La Mona IV

Fa uns quants mesos que no actualitzo el bloc, això no pot ser! No penseu que al Bolet hem deixat de menjar, ni molt menys. A casa ja sabeu que tinc dos gurmets i últimament entre setmana haig de viatjar molt. Els menús que es fan ells són bastant bàsics -ara que se que l’Yves no em sent, ho puc dir-, per això quan jo estic a casa em demanen sopars especials, amb espelmes i tot! Fa molts mesos que no us explico les novetats del Boletet, però en tot aquest temps no para de créixer i s’està convertint en un xef en potència i ja és quasi tan exigent com el seu pare. En tot aquest temps, els seus plats preferits han canviat una mica. Ara li tornen boig els seitons i les costelletes de conill arrebossades, però el que no ha canviat és en les postres: el pastís de cervesa negra és, sens dubte, el seu pastís preferit! Tot i que de tant en tant sap que hem de cuinar algun pastís de formatge pel papa.

Ara que estem a les portes del dia de la Mona, m’agradaria ensenyar-vos la Mona que va tenir l’any passat l’Aina, una de les nostres filloles. Tot i tenir quasi 15 anys, cada any li demano, com a bona padrina, quin és el tema que vol, com podeu veure per la decoració del pastís no m’ho posa massa fàcil. Quan em va dir que volia que la tematitzés amb la sèrie Walking dead vaig haver de buscar a internet què era. Es tracta d’una sèrie de zombis que es veu que té molt d’èxit. No va ser fàcil trobar un zombi, per això vaig improvisar amb un ninot del Chucky, que més o menys fan la mateixa por. Hauríeu d’haver vist la cara de felicitat de l’Aina, un cop més crec que la vaig deixar sense paraules, i va estar molt contenta amb el seu pastís de formatge. A ella no li agraden massa els pastissos, però aquest li va agradar molt, el toc cruixent de les Oreo li va encantar, així que tot i sortir-se dels estereotips convencionals de les mones, us asseguro que si voleu sorprendre als vostres fillols no dubteu en preparar-l’ho.

Com ja us he explicat en entrades anteriors de mones, l’Yves i jo tenim la sort de ser padrins de l’Aina i la Catarina, però des de l’any passat la Tania i el Jari, dos amics de l’infantessa de cada un, també han confiat en nosaltres per ser els padrins dels seus fills, la Sofia i l’Oriol, així que us podeu imaginar que en aquesta època de l’any, al Bolet el forn treu fum! De moment, a excepció de la Catarina, que li hem hagut d’enviar per correu la seva particular Mona, ja que viu a Porto, i la Sofia, que ha preferit la Palma, no hem fet les mones d’enguany pels nostres fillols. L’altre dia, però, el Boletet en va voler fer una, i us asseguro que ens va quedar boníssima! Ell estava trist perquè el divendres a l’escola, per la tarda, s’havien de menjar una Mona que havien fet el dia anterior, però havíem d’anar al metge i no hi va poder anar. Com que al Bolet ens costa poc fer alguna cosa dolça, l’Yves va tenir la brillant idea de que el petit i jo en féssim una. Vam anar a comprar plomes i pollets, i vam fer una base molt esponjosa de pà de pessic i la vam farcir de Nutella, feia anys que no aconseguíem un pastís tan esponjós, així que no patiu que crec que la repetirem per les mones d’aquest any, de l’Aina i de l’Oriol, i així podré publicar la recepta en breu. De moment us deixo amb la Mona de l’Aina de l’any passat, a veure si us ajuda a agafar idees pels vostres fillols!

