>

diumenge, 31 de maig del 2020

Poke bowl de tonyina

Fa molts anys que m’agrada molt menjar tonyina i salmó cru i, per sort, des de fa uns anys, a l’Yves també li agrada molt. De fet, l’estiu passat vam estar de vacances amb el Boletet a Japó. Allà vam gaudir de valent amb la seva gastronomia, ja que com bé sabeu un dels seus aliments més valorats és el peix cru, juntament amb la carn de Kobe.

Doncs bé, ara que ja comença a fer calor, que seguim confinats a casa i que segurament el que més ens bé de gust es acostar-nos poc als fogons, us proposo un plat molt senzill, però que és molt bo i versàtil, doncs el podeu fer amb infinitats de combinacions. Com veureu, jo he barrejats productes orientals amb productes més frescos, com el mango o els nabius, però cadascú pot adaptar la recepta als ingredients que més li agradi o que siguin de temporada.

El Poke bowl és un plat d’origen Hawaià, encara que fa uns quants anys que al Japó és un dels plats estrella, fins i tot ha arribat a estar a punt de desbancar el sushi. Doncs bé, aquest plat és originari dels pescadors de Hawaii, que bàsicament el que feien era fer un àpat amb uns daus de peix cru i l’acompanyaven de qualsevol altre aliment que tenien a l’abast. En realitat poke vol dir “tallar” en hawaià. 

Des de fa un temps s’ha posat molt de moda a les xarxes socials aquest plat i, fins i tot, a Barcelona hi podeu trobar uns quants restaurants especialitzats. Però si us sóc sincera, no fa falta que aneu enlloc, només haureu d’invertir uns quants minuts per tenir un àpat excel·lent. Només haureu d’anar a comprar un bon tall de tonyina fresca al mercat o a la vostra peixateria de confiança i posar una mica imaginació per obtenir una bona combinació. El resultat serà un plat molt complert, ràpid i ple de vitamines que us servirà per combatre la calor.

Espero que us animeu a fer-lo ben aviat, us asseguro que no us decepcionarà la combinació.


Ingredients per a 3 persones:


300 g de tonyina vermella 
1/2 mango
1 alvocat al punt
Nabius
4 raves
200 g d’arròs integral
50 g de quinoa
20 g d’espelta
20 g de llavors de xia
6 tomàquets cirerols
Llavors de sèsam torrat
Llavors de sèsam negre
5 c/s d’oli de sèsam
3 c/s de salsa de soja baixa en sal
Algues wakame
Algues negres deshidratades
Gingebre
Sal
Oli de sèsam



Preparació:
4 hores abans de menjar aquest plat, agafarem la tonyina (prèviament congelada per evitar els anisakis), la tallarem a daus -aproximadament d’un centímetre- i els posarem en un bol, juntament amb 5 cullerades d’oli de sèsam, 3 cullerades de salsa de soja, una mica de llavors de sèsam torrat i de sèsam negre, un polsim de gingebre ratllat, si és fresc i, si no ho és: un polsim de gingebre molt, i ho deixarem reposar a la nevera. Abans de preparar el plat, courem l’arròs, la quinoa i l’espelta. La cocció dependrà del punt que us agradi menjar-la -però compteu sobre uns 10 minuts aproximadament-. Després, la reservem. Per al muntatge del plat, posem l’arròs, la quinoa i l‘espelta, juntament amb un grapat de llavors de xia i tirem una mica de sal i oli de sèsam. Ho barregem i ho deixem com a base del bowl. A continuació, agafem la tonyina que hem maridat prèviament i la posem al centre. A continuació, tallem el mango a cubs, l’alvocat a làmines de 1/2 cm aproximadament, i ho posem al voltant de a tonyina, juntament amb els raves i els tomàquets cirerols tallats a làmines, els nabius, prèviament rentats, i les algues wakame que haurem amanit amb unes cullerades d’oli i llavors de sèsam, prèviament. Per últim, tirem unes quants algues negres deshidratades esmicolades i un bon raig d’oli de sèsam.




dimarts, 26 de maig del 2020

Llet merengada

Recordo perfectament la 1ª vegada que vaig tastar la llet merengada com a beguda. Era un estiu que vàrem anar uns dies a Menorca, amb els meus pares i la Moni, a passar les vacances. El meu pare tenia a Ciutadella un bon amic que havia estat company de la mili i ens va dir que havia quedat amb ell, que tenia 2 fills i que passaríem la tarda plegats. Vam passar una estona agradable tots junts i l’amic del meu pare (que no recordo el nom) ens va dir que havíem de tastar la llet merengada, que ens agradaria molt. Doncs bé, des d’aquell moment va ser amor a 1ª vista. Va ser la sensació de l’estiu, juntament amb unes espardenyes “de cunya” de color verd que em varen comprar els meus pares. 

