>

divendres, 30 de novembre de 2012

Melmelada de magrana i canyella

Aquest any, un cop més, a través de Facebook em va arribar una invitació de Blocs contra la fam, on ens convidaven a fer una recepta per ajudar al banc d’aliments a difondre la propera recollida, que es farà avui divendres 30 i el dissabte 1; no m’ho vaig pensar ni un moment. De fet l’any passat el Boletet, l'Yves i jo ja vam col·laborar amb unes patates farcides de llenties. L’objectiu que té el banc d’aliments és aconseguir recaptar productes bàsics -llegums seques, llet, oli, sucre, llaunes de conserva de peix i tomàquet natural- des de qualsevol punt de Catalunya per tal de fer-los arribar a les persones més necessitades. Suposo que els que sou de fora de Catalunya podreu trobar més d’una comunitat on podeu participar, ja que els aliments fan falta a tot arreu. És una iniciativa molt noble a la que tots ens hi podem sumar!

Rumiant quina recepta podria aportar en aquesta nova edició de Blocs contra la fam, vaig pensar que seria bona idea fer-ne una de ben dolça, com a mínim perquè servís per endolcir el dia i animar-vos a tots a que aneu al punt més proper de recollida i col·laboreu. Les melmelades són ideals per quan tenim excés de fruita o quan aquesta està una mica lletja. Per tots és ben sabut que el món no està passant per la millor situació econòmica; estic segura que molts de nosaltres estem aprenent a valorar més les coses que ens envolten. Per això és important no tirar res i aprofitar-ho tot.

Espero que us agradi la meva aportació i sobretot que gaudiu i valoreu totes les coses bones que teniu al costat, com diu el dit: Carpe Diem, no sabem el què el futur ens té preparats. Molt bon cap de setmana a tothom! 


Ingredients:

1 kg de magranes desgranades
500 g de sucre
1 llimona
50 ml d'orujo d'herbes
Canyella en pols


Preparació:

Agafem les magranes desgranades i les posem a una cassola, juntament amb el sucre, el suc i la pela de la llimona, un bon polsim de canyella i l'orujo d'herbes. Ho cuinem, durant 60 minuts, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient. 



44 comentaris:

  1. Ostres Judith, no he pensat mai en fer melmelada de magrana!!
    M'agrada la idea...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Que bonita se ve con ese color Judith. me encanta la idea. Un beso y buen finde

    ResponElimina
  3. Apa que bona, Judith! No se m'hagués acudit mai fer-ne melmelada, de la magrana. I queda bona, no? Vull dir que té una pinta... bona proposta DOLçA pel Gran Recapte. Avui cal que siguem molts!! Petonets

    ResponElimina
  4. tiene que ser muy buena y queda con un color muy atractivo
    bon cap de setmana
    peto

    ResponElimina
  5. Una melmelada boníssima per una iniciativa excepcional. Ara hi ha tanta gent que necessita tant... els bancs d'aliments no donen a l'abast!!

    Petonets i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  6. Nunca tinha visto doce com romã mas gostei da cor e deve ficar uma delicia.
    Bom fim de semana
    bjs

    ResponElimina
  7. Mmmm quina bona proposta! Un color fantastic! petons

    ResponElimina
  8. Ummm, qué pinta más buena!! Me la apunto Judith!
    Un besote

    ResponElimina
  9. Deliciós, Judith!
    Bon cap de setmana, guapa!

    ResponElimina
  10. Carai Judith! quina paciència a desgranar magranes! ara que després segur que recompensa, té molt bon color!!!Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. tinc un truc Teresa. Parteixes la magrana pel mig, la gires i amb un morter li vas donant copets. Es desgranen soles!!! ;P

      Elimina
  11. Una recepta bonissima amb un presencia presiosa. Que hi ha mes economic q recollir unes quantes magranes i fer ne mermelada!!
    Tots units per la mateixa causa :)
    Petonets guapa. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  12. Aquest toc d'orujo m'agrada, segur que li donen un gustet rebó, a mes la melmelada de magrana és tan deliciosa, amb carns és excel·lent.
    Petons

    ResponElimina
  13. Quina bona idea fer una conserva per un dia com avui, s'ha d'aprofitar tot! Ha de ser boníssima... en tens un potet per la Bordeta? ;)
    Petonets carinyet!
    Sandra

    ResponElimina
  14. Ésta la tengo que hacer, tiene una pinta increíble!! Buen finde semana

    ResponElimina
  15. carpe diem!! i tan!! amb aquesta mermelada ja puc aprofitar ja...que bo nena amb orujo! pufff petons

    ResponElimina
  16. Doncs si, hem de valorar el que tenim fins i tot coses "simples" com menjar cada dia... Aquesta melmelada te un pinta bonísima!!! Molt original. Petons

    ResponElimina
  17. Als catalans sempre ens diuen que som avars, però quan arriben aquestes dates demostrem que som tot el contrari; només s'han de veure les iniciatives que hi ha. Només cal veure quanta gent mou La Marató. Aquest any a la meva nena li hem explicat perquè donàvem aliments i, explicar-li que eren perquè nens com ella puguessin menjar... la veritat és que se'm feia un nus a la gola. Ella tampoc acabava d'entendre com hi ha nens que no tenen menjar. Amb 3 anys se'ls fa difícil.

