Pastís de remolatxa i xocolata

Ja fa temps que al Bolet hi ha un superfan dels pirates. La culpa de tot plegat la té el Peter Pan i el “Bacalao” del capità Garfi. El Boletet cada cop que veu calaveres té un somriure d’orella a orella i nosaltres estem encantats. Per això ja fa temps que al Bolet tenim una certa “obsessió” pels icones pirates. Tenim mitjons, samarretes, llibres, puzles, tovallons… i un munt de coses que no enumeraré per no avorrir-vos i que, gràcies al Tió, el pare Noel i Ses Majestats s’han vist incrementades. Us podeu creure que ja se sap la pel·lícula de memòria? Cada cop que la vèiem ell s’avança emocionat a explicar-nos què passarà.

A casa no ens agraden les joguines bèl·liques, però amb un pirata a casa és complicat. De moment no hem sucumbit a comprar cap tipus d’espasa ni pistola„ però voleu saber què utilitza ell? Doncs els estris de cuina de la mama! És molt divertit veure un combat al Bolet entre cullerots, barnilles i estalvis. Això sí, no mor mai ningú, sempre ens acabem fent petons.

Avui és un dia molt especial. Al Bolet celebrem el “sant” de l’Àitor i, per això, ha de tenir un bon pastís. Quan li vaig preguntar de què el volia ho va tenir clar: de “cococlata”. Feia molt temps que tenia ganes de fer un Red velvet, sense utilitzar colorants artificials. Vaig llegir en algun lloc que originàriament aquest tipus de pastís es feia amb remolatxa cuita i xocolata. El resultat no va ser l’esperat. Tot i que el sabor és boníssim, el color és marró. Els que em coneixeu sabeu que no em dono fàcilment per vençuda, i trobaré la fórmula perfecte per fer un pastís vermell natural, encara que hauré de seguir experimentant -o seguir alguna recepta, si veig que no m’en surto-. No volia deixar de publicar aquesta recepta perquè, tot i no aconseguir el color vermell natural, és molt bo! Hauríeu d’haver vist el Boletet mentre li he fet la sessió de fotos, anava passant el dit per la crema de formatge i anava pispant maduixes. Estava realment content de tenir una illa pirata per ell sol! La sorpresa ha estat quan hem fet el tall i ha vist que l’interior era de xocolata...

Moltíssimes felicitats pirata Cocolata, avui el papa i jo estem encantats d’haver aconseguit, un cop més, fer brillar els teus ulls d’alegria, esperem poder-ho aconseguir durant molts més cops…

Ingredients base: 

1 iogurt grec

300 g de farina per rebosteria

175 g de sucre

50 g de mantega

3 ous

150 ml de llet

70 g de xocolata negre

1 remolatxa

1 sobre de llevat Royal

Essència de vainilla

Ingredients decoració: 

1 pot de melmelada de gerds

250 g de Mascarpone

250 g de formatge Quark

100 g de sucre glacé

Essència de vainilla

Maduixes macerades en vinagre

Gerds

100 g de coco ratllat

Petazetas recoberts de xocolata

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous i el sucre i batem fins obtenir una barreja escumosa. A continuació, afegim la mantega desfeta i el iogurt i seguim barrejant fins obtenir una crema homogènia. Incorporem a poc a poc la farina i el llevat tamisades i, per últim, quan tinguem una barreja cremosa, afegim la remolatxa que prèviament haurem bullit i triturat, la xocolata desfeta i un bon raig d'essència de vainilla. Posem la massa a un motllo prèviament untat amb oli i ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. A un bol posem el Mascarpone i el  Quark, el sucre glacé i l’essència de vainilla, ho barregem i ho deixem a la nevera durant 10 minuts. Tallem la base del pastís en dues parts, ho farcim amb la melmelada de maduixes i cobrim la base amb la crema de formatge i vainilla. Acabem decorant amb unes quantes maduixes, macerades la nit abans amb una mica de vinagre de Mòdena i sucre, uns gerds, Petazetas recoberts de xocolata i un bob grapat de coco ratllat. Us recomano tenir-lo un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.

Sopa de minestra i pollastre

Aquest mes, a Memòries d'una cuinera us hem proposat fer Minestra un plat on la protagonista és la verdura. No hi ha una recepta concreta, sinó que la idea d'aquest plat és aprofitar la verdura que hi ha a casa. Els que em coneixeu sabeu de sobres que m'encanta improvisar a la cuina i, sobretot, aprofitar tot allò que hi ha la nevera. Mai m'ha agradat llençar menjar, però us asseguro que ara menys, per això aquest plat és ideal. 

La meva aportació a Memòries és en format sopa. Tot Catalunya s'ha llevat amb la il·lusió de veure neu. A Barcelona al barri de Sant Antoni no ha arribat, però això no vol dir que no faci fred, Així doncs, aquesta minestra ha servit per carregar les piles al Bolet, fins i tot el Monstre culinari, que no es gran fan de les sopes, ha donat el seu vist i plau.

Espero que us agradi i us animeu a fer-la. Moltíssimes gràcies a tots els que ens esteu fent arribar les vostres propostes i els que les esteu preparant! Esperem poder fer un bon recull. I vosaltres, us animeu? Ja sabeu que no fa falta tenir bloc per participar-hi. Bon cap de setmana.