Per últim, m’agradaria explicar-vos una anècdota molt divertida. El passat dilluns havia d’anar al metge per una revisió rutinària i l’Yves em va acompanyar amb la moto. Ell és el meu talismà perquè no em donin males notícies, ja que tots els cops que he anat sense ell, sempre m’han trobat alguna cosa (mai res greu, per sort!). Quan vam aparcar la moto, ens vàrem treure el casc i una senyora ens va cridar: “perdoneu, us puc fer una pregunta?”, nosaltres evidentment vam contestar que sí, que de què es tractava, i llavors la sra. va dir “Tu tens un bloc de cuina? És que sóc molt aficionada a la cuina i si no m’equivoco tu en tens un”, us podeu imaginar la nostra reacció, ens vàrem posar a riure i vam estar encantats de què algú anònim ens reconegués pel carrer perquè segueix els nostres blocs. Així que  des d’aquí vull agrair a tota aquella gent que durant anys ens ha estat seguint, sempre és una alegria saber que hi ha algú a qui  interessa el que expliques i el que fas, així que des d’aquí moltíssimes gràcies a tots als qui seguiu a la família Bolet i aquest bloc! Espero no trigar tant en publicar.

Ingredients:

3 paquets de formatge tipus Philadelphia

3 ous

2 iogurts amb gust de llimona

80 g de farina

150 g de sucre

1 sobre de llevat Royal

400 g de galetes tipus Oreo

Ous de xocolata blanca

Essència de vainilla

Preparació:

En un bol posem els ous, els batem i, a continuació, afegim el formatge, els iogurts, la farina, el sucre, el llevat i una rajolí d'essència de vainilla. Ho barrejarem tot amb l'ajuda d'un minipimer -i ens assegurarem de que no quedi cap grumoll- i ho posem en un motlle -preferiblement tancat per evitar fuites innecessàries, ja que la barreja és bastant liquida-. Agafem la meitat de les galetes Oreo i les esmicolem incorporant-les, tot seguit, a la barreja anterior. Ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º durant 40 minuts. Passat aquest temps, apaguem el forn i deixem el pastís reposar a l'interior del forn sense obrir la porta. Un cop transcorreguts uns 30 minuts, el traiem del forn i el posem al frigorífic perquè acabi de quallar. 

Per a la presentació agafem la resta de galetes Oreo i traiem la part blanca, les esmicolem fins obtenir una textura semblant a la terra. Us aconsello que hi deixeu alguns trossets per semblar més real, i acabem decorant amb els ous de xocolata, les plomes i els ninots.

Pastís fresc de formatge i mores

Aquests dies, si passegeu pel bosc, us trobareu que els esbarzers estan plens de mores madures. Nosaltres fa uns dies què en vam collir uns quants quilos i el Boletet i jo vam estar pensant en les possibles receptes que podríem fer. El Boletet tenia clar que havíem de fer quelcom dolç, així que una de les receptes que vam decidir va ser aquest pastís que avui us presentem. 

El que més ens va agradar d'aquest pastís va ser el color que va quedar -hauríeu d'haver sentit el Boletet com cridava mentre canviava el color- i el gust natural a mora que tenia. La combinació de formatge i mores és boníssima i gens empallegosa, així que són unes postres perfectes per acabar un bon àpat, a part de ser senzill de fer.

Avui és un dia molt especial, el primer dia d'escola del Boletet. Aquest any ja fa P4 i està molt emocionat perquè ell i els seus amics ja no són els més petits de l'escola. Després de tants mesos de vacances, totalment incompatibles amb les dels pares i havent de demanar ajuda als avis, tot torna a començar; les mandretes al llevar-se, la il·lusió d'aprendre coses noves, compartir confidències i jocs amb els amics i un munt de coses més que, segur, faran que aquest any sigui especial. 

Com us he comentat en alguna ocasió, el Boletet és el meu ajudant a l'hora de fer les fotos, encara que no sé si m'ajuda o fa que em doni més pressa a fer-les, si em descuido allò que estic fotografiant no dura ni 5 minuts. Com podeu apreciar a la foto el Boletet em va ajudar a fer d'estilista per aquesta recepta, encara que en realitat, us ho haig de confessar, el que estava fent era pispar les mores, que li encanten! 

Avui és un dia especial, així que un cop més el Boletet és el protagonista del bloc, juntament amb la recepta. Molt bon inici de curs a tots els estudiants, petits i grans, i espero que aquesta recepta us serveixi a tots per endolcir l'inici d'un nou curs escolar.

