Pastís de pinya colada

Fa molts dies que vull fer la recepta de Pinya colada i publicar un post. És un coktail que m'agrada molt. Si algun cop haig de demanar algun combinat, aquest ha de ser molt dolç! El que passa és que durant aquestes dates, gaudir d'aquesta beguda és més complicat. Entre els menjars copiosos i tants maridatges no hem tingut cap moment per degustar-ne. Tenia una pinya natural (és una fruita amb poques calories i si està al seu punt de maduració és deliciosa) des de feia dies a la nevera i no tenia ben clar què fer. No sabia si fer una recepta dolça o salada. Un bon dia, mentre l'Yves estava entrenant, vaig tenir una il·luminació! Em va venir un flash d'un pastís de pinya colada. Segur que mentre llegiu aquesta entrada teniu un somriure entre els llavis i penseu que estic una mica boja, però, no us ha passat mai que de sobte us ha vingut molt de gust cuinar alguna cosa? Estic convençuda de què sí. Doncs bé, el dia de la "il·luminació" vaig decidir inventar-me el pastís. Va ser un experiment. La veritat és que no vaig seguir cap tipus de recepta, l'única cosa que vaig seguir al peu de la lletra és com havia de treballar la gelatina en làmines, ja que era el primer cop que la utilitzava, però us puc ben assegurar que no serà l'últim. Aleshores vaig agafar els ingredients i vaig anar improvisant. Cada cop que ho recordo penso que vaig tenir molta sort, perquè podia haver resultat un gran nyap. Un cop fet, el vaig deixar al congelador tota la nit. A l'endemà vaig anar a treballar i no parava d'imaginar-me el resultat. Era el dia de la cavalcada de Reis, i la Moni ens va convidar a sopar (un menú fantàstic que espero que ben aviat publiqui a Coses de Llàbiro); així que li vaig comentar que havia fet un experiment i que si me'l deixava portar per les postres. Ella, que és molt bona germana, em va dir que sí, així que quan vaig plegar de treballar vaig anar tota contenta cap a casa amb moltes ganes de decorar el pastís. La meva sorpresa va ser que quan el vaig treure del congelador i el vaig desmotllar vaig pensar "ostres! té molt bona pinta…". El resultat va ser un pastís molt fresc i lleuger, el qual us recomano que tasteu. Segur que després d'aquesta experiència seguiré creient amb les meves "il·luminacions".

Ingredients pastís:

100 g de sucre
1 pinya natural
500 ml de llet de coco
6 làmines de gelatina
Coco ratllat
50 ml de Malibú (Rom blanc)
2 cullerades soperes de Maicena

Ingredients base:

150 g de galetes Maria
75g de mantega

Preparació:

Primer de tot agafem les làmines de gelatina, les tallem en 3 parts i les deixem reposar en un bol amb aigua freda. Mentrestant agafem les galetes i les triturem amb l'ajuda del minipimer, afegim la mantega fosa i ho barregem bé. Ho posem al motllo que utilitzarem i ho repartim homogèniament prement amb l'ajuda d'una cullera. Seguidament agafem la pinya i la pelem. Posem la meitat en un recipient i la triturem fins obtenir un puré molt fi. En una cassola posem el puré de pinya, la llet de coco, el sucre i el Malibú i ho posem a foc mig fins que comenci a espessir. Remenem i ho deixem a foc 5 minuts més. Agafem la gelatina, l'escorrem i l'afegim a la crema. Ho remenem durant 5 minuts més i ho aboquem al motllo. Ho posem al congelador durant un mínim de 4 hores, encara que jo en realitat ho he deixat tota la nit. Per decorar agafem coco ratllat i el col·loquem amb cura. Agafem la meitat sobrant de la pinya i, amb l'ajuda de l'estri que serveix per buidar els cors de les pomes, fem cilindres. Un cop els tenim, fem talls d'uns 5 mm i els col·loquem com més ens agradi. Us recomano que el traieu del congelador un parell d'hores abans de menjar-lo perquè no estigui gelat.