    La melmelada ha de ser deliciosa. Últimament m'ha aficionat a la canyella.... és tan bona!

    Una abraçada i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  18. Muy buena iniciativa, es una vergüenza que haya hambre.
    En mi pueblo las llamamos mingranas y nunca he hecho mermelada, qué color tan divino;)

    ResponElimina
  19. Una recepta plena d'il.lusió i d'esperança!! Per deixar de banda l'amargor, i veure la vida més ensucrada!! A més a més, és una recepta deliciosa!

    ResponElimina
  20. Ha d'estar boníssima! no se m'hauria acudit mai fer melmelada de magrana...!!
    ptns!!

    ResponElimina
  21. una recepta molt original, no es troba mermelada de magrana molt fàcilment! el gtan recapte és una iniciativa extraordinària i, que per desgracia, cada vegada és més necessària.

    ResponElimina
  22. Mai he fet melmelada de magranes, anoto la proposta!

    ResponElimina
  23. Ja he fet melmelades de maduixa, mores, figues... Però de magrana??? Mai hauria pensat a fer-ne i això que és una de les meves fruites preferides. M'ho anoto a la llista de pendents!

    ResponElimina
  24. La magrana m'agrada molt! El suc està boníssim, pero això de la melmelada ohhhhh és genial! I amb un toc de canyella...

    ResponElimina
  25. con orujo!!! tú si que sabes ;)
    Besos

    ResponElimina
  26. El aspecte i el color són fantàstics, m'agrada molt com ha quedat i amb amb el toc d'orujo deu ser una meravella.
    Petonets i bon diumenge,
    Palmira

    ResponElimina
  27. Quina bona pendada Judith! i a més a més original! no n'havia vist mai de magrana però ha de ser deliciosa! com a mínim aquests temps difícils fan que ens reinventem, que no és poc.

    Un petonet, guapa!

    ResponElimina
  28. Adoro las mangranas, pero no soporto pelarlas, nunca desgranaria un kilo!!!
    Pero por una buena cusa si!
    Me ha encantado esta mermelada.
    Besos

    ResponElimina
  29. Que color tan bonito tiene, seguro que además está riquisima :)Por aquí la recogida de alimentos se realizó en el cole hace unos días.
    Feliz comienzo de semana!!!

    ResponElimina
  30. A mi tb. me encanta el color de esta mermelada. Que por cierto, me come la curiosidad ver como queda y sabe esta rica mermelada. Bss

    ResponElimina
  31. La setmana passada vaig fer "melaza" es deliciosa, segur que la mermelada si asembla! Muaks

    ResponElimina
  32. Mira que n'ets de valenta! La magrana tan delicada i ho has aconseguit.
    Feliç setmana,
    Nani

    ResponElimina
  33. Wooow, me ha encantado..no se me hubiera ocurrido!! genial.. Bss

    ResponElimina
  34. Una propuesta deliciosa Nenina, para una buena causa...me encantan los sabores la difusión para colaborar.

    Besotes!

    ResponElimina
  35. Este año me había propuesto hacer mermelada de magrana pero
    ya se que tenía que esperar a esta receta . me ha encantado.
    Besos!!!

    ResponElimina
  36. Ao passar pela net encontrei o seu blog , que me chamou à atenção li a primeira postagem e folhe-ei mais lagumas, é um blog feito com muito entusiasmo, e dedicação, gostei do conteúdo e quero deixar os meus parabéns, quando encontro um blog bom deixo sempre um comentário e um convite.Ficarei grato se me der a honra da sua visita no meu blog O Peregrino E Servo. Se desejar seguir eu sempre vou retribuir seguindo seu blog também.
    Sou António Batalha, cristão evangelico. Deixo a minha benção, e a paz de Jesus.
    PS.Ao seguir meu blog faça-o de forma a que eu possa encontrar o seu blog, para que possa segui também.

    ResponElimina
  37. Una mermelada brutal, fantástica combinación la granada con la canela, estoy deseando probarla me parece super original! un beso guapa

    ResponElimina
  38. Quina bona idea fer-la amb magranes, ha d'estar boníssima. I tens tota la raó, estem en una època que cal valorar tot allò que tenim, reduïr, reutilitzar, i sobre tot reciclar, i amb la fruita, fer mermelades es una manera perfecta de fer-ho.

    Petons!

    ResponElimina