Ingredients : 

200 ml llet

400 g de formatge tipus Philadelphia

250 g de formatge mascarpone

175 g de sucre

200 g de galetes tipus Digestive

100 g de mantega

6 làmines de gelatina

250 g de mores

25 g d'avellanes

Fulles de menta

Mores per a decorar

Preparació:

Triturem les galetes i les avellanes, amb l'ajuda d'un robot, fins que quedi ben fi i barregem amb la mantega desfeta -1 minut al microones o al bany Maria-. Un cop tinguem una barreja homogènia fem la base del pastís col·locant la pasta en un motllo i assegurant-nos que quedi ben premsada, i la deixem refredar durant una hora a la nevera. 

En un bol posem la llet, els formatges, el sucre i els 250 g de mores i ho triturem amb l'ajuda d'un robot fins obtenir una barreja homogènia i sense grumolls. Posem la barreja en una cassola i ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment és quan afegim 6 làmines de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim la crema de formatge al motllo on hem preparat la base i deixem que qualli durant un mínim de 5 hores.

Acabem decorant el pastís amb unes quantes mores i unes fulles de menta.

Pastís de formatge i caipirinha

Si alguna cosa no pot faltar al Bolet son les caipirinhes. A hores d'ara, els que seguiu el bloc ja sabeu que a el món de juju podeu trobar un munt de receptes amb aquest còctel tant refrescant.

Normalment quan venen a sopar amics al Bolet les sobretaules s'acostumen a acabar amb unes caipirinhes. Fins ara no hi ha hagut ningú a qui no lin hagi agradat. De fet els nostres amics crec que si no els hi oferíssim se sentirien desil·lusionats i les trobarien a faltar. Per això, quan fa uns dies varen venir la Tània, la Judit i la Mariona, juntament amb els seus respectius, vaig decidir que no només els hi oferiríem una caipirinha ben fresqueta, sinó que a més seria bon moment per intentar fer unes postres diferents. Haig de dir que aquest grup d'amics tenim en comú que som fans de les caipirinhes, així que vaig pensar que era un bon moment per experimentar en fer un pastís ben fresquet. El resultat va ser espectacular! Hauríeu d'haver vist amb quina rapidesa es va acabar, i això que tots van dir: "només un tallet, que estem molt tips".

Com molts de vosaltres ja sabeu, la Marina del bloc la Rosquilla de tía Laura està fent un concurs de cheescake. Quan em va convidar a participar no m'ho vaig pensar ni un minut! Sabeu de sobres que el Monstre culinari és fan d'aquest tipus de pastís i era una bona oportunitat per veure si era capaç de superar el pastís d'aniversari que li vaig preparar aquest any, segons ell: "el millor pastís del món". Doncs sí, quan el va tastar va dir que era encara millor. Creieu que era per la caipirinha? Doncs realment no ho sé, però us puc assegurar que és boníssim i que passa molt bé. Espero que a la Marina li agradi tant com a l'Yves i a veure si tenim sort amb el concurs, encara que serà difícil perquè el nivell és molt alt.

Molt bon cap de setmana a tothom, us espero la propera setmana amb noves receptes! Us adverteixo que últimament estic superproductiva. Serà el bon temps que m'anima a cuinar?

Ingredients: 

200 ml de nata per cuinar

100 ml de llet

100 ml de cachaça

100 ml de suc de llima

500 g de formatge mascarpone

175 g de sucre

La pell ratllada d'una llima

200 g de galetes tipus Digestive

100 g de mantega

6 làmines de gelatina

200 g de confitura de taronja

Crocant d'ametlla

Preparació:

Triturem les galetes amb l'ajuda d'un robot, fins que quedi ben fi. Barregem amb la mantega desfeta -1 minut al microones o al bany Maria-. Un cop tinguem una barreja homogènia, fem la base del pastís col·locant la pasta en un motllo i assegurant-nos que quedi ben premsada, després la deixem refredar durant una hora a la nevera. 

En un bol posem la llet, la nata, la cachaça, el mascarpone, el sucre i el suc de la llima i ho triturem amb l'ajuda d'un robot fins obtenir una barreja homogènia i sense grumolls. Posem la barreja en una cassola juntament amb la pell de llima i ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment és quan afegim 6 làmines de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim la crema de formatge al motllo on hem preparat la base i deixem que qualli durant un mínim de 5 hores.

