Llenties estofades

Ja fa temps que el món gastronòmic està patint un canvi important en tots els sentits. Ara als comensals ja no ens importa només degustar un bon plat, sinó que volem que, quan ens trobem davant d'un plat, aquest estigui estructurat, per dir-ho d'alguna manera, amb una arquitectura efímera -pel fet que durarà poc- estudiada i dissenyada fins a l'últim milímetre. Està a l'ordre del dia el debat de si és tan important la imatge -que segons la meva opinió no està lligada a la poca quantitat- com el resultat final, el gust, l'essència. Estic d'acord que el fet de només voler innovar pot acabar perjudicant la cuina tradicional, però d'altres cops es millora allò conegut per tots i que, cert dia, algú va decidir fer. Personalment crec que s'ha de conservar la cuina tradicional, i que hi ha receptes que passen de generació en generació i no s'han de deixar perdre. Però també m'encanta experimentar a la cuina i m'encanta la cuina de mercat d'autor. Aleshores? Quina és la meva opinió? Doncs que tots hauríem d'intentar trobar un equilibri entre les dues cuines.

Una de les receptes que sempre m'ha agradat des de petita és l'estofat de llenties. La meva mare una setmana ens feia menjar estofat de mongetes i l'altre... de llenties. Els cigrons no tenien massa èxit, o almenys no recordo menjar-ne. Les llenties són, dins de la família de les llegums, les més complertes. Contenen un alt número de proteïnes que fins i tot poden suplir les que tenen la carn, o almenys això és el que diuen certs estudis sobre la dieta vegetariana. És una font rica en ferro, ajuden a  protegir el sistema nerviós, ajuden a controlar el nivell de colesterol i, fins i tot, he llegit que és un aliment afrodisíac, entre moltes altres coses.

Avui us proposo una recepta que no és precisament lleugera, però si us haig de dir la veritat és de les maneres que m'agrada més menjar-me les llenties. Espero que us agradi.

Ingredients per a 2 p.:

300 g de llenties
2 dents d'all
1/2 ceba petita
40 g d'encenalls de pernil
40 g de xoriço ibèric
2 fulles de llorer
600 ml de brou de pollastre
100 g de tomàquet fregit
Sal
Oli d'oliva

Preparació:

Agafem una cassola i posem un bon raig d'oli d'oliva. Afegim la ceba tallada a trossets petits i les dents d'all sencers. Ho sofregim durant 5 minuts. A continuació posem els encenalls de pernil i xoriço, prèviament tallat a trossos, i ho cuinem durant 5 minuts més. Afegim el tomàquet fregit i les llenties i ho deixem a foc mig durant 10 minuts. Per últim posem el brou de pollastre i les fulles de llorer i ho cuinem, a foc mig, durant un mínim de 25 minuts. Aquest temps de cocció pot variar si volem unes llenties amb més o menys suc, això dependrà de cada cuiner.

Pastís de formatge i poma

Últimament, a les notícies, no paren de dir que l'índex de natalitat cada cop baixa més, i no m'estranya! L'any passat la majoria dels meus amics ja van cobrir la quota. No sé si us ha passat a vosaltres, però primer van ser les bodes. Un es decideix casar i de cop surten bodes de sota les pedres -fa 2 anys en vàrem tenir 7!-. Després comencen les "bones noves". Semblava que ens haguéssim posat d'acord; aproximadament, cada 15 dies ens assabentàvem d'algun amic o conegut que estava esperant un fill. La primera tongada eren nenes, però a partir de l'Àitor la cosa es va invertir i van començar a néixer més nens. Casualitat? Doncs no ho sé...

Total, que estem molt contents perquè a gairebé tots els grups d'amics que tenim -i us asseguro que no són pocs- hi ha un bebé de l'edat del nostre Boletet. Un d'aquest grups és el dels Longmingues. L'equip de futbol que té l'Yves per jugar un torneig de 24h cada estiu.  Dins d'aquest grup hi ha dos parelles que recentment també han tingut dos criatures, la Carlota, una nena molt simpàtica que va néixer 15 dies abans que l'Àitor, i el Gerard, que ha nascut fa just un mes.

Tant a l'Yves com a mi ens agrada anar a la clínica a visitar el nadó durant els primers dies, això sí, fem una visita ràpida, per no estressar a la nova família. I més endavant ja quedem per veure el bebè amb més calma. Aquest és el cas del Gerard. Ja fa uns dies que intentem quedar per poder presentar oficialment als dos futurs Longmingues, però de moment no hem tingut sort. Primer va ser culpa del Boletet. Estava una mica refredat i vam considerar que millor no anar-hi, i el passat cap de setmana va ser el Gerard, que no estava massa fi. Total, que com havíem quedat per berenar vaig pensar portar un pastís. Feia dies que a un bloc -que no recordo el nom- vaig veure un pastís fet amb natilles. Vaig pensar que havia de quedar molt bo, mai l'havia utilitzat per cuinar, així que vaig decidir fer aquesta versió de pastís de formatge. El resultat ens va agradar molt, ja que queda un gust molt suau i la textura és molt bona. Aquí us deixo la recepta per si us animeu. Bon cap de setmana!

Ingredients:

3 paquets de formatge tipus Philadelphia
3 ous
2 natilles
80 g de farina
150 g de sucre
1 sobre de llevat Royal
3 pomes fuji
Canyella en pols
Oli d'oliva i taronja

50 ml d'aigua mineral

Preparació:

En un bol posem els ous i els batem; a continuació afegim la farina, el sucre, les natilles, el formatge i el llevat i ho barregem tot amb l'ajuda d'un minipimer -ens assegurem que no quedi cap grumoll-. Agafem una poma, la pelem i la tallem a daus petits i, juntament, amb un polsim de canyella ho afegim a la resta d'ingredients. A continuació, ho posem en un motlle -preferiblement tancat per evitar fuites innecessàries, ja que la barreja és bastant líquida-, i ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º durant 45 minuts. Un cop ho traiem del forn, esperem que reposi a temperatura ambient durant 15 minuts i ho posem a la nevera perquè acabi de quallar. Abans de servir, l'acabem de decorar amb una mica de poma caramel·litzada. Agafem 2 pomes, les pelem, les tallem a daus i les posem a una paella amb un raig d'oli d'oliva i taronja. Quan estigui rossa, afegim 2 cullerades soperes de sucre, un polsim de canyella i 50 ml d'aigua mineral, i ho anem remenant fins que redueixi.

Mini quiche de pernil dolç i formatge

Sempre m'han agradat els aperitius; sobretot els que últimament podem trobar en el món blocaire. Fa molts anys que els aperitius no deixaven de ser unes simples olives farcides d'anxoves, o unes patates xips, ametlles salades i, en les ocasions més especials, trobàvem canapès fets amb pa de motllo. Per sort tot això ha canviat i, tot i que de tant en tant m'agrada picar alguna ametlla salada, sempre que haig de fer algun aperitiu prefereixo que sigui alguna cosa vistosa  -que no vol dir que hagi de ser complicada-. M'agraden les receptes que són simples i amb les quals podem obtenir un bon resultat. Una recepta que compleix a la perfecció aquests requisits són els quiche. N'hi ha de molts tipus, de verdures, el clàssic Lorraine (de bacó i ceba), de formatges, de bolets i d'una infinitat de productes més. Aquest tipus de pastís salat, originari de França, té com a base una massa i com a ingredients bàsics la llet, els ous i el formatge. La resta dependrà de nosaltres mateixos i de les ganes que tinguem d'innovar.

