Explica la llegenda que Àitor de l'Est va arribar, amb els seus set fills, a les muntanyes dels Pirineus (Auñamendi), i va contemplar les terres que s'estenien al seu voltant: la fèrtil vall de l'Ebre al Sud, immenses planes al Nord, frondosos boscos i intricats valls a l'Oest, i després d'ells, el mar. Els fills d'Àitor es van establir en elles formant així les set tribus originals. Va ocultar llavors un tresor en el fons d'una caverna, de tal manera que ningú pogués robar mai. I allà roman, ocult en les muntanyes, el secret del patriarca, el seu llegat. Va néixer així una ètnia, va néixer així un poble, el d’Euskal Herria. Els fills d'Àitor.*
Si busqueu al santoral no trobareu mai aquest nom, sinó que és un nom inventat per l’escriptor Agustín Chaho (1811-1858) i que apareix per primera vegada a la seva obra literària anomenada La llegenda d'Àitor escrita al 1845. En el dialecte que l’autor va emprar per escriure aquesta obra la paraula “aitonen”, que significa fill de bons pares, es va substituir per “aitoren”. D’aquesta manera la frase volia dir: fills d’Àitor, i va ser com es va originar un nou personatge amb un nou nom. En la segona obra de Chaho va ser quan va decidir escriure la llegenda que més amunt us explico.*
Quan vàrem decicir el nom del nostre fill –d’això ja fa uns 10 anys- teníem clar que seria Àitor si era un nen i Noa si era una nena, per què? Doncs perquè ens agrada molt a tots dos. Ho vàrem tenir clar de forma molt ràpida.
Per altra banda, ja sabeu que a la família Bolet ho celebrem tot, així que quan vàrem investigar quin dia era Sant Àitor i no ho vàrem trobar –normal, no existeix- no ens vam donar per vençuts. Buscant per internet hem trobat diversos dies on es celebra l’onomàstica d’aquest nom, i nosaltres ens hem quedat amb el dia 28 de febrer. I quin dia és avui? Doncs el primer dia que li farem una gran festa al nostre preciós Boletet!!!!! Però ahir ja vam començar a celebrar-ho amb el iaio i la família Llàbiro amb aquest superpastís que un dia em va recomanar la Neus, del bloc Cocinando con Neus, i que ella el va veure al bloc Bocados de cielo -d'on he tret la recepta-, ja veus, Neus, al final m'he animat i el resultat ens ha encantat!!! Us animeu vosaltres?
Per altra banda, ja sabeu que a la família Bolet ho celebrem tot, així que quan vàrem investigar quin dia era Sant Àitor i no ho vàrem trobar –normal, no existeix- no ens vam donar per vençuts. Buscant per internet hem trobat diversos dies on es celebra l’onomàstica d’aquest nom, i nosaltres ens hem quedat amb el dia 28 de febrer. I quin dia és avui? Doncs el primer dia que li farem una gran festa al nostre preciós Boletet!!!!! Però ahir ja vam començar a celebrar-ho amb el iaio i la família Llàbiro amb aquest superpastís que un dia em va recomanar la Neus, del bloc Cocinando con Neus, i que ella el va veure al bloc Bocados de cielo -d'on he tret la recepta-, ja veus, Neus, al final m'he animat i el resultat ens ha encantat!!! Us animeu vosaltres?
*Font: Vikipèdia i Celtiberia.net
Ingredients pastís:
200 g de farina
200 g de carabassó
200 g de cobertura de xocolata
1 sobre de llevat Royal
1 c/p de canyella
80 g de mantega
200 g de sucre
1 c/p de sucre avainillat
2 ous
1/2 got de llet descremada
60 g d'ametlla picada
1 c/p de bicarbonat
1 pessic de sal
Ingredients cobertura:
100 g de cobertura de xocolata
20 g de mantega
30 ml de llet descremada
Fideus de xocolata
Ametlla picada
Preparació:
Agafem el carabassó, el pelem, el ratllem i el reservem. En un bol posem la xocolata i la mantega i ho posem al microones 1 minuts i 20 segons, o ho desfem al bany Maria, i ho reservem. Posem, la farina, el llevat, els sucres, els ous i la llet i ho barregem fins que ens quedi una mescla sense cap tipus de grumoll. A continuació, afegim la xocolata que hem reservat, la canyella i el bicarbonat i ho tornem a barrejar tot. Per últim, afegim el carabassó ratllat i l'ametlla picada. Ho posem a un motllo prèviament untat amb mantega i ho deixem reposar 10 minuts. Un cop transcorregut aquest temps ho posem al forn, prèviament preescalfat a 180º, durant 40 minuts. El deixem refredar a temperatura ambient i preparem la cobertura. En un bol posem la xocolata, la llet i la mantega i ho posem al microones 1 minut i 20 segons, o ho desfem al bany Maria. Amb l'ajuda d'una espàtula cobrim el pastís totalment. Per decorar agafem uns motllos de galetes -en aquest cas hem utilitzat uns que tenen forma d'estrelles-, tirem els fideus de xocolata en la part de fora dels motllos i, en el seu interior, posem l'ametlla picada. Ho posem durant un mínim d'una hora a la nevera perquè compacti la cobertura i, abans de servir, traiem els motllos metàl·lics amb molt de compte.
