>

divendres, 13 de novembre del 2020

Cinnamon rolls

Des de fa molt temps, que tenia ganes de fer els famosos Cinnamon rolls, no només perquè els veig a totes hores a les xarxes, sinó perquè és un dolç que m’agrada molt i sempre que en tinc l’oportunitat en prenc.

Havia buscat la recepta perfecta, però no m’acabava de convèncer cap fins que vaig veure el vídeo que l’Ingrid, de My lovely food, va fer a Instagram. Aleshores em vaig acabar de decidir.

Les masses i jo no som molt amigues, no perquè em costin, sinó perquè requereixen molt temps i, els que em coneixeu, sabeu de sobres que no m’agrada massa esperar per obtenir alguna cosa, així que una recepta que requereixi un temps de 3 hores de fermentació no està entre les meves prioritats. Val a dir que, en aquest cas, m’agraden tant els Cinnamon rolls que no em va importar intentar ser una mica més pacient. El resultat és fantàstic! Sobretot si els menges acabats de fer, simplement són deliciosos.

La recepta que l’Ingrid va fer, eren farcits de poma, però vaig voler fer la recepta original amb un farcit de mantega i canyella acompanyat d’un cremós frosting de formatge. Us haig de dir que ens va encantar! I sí, heu llegit bé, parlo en plural, perquè vaig tenir uns quants catadors, i tots van coincidir que estaven boníssims, encara que el Boletet em va dir que, el pròxim dia que els faci, als seus no els hi posi frosting.

Ara que ens han obligat a estar els caps de setmana confinats i fa fred, és un bon moment per intentar fer-los. Espero que us animeu i ja veureu que és una recepta que mereix la pena. És una bona opció per passar, de la millor manera possible, els caps de setmana tancats a casa.


Ingredients massa:
1 ou
400 g de farina de força
50 g mantega
50 g sucre
100 ml de llet
50 ml d’aigua mineral
25 g de llevat fresc
1 polsim de sal
1 c/p d’essència de vainilla


Ingredients farcit:

100 g mantega
2 c/p de canyella en pols
100 g sucre panela


Ingredients glacejat:

100 g sucre glacé
100 g formatge tipus Philadelphia
30 ml d’aigua calenta



Preparació:


En un bol posem el sucre, l’aigua, la llet i el llevat esmicolat, ho barregem i reservem. Al bol de la batedora elèctrica, posem la farina, un polsim de sal, una mica d’essència de vainilla, l’ou i la barreja que hem reservat dels líquids i el llevat i ho batem a velocitat baixa durant uns 5 min. fins aconseguir una bola. Sense apagar la màquina, afegim, a poc a poc, la mantega a temperatura ambient tallada a daus petits. Ho amassem a la batedora elèctrica durant 10 minuts fins obtenir una massa homogènia. Transcorregut aquest temps, posem la massa en un bol, ho tapem amb un drap de cotó i ho deixem reposar 2h per fer el 1r ferment. Deesprés, traiem la massa, l’estenem en una superfície plana i neta i amb l’ajuda d’un rodet obtenim un rectangle. En aquest moment preparem el farcit. Afegim la mantega, a temperatura ambient, el sucre panela i les dues cullerades de postres de canyella en pols i ho incorporem fins obtenir una barreja homogènia, l’estenem a la massa i enrotllem la massa. Amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat, tallem els rotllets i els posem en una safata per al forn, coberta amb paper de forn. Heu de tenir en compte, que els rotllets doblaran el seu volum, així que deixeu espai entre ells. Els deixem reposar durant 1 h, per poder fermentar, i ho tapem amb un drap de cotó. Un cop ha passat aquest temps, els posem al forn, prèviament escalfat a 200º durant 15 minuts. Els traiem del forn i els deixem refredar a temperatura ambient. Mentrestant podem fer el glacejat. En un bol afegim el sucre glacé, el formatge tipus Philadelphia i l’aigua calenta i ho remenen amb unes barnilles metàl·liques. Per últim afegim el glacejat sobre els Cinnamon rolls i ja els podem servir. 


dijous, 22 d’octubre del 2020

Natilles de xocolata

Fa temps que a casa ens encanten els Financers, de qualsevol tipus. Per fer-los necessitem les clares d’ou, així que acostumo a tenir excedents de rovell d’ou. Abans no sabia molt bé amb quina recepta utilitzar-los, però des de fa uns quants mesos que ho tenim clar: crema catalana o natilles de xocolata.

Recordo que, quan era petita, de tant en tant, la meva mare comprava natilles de xocolata i ens encantaven! Per això, fa uns dies, vaig decidir emprar els rovells per intentar fer-ne de casolanes i el resultat ens va encantar, sobretot a mi, perquè tant el Boletet com l’Yves, prefereixen les tradicionals.

Ara que s’acosten dies de quedar-nos a casa mig confinats per intentar que els números de la pandèmia no siguin desorbitats, és un bon moment per cuinar. No sé vosaltres, però a mi em relaxa molt i quan estic molt estressada és una de les activitats que més m’agrada fer i a casa ho agraeixen molt! Com bé sabeu, són molt exigents amb els àpats i els caps de setmana sempre hi ha un motiu per fer-ne un de ben complert.