He decidit presentar les quiche d'avui de forma individual. Poden ser una bona opció per quan vulguem fer algun tipus d'àpat per uns quants convidats, ja que és una recepta que si la fem el dia abans encara queda millor. Per servir-les poden ser tan fredes com calentes, però de les dues maneres veureu que si les feu els convidats quedaran molt satisfets!

Ingredients:

3 ous

1 pot de llet evaporada Ideal

1 base de pasta brisa

100 g de formatge emmental ratllat

Pernil dolç

Mitja ceba petita

Sal

Pebre

Preparació: 

Primer batem els ous en un bol. A continuació, afegim la llet evaporada, un polsim de sal i de pebre (preferiblement una combinació de pebres recent mòlts al molinet), i el formatge. Untem els motllos amb una mica d'oli perquè no se'ns enganxi la base, aleshores ho  estenem bé i procurem que no quedi cap forat. Després afegim la resta d'ingredients i ho posem al forn, prèviament preescalfat a 180º durant 30 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, els deixem refredar a temperatura ambient i els posem a la nevera un parell d'hores perquè acabi de quallar.

Amanida de fruits vermells i vinagreta de mel

Com passa el temps! Fa no res que m'estava fent la manicura per si de cas em posava de part -sóc de les que pensa que "antes muerta que sencilla"-. Recordo, com si fos ara, la cara de l'Yves bocabadat pensant com era possible que, amb la panxa que tenia, m'estigués arreglant les ungles. Avui fa mig any el meu petit gran Bolet! La veritat és que amb ell intento gaudir cada moment i no vull pensar en el que vindrà, sinó fruir cada petit instant. Des de que tinc us de raó sempre he volgut ser mare, de fet hauríeu de veure com cuidava els meus ninos, vivien com a reis! Quan vàrem decidir ser pares sabíem que no seria fàcil, canvi d'horaris, menys temps per a nosaltres… entre moltes altres coses que tothom ens comentava, això sí, al final tothom ens deia: però tranquils que val la pena! Us haig de confessar que som uns pares molt i molt afortunats. És un nen preciós, i no ho dic perquè sigui la seva mare. Si el veiéssiu us robaria el cor. Té un somriure encisador i sap guanyar-se a tothom. A més, menja molt i dorm bé, però shhhhhh, no ho diré molt alt, no fos que ara canviés!

El post d'avui li dedico a ell, el meu gran tresor, i espero que algun dia puguem començar a embrutar-nos junts les mans a la cuina, però de moment seguiré gaudint preparant-li les papilles de cereals i fruita, i els biberons.

Avui us deixo una amanida ben lleugera, que últimament sembla que només cuino dolç! Però tranquils, que ja tinc pensades unes quantes receptes ben llamineres que espero que us agradin molt.

Ingredients:

Ruca
Brots d'espinacs baby
Brots de sàvia vermella
Mozzarella de búfala
Maduixes
Gerds
Pinyons
Sèsam negre

Ingredients de la vinagreta:

10 ml de vinagre de gerds
25 ml d'oli d'oliva
1 c/p de mel

Preparació:

En un bol, afegim els brots d'espinacs, la sàvia i la ruca; prèviament rentats. A continuació, posem la mozzarella tallada a daus, els pinyons, les maduixes i els gerds tallats a daus. Per finalitzar, fem la vinagreta. Posem el vinagre de gerds, l'oli d'oliva, 1 cullerada de postres de mel -si ho volem més dolç, podem afegir-ne més-. Ho barregem tot i ho afegim a l'amanida. Per acabar el plat, tirem unes quantes llavors de sèsam negre per sobre de l'amanida.

Ànec perfumat amb farigola, pera i gerds

No fa falta que us digui que m'encanta l'ànec, encara que en realitat, fins fa poc, només menjava magret. L'altre dia vam anar a comprar amb l'Yves i volia comprar-ne un per fer una nova recepta que no fos la de magret amb reducció d'Oporto que us vaig presentar ja fa un temps, però no n'hi havia, només tenien cuixetes. Aleshores vaig pensar, doncs perquè no proves de fer-ne? I dit i fet! La veritat és que no me'n penedeixo d'haver-les comprat, el resultat ens va agradar molt. En principi no volia publicar la recepta perquè no volia fer-li fotos. No us passa que amb certs aliments us entra el pànic a l'hora de fer les fotos? A mi sí, sobretot amb la carn i el peix! Però al final no m'hi vaig poder resistir i vaig fer unes quantes fotos. Normalment en faig unes 30 per cada plat i, al final, després d'un gran debat amb els meus assessors -la Moni i l'Yves- decidim quina publico.

Ingredients:

4 cuixes d'ànec
50 g de gerds
4 peres
1/2 copa de vi blanc sec
Farigola en branca
400 ml de brou de pollastre
Oli d'oliva
Sal
5 pebres

Preparació:

Agafem una safata i posem un raig d'oli d'oliva, a continuació posem les cuixes d'ànec salpebrades, el brou de pollastre, unes quantes boletes de 5 pebres i les branques de farigola i ho posem al forn, preescalfat a 180º, durant 30 minuts, donant un parell de voltes a les cuixes. Quan hagi transcorregut aquest temps, afegim el vi blanc i les peres, prèviament rentades, pelades i tallades en 4 parts. Ho deixem durant 15 minuts més al forn i ho anem banyant amb el vi, amb l'ajuda d'una cullera, perquè ens quedi més melós. 5 minuts abans de treure'l del forn afegim els gerds. Us recomano que el feu unes hores abans de menjar, així haurà agafat més el contrast de sabors.

Coca d'espinacs i botifarra

No sé si us passa a vosaltres, però amb això del bloc estic tornant boja a tota la família! Ara li ha tocat a la Loles, la meva sogra. Si la coneguéssiu us encantaria! És una persona molt divertida i fashion! I haig de dir que em cuida com si fos la seva filla. A més, és una gran cuinera, algun dia ja li demanaré una recepta per publicar.

Cada cop que faig una foto busco quin atrezzo posar, però el nostre Bolet no és massa gran, així que les vaixelles i els estris de cuina estan limitats. Doncs bé, un d'aquests dies vam anar a dinar a Capella 13 (així és com han batejat la casa), i li vaig comentar a la Loles si em podia deixar uns plats més clàssics. Em venia de gust fer una foto amb aquest estil de vaixella. No veieu el rebombori que vaig formar! Encara me'n recordo, com si fos ara, ella pujant i baixant escales ensenyant-me tots els models! I encantada de deixar-m'ho! Si fos per ella ho regalava tot. Cada cop que anem de visita i marxem de casa seva sembla que sortim del Corte Inglés! Anem carregats de "tupers", que si menjar que ha sobrat, que si codony boníssim que ha fet, que un vinet blanc… Al principi li deia que no feia falta! Però ja he desistit! Amb ella és impossible sortir amb les mans buides. Però aquest cop em vaig firar ben a gust! No només li vaig demanar uns plats amb el rivet daurat, sinó que també vaig agafar unes quantes peces d'una coberteria, que tot i no ser del meu estil, em té el cor robat! Normalment la fa servir per engalanar la taula. Són uns coberts de plata amb forma de bambú i fets a Thailandia, amb un toc vintage fantàstic. Perfectament els podríem haver comprat a Armani casa. I per últim vaig agafar una copa de vidre amb un toc més retro.

