Patates braves gregues

Hola! Hi ha algú que encara es passi per aquest bloc? Les últimes entrades que he publicat comencen igual: us demano disculpes per tenir-lo abandonat… I no sabeu el greu que em sap, ja que aquest bloc m'ha portat moltes alegries i, sobretot, moltíssimes ganes d'experimentar a la cuina i superar-me dia a dia. Si és difícil conciliar la vida familiar amb la laboral, ni us explico cuidar un bloc tal i com s'ho mereix.

Fa quasi dos mesos ja des de l'última recepta publicada, i no n'estic gens orgullosa. Durant aquest temps la feina m'ha absorbit la gran part de les meves hores, i ho dic d'una manera literal. He hagut d'entregar uns quants projectes i per fi he vist plasmat l'esforç de molts mesos de treball. Això suposa un esforç molt gran. Quan inaugurem un hotel, tots treballem al màxim, al 400%, i no estic exagerant. Dormim poc i viatgem molt. El més difícil? estar fora de casa. 

Tinc la sort de que el Boletet i l'Yves són un bon equip i, tot i que troben a faltar els menjars que els hi faig, ells sols s'en surten prou bé. Però per això, quan torno a casa, i tinc un temps per cuinar, m'agrada fer-lis els plats que més els hi agraden. I voleu saber quin és un d'aquests plats? Doncs les patates. Tant se val com les cuini, al Bolet tenen l'èxit assegurat.

Aquest mes a Memòries d'una cuinera us hem embolicat una mica amb les dates per poder deixar les vostres propostes. Des de fa 4 anys que us demanem que ens deixeu les vostres receptes el dia 28 de cada mes, però com l'últim mes ens vàrem retrassar més del compte, amb la Moni i l'Yves vam decidir que estaria bé ampliar el plaç i en comptes de fer el recull el dia 1 el faríem el dia 15. Alguns ens heu anat preguntant sobre aquest canvi, i des d'aquí us volem demanar disculpes si no us hem contestat, però us asseguro que aquest últim mes ha estat de bojos.

La proposta d'aquest mes son les patates braves, i tot i que als intregants del Bolet ens encanten les tradiconals, he optat per fer una recepta més fresca i adient per l'època de l'any que ens trobem. Espero que us agradin, i els més puristes de les braves espero que no us sentiu ofesos! 

Moltíssimes gràcies a tots els que heu participat, tot i haver-vos embolicat amb les dates.

Ingredients salsa: 

1 iogurt grec

Sal

Pebre

Fulles de menta fresca

Mel de romaní

1 gra d'all

Ingredients patates: 

500 g de patates petites

Sal

5 pebres

Oli d'oliva verge

Farigola

Pebre vermell picant

Orenga

Romaní

Preparació:

Posem les patates en una olla amb aigua, quan aquesta arrenqui el vull, les tapem i les deixem bullir durant uns 20 minuts, o fins que estiguin toves. Les posem en un escorredor i un cop eliminada l'aigua les disposem en una safata per anar al forn. és important que no estiguin sobre posades. A continuació les salpebrem, tirem un polsim de farigola esmicolada, unes fulles de romaní, orenga i pebre vermell picant -la quantitat dependrà de com ens agradi el picant-. Per últim tirem un bon raig d'oli d'oliva verge i ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 20 minuts.

Mentrestant, podem anar fent la salsa de iogurt. En un bol posem el iogurt grec, l'all esmicolat, una cullerada generosa de mel de romaní, unes fulles de menta esmicolades, un bon raig d'oli d'oliva verge i ho salpebrem. Ho remenem tot amb l'ajuda d'una cullera i un cop incorporats tots els ingredients, ho deixem refredar a la nevera fins al moment de degustar.

A l'hora de servir es aconsellable que les patates estiguin calentes i la salsa ben freda, ja que així el contrast de temperatures potenciaran més els sabors.

Mini gallete caprese

Per fi sembla que el sol ens ha vingut a veure, i el fred ha fet una treva. Creieu que hi ha res millor el cap de setmana que fer un aperitiu gaudint del sol? I si a sobre el pots fer acompanyat de bona companyia ja és perfecte.

Ja fa un temps que vaig publicar al bloc uns mini galletes de formatge i fruites del bosc. Aquests els he repetit en més d'una ocasió, són molt fàcils de fer i sempre agraden, però aquest cop us proposo una versió salada. Al Bolet els tomàquets cirerols ens agraden molt, i no en falten mai, així que en un tres i no res el Boletet i jo hem preparat aquest aperitiu per poder-lo acompanyar d'unes patates xips i unes olives, uns clàssics que mai falten als aperitius del Bolet.

I vosaltres? Què considereu que no pot faltar en un bon aperitiu? Mentres us ho penseu, i si us animeu ho comenteu, us convido a que feu aquesta recepta i que li doneu tantes alternatives com vulgueu, ja veureu com no falla i agrada a tothom i a sobre té molt de joc.

Bona setmana a tots! 