Espero que us animeu a fer-les, sobretot si teniu petits o golafres a casa, són un vici! Molt bon cap de setmana i, sobretot, cuideu-vos.



Ingredients per a 4 persones:


4 rovells d’ou
100 g de sucre
20 g de Maizena
20 g de cacau
400+100 ml de llet
1 branca de canyella
Essència de vainilla



Preparació:

En una cassola posem els 400 ml de llet i la branca de canyella i ho cuinem a foc mig fins que arrenqui el bull. Mentrestant, en un bol, posem els rovell d’ou, el sucre i la llet i ho remenem fins obtenir una barreja homogènia. A continuació afegim la Maizena tamisada i ho barregem tot fins que quedi ben incorporat. Afegim el cacau en pols i ho incorporem i, per últim, afegim una mica d’essència de vainilla. Un cop arrenqui el bull de la llet, ho deixem un parell de minuts al foc, ho retirem i afegim la resta d’ingredients. Ho remenem bé amb l’ajuda d’unes barnilles metàl·liques i ho cuinem a foc baix durant uns 5 minuts aproximadament, sense deixar de remenar. El temps de l’última cocció dependrà de la textura final que vulguem aconseguir, però heu de tenir en compte que la crema, un cop es refreda, queda més densa. Finalment, repartim la crema a les cassoletes, les deixem refredar a temperatura ambient i, per acabar, les posem a la nevera. 



diumenge, 26 de juliol del 2020

Moltíssimes felicitats...10!

Un cop més, arriba un dels dies més especials per tu, és el teu aniversari, i no un aniversari qualsevol, avui fas 10 anys. 

Aquest cop, aquestes paraules que et dedico no farà falta que esperin que siguis gran per poder-les llegir. Ara ja ho ets i t’has convertit en un devorador de llibres, així que no et suposarà un gran esforç llegir aquesta carta escrita amb tot el meu amor.

Àitor, fa 10 anys ens vas fer el regal més gran que mai ningú no podrà igualar, ens vas convertir en pares. Durant tots aquests anys hem intentat que siguis un nen feliç, el qual lluiti pels seus somnis, per molt difícils que puguin semblar i, de moment, ho estàs fent molt bé. Però no només has aconseguit aquesta fita, per sort, ets un nen que té moltes bones qualitats. Ets amic dels teus amics, generòs, carinyós, sensible, treballador, rialler, esportista, lector, respectuós, mediador, responsable i, sobretot, ens estimes amb bogeria.

Podria omplir un milió de línies enumerant les teves qualitats, però no fa falta que les enumeri totes, de sobres saps que el papa i jo estem molt orgullosos de tu, i només et demanem una cosa: segueix igual que fins ara, ho estás fent molt bé.

Aquest any, està sent atípic en tot els sentits. Hem estat confinats per culpa del Covid-19’, però un cop més ens has sabut demostrar que ets un nen molt madur. Hem intentat trobar el cantó positiu d’aquesta pandèmia i crec que entre els 3 ens n’hem sortit molt bé junts.

Per culpa de la situació excepcional que estem vivint, no tindrem el viatge que tant desitgem a l’estiu i que ens permet fer una de les nostres grans passions: viatjar i descobrir nous països i noves cultures, però no per això has perdut el somriure. De sobres saps que no fa falta anar gaire lluny per ser feliç, si estem els 3 junts ho som a qualsevol part.

Tampoc podrem celebrar el teu aniversari com hem estat fent des del teu primer aniversari, fent una gran celebració a casa de l’avi rodejant-te de les persones que més estimes i t’estimen. Però des del primer moment ho has entès i estàs content de poder-ho celebrar amb una festa molt i molt petita, però no per això menys especial.

Ara aprofita i fes el que més t’agrada, gaudeix del teu gran dia. El papa i jo t’hem ensenyat que les coses no sempre surten com un voldria, però no per això ens hem de posar tristos i tirar la tovallola, ans el contrari hem de saber gaudir de cada situació i aprofitar el moment. De res serveix pensar el que hagués pogut estar, sinó que hem de donar les gràcies per la sort que tenim a casa i seguir celebrant totes les coses boniques que ens regala la vida, entre elles que cada any siguis un any més gran.

El teu pastís preferit, el lemon pie, ja està a punt amb les espelmes  esperant que et pensis 3 desitjos i les bufis ben fort, així que no et robaré més temps perquè puguis menjar-te un tros ben gran, però vull dir-te una última cosa, gràcies per ser com ets, sens dubte mai no haguéssim imaginat la gran sort que tindríem de ser els teus pares. T’estimem amb bogeria i esperem poder seguir celebrant molts i molts anys plegats aquest gran dia. Moltíssimes felicitats Boletet, gaudeix del teu dia!



divendres, 10 de juliol del 2020

Cake de llimona

Últimament sembla que la normalitat ja va tornant a poc a poc i, tot i que a la feina encara no estem al 100%, els dies ja no donen tant de si per a fer noves entrades pel bloc. Però, per sort, encara em vaig animant a fer alguna recepta per poder-la compartir amb vosaltres.

Ja fa unes quantes setmanes que torno a viatjar i, després d’uns quants mesos confinada a casa, es nota. Ja he agafat uns quants avions i, com que no hi ha massa opcions, els viatges es fan molt més llargs i bastant cansats. Durant la setmana fem uns àpats lleugers però, els caps de setmana, seguim mantenint la tradició d’esmorzar bé i fer bons dinars si no és que ens animem a anar a dinar a algun lloc.