El resultat de tots aquests elements els podeu veure a algunes fotos que heu vist últimament. Ja haureu comprovat que té un estil ben diferent a les fotografies que habitualment publico, però em feia gràcia utilitzar uns element ben diferents. Espero que us agradi el resultat, i la recepta, clar!

Ingredients (per a 4 uts.):

2 làmines de pasta de full de 250 g
250 g d'espinacs
1 botifarra de figues i ceba confitada
Encenalls de pernil Ibèric
Formatge de cabra de rulo
Oli d'oliva
1 dent d'all
1/2 ceba petita
Sèsam
1 ou
Sucre
Sal
Pebre

Preparació:

Agafem els espinacs, els netegem i els posem en una olla amb aigua. Un cop arrenqui el bull els tirem i els deixem durant 20 minuts -més o menys-. Mentrestant, en una paella amb un bon raig d'oli d'oliva posem a rossejar la ceba tallada a daus petits. Al cap de 5 minuts afegim els encenalls de pernil ibèric i la botifarra esparracada sense el budell. Ho anem sofregint durant uns 10 minuts i un cop tinguem els espinacs fets i escorreguts els afegim juntament amb un polsim de sal i un bon raig d'oli d'oliva. Ho cuinem durant 10 minuts més i ho reservem. Agafem les dues làmines de pasta de full i les partim en dues meitats. Agafem una meitat i afegim un grapat d'espinacs, agafem un dels costats de la làmina i el posem a sobre. Posem un tros de formatge de rulo esmicolat i ho tanquem amb l'altre costat de la pasta de full. Amb l'ajuda d'una forquilla xafem els quatre costats. Batem l'ou i amb un pinzell pintem la superfície. Per últim tirem a sobre un polsim petit de sucre i un grapat de sèsam i ho posem al forn, prescalfat a 190º, durant 30 minuts o fins que estigui daurat. Si es vol, en comptes de 4 unitats individuals, es pot fer una de gran.

Tricolor de xocolata

M'agrada visitar, cada dia, les actualitzacions dels blocs que segueixo. Ara ja en són uns quants i tots ben diferents, encara que amb una cosa en comú –a excepció dels blocs Amb idees a la llengua i Stellissima-: la passió per la bona cuina. Ahir, mentre llegia el bloc de la Nee, Le petit chat rose, estava molt contenta de veure que li havien concedit un premi, Stylish Blogger Award. Consisteix en explicar 10 coses sobre ella, però han de ser coses fins aleshores desconegudes pels seus seguidors. Ella diu que és una persona tancada, que no acostuma a explicar molt sobre la seva vida privada, però no crec que sigui així. Amb les seves entrades, a poc a poc, ens hem anar fent una idea de com és, i si la seguiu podreu comprovar que és una noia encantadora.
 

La sorpresa va arribar quan vaig veure que ella havia de nominar a 10 persones més i fer el mateix. Quan vaig llegir el meu nom vaig pensar: ostres, si m'ha nominat! Però si jo semblo un llibre obert! I ara què explicaré? Crec que tots vosaltres ja teniu una idea feta sobre mi, o almenys és el que jo crec, però com que ho he trobat divertit, aquí van els 10 punts sobre mi que encara no sabeu:
 

1. Sóc una apassionada del menjar japonès, sobretot dels makis, però és una recepta pendent, i no pas per no haver-ho intentat. Ho he intentat dos cops i ha estat un fracàs, però no patiu que ho seguiré intentant fins aconseguir-ho i així poder publicar un post.

2. No suporto ni la col ni la coliflor. L’últim cop que en vaig menjar va ser quan tenia uns 12 anys, i després de l’ajuda del meu pare -la meva mare volia que me la mengés sí o sí- i la meva plorera ja no la vaig haver de tastar mai més!

3. Tinc certa debilitat per tot allò que estigui cuinat amb xocolata. Sobretot amb llet, ja que la xocolata blanca la trobo molt empallegosa i la negra massa amarga.

4. Em considero una fan incondicional dels Swatch, de fet és l’única marca de rellotges que porto. Si no he perdut el compte ja en tinc més de 70! Tots han estat regals d’amics o familiars, i fins fa pocs anys tots tenien piles, però ara només en tenen 4. L’últim model me l’ha regalat l’Yves per Nadal i és una xulada: és d’acer inoxidable de color lila.

5. Només m’agrada el vi blanc –els amants del vi millor que us abstingueu de llegir aquest punt-, i aquest ha de ser afruitat i servit molt fred.

6. M’agrada tenir un fons d’armari molt divers i variat, però bastant extremat i colorista. M’encanten els texans i no suporto els vestits jaqueta.

7. M’apassiona fer regals personalitzats. Sempre que hi ha una data especial m’agrada fer embolcalls i detalls únics, un fotomuntatge d’una revista, un joc de l’oca personalitzat o d’altres moltes coses. Això sí, sempre hi ha un regal dels que jo anomeno econòmic, tant se val on l’haig d’anar a buscar, el més important és pensar que li agradi a la persona a qui li haig de regalar.

8. M’encanta posar-me música a casa i ballar. De fet ens hauríeu de veure a la família Bolet en acció. Som uns freeks, i de moment a l’Àitor sembla que li agrada molt, perquè no para de riure.

9. M’agrada l’ordre i no suporto els llocs on regne el desordre. Potser peco de ser massa perfeccionista.

10. Porto ulleres per treballar o llegir. Tinc la vista cansada des dels 12 anys! I les meves ulleres han evolucionat molt. Però amb l’últim model –de pasta negre, a l’exterior, i carbassa, a l’interior, amb línies rectes de Prada- em sento molt a gust, encara que no sé si ja toca actualitzar-les.
 

Com haureu vist la majoria de coses que he explicat són sobre gustos culinaris, oi? I és que aquest és un bloc de cuina, tot i que a les meves introduccions sempre intento explicar una miqueta de mi. Sé que per molts de vosaltres aquest tipus de premi és una xorrada, però jo l’he trobat divertit, així que he volgut seguir amb el joc que m’ha proposat la Nee.
 

Ara em toca a mi nominar a 10 persones més, i tot i que m’encantaria nominar-vos a tots els que teniu bloc haig d’escollir. Alguns de vosaltres us he descartat perquè sé que no us agradarà participar, a algun la Nee ja l'ha posat a la llista i als que us agradaria i no us he nombrat perdoneu! No sabeu com m'ha costat decidir-me. Aquí van els meus candidats:

1.       Amb idees a la llengua

2.       El taller de cuina

3.       Bon Tiberi

4.       Mi mesa para 3

5.       Xocolata desfeta

6.       Tast de cuina

7.       Tots a la Cuina

8.       Pastissets

9.       Cocinando con Neus

10.     La cuina de l’Eri

Ja estic desitjant veure les vostres entrades a veure que expliqueu!!!!! Ah! I si hi ha algú a qui li agradaria seguir amb el joc i no l’he nominat que m’ho digui, m’encanta saltar-me les normes! ;P I si algún dels que he nominat no el vol seguir, doncs tampoc passa res! Només faltaria.