Ingredients per a 16 uts.: 

1 paquet d'obleas 

200 g de formatge cremós a les fines herbes

200 g de tomàquets cirerols de branca

Olives negres sense pinyol

50 g de mozzarella

Alfàbrega seca

Oli d'oliva verge

Sal

Preparació:

Preescalfem el forn a 180º. En una safata disposem les masses d'obleas -jo he emprat les de La cocinera-, untem el centre generosament amb formatge cremós a les fines herbes, posem els tomàquets cirerols, prèviament rentats, sencers. Tallem les olives negres i la mozzarella en trossos petits i ens disposem uns quants sobre la preparació anterior. Dobleguem cap el interior la part perimetral amb l'ajuda dels dits i la pintem amb l'ou batut. Acabem tirant una mica d'alfàbrega picada seca, un polsim de sal i un raig d'oli d'oliva verge. Posem la safata al forn i les deixem durant uns 10-12 minuts, aproximadament, o fins que veiem que el perímetre ja s'ha daurat. Es poden degustar immediatament o un cop s'hagin refredat a temperatura ambient. 

Blody Mary de cireres amb broquetes d'anxoves i formatge

El passat divendres, després d'haver-ho intentat durant molt de temps, vam poder anar a sopar al restaurant Tickets, el restaurant de tapes que tenen els germans Adrià al Paral·lel de Barcelona. Si us haig de ser sincera, jo ja fa temps que havia desistit de fer la reserva, ja que cada cop que ho havia intentat no tenia sort. Fa un parell de mesos la Tània, em va dir que havia aconseguit taula per 4, així que tant l'Yves com jo no ho vam dubtar; sabíem que la bona companyia estava assegurada.

Vam deixar aconsellar-nos per les cambreres, la Gemma i la Laia, el menú degustació; però, tot i que tot estava boníssim, vam sortir amb un regust agredolç. Ens faltava més sorpresa en els plats que ens van proposar. Exceptuant un parell o tres de plats, la resta els vam trobar bastant normals. Potser la difusió mediàtica d'aquest restaurant i la família Adrià ens havia fet pensar que tots els plats tindrien elaboracions impossibles de fer a casa, al menys amb els productes que podem trobar a qualsevol nevera o rebost, però si li doneu un cop d'ull al recull d'imatges que hem penjat a la pàgina de Facebook d'El món de juju dels plats que vam degustar potser us feu una idea més acurada del que vull dir.

Aquest mes a Memòries d'una cuinera us hem proposat fer tapes, així que com us podeu imaginar desprès d'haver anat a sopar a un restaurant com el Tickets us podeu imaginar que el meu cap estava ple d'idees. No és un secret que els còctels ens agraden molt al Bolet, així que aquest cop aprofitant que ens havien regalat una caixa de cireres boníssimes de Sant Climent vaig decidir versionar un clàssic el Blody Mary, un còctel on l'element principal és el suc de tomàquet. Personalment no sóc massa fan d'aquest còctel així que vaig pensar que si el versionava potser acabaria canviant d'idea i així va ser. La combinació ens va agradar molt, sobretot després d'haver-lo deixat una estona a la nevera per servir-lo ben fred.

Moltíssimes gràcies a tots els que feu possible que cada més fem un recull de receptes ben coloristes. Recordeu que teniu fins el proper dia 28 per deixar-nos el vostre enllaç amb la recepta participant al bloc. Us hi esperem! Aquest cop us ho hem posat ben fàcil, no creieu?

Ingredients per a 6 uts.: 

2 tomàquets madurs grans

10 cireres

Tabasco

50 ml de vodka

50 ml d'aigua mineral

El suc de mitja llimona

Sal 

Pebre

Anxoves

Tomàquets cirerols

Mini formatges frescs

Preparació:

Rentem els tomàquets, els pelem i els posem en un bol juntament amb les cireres sense pinyol, el vodka, el suc de llimona, l'aigua mineral, unes gotes de tabasco, ho salpebrem i triturem fins que ens quedi tot ben incorporat i sense grumolls i ho reservem a la nevera. Abans de servir preparem les broquetes combinant els tomàquets cirerols, les anxoves i el formatge fresc i ho decorem els vasets on prèviament haurem posat el còctel que prèviament hem fet.

Crema de cigrons amb anxoves

No sé si ja us he comentat en alguna ocasió que els cigrons i jo som una mica incompatibles, al Bolet som més de llenties! En realitat, de l'única manera que ens els mengem és fent Humus. Fa uns dies ens venia de gust fer-ne, però no teníem tots els ingredients a casa, així que vaig decidir que havíem d'improvisar. No us ha passat mai que teniu moltes ganes de menjar alguna cosa i no ho podeu fer? Doncs aquest cop vam improvisar i va valer molt la pena! El resultat és un fals humus amb un gust a anxova boníssim. 

És una recepta senzilla i ràpida de fer i és ideal pel cap de setmana, per l'aperitiu o per picar alguna cosa diferent. A més, si teniu nens a casa podeu aprofitar i que us ajudin a preparar-ho, el Boletet cada cop que veu que agafo el minipimer es torna boig i comença a dir "mama, jo vull prémer el botó!", i clar, a mi que m'encanta tenir un ajudant com l'Àitor ja us podeu imaginar com li traiem profit a aquest aparell! De fet, crec que és l'aparell de cuina que més utilitzem al Bolet.

Molt bon cap de setmana a tothom. Aprofiteu -si el temps ens deixa- per gaudir del cap de setmana i totes les activitats a l'aire lliure que es fan. Hi ha un munt de mercats i fires populars que valen molt la pena. 

Ah! Si teniu un Lluc al voltant aprofiteu per felicitar-lo, avui és sant Lluc, i nosaltres tenim la sort de conèixer el més guapo del món, així que moltíssimes felicitats bombó! El Toto -el teu amic fidel- i els titis et desitgem que siguis molt feliç avui, demà i sempre… T'estimem molt.