La calor ja es nota però, tot i així, al Bolet no podem estar sense encendre el forn, de tant en tant, sobretot si es per fer algun pastís per esmorzar el cap de setmana. 

A casa els cítrics ens encanten i, aprofitant que teníem lemon curd a la nevera (des que vaig publicar la recepta ja l’hem fet unes quantes vegades) vam decidir fer un cake amb molt gust a llimona. Si us agrada tant com a nosaltres el gust d’aquest cítric, no tardeu a fer aquesta recepta! És molt refrescant per aquests dies de calor i entra molt bé, a casa va durar molt poc! Ja que ens el vàrem menjar en un tres i no res.

Espero que us animeu a fer-la, encara esteu a temps per preparar-la per esmorzar demà! Bon cap de setmana.


Ingredients cake:
3 ous
250 g de sucre
300 g de farina
125 g de iogurt natural
4 c/p de lemon curd
1 llimona
10 g de llevat tipus Royal
100 ml d’oli de gira-sol


Ingredients glacejat:

200 g de sucre glaç
El suc d’una llimona




Preparació:
Escalfem el forn a 180º. Separem les clares del rovell, les muntem amb l’ajuda d’unes barnilles elèctriques i les reservem. A continuació, posem els rovells d’ous i el sucre i batem fins obtenir una barreja escumosa. A continuació, afegim l’oli, el iogurt i el suc de la llimona i seguim barrejant fins obtenir una crema homogènia -us recomano que ho feu amb unes barnilles elèctriques, ja que us quedarà més esponjós-. Afegim 4 cullerades de postres de lemon curd i seguim barrejant. Seguidament incorporem a poc a poc la farina i el llevat tamisats. Quan tinguem una barreja cremosa deixem de remenar i incorporem les clares muntades que teníem reservades. Amb l’ajuda d’una espàtula i amb moviments evolvents aconseguirem una massa molt esponjosa. Per últim afegim la pell de la llimona que prèviament haurem ratllat. Posem la massa en un motllo, prèviament folrat amb paper de forn, i ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar, a temperatura ambient. Mentrestant preparem el glacejat. En un bol posem el suc de la llimona i, a poc a poc, incorporem el sucre glaç. Remenem amb l’ajuda d’unes barnilles manuals fins aconseguir una barreja homogènia. Per últim, tirem el glacejat per sobre el cake i deixem refredar. 



dijous, 25 de juny del 2020

Ceviche de llobarro i gambes

Fa uns quants anys que m’he tornat fan absoluta del cebiche, però fins ara no m’havia atrevit a fer-ne, i això que és una recepta molt senzilla i refrescant per a qualsevol època de l’any, encara que és sobretot ara quan es gaudeix més, amb la calor.

A vegades penso que sóc monotemàtica amb els plats quan anem a algun restaurant, si veig a la carta cebiche o tàrtar de tonyina tinc clar que en caurà un dels dos. Fa uns anys enrere em va passar amb el magret d’ànec. Suposo que a la que passen els anys els nostres gustos van variant i, sobretot, si us passa com a mi us agrada provar receptes d’altres cultures, aprofiteu per tastar plats que no estem habituats a cuinar a casa.

El cebiche és una recepta d’origen peruà, que utilitza la llimona o la llima (dependrà de l’acidesa que li vulguem donar) per a coure el peix. Hi ha moltes varietats, però si voleu una recomanació: és important que utilitzeu un bon peix blanc, com el llobarro, la corbina o l’orada, perquè els daus us quedin ben blancs i no tinguin mal aspecte. 

A part, també hi ha diversos temps per deixar-ho macerar. Personalment m’agrada que reposi a la nevera una bona estona, en aquest cas l’he deixat 3 hores, ja que tots els aliments acaben integrant millor els diversos sabors, però he vist alguna recepta per la xarxa que amb 30 minuts de repós diu que ja n’hi ha prou. Vosaltres decidireu com us agrada més.

Us deixo la recepta i us animo a aprofitar aquests dies per fer-ne. És ideal per deixar preparat el cebiche, anar a la platja o la piscina, i en tornar menjar un bon plat acompanyat d’un bon vi blanc fresc. 



Ingredients per a 4 persones:
1 llobarro
10 gambes grans
El suc de 7 llimes
El suc de 4 llimones
1/2 mango
1/2 ceba de Figueres
1 grapat de moresc tipus mote
Sal
Pebre
Coriandre fresc
1 xile groc
1 tros de pebrot vermell 



Preparació:
Agafem el llobarro, el netegem, fem filets i finalment tallem a daus d’un cm aproximadament. Si ho preferiu, podeu demanar a la vostra peixateria que us doni els filets i només haureu de congelar-lo prèviament, per evitar els anisakis, i fer els daus un cop descongelat. En un bol, posem el suc de les llimes i les llimones que haurem preparat prèviament, afegim els daus de llobarro, les gambes que haurem pelat i tallat a daus -un cop descongelades-, i ho salpebrem, piquem una mica de coriandre fresc, una mica de xile groc -sense les llavors- , afegim la ceba tallada a juliana i ho deixem a la nevera durant unes 3h. Mentrestant podem bullir el moresc mote durant 45 minuts perquè s’estovi, en el cas  que no l’hagueu trobat cuit, com és el meu. Mitja hora abans de menjar el cebiche, traurem el bol que havíem reservat a la nevera amb el llobarro i les gambes, i afegirem el mango tallat a daus, el moresc mote escorregut, una mica més de coriandre si us agrada i el trosset de pebrot vermell tallat a daus molt petits i ho tornarem a posar a la nevera. A l’hora de servir, posem tots els ingredients en un plat, colem el suc i l’afegim i rectifiquem de sal i pebre i decorem amb unes fulles de coriandre fresc.



