Pastís de carabassó i xocolata

Explica la llegenda que Àitor de l'Est va arribar, amb els seus set fills, a les muntanyes dels Pirineus (Auñamendi), i va contemplar les terres que s'estenien al seu voltant: la fèrtil vall de l'Ebre al Sud, immenses planes al Nord, frondosos boscos i intricats valls a l'Oest, i després d'ells, el mar. Els fills d'Àitor es van establir en elles formant així les set tribus originals. Va ocultar llavors un tresor en el fons d'una caverna, de tal manera que ningú pogués robar mai. I allà roman, ocult en les muntanyes, el secret del patriarca, el seu llegat. Va néixer així una ètnia, va néixer així un poble, el d’Euskal Herria. Els fills d'Àitor.*
 

Si busqueu al santoral no trobareu mai aquest nom, sinó que és un nom inventat per l’escriptor Agustín Chaho (1811-1858) i que apareix per primera vegada a la seva obra literària anomenada La llegenda d'Àitor escrita al 1845. En el dialecte que l’autor va emprar per escriure aquesta obra la paraula “aitonen”, que significa fill de bons pares, es va substituir per “aitoren”. D’aquesta manera la frase volia dir: fills d’Àitor, i va ser com es va originar un nou personatge amb un nou nom. En la segona obra de Chaho va ser quan va decidir escriure la llegenda que més amunt us explico.*
 

Quan vàrem decicir el nom del nostre fill –d’això ja fa uns 10 anys- teníem clar que seria Àitor si era un nen i Noa si era una nena, per què? Doncs perquè ens agrada molt a tots dos. Ho vàrem tenir clar de forma molt ràpida.

Per altra banda, ja sabeu que a la família Bolet ho celebrem tot, així que quan vàrem investigar quin dia era Sant Àitor i no ho vàrem trobar –normal, no existeix- no ens vam donar per vençuts. Buscant per internet hem trobat diversos dies on es celebra l’onomàstica d’aquest nom, i nosaltres ens hem quedat amb el dia 28 de febrer. I quin dia és avui? Doncs el primer dia que li farem una gran festa al nostre preciós Boletet!!!!! Però ahir ja vam començar a celebrar-ho amb el iaio i la família Llàbiro amb aquest superpastís que un dia em va recomanar la Neus, del bloc Cocinando con Neus, i que ella el va veure al bloc Bocados de cielo -d'on he tret la recepta-, ja veus, Neus, al final m'he animat i el resultat ens ha encantat!!! Us animeu vosaltres?

*Font: Vikipèdia i Celtiberia.net

Ingredients pastís:

200 g de farina
200 g de carabassó
200 g de cobertura de xocolata
1 sobre de llevat Royal
1 c/p de canyella
80 g de mantega
200 g de sucre
1 c/p de sucre avainillat
2 ous
1/2 got de llet descremada
60 g d'ametlla picada
1 c/p de bicarbonat
1 pessic de sal

Ingredients cobertura:

100 g de cobertura de xocolata
20 g de mantega
30 ml de llet descremada
Fideus de xocolata
Ametlla picada

Preparació:

Agafem el carabassó, el pelem, el ratllem i el reservem. En un bol posem la xocolata i la mantega i ho posem al microones 1 minuts i 20 segons, o ho desfem al bany Maria, i ho reservem. Posem, la farina, el llevat, els sucres, els ous i la llet i ho barregem fins que ens quedi una mescla sense cap tipus de grumoll. A continuació, afegim la xocolata que hem reservat, la canyella i el bicarbonat i ho tornem a barrejar tot. Per últim, afegim el carabassó ratllat i l'ametlla picada. Ho posem a un motllo prèviament untat amb mantega i ho deixem reposar 10 minuts. Un cop transcorregut aquest temps ho posem al forn, prèviament preescalfat a 180º, durant 40 minuts. El deixem refredar a temperatura ambient i preparem la cobertura. En un bol posem la xocolata, la llet i la mantega i ho posem al microones 1 minut i 20 segons, o ho desfem al bany Maria. Amb l'ajuda d'una espàtula cobrim el pastís totalment. Per decorar agafem uns motllos de galetes -en aquest cas hem utilitzat uns que tenen forma d'estrelles-, tirem els fideus de xocolata en la part de fora dels motllos i, en el seu interior, posem l'ametlla picada. Ho posem durant un mínim d'una hora a la nevera perquè compacti la cobertura i, abans de servir, traiem els motllos metàl·lics amb molt de compte.

Memòries d'una cuinera

Avui, com haureu pogut deduir pel títol, no us porto una recepta, sinó un nou projecte que em fa molta il·lusió presentar-vos. La Moni, l’Yves i jo hem decidit unir dues de les nostres passions: escriure i cuinar. Així neix el nou bloc  Memòries d’una cuinera. Però no patiu! Això no significa que deixi aquest bloc que tantes alegries m’està donant. En realitat pel nou projecte necessitarem la vostra ajuda: sí, sí! Ja heu llegit bé. Com que últimament hem vist que la blocosfera gastronòmica està molt animada a participar en iniciatives i nous reptes tan originals com La recepta del 15 , Els reptes de l’Annie o L'HEMC, entre molts d'altres; nosaltres ens em volgut sumar i us volem fer una nova proposta: recuperar receptes tradicionals que han anat passant de generació en generació. Hem estat xerrant i creiem que pot ser molt interessant recuperar aquelles receptes d’avui i de sempre que han fet les nostres mares, àvies, tietes... i veure les diverses versions, tant de generació com geogràfica. No hi ha regles ni obligacions, i com bé diuen els nois de la recepta del 15: “només ganes de passar-ho bé!”.
 