Ingredients:

250 g de cigrons cuits

1/2 gra d'all

Oli d'oliva

Sal

Pebre

1 iogurt grec

5 anxoves en conserva

Preparació:

En un bol posem els cigrons, un bon raig d'oli d'oliva, el gra d'all pelat, el iogurt, ho salpebrem i afegim les anxoves tallades a trossets. A continuació ho triturem tot, amb l'ajuda del minipímer, fins obtenir un puré molt fi. Ho deixem a la nevera durant 1 hora, com a mínim, abans de servir.

Panna cotta de rocafort amb reducció de vi

A aquestes alçades no fa falta que us digui que m’encanten les festes, oi? Doncs bé, una de les festes més màgiques de l’estiu ja és aquí. Per molts, la revetlla de Sant Joan és una nit màgica on tothom intenta compartir una vetllada plena de somriures i històries a prop d’una foguera, això sí, acompanyats amb una bona copa de cava fresc i un tall de coca.

Molts de nosaltres fa dies que estem pensant el menú que farem per aquesta vetllada. Tant se val si fem pa amb tomàquet o un menú més sofisticat, el més important és la bona companyia.

La recepta d’avui és una proposta d’aperitiu que us pot servir per iniciar un bon sopar. Una recepta molt senzilla de panna cotta salada que farà les delícies dels més sibarites. El contrast del formatge blau amb la reducció de vi és un plaer pel paladar, i us asseguro que es triga més en menjar-ho que no pas en preparar-ho! Voleu un bon consell? No us passeu la nit de la revetlla cuinant, sinó que penseu en preparar un menú amb receptes que podeu cuinar amb antelació, així la tarda abans podreu descansar per estar impecables la nit de sant Joan.

Ingredients (12 uts.): 

200 ml de nata

50 ml de llet

50 g de formatge rocafort

4 fulles de gelatina

100 ml de vi negre

1 c/s de sucre

Crocant d'ametlla

Preparació:

En una cassola, posem la nata, la llet i el formatge rocafort. Ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir i tinguem una barreja homogènia. En aquest moment afegim les fulles de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim en vasets tipus xarrup la panacota i la deixem quallar a la nevera durant un parell d’hores, com a mínim. Mentrestant, podem preparar la reducció de vi. A una paella posem el vi, juntament amb una cullerada sopera ben curulla de sucre, anem remenant fins obtenir la textura desitjada i reservem. A l’hora de servir, traiem uns minuts abans la panna cotta i decorem els vasets amb una mica de reducció de vi i crocant d'ametlla.

Didalet de vermut

Últimament sembla que les coses de sempre són les més xules i fashion del món. Suposo que estareu d'acord amb mi que a l'hora de l'aperitiu és imprescindible prendre un vermut per estar a la moda, com si aquesta beguda s'hagués inventat -o descobert- fa poc. Doncs no! El vermut fa molts anys que existeix i fins i tot el teníem un xic oblidat. Encara recordo els aperitius a casa quan era petita, on no hi podien faltar unes xips i cornes de xurreria i unes olives farcides, i pels pares i avis un vaset de vermut! Recordo amb enyorança aquells temps, però us haig de confessar que tot i evocar-me a records molt feliços mai m'ha agradat el vermut.

Fa temps la Moni ens va regalar una ampolla de vermut i la teníem una mica abandonada. Em sabia molt de greu perquè és un vermut de qualitat i no m'agrada guardar coses, i menys aliments o begudes sense utilitzar. Per Nadal vaig decidir que era el moment de donar-li una sortida i vaig decidir fer una presentació del típic vermut, però un xic més sofisticat. Des de les hores que aquests xarrups s'han convertit en uns imprescindibles a l'hora de fer sopars amb amics o familiars. És un aperitiu fantàstic i no deixa indiferent a ningú, ja que la textura gelatinosa d'aquesta beguda agrada a tothom!

Espero que us animeu ben aviat a fer aquesta recepta i, si es així, ja sabeu, m'ho feu saber! M'encanta rebre els vostres e-mails explicant-me les vostres experiències amb les nostres receptes.

Ingredients (12 uts.): 

150 ml de vermut

100 ml d'aigua mineral
3 fulles de gelatina

Olives farcides d'anxova

Anxoves de l'Escala

Preparació:

En una cassola, posem l'aigua mineral i el vermut. Ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir, remenant algun cop. En aquest moment, afegim les fulles de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim en vasets tipus xarrup, afegim les olives farcides i ho deixem quallar a la nevera durant un parell d’hores, com a mínim. A l’hora de servir, traiem uns minuts abans i decorem els vasets amb una anxova presentada en un escuradents.

Panna cotta de maduixes, foie i festucs

Aquesta setmana no he estat massa bé de la panxa. Vaig tenir una gastrointeritis una mica punyetera i he estat a base de sopa de farigola i arròs blanc, una dieta una mica insípida, encara que us haig de confessar que tampoc tenia massa gana.

Per recuperar el temps perdut durant aquests dies, el cap de setmana ha sigut ben diferent -tot i que la meva panxa encara no està del tot bé-. El dissabte vam tenir una sorpresa molt especial, van venir la Inês i el Ricardo, els nostres amics de Porto, a Barcelona i vam anar a dinar de tapes a un gallec que ens agrada molt. Al vespre, vam convidar a uns quants amics al Bolet a sopar, així que ja us podeu imaginar que el meu cap no va parar ni un segon per veure quin menú faria. Només tenia clara una cosa, volia fer un sopar tipus pica-pica per dues raons. Per un costat, érem uns quants comensals amb gustos diferents, per un altre, un cop asseguts a taula ja no s'havia d'aixecar ningú a emplatar -a excepció de les postres-. 

