloc La lionesa, i no m’ha decebut gens. Ha estat el meu primer contacte amb el brioix, i tot i fer unes petites modificacions crec que el resultat es satisfactori. Pels que no us animeu a fer-la us recomano que, si viviu a Barcelona, aneu a comprar-la a la Valenciana, una botiga especialitzada en coques que obra especialment uns dies abans de les revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume! Està al carrer Parlament amb Viladomat i us asseguro que, si us agrada la coca de brioix, us encantarà, perquè en aquest lloc la fan boníssima!
 

Us desitjo una bona revetlla de Sant Joan a tots, i vigileu, que les bruixes estan a prop... Mentrestant recordeu que aquest mes a Memòries d’una cuinera estem recollint coques de Sant Joan, teniu de temps fins el dia 28 per deixar-nos les vostres receptes... Fins dilluns!
 

Ingredients massa mare:

200 g de farina de rebosteria
25 g de llevat fresc
Llet tèbia (més o menys un got)
8 g de sal
 

Ingredients brioix:

200 g de farina de rebosteria
1 ou
100 g de sucre
20 g de mantega pomada
Llet tèbia
1 llimona
Canyella en pols
 

Ingredients crema:

500 ml de llet descremada
La pell d’una llimona
1 branca de canyella
150 g de sucre
20 g de Maicena
4 rovells d’ou
 

Ingredients decoració: 

Pinyons
1 ou
Sucre
Anís

 

Preparació:

Primer de tot farem la massa mare. En un bol desfem el llevat amb una mica de llet. A continuació posem la farina, la sal i anem incorporant la llet a poc a poc -més o menys un got- fins que ens quedi una massa consistent. Un cop la tinguem la posem a dins del forn, sense temperatura, i tapada amb un drap, i l’ha deixem llevar uns 30 minuts. Mentrestant podem anar fent la crema. En un cassó posem la llet, la branca de canyella i la pell de llimona i ens esperem a que arrenqui el bull. En aquest moment afegim els rovells d’ous, barrejats prèviament amb el sucre i la Maicena i ho incorporem a la llet. Remenem a poc a poc fins que obtinguem la textura desitjada. Un cop tinguem la massa mare podem preparar la massa de brioix. En un bol l’ou, la mantega i el sucre i ho batem tot. A continuació posem la pell de llimona ratllada i un polsim de canyella. Ho remenem i incorporem la farina i la llet fins que ens quedi una massa consistent. Un cop la tinguem incorporem la massa mare i les barregem bé. La deixem reposar 15 minuts, i partim la massa obtinguda en dues parts. Amb l’ajuda d’un corró estenem la massa i li donem la forma que vulguem. La col·loquem en una safata del forn, amb paper especial. Per acabar la pintem amb ou, disposem la crema com més ens agradi, tirem uns quants pinyons i un bon polsim de sucre. Ho posem al forn, preescalfat a 180º, durant 20 minuts, o fins que estigui rossa.

Coca de forner

Mentres feia la coca de recapte per Memòries d’una cuinera -el nou bloc on intentarem cada mes recopilar una recepta tradiconal-  recordava les coques de forner que tant i tant m’agraden. Penso que a vegades els forns de tota la vida no fa falta que s’inventin gaires coses si no els hi agrada, molts cops és millor tenir bona varietat, ni que sigui reduïda, envers de tenir un munt de coses que no saps ni que són. Quan anem d’excursió a algun poblet sempre mirem si hi ha una botiga de queviures i un forn. Sé que pot semblar de pixapins -així es com ens anomenen, als de Barcelona -o d'una gran ciutat-, la gent que és d’un poble; però pensem que encara hi ha pobles que saben fer bon menjar, ah! I no sóc de les que es deixen enganyar fàcilment!
 

Una de les coses que més m’agrada són les coques. Crec que sóc capaç de menjar-me-les de totes les maneres, amb massa de pa, de brioix, de pasta de full... Són tan bones... I a més, si tenim la sort que han sortit del forn fa poca estona, doncs encara millor. Doncs bé, tornant a la massa de la coca de recapte –a vegades crec que dono masses voltes per explicar-vos alguna cosa, però es que tinc rollo per estona-, se’m va encendre la bombeta i vaig recordar una coca de forner que la Moni va fer l’any passat i la va publicar a Coses de Llàbiro. Recordo que quan la vaig tastar tenia un sabor espectacular! I gens a envejar als grans mestres, així que vaig anar a buscar la recepta que ella havia fet i la vaig comparar amb la que estava fent jo per la coca de recapte. Em vaig posar molt contenta en veure que era molt semblant, així que com a casa només som dos que podem menjar coca vaig decidir partir la massa i fer-ne dues versions: una de salada i una de dolça. La salada ja la vaig presentar fa uns dies i la dolça us la presento avui. Espero que us agradi.