Com que no podia ser d'una altra manera, m'acomiado amb una recepta. Aviso que la d'avui és pura gola. Només comentar-vos que el vaset millor compartir-lo entre dos.
 

Ingredients per a 4 :

400 g de xocolata blanca
200 g de cobertura de xocolata
400 ml de crema de llet
200 ml de llet
Colorant vermell
Licor de maduixa
8 galetes Maria
Gerds
Menta fresca

Preparació:

En un bol afegim la xocolata blanca a daus i la crema de llet i ho desfem al bany Maria fins obtenir una crema homogènia. Un cop ho tinguem ho separem en dues meitats i en una de les parts afegim unes gotes de colorant alimentari vermell i unes gotes de licor de maduixa. Seguidament ho posem a la nevera i ho deixem un mínim de 12 hores. 1/2 hora abans de servir posem la cobertura de xocolata i la llet i ho posem a foc mig al bany Maria fins obtenir una crema un xic espesa (si ho preferiu, ho podeu substituir per xocolata desfeta, feta amb cacau i llet). Per fer el muntatge dels postres, agafem uns gots no molt alts i posem una galeta Maria, a continuació posem la xocolata rosa, una galeta Maria, una capa de xocolata negra, una capa fina de xocolata blanca i acabem decorant-ho amb els gerds frescos i unes fulles de menta.

Pastissets de xocolata blanca i gerds

Aquest any, a la carta que vaig escriure a ses Majestats els Reis Mags, els hi demanava “seguir cuinant amb tanta il•lusió com fins ara i poder publicar amb la mateixa freqüència, o similar, els posts setmanals i, ha poder ser, seguir augmentant el número de seguidors que tantes alegries em donen amb els seus comentaris”. Doncs bé, sembla que m’he portat molt bé, perquè el món de juju ja té 102 seguidors! Pels que porteu molt de temps a la blocosfera us podrà semblar un número petit, però a mi me’n semblen un munt! Només de pensar que hi ha més de 100 persones interessades en les receptes que publico i les meves “batalletes” em fa feliç.

Perquè… què seria un bloc sense seguidors i els seus comentaris? Doncs no tindria cap sentit, al menys és el que jo penso, i sé que molts de vosaltres ho compartiu.  Crec que tothom que decidim obrir un bloc ho fem per poder compartir alguna cosa, una recepta, un petit relat o fins hi tot un pensament que en aquell moment ens passa pel cap. Hi ha un munt de blocs amb temàtiques ben diverses.

Quan em sento davant del meu ordinador a escriure les introduccions de cada post sempre penso que, potser, el que a mi em sembla interessant pels altres no ho és. Però amb els vostres comentaris he vist que això no és veritat. M’he adonat que a través d’una recepta podem arribar a compartir molts records que fins aleshores teníem oblidats. Sense anar més lluny, una de les receptes que he publicat últimament, i que sembla que us ha transportat a altres temps, ha estat la de la sopa de farigola. Em va agradar llegir com molts de vosaltres recordàveu com les vostres àvies o mares feien una sopa similar. Aquell dia em vaig sentir feliç de que tots compartíssim els nostres records. Però tranquils! Que no hi ha dia que no em traieu un somriure amb els vostres comentaris! Moltes gràcies per ser aquí a tots vosaltres! Us ho dic de tot cor. Estic molt orgullosa d’haver decidit, gràcies a l'empenta de la Moni i de l’Yves (els meus primers seguidors) obrir aquest petit món de juju, espero seguir compartint tants bons moments, i receptes, amb tots vosaltres i espero que poquet a poquet ens anem coneixent una miqueta millor.

I com no podia ser d’una altra manera la recepta d’avui us la dedico a tots vosaltres, i sobretot a la millor cuinera que mai ha existit! i sense la qual la meva passió pels fogons no seria la que és, espero que se senti ben orgullosa de les dues cuineres que té.

Si pogués us faria arribar a cada un de vosaltres un pastisset d’aquests, però com és una mica difícil us envio un munt de petons a repartir entre tots! Moltes gràcies per estar aquí! A vegades les petites coses són les que compten.

Ingredients:

125 ml de llet
375 g de farina
250 g de sucre llustre
50 g de mantega
1 sobre llevat Royal
100 g de gerds
250 g de xocolata blanca
200 ml de nata líquida
50 ml de licor de maduixa
Encenalls de xocolata
3 ous

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, la farina, el sucre, el llevat i la mantega, a temperatura ambient, en un bol i els barregem fins que ens quedi una barreja sense cap tipus de grumoll. Seguidament afegim els gerds, amb molt de compte perquè no se'ns trenquin, i el licor de maduixa. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals, prèviament pintats amb mantega. Quan els tinguem preparats els posem al forn durant 25 minuts. Un cop trets del forn els deixem refredar i els cobrim amb la xocolata blanca, que haurem preparat prèviament, barrejant la xocolata amb la nata líquida i cuinant-la al bany Maria. Per finalitzar, els posem a la nevera durant 1 hora i els decorem amb els encenalls de xocolata i un gerd.

Puding de cítrics amb mousse de fruita de la passió

L’Alain i la Barbara són uns dels molts cunyats que tinc -L'Yves són 4 germans-. Si els hagués de definir d’alguna manera, sens dubte, diria que son dos “culs inquiets”. Un bon dia es van plantejar que volien fer un canvi a la seva vida i van decidir marxar de Barcelona. Sense pensar-s’ho molt van anar a treballar a la Xina, i establir a Shangai la seva nova llar. Un país ben pintoresc, si algun cop us plantegeu la possibilitat d’anar-hi no us ho penseu massa! És un altre món, només us comentaré que la majoria de gent va amb pijama pel carrer per anar a comprar! És divertidíssim, però bé, avui no toca parlar de la Xina, això ja ho deixo per una altre post.
 

Ells sempre intenten venir, com a mínim, dos cops a l’any per estar amb la família. Per Nadal mai han fallat, ja que la nit de cap d’any és l’únic dia que la meva família política es reuneix completament. És una tradició que des de sempre han intentat mantenir la Loles i el Guy. Tots sabem que, a mesura que les famílies es van fent grans, cada cop és més difícil posar d’acord a tots els integrants per quedar i fer una reunió familiar. A quina casa no passa això? La Bàrbara és de Santander, així que aprofiten els dies de Nadal per visitar la seva estimada terra i la seva encantadora mare, la Menchi. Quan tornen cap a Barcelona per passar la resta de vacances nadalenques amb nosaltres no penseu pas que venen amb les mans buides! Impossible! Sempre ens porten un bon assortiment de productes típics de Cantàbria: anxoves, "pastel de cabracho" -pastís d'escórpora-, tonyina, "quesada pasiega" i no s’obliden mai dels típics "Sobaos". Els porten d’una marca molt bona, que no recordo el nom. És una recepta boníssima - sens dubte dels millors que he tastat mai-, el seu secret és utilitzar productes naturals i això es veu reflectit en el resultat. Com a tradició, establerta per aquesta parella tan emprenedora, ens porten un paquet de 6 unitats, però només us diré que cada Sobao fa 150g!!!!!
 