Ingredients per a 4 persones: 

2,5 l d'aigua

4 pastanagues

1 patata gran

1 carxofa

200 g de pèsols

250 g de mongeta verda

150 g de fideus nº 2

1 pit de pollastre

50 g d'encenalls de pernil ibèric

Sal

Preparació:

Pelem, rentem i tallem les pastanagues, la patata, la carxofa, la mongeta verda a trossets petits i ho posem a una cassola amb aigua juntament amb els pèsols, el pit de pollastre tallat a daus i els encenalls de pernil. Tirem una mica de sal i ho deixem bullir durant 40 minuts a foc mig. Un cop transcorregut aquest temps afegim els fideus i ho deixem durant 15 minuts més. Si voleu obtenir un caldo més lleuger us aconsello que us el mengeu sense deixar-lo reposar. Si pel contrari us agrada més espès, deixeu-ho reposar durant un mínim d'una hora, veureu que la textura és més espesa.

Pastís fresc de formatge i gerds

Els que seguiu aquest bloc ja us haureu adonat que al Bolet hi ha un addicte als pastissos de formatge, el Monstre culinari. Fa uns dies que va ser el seu aniversari i estava clar de què havia de ser el pastís, però aquest cop volia que fos diferent, havia de ser, segons petició de l'homenejat, un pastís fresc amb el sobre de melmelada "com els que hi ha als restaurants". 

Al bloc hi ha moltes receptes de pastís on l'ingredient principal és el formatge, però aquests acostumàvem a ser cuinats al forn. Fa temps que vinc experimentant amb la gelatina i ja no li tinc por! Així que era una bona excusa per fer un pastís fresc que complís totes les expectatives de l'Yves.

Aquest cop -per variar-, no he seguit cap recepta, però el que sí he fet és seguir els consells de la marca de gelatina on aconsella que per cada 250 ml de líquid calent s'utilitzin 3 o 4 làmines de gelatina. Tot i això us haig de confessar que la recepta que avui publico és la versió millorada del pastís que li vaig fer al Monstre el dia del seu aniversari. No em va acabar de convèncer la primera textura de la crema de formatge i, aquest cop, he afegit una làmina més de gelatina i he millorat la cobertura de melmelada. El resultat el podeu veure a la foto. L'Yves va quedar encantat i ens va dir al Boletet i a mi que " és el millor pastís de formatge que he menjat mai". Si vosaltres voleu saber si ho es o no, és molt fàcil, només l'heu de preparar! Espero els vostres comentaris si us animeu.

Ingredients : 

500 ml llet

400 g de formatge tipus Philadelphia

250 g de formatge mascarpone

175 g de sucre

El suc d'una llima

200 g de galetes tipus Digestive

100 g de mantega

10 làmines de gelatina

200 g de melmelada de gerds

50 ml d'aigua mineral

Gerds

Preparació:

Triturem les galetes, amb l'ajuda d'un robot, fins que quedi ben fi i barregem amb la mantega desfeta -1 minut al microones o al bany Maria-. Un cop tinguem una barreja homogènia fem la base del pastís col·locant la pasta en un motllo i assegurant-nos que quedi ben premsada, i la deixem refredar durant una hora a la nevera. 

En un bol posem la llet, els formatges, el sucre i el suc de la llima i ho triturem amb l'ajuda d'un robot fins obtenir una barreja homogènia i sense grumolls. Posem la barreja en una cassola i ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment és quan afegim 6 làmines de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim la crema de formatge al motllo on hem preparat la base i deixem que qualli durant un mínim de 5 hores.

En una cassola afegim la melmelada, l'aigua mineral i quan arrenqui el bull, ho deixem 5 minuts i retirem del foc. Afegim 3 làmines de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, i remenem fins que es dissolgui. Un cop tinguem el xarop afegim al motlle on prèviament hem posat la base de galetes i la crema de formatge i ho deixem refredar durant un mínim de dues hores. 

Acabem decorant el pastís amb uns gerds frescos i unes rodanxes de llima.

Per molts anys III...

Avui és un dia molt especial, un cop més podem gaudir d’un aniversari plegats i, com sempre, és un honor poder estar al teu costat amor.

Ja fa uns anys que no estem sols i el nostre petit príncep  és partícep de totes les celebracions. Des de ben petit li hem volgut ensenyar que qualsevol dia és bo per fer una petita festa. Podem celebrar que surt el sol, que tenim feina, salut, amor, entre moltes altres coses. Però un aniversari és especial i avui és el teu dia. Per això amb tota la nostra il•lusió el petit i jo hem preparat un pastís perquè puguis bufar ben fort les espelmes i demanar 3 desitjos. M’atreviria a dir quins seran però, per si de cas, no ho faré, no voldria que no se’t complissin.

Són moltes coses les que hem passat junts. Hi ha records que mai oblidarem i potser hi ha d’altres que preferiríem no recordar, però la vida és així, una caixa de sorpreses que poc a poc anem destapant, però si les anem obrint junts sembla que el camí sigui més fàcil, oi?.

Ets una persona forta, valenta i, sobretot, plena d’amor cap els que estimes. Ets capaç de donar-ho tot fins i tot per aquells que fa 5 minuts que has conegut, tot i que a vegades t’emportes alguna que altra desil•lusió però, per sort, sempre saps reaccionar com cal i valorar el més important.

Moltíssimes felicitats amor, sigues molt feliç avui i sempre i sobretot no deixis mai de somiar, ja saps que a vegades allò que desitges es fa realitat. Per si de cas tanca fort els ulls i bufa fort! Nosaltres t’ajudarem mentres de fons soni Surprise, surprise...