>

dilluns, 31 de gener del 2011

Llenties estofades

Ja fa temps que el món gastronòmic està patint un canvi important en tots els sentits. Ara als comensals ja no ens importa només degustar un bon plat, sinó que volem que, quan ens trobem davant d'un plat, aquest estigui estructurat, per dir-ho d'alguna manera, amb una arquitectura efímera -pel fet que durarà poc- estudiada i dissenyada fins a l'últim milímetre. Està a l'ordre del dia el debat de si és tan important la imatge -que segons la meva opinió no està lligada a la poca quantitat- com el resultat final, el gust, l'essència. Estic d'acord que el fet de només voler innovar pot acabar perjudicant la cuina tradicional, però d'altres cops es millora allò conegut per tots i que, cert dia, algú va decidir fer. Personalment crec que s'ha de conservar la cuina tradicional, i que hi ha receptes que passen de generació en generació i no s'han de deixar perdre. Però també m'encanta experimentar a la cuina i m'encanta la cuina de mercat d'autor. Aleshores? Quina és la meva opinió? Doncs que tots hauríem d'intentar trobar un equilibri entre les dues cuines.

Una de les receptes que sempre m'ha agradat des de petita és l'estofat de llenties. La meva mare una setmana ens feia menjar estofat de mongetes i l'altre... de llenties. Els cigrons no tenien massa èxit, o almenys no recordo menjar-ne. Les llenties són, dins de la família de les llegums, les més complertes. Contenen un alt número de proteïnes que fins i tot poden suplir les que tenen la carn, o almenys això és el que diuen certs estudis sobre la dieta vegetariana. És una font rica en ferro, ajuden a  protegir el sistema nerviós, ajuden a controlar el nivell de colesterol i, fins i tot, he llegit que és un aliment afrodisíac, entre moltes altres coses.

Avui us proposo una recepta que no és precisament lleugera, però si us haig de dir la veritat és de les maneres que m'agrada més menjar-me les llenties. Espero que us agradi.


Ingredients per a 2 p.:

300 g de llenties
2 dents d'all
1/2 ceba petita
40 g d'encenalls de pernil
40 g de xoriço ibèric
2 fulles de llorer
600 ml de brou de pollastre
100 g de tomàquet fregit
Sal
Oli d'oliva


Preparació:

Agafem una cassola i posem un bon raig d'oli d'oliva. Afegim la ceba tallada a trossets petits i les dents d'all sencers. Ho sofregim durant 5 minuts. A continuació posem els encenalls de pernil i xoriço, prèviament tallat a trossos, i ho cuinem durant 5 minuts més. Afegim el tomàquet fregit i les llenties i ho deixem a foc mig durant 10 minuts. Per últim posem el brou de pollastre i les fulles de llorer i ho cuinem, a foc mig, durant un mínim de 25 minuts. Aquest temps de cocció pot variar si volem unes llenties amb més o menys suc, això dependrà de cada cuiner.



31 comentaris:

  1. Buenoooo, pues en otra cosa que coincidimos. Me encantan las lentejas y las preparo exactamente igual que tú. También las comemos una vez por semana. Guardame ese plato ;.)
    A mí me encanta la cocina moderna, pero ésta por necesidad se basa en la cocina tradicional. En muchos restaurantes te comes una esferificación "denoséqué" y luego no saben hacer un caldo como Dios manda. Puro esnobismo.
    Ala, que no se suelto más rollo.
    Besazos

    ResponElimina
  2. Jo amb un bon plat de llenties estofades a taula sóc completament feliç, és un d'aquells plats de tota la vida que no podem deixar perdre.
    Estic d'acord amb tot el que comentes, sobretot amb que no calen racions petites... a mi m'encanta la cuina innovadora, la bona presentació, l'arquitectura efímera (m'ha recordat mot a les meves èpoques d'Història de l'Art, jeje)... però sense perdre mai de vista el nord, les nostres arrels!!
    Petonets i bon dilluns carinyet!
    Sandra

    ResponElimina
  3. Doncs saps que mai les he menjat així, jaja, a casa sempre les mengem en amanida o en puré/crema. No se deu ser cosa de costums.
    A vegades també en poso de guarnició a la carn o al peix fins i tot.
    A mi també m'encanta la cuina de vanguardia, hi tinc especial predilecció, trobo que una bona presentació culinaria també és art, un art al que potser s'està menys acostumat, però que també val la pena.