dilluns, 15 de juny del 2020

Melmelada de nespres i mango

Fa uns dies, quan ens van permetre sortir de Barcelona ciutat, l’Yves va anar a visitar el seu pare -que viu a Esplugues-. Ell li tenia preparada una bossa amb nespres del seu jardí. Quan els va portar a casa, tenien molt bona pinta però havien madurat massa, així que en comptes de llençar-los, vaig decidir fer una melmelada de nespres, juntament amb un mango que també estava molt madur.

Les melmelades sempre ens agraden, però us confesso que normalment les comprem al Bolet, a excepció de la de figues i mores; ja que quan anem al poble, a finals d’estiu, fem una bona collita i tenim producció per tot l’any. De fet l’Yves sempre es queixa que només cuino aquests dos sabors, però quan hi ha fruita de temporada és tant bona que mai faig melmelada.

Per això, aquest cop vaig decidir que faria una melmelada diferent i la veritat és que va quedar molt bona. És ideal pels esmorzars del cap de setmana que tant ens agrada fer al Bolet. Durant la resta de setmana esmorzem ràpid a la cuina, però els caps de setmana esmorzem tots 3 a taula amb un bon assortiment i cadascú tria el que més li ve de gust. Amb una mica de sort, el Boletet i jo hem cuinat un pastís el dia abans, però si no és el cas, unes torrades amb mantega i una bona melmelada sempre és una bona opció.

Us deixo la recepta i us animo a fer-la, ara que és època de nespres i els podeu trobar bons i bé de preu al mercat, si no teniu la sort de tenir un arbre a casa o algú que us en doni uns quants. 

Aprofiteu per cuinar melmelades amb les fruites de temporada, són molt fàcils de fer i es conserven molt bé durant una any, o una mica més, si heu fet bé el procés de tapar-les al buit. 



Ingredients:

300 g de nespres
200 g de mango
250 g de sucre
El suc d’una llima


Preparació:

Agafem els nespres i el mango, els netegem i els pelem. A continuació els tallem a daus petits i ho posem a una cassola, juntament amb el sucre i el suc de la llima. Ho cuinem, durant 15 minuts, més o menys, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, ho triturem amb l’ajuda d’un braç metàl·lic i ho cuinem durant 5 minuts més a foc baix. Un cop transcorregut aquest temps, posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient. 



dilluns, 8 de juny del 2020

Calamars amb arròs i pèsols

Al Bolet, durant la quarantena, hem instaurat una tradició: els dimecres per sopar i el cap de setmana per dinar fem un bon àpat. Aprofitem i fem un menú més elaborat que la resta de setmana. Això ens ha servit perquè els dies fossin diferents i no ens estanquéssim a la mateixa rutina cada dia. 

Les primeres setmanes d’estar confinats, només anàvem a fer la compra 1 cop cada 15 dies i ho compràvem tot al supermercat de sota de casa, però la veritat és que ens en hem sortit prou bé, i hem fet menús molt complerts. A part, us haig de dir que el Boletet es va posar tant en el paper que aquests àpats eren especials que fins i tot es mudava i decorava la taula amb espelmes.

No us enganyaré dient que viuria tota la vida confinada, perquè aquests dies, tot i que ens han passat ràpids a casa, hem trobat a faltar moltes de les coses habituals que ens agrada fer, com anar a passejar, fer un aperitiu o gaudir d’un bon àpat a peu de platja.

Per sort, sembla que a poc a poc tornem a fer aquelles coses que durant uns mesos han estat impossibles de fer. Ja tornem a passejar, gaudim de les terrasses, podem quedar amb els nostres amics i familiars, i un munt de coses que ara ens semblen un luxe.

Una de les coses que més m’agrada fer és anar al mercat a comprar. La veritat és que no vaig mai amb una idea clara del que vull, només sé si vull anar a la parada de carn, de peix o qualsevol altra, però a l’hora de comprar improviso bastant. Per això, quan vaig anar a la parada de peix de confiança a comprar i vaig veure els calamars de platja que tenien, no em vaig poder resistir. A casa ens agraden molt, sobretot si estan acompanyats d’arròs. Aquesta recepta que avui us proposo és ideal per fer un bon àpat de celebració o simplement per gaudir d’un bon menjar. Espero que us agradi i us animeu a fer-la.