Com tots sabeu, estem a la millor època de les maduixes. Quan veig al mercat una caixa a bon preu no m'hi puc resistir, així que al Bolet aquests dies sempre tenim aquest fruit tan saborós. Vaig pensar que seria bona idea fer uns petits xarrups on l'ingredient principal fos la maduixa, i aquí teniu el resultat, una panna cotta boníssima, on el contrast dolç-salat no deixa indiferent a ningú. Aquesta recepta va triomfar entre tots els convidats, i m'atreviria a dir que és la que més va agradar, però per si voleu saber-ho l'haureu de fer! Us animeu?


Ingredients (12 uts.): 

200 ml de nata 
50 ml de llet
3 fulles de gelatina
5 maduixots
1 c/s de sucre 
Foie micuit 
Festucs


Preparació:

En una cassola posem la nata, la llet, una cullerada sopera de sucre morè i els maduixots triturats, ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir, remenant de tant en tant. En aquest moment és quan afegim les fulles de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim en vasets tipus xarrup la panacota i la deixem quallar a la nevera durant un parell d’hores, com a mínim. A l’hora de servir, traiem uns minuts abans la panna cotta i decorem els vasets amb una mica de foie micuit esmicolat i uns festucs triturats.

Capucino de remolatxa i mango amb cruixent de llagostí

Recordeu aquella dita que diu: "Mai no diguis d'aquesta aigua no en beuré"? Doncs bé, crec que no l'aplicaré més. Cada cop que us dic que no m'agrada un aliment acabo canviant d'opinió. Primer va ser el mango. A l'entrada del flam de mango us explicava que aquesta fruita tropical no m'agradava massa. Si comenceu a mirar les receptes després d'aquell post podreu comprovar que m'he tornat addicte, fins i tot alguns de vosaltres m'ho heu dit als comentaris.

Ja fa temps que veia, en molts blocs, remolatxes fresques, i m'agradaven moltíssim. Tenen un color preciós i són molt fotogèniques. Doncs bé, després d'anar uns quants cops al mercat i sentir com les remolatxes em cridaven: "compra'm, compra'm, que volem que experimentis amb nosaltres". Finalment em van fer "pena i les vaig haver de comprar. No sabia ben bé què cuinaria i pensant pensant vaig optar per fer uns aperitius per un sopar romàntic amb l'Yves. El resultat ens va encantar i us animo a fer-los. La combinació pot semblar un xic estranya, però us asseguro que no us defraudarà. 

Els que seguiu El món de juju a la pàgina del Facebook sabeu que aquesta recepta la vaig presentar al concurs de la Chinata, on ens animaven a cuinar amb un dels seus pimentons. Doncs bé, no vam guanyar el concurs, però ens van donar un premi especial com a recepta més original. No està malament, oi? 

Molt bon cap de setmana a tos. Espero que el temps faci una treva i no plogui tant, però si no es el cas, no patiu, que podrem aprofitar per fer un munt de tupers, no us sembla?

Ingredients per a 8 uts.: 

Crema remolatxa:

3 remolatxes fresques

1 patata gran

3 porros

1 mango madur

1 l de brou de pollastre

Sal

1/2 cullerada de cafè de pimentó picant (dependrà de la intensitat que vulgueu)

Pebre recent molt

Canyella en pols

Gingebre en pols

100 ml de llet

Crema de iogurt:

2 iogurts grecs

Vinagre de Mòdena caramel·litzat

1 cullerada sopera de mel

Llagostins cruixents:

8 llagostins

100 g de panko

El suc de 1/2 llima

50 g de coco ratllat

1 ou gran

Oli de gira-sol

Decoració:

1 remolatxa 

Oli de gira-sol

Sal

Cebollí

Pimentó picant la Chinata

Pebre recent molt

Preparació:

En una cassola posem el brou de pollastre. Quan comenci a bullir, afegim la patata, els porros, les remolatxes i el mango, tot pelat i tallat a daus. Afegim un polsim de sal, una mica de pebre recent molt, un polsim de canyella i de gingebre i 1/2 cullerada de cafè de pimentó picant (o si ho preferiu dolç) i ho deixem a foc mig durant 30 minuts. Un cop ho tinguem, ho posem en un recipient i ho passem pel minipimer fins que quedi ben fi, aleshores afegim la llet i ho reservem. Mentrestant podem preparar els llagostins. En un bol batem l'ou juntament amb el suc de 1/2 llima. A continuació pelem els llagostins, els passem per l'ou i els arrebossem amb el panko i el coco ratllat i els fregim amb l'oli de gira-sol ben calent. Quan estiguin daurats els retirem i els posem en un plat amb paper. Aprofitem l'oli calent i fem les xips de remolatxa. Tallem làmines fines de remolatxa i les fregim. Un cop estiguin cruixents les posem en un plat amb paper, les salpebrem i tirem un polsim de pimentó. 

Per a la presentació, posem la crema de remolatxa i mango en uns vasets. A continuació posem una mica de crema de iogurt que haurem fet barrejant el iogurt grec amb un raig de vinagre de Mòdena caramel·litzat i la mel. A continuació decorem amb una mica de cebollí tallat, una mica de pebre, el llagostí cruixent, unes tiges de cebollí i unes xips de remolatxa.