Des d’aquella primera vegada s’ha tornat una de les begudes indispensables a prendre durant l’estiu. Tenim la sort de viure a un barri on hi ha una de les millors geladeries de Barcelona, i us haig de dir que la fan molt bona, juntament amb el millor gelat de llet merengada que he tastat mai. Quan hi vaig semblo monotemàtica, o demano llet merengada per beure o en gelat, i mira que tenen un bon assortiment de gelats, granissats, orxata, etc.

En aquests dies de confinament estic aprofitant per fer moltes receptes que fa anys que tenia al cap fer-les però, per una causa o una altra, no havia fet. Segurament sigui perquè, com ja sabeu els que fa temps seguiu aquest bloc, m’agrada experimentar a la cuina i hi ha receptes tradicionals que són bones seguint la recepta original i no fa falta experimentar massa.

Ara sembla que m’he proposat actualitzar el bloc bastant sovint (alguna cosa hem de treure del confinament), així que la recepta de llet merengada em sembla una bona opció per aquests dies on la calor ja comença a fer acte de presència. Us haig de dir que es una beguda molt senzilla i que li podeu donar molta sortida. Partint de la recepta original podeu fer gelat, granissat o simplement presentar-la com una beguda refrescant per fer passar la calor.

Espero que us agradi i us animeu a fer-la. És una recepta ideal per fer-la amb els més petits de la casa o, simplement, per passar l’estona.



Ingredients:
4 clares d’ou
1 l de llet
1 branca de canyella
La pell d’una llimona
90 g de sucre
10 g de sucre de postres
Canyella en pols



Preparació:
En una cassola posem la llet, la pell de llimona (només la part groga) i la branca de canyella. Ho posem a foc mig i ho deixem fins que comenci a bullir. En aquest moment ho retirem del foc i ho deixem reposar durant uns 30 minuts perquè infusioni correctament i agafi bé els gustos. Un cop passat aquest temps, muntem les clares d’ou amb l’ajuda d’unes barnilles elèctriques i, un cop estiguin ben muntades, afegim el sucre de postres fins obtenir una merenga ben ferma. Per últim afegim a poc a poc la llet, prèviament colada, a la merenga i ho incorporem amb l’ajuda d’unes barnilles manuals. Un cop hagi quedat una barreja ben integrada ho deixem refredar durant un mínim de dues hores a la nevera.  Si preferim que la beguda sigui molt escumosa, afegirem la merenga just abans de prendre-ho. Abans de servir, li tirarem un polsim de canyella en pols. 




diumenge, 24 de maig del 2020

Musclos al vapor

A poc a poc la vida sembla que torna a la normalitat i, per fi, Barcelona ja passarà a la fase 1 del confinament. Si us sóc sincera no em queda clar que tothom tingui clares les pautes a seguir a cada fase, però al Bolet intentem seguir-les, sobretot el Boletet, que se les pren al peu de la lletra. Si estem passejant i queden 5 minuts perquè hagi transcorregut l’hora reglamentària, hem d’anar corrents a casa per no passar-nos de temps. Tant de bo molts adults tinguessin la consciència que té ell, potser les coses anirien millor. 

Una de les coses que més estem desitjant és poder quedar amb familiars i amics seguint les pautes establertes, evidentment. Durant tots aquest dies, gràcies a les noves tecnologies, hem pogut xerrar amb els més propers, però no hi ha res com poder-nos veure cara a cara, ni que sigui amb una mascareta, no creieu? 