Felicidades para tu "boletet" seguro que disfrutará mucho de este pastel, tiene una pinta fantástica, seguro que esta muy muy rico
ResponEliminabsts. Maite
Oooooooh!!! moltes felicitats al petit boletet!!! Que xulo, el primer sant de la seva vida!!! (clar que sí, a casa també ho celebrem tot... de fet només queden 20 dies pel meu sant!! :P)
ResponEliminaI carbassó i xocolata¿! De bones a primeres la combinació sembla molt estranya... però amb lo preciós que t'ha quedat ha de ser bo per força!!
Petonets bonica!!
Sandra
PD: el pastís de formatge va TRIOMFAR!! Però no li vaig poder fer cap foto decent... jeje
Felicidades para el pequeño!! Y si te creo que está delicioso, el de calabacin pero sin chocolate esta en nuestra mesa todo el verano, l apróxima le añadiré chocolate.
ResponEliminaUn beso
Felicitats per l'Aitor i per tu, per fer aquest pastis tant bo!
ResponEliminaUna abraçada,
Quant he llegit: carbasso i xocolata, he pensat: ????!!!!
ResponEliminaI he de dir:
:0
quin pastís més elegant!
quina convinació més explosiva!
quina fotografia més bonica!
quina presentació més exquisita i gustosa!
quina història-llegenda més curiosa i interesant!
I MOLTES FELICITATS BOLETET!!!!!
i per tu, Judith, una abraçada ben forta!
Mglòria
Judith, dale un besazo enorme al pequeñajo.
ResponEliminaLos nombres de mis hijos tampoco aparecen en ningún santoral (son nombres vascos) y tampoco podemos celebrarlos, pero es que, de todos modos, aquí no hay mucha costumbre de celebrar los santos, solo los cumples.
Te ha quedado una tarta estupenda. Llevo ya muchos días rondando lo del chocolate y el calabacín, creo que me voy a animar.
Besitos
Qué ilu, el primer santo del muñeco. Felicidades y achuchones para él.
ResponEliminaEl bizcocho de calabacín está muy bueno, yo lo hago mucho, pero sin chocolate. Y tu pastel espectacular: foto, presentación y lo mejor no lo puedo comprobar, el sabor. Una pena ;)
Besos cielo.
Un pastís deliciós!!! Carbassó i xocolata!! quina passada!!
ResponEliminaMoltes felicitats per el teu boletet!!
Petonetss
Jo sóc de les que penso que TOT s'ha de celebrar, qualsevol excusa és bona per fer un gran dinar i un gran pastís com aquest!
ResponEliminaAmb el carbassó deu quedar ben original, i la cobertura de xocolata t'ha quedat sensacional! Felicitats a l'Aitor!!!!
¡Deliciosa!, además tiene una presencia espectacular. Muy bonita.
ResponEliminabesos y buena semana
FELICIDADES PARA EL PEQUE ..MENUDO PASTEL ....que combinacion tan divertida calabacin y chocolate ..probare ..las fotos PRECIOSAS ..besos MARIMI
ResponEliminaHauríeu d'haver vist la cara del petitgran Àitor aquest matí, quan li hem donat el seu Aitorito... Sempre riu, sempre està feliç... és tan maco... i ben normal que ho sigui, amb una mare tan fantàstica!
ResponEliminaFelicitats pel pastís!
Un pastís ben bonic!!! i qui no ho estaria de content???
ResponEliminaMoltes felicitats Àitor! i a tu també Judith! per aquest fantàstic pastís.
Petons
Et diria que li donessis un petó però prefereixo donar-li jo, no un, milions!
ResponEliminaEstava boníssim el pastís. A part de ser espectacular, et va quedar molt esponjós.
Felicitats boletets!
Moltes felicitats Àitor! i a tu també Judith! per aquest fantàstic pastís i ala a pendents
ResponEliminapeto
miquel
Mayte: gracias guapa!
ResponEliminaSandra: jo pensava el mateix, quin acombinació més estranya! però el resultat és molt bo!!! ;)
Ana: con chocolate está súper bueno!
Sonia: gràcies guapa
MGloria: jijiji, és ben estrany, oi? però no pateixis és quasi im`possible que endivinis que porta carabassó! gràcies solet!
Ana: aquí depende de la família! pero nosotros nos encanta celebrarlo todo, y sinó nos hubieramos inventado un día! jijiji
Pilar: lo voy a llenar de achuchones de tu parte!!! ;)
Ingrid: gràcies guapa
Gemma: visca les festes!!!
Dadà: ahora me tengo que animar a hacer una de tus recetas!!!
Marimí: la tienes que hacer!! ya me contarás.
Yves: i el millor papa!!! ;)
Elisabet: gràcies guapa!!!
Moni: i que dir del vostre súper regal??? no tinc paraules!!! jijijijiji
Molts petonets a tots i gràcie spels vostres comentaris! Quan arribi a casa ompliré de petonets al Boletet de part vostre!!!