Mousse de bolets i melmelada de magrana per a la Laura

Avui és un dia molt especial, i és que la Laura de Coure Coulants fa anys! I les Rul·leres hem decidit fer-li una felicitació molt especial en forma de mousse. 

Els que seguiu a la Laura haureu vist que últimament s'ha tornat una especialista en fer receptes de mousse, sobretot en format pastís, per això la Moni, la Paula, la Sandra i jo hem decidit fer-li la nostra versió de mousse per fer-li una petita sorpresa en un dia tan assenyalat.

La família Bolet teníem clar de que hauria de ser la nostra mousse: de bolets! I esperem que tot i no ser una recepta dolça li agradi a la nostra homenatjada. Moltíssimes felicitats Laura, esperem que siguis molt feliç en aquest dia tan especial i, sobretot, que puguis gaudir de tots aquells a qui estimes. Molts petonets de tota la família Bolet.

A la resta de seguidors i lectors espero que us animeu a fer aquesta recepta, us asseguro que el resultat es espectacular i no haureu d'invertir massa temps en fer-la. 

Espero aquest cap de setmana poder cuinar una mica més i, sobretot, preparar noves receptes. Al mercat hi han nous ingredients i els hem d'aprofitar, tot i que us aviso que els calçots no estan dins de les meves prioritats -em senten molt malament-. Molt bon cap de setmana a tots! aprofiteu i gaudiu del bon temps, el bon menjar i la bona companyia. Al Bolet aprofitarem per preparar una bona festa d'aniversari...

Ingredients (12 uts.): 

200 ml de nata 

50 ml de llet evaporada

100 gr de portobellos

4 fulles de gelatina

2 ous mitjans

1/2 ceba petita

Vi d'Oporto

Melmelada de magrana

Oli d'oliva

Sal

Pebre

Preparació:

En una paella sofregim amb un raig d'oli d'oliva els portobellos tallats a trossets, salpebrats prèviament. Un cop estiguin a enrossits afegim un bon raig de vi d' Oporto i ho deixem reduir. A continuació, amb ajuda del minipimer, ho triturem i reservem. En una cassola posem la nata, la llet evaporada i els ous batuts. Ho deixem a foc mig, remenant de tant en tant, fins que comenci a bullir. En aquest moment és quan afegim la barreja de bolets i un cop estigui ben barrejat afegim les fulles de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim en vasets tipus xarrup la barreja i la deixem quallar a la nevera durant un parell d’hores, com a mínim. A l’hora de servir, traiem uns minuts abans la mousse i desmotllem. Acabem decorant amb una cullerada de melmelada de magrana i una mica de pebre recent molt.

Panna cotta de mojito amb crocant i pernil ibèric

Hola a tothom! Com han anat aquestes festes nadalenques? Al Bolet les hem pogut gaudir molt en companyia de tots aquells que més estimem. El Boletet cada any és més gran i ja comença a tenir il·lusió per les petites coses que fan especials aquests dies: Fer cagar el Tió, conèixer el Pare Noel, gaudir amb companyia dels llabironets de la cavalcada de Reis i moltes més activitats.

Aquests dies la família Bolet hem aprofitat per passar uns dies a Cantàbria, i una de les millors experiències que hem pogut compartir plegats ha estat anar al Parc de Cabàrceno, on els animals poden gaudir d'una àmplia zona d'esbarjo. Hauríeu d'haver vist la carona del Boletet quan va veure els elefants, les zebres i, sobretot, els tigres. Encara que voleu saber quin va ser el seu animal preferit? Doncs l'estruç. 

També hem aprofitat per fer un intensiu perquè el nostre petit príncep parlés un xic més -i el puguem entendre-. Des de ben petit s'ha espavilat per fer-se entendre, mitjançant signes, però ja va sent hora que anomeni les coses pel seu nom. Aquests dies hem aprofitat per fer aquest intensiu i us haig de dir que sembla ser que funciona! Que contents que estem l'Yves i jo.

Com no, també hem aprofitat per gaudir de bons menús en bona companyia. Des què vàrem començar la nostra relació ja fa un xic més de 12 anys, l'Yves i jo vam establir el repartiment dels festius nadalencs, així que des del principi ho hem respectat i intentem compartir amb les dues famílies aquestes festes. Haig de dir que, a més, com que he estat de vacances he pogut gaudir del Boletet i dels Llabironets com mai! Hem tingut la sort de tenir com a convidats VIP a l'Aina i el Lluc, i el Boletet ha estat un amfitrió de Luxe. Tenim la sort que els llabironets són uns nens meravellosos i el Boletet els adora, així que era fàcil tenir-los a tots contents.

Durant aquestes festes no he cuinat massa. Normalment som convidats, però aquest cop el nostre pare ens va demanar si volíem portar els aperitius el dia de Nadal la Moni i jo. Ja us podeu imaginar lo emocionades que vam estar. Durant dies ens vam estar trucant, enviant whattsapp, e-mails… Per comentar els aperitius que faríem i, finalment, vam fer un assortiment molt complert que va agradar a tots.

Els xarrups que avui us presento són una bona opció com a aperitius que vulgueu preparar amb antelació. A més de ser molt fàcils de fer, tenen un contrast de sabors boníssim, espero que us animeu ben aviat a preparar-los. Si no us agrada el mojito sempre esteu a temps de variar el còctel, només heu de triar l'opció que més us agradi.