Tot sorgeix d’una broma, que poc a poc s’ha convertit en una gran il·lusió. Creiem que pot ser un projecte interessant, ja que normalment intentem fer una cuina més creativa, però és important recordar, ni que sigui de tant en tant, els orígens, no? Què en penseu? Doncs sense allargar-me més us convido a què visiteu aquesta nova iniciativa i, si us agrada, estarem encantats de què feu possible perquè aquest nou bloc vagi creixent amb una nova recepta cada més, sense la vostra ajuda no serà possible.

Crema de bolets

L’altre dia em venia molt de gust sopar una crema calentona. Ja fa dies que el temps està una miqueta boig. Per fi el dia comença allargar-se i el sol sembla que brilla amb una mica més de força, però jo segueixo tenint fred. Així que, com al migdia menjo quasi cada dia una amanida, a la nit em ve de gust fer alguna cosa més calenta. Quan li vaig dir a l’Yves si li venia de gust una crema per sopar us podeu imaginar la seva cara, oi? -pobret últimament té uns ensurts- Però quan li vaig dir que volia fer una crema de bolets la cosa va canviar. El resultat va ser una crema molt lleugera i que entra molt bé, fins i tot pels que no són amants de les cremes...

Ingredients:

1 porro
200 g de formatge Quark
4 patates grans
200 g de bolets variats
1/2 l de brou de pollastre
1/2 got de llet
Sal
Oli d'oliva
Pebre negre

Preparació:

En una cassola posem el brou de pollastre. Quan comenci a bullir, afegim les patates i el porro, tot tallat a daus, i ho deixem durant 30 minuts. Mentrestant, en una paella posem un raig d'oli d'oliva i saltegem els bolets amb un polsim de sal. Ho cuinem durant 5 minuts i ho afegim a la cassola amb les patates i el porro. Un cop ho tinguem ho posem en un recipient i ho passem pel minipimer fins que quedi ben fi, aleshores afegim la llet i el formatge. Ho tornem a posar a la cassola durant 5 o 10 minuts i ja estarà llest per emplatar.

Pastís de formatge i maduixes

Fa uns dies us vaig presentar la recepta d’un pastís de plàtan que vaig fer per l’aniversari de l’Yves. Doncs avui us presento l’altre pastís. No és un secret que sentim una autèntica passió pel formatge i els pastissos que estan fets amb aquest ingredient, de fet ja us he presentat algunes receptes. Així que ho vaig tenir clar a l’hora de decidir-me. Vaig agafar la recepta base que algun cop ja us he presentat i vaig fer alguna petita modificació. Aquest cop per fer-lo una mica més especial el vaig coronar amb melmelada i maduixes, i la combinació -segons diuen- va ser realment bona.
 

Avui us confessaré una coseta. El dia que vaig fer aquest pastís també volia fer un brownie-cheescake, i de fet el vaig fer, de fora va quedar preciós, però el centre em va quedar desfet. Així que ja tinc un nou repte! Espero que ben aviat pugui presentar-vos aquesta recepta que tan de bo no se’m torni a resistir. Hauríeu d’haver vist la cara de pena que se’m va quedar.

Ingredients pastís de formatge:

2 paquets de formatge tipus Philadelphia
1 paquet de Quark
3 ous
2 iogurts de llimona
80 g de farina
150 g de sucre
1 sobre de llevat Royal
Melmelada de maduixa
Licor de maduixa
10 maduixes

Preparació:

En un bol posem els ous i els batem; a continuació afegim la farina, el sucre, els iogurts, els formatges i el llevat i ho barregem tot amb l'ajuda d'un minipimer -ens assegurem que no quedi cap grumoll-. Agafem el motllo, l'untem de mantega i afegim la base pel pastís de formatge. Ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 45 minuts i ho deixem refredar a temperatura ambient. Per finalitzar posem el pastís a la nevera durant un parell d'hores.

Entre-pà

A casa no som massa aficionats a menjar entrepans, però haig de confessar que de tant en tant ens bé de gust, sobretot si és diumenge al vespre i no tenim massa ganes de cuinar. Durant algun temps vam agafar el costum de sopar entrepà de truita els diumenges, però d’això ja fa molt. No sóc una persona que mengi molt pa, però per si de cas sempre tenim un pa de motllo integral al rebost -en realitat són 3 calaixos-. Si no vaig massa atrafegada m’agrada passar-me pel forn i comprar un pa de pagès, ja que es conserva molt millor que el pa de barra.
 

Amb l’entrepà d’avui aprofito per presentar-me al concurs que organitza Santa Teresa, la veritat és que ha estat una bona excusa per fer un entrepà una mica més original del que normalment fem. Sí que és veritat que amb un pa amb tomàquet, banyat amb un bon oli d’oliva i acompanyat d’un pernil ibèric -haig de confessar que amb el pernil he sortit fina, si no és bo prefereixo no menjar-ne- ja tenim una combinació excel·lent, però clar, en un concurs de receptes potser millor pensar-m’ho una mica més, no?
 

Ahir quan vam anar a buscar al Boletet a l’escola bressol li vaig dir a l’Yves: “avui soparem entrepà”. Pobret, quina cara que se li va quedar, però clar, quan li vaig explicar que era per un concurs la cosa es va anar animant. Vam estar una bona estona xerrant sobre la recepta, fins i tot ens vàrem parar davant de la secció de formatges a veure quina era la millor opció per la combinació que volíem fer, en vam dir tantes... Però al final ens vam decidir per fer aquesta proposta que us presento. Us animo a que la proveu perquè, de ben segur, no us defraudarà.
 