Ingredients per a 4 persones:


1 kg de calamars petits de platja
2 tomàquets madurs
1 ceba petita
2 dents d’all
2 fulles de llorer
50 ml de vi blanc
750 ml de fumet de peix
150 g de pèsols
300 g d’arròs integral
Oli d’oliva verge
Sal
Pebre
Julivert


Preparació:
En una cassola amb una mica d’oli d’oliva sofregim la ceba, una mica de julivert fresc i les dents d’all, que prèviament haurem picat bé. Un cop comencin a rossejar afegim el tomàquet ratllat, remenem i salpebrem. Ho cuinem 2 minuts més i afegim els calamars, que prèviament haurem netejat i tallat. Ho cuinem un parell de minuts i afegim el fumet de peix, el vi, les fulles de llorer i els pèsols, ho corregim de sal i pebre i ho tapem i ho cuinem a foc mig durant uns 15 minuts, encara que aquest temps dependrà del suc final que vulgueu obtenir. Per últim, afegim l’arròs integral i ho cuinem durant uns 10 minuts més. Transcorregut aquest temps, us aconsello que ho deixeu reposar uns 5 minuts, amb la tapa posada i el foc apagat, abans de servir. 




dimecres, 3 de juny del 2020

Tarta de Santiago

Sempre que viatgem ens agrada comprar alguna cosa de menjar pel Bolet. Ja sabeu que a casa tinc un parell de sibarites molt exigents, així que ens agrada fer àpats especials. Tant se val si tenim alguna ocasió especial o simplement celebrem que ha sortit el sol, no ens falten mai excuses per fer un bon àpat. Així que les nostres maletes sempre tornen carregades de menjar d’on sigui que vinguem. 


Fa un parell d’anys que, per temes laborals, he hagut de viatjar sovint a Galícia, així que cada cop que hi anava, si el temps m’ho permetia, tenia un encàrrec del Boletet: comprar una “tarta de Santiago”. Durant tot aquest temps he perdut el compte de pastissos i formatges de Tetilla que he comprat; això sí, un cop a casa, duren ben poc.

Fa molt temps que em rondava pel cap intentar fer la recepta. La xarxa n’està plena i, la veritat, és que em semblava que era una recepta fàcil, però per una cosa o una altra no m’havia decidit a fer-la. Potser perquè com viatjava sovint a Galícia, ja aprofitava i la comprava allí.

Doncs bé, com que últimament no puc viatjar i les meves visites a Galícia hauran d’esperar, vaig pensar que li donaria una alegria al Boletet si li feia un pastís de Santiago. La veritat és que us haig de confessar que no les tenia totes. Vaig pensar: a veure si és una recepta trampa? És massa senzilla perquè surti bé a la primera. Però no patiu, no és una recepta trampa. És un pastís molt senzill i ràpid de fer i que queda perfecte com a postres per a qualsevol dinar, ja sigui especial o no.

Perquè us quedi bé aquesta recepta, bàsicament, necessitareu ametlla molta de qualitat i una mica de paciència per fer la plantilla de la creu de Santiago. Però la xarxa està plena de plantilles i us serà fàcil fer-ne. El resultat ja el veieu a la foto.

Espero que us animeu a fer-la, veureu com el resultat no té res a envejar al que hagueu pogut tastar en alguna ocasió. Són unes postres molt senzilles i ràpides de fer i quedareu molt bé si les porteu a algun àpat amb gent, perquè tard o d’hora aquests tornaran i ens podrem retrobar, al voltant d’una taula, amb els nostres familiars i amics.



Ingredients:

4 ous
250 g de sucre
250 g d’ametlla molta
1 c/c de canyella en pols
La pell ratllada de 1/2 llimona
Orujo
Sucre de postres


Preparació:

En un bol posem l’ametlla molta, una cullerada de café de canyella en pols i la pell ratllada de llimona (només la part groga). Ho remenen tot fins que tots els ingredients estiguin ben barrejats i ho reservem. En un altre bol, posem el sucre i a poc a poc anem afegint els ous d’un en un i, amb l’ajuda d’unes barnilles metàl·liques manuals, fins obtenir una barreja que blanquegi una mica. En aquest moment afegim aquesta última barreja a l’altre bol que havíem reservat i, a poc a poc, amb l’ajuda d’una espàtula, incorporem tots els ingredients. Després, afegim un rajolí d’orujo, o un licor similar que us agradi, i ho acabem de remenar, sense fer força. Per últim, posem la barreja en un motllo, prèviament greixat, i ho cuinem al forn a 170º durant 25 minuts. Un cop transcorregut el temps de cocció, deixem refredar el pastís i el desemmotllem. Per a la presentació posarem una plantilla de la creu de Santiago sobre la base i empolsinarem amb el sucre de postres. 



diumenge, 31 de maig del 2020

Poke bowl de tonyina

Fa molts anys que m’agrada molt menjar tonyina i salmó cru i, per sort, des de fa uns anys, a l’Yves també li agrada molt. De fet, l’estiu passat vam estar de vacances amb el Boletet a Japó. Allà vam gaudir de valent amb la seva gastronomia, ja que com bé sabeu un dels seus aliments més valorats és el peix cru, juntament amb la carn de Kobe.

Doncs bé, ara que ja comença a fer calor, que seguim confinats a casa i que segurament el que més ens bé de gust es acostar-nos poc als fogons, us proposo un plat molt senzill, però que és molt bo i versàtil, doncs el podeu fer amb infinitats de combinacions. Com veureu, jo he barrejats productes orientals amb productes més frescos, com el mango o els nabius, però cadascú pot adaptar la recepta als ingredients que més li agradi o que siguin de temporada.