    Petonets!!

    ResponElimina
  4. Mmmmmmmm m'encanten les llentiesss!!! jajajaaj... Em sembla que les fas molt semblants a la meva mare... ja li diré algun dia que en faci que em passi la recepta!!!....
    Petonets bapaaaaa

    ResponElimina
  5. Aquestes les provo, a més tinc un xoriç ibèric d'una panera de Nadal..... Tenia pensat fer-ne dimecres però amb gambes i calamars. Canvi de plans, em quedo la teva recepta. Ja t'explicaré si ha triomfat a casa.....

    ResponElimina
  6. No se si ya os he dicho que las lentejas son mi plato favorito. jaja, si lo he dicho cientos de veces!!! pero voy a decirlo una más: las lentejas son mi plato favorito, y eso que me gusta todo, pero donde se pongan unas lentejas yo ya no tengo ojos para nadie más ... lo mio es patológico, si un dia estoy triste, o enfadada, o no hace sol, hay dos cosas que me animan, comprarme unos zapatos y comer lentejas!!!!! ja ja

    ResponElimina
  7. A mi els llegums m'encanten i amb aquest temps un bon plat amb suquet...Boníssim!
    Petonets.

    ResponElimina
  8. ¡Qué ricas que son!, ahora mismo he puesto lentejas para la comida, mis hijos siempre me dice: mamá, las tuyas son muy ricas pero las del cole son mejores... ¡estos niñosss!.

    ResponElimina
  9. Ja des de petita m'ha agradat força tot, però les llenties les odiava, no podia amb elles, i això gràcies a les llenties de l'escola, no les suportava! En canvi les llenties m'agraden molt i molt, aquest plat que has fet és deliciós! Serà que els meus gustos han canviat o és realment estaven molt mal cuinades????;-)
    Una abraçada, guapa!

    ResponElimina
  10. Crec en l'equilibri! no podem perdre la cuina tradicional, i sense ella no s'estaria fent ara cuina d'autor.
    Les llenties ens agraden molt, ia questes que has fet fan molt bona cara.
    Estàs treien rendiment a la vaixella de la sogra, eh? amb aquestes estovalles-mocador de fer farcells t'ha quedat una taula fantàstica!!

    ResponElimina
  11. Un menjar molt complert i molt tradicional.
    Eviteu fer-lo abans d'anar a fer exercici; però si després podeu fer una bona migdiada... és fantàstic!
    M'encanta la foto, capta l'essència del caràcter tradicional del plat!

    ResponElimina
  12. Yo tambien las como una vez por semana y las hago como tu solo cambiando el chorizo por un trozo de costila y una butifara de cebolla y palto unico con una ensalada.Y las fotos yo creo que se deben adornar bien algunas veces y otras mostrar tal como es la cocina del dia a dia sin demasiadas florituras.
    Aunque solo el detalle tuyo hoy de la cuberteria de la suegra ya vista el plato un montón.Respecto a todo el mundo con sus ideas
    Un peto maca
    miquel

    ResponElimina
  13. claro que sí! esta es una de esas recetas que a pesar del tiempo siempre quedará. Me encanta el guiso de lentejas, y es uno de mis platos de cabecera durante los inviernos.

    ResponElimina
  14. Pilar: quantas cosas en común!!! ;)
    Sandra: el més trist es que molta gent renega de les seves arrels...
    Nee: t'aviso que no son precisament lleugeres, jijijiji
    Neus: visca les mares!!!
    Catieu: el meu xoriço també és de la panera de nadal!!!
    Maite: pues te mando un plato vía Seur
    Moni: un bon tros de pa, oi? jijiji
    Iratxe: no te preocupes que seguro que cuando sean mayores te diran que las tuyas son mejores! ;)
    Gemma: amb els anys ens varien alguns gustos.
    T de C: totalment d'acord! has vist amb la vaixella??? era ideal pel plat d'avui!
    Yves; doncs demà més! ;)
    Miquel: bona opció la teva!
    Sole: ahora en verano mejor en ensalada... ;)