Fa dies que en quedava algun pel calaix i el meu caparró anava pensant: “Què puc fer amb els sobaos?”. Si que és veritat que acompanyats amb una bona melmelada de fruites del bosc,  iogurt o fins i tot Nutella (aquesta versió és la més copiosa) són boníssims, però jo vaig decidir treure-li més profit i fer alguna recepta que fins aleshores no hagués fet; i se’m va ocórrer la idea de fer un púding. Alguns cops n’he menjat en algun restaurant de cuina casolana i sempre m’ha agradat, sobretot el de taronja o coco. Vaig fer una recerca per Internet a veure quina recepta m’agradava més, però cap m’acabava de fer el pes. Al final vaig agafar una mica d’aquí i una mica d’allà i el resultat ens va agradar molt! Espero que, si us decidiu a fer aquest puding, us agradi, queda una textura molt fina i un sabor afruitat molt dolç.
 

Aquesta recepta és la meva aportació al concurs que fa la Laube, del bloc Sano y de rechupete. La temàtica és fer una recepta aprofitant les sobres, que ens hagin pogut quedar a la cuina, dels diversos àpats nadalencs. Quan el vaig veure em va encantar! El vaig trobar molt original, i una bona alternativa per treure-li partit a les restes de menjar i dolços de Nadal. Si no coneixeu aquest concurs us animo que us hi presenteu! Sóc de les que penso que el més important no és guanyar, sinó participar, i en aquest cas treure una recepta a partir d’unes sobres és un bon repte culinari.
 

Ingredients puding:

150 g de "sobao pasiego"
150 g de sucre
3 ous
500 ml de llet
1 branca de canyella
1 mandarina
1 llimona
Calvados
Caramel líquid

Ingredients mousse:

4 fruits de la passió
200 ml de nata
4 c/s de sucre

Preparació:

En una cassola afegim la llet, el sucre, la branca de canyella, la pell de la llimona, la pell de la mandarina, el seu suc i el calvados i ho cuinem a foc mig fins que arrenqui el bull. Transcorreguts 5 minuts ho traiem del foc i ho colem. Agafem els sobaos, els esmicolem i els deixem en remull amb la barreja anterior durant 15 minuts. Mentrestant, agafem un motllo i li posem caramel a la base. En un bol posem tots els ingredients i els triturem amb l'ajuda del minipimer. Ho coem al forn, preescalfat a 180º, al bany Maria durant 50 minuts, o fins que punxem amb un ganivet i ens surti net, tot dependrà del forn de cadascú. El deixem refredar a temperatura ambient i el posem a la nevera durant un mínim de 4 hores. Millor si ho fem el dia anterior. Per fer la mousse agafem els fruits de la passió i els buidem. En una cassoleta afegim la polpa i el sucre i remenem fins que ens quedi com un caramel. Ho traiem del foc i ho colem. Reservem per separat el caramel i les llavors. Ho muntem tot amb l'ajuda d'unes varetes metàl·liques. Per acabar, afegim el caramel obtingut amb molt de compte. Per fer el muntatge posem una base de púding, a sobre la mousse i, per últim, les llavors.

Tzatziki

Un dels països que m'agrada molt és Grècia, encara que últimament no està passant el seu millor moment. Entre la crisi econòmica tan forta que està patint i els incendis devastadors de cada estiu, l'estan deixant una mica mústia. Fins ara només he tingut la sort d'anar a Creta, però us puc ben assegurar que a la nostra llista de viatges pendents, hi ha una visita al Peloponès. Quan vam estar a Creta vam poder gaudir molt de la seva gastronomia mediterrània, i un dels plats que més ens va agradar va ser el tzatziki, que és la recepta que avui us presento. Una amanida de cogombre marinada amb una salsa de iogurt. És una recepta ideal per a l'estiu, encara que a casa no fa falta estar en els mesos de calor per prendre-la.  Haig de dir que una de les coses que més em va sorprendre era comprovar que, fins i tot en el poblet més petit, la gent feia l'esforç de comunicar-se en anglès! Increïble. L'Yves intentava parlar grec, amb les quatre paraules que havia aprés a la universitat, però com que el vocabulari que té és una mica minso, havíem d'utilitzar l'anglès. Per si de cas, en el pròxim viatge ja portarem un petit diccionari per poder quedar millor.


Ingredients per a 2 persones:

1 iogurt grec
4 cogombres
6 fulles de menta
oli d'oliva
1 gra d'all
sal


Preparació:

Agafarem els cogombres, els pelarem i els tallarem a daus petits. Posarem el iogurt grec en un bol i afegirem un rajolí d'oli, un polsim de sal, la dent d'all tallada a trossets molt petits i les fulles de menta tallades a tiretes, i ho barrejarem tot, per últim afegirem els daus de cogombre. Ho col·locarem a la nevera durant 1 hora, ja que és un plat que s'ha de servir fred.

Pastís de pinya colada

Fa molts dies que vull fer la recepta de Pinya colada i publicar un post. És un coktail que m'agrada molt. Si algun cop haig de demanar algun combinat, aquest ha de ser molt dolç! El que passa és que durant aquestes dates, gaudir d'aquesta beguda és més complicat. Entre els menjars copiosos i tants maridatges no hem tingut cap moment per degustar-ne. Tenia una pinya natural (és una fruita amb poques calories i si està al seu punt de maduració és deliciosa) des de feia dies a la nevera i no tenia ben clar què fer. No sabia si fer una recepta dolça o salada. Un bon dia, mentre l'Yves estava entrenant, vaig tenir una il·luminació! Em va venir un flash d'un pastís de pinya colada. Segur que mentre llegiu aquesta entrada teniu un somriure entre els llavis i penseu que estic una mica boja, però, no us ha passat mai que de sobte us ha vingut molt de gust cuinar alguna cosa? Estic convençuda de què sí. Doncs bé, el dia de la "il·luminació" vaig decidir inventar-me el pastís. Va ser un experiment. La veritat és que no vaig seguir cap tipus de recepta, l'única cosa que vaig seguir al peu de la lletra és com havia de treballar la gelatina en làmines, ja que era el primer cop que la utilitzava, però us puc ben assegurar que no serà l'últim. Aleshores vaig agafar els ingredients i vaig anar improvisant. Cada cop que ho recordo penso que vaig tenir molta sort, perquè podia haver resultat un gran nyap. Un cop fet, el vaig deixar al congelador tota la nit. A l'endemà vaig anar a treballar i no parava d'imaginar-me el resultat. Era el dia de la cavalcada de Reis, i la Moni ens va convidar a sopar (un menú fantàstic que espero que ben aviat publiqui a Coses de Llàbiro); així que li vaig comentar que havia fet un experiment i que si me'l deixava portar per les postres. Ella, que és molt bona germana, em va dir que sí, així que quan vaig plegar de treballar vaig anar tota contenta cap a casa amb moltes ganes de decorar el pastís. La meva sorpresa va ser que quan el vaig treure del congelador i el vaig desmotllar vaig pensar "ostres! té molt bona pinta…". El resultat va ser un pastís molt fresc i lleuger, el qual us recomano que tasteu. Segur que després d'aquesta experiència seguiré creient amb les meves "il·luminacions".