Ingredients (12 uts.): 

200 ml de nata 

50 ml de rom

El suc d'una llima

4 fulles de gelatina

Unes fulles de menta

1 c/s de sucre morè

Crocant d'ametlla

Encenalls de pernil ibèric

Preparació:

En una cassola posem la nata, el rom, una cullerada sopera de sucre morè i el suc de llima, ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment és quan afegim les fulles de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Afegim les fulles de menta tallades a trossets i remenem. Repartim en vasets tipus xarrup la panacota i la deixem quallar a la nevera durant un parell d’hores, com a mínim. A l’hora de servir, traiem uns minuts abans la panna cotta i decorem els vasets amb una mica de crocant d'ametlla i uns encenalls petits de pernil ibèric.

Canapès de crema de salmó

Cada any, per aquestes festes, tots els cuiners intenten vestir amb les seves millor gales i receptes les seves taules. A casa hem tingut la sort de què la nostra mare era una excel·lent cuinera. Tot i que la nostra família era ben reduïda, i la mitja d'edat era ben alta, no era impediment per innovar i superar-se cada any a l'hora d'escollir un menú, us asseguro que estàvem desitjant que arribés l'hora de tastar-los.

Els temps van canviant i ara si un àpat no és car no és sinònim de bo. Em permetreu que us digui que no hi estic d'acord. Crec que no fa falta sopar amb llamàntol ni amb esferificacions per triomfar a taula. Fa anys que els canapès eren sinònim de luxe. Qui no recorda les recepcions o els còctels dels famosos on hi havia un bon assortiments d'aquestes petites delicadeses de pa amb algun complement? Des de fa temps que a les nostres taules ja no hi són presents i, segurament, els descartem per por a no quedar bé amb els convidats, però crec que si posem una mica d'imaginació podem aconseguir que els canapès siguin un bon aperitiu per obrir la gana aquestes dates tant copioses.

Aquest mes a Memòries d'una cuinera us hem proposat fer canapès i, tot i que molts de vosaltres ja esteu de vacances, estic segura que podrem aconseguir una recopilació molt bona i diferent. La meva aportació és senzilla i molt fàcil de fer, i us asseguro que si a casa teniu petits xefs els hi agradarà molt participar, com a mínim us asseguro que el Boletet ha gaudit molt mentre els fèiem.

La família Bolet aprofitem per desconnectar uns dies, així que estarem sense internet durant uns dies, però us asseguro que quan tornem em posaré al dia de les vostres aportacions de canapès per a Memòries d'una cuinera. Molt bones festes a tots!

Amb aquests canapès aprofito per participar al concurs Monsalmò que ens proposa la Orsolya de Kuiristo. 

Ingredients:

250 g de salmó fumat

200 g de formatge Philadelphia

75 g de iogurt grec

Oli d’oliva

Pebre recent molt

Sal

Pa de motllo

Sèsam negre

Olives farcides

Preparació:

A un pot posem el salmó esmicolat, el iogurt grec, un raig d'oli d’oliva i un polsim de pebre i de sal. Amb l'ajuda del minipimer ho triturem fins obtenir una crema homogènia. A continuació, afegim el formatge Philadelphia -o algun altre tipus de formatge cremós- i ho remenem manualment -si ho feu amb minipimer quedarà massa líquid-. Ho deixem refredar durant un parell d'hores a la nevera. Agafem el pa de motllo, preferiblement sense crosta, untem 3 llesques i amb l'ajuda d'un tallador de galetes fem la forma desitjada. Acabem decorant amb llavors de sèsam i un tall d'oliva farcida.

Bastonets cruixents de feta amb crema de cireres i alfàbrega

Com bé sabeu els que em seguiu, acostumo a cuinar les receptes que publico durant el cap de setmana, per poder fer així les fotos amb llum natural. Doncs bé, quan arriba l'estiu és un xic més complicat, ja que com a la majoria de vosaltres -suposo-, els caps de setmana ens agrada gaudir del sol, la platja i els amics; així que poques receptes cuinem que siguin dignes de publicar i, sobretot, de fotografiar amb llum natural.

Aquesta tarda volia fer alguna recepta bona i senzilla per poder-la publicar al bloc, aprofitant que arribàvem aviat al Bolet. Avui l'Yves tenia un partit de futbol i el Boletet i jo hem decidit que faríem una recepta, i mai millor dit! L'hem fet tots dos, i com hem rigut. Resulta que quan l'Àitor ha sentit que estava batent l'ou els seus ulls s'han il·luminat i ha vingut corrents a ajudar-me. Ha començat a fer saltironets perquè el pugés al sobre de la cuina i així no perdre's cap detall. M'ha estat ajudant en tot moment, sobretot a l'hora d'arrebossar els bastonets. Us imagineu on ha anat tot el panko? Doncs sí, al sobre, perquè dins de la bossa no hi feia res! Un cop fets els bastonets, ell ha començat a dir-me amb els seus ullets encantadors que volia tastar el que estàvem fent, però clar, havíem de fer les fotos. Les dues primeres fotos ho ha portat bé, però després ha començat a avançar territori i, a poc a poc, s'ha anat apropant fins a tenir a l'abast un dels bastonets. Ell, tot xulo, ha decidit que els bastonets els havia de sucar a la salsa -i ho ha fet molt bé, perquè d'això es tracta a la recepta- i s'ha menjat un! Llavors ha sigut quan li he preguntat: "nino, està bo?" i ell tot content em diu: "sí, més?". Així que ja sabeu, el meu crític culinari més jove us recomana que us els mengeu! Això sí, us aconsello que si teniu la sort de tenir nens a prop us animeu a cuinar-ho amb ells, us ho passareu d'allò més bé, i sinó ja m'ho direu!