A part, sembla que ja podrem començar a gaudir de les terrasses, amb moderació, i tornar a fer els aperitius que al Bolet són sagrats. Us haig de confessar que l’Yves és un enamorat d’aquesta rutina, i els diumenges no es perdonen, ni que estiguem confinats a casa. Tant se val si prenem unes patates xips, unes olives o qualsevol altra cosa que tinguem a casa o que puguem prendre en alguna terrassa del barri. El més important és gaudir d’una cervesa o clara ben fredes i naturalment, de la companyia.

Per celebrar que a partir de la propera setmana sembla que ja podrem anar a fer l’aperitiu, avui us porto una recepta molt fàcil que fins i tot em fa vergonya publicar, perquè és molt senzilla. Però sabeu què? No tothom sap cuinar i durant aquests dies de confinament moltíssima gent s’ha atrevit a innovar a la cuina, així que us animo a fer aquests musclos al vapor que al Bolet ens encanten. 


Ingredients per a 4 persones:


1 kg de musclos 
200 g de tomàquets cirerol
3 dents d’all
1/2 ceba petita
3 fulles de llorer
1/4 de vas de vi blanc
Julivert
Sal
Pebre
Oli d’oliva verge


Preparació:


En una cassola posem els musclos, prèviament nets, i afegim la resta d’ingredients: els tomàquets cirerol partits per la meitat, les dents d’all tallades a làmines, la ceba tallada en juliana, les fulles de llorer, una mica de julivert fresc picat, el vi, salpebrem al gust i tirem un rajolí d’oli verge. Tapem la cassola i, a foc mig, ho cuinem durant 10 minuts. Transcorregut aquest temps els musclos s’hauran obert i hauran generat un líquid, que s’haurà emulsionat amb la resta d’ingredients i esdevindrà una salsa molt gustosa.






dilluns, 18 de maig del 2020

Lemon pie

Durant tots aquests anys d’absència blocaire, el lemon pie s’ha convertit en un dels nostres pastissos preferits, però sobretot pel Boletet. Si anem a qualsevol lloc i en tenen, té clar que l’ha de tastar.

He fet diverses receptes, però no acabava de tenir una recepta que em convencés al 100%, sobretot de la base. Però vaig trobar un video al Youtube d’un bloc argentí i em va agradar la idea d’afegir una mica de licor a la base. En la recepta original afegien Limoncello; com que jo no en tenia vaig decidir afegir cachaça i suc de llima, que ja sabeu que al Bolet mai no n’hi falta. Durant tot aquest temps no hem perdut la nostra passió per les caipirinhes, és més, el Boletet és un fan incondicional d’aquesta beguda d’origen brasiler, amb la seva justa mesura és clar! No patiu.

Us haig de dir que el resulta del lemon pie és una combinació que personalment m’agrada molt. La combinació entre dolç i àcid fa que siguin unes postres excepcionals per a qualsevol ocasió. Això sí, us haig d’advertir que si voleu que aquest pastís tingui una bona consistència us recomano que el tingueu a la nevera i el serviu fred. Si pel contrari voleu que sigui molt cremós i que el lemon curd sigui més líquid, llavors serviu-lo a temperatura ambient. Els meus crítics culinaris ho tenen clar, prefereixen que el pastís se serveixi passant per la nevera. 

Espero que us agradi i us animeu a fer-lo! En aquesta època de confinament és una bona activitat per a fer en família o simplement per passar l’estona.


Ingredients massa:


300 g de galetes tipus Digestive
100 g de mantega
60 g de sucre glacé
60 ml de cachaça
1/2 llima


Ingredients farcit:

1 pot de lemon curd
2 clares d’ou
120 g de sucre
40 cl d’aigua mineral


Preparació:
En una bol afegim les galetes, tipus Digestive, i les esmicolem fins aconseguir una farina molt fina. A continuació afegim el sucre glacé, la mantega a temperatura ambient, la cachaça i el suc de la 1/2 llima i ho incorporem tot. Un cop tinguem tots els ingredients integrats, ho deixem refrendar a la nevera durant 10 minuts per poder treballar millor posteriorment la base. Transcorregut aquest temps, posem la massa obtinguda en un motlle, la repartim bé, la premsem i fem unes marques a la base amb l’ajuda d’una forquilla. La cuinem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 10 minuts. Un cop obtinguda la massa, la deixem refredar a la nevera, durant un mínim de dues hores. 