Ingredients per a 2 persones:

4 llesques de pa de pagès
6 talls de bacó curat
10 dàtils
50 g de formatge camembert
50 g de codonyat
Ruca
20 g de pipes pelades
2 c/p de vinagre de dàtils
2 c/p d'oli de pipes de carabassa
Sal
Popurri de pebres

Preparació:

Agafem les llesques de pa i les torrem. Mentrestant, preparem la vinagreta. En un got posem el vinagre, l'oli de pipes de carabassa, un polsim de sal i un de popurri de pebres, les pipes i ho barregem tot. Agafem el pa, posem un grapat de ruca i l'amanim amb una mica de vinagreta. Posem unes làmines de codony, de camembert i els talls de bacó -que prèviament hem escalfat al microones durant 1,30 m-. Per acabar posem els dàtils tallats per la meitat i amanim amb una miqueta més de vinagreta.

Tacos de pollastre, verdures i pera

Em considero una enamorada de la cuina Mexicana. No sé si és per la vistositat dels seus ingredients o pel toc picant que acostuma a tenir. Començant per uns bons nachos amb salsa de formatge –el guacamole no m’agrada-, acompanyats d’uns jalapeños farcits,  quesadilles, tacos de pollastre i fajites de vedella -per enumerar alguns dels plats que més m’agraden-  i sempre brindant amb unes bones Coronites ben fredes i el seu trosset de llima. Evidentment, per finalitzar el tiberi podem gaudir d’uns margarites, preferiblement dolços i amb maduixa, i algun pecat de xocolata.
 

A casa, de tant en tant, fem algun sopar temàtic, ens agrada provar receptes d’altres cultures que sovint són molt diverses de les nostres. La recepta d’avui us sorprendrà un xic pel toc de curry que he posat. Sé que no és una espècia que s’utilitzi a la gastronomia mexicana, però m’encanta el sabor que li dóna; així que, si no us sap greu, m’he pres la llibertat d’introduir-lo juntament amb el toc dolç que li dóna la pera. Ja em direu si us agrada.
 

Ingredients per a 2 persones:

2 pits de pollastre
1 ceba vermella
1 manat d’alls tendres
2 pastanagues
1 pera conference
Popurri de pebres
Llavors de sèsam negre
Oli d’oliva
Sal
Curri
6 tortitas
 

Preparació: 

Agafem les verdures i la pera, ho pelem i ho tallem a daus. En una paella posem un rajolí d’oli, quan estigui calent afegim les verdures i la pera i ho saltegem durant uns 10 minuts. A continuació posem els pits de pollastre, que prèviament hem salpebrat i tallat a daus. Ho saltegem durant 10 minuts més a foc mig-alt. Afegim el curri i el sèsam i ho acabem de saltejar durant uns 5 minuts. Agafem les tortitas –és recomanable que les humitegeu una mica amb aigua i les poseu durant 1 minut al microones- i les farcim amb el pollastre i les verdures.

Tiramisú

No sé per què, però mai m'ha agradat el cafè. Sóc de les que si prenc alguna cosa al matí és un got de llet amb Colacao, encara que últimament m'he passat als cereals. Però tinc 3 excepcions on tolero el cafè: els caramels de cafè amb llet La Cafetera -que el meu iaio sempre em comprava-, el Suau -una beguda típica de Tarragona que està feta a base de cafè, gasosa i sucre- i el Tiramisú, unes de les postres estrella dins de la gastronomia italiana. És ben curiós com a molts de nosaltres hi ha un aliment, o molts, que no ens agrada, però que en certes aplicacions el tolerem i, fins i tot, ens agrada, veritat? Doncs precisament això és el que em passa amb el Tiramisú i el cafè. És un amor especial, serà pel Mascarpone? O serà per l'Amaretto? No ho sabria dir, però el que si és segur és que quan vaig a un restaurant Italià sempre tinc el dubte: Tiramisú o Canolo? Avui us proposo la primera opció i, si m'animo, algun dia us faré la segona, unes postres típiques de Sicília, serà un bon repte!

Ingredients 8 uts.:

500 g de formatge mascarpone
200 g de nata líquida*
100 g de sucre
2 rovells d'ou
2 cafès
Licor Amaretto
Encenalls de Xocolata
Cacau en pols
20 bescuits durs
Amarenes cobertes de xocolata

* Es pot substituir per nata per muntar

Preparació:

Posarem els rovells d'ou, el sucre i la nata líquida -*si afegim la nata muntada el resultat és una crema més compacta- i ho batem tot fins obtenir una barreja un xic escumosa. A continuació afegim el formatge mascarpone, a poc a poc, fins obtenir una crema fina i homogènia i ho reservem. Preparem les dues tasses de cafè i afegim un bon raig de licor Amaretto. Agafem els gots on servirem el Tiramisú i posem dues meitats de bescuits, prèviament banyats amb la barreja de cafè i licor. Seguidament afegim una mica de la crema de mascarpone i tornem a repetir les dues accions anteriors. Ho deixem reposar durant 1 dia, com a mínim, a la nevera i abans de servir ho decorem amb una capa de cacau en pols, una capa d'encenalls de xocolata, una amarena i mitja meitat de bescuit.

Patates gratinades amb carn

A casa, les patates ens agraden de totes maneres. Crec que som capaços de fer-les de 1000 maneres -potser ara m’he passat-, però és que és un ingredient bàsic a la nostra cuina. M’agrada com a acompanyament de carn o de peix, per fer amanides, cremes... Té tanta versatilitat que si segueixo enumerant receptes no acabaria mai aquesta introducció. Ara feia molt de temps que no feia patates gratinades, així que vaig pensar que seria un bon sopar.
 

Personalment m’encanta cuinar al forn, mentre s’està fent el menjar tu pots estar fent altres coses. Tinc la sort que l’Yves és un bon “Marujo” i la feina de casa la compartim tots dos. Entre setmana, quan arribem a casa, l’única cosa que volem és jugar amb l’Àitor. Cada cop està més divertit i més juganer, així que volem gaudir d’ell al màxim. A més, hem tingut la sort que és un nen que a quarts de nou, com a molt tard, ja vol dormir. Així que aprofitem per endreçar i relaxar-nos una mica. Sempre tinc ganes de fer un bon sopar, però si estic una mica cansada preparo alguna cosa al forn i m’oblido d’estar pendent del foc. La recepta d’avui és molt senzilla, així que si us agrada la patata no us podreu resistir.