Que curiós, és veritat que el carbassó és ben dolç però mai se m'hauria acudit aquesta combinació tan original. I quina bona pinta que fa!!!
ResponEliminaDesconexia completament la llegenda i l'origen del nom, sempre és interesant conèixer aquestes coses.
ResponEliminaEl carabassó i la xocolata queden de marevella, una gran combinació, jo la vaig provar en uns muffins i vaig quedar encantada, però aquest pastís té una pinta... d'allò més bona.
Felicitats al petitó!!
Molts petonets!!
Ostres, doncs ara tinc que fer-ho jo... per que dos grans cuineres que coincidiu que esta bo ... ja no puc dir que no.
ResponEliminaI casualitat eh... peró el día 2 surts tu al meu bloc...jajajaj
Un petonet....
excelente historia, pero me quedo con el dato de la torta... ¿¿¿calabacín??? ¡qué cosa más extraña! muy original :)
ResponEliminaEstoy segura que va a disfrutar como nunca, le has hecho un pastel divino, la combinación deliciosa, a mi el calabacin me encanta en panes así que este debe estar...buenísimo!!!
ResponEliminaUn abrazo fuerte y un besiño para el peque!
Felicitats!! No en tenia ni idea de la història. Un pastís espectacular per un dia molt especial! El seu primer Sant!Aquest pastís tant estranya crec que el provarem molts.. petonets!
ResponEliminaQué combinación tan afortunada de ingredientes, Judith, lo imagino delicioso.
ResponEliminaLa presentación súper rica, te felicito.
un besito
Felicitats per dos bandes!
ResponEliminaI gracies per la historia. Sempre s'apren alguna cosa nova...
Una abraçada!
Vaja combinació original i bona!! La presentació de 10...com sempre! La veritat és que la cuina sorpren molt. L'altra dia vaig fer un pastís de pastanaga i era boníssim!!! Així que ara em tocarà provar-ne un de carbassó. El Boletet ja dorm??!! Ains, arribo tard...t'anava a dir que li donassis un petó de part de la Tieta Paula, la de Mallorca ;)
ResponEliminaMoltes felicitats pel teu boletet!
ResponEliminaCarbassó i xoco! quina combinació més original!
com sap? la pinta és fantàstica.
petonets!
Judith,moltes felicitats per l'Aitor i també per tu per aquet pastís tan bò i tan ben decorat.
ResponEliminaMil de petons per tot dos.
Judith, moltes felicitats al teu boletet!! Li donaràs un petonet de part meva??
ResponEliminaEl pastís t’ha quedat fantàstic i la combinació molt original. No fa gaire ja vaig veure un pastís dolç de carbassó i em va cridar molt l’atenció, tu a sobre hi afegeixes xoco!ja m’estan entrant ganes de fer-lo!!
Molts petonets!
Miquel: al final et colapsaré la teva llista de pendents!
ResponEliminaAlbota: a mi tampoc se m'hagués ocorregut!!!
Nee: a mi em va agradar molt la història quan me la va explicar l'Yves!!!
Neus: tenim telepatia??? estaré atenta!!! com sempre, clar.
Sole: lo tienes que probar!
Mayte: está súper bueno!!!! gracias guapa
Eri: no ho dubtis!!! l'heu de fer, us sorprendrà
Isabel: gracias guapa
Agüe: moltes gràcies bonica
Alba: fet! ja li he donat un mentres dorm, shhhhhhhh
Molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris!!! Avui ha estat un gran dia!!!!
Ana: la veritat es que no es nota, fa gust a xocolata i canyella... ;)
Paula: no pateixis que li acabo d'anar a fer un petonet de part de la tieta de ses illes!!!!
Sisters: gràcies guapes
QUE BOLO TÃO LINDO, UMA VERDADEIRA PERDIÇÃO PARA QUEM GOSTA DE CHOCOLATE. BJS
ResponEliminaFelicitats a l'Aitor! i moltes grácies per aquest relat tan intessant...
ResponEliminaHola, es la primera vegada que comento, la història molt maca i el pastís molt original, mai hagués pensat en carbassó i xocolata juntes!!! això s´ha de provar!!ptons
ResponEliminaSao: muito obrigada linda!
ResponEliminaSweet: gràcies a tu per llegir-lo!
Silvia: benvinguda guapa!!! jo tampoc ho hagués pensat, però haig de dir que està molt bo!
Petonets a totes i gràcies pels vostres comentaris
Moltes felicitats per l'Àitor! I a tu per la part que et toca.
ResponEliminaEl pastís super original, m'intriga molt la combinació del carbassó amb la xocolata.
Un petó molt fort!
Nosaltres també ho celebrem tot, moltes felicitats per l'Àitor! No se m'hauria acudit mai fer un pastís de carbassó i xocolata, caldrà que ho provi ja que no em sé imaginar el gust.
ResponEliminaCalabacin? Habra que probar sin duda. Me lo añado a favoritos. Bss.
ResponEliminaque buena receta , creo que voy a tener que hacer algo con el calabacin ,...besitos
ResponElimina