Galetes de nous, albercocs i espècies

Qui m’ho hagués dit, fa un any, que m’acabaria agradant fer galetes. Us en recordeu que els hi tenia pànic? Doncs bé, superada aquesta fase, ara que comença a fer fred, no hi ha res més gratificant que encendre el forn i fer unes quantes galetes, sobretot si el resultat és veure el Boletet i el Monstre culinari devorar-les. Haig de confessar que l’Yves les va tastar i em va dir  “home, t’han quedat bones, però m’agraden més finetes, em recorden els panellets...”. Jo, amb cara de bleda, el vaig mirar i vaig dir que estaven boníssimes; evidentment no s’assemblaven als panellets. Per sort, ja sabeu que al Bolet compto amb un altre tastador oficial i quan va veure que preparava la safata per fer fotos, va anar avançant a poc a poc, guanyant terreny, per finalment robar-ne unes quantes!!! I ell estava encantat, li van encantar i las va devorar!
 

Ahir, quan vaig tornar de treballar, vaig veure que les galetes havien desaparegut i li vaig preguntar a l'Yves qui se les havia menjat. Voleu saber què em, va dir? “Jo, al final he trobat que estan boníssimes i no n’he deixat ni una!”. Doncs ja veieu, els meus crítics li han posat bona nota a les galetes, així que us recomano que les feu perquè estan molt bones!
 

Aquesta és la meva aportació a Memòries d’una cuinera, on aquest mes us hem proposat fer galetes. Recordeu que teniu de temps fins el proper dia 28 per presentar les vostres receptes. Us animeu? Moltíssimes gràcies per participar, cada mes ens sorpreneu amb receptes més bones!
 

Ingredients:

150 g de farina de rebosteria
80 g de mantega
80 g de sucre normal
50 g de nous
50 g d’albercocs secs
1 c/c de llevat
1 pessic de sal
1 c/c de canyella
1 pessic de nou moscada
1 pessic de gingebre molt
1 ous
Llavors d’anís
Anís
Llet

 

Preparació:

Posem la mantega en un bol i la desfem al microones durant 30 segons a 800W (si ho preferiu es pot posar a temperatura ambient, tipus pomada). A continuació la barregem amb el sucre. Afegim l’ou i, quan estigui tot incorporat, afegim la farina, la sal, la canyella, el gingebre, la nou moscada i unes quantes llavors d’anís. Es pot remenar amb l’ajuda d’una cullera, ja que no ha de quedar una massa molt fina. Un cop tinguem la pasta, tirem un rajolí de llet i un d’anís i tornem a remenar. Afegim les nous esmicolades i els albercocs tallats a trossets i ho barregem. Agafem boles de massa, més o menys de la mateixa mida, i els hi donem la forma desitjada. Les col·loquem a la safata del forn, on prèviament haurem col·locat un tros de paper, i les acabem decorant amb unes quantes llavors d’anís. Les posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 15 minuts i les deixem refredar a temperatura ambient sobre una reixa.

Pastís de carbassa i pastanaga

Avui és dia 15! Gairebé no arribo a temps de publicar la meva aportació a la recepta del 15. Aquest mes dedicada a la carbassa, i això que ja fa uns dies que ens la vam menjar. 

Aquest any, com ja és habitual, al Bolet vam fer un sopar amb la família (Llàbiro, el meu pare i els meus sogres) per celebrar el meu aniversari. Com no, vaig aprofitar per cuinar alguna cosa diferent per tenir receptes per poder publicar. Normalment preparem un sopar amb diversos plats, perquè cadascú pugui triar -a un no li agrada el peix, a un altre no li agrada la carn,  un és diabètic, etc…-. Així, del que a un no li agrada l'altre en menja el doble, i tots acaben contents, o almenys és el que em diuen.

Si us haig de ser sincera, el que més m'agrada cuinar són els pastissos, encara que pel bé de les nostres figures només els acostumo a fer en ocasions especials, i aquesta era una d'elles. Feia dies que em rondava pel cap la idea de fer un pastís de pastanaga, encara que les receptes que trobava no m'acabaven de convèncer. Per variar vaig arriscar-me i vaig fer una recepta partint de la base de varies receptes, i el resultat va ser espectacular! De fet el meu sogre, el Guy, encara em pregunta si el pastís porta pastanaga! Doncs sí, en porta.