Acabem decorant el pastís amb confitura de taronja i crocant d'ametlla.

La Mona III [Pastís d'Oreo]

Aquest any, el dia de la Mona el vam passar a Nîmes amb uns amics. Vam aprofitar per marxar els dies de setmana santa amb la Stella i la seva família i gaudir de terres francòfones. No fa falta que us digui que ens vam posar les botes, no? Va ser un no parar de menjar i riure, amb els més petits de la casa aprofitant per gaudir d’una de les tradicions de Pasqua més divertides: anar a buscar ous decorats. Hi ha una associació que s’encarrega d’organitzar cada any aquesta activitat. En un bosc proper a la ciutat de Nîmes s’amaguen uns quants ous (crec que 10.000) i els nens els han d’anar a buscar. Hauríeu d’haver vist a la Sofia, el Simo i el Boletet cercant els ous! Va ser molt divertit.
 

Els que em coneixeu i em seguiu de fa temps sabeu que tinc la sort de ser padrina de dues nenes, l’Aina i la Catarina. Aquesta última viu a Porto, per això és una mica difícil portar-li en persona la Mona, però tot i això els seus padrins -l’Yves i jo- no hem fallat mai! Per això està correus, no? L’única cosa que em sap greu és no poder-li entregar una mona casolana, per raons obvies.
 

Amb l’Aina és diferent, tinc la sort de tenir-la ben a prop, encara que us haig de confessar que fer-li una mona és un xic difícil. Com ja us ha comentat la Moni en més d’un post, a Llàbiro no agraden molts els dolços -exceptuant ella!- així que és difícil d'encertar. Aquest any, quan li vaig preguntar a la meva princess de què la volia em va dir: “molt blanca i de Bola de drac”. Pensant en una proposta que al menys li cridés l’atenció vaig recordar que ella és fan de les galetes Oreo, així que s’em va acudir que, en comptes de fer una mona tradicional, podria fer una gran Oreo i almenys tenir una petita possibilitat de que la tastés. Per a la presentació, com podeu veure, vaig decidir no fer la capa de sobre amb galeta, ja que sinó no quedaria tan blanca com l’Aina desitjava i, per això, vaig optar per decorar-la d’aquesta manera. Només per veure els ulls de l’Aina quan la va veure ja va valer la pena fer-la! Estava encantada amb la seva Mona.
 

Les galetes Oreo tenen el seu orígen als EEUU. Són unes galetes tipus sandvitx compostes de dues galetes de xocolata negra y crema de vainilla i són molt sol·licitades, sobretot, pel públic més petit. Per això m’agradaria presentar aquesta recepta al concurs que ens porposa l’April’s Kitch, on ens ho posa molt i molt fàcil participar, ja que ens dóna un ventall molt ampli de possibilitats. Sabent que ella és una enamorada de la cuina americana he pensat que seria bona idea presentar aquest pastís d’Oreo tan especial. Espero que t’agradi Abril. Moltíssimes felicitats per aquests 3 anys de bloc i per estar sempre interactuant amb tots nosaltres! Vinga, a veure si us animeu a participar al seu concurs, teniu de temps fins el 15 d'abril i els regals són una passada. Mentrestant aneu a visitar el seu bloc, té receptes molt interessants.

Ingredients : 

500 ml de nata per muntar
1 iogurt grec
125 g de formatge tipus philadelphia
1 c/p d'essència de vainilla
200 g de sucre
200 g de galetes Oreo
100 g de mantega
6 làmines de gelatina
Galetes Oreo mini
Ous de xocolata blanca
Lacasitos
Xocolata per postres


Preparació:

Separem les galetes Oreo de la crema. Triturem les galetes, amb l'ajuda d'un robot, fins que quedi ben fi i barregem amb la mantega desfeta -1 minut al microones o al bany Maria-. Un cop tinguem una barreja homogènia fem la base del pastís col·locant la pasta en un motllo i assegurant-nos que quedi ben premsada, i la deixem refredar durant una hora a la nevera. 