El Poke bowl és un plat d’origen Hawaià, encara que fa uns quants anys que al Japó és un dels plats estrella, fins i tot ha arribat a estar a punt de desbancar el sushi. Doncs bé, aquest plat és originari dels pescadors de Hawaii, que bàsicament el que feien era fer un àpat amb uns daus de peix cru i l’acompanyaven de qualsevol altre aliment que tenien a l’abast. En realitat poke vol dir “tallar” en hawaià. 

Des de fa un temps s’ha posat molt de moda a les xarxes socials aquest plat i, fins i tot, a Barcelona hi podeu trobar uns quants restaurants especialitzats. Però si us sóc sincera, no fa falta que aneu enlloc, només haureu d’invertir uns quants minuts per tenir un àpat excel·lent. Només haureu d’anar a comprar un bon tall de tonyina fresca al mercat o a la vostra peixateria de confiança i posar una mica imaginació per obtenir una bona combinació. El resultat serà un plat molt complert, ràpid i ple de vitamines que us servirà per combatre la calor.

Espero que us animeu a fer-lo ben aviat, us asseguro que no us decepcionarà la combinació.


Ingredients per a 3 persones:


300 g de tonyina vermella 
1/2 mango
1 alvocat al punt
Nabius
4 raves
200 g d’arròs integral
50 g de quinoa
20 g d’espelta
20 g de llavors de xia
6 tomàquets cirerols
Llavors de sèsam torrat
Llavors de sèsam negre
5 c/s d’oli de sèsam
3 c/s de salsa de soja baixa en sal
Algues wakame
Algues negres deshidratades
Gingebre
Sal
Oli de sèsam



Preparació:
4 hores abans de menjar aquest plat, agafarem la tonyina (prèviament congelada per evitar els anisakis), la tallarem a daus -aproximadament d’un centímetre- i els posarem en un bol, juntament amb 5 cullerades d’oli de sèsam, 3 cullerades de salsa de soja, una mica de llavors de sèsam torrat i de sèsam negre, un polsim de gingebre ratllat, si és fresc i, si no ho és: un polsim de gingebre molt, i ho deixarem reposar a la nevera. Abans de preparar el plat, courem l’arròs, la quinoa i l’espelta. La cocció dependrà del punt que us agradi menjar-la -però compteu sobre uns 10 minuts aproximadament-. Després, la reservem. Per al muntatge del plat, posem l’arròs, la quinoa i l‘espelta, juntament amb un grapat de llavors de xia i tirem una mica de sal i oli de sèsam. Ho barregem i ho deixem com a base del bowl. A continuació, agafem la tonyina que hem maridat prèviament i la posem al centre. A continuació, tallem el mango a cubs, l’alvocat a làmines de 1/2 cm aproximadament, i ho posem al voltant de a tonyina, juntament amb els raves i els tomàquets cirerols tallats a làmines, els nabius, prèviament rentats, i les algues wakame que haurem amanit amb unes cullerades d’oli i llavors de sèsam, prèviament. Per últim, tirem unes quants algues negres deshidratades esmicolades i un bon raig d’oli de sèsam.




dimarts, 26 de maig del 2020

Llet merengada

Recordo perfectament la 1ª vegada que vaig tastar la llet merengada com a beguda. Era un estiu que vàrem anar uns dies a Menorca, amb els meus pares i la Moni, a passar les vacances. El meu pare tenia a Ciutadella un bon amic que havia estat company de la mili i ens va dir que havia quedat amb ell, que tenia 2 fills i que passaríem la tarda plegats. Vam passar una estona agradable tots junts i l’amic del meu pare (que no recordo el nom) ens va dir que havíem de tastar la llet merengada, que ens agradaria molt. Doncs bé, des d’aquell moment va ser amor a 1ª vista. Va ser la sensació de l’estiu, juntament amb unes espardenyes “de cunya” de color verd que em varen comprar els meus pares. 

Des d’aquella primera vegada s’ha tornat una de les begudes indispensables a prendre durant l’estiu. Tenim la sort de viure a un barri on hi ha una de les millors geladeries de Barcelona, i us haig de dir que la fan molt bona, juntament amb el millor gelat de llet merengada que he tastat mai. Quan hi vaig semblo monotemàtica, o demano llet merengada per beure o en gelat, i mira que tenen un bon assortiment de gelats, granissats, orxata, etc.

En aquests dies de confinament estic aprofitant per fer moltes receptes que fa anys que tenia al cap fer-les però, per una causa o una altra, no havia fet. Segurament sigui perquè, com ja sabeu els que fa temps seguiu aquest bloc, m’agrada experimentar a la cuina i hi ha receptes tradicionals que són bones seguint la recepta original i no fa falta experimentar massa.

Ara sembla que m’he proposat actualitzar el bloc bastant sovint (alguna cosa hem de treure del confinament), així que la recepta de llet merengada em sembla una bona opció per aquests dies on la calor ja comença a fer acte de presència. Us haig de dir que es una beguda molt senzilla i que li podeu donar molta sortida. Partint de la recepta original podeu fer gelat, granissat o simplement presentar-la com una beguda refrescant per fer passar la calor.

Espero que us agradi i us animeu a fer-la. És una recepta ideal per fer-la amb els més petits de la casa o, simplement, per passar l’estona.