Us recomano que us animeu a tastar-lo ja, que aquests dies de tardor el que més ve de gust és encendre el forn, gaudir de l'aroma que desprenen les espècies cuites  al forn i, sobretot, aprofitar els fruits de temporada que ens regala aquesta estació, sobretot si les apliquem a receptes dolces, no ho creieu? 

Ingredients pastís:

125 ml de iogurt

750 g de farina

100 ml d'oli de girasol

400 g de sucre

1 sobre llevat Royal

100 ml de llet

Canyella en pols

Nou moscada en pols

50 g de polpa de carbassa

4 pastanagues grans

6 ous

Sal

Ingredients cobertura:

1 magrana

500 g de formatge cremós

80 g de sucre en pols

Xocolata negra

Essència de vainilla

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. A un bol posem els ous i el sucre i ho batem fins que comencin a fer una mica d'escuma, a continuació afegim el iogurt, l'oli i la llet. Un cop barrejat, anem afegint, a poc a poc, la farina i el llevat tamisats, i tirem un polsim de sal, canyella en pols i nou moscada. Per acabar ratllem les pastanagues i la polpa de carbassa i ho afegim. Ho posem a un motllo rodó d'uns 21cm, prèviament untat amb oli, i ho posem al forn durant 55 minuts. Mentrestant podem preparar la cobertura. A un bol afegim el formatge cremós, el sucre en pols i un rajolí d'essència de vainilla. Ho deixem refredar durant una hora, com a mínim. Per muntar el pastís podem tallar-lo per la meitat, afegim una mica de crema de formatge i la resta ho deixem per la cobertura. Acabem decorant amb les llavors de magrana i una mica de xocolata negra ratllada.

Amanida de tardor amb figues i plàtan

Fa uns mesos, la Mai del bloc hierbas i espècies ens va proposar un repte sota el lema “Revolución en mi cocina, por una buena vida para todos”. Es tracta d’ajudar als petits negocis a sortir endavant. A vegades, per la nostra comoditat o la de la nostra butxaca, anem a comprar a grans superfícies, oblidant-nos dels petits comerços del barri, de fet no sé si us n'haureu adonat, però cada cop hi ha menys botigues de barri. També ens anima a comprar, de tant en tant, productes de preu just i, sobretot, tenir en compte una alimentació sana.
 

Com que m’agrada molt poder aportar el meu granet de sorra a totes les activitats que estiguin involucrades amb bones causes, siguin a través de la xarxa o no; aquí va la meva recepta amb plàtan pel recopilatori que la Mai està fent. De fet el seu objectiu és fer un receptari on els ingredients principals siguin la pinya o el plàtan. Crec que vaig un xic just pel termini, ja que era a finals de setembre, però espero no haver fet massa tard! Ja que em sembla un projecte molt interessant.
 

A tots aquells que no hagueu participat us animo, si us ve de gust, a “donar” una recepta per aquest recopilatori! Mentrestant us deixo amb la meva proposta, una simple amanida carregada de moltes vitamines per aquests dies de tardor.
 

Ingredients: 

1 enciam de fulla de roure
Plàtan deshidratat
Formatge fresc tipus Burgos
6 figues de coll de Dama
1 pera
Formatge Parmesà
Raïm
Nous
Pipes pelades
1 magrana
Vinagre de Mòdena

Sèsam
Oli d'oliva
 

Preparació

En un plat, afegim l’enciam de fulla de roure tallat i prèviament rentat. A continuació posem el formatge tipus Burgos tallat a trossos petits, les nous i les pipes, les llavors de la magrana, la pera i les figues tallades a trossets, juntament amb un grapat de plàtan deshidratat; uns quants gatims de raïm i uns encenalls de formatge parmesà. Ho barregem tot i ho amanim amb un bon raig d'oli d'oliva, vinagre de Mòdena i unes quantes llavors de sèsam.