En un bol posem el farcit de les galetes que hem utilitzat per la base, el iogurt grec, la nata, el formatge, el sucre i una cullerada de postres d'essència de vainilla i ho triturem amb l'ajuda d'un robot fins obtenir una barreja homogènia i sense grumolls. Posem la barreja en una cassola a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment és quan afegim 6 làmines de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim la crema al motllo on hem preparat la base i deixem que qualli durant un mínim de 5 hores, millor si la feu un dia abans.

Acabem decorant el pastís amb unes quantes galetes minis d'Oreo i uns ous de xocolata blanca que els haurem decorat amb unes galetes Oreo i uns Lacasitos enganxant-los amb una mica de xocolata per postres prèviament fosa. 

És recomanable treure-la uns minuts abans de servir per tenir una textura òptima.

Pastís fresc de formatge i gerds

Els que seguiu aquest bloc ja us haureu adonat que al Bolet hi ha un addicte als pastissos de formatge, el Monstre culinari. Fa uns dies que va ser el seu aniversari i estava clar de què havia de ser el pastís, però aquest cop volia que fos diferent, havia de ser, segons petició de l'homenejat, un pastís fresc amb el sobre de melmelada "com els que hi ha als restaurants". 

Al bloc hi ha moltes receptes de pastís on l'ingredient principal és el formatge, però aquests acostumàvem a ser cuinats al forn. Fa temps que vinc experimentant amb la gelatina i ja no li tinc por! Així que era una bona excusa per fer un pastís fresc que complís totes les expectatives de l'Yves.

Aquest cop -per variar-, no he seguit cap recepta, però el que sí he fet és seguir els consells de la marca de gelatina on aconsella que per cada 250 ml de líquid calent s'utilitzin 3 o 4 làmines de gelatina. Tot i això us haig de confessar que la recepta que avui publico és la versió millorada del pastís que li vaig fer al Monstre el dia del seu aniversari. No em va acabar de convèncer la primera textura de la crema de formatge i, aquest cop, he afegit una làmina més de gelatina i he millorat la cobertura de melmelada. El resultat el podeu veure a la foto. L'Yves va quedar encantat i ens va dir al Boletet i a mi que " és el millor pastís de formatge que he menjat mai". Si vosaltres voleu saber si ho es o no, és molt fàcil, només l'heu de preparar! Espero els vostres comentaris si us animeu.

Ingredients : 

500 ml llet

400 g de formatge tipus Philadelphia

250 g de formatge mascarpone

175 g de sucre

El suc d'una llima

200 g de galetes tipus Digestive

100 g de mantega

10 làmines de gelatina

200 g de melmelada de gerds

50 ml d'aigua mineral

Gerds

Preparació:

Triturem les galetes, amb l'ajuda d'un robot, fins que quedi ben fi i barregem amb la mantega desfeta -1 minut al microones o al bany Maria-. Un cop tinguem una barreja homogènia fem la base del pastís col·locant la pasta en un motllo i assegurant-nos que quedi ben premsada, i la deixem refredar durant una hora a la nevera. 

En un bol posem la llet, els formatges, el sucre i el suc de la llima i ho triturem amb l'ajuda d'un robot fins obtenir una barreja homogènia i sense grumolls. Posem la barreja en una cassola i ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment és quan afegim 6 làmines de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim la crema de formatge al motllo on hem preparat la base i deixem que qualli durant un mínim de 5 hores.

En una cassola afegim la melmelada, l'aigua mineral i quan arrenqui el bull, ho deixem 5 minuts i retirem del foc. Afegim 3 làmines de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, i remenem fins que es dissolgui. Un cop tinguem el xarop afegim al motlle on prèviament hem posat la base de galetes i la crema de formatge i ho deixem refredar durant un mínim de dues hores. 

Acabem decorant el pastís amb uns gerds frescos i unes rodanxes de llima.