Ingredients per a 12 uts.:

1 ou

Panko

300 g de formatge feta

250 g de formatge cremós tipus Philadelphia

10 cireres

Alfàbrega fresca

Oli d'oliva

Llet descremada

Sal

Preparació:

A un bol posem el formatge cremós, les cireres, un rajolí de llet, una mica d'oli d'oliva, un parell de fulles d'alfàbrega fresca i un polsim de sal. Amb el minipimer ho triturem i ho deixem reposar a la nevera durant un mínim d'una hora. Agafem el formatge feta i el tallem a tires d'un cm aproximadament, a continuació les passem per l'ou batut i després les arrebossem amb el panko. A una paella amb oli calent fregim els bastonets i, quan estiguin daurades, les deixem a un plat amb paper de cuina perquè treguin l'excés d'oli. Us recomano fer-les poc abans de menjar-les, ja que queden més cruixents. 

Quallada de foie amb nabius i poma

Aquest cap de setmana ha estat molt especial. La família Bolet hem anat a Sevilla a passar un parell de dies per celebrar l'aniversari de l'Yves. L'any passat, per culpa d'un virus, ens va ser impossible anar a Copenhague, però aquest cop ens hem blindat amb molta vitamina C i no hem tingut cap imprevist d'última hora. 

He tingut la sort d'haver estat uns quants cops a Sevilla, tant per feina com per plaer, però aquest cop ha estat diferent; ja que vam anar amb el nostre petit príncep! Reconec que no és el mateix viatjar amb nens que fer-ho sense, perquè t'has d'adaptar als seus horaris i una mica a les seves necessitats, però no hi ha excusa que valgui per no fer-ho! De fet, crec que és molt més divertit. Sé que ho he comentat moltes vegades, però el Boletet és un nen que li va bé tot. S'adapta a qualsevol tipus de situació i de menjar -evidentment no li fem tastar res que no menjaríem nosaltres-. Aquest cap de setmana, hagués acabat amb les existències del "pescadito frito", haguéssiu d'haver vist com aplaudia cada cop que veia un plat!
 

Aquest cop, amb l'excusa del bloc, us vaig demanar consell a través de la pàgina del Facebook. Molts de vosaltres em vau anar donant recomanacions que em vaig apuntar per no perdre'm detall. A més, la Rosaleda i la Cósima em van enviar uns llistats molt complerts de llocs imprescindibles que havíem de visitar i tapes per tastar. Us asseguro que ens han encantat, moltíssimes gràcies noies! Hem gaudit al màxim de la gastronomia d'aquesta ciutat meravellosa.
 

Sevilla és una ciutat preciosa per passejar, per això vam decidir perdre'ns pels seus lluminosos i coloristes carrers. M'agrada el tipus d'arquitectura que destaca al centre de la ciutat. Façanes de dos pisos decorades amb colors vius i on el ferro forjat pren importància a balcons i finestres, alguns dels quals estaven engalanats per flors, tot i no ser l'època de major esplendor.
 

El bon temps ens va acompanyar i vam arribar a temperatures màximes de 24°. És un luxe poder anar a aquesta època de l'any en màniga curta, és ideal seure a una terrasseta a fer un aperitiu, passejar pel parc de MªLuisa, l'Alhambra o pujar al campanar de la Giralda a gaudir de les magnífiques vistes que ens regala.
 

Després d'haver-vos fet 5 cèntims del viatge a Sevilla, us deixo amb una de les receptes que també estaven dins del menú del Sant de l'Àitor, un aperitiu molt fi i fàcil de fer que espero que us animeu ben aviat a tastar-lo. Molt bona setmana a tothom.
 

Ingredients per a 10 uts.: 

2 sobres de quallada Royal
1 l de llet descremada
100 g de foie
1 poma golden
100 g de nabius
Melmelada de nabius
1/2 ceba de Figueres
Pedro Ximenez
Oli d'oliva
Sal
 

Preparació: 

Dissolem el contingut dels sobres de quallada en un recipient amb 500 ml de llet. Calentem la resta de llet en una cassola i, quan arrenqui el bull, afegim la dissolució anterior, juntament amb el foie, fins que torni a bullir. Retirem del foc uns segons, sense deixar de remenar, i tornem a posar la cassola al foc fins que torni a arrencar el bull. Mentrestant podem anar sofregint la ceba i la poma tallades a trossets en una paella amb un raig d'oli d'oliva, quan aquestes comencin a estar rosses tirem un raig de Pedro Ximenez, un polsim de sal, un grapat de nabius i ho deixem reduir a foc lent. Afegim el sofregit a la quallada i ho posem als recipients on ho vulguem servir. Ho deixem refredar durant un mínim de 4 hores a la nevera. Un cop transcorregut aquest temps, afegim la melmelada de nabius i uns quants nabius per decorar.
 