Ingredients pastís:

100 g de sucre
1 pinya natural
500 ml de llet de coco
6 làmines de gelatina
Coco ratllat
50 ml de Malibú (Rom blanc)
2 cullerades soperes de Maicena

Ingredients base:

150 g de galetes Maria
75g de mantega

Preparació:

Primer de tot agafem les làmines de gelatina, les tallem en 3 parts i les deixem reposar en un bol amb aigua freda. Mentrestant agafem les galetes i les triturem amb l'ajuda del minipimer, afegim la mantega fosa i ho barregem bé. Ho posem al motllo que utilitzarem i ho repartim homogèniament prement amb l'ajuda d'una cullera. Seguidament agafem la pinya i la pelem. Posem la meitat en un recipient i la triturem fins obtenir un puré molt fi. En una cassola posem el puré de pinya, la llet de coco, el sucre i el Malibú i ho posem a foc mig fins que comenci a espessir. Remenem i ho deixem a foc 5 minuts més. Agafem la gelatina, l'escorrem i l'afegim a la crema. Ho remenem durant 5 minuts més i ho aboquem al motllo. Ho posem al congelador durant un mínim de 4 hores, encara que jo en realitat ho he deixat tota la nit. Per decorar agafem coco ratllat i el col·loquem amb cura. Agafem la meitat sobrant de la pinya i, amb l'ajuda de l'estri que serveix per buidar els cors de les pomes, fem cilindres. Un cop els tenim, fem talls d'uns 5 mm i els col·loquem com més ens agradi. Us recomano que el traieu del congelador un parell d'hores abans de menjar-lo perquè no estigui gelat.

Calamars farcits de verdures

Ahir, dia feiner, no vaig penjar la recepta diària; suposo que alguns de vosaltres us haureu estranyat, no? Ja us haureu adonat que la dinàmica del món de juju és penjar receptes de dilluns a divendres, sempre i quant no siguin festius o vacances. Doncs bé, la raó és que avui dissabte faig una excepció i en publico una. L'ocasió s'ho val.

La Sandra i el Xavi, del bloc Els fogons de la bordeta, i la Marina, del bloc Xocolata desfeta, -a qui no els conegui: només dir-vos que val la pena seguir-los- han decidit engegar un nou repte culinari per a tots els blocaires que tenim ganes de passar-nos-ho bé i gaudir cuinant. Han creat La recepta del 15, un esdeveniment culinari que no us podeu perdre. El dia 15 de cada mes haurem de penjar un post amb una recepta amb el tema escollit. En aquesta ocasió és el calamar i, tot i haver-nos avisat aquest mes amb només 3 dies d'antelació, no m’ho volia perdre! Si hi ha una cosa que m’agrada d’aquest repte és que la seva intenció és que ens sorprenguem mes a mes amb les diverses aportacions. Ben senzill, oi? I no hi ha restriccions de cap tipus.

Així que quan vaig veure que havíem de fer una recepta amb calamars vaig anar directe al Mercat de Santa Catarina, que és el que tinc al costat de la feina, i durant la meva pausa per menjar vaig comprar 4 exemplars ben frescos! No podia fallar! Vaig estar pensant diverses receptes. Al principi volia fer uns calamars amb suquet amb un toc picant que la meva mare acostumava a fer i m’agraden molt, però al final vaig canviar d’opinió i he fet aquesta recepta més lleugera. El resultat és un plat ben senzill i fàcil que no us farà quedar malament si teniu convidats o si, simplement, voleu gaudir d’un plat sa i equilibrat. Espero que us agradi i us animeu a participar en les properes receptes del 15!

 

Ingredients:

4 calamars de platja

1 carabassó

1 pastanaga

1 ceba petita

Oli de sèsam torrat i gingebre

Oli d'oliva

1/2 copa de vi blanc sec

Sal

Pebre

Sèsam

Espinacs baby

Preparació:

Agafem els calamars, els netegem, els hi traiem la pell i els salpebrem. Separem les potes i les tallem a trossets petits. A continuació, posem a foc baix el wok amb un bon raig d'oli de sèsam torrat i gingebre. Mentrestant, pelem les verdures i les tallem a daus petits. Pugem el foc del wok i posem el carabassó, la ceba i la pastanaga. Ho anem saltejant i, transcorreguts uns 10 minuts, ja estan al punt (recordeu que al wok les verdures han de quedar cruixents). Afegim les potes dels calamars i el vi blanc i ho cuinem durant 5 minuts més. Per últim, farcim els calamars amb l'ajuda d'una cullera i els taquem amb un escuradents. Els posem a la graella, a foc alt, durant 5 minuts, volta i volta, i ja estan llestos per emplatar. Posem un llit d'espinacs baby, els amanim amb un rajolí d'oli d'oliva i un polsim de sèsam i per acabar disposem a sobre els calamars.

Amanida d'espinacs amb vinagreta de mostassa

Després de festes, crec que el que més ens ve de gust a tots és menjar alguna cosa lleugera, segurament per treure'ns els remordiments d'haver menjat en excés. Per això, ara estem desitjant degustar plats de verdura, amanides, coses cuinades a la graella... En definitiva, plats més lleugers i equilibrats. I això que jo sóc una persona que no m'atipo molt, més aviat no m'atipo gens. Quan veig tant menjar a la taula ja se'm treu la gana. A més, tampoc em considero una fanàtica dels torrons i dels dolços tradicionals nadalencs. Amb un parell de neules, un trosset de torró d'Alacant, un de Xixona i un parell de "roscos" de vi ja en tinc prou per a tots els àpats. I això que el Tió de la Casa Blanca sempre ens porta un munt de xocolatines! Però la veritat és que som incapaços de menjar tant de dolç.

A casa som molt de menjar amanides i ens agrada anar improvisant amb el que tenim a la nevera, sempre ens agrada comprar els productes frescos de temporada, quan estan en el seu millor moment i són molt més saborosos. Normalment m'agrada posar-hi un bon raig d'oli d'oliva per amanir, però algun cop m'he atrevit amb algun amaniment diferent, com per exemple una vinagreta. Aquest és el cas de l'amanida que avui us presento. Un plat molt fàcil de fer, però no per això menys saborós.

Ingredients:

250 g de brots d'espinacs
50 g de llenties
Formatge feta
Nous
Tomàquets cherry
1 ceba petita
1 poma

Ingredients vinagreta:

10 ml de vinagre de poma
25 ml d'oli d'oliva
1 c/p de mostassa clàssica de Dijon
5 pebres

Preparació:

En un bol, afegim els brots d'espinacs, prèviament rentats, a continuació posem el formatge feta tallat a daus, les nous, els tomàquets cherry, les llenties i la poma tallada a daus. Per finalitzar, fem la vinagreta. Posem el vinagre de poma, l'oli d'oliva, 1 cullerada de postres de mostassa de Dijon i un polsim de pebre acabat de moldre al molinet. Ho barregem tot i ho afegim a l'amanida.