Ingredients per a 2 persones:

2 patates grans
100 g de carn picada de vedella
50 g de trompetes de la mort
100 ml de llet
1 c/s de Maicena
Popurri de pebres
5 espècies (canyella, anís, pebre, fonoll, clau)
50 g de formatge emmental ratllat
Sal
Oli d'oliva

Preparació:

Rentem les patates, les pelem i les posem al microones, en un plat amb una mica d'aigua, durant 6 o 7 miuts. A continuació tallem unes rodanxes d'uns 5 mm i les reservem.  Agafem la carn, la salpebrem, l'esparraquem i la saltegem durant un parell de minuts a una paella amb un bon raig d'oli d'oliva. Afegim les trompetes i ho cuinem durant 10 minuts més. Mentrestant podem anar fent la beixamel. Posem, en una cassola, la llet amb una mica de sal i un polsim de 5 espècies. Quan arrenqui el bull,  afegim, a poc a poc, la Maicena i no parem de remenar -per evitar que ens quedin grumolls- fins que estigui espesa .En una safata pel forn posem una capa de patata, una de carn i trompetes i ho repetim un parell de cops més. Posem la beixamel i, per últim, el formatge emmental ratllat; i ho deixem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 20-25 minuts.

Pastís de plàtan i coco

L’altre dia, com ja sabeu, va ser l’aniversari de l’Yves. El mateix dia 7, la família ho vam celebrar al Bolet. Hauríeu d’haver vist la carona de l’Àitor mentre jo li cantava al seu papa! En realitat, ell va fer una coreografia molt divertida i jo vaig posar la nota musical, per explicar-ho d’alguna manera. Aquell dia, com a pastís, li vaig fer un cake de plàtan que servien de postres d’un bon sopar. Això sí! No vaig fer cap foto! Com a mínim, que el dia del seu aniversari s’ho mengés tot calent! 
 

Aquest cap de setmana hem aprofitat per celebrar-ho amb els amics, i ha estat molt especial, perquè hi havia uns quants bebès, va ser molt divertit! L’Ona, la Carlota i l’Àitor van ser el centre d’atenció de tots, i és que no paràvem de veure com reien i feien monades. Com que l’ocasió s’ho mereixia, vaig decidir fer un parell de pastissos. Avui us presento un pastís de plàtan, coco i ametlla que va tenir molt d’èxit! La veritat és que tinc uns amics encantadors, molts dels quals es consideren fans incondicionals d’aquest bloc!!! Així que aprofito per donar-los les gràcies i per animar-me a seguir cuinant.

 

Ingredients:

200 ml de llet de coco
750 g de farina
100 ml d'oliva
400 g de sucre
1 sobre llevat Royal
3 plàtans
50 g de coco ratllat
50 g d'ametlla molta
6 Ous
Amaretto

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, el llevat i l'oli en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa sense cap tipus de grumoll. Seguidament tallem 2 plàtans a daus petits i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb un rajolinet d'amaretto. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament pintat amb mantega. Per finalitzar ho empolvorem amb una mica de sucre, un grapat d'ametlles mòltes i unes rodanxes fines de plàtan. Ho posem al forn durant 60 minuts, o fins que el ganivet -al punxar- ens surti net. Un cop hagi transcorregut aquest temps el deixem refredar abans de desemmotllar-lo.

Tastets de pizza

Com haureu vist, no sóc una cuinera a qui li cridi molt l’atenció fer pa o massa. Però aquest cop he fet una excepció. I és que si us heu fixat estem a dia 15, així que toca publicar la recepta que els nois d' Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta ens han proposat per aquest mes. Molts de vosaltres us heu animat a seguir la seva iniciativa, però pels seguidors que no ho feu us explico que aquest mes ens toca fer pizza! Quan el dia 20 van publicar la proposta per aquest mes, crec que vaig estar una bona estona asseguda davant l’ordinador pensant... i ara què? M’encanten les pizzes però... fer-les jo? Després d’uns minuts en estat de shock vaig trucar a la meva assessora gastronòmica, la Moni de Coses de Llàbiro, i ho vam estar comentant. A ella li encanta fer pa –de fet és una panarra, com bé diu ella- i ja ha fet uns quants cops pizza. Com que sé que li surten molt i molt bones no vaig buscar més receptes, feia una aposta segura. He fet servir la meitat d’ingredients –per si de cas no sortia bé- però al final he estat molt contenta amb el resultat. És molt més fàcil del que m’imaginava, a més ha estat un nou repte culinari.
 

Quan vaig estar pensant quina combinació d’ingredients podia fer, vaig recordar que en alguns dels viatges que hem fet amb l’Yves a Itàlia, ell ha demanat pizza amb patates fregides! Pot semblar una combinació estranya, però us asseguro que és ben bona, sobretot si, com ell, sou fans incondicionals de les xips i les patates. A més, vaig decidir combinar-la amb una botifarra feta amb Coca-cola que havia comprat, i vaig pensar que seria una combinació molt interessant! La veritat es que m’agrada treure ingredients “fora de context”, per anomenar-ho d’alguna manera.
 

En algunes receptes haureu vist que sempre poso botifarres amb farcits especials, i alguns de vosaltres ja m’heu preguntat on les podríeu comprar. Doncs bé, pels que encara no ho sabeu, us aconsello que us passeu per La Botifarreria del costat de l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona. Tenen un munt de varietats: de trompetes de la mort, de foie, de curry i poma, de xocolata... Crec que a casa ja les hem provat totes, i si us sóc sincera no sé amb quina em quedo. De fet no m’agrada la botifarra, però amb aquestes és impossible resistir-te. Quan vaig veure la de Coca-cola us podeu imaginar els meus ulls, oi? I això que no m’agrada massa aquesta beguda gasificada, però l’havia de tastar! És una combinació de carn i verdures guisades amb Coca-cola, i la veritat es que ens va agradar molt.