Ingredients:
4 clares d’ou
1 l de llet
1 branca de canyella
La pell d’una llimona
90 g de sucre
10 g de sucre de postres
Canyella en pols



Preparació:
En una cassola posem la llet, la pell de llimona (només la part groga) i la branca de canyella. Ho posem a foc mig i ho deixem fins que comenci a bullir. En aquest moment ho retirem del foc i ho deixem reposar durant uns 30 minuts perquè infusioni correctament i agafi bé els gustos. Un cop passat aquest temps, muntem les clares d’ou amb l’ajuda d’unes barnilles elèctriques i, un cop estiguin ben muntades, afegim el sucre de postres fins obtenir una merenga ben ferma. Per últim afegim a poc a poc la llet, prèviament colada, a la merenga i ho incorporem amb l’ajuda d’unes barnilles manuals. Un cop hagi quedat una barreja ben integrada ho deixem refredar durant un mínim de dues hores a la nevera.  Si preferim que la beguda sigui molt escumosa, afegirem la merenga just abans de prendre-ho. Abans de servir, li tirarem un polsim de canyella en pols. 




diumenge, 24 de maig del 2020

Musclos al vapor

A poc a poc la vida sembla que torna a la normalitat i, per fi, Barcelona ja passarà a la fase 1 del confinament. Si us sóc sincera no em queda clar que tothom tingui clares les pautes a seguir a cada fase, però al Bolet intentem seguir-les, sobretot el Boletet, que se les pren al peu de la lletra. Si estem passejant i queden 5 minuts perquè hagi transcorregut l’hora reglamentària, hem d’anar corrents a casa per no passar-nos de temps. Tant de bo molts adults tinguessin la consciència que té ell, potser les coses anirien millor. 

Una de les coses que més estem desitjant és poder quedar amb familiars i amics seguint les pautes establertes, evidentment. Durant tots aquest dies, gràcies a les noves tecnologies, hem pogut xerrar amb els més propers, però no hi ha res com poder-nos veure cara a cara, ni que sigui amb una mascareta, no creieu? 

A part, sembla que ja podrem començar a gaudir de les terrasses, amb moderació, i tornar a fer els aperitius que al Bolet són sagrats. Us haig de confessar que l’Yves és un enamorat d’aquesta rutina, i els diumenges no es perdonen, ni que estiguem confinats a casa. Tant se val si prenem unes patates xips, unes olives o qualsevol altra cosa que tinguem a casa o que puguem prendre en alguna terrassa del barri. El més important és gaudir d’una cervesa o clara ben fredes i naturalment, de la companyia.

Per celebrar que a partir de la propera setmana sembla que ja podrem anar a fer l’aperitiu, avui us porto una recepta molt fàcil que fins i tot em fa vergonya publicar, perquè és molt senzilla. Però sabeu què? No tothom sap cuinar i durant aquests dies de confinament moltíssima gent s’ha atrevit a innovar a la cuina, així que us animo a fer aquests musclos al vapor que al Bolet ens encanten. 


Ingredients per a 4 persones:


1 kg de musclos 
200 g de tomàquets cirerol
3 dents d’all
1/2 ceba petita
3 fulles de llorer
1/4 de vas de vi blanc
Julivert
Sal
Pebre
Oli d’oliva verge


Preparació:


En una cassola posem els musclos, prèviament nets, i afegim la resta d’ingredients: els tomàquets cirerol partits per la meitat, les dents d’all tallades a làmines, la ceba tallada en juliana, les fulles de llorer, una mica de julivert fresc picat, el vi, salpebrem al gust i tirem un rajolí d’oli verge. Tapem la cassola i, a foc mig, ho cuinem durant 10 minuts. Transcorregut aquest temps els musclos s’hauran obert i hauran generat un líquid, que s’haurà emulsionat amb la resta d’ingredients i esdevindrà una salsa molt gustosa.






dilluns, 18 de maig del 2020

Lemon pie

Durant tots aquests anys d’absència blocaire, el lemon pie s’ha convertit en un dels nostres pastissos preferits, però sobretot pel Boletet. Si anem a qualsevol lloc i en tenen, té clar que l’ha de tastar.

He fet diverses receptes, però no acabava de tenir una recepta que em convencés al 100%, sobretot de la base. Però vaig trobar un video al Youtube d’un bloc argentí i em va agradar la idea d’afegir una mica de licor a la base. En la recepta original afegien Limoncello; com que jo no en tenia vaig decidir afegir cachaça i suc de llima, que ja sabeu que al Bolet mai no n’hi falta. Durant tot aquest temps no hem perdut la nostra passió per les caipirinhes, és més, el Boletet és un fan incondicional d’aquesta beguda d’origen brasiler, amb la seva justa mesura és clar! No patiu.

Us haig de dir que el resulta del lemon pie és una combinació que personalment m’agrada molt. La combinació entre dolç i àcid fa que siguin unes postres excepcionals per a qualsevol ocasió. Això sí, us haig d’advertir que si voleu que aquest pastís tingui una bona consistència us recomano que el tingueu a la nevera i el serviu fred. Si pel contrari voleu que sigui molt cremós i que el lemon curd sigui més líquid, llavors serviu-lo a temperatura ambient. Els meus crítics culinaris ho tenen clar, prefereixen que el pastís se serveixi passant per la nevera. 