Pollastre amb cervesa

La cervesa no és precisament una beguda que m'apassioni. En realitat no acostumo a beure'n mai, a excepció de si prenc una clara (cervesa+llimona) en alguna ocasió eventual. No sé per

què, però no li acabo de trobar el què, i això que a l'Yves li encanta aquesta beguda (pobret, en aquest bloc sempre parlo de les seves preferències!). Al mercat podem trobar una gran varietat: negre, d'autor, la clàssica, amb alcohol i sense… però si algun cop en prenc una, aquesta ha de ser molt suau, com la Coronita, una cervesa mexicana que s'ha de servir amb un tros de llima al coll de l'ampolla.

Aquesta beguda es pot emprar a la cuina per fer moltes receptes: pa, carn, pastissos, i una infinitat de receptes que seran possibles gràcies a la vostra imaginació i les ganes d'experimentar. La meva mare fa molts anys que feia una recepta amb pollastre, i la Inês em va ensenyar una altra ben diferent. Si ho proveu veureu que gràcies a la cervesa el pollastre queda molt melós, i si es fa d'un dia per l'altre encara millor. Com que cada cop que obro la nevera veig alguna llauna, i jo mai en bec, vaig decidir que la utilitzaria per cuinar, i com que la combinació amb pollastre m'agrada molt, vaig decidir fer aquesta recepta que espero que us agradi. Bon profit!

Ingredients:

8 cuixetes de pollastre
100 g de prunes seques
10 g de pinyons
1 llauna de cervesa
Oli d'oliva
Sal amb farigola
5 pebres

Preparació:

Agafem una cassola i posem oli d'oliva fins que la base ens quedi coberta. Quan l'oli estigui calent afegim les cuixetes de pollastre, prèviament salpebrades, i les deixem rossejar a foc mig per les dues cares. Un cop les tinguem afegim la cervesa. Ho deixem al foc durant uns 40 minuts. És important que tapem la cassola, ja que així el pollastre quedarà més melós. Per finalitzar afegim les prunes i els pinyons i ho cuinem durant 5-10 minuts més. Us aconsello que ho deixeu reposar a la cassola durant un parell d'hores, ja que així quedarà més bo!.

Sopa de farigola

A casa del meu pare la gran cuinera era la seva avia, la padrina vella, així és com l'anomenàvem nosaltres. A més de ser una persona capaç de fer un bon tiberi durant l'època de guerra amb el poc menjar que tenien, era molt bona amb les plantes medicinals. El meu pare sempre ens ha explicat que fins i tot el metge del poble l'anava a buscar molts cops per demanar el seu savi consell.

No fa tant que s'ha tornat a posar de moda parlar de les grans propietats que tenen moltes plantes. Entre les propietats que té la farigola podem destacar:

• Afavoreix la digestió i evita els espasmes gàstrics i intestinals.
• Evita la formació de gasos.
• Pel seu contingut en timol és adequada per tractaments reumàtics.
• Pot alleugerir el dolor de gola en cas de tenir angines.
• Alleugereix els dolors menstruals.
• Serveix com antisèptic per infeccions bucals.
• Pot ser un relaxant i somnífer suau.
• Usada externament resulta molt útil com a relaxant muscular.

* Nota: Informació extreta de la web www.botanical-online.com

Als marges de Conesa, durant la primavera, floreix molta farigola. És aleshores quan el meu pare s'encarrega de collir-ne i la deixa eixugar durant uns quants mesos perquè la puguem utilitzar a la cuina i, sobretot, quan tenim mal de panxa. La sopa que avui us presento és un plat excel•lent per aquells dies -com per exemple ara després de festes- que estem massa tips amb tants menjars copiosos, i és ideal per fer una mica de depuració intestinal. També serveix quan tenim mal de panxa i no ens va bé cap menjar; aquesta sopa és mà de sant! A casa, des de ben petites, que ens han ensenyat a fer-la, en realitat és un dels plats estrella del meu pare, que no és massa bon cuiner, però que fa molt bé el poc que fa!

Aquesta recepta és la meva aportació a l'HEMC 50, que aquest mes està dedicat a les sopes! No us perdeu el proper resum.

Ingredients:

1 l d'aigua mineral
Farigola seca en branca
Oli d'oliva
Pa dur
Sal

Preparació:

En una cassola afegim l'aigua amb el pom de farigola, prèviament rentada, i ho posem a bullir durant uns 20 minuts a foc mig. Un cop hagi transcorregut aquest temps colem la sopa i reservem el líquid. Agafem el pa del dia abans i amb un ganivet de serra fem llesques molt fines i les posem al plat. Tot seguit tirem un bon raig d'oli d'oliva per sobre del pa i un polsim de sal. Per finalitzar afegim la sopa.

Pastís de 5 espècies i xocolata

No sé si a hores d'ara, amb el recorregut que ja porta el bloc, encara no sabeu com vaig decidir endinsar-me en aquest petit projecte culinari. Tot va començar quan la Moni, la meva germana, em va demanar si li volia fer el disseny del seu bloc Coses de Llàbiro. Evidentment li vaig dir que sí. Encara que no em dedico al disseny gràfic, sempre m'agrada fer petites coses d'aquest estil. Ella volia una nova imatge per celebrar el primer aniversari del seu bloc -que si encara no el coneixeu us convido a que ho feu, té unes receptes molt interessants-. Volia un disseny exclusiu i no una plantilla predeterminada. Doncs bé, em vaig passar uns quants dies donant-li voltes, ella m'anava dient les seves preferències, mails i trucades amunt i avall, i al final crec que vaig aconseguir fer el que s'esperava. Per no anar fent proves al seu bloc, em vaig crear un compte a Blogger, i li vaig posar el nom "El món de juju". A casa, de petita em deien Juju, i em va fer gràcia recordar aquest nom. Així que un cop ja havia acabat el disseny i Coses de Llàbiro va estendre la catifa vermella per a la presentació de la nova imatge, jo ja tenia un compte creat, però parat. La Moni em va dir que m'animés a fer un bloc, que el nom que havia escollit li agradava molt. L'Yves, que té un bloc de petits relats -Amb idees a la llengua-, també em va animar. Al principi no sabia si fer un bloc on parlar d'interiorisme i disseny, ja que no només és la meva professió, sinó també una de les meves passions. Però al final em vaig decidir a fer aquest petit bloc de cuina. Gràcies a la meva mare m'agrada molt cuinar, i us haig de dir que, a més, m'ajuda molt a relaxar-me. Així que aquesta és la petita història de com vaig decidir començar "El món de juju".

Fa uns dies que la Maria i el Jairo ens van convidar al seu pis per poder veure les noves adquisicions que havien fet. Fa poc que s'han comprat el pis i, de mica en mica, el van moblant. Els hi vam dir que les postres les portàvem nosaltres, així que vaig decidir fer una versió del pastís de Nadal que la Moni va fer per l'Hemc del mes passat. Com podreu veure he fet unes petites variacions als ingredients, però si voleu podeu veure la seva recepta aquí.