Per acabar us volia agrair la gran acollida que heu fet al nostre bloc Memòries d'una cuinera i us recordo que avui ja teniu el resum de tots els participants! Moltíssimes gràcies... Recordeu que el proper dia 5 hi haurà la nova proposta! Bon cap de setmana.

Ingredients (2 uts.):

500 g de farina
10 g de llevat sec
1 c/s d'oli d'oliva
2 c/p de sal
1 got d'aigua tèbia
25 g d'ametlla picada
Canyella en pols
Sucre
Anís

Preparació:

Agafem la farina i la posem sobre el marbre en forma de volcà. Afegim els altres ingredients -menys l’oli-. Ho treballem amb les mans fins obtenir una massa homogènia i que no s’enganxi al marbre. Posem la massa en un bol que sigui una mica gran, ho tapem amb un drap i ho deixem reposar en un lloc sec unes 3 hores. Un cop hagi transcorregut aquest temps l’agafem i afegim l’oli. Tornem a treballar-la fins que la massa l’hagi absorbit i li donem forma. Tirem a sobre un bon polsim de sucre, un grapat d’ametlla picada i la posem al forn -prèviament escalfat a 200º, durant 20 minuts-. Un cop la traiem li tirem un bon raig d’anís per sobre.

Coca de recapte

Avui us presento la meva primera aportació a Memòries d’una cuinera, un bloc molt jove però que estem molt orgullosos de la gran acollida que li heu donat, moltíssimes gràcies! Aquest mes la proposta que us hem fet ha estat cuinar Coca de recapte. Sabeu de sobres que no sóc massa fan de les masses i els seus derivats -tot i que últimament no ho sembla- , així que ha estat un nou repte fer aquesta coca. El resultat ens va agradar molt. Nosaltres estem acostumats a la coca de recapte de l’Aleixar, un poblet que està al costat de Reus, on la fan molt i molt fina. El farcit és amb ceba, pebrot i una mica de pebre vermell, la proposta d'avui és ben diferent. Les coques sempre m’han encantat, tant se val si són dolces o salades, amb verdura o pinyons... Sempre que passo per un forn i en veig una m’entra gana! Doncs bé, la meva aportació a Memòries d’una cuinera és una coca amb un farcit ben català: escalivada i botifarra, la vàrem fer l’altre dia per sopar i us puc assegurar que és molt més fàcil del que sembla! Només heu de tenir una mica de paciència perquè la massa llevi. Ja estic desitjant veure totes les receptes que es presenten. Si encara no us heu animat, us convido a que participeu! teniu fins el dia 28 d'aquest mes per fer la vostra recepta. Bon cap de setmana!

Ingredients massa (2 uts.):

500 g de farina
10 g de llevat sec
1 c/s d'oli d'oliva
2 c/p de sal
1 got d'aigua tèbia

Ingredients farcit:

2 pebrots
2 albergínies
2 cebes
2 botifarres
Oli
Sal

Preparació:

Agafem la farina i la posem sobre el marbre en forma de volcà i afegim els altres ingredients, menys l’oli. Ho treballem amb les mans fins obtenir una massa homogènia i que no s’enganxi al marbre. Posem la massa en un bol que sigui una mica gran, ho tapem amb un drap i la deixem reposar a un lloc sec unes 3 hores. Un cop hagi transcorregut aquest temps l’agafem i afegim l’oli. Tornem a treballar-la fins que la massa l’hagi absorbit i li donem forma. Posem a sobre el pebrot i l’albergínia escalivats, tallats a tiretes i banyats amb un bon raig d’oli d’oliva i ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant uns 30 minuts. Mentrestant agafem la ceba, la tallem a tiretes i la posem a una paella amb l’oli d’oliva ben calent i la cuinem fins que ens quedi ben tendre, no parem de remenar per evitar que es cremi. També aprofitem per cuinar la botifarra –si volem la podem posar directament al forn- i la reservem. Un cop traiem la coca del forn, posem la ceba per sobre i els talls de botifarra i la deixem reposar uns 10 minuts.