Espero que us agradi i us animeu a fer-lo! En aquesta època de confinament és una bona activitat per a fer en família o simplement per passar l’estona.


Ingredients massa:


300 g de galetes tipus Digestive
100 g de mantega
60 g de sucre glacé
60 ml de cachaça
1/2 llima


Ingredients farcit:

1 pot de lemon curd
2 clares d’ou
120 g de sucre
40 cl d’aigua mineral


Preparació:
En una bol afegim les galetes, tipus Digestive, i les esmicolem fins aconseguir una farina molt fina. A continuació afegim el sucre glacé, la mantega a temperatura ambient, la cachaça i el suc de la 1/2 llima i ho incorporem tot. Un cop tinguem tots els ingredients integrats, ho deixem refrendar a la nevera durant 10 minuts per poder treballar millor posteriorment la base. Transcorregut aquest temps, posem la massa obtinguda en un motlle, la repartim bé, la premsem i fem unes marques a la base amb l’ajuda d’una forquilla. La cuinem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 10 minuts. Un cop obtinguda la massa, la deixem refredar a la nevera, durant un mínim de dues hores. 

Per preparar la merenga, portem el sucre i l’aigua a una cassola i fem un almívar. L’hem de cuinar a foc mig durant uns 15 minuts, aproximadament, fins aconseguir que arribi a una temperatura d’uns 120º o una textura de xarop. Mentrestant muntem les clares d’ou amb l’ajuda d’unes barnilles elèctriques, i un cop tinguem l’almívar a punt, l’anem afegint a poc a poc, a les clares. Un cop integrats els ingredients, deixem que es barregin amb les barnilles elèctriques fins que el merenga estigui a temperatura ambient i el reservem.

Per muntar el pastís traiem la base de la nevera, afegim la crema de lemon curd, que prèviament teníem feta, i amb l’ajuda d’una espàtula fem que quedi una base homogènia. A continuació afegim la merenga amb una mànega pastissera i un cop estigui tota la base coberta, amb l’ajuda d’un bufador de cuina, torrem la merenga per aconseguir una presentació més rústica.



divendres, 15 de maig del 2020

Lemon curd

Ja fa uns quants anys de l’última publicació al bloc, quatre per ser exactes. Avui, després d’haver-ho consultat amb el Boletet, m’he decidit actualitzar-lo. La veritat és que durant tots aquests anys d’absència blocaire, els fogons del Bolet han estat més actius que mai, sobretot els caps de setmana. Hem seguit inventant i provant noves receptes, però un bloc necessita molta dedicació i, en tot aquest temps, les hores les he invertit en altres prioritats.

Actualment ens trobem en una situació social molt estranya i, ni que sembli un tópic, ara el més important és la salut. Qui ens hauria d’haver dit fa uns mesos que no podríem sortir de casa? Ni abraçar els nostres familiars i amics o, simplement, seguir amb la nostra rutina de poder anar a treballar, anar a l’escola o gaudir d’un vermut els diumenges.

Però sabeu què? Personalment no trobo el confinament tan dolent. Si us sóc sincera, crec que molts hem aprés a portar un altre ritme de vida, gaudint dels petits detalls i portant una vida més relaxada. El Boletet i jo mai havíem estat tant de temps junts -sense tenir en compte els seus 5 primers mesos de vida. Així que estem gaudint plegats per passar més de 15 dies junts (el temps màxim que tinc de vacances cada any). Intentem tenir una rutina perquè els dies no es facin molt llargs i ell està aprenent a gestionar les tasques de casa i de la cuina. Si seguim així, ens uns mesos ja es podrà independitzar.

Durant tots aquests anys hem anat consultant el bloc per fer les receptes que més ens agradaven i, val a dir, una de les receptes que al Boletet més li apassiona són els financers de gerds, que els acostumem a preparar sovint. Però en aquest temps hem anat fent noves receptes i no les tenim guardades enlloc, per això quan avui li he comentat que potser hauríem d’actualitzar el bloc s’ha posat molt content i m’ha dit “però posarem fotos xules també?”. Doncs dit i fet. Aquest cap de setmana de postres volem preparar un Lemon pie, que s’ha convertit en un dels nostres pastissos preferits. Per fer-lo necessitem el Lemon curd, una crema de llimona molt fàcil de fer que us pot servir per fer un munt de receptes. De moment us deixo aquesta recepta i espero que durant el confinament us animeu a fer-la.


Ingredients:

3 rovells d’ou
215 g de sucre
100 g de mantega
150 ml de suc de llimona
1 c/s de Maizena (opcional)


Preparació:

En una cassola posem els rovells d’ou, el sucre, la mantega tallada a daus i el suc de les llimones, prèviament espremudes, i ho cuinem a foc baix, sense parar de remenar, durant uns minuts. Dependrà de la textura final que vulgueu obtenir, en el meu cas ho he cuinat durant 15 minuts. Si voleu una textura més cremosa i consistent, retireu la cassola del foc, afegiu una cullerada sopera de Maizena, prèviament tamisada, i un cop estiguin ben incorporats tots els ingredients ho cuinem a foc baix durant 5 minuts més sense deixar de remenar. Ho retirem del foc i ho posem en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i ho deixem refredar.





x