Fa temps que tenia el bloc sense actualitzar, i no es perquè no hagi tingut ganes, simplement aquest estiu ha estat diferent i necessitava desconnectar una mica de tot i gaudir de la família.
El temps passa i el Boletet cada dia està més gran i guapo -que haig de dir si sóc la seva mare!-, fins i tot sembla que es molt més madur dels 5 anys que té. Aquest estiu hem hagut d'improvisar molt el dia a dia i potser no li hem pogut donar les millor vacances del món, però tot i així us asseguro que ell no ha perdut ni un sol moment el somriure que el fa tan especial i ens hem trobat en ocasions que ell era el que ens havia d'animar.
Tot i això hem intentat fer un munt d'activitats que a ell el fessin feliç, i voleu saber una de les coses que més li ha agradat? Anar al bosc a collir coses. Durant les diverses excursions, hem recollit figues, mores, pinyes i sobretot, branquillons. Aquest any les mores al poble eren espectaculars, i en una sola tarda vam fer una collita de 3kg.
Al Bolet som molt fans de les melmelades, sobretot l'Yves, i des que em vaig animar a fer-ne per primera vegada ja no els hi tinc por, així que després de la súper collita que vam fer de mores, al arribar al Bolet ens vam posar mans a l'obra i vam fer uns quants pots de melmelada. Aquest cop vam decidir modificar un xic la recepta tradicional i vam afegir una mica de vi negre i canyella. El resultat? Una combinació molt potent de sabors que fan que la melmelada te la vulguis menjar, fins i tot, a cullerades.
Us deixo amb la recepta, tot i que la temporada de mores ja acabat, us animo que us animeu a fer-la en alguna ocasió, veureu com us agradarà moltíssim! A més, es ideal per acompanyar un pastís de formatge, una taula de formatges o simplement una bona torrada de pa.
Ingredients:
1 kg de mores
500 g de sucre
El suc de 1/2 llimona
100 ml de vi negre
1 c/p de canyella en pols
Preparació:
Agafem les mores, les rentem i les posem a una cassola, juntament amb el sucre, el suc de la llimona, el vi negre i 1 cullerada de postres de canyella en pols. Ho cuinem a foc alt fins que comenci a bullir, en aquest moment baixem el foc i ho cuinem durant 20 minuts, aproximadament, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, triturem la melmelada amb l'ajuda del minipimer i ho deixem coure, a foc lent, uns 10 minuts més. Per finalitzar, posem la melmelada en un pots de vidre, prèviament esterilitzats, i ho deixem refredar a temperatura ambient amb els pots boca a vall per facilitar el tancament al buit.
Jo estic en plena dèria "melmeladera"...queda apuntada per quan caiguin a les meves mans unes móres...encara que estic segura no seran tan precioses com les que vau collir valtros! Petonarros!
ResponEliminaAquest estiu vam comprar una mermelada de peres i vi que amb formatges estava espectacular. Aixi que aplaudeixo la idea de posar vi negre a les mermelades!!!!!!
ResponEliminaPetonets
Aquest estiu, jo també he fet melmelada de mores i tinc que dir que es de les melmelades que mes m'agraden.
ResponEliminaUn bon farciment per a pastissos.
La idea del vi m'agrada.
Una abraçada
Pues tiene una pinta impresionante
ResponEliminame lo apunto ahora mismo
un beesito
Este ano ainda consegui apanhar algumas amoras mas não deu para fazer doce.
ResponEliminaEste com vinho e canela deve ter ficado maravilhosa
Delicious! em toca probar lo del toc de vi em sembla genial. Ptons
ResponEliminaQuina combinació! T'ha quedat una melmelada de luxe.....
ResponEliminaPetons,
Olga
Estoy seguro que esta mermelada esta divina y ese toque del vino negro creo que es un puntazo.
ResponEliminaMe alegro que todo os vaya bien y disfrutes de la familia y del bolet (5 años ya, como pasa el tiempo)
Petons
Si que es fan grans els nostres nens petits :o) I collir al bosc és una de les grans satisfaccions i després més tard amb aquesta melmelada records de l'estiu tornaràn i seràn uns altres moments d'alegria... perque ells sempre ens saben animar, oi?
ResponEliminaPetons i bon cap de setmana
Palmira
Doncs si que deu haver quedat bona si... Precisament vam collir moltes mores aquest estiu i unes quantes les vaig congelar. Donar-los sortida en forma de melmelada sembla una idea fantàstica. M'enduc la recepta!
ResponEliminaMarta
Adoro las moras, así que está mermelada debe estar de muerte. Besos
ResponElimina