Pastís de quéfir, formatge i xocolata blanca per a la Moni

“Cumpleaños feliz. Cumpleaños feliz te desean tus amigos de Parchís…”. Durant molts anys aquesta cançó va servir per llevar-nos el dia del nostre aniversari. La nostra mare s’encarregava d’anar a l’equip de música, preparar el disc de parxís i pujar el volum perquè poguéssim sentir la cançó des de la nostra habitació. Us ho he explicat molts cops, però des de petita cada celebració ha estat molt especial i celebrada com toca –fins i tot en els moments més difícils-.

Avui, tot i posar el play al Bolet crec que la cançó de Parchís no tindrà prou força per ser escoltada a Llàbiro; però, per sort, les noves tecnologies ens permeten que res sigui impossible. Avui és l’aniversari de la Moni, així que les rul·leres -la Paula, la Sandra i jo- hem decidit felicitar-la com es mereix, amb una recepta ben dolça.

La Moni, al seu bloc Coses de Llàbiro, sempre ens està presentant productes “alternatius” per tenir una dieta més equilibrada i sana. Ella és amant dels productes ecològics i de totes les botigues on podem trobar aliments  que han estat cultivats amb cura i d’una manera més artesanal. Per això, les rul·leres vam pensar que la millor manera de  felicitar-la era fent una recepta ben sana. Esperem que t’agradin les nostres propostes! De moment aquí tens la meva, un pastís de formatge, kéfir i xocolata blanca.

L’Yves, el Boletet i jo et deitgem que siguis molt feliç avui i sempre, i sobretot que ho puguem compartir plegats durant molts i molts anys! De moment aquesta és la nostra primera felicitació, però ja saps que som una família que ens encanta cantar... Ja pots afinar el teu oïda perquè d’aquí unes hores et cantarem en viu i en directe! Per molts anys sister.


Ingredients:

400 g de formatge tipus Philadelphia
150 g de quéfir
3 ous
2 iogurts de llimona
200 g de xocolata blanca per postres Nestlé
80 g de farina
150 g de morè
1 sobre de llevat Royal
Melmelada de nabius
Nabius
Xocolata blanca


Preparació:

A un bol posem els ous i els batem. A continuació afegim la farina, el sucre, els iogurts, els formatge, el quefir i el llevat i ho barregem tot amb l'ajuda d'un minipimer -ens assegurem que no quedi cap grumoll-. Posem la xocolata blanca a un bol durant 30 segons al microones o la desfem al bany María i l’afegim a la barreja anterior fins obtenir una base cremosa. Agafem el motllo, l'untem amb oli i afegim la base pel pastís de formatge. Ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 45 minuts a la safata de baix i ho deixem refredar a temperatura ambient. Per finalitzar posem el pastís a la nevera durant un parell d'hores. Per decorar posem melmelada de nabius, unes virutes de xocolata blanca i nabius frescos.

Pastís de formatge i maduixes

Fa uns dies us vaig presentar la recepta d’un pastís de plàtan que vaig fer per l’aniversari de l’Yves. Doncs avui us presento l’altre pastís. No és un secret que sentim una autèntica passió pel formatge i els pastissos que estan fets amb aquest ingredient, de fet ja us he presentat algunes receptes. Així que ho vaig tenir clar a l’hora de decidir-me. Vaig agafar la recepta base que algun cop ja us he presentat i vaig fer alguna petita modificació. Aquest cop per fer-lo una mica més especial el vaig coronar amb melmelada i maduixes, i la combinació -segons diuen- va ser realment bona.
 

Avui us confessaré una coseta. El dia que vaig fer aquest pastís també volia fer un brownie-cheescake, i de fet el vaig fer, de fora va quedar preciós, però el centre em va quedar desfet. Així que ja tinc un nou repte! Espero que ben aviat pugui presentar-vos aquesta recepta que tan de bo no se’m torni a resistir. Hauríeu d’haver vist la cara de pena que se’m va quedar.

