>
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pasta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pasta. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 de setembre del 2012

Macarrons

Aquest mes a Memòries d’una cuinera us hem proposat fer macarrons, un plat que fa la delícia de petits i grans, almenys al Bolet! Cada cop que l’Yves o el Boletet veuen una plata com la que avui us presento de macarrons és una festa. Comencen a saltar i a córrer a taula per veure qui és el primer que comença. Encara que us haig de dir que aquest cop el meu petit príncep s’ha quedat un xic trist, perquè el vaig fer esperar una estoneta, ja que havia de fer les fotografies per poder publicar, sort dels pirates i del Peter Pan, que em van ajudar a consolar-lo.

Aquest cop m’he decantat per una recepta tradicional i molt convencional, però és la recepta que fem al Bolet normalment, encara que hi ha algun dia que, si no tenim tots els ingredients, anem improvisant amb el que tenim a la nevera -que ja sabeu que això al Bolet és molt freqüent-.

Espero que us animeu a participar al repte dels macarrons que us hem proposat aquest mes, de fet ja estem rebent un munt de receptes, tant convencionals com experimentals! Així que el recull d’aquest mes promet molt. Moltíssimes gràcies a tots per ajudar-nos un cop més a fer un bon recull, recordeu que teniu fins el dia 28 per presentar les vostres receptes –no patiu, que si hi ha algun despistat, ja sabeu que sempre és benvingut-.


Ingredients per a 4 persones:

500 g de macarrons
150 g de carn de vedella picada
2 salsitxes
250 g de tomàquet fregit
50 g de pernil salat
1 ceba petita
½ pebrot vermell
1 pastanaga
50 ml de vi blanc sec
Oli d'oliva
1 gra d'all
Sal 
Pebre
Orenga
Farigola
250 g d’emmental ratllat
50 g de parmesà en pols


Preparació:

Agafarem els macarrons i els posem a bullir fins que estiguin "al dente", normalment calen uns 15 minuts per aquest tipus de pasta. Mentrestant, a una paella, posarem un bon raig d'oli d'oliva, el gra d'all tallat a trossets molt petits juntament amb la ceba tallada a daus. Ho deixem sofregir durant 5 minuts. Seguidament afegim el pebrot i la pastanaga tallats a trossets molt petits i ho deixem 5 minuts més al foc. A continuació, afegim el pernil tallat a tires i la carn de vedella i les salsixes, ho remenem bé i ho deixem a foc mig durant 10 minuts, sense parar de remenar. Transcorregut aquest temps, si veiem que la carn està rossejada afegim el tomàquet fregit, juntament amb un polsim de sal, pebre, una mica d’orenga i farigola, ho remenem i afegim el vi. Ho cuinem a foc mig-baix durant 7 minuts, més o menys. Un cop tinguem la pasta al punt, l'escorrem i barregem amb la salsa de carn i tomàquet. La col·loquem en una plata per anar al forn i la cobrim amb els formatges, per últim ho posem a gratinar durant 5 minuts a 180º, o fins obtenir una crosta cruixent de formatge.



dimecres, 21 de desembre del 2011

Canelons de bolets i gambes

Aquest cop, a Memòries d’una cuinera, us hem proposat fer canelons, un plat molt típic de la gastronomia catalana durant les festes de Nadal. Antigament era el plat principal durant la celebració de Sant Esteve, el dia 26 de desembre. Les cuineres aprofitaven la carn que havia sobrat el dia de Nadal -de la carn d’olla- i farcien els canelons. A casa era tradició, encara que us haig de dir que la meva mare els preparava uns dies abans i els congelava. La cuina es convertia en un festival d’olors i, segons deien, els feia boníssims. Aquest cop us haig de confessar que no m’agraden gens els canelons convencionals. Serà perquè la meva mare utilitzava cervell i fetge per fer el farcit? Doncs segurament sí. Però per sort els canelons els podem fer de qualsevol cosa, només hem de posar-hi una mica d’imaginació i ja està.

La setmana passada -com ja comença a ser habitual-, a la pàgina del facebook us preguntava de què us agradaria que fes els canelons. Aquest cop, a diferència del torró, us he fet més cas. Alguns de vosaltres vareu demanar que fossin vegetals, alguns amb bolets i d’altres proposàveu el farcit típic de carn. Com podeu veure he fet un mix amb alguns dels vostres suggeriments. Així doncs us presento aquesta recepta de canelons farcits amb bolets i gambes, amb una beixamel un xic diferent. El Pedro Ximénez li dóna un sabor boníssim. Us animo a què els prepareu i també a què ens envieu les vostres receptes de canelons abans del dia 28. Us recordo que no fa falta seguir cap recepta, de fet ja hem rebut unes quantes receptes molt originals! Tan salades com dolces, us animeu?