Per preparar la merenga, portem el sucre i l’aigua a una cassola i fem un almívar. L’hem de cuinar a foc mig durant uns 15 minuts, aproximadament, fins aconseguir que arribi a una temperatura d’uns 120º o una textura de xarop. Mentrestant muntem les clares d’ou amb l’ajuda d’unes barnilles elèctriques, i un cop tinguem l’almívar a punt, l’anem afegint a poc a poc, a les clares. Un cop integrats els ingredients, deixem que es barregin amb les barnilles elèctriques fins que el merenga estigui a temperatura ambient i el reservem.

Per muntar el pastís traiem la base de la nevera, afegim la crema de lemon curd, que prèviament teníem feta, i amb l’ajuda d’una espàtula fem que quedi una base homogènia. A continuació afegim la merenga amb una mànega pastissera i un cop estigui tota la base coberta, amb l’ajuda d’un bufador de cuina, torrem la merenga per aconseguir una presentació més rústica.



divendres, 15 de maig del 2020

Lemon curd

Ja fa uns quants anys de l’última publicació al bloc, quatre per ser exactes. Avui, després d’haver-ho consultat amb el Boletet, m’he decidit actualitzar-lo. La veritat és que durant tots aquests anys d’absència blocaire, els fogons del Bolet han estat més actius que mai, sobretot els caps de setmana. Hem seguit inventant i provant noves receptes, però un bloc necessita molta dedicació i, en tot aquest temps, les hores les he invertit en altres prioritats.

Actualment ens trobem en una situació social molt estranya i, ni que sembli un tópic, ara el més important és la salut. Qui ens hauria d’haver dit fa uns mesos que no podríem sortir de casa? Ni abraçar els nostres familiars i amics o, simplement, seguir amb la nostra rutina de poder anar a treballar, anar a l’escola o gaudir d’un vermut els diumenges.

Però sabeu què? Personalment no trobo el confinament tan dolent. Si us sóc sincera, crec que molts hem aprés a portar un altre ritme de vida, gaudint dels petits detalls i portant una vida més relaxada. El Boletet i jo mai havíem estat tant de temps junts -sense tenir en compte els seus 5 primers mesos de vida. Així que estem gaudint plegats per passar més de 15 dies junts (el temps màxim que tinc de vacances cada any). Intentem tenir una rutina perquè els dies no es facin molt llargs i ell està aprenent a gestionar les tasques de casa i de la cuina. Si seguim així, ens uns mesos ja es podrà independitzar.

Durant tots aquests anys hem anat consultant el bloc per fer les receptes que més ens agradaven i, val a dir, una de les receptes que al Boletet més li apassiona són els financers de gerds, que els acostumem a preparar sovint. Però en aquest temps hem anat fent noves receptes i no les tenim guardades enlloc, per això quan avui li he comentat que potser hauríem d’actualitzar el bloc s’ha posat molt content i m’ha dit “però posarem fotos xules també?”. Doncs dit i fet. Aquest cap de setmana de postres volem preparar un Lemon pie, que s’ha convertit en un dels nostres pastissos preferits. Per fer-lo necessitem el Lemon curd, una crema de llimona molt fàcil de fer que us pot servir per fer un munt de receptes. De moment us deixo aquesta recepta i espero que durant el confinament us animeu a fer-la.


Ingredients:

3 rovells d’ou
215 g de sucre
100 g de mantega
150 ml de suc de llimona
1 c/s de Maizena (opcional)


Preparació:

En una cassola posem els rovells d’ou, el sucre, la mantega tallada a daus i el suc de les llimones, prèviament espremudes, i ho cuinem a foc baix, sense parar de remenar, durant uns minuts. Dependrà de la textura final que vulgueu obtenir, en el meu cas ho he cuinat durant 15 minuts. Si voleu una textura més cremosa i consistent, retireu la cassola del foc, afegiu una cullerada sopera de Maizena, prèviament tamisada, i un cop estiguin ben incorporats tots els ingredients ho cuinem a foc baix durant 5 minuts més sense deixar de remenar. Ho retirem del foc i ho posem en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i ho deixem refredar.





x