Ingredients massa:

500 g de farina
10 g de llevat sec
20 g d'oli d'oliva
20 g de sal d'olives negres*
1 c/p de sucre
250 ml d'aigua

* la proporció original de sal és de 10 g.

Ingredients farcit:

mozzarella
tomàquet fregit
1 carabassó
Formatge camembert
Sèsam negre
1 patata
1 botifarra amb Coca-cola

Preparació massa:

En un bol, posem la farina amb el llevat i ho remenem. Afegim l'aigua i amassem fins obtenir una barreja homogènia, durant uns 5 o 10 minuts. A continuació afegim la sal i l'oli, i treballem la pasta fins que quedi una massa elàstica i que no s'enganxi. Ho posem en un bol i ho tapem. Ho deixem reposar durant una hora  -he fet servir el truc de la Moni: escalfem el forn a 50º durant uns minuts i després el tanquem- Agafem porcions de massa de la mida d'un puny i amb l'ajuda del corró l'estirem. Agafem un cèrcol metàl·lic quadrat i fem porcions individuals.

Pizzes de carabassó i camembert:

Agafem la base de pizza, posem una mica de tomàquet fregit, un grapat de mozzarella ratllada, una làmina d'uns 2 o 3 mm de gruix de carabassó, un tallet de formatge camembert i, per últim, tirem un polsim de sèsam. Ho enfornem durant 15 minuts a 180º o fins que veiem que les porcions estan torradetes.

Pizzes de xips i botifarra amb Coca-cola:

Agafem la base de pizza, posem una mica de tomàquet fregit, un grapat de mozzarella ratllada, una làmina d'uns 2 o 3 mm de gruix de patata -que prèviament hem fregit a la paella- i un tallet de botifarra -si volem la podem passar prèviament per la paella. Ho enfornem durant 15 minuts a 180º o fins que veiem que les porcions estan torradetes.

Copes de pinya i iogurt

Últimament, a molts des blocs dels que segueixo, trobo que esteu fent propostes de postres presentades en copes. Per això, estic totalment d’acord que una simple combinació de fruita i iogurt es pot convertir en unes bones postres si li sabem treure profit. Amb tantes propostes em van entrar ganes de fer-ne una; i a més a més, fer-ne unes de més lleugeres –que últimament sembla que al Bolet només mengem pastissos, i algú de vosaltres ja pateix per la nostre figura!-. El resultat és aquesta combinació de pinya i iogurt grec, que vaig fer per a un dels nostres soparets.

Avui és San Valentí, i molts de vosaltres ho celebreu, però a casa és un dia més, i no perquè no ens agradi celebrar aquestes coses, sinó perquè pensem que l’amor no només s’ha de celebrar un dia, sinó que cada dia és especial. Aleshores per què sorprendre’ns un dia en concret? A més, personalment m’agrada molt més la diada de Sant Jordi, potser perquè les roses vermelles són unes de les meves flors preferides.

Com haureu notat l’Yves i jo som unes persones molt detallistes i ens agrada gaudir de cada dia. No sabem el que el futur ens té preparat, així que millor aprofitar cada instant.

Amb aquesta recepta participo a l'HEMC #51, on el tema d’aquest mes és precisament el dia de San Valentí. 

Ingredients:

1 pinya natural
2 iogurts grecs
Mel de taronger
Menta fresca
Anís 

Preparació:

Agafem la pinya, la pelem i la tallem a daus petits. La posem en un bol amb un bon raig d'anís -o el licor que més ens vingui de gust- i 6 o 7 fulles de menta tallades a tiretes. Ho deixem macerar durant un mínim d'una hora a la nevera. Per servir, agafem les copes, intercalem la pinya macerada amb el iogurt grec, endolcit amb mel, i ho repetim un cop més. Per finalitzar la presentació podem posar unes fulles de menta.

Risotto de bolets i espàrrecs verds

L’altre dia els nois del Taller de cuina ens van presentar una recepta fantàstica de rissotto. A la introducció explicaven que l’havien fet per celebrar l’aniversari d’una amiga. La seva idea original era fer un rissotto amb bolets, però com a l’amfitriona no li agradaven havien decidit improvisar, la recepta finalment va ser un fantàstic rissotto amb carbassó i gorgonzola. Mentre veia la seva foto em van entrar unes ganes boges de fer-ne, això sí; com a casa ens encanten els bolets –no ho havíeu notat, oi?- vaig decidir versionar la seva recepta. Alba i Jordi: espero que no m’ho tingueu en compte! Personalment, els formatges forts no m’agraden, així que tornant al orígens del rissotto el vaig cuinar amb parmesà. Espero que us agradi aquesta alternativa que us proposo, però un consell, millor menjar-lo acabat de fer i no esperar a fer fotos pel bloc! Que sinó no és el mateix.

Ingredients:

Arròs
1/2 copa de vi blanc sec
Ebres de safrà
Bolets Portobello
Espàrrecs verds
600 ml de brou de pollastre
30 g de formatge Parmesà
40 g de mantega sense sal
1/2 ceba petita
175 g d'arròs
Sal
Oli d'oliva

Preparació:

En una paella posem la mantega, quan aquesta estigui desfeta, afegim la ceba talladeta a trossets i la rossegem. A continuació afegim l'arrós i ho cuinem, sense deixar de remenar, durant un parell o tres de minuts. Afegim el vi i ho deixem a foc mig fins que s'evapori. Afegim la meitat del parmesà i anem afegint brou -aproximadament la mida d'una tassa- perquè l'arrós ens vagi quedant cremós, aproximadament 20 minuts. Afegir el safrà, el brou i el parmessà restant i ho remenem a foc lent durant uns 5 minuts, fins aconseguir un arrós cremós. El retirem del foc, el tapem i deixem que reposi durant uns 5 minuts.