Croquetes de bolets i parmesà

Com ja va sent habitual, des de fa un any, el dia 15 hem de publicar una recepta especial per a La recepta del 15. Aquest cop ens han proposat fer croquetes i ho he tingut una mica difícil! Voleu saber per què? Doncs perquè al Bolet no ens agraden les croquetes. És un menjar senzill i molt recorrent que a la majoria de gent li agrada, però a nosaltres -exceptuant el Boletet, clar!- no ens fan el pes.

Era impossible que em perdés aquesta convocatòria, així que vaig estar rumiant de què les podria fer i, després de descartar unes croquetes de caipirinha -vaig veure una recepta de croquetes dolces amb arròs-, em vaig decantar per l'opció dels bolets. Què estrany, oi? La Moni les fa boníssimes, així que li vaig demanar consell per seguir més o menys una recepta i, al final, la vaig adaptar un xic al meu aire. El resultat ens ha agradat, tot i que no us prometo publicar més receptes de croquetes. De moment us deixo amb la meva proposta  per a La recepta del 15, aquestes croquetes tan ben acompanyades que espero que us agradin i us animeu a fer-les ben aviat.

Ingredients:

350 g de bolets

50 ml de vi blanc sec

100 g de formatge parmesà
2 c/s de Maicena
1 ceba petita
100 ml de llet
Sal
Pebre
1 ou
Pa ratllat
Farina
Paté vegetal de carxofes
Oli d'oliva
Nabius

Preparació:

A una paella, amb un raig d'oli, saltegem els bolets i la ceba tallats a trossets petits, ho salpebrem i quan estiguin ben rossos afegim el vi, el formatge, la llet i la Maizena. Remenem amb l'ajuda d'una cullera i, quan hagi espessit, retirem la pasta del foc. Deixem refredar-la en un recipient tapat amb film durant un parell o 3 d'hores, encara que us recomano que feu la pasta un da abans. Quan les vulguem fer, agafem una mica de pasta, li donem la forma desitjada, la passem per la farina, després per l'ou batut i, finalment, l'arrebossem amb pa ratllat, les fregim i les deixem reposar a un plat amb una mica de paper de cuina, per treure l'excés d'oli. Per fer la presentació, posem a la superfície de la croqueta, una mica de paté de carxofes per sobre i, a dalt de tot, nabius. És recomanable que no les poseu a la nevera, ja que perdran el toc cruixent.

Truita de patata i ceba

Aquest mes el Monstre culinari no ha volgut faltar a la cita de Memòries d’una cuinera i aquí teniu la seva aportació, la seva primera truita de patata i ceba.
 

A l’altre post us comentava que m’agraden les truites de patata ben gruixudes -com les que feia la meva iaia-, però resulta que la Loles –la mare de l’Yves- sempre les ha fet primes. Us podeu imaginar el que passa cada cop que en fem al Bolet, no? Doncs que sorgeix l’eterna discussió que si són més bones primes o gruixudes. Aquest cop, com que el cuiner ha estat l’Yves, ell ha decidit el format, i haig de reconèixer que estava molt bona, tot i que no sé jo si el deixaré participar al proper repte de Memòries d’una cuinera, perquè al final no el podré aguantar! Sabeu que em va dir quan la va tastar? “La de la Loles és més bona, però la meva és millor que la teva”, sort que teníem moltíssima gana, perquè sinó la truita li tiro pel cap!
 

Us heu fixat amb el plat  xulo que surt a la foto? Els que sou fans de la pàgina d’El món de juju al Facebook ja ho sabeu, però pels que no ho sou, us diré que mentre estava de vacances de Nadal, la Mª José de Las recetas de MJ  -un bloc que si no coneixeu us convido a que ho feu- em va fer un gran regal de Nadal. Va otorgar als meus bombons d’arròs amb llet un premi: millor fotografia al seu concurs La receta de mi año. Moltíssimes gràcies MJ per aquest concurs i pel premi! Em va fer moltíssima il·lusió.
 

El jurat va ser H.L, un fotògraf professional el qual m’agradaria agrair la crítica que va fer a totes les fotografies finalistes. Va argumentar punts a favor i en contra de cada foto, i crec que això va ser molt interessant per seguir millorant.
 

També voldria agrair a Platos de pizarra el magnífic lot que em van fer arribar el dia de Reis! Ja us podeu imaginar el Boletet i a mi obrint la caixa!!! Ell es va quedar amb les boletes de porexpan, i jo amb els plats! I ja veieu, l’Yves els estrena! Tot queda repartit al Bolet.
 

Molt bon cap de setmana, us espero la setmana que ve amb més receptes, i si no podeu esperar recordeu que la pàgina del Facebook l'actualitzo cada dia! Només heu d’apretar m’agrada.
 

Ingredients: 

2 patates mitjanes
1/2 ceba de Figueres
5 ous
Sal
Oli d'oliva
 

Preparació: 

En una paella posem oli d'oliva i fregim les patates tallades a làmines uns 15 minuts. A continuació afegim la ceba, tallada fina, i ho fregim 5 minuts. Un cop les patates i la ceba estiguin rosses, afegim els ous -que prèviament hem batut-, afegim un polsim de sal i ho cuinem a foc mig durant 15 minuts més, tenint en compte que l'hem de coure pels dos costats. La cocció pot variar, depenent de com us agradin de cuites les truites. Si voleu servir-la com a la foto, us recomano que estigui ben cuita. Deixem refredar un xic la truita a temperatura ambient i, amb l'ajuda d'un tallador metàl·lic rodó, fem circumferències que seguidament muntarem de dos en dos amb l'ajuda d'un escuradents.