Ingredients pastís:

150 g de margarina
200 g de sucre
3 ous
100 g de cacau en pols
200 g de farina especial per a rebosteria
5 espècies (fonoll, anís, canyella, pebre negre i clau)

1 sobre de llevat Royal
2 pomes grans
100 g de sultanes

Ingredients cobertura:

200 g de xocolata per postres
20 ml de llet
Oli d'oliva
Encenalls de xocolata

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Agafarem les panses sultanes i les posem en remull. En un bol posem els ous, la farina, el sucre, el llevat, una cullerada de postres de 5 espècies i la margarina a temperatura ambient i ho barregem fins que ens quedi una mescla sense cap tipus de grumoll. Seguidament, tallarem les pomes a daus i juntament amb les sultanes, prèviament escorregudes, ho afegim a la barreja anterior. Ho deixarem reposar uns minuts i ho posarem en un motllo pintat amb margarina per evitar que se'ns enganxi i ho posem al forn durant 45 minuts. Ho deixem refredar i ja està llest per desmotllar-ho. Mentrestant, prepararem la cobertura. Agafem la xocolata, la tallem a trossos i afegim la llet. Ho posem al microones durant un minut a 800W. Ho traiem i ho remenem bé, fins obtenir una crema homogènia. Perquè la cobertura ens quedi més brillant afegim un rajolí d'oli d'oliva. Cobrim el pastís i l'acabem decorant amb els encenalls de xocolata. Ho posem a la nevera durant un mínim d'una hora.

Tastets de bolets i formatge

La Sonia, del bloc l'Exquisit, ha convocat el 1er concurs d'aperitius. Alguns de vosaltres ja heu participat (amb un nivell molt alt, per cert!), i haureu pogut comprovar que és un concurs molt original! I els qui no ho heu fet us animo que us presenteu. Qui no ha fet mai un aperitiu?. Doncs bé, ja fa dies que dono voltes per veure quina recepta presentar. En les bases del concurs s'especifica que ha de ser una recepta que no haguem publicat en el nostre bloc (llàstima, perquè hagués presentat els meus xarrups de formatge), així que pensant-m'ho molt he decidit presentar aquests petits tastets de bolets i formatge que vaig fer pel sopar del Tió al Bolet. Tot i ser una recepta molt simple us puc ben assegurar que són molt saborosos i els convidats van quedar encantats! Sobretot el meu cunyat que és una mica perepunyetes amb el menjar!. Us recomano que els feu quan tingueu molta gent a casa. És un bon aperitiu per anar obrint gana i molt fàcil de fer!.

Ingredients:

7 ous
200 ml de nata per cuinar
250 g de variat de bolets (rovellons, llenegues i fredolics)
100 g de formatge emmental
100 g de formatge gouda
Mitja ceba petita
Oli d'oliva
Sal
5 pebres

Preparació:

Agafem els bolets, els netegem i els tallem a daus petits i els reservem. Repetim el mateix amb la ceba. En una paella afegim un bon raig d'oli i, quan estigui calent, afegim els daus de ceba. Quan estiguin rossejats afegim els bolets i ho sofregim durant 5 minuts -més o menys-, i ho reservem. En un bol batem els ous, a continuació afegim la nata líquida, un polsim de sal i de pebre (preferiblement una combinació de pebres recent mòlts al molinet), i els formatges tallats a daus, la ceba i els bolets. Untem els motllos individuals (he utilitzat els de fer magdalenes de silicona) amb una mica d'oli perquè no se'ns enganxin al desmotllar-los. Per últim, afegim la barreja que hem fet prèviament i ho posem al forn, preescalfat a 180º durant 30 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, els deixem refredar a temperatura ambient i els posem a la nevera un parell d'hores perquè acabin de quallar. A l'hora de servir poden ser freds o calents.

Quesada Pasiega

Estimats Reis Mags d'Orient:

Aquest any m'he portat molt bé, així que espero que llegiu amb molta estima aquestes línies que us escric en les que us faig arribar la llista dels meus regals.

 • En primer lloc, m'agradaria seguir estant tant enamorada com el primer dia. Ja fa més de 10 anys que he tastat aquest fruit tan saborós, i reconec que sóc una privilegiada, però espero que aquest nou any que acabem de començar ho pugui seguir gaudint.

• També vull demanar-vos que el meu petit Boletet segueixi creixent tan sa, fort i guapo com fins ara. Som uns pares afortunats, i m'agradaria gaudir molts i molts anys del nostre petit príncep.

 • En tercer lloc, voldria seguir sent feliç i poder-me aixecar cada dia amb un somriure als llavis. Sé que aquest regal també serà difícil, perquè hi ha petits moments adversos que hom no pot evitar, però estic convençuda que els intentarem superar de la millor manera.

 • En quart lloc, voldria demanar poder gaudir de la petita gran família que m'ha tocat i de la qual em sento molt orgullosa.

 • En cinquè lloc, m'agradaria seguir gaudint de salut, encara que sigui un tòpic el dia de la Loteria Nacional, és bàsic per poder gaudir de la resta de coses que us estic demanant.

 • Poder seguir fruint de petits instants amb els amics i poder trobar més d'un forat a les nostres ajustades agendes per poder veure'ns amb més freqüència.

• En setè lloc, m'agradaria seguir cuinant amb tanta il•lusió com fins ara i poder publicar amb la mateixa freqüència, o similar, els posts setmanals i, si pot ser, seguir augmentant el número de seguidors (de moment ja sou 79!!!!) que tantes alegries em doneu amb els vostres comentaris.

• Per últim us voldria demanar,  tot i ser conscient que estem en una època de crisi,  seguir mantenint el meu lloc de treball i poder seguint creant nous espais.

No sé si la llista us semblarà massa llarga, però a casa des de sempre que m'han ensenyat que aquesta nit és màgica i que tot el que demanem es pot fer realitat. Potser algun cop heu pogut fallar en alguna coseta, però ho he entès perfectament. Sóc conscient de què som molta gent al món, i tots ens mereixem rebre els nostres regals.

Com que sé que és una nit molt esgotadora he decidit deixar-vos a sobre de la taula, juntament amb les nostres sabatilles i una ampolla ben freda de cava, una quesada pasiega -la recepta l'he tret d'una web de Gallina Blanca- que espero que us agradi. La nit de Nadal el Pare Noel va estar molt content amb els seus cupcakes de canyella, així que vosaltres no podíeu ser menys.

Només em queda acomiadar-me de vosaltres, Ses Majestats, amb un munt de petonts i agrair-vos per avançat els regals.

Atentament

Judith

Ingredients:

2 Ous
1 iogurt de llimona
1 mida de farina
2 mides de llet
1 mida de sucre
1 sobre de llevat
Canyella en pols

* les mides són amb l'envàs del iogurt.

Preparació:

Primer hem de batre els ous, la llet i el iogurt en un recipient i amb l'ajuda del minipimer. Després afegim la farina, el sucre i el llevat, i ho tornem a batre fins obtenir una crema sense grumolls. Agafem un motllo d'uns 20 cm de diàmetre i l'untem amb mantega per evitar que s'enganxi el pastís. Posem la crema al motllo, empolsem la superfície amb la canyella en pols, i el posem al forn durant 40 minuts, prèviament escalfat a 170º. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar a temperatura ambient i el posem a la nevera durant un mínim d'una hora.