Flam de mango

Ja fa uns quants dies que vaig comprar un mango. Quan el vaig agafar a la fruiteria no tenia molt clar per què l'utilitzaria, així que va estar uns dies rondant per la nevera fins que, un dia, em vaig llevar amb una gran idea! O com a mínim a mi m'ho va semblar: Fer flams amb mango. Haig de confessar que crec que no sóc una amant del mango, i dic crec perquè sempre que en menjo penso que no és de les meves fruites preferides, no sé perquè, però li trobo un regust estrany. La recepta l'he tret d'internet. Quan vaig decidir fer aquest flam vaig pensar: Molt bé, i com es fan els flams? Doncs molt fàcil, ho poses al cercador google i segur que surten deu mil receptes! Aquesta és d'una web que es diu "Recetas de cocina". Normalment les receptes les acostumo a improvisar, però clar, per improvisar un flam que ha de quallar millor fer-lo amb els ingredients correctes, no? Doncs aquí us deixo el resultat.

 

Ingredients:

1 mango
1 l de llet
60 g de Maicena
4 ous
100 g de sucre
2 c/p de sucre avainillat
Caramel líquid

Preparació:

Pelem el mango i el tallem a trossets. En un recipient afegim el mango, la llet, els sucres els ous i la Maicena i ho batem tot fins que ens quedi homogeni. Agafem les flameres, posem una mica de caramel i afegim la barreja anterior. Ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º, i els fem al bany Maria -Agafar un recipient que pugui anar al forn i, després, omplir-lo d'aigua fins a la meitat de la mida de les flameres- durant 45-50 minuts. És important que, si les vostres flameres no tenen tapa, ho tapeu amb paper d'alumini, així evitareu que es cremin per sobre.

Milfulls de taronja i mozzarella

Molts cops hem parlat sobre la importància d’una bona presentació en el món gastronòmic. De fet, és un dels debats més comentats a la blocosfera. No fa falta que us digui res més sobre aquest tema, perquè passejant-me pels diversos blocs que segueixo –que cada cop en són més- veig que és un tema prioritari per tots, encara que no l’únic. De fet crec que no hi ha cap  bloc que cada dia no vagi millorant. Tots intentem superar-nos dia a dia presentant noves propostes culinàries i, sobretot, que siguin atractives a primer cop d’ull. No sóc ningú per donar consells sobre aquest tema, ja que com la majoria de vosaltres estic aprenent, però m’agradaria dir-vos que no tingueu por a improvisar, a vegades si deixem volar una mica més del compte la imaginació podem obtenir resultats sorprenents. Un bon emplatat és la millor carta de presentació per a un bloc. I sense donar més voltes us deixo la recepta que us proposo avui. Una amanida molt lleugera i fresca que espero que us agradi molt.

Ingredients:

Mozzarella de búfala
Taronja
Olives negres
Canonges
Sal
Oli d'oliva

Preparació:

Agafem la taronja i la tallem a làmines d'uns 5 mm. Fem el mateix amb la mozzarella fresca de búfala i comencem a muntar el plat. Primer, una capa de taronja, seguidament un tros de mozzarella i, per últim, canonges. Ho repetim un o dos cops i, per acabar el plat, tirem un grapat de trossets petits d'olives negres i un bon raig d'oli d'oliva.

Sacher

Si hi ha un pastís que m’agrada molt aquest és, sens dubte, la Sacher. No fa falta que us digui que la xocolata m’encanta, oi? Aquest pastís d’origen austríac és una de les meves perdicions. El fet de combinar una base tan esponjosa (es bàsic que munteu les clares a punt de neu), xocolata i melmelada fa que es despertin tots els sentits, sobretot el del gust. La recepta original es fa amb xocolata negra una mica amarga i amb melmelada d’albercoc, encara que com podreu veure jo he fet una lleugera modificació. M’agrada molt més la combinació de xocolata amb melmelades de fruits vermells; així que espero que em perdoneu aquesta petita variació. Si aneu a Viena podreu veure com a totes les pastisseries, forns, cafeteries... tenen aquest pastís, això sí, quasi tots semblen cosins germans, com a mínim a simple vista. Us recomano que visiteu aquesta meravellosa ciutat imperial, però no només pel pastís! Sinó que us deixeu perdre pels seus carrerons meravellosos i, per què no dir-ho, romàntics.
 

Fa dos divendres vaig publicar la recepta del pastís de formatge i poma, el recordeu? Doncs com us explicava a la introducció era per anar a veure a uns amics amb el seu nen. Al final no va ser possible i ens vam haver de menjar nosaltres el pastís -i el Jari, un amic nostre incondicional del Bolet-. Aquest passat diumenge, però, sí que vam anar finalment a veure al petit Gerard. En realitat és petit perquè només té quasi dos mesos, però si el veieu no us  creureu l'edat que té! Ja us podeu imaginar que jo ja tenia una excusa per fer una altra recepta, així que em vaig posar a mirar què podia fer i quan vaig veure la Sacher ho vaig tenir clar! Espero que us agradi molt.