 

Pastís de les Carmelites descalces

En aquesta vida tots, qui més i qui menys, tots tenim les nostres petites supersticions. Pel que fa a mi no és que em consideri supersticiosa 100%, però haig de reconèixer que hi ha certes coses que em fan respecte i prefereixo no passar-les per alt, com per exemple, cada cop que veig passar davant meu un cotxe de morts intento tocar fusta. Quan he tingut alguna entrevista laboral, o he hagut d’anar al metge perquè hi havia alguna cosa que no estava massa clara, sempre m’he posat la meva polsera de la sort –i de moment mai m’ha fallat-. De Brasil vàrem venir carregats de polseretes do Senhor do Bomfim –tot i que la primera que vaig dur me la va regalar la meva estimada Inês-, i no sé si és perquè els desitjos que demano no són impossibles, però de moment tots s’han complert. I us podria seguir enumerant alguna que altra mania, però no us vull avorrir amb el tema, si de cas ja m’anireu explicant les vostres als comentaris!

Fa unes setmanes vaig conèixer a l’Eva d’el cullerot Festuc i la seva família, tots encantadors, i qui sap potser algun dia som família, ja que hauríeu d’haver vist com el Boletet mirava a la Carlota, un bombonet de només 6 mesos, mentres compartia jocs i complicitat amb en Jan -el fan número 1 d'en Mic-.

Ja ho hem comentat en algun que altre post, però el més gratificant de tenir aquest bloc és poder conèixer, tan virtual com físicament, les persones que hi ha al darrere d’altres blocs o comentaris. Darrere de cada comentari hi ha una persona que inverteix uns minuts per valorar el que estàs fent, i per mi això és molt important.

En aquesta trobada l’Eva em tenia preparada una petita sorpresa: un potet amb un “monstre”. Resulta que la seva germana havia fet el famós pastís de les Carmelites descalces; potser l'heu vist en altres blocs o n'heu sentit a parlar. Es tracte d’una massa mare que va passant de mà en mà. L'objectiu és portar salut i sort a qui la rep. Doncs bé, l’Eva em va explicar el que havia de fer i jo tota contenta m’ho vaig prendre al peu de la lletra. Vaig cuidar el meu petit monstre durant 10 dies i finalment, amb l’ajuda inestimable del meu Boletet, vam fer el pastís. Un pastís flonjo i molt esponjós el qual va fer que durant uns dies anéssim a treballar amb molta energia. Evidentment ja he repartit 3 gots –i m’hagués agradat regalar-ne uns quants més- així que espero que la cadena no es trenqui i que aquelles persones que ho han rebut tinguin molta sort i salut!

Moltíssimes gràcies Eva per haver pensat en mi! De moment sembla que de bona sort i salut no ens en falta, i espero que duri molt de temps!

Ingredients:

1 got de massa mare

3 gots de sucre

4 gots de farina

2 gots de llet

1 got d’oli

1 sobre de llevat tipus Royal

2 ous

1 poma

1 polsim de sal

1 polsim de canyella

Preparació:

És aconsellable no utilitzar batedora elèctrica ni nevera segons marca la tradició.

Dia 1: A un bol gran s’aboca el contingut del got rebut i s’afegeix un got de sucre, un altre de farina i no es barreja. 

Dia 2: Es barreja tot amb una cullera. 

Dies 3 i 4: No es toca. 

Dia 5: S’afegeix un got de sucre, un altre de llet, un altre de farina i no es barreja. 

Dia 6: Es barreja tot. 

Dies 7, 8 i 9: No es toca. 

Dia 10: Se separen de la massa 3 gots que es donen a tres persones a les que desitgem salut i sort. A la massa que queda li afegim: 2 gots de farina, 1 got d’oli, 1 got de sucre, 1 got de llet, 1 sobre de llevat tipus Royal, 2 ous, una poma tallada a daus petits, un polsim de sal i un polsim de canyella. Es barreja tot i ho posem dins un motlle untat prèviament amb oli. El posem al forn durant 45 minuts a 180º.