Ingredients pastís de formatge:

2 paquets de formatge tipus Philadelphia
1 paquet de Quark
3 ous
2 iogurts de llimona
80 g de farina
150 g de sucre
1 sobre de llevat Royal
Melmelada de maduixa
Licor de maduixa
10 maduixes

Preparació:

En un bol posem els ous i els batem; a continuació afegim la farina, el sucre, els iogurts, els formatges i el llevat i ho barregem tot amb l'ajuda d'un minipimer -ens assegurem que no quedi cap grumoll-. Agafem el motllo, l'untem de mantega i afegim la base pel pastís de formatge. Ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 45 minuts i ho deixem refredar a temperatura ambient. Per finalitzar posem el pastís a la nevera durant un parell d'hores.

Pastís de formatge i poma

Últimament, a les notícies, no paren de dir que l'índex de natalitat cada cop baixa més, i no m'estranya! L'any passat la majoria dels meus amics ja van cobrir la quota. No sé si us ha passat a vosaltres, però primer van ser les bodes. Un es decideix casar i de cop surten bodes de sota les pedres -fa 2 anys en vàrem tenir 7!-. Després comencen les "bones noves". Semblava que ens haguéssim posat d'acord; aproximadament, cada 15 dies ens assabentàvem d'algun amic o conegut que estava esperant un fill. La primera tongada eren nenes, però a partir de l'Àitor la cosa es va invertir i van començar a néixer més nens. Casualitat? Doncs no ho sé...

Total, que estem molt contents perquè a gairebé tots els grups d'amics que tenim -i us asseguro que no són pocs- hi ha un bebé de l'edat del nostre Boletet. Un d'aquest grups és el dels Longmingues. L'equip de futbol que té l'Yves per jugar un torneig de 24h cada estiu.  Dins d'aquest grup hi ha dos parelles que recentment també han tingut dos criatures, la Carlota, una nena molt simpàtica que va néixer 15 dies abans que l'Àitor, i el Gerard, que ha nascut fa just un mes.

Tant a l'Yves com a mi ens agrada anar a la clínica a visitar el nadó durant els primers dies, això sí, fem una visita ràpida, per no estressar a la nova família. I més endavant ja quedem per veure el bebè amb més calma. Aquest és el cas del Gerard. Ja fa uns dies que intentem quedar per poder presentar oficialment als dos futurs Longmingues, però de moment no hem tingut sort. Primer va ser culpa del Boletet. Estava una mica refredat i vam considerar que millor no anar-hi, i el passat cap de setmana va ser el Gerard, que no estava massa fi. Total, que com havíem quedat per berenar vaig pensar portar un pastís. Feia dies que a un bloc -que no recordo el nom- vaig veure un pastís fet amb natilles. Vaig pensar que havia de quedar molt bo, mai l'havia utilitzat per cuinar, així que vaig decidir fer aquesta versió de pastís de formatge. El resultat ens va agradar molt, ja que queda un gust molt suau i la textura és molt bona. Aquí us deixo la recepta per si us animeu. Bon cap de setmana!

Ingredients:

3 paquets de formatge tipus Philadelphia
3 ous
2 natilles
80 g de farina
150 g de sucre
1 sobre de llevat Royal
3 pomes fuji
Canyella en pols
Oli d'oliva i taronja

50 ml d'aigua mineral

Preparació:

En un bol posem els ous i els batem; a continuació afegim la farina, el sucre, les natilles, el formatge i el llevat i ho barregem tot amb l'ajuda d'un minipimer -ens assegurem que no quedi cap grumoll-. Agafem una poma, la pelem i la tallem a daus petits i, juntament, amb un polsim de canyella ho afegim a la resta d'ingredients. A continuació, ho posem en un motlle -preferiblement tancat per evitar fuites innecessàries, ja que la barreja és bastant líquida-, i ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º durant 45 minuts. Un cop ho traiem del forn, esperem que reposi a temperatura ambient durant 15 minuts i ho posem a la nevera perquè acabi de quallar. Abans de servir, l'acabem de decorar amb una mica de poma caramel·litzada. Agafem 2 pomes, les pelem, les tallem a daus i les posem a una paella amb un raig d'oli d'oliva i taronja. Quan estigui rossa, afegim 2 cullerades soperes de sucre, un polsim de canyella i 50 ml d'aigua mineral, i ho anem remenant fins que redueixi.