    Petonets a tots i moltes gràcies pels vostres comentaris

    ResponElimina
  15. ¡Un plato delicioso!, tiene que estar fantástico.
    besos

    ResponElimina
  16. A casa també mengem llenties una setmana i cigrons l'altre, trobo que es bo tenir aquest costum. Respecte al que parles de la cuina tradicional vs. la d'autor, doncs suposo que ja coneixes les meves preferències, però tot i així no em fa res fusionar-la. Al contrari. Penso que les tradicions, per definició, hem de procurar no perdre-les i transmetre-les, ara, encara em sembla més important aixecar-se feliç de la taula, no trobes? :-)

    un petó guapíssima

    ResponElimina
  17. Si senyora, estem acostumat a menjar be i maco que dic jo!!!
    peró les lleties ...es un plat que s'ha de mantenir... són tan bones.... amb el seu xoricet...umm
    cada setmana també faig a casa... fins que comença la calor...
    un petonet

    ResponElimina
  18. HOLA JUDITH, GUAPA TU

    I QUE BONES ESTAN AIXÍ, VERITAT ??

    ARA QUE VEIG EL TEU MOCADOR DE FARCELL,....HE RECORDAT QUE JO TAMBÉ EN TING UN DES DE FA MOLTS ANYS ...I NO SE PAS ON ESTÀ ARXIVAT....TINDRÉ QUE BUSCAR-LO


    MIL PETONETS SUSANNA

    ResponElimina
  19. A mi y a mi Padre nos matabas literal, con un buen estofado de lentejas por casa las preparo muy seguido, a mi no me reanima nada como un platito de lentejas bien puesto...

    Un besiño grande!!

    ResponElimina
  20. Aquests plats de cullera són ideals per als dies de fred, a més, el llegum és molt saludable i jo no sempre hi penso!. M'hauré de corregir!

    ResponElimina
  21. m'encanten les llenties estofades! a veure si li demano la recepta a la meva mare (encara no les he fet, no tinc perdó), encara que m'assembla que és molt semblant a la teva.
    petonets!

    ResponElimina
  22. Un plato tradicional que también me encanta. Un beso

    ResponElimina
  23. Mmm...quina bona pinta!! A mi també sempre m'han agradat molt. La meva mare sempre en feia quan jo era petita i m'encantaven, però al dia següent aprofitava les restes i feia llenties amb arròs (això ja no m'agradava) L'altre dia li anava a demanar que en fes per dinar, però em va fer por que al dia següent tornàs a la tradició de l'arrós i no li vaig a demanar...així, que com que em fan ganes espera que vaig a cercar una cullera i començo a clavar-la a la pantalla!! Un petó, guapa. Paula

    ResponElimina
  24. Una fotografia preciosa!
    Tinc les mateixes estovalles!
    Una recepta divina!
    Tot el que toques ho fas especial!
    Mglòria

    ResponElimina
  25. Yo de pequeña odiaba las lentejas y los frijoles. Ahora me encantan. Y pienso que por cuanto sofisticado y gourmet pueda ser un plato, la cocina tradicional, esa de la abuela...no se cambia por nada.

    ResponElimina
  26. Hola Judith,
    Si quieres las comes ... y sino! Doncs jo les vull! I més aquestes que porten el xoriço i el pernilet! també si nomes porten verduretes...
    Petonets!

    ResponElimina
  27. Dadà: gracias guapa
    Maduixa: totalment d'acord! la felicitat per davant de tot! ;)
    Neus: nosaltres anem variant, però amb la caloreta sempre fredes!
    Susanna: ja l'has trobat?
    Mayte: pues ya se que haré si te invito!
    Gloria! son el millor "escalfador"
    Ana: ja estic desitjant veure el teu post
    Linda: gracias guapa!
    Paula: amb arrós no les he probat mai, però pel que em dius...
    MªGloria: gràcies solet!!!!
    Blo: es curioso como cambiamos de gustos, verdad?
    Eri: jo sempre "las como" jijijiji

    Petonets i gràcies a tots pels vosters comentaris!

    ResponElimina
  28. Aquí me detengo porque me encantan las lentejas y como la has preparado muy bien estofada se ven apetitosas,abrazos y bendiciones y me quedo en tu cocina.

    ResponElimina
  29. Nena les llenties han triomfat. Com que encara em queda xoriç repetirem un altre dia......

    ResponElimina
  30. Demà faré la recepta tal com indiques, aviam que tal em surt!

    ja t'explicaré

    petons,

    Cristina

    ResponElimina
  31. Nunca comi mas confesso que adoraria provar.
    Então estas ficaram com muito bom aspecto.
    bjs

    ResponElimina