Ingredients pastís:

150 g de xocolata negra
150 g de margarina
150 g de sucre
5 ous
30 g sucre glacé
150 g de farina
1 sobre de llevat Royal

Ingredients cobertura:

200 g de cobertura de xocolata
Melmelada de mores
Oli d'oliva
25 ml de llet
50 ml de licor de xocolata Vom Fass
Avellanes cobertes de xocolata

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Agafem les clares d'ou, les muntem a punt de neu amb el sucre glacé i les reservem. Posem la margarina a temperatura ambient, el sucre i la xocolata negra, prèviament desfeta al bany Maria, i ho batem fins aconseguir una barreja amb una textura escumosa. Afegim el rovell d'ou d'una i seguim barrejant. Muntem les clares a punt de neu amb el sucre glacé, i les afegim poc a poc a la barreja anterior. Per últim afegim la farina i el llevat i quan ho tinguem sense grumolls, deixem que reposi durant 15 minuts. Agafem un motllo d'uns 25 cm de diàmetre, l'untem de margarina i posem la barreja anterior i ho deixem durant 40 minuts al forn. Deixem refredar el pastís a temperatura ambient i ja el podem decorar. Partim el pastís en dues meitats i el farcim amb melmelada de mores. Cobrim el pastís per fora amb melmelada de mores i després amb la cobertura de xocolata, que haurem fet prèviament barrejant la xocolata desfeta, la llet, el licor de xocolata i un bon raig d'oli d'oliva. Posem el pastís a la nevera perquè la xocolata es solidifiqui i, per finalitzar, el decorem amb les avellanes de xocolata o el que més ens agradi.

Per molts anys...

Des de que tinc us de raó que recordo amb molta alegria cada cop que celebràvem alguna data especial. La meva mare era l’encarregada de llevar-nos amb una cançó, si era el nostre Sant obríem els ulls escoltant “Las mañanitas del rey David”, si era el nostre aniversari teníem la versió de Parchís de “Cumpleaños feliz”. Us pot semblar una tonteria, però a mi aquests petits detalls m’encanten, i els valoro molt, potser és perquè he tingut la sort de què la meva mare era una de les persones més detallistes que he conegut.

Amb l’Yves hem intentat seguir mantenint aquesta tradició, això sí, us haig de confessar que cada cop la versió ha anat variant i fins i tot podríem dir que ha evolucionat. Un any posem un vídeo tret de Youtube, un altre posem la cançó que hem descarregat d’Internet i, fins i tot, ens atrevim a cantar-la, encara que aquesta opció dóna un resultat que ja us el podeu imaginar...
 

Com haureu vist, avui no us presento cap recepta, però amb el vostre permís m’encantaria donar-li una petita sorpresa a l’Yves. Cada dia, abans de publicar un post, ell és l’encarregat de revisar-me el text -a vegades el corrector no és suficient-,i com a bon filòleg que és, 4 ulls veuen millor que 2. També sempre em dóna la seva opinió sobre les fotos que publico i, en realitat, ell és l’encarregat d’explicar-me la part teòrica de la fotografia –és una de les seves passions-, després jo la poso en pràctica. I com no, és la persona que sempre prova totes les receptes que publico, i les que no! Així que crec que la millor manera de donar-li les gràcies -encara que no l’única-  és mitjançant aquest post d’avui, que espero que li agradi molt.

Moltes felicitats amor, espero que siguis molt feliç avui i sempre; i que ho puguem celebrar durant molts i molts anys plegats amb el nostre Boletet, i qui sap, potser algun dia amb la nostra Boleteta. Com tu em vas dir un dia, espero que "les teves utopies siguin les meves quimeres". TMO

Muffins de fruites del bosc

Quan vaig començar el bloc no em pensava que pogués trobar tants amics virtuals, els quals em fessin fruir de qualsevol petit detall. Avui m’agradaria agrair a l’ Eri -La cuina de l’Eri- i la Paula –Bon Tiberi- el premi que m’han concedit i sobretot les paraules tan maques que m’han dedicat, com ja us vaig dir, al final aconseguireu fer-me plorar! Crec que no tinc suficients paraules per explicar com em vaig sentir després de llegir els vostres posts. No fa falta que us digui que sou encantadores i que seguiré sent fidel als vostres blocs, que em tenen ben enganxada. No només teniu unes receptes fantàstiques, sinó que amb les vostres entrades i comentaris, que sempre espero amb candeletes, aconseguiu robar-me un somriure cada dia! Gràcies, gràcies i gràcies.

Avui us deixo la recepta d'uns quants muffins que espero que us agradin molt. Són ideals per començar bé el dia, sobretot si és cap de setmana! Gaudiu molt d'aquests dos dies de descans merescut i ens veiem dilluns, que per cert, serà un dia molt i molt especial al Bolet,  però shhhhhhhhhhhhhhhhhh.

Ingredients:

125 ml de llet
375 g de farina
125 g de sucre llustre
125 g de sucre morè
50 ml d'oli
1 sobre de llevat Royal
100 g de fruites del bosc
50 g d'ametlla picada
3 ous

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, la farina, els sucres, el llevat i l'oli en un bol i els barregem fins que ens quedi sense cap tipus de grumoll. Seguidament afegim les fruites del bosc. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Per acabar tirem un polsim de sucre llustre i cobrim la superfície amb atmella picada. Quan els tinguem preparats els posem al forn durant 25 minuts.

Saltejat de pèsols i sípia

Encara que m’encanta cuinar, hi ha algun cop que no em ve massa de gust! Així que l’únic que vull és menjar alguna cosa ràpida o utilitzar el “comodí de la trucada”. L’Yves no és massa aficionat a cuinar, encara que potser no ho és perquè jo no el deixo! M’agrada tant estar a la cuina que no fa falta que hi entri. Però per fer-me companyia sí, eh? Els saltejats de verdura ens agraden molt i molts cops només és qüestió de valorar què tenim a la nevera i fer volar una mica la nostra imaginació. Aquest cop la nevera no estava massa plena perquè ja feia dies que havíem anat a comprar, però tenia uns pèsols; i com feia molt que no en menjava, em va venir molt de gust cuinar-los. Per no fer la típica combinació amb pernil, vaig decidir afegir una mica de sípia. I aquest és el resultat, un saltejat, un plat molt fàcil i saborós que podreu fer en un no-res.