Pastís de mascarpone amb fruits vermells

No és un secret que al Bolet ens encanta el formatge. Com ja haureu pogut anar veient els que seguiu el bloc, el formatge és un aliment que utilitzo molt per cuinar, sobretot el de cabra, ja que el seu sabor i la textura que té les trobo fantàstiques. Amb el formatge podem jugar molt a la cuina, podem fer un simple "montadito" de brie amb salmó, una bona amida de ruca amb formatge de cabra calent, una bona salsa de 4 formatges amb nous per acompanyar uns tortellini (per cert, us recomano el de pera i formatge  o el d'albergínia i mozzarella del Giovanni Ranna) o uns postres tan simples com codony amb formatge. Tampoc és un secret que a l'Yves li torna boig el pastís de formatge; així que, un cop ja superada la recepta que un dia us vaig presentar, he decidit provar-ne una altra. Aquest cop la recepta original és d'un llibre del Jamie Oliver, encara que haig de dir que, per variar, vaig fer una lliure interpretació de la recepta, i si compareu les dues no s'assemblen massa. Aquest pastís té una textura més lleugera que l'altre; així que és una bona opció per a després d'un bon àpat. Espero que us agradi.

Ingredients:

125 ml nata líquida

125 g de sucre

200 g fruits vermells

1 iogurt grec

300 g de mascarpone

6 ous

2 magranes

Melmelada de mores

Aigua mineral

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Separem les clares dels rovells i les fem a punt de neu. Ho reservem. Posem els rovells, el sucre, la nata líquida, el mascarpone i el iogurt grec i ho barregem fins que ens quedi una crema sense cap tipus de grumoll. Seguidament afegim a la barreja anterior les clares a punt de neu amb molt de compte, i els fruits vermells. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament pintat amb oli. Ho posem al forn durant 50 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar a temperatura ambient i el posem a la nevera durant un mínim de 3 hores perquè acabi de quallar. Per fer la presentació del pastís, agafem una porció i posem llavors de magrana per sobre; i, finalment, ho banyem amb una cullerada de melmelada de mores diluïda amb una mica d'aigua mineral.

Pastís de formatge

Fa molts anys que buscava una recepta de pastís de formatge que s'assemblés al plat que normalment mengem als restaurants, però no tenia sort, fins que la Moni, la meva súper germana, em va recomanar un bloc: Cuina per a llaminers, el qual us recomano. El vaig estar xafardejant i vaig trobar una recepta, que per la foto, em va semblar que era el que buscava. Evidentment vaig fer una lliura interpretació dels ingredients, ja que no puc estar-m'hi mai! Però el resultat va ser genial! L'Yves, que és un fan d'aquest tipus de pastís, m'ha donat el seu vist i plau; i no és l'únic, ja que sempre que l'he fet ha tingut molt d'èxit, els convidats sempre m'acaben demanant la recepta, i suposo que serà per alguna cosa, no?

Com que avui és el dia del Pilar, i a casa sempre ha estat festa grossa -dues de les meves besàvies es deien Pilar, la meva iaia es diu Pilar i com no podia ser d'una altra manera la meva mare es deia Pilar!-; per celebrar-ho hem decidit menjar un bon tall de pastís de formatge amb una copa ben freda de cava! Felicitats guapes!!!! 

Ingredients:

2 paquets de formatge tipus philadelphia

1 paquet de mascarpone

3 ous

2 iogurts amb gust de llimona

80 g de farina

150 g de sucre

1 sobre de llevat Royal

Preparació:

En un bol posarem els ous i els batrem; a continuació afegirem la resta d'ingredients i ho barrejarem tot amb l'ajuda d'un minipimer -i ens assegurarem de que no quedi cap grumoll-. A continuació ho posarem en un motlle -preferiblement tancat per evitar fuites innecessàries, ja que la barreja és bastant liquida-, i ho posarem al forn, prèviament escalfat a 180º durant 45 minuts. Un cop ho traiem del forn, esperarem que reposi a temperatura ambient durant 15 minuts i ho posarem al frigorífic perquè acabi de quallar.