Ingredients:

2 sípies
250 g de pèsols
Encenalls de pernil ibèric
1 ceba petita
2 gra d'all
Oli d'oliva
Sal
Julivert sec

Preparació:

En una paella posem un bon raig d'oliva i, quan estigui calent, afegim la ceba i les dents d'all tallades a daus petits. Un cop comenci a rossejar-se, afegim la sípia tallada a trossets petits i un polsim de sal i ho deixem durant uns 15 minuts. Mentrestant posem els pèsols en una cassola en aigua bullint i els deixem entre 10 i 15 minuts. Un cop els tinguem fets, els afegim a la paella amb la resta d'ingredients i ho anirem saltejant a foc alt durant 5-7 minuts. Per servir al plat us recomano tirar un rajolí d'oli d'oliva i un polsim de julivert sec.

Crema de verdures

Últimament sembla que els termòmetres estan treballant de valent amb les temperatures que estem tenint. Crec que ja us he comentat que sóc una persona molt fredolica i, si fos per mi, a l'hivern només m'alimentaria a base de cremes de verdures o sopes. El que passa és que l'Yves no és precisament un aficionat d'aquest tipus d'àpats, així que m'haig de controlar a l'hora de fer els menús i anar variant -així també us puc presentar més diversitat de receptes!-. Ara feia temps que no en feia, així que vaig anar al mercat i vaig veure unes carabasses molt maques. Vaig pensar que volia fer alguna crema més complerta, diferent de la que normalment acostumo a fer amb un parell d'ingredients, però aquest cop, com podeu veure, és una crema molt complerta, lleugera i amb un sabor molt suau que estic segura que us agradarà.

Ingredients:

1 carabassa mitjana
4 patates petites
1 carabassó gran
2 pastanagues
1 ceba
1 l de brou de pollastre
1/2 got de llet
Pa sec
Sal
Oli d'oliva
Caramel de vinagre balsàmic

Preparació:

En una cassola posem el brou de pollastre. Quan comenci a bullir, afegim la carabassa, les patates, la ceba, el carabassó i les pastanagues, tot tallat a daus, i ho deixem durant 30 minuts. Un cop ho tinguem ho posem en un recipient i ho passem pel minipimer fins que quedi ben fi, aleshores afegim la llet. Ho emplatem i acabem decorant amb un rajolí d'oli, uns daus de pa passats prèviament per la paella amb un bon raig d'oli d'oliva, i, si ens atrevim, amb unes gotes de vinagre balsàmic caramel·litzat.

La Tarteta de Maduixa

Quan era petita era la típica nena que li agradava el color rosa, fer ballet i jugar amb nines. Tot i que la meva mare intentava que la nostra roba fos d'allò més variada, si depenia de mi, sempre hagués anat igual vestida, tenia uns conjunts que eren els "uniformes". Un d'ells era un xandall -igual que el que tenia la Moni- de la Hello Kitty. En quant al segon punt, el ballet, vaig anar a una escola de dansa durant 10 anys, fins que als 13 vaig decidir que ja era moment de deixar-ho. Feia ballet clàssic i flamenc, i recordo com de ben petita el que més m'agradava era fer els festivals -per Nadal i a final de curs- i sortir a l'escenari a saludar als meus fans incondicionals: els meus pares, els iaios i la padrina. I per últim, sempre m'han encantat les nines. He tingut la sort de poder jugar molt i gaudir de les joguines i, si hagués d'escollir una, no us sabria dir amb quina em quedaria, però hi ha una que recordo amb molt de carinyo: La Tarteta de Maduixa. Aquesta nina era molt especial. No només tenia una carona molt dolça, sinó que desprenia un magnífic olor a maduixa. També tenia la seva amiga Tarteta de Llimona i la Tortuga, i amb ells m'havia passat hores i hores jugant. Ara no fa molts anys l'han tornat a comercialitzar i, tot i que han variat el disseny i l'han fet un xic més actual, l'essència segueix sent la mateixa.

El post d'avui m'agradaria dedicar-lo a totes aquelles nenes de la blocosfera que molts dies entren a la cuina a ajudar a les seves mares, i en especial a l'Aina -Coses de Llàbiro-, l'Annie -Pastissets- i la Lucía -Mi mesa para 3-. Sé de bona font que són unes bones ajudants a la cuina, de fet les seves encantadores mares ens han presentat més d'una recepta on ens han explicat la seva ajuda, així que espero que aquesta Tarteta de Maduixa els agradi molt. Ah! I si hi ha més ajudants ja m'ho fareu saber! Així més endavant tinc un altra excusa per fer un petit homenatge als ninos de la meva infància!

Per últim, voldria animar a tots els nens i nenes que els hi agradi cuinar que visitin el bloc de Pastissets i que participin als reptes de l'Annie, tan de bo el meu Boletet fos més gran per participar-hi! Una iniciativa molt divertida i que estic convençuda que tindrà molt èxit amb els "petits" grans blocaires.

Ingredients:

1 iogurt de llimona
375 g de farina
250 g de sucre morè
125 g de mantega light
1 sobre de llevat Royal
100 g de maduixes
40 g de xocolata
Vinagre balsàmic de gerds
1 c/p de bicarbonat
Sucre llustre
1 plàtan
3 ous
Nutella
Anís

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, la farina, el sucre, el llevat, el bicarbonat i la mantega, prèviament fosa, en un bol i els barregem fins que no hi hagi cap tipus de grumoll. Seguidament afegim les maduixes -les haurem posat unes hores abans a macerar amb una cullera de postres de vinagre balsàmic de gerds i 3 cullerades de sucre-, el plàtan i la xocolata tot tallat a trossets petits. Quan ho tinguem tirarem un rajolí d'anís i tornarem a remenar. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Per acabar tirem un polsim de sucre llustre. Quan els tinguem preparats els posem al forn durant 25 minuts. Abans de servir-los els decorarem amb una capa de nutella i una maduixa.