Ingredients per a 20 uts.:

200 g de xampinyons
200 g de fredolics
2 pastanagues
1 ceba petita
1 gra d’all
200 g de gambes pelades
1 c/s de Maizena
½ copa de vi blanc sec
100 g de formatge Philadelphia
20 làmines de pasta per canelons
50 g d’emental
50 g de mozzarella
50 g de formatge gouda
50 g de formatge samsoe
Oli d’oliva
Ruca
Sèsam negre
Sal
Pebre


Ingredients beixamel:

400 ml de llet descremada
1 c/p de margarina
2 c/s de Maizena
Sal
Pebre
Nou moscada
Pedro Ximenez


Preparació: 

A un recipient amb aigua calenta posem a estovar les làmines de canelons -són les que s'anomenen de fàcil cocció- i les deixem mentre preparem el farcit. A una paella amb un bon raig d'oli d'oliva, posem la ceba tallada a trossets petits i el gra d’all. Un cop estigui una mica sofregida afegim els xampinyons i els fredolics tallats a làmines, prèviament nets, i les pastanagues tallades a daus petits, salpebrem i afegim el vi. Ho deixem durant 10 minuts a foc mig i afegim les gambes pelades. Remenem durant 5 minuts amb l'ajuda d'una cullera de fusta i afegim una cullerada de Maizena, per espessir, i el formatge cremós. Remenem i esperem a que es redueixi. Ho reservem. Mentrestant podem fer la beixamel. A una cassola posem la llet, salpebrem, afegim un polsim de nou moscada i una mica de margarina. Quan arrenqui el bull, afegim a poc a poc la Maizena i no parem de remenar –així evitarem que quedin grumolls- fins obtenir la textura desitjada. Retirem la beixamel del foc i afegim un bon raig de Pedro Ximenez. Ho remenem i ho reservem. A continuació, agafem una safata, l’untem amb oli i anem col·locant els canelons, que prèviament haurem farcit amb una làmina de pasta de caneló i una mica de farcit-. Per finalitzar tirem la beixamel per sobre i ho cobrim amb el formatge ratllat per gratinar. Aquest cop he utilitzat una selecció de 4 formatges, però podeu emprar el formatge que més us agradi. Ho posem a gratinar al forn -entre 5 i 10 minuts-, amb el forn prèviament escalfat a 200º. A l’hora de servir, posem a sobre una mica de ruca, l’amanim amb una mica d’oli d’oliva i un polsim de llavors de sèsam negre.



dimarts, 2 d’agost del 2011

Pasta amb mango, formatges i vinagreta de nous

Últimament la nostra nevera està una mica buida -per no dir molt buida-. I és que per una raó o una altra no la volem omplir. Serà perquè les vacances estan a prop? O, serà perquè ens estem tornant mandrosos? De totes maneres hem de seguir menjant. Ahir vam fer una visita ràpida al supermercat i quan li vaig preguntar a l'Yves què voldria per sopar... A que no sabeu què em va dir? Doncs sí, l'heu encertat: pasta. Aquest cop al ser el primer dia d'agost, i caure en dilluns, no fa falta que us digui que el supermercat també feia una mica de pena. Així doncs vaig haver d'improvisar una mica. Amb un paquet de pasta seca, una mica de formatge blau -sí, heu llegit bé, formatge blau!!!!- i un mango vam tenir un sopar d'allò més refrescant, i sobretot ràpid.


Ahir va ser una tarda molt especial, i és que vaig tenir l'honor d'anar al cinema a veure l'última pel·lícula del Harry Potter amb la Princess. Ens ho vam passar genial, a més l'Aina li va fer un gran favor a l'Yves. Encara que no us ho creieu, no li fa gaire el pes aquest mag adolescent, de fet li fan por les seves pel·lícules, però shhhhh, que no ho sàpiga ningú. Va ser una tarda on vaig poder gaudir de la seva companyia… De fet ja sabem quina serà la propera peli que hem d'anar a veure! Però crec que ens haurem d'esperar una mica.


Mentre esperem que s'estreni la nova pel·lícula de la saga Crepuscle, per anar-la a veure amb la Princess, us deixo aquesta pasta ràpida i molt refrescant. Espero que us agradi molt.


Ingredients:

250 g de llacets de verdures
100 g de formatge feta
100 g de formatge blau
50 g de nous
1 mango
100 g de sàlvia vermella

Ruca
5 raves 
Olives negres sense pinyol
Olives verdes sense pinyol
Vinagre de Mòdena
Mel de romaní
Oli d’oliva

Llavors de sèsam negre
5 pebres
Sal



Preparació:

Agafem la pasta i la bullim fins que estigui "al dente", normalment fan falta uns 10 minuts per aquest tipus de pasta. Mentrestant, tallem a daus el mango, els formatges, les olives i els raves i ho reservem. Un cop tinguem la pasta al punt, l'escorrem i la col·loquem en un bol. Afegim els formatges, el mango, les olives, els raves i les fulles de sàlvia i ruca i ho barregem. A continuació, preparem la vinagreta. Posem 3 cullerades d'oli per una de vinagre de Mòdena; afegim un polsim de pebre i de sal, una cullerada sopera de mel de romaní, una mica de sèsam negre i les nous esmicolades. Ho remenem i amanim la pasta.




dijous, 30 de juny del 2011

Pastítsio

La cuina mediterrània és de les meves preferides, encara que no acostumo a fer cap lleig a altres cuines. Aquest mes les noies de film & food ens han proposat fer una recepta grega. Tot i que la meva primera opció era fer un pastís on l'element predominant fos LA FIGA, al final em vaig decantar per un plat de pasta que ens va agradar molt. Aquesta recepta és una bona proposta per variar la recepta tradicional de macarrons. El toc d'espècies a la carn és deliciós i la salsa de iogurt amb feta l'heu de tastar! Espero que us animeu a fer aquesta recepta ben aviat, us asseguro que no us defraudarà, a més us convida a fer volar una mica la imaginació i transportar-vos per un moment a la meravellosa Grècia...
 

Ingredients:

250 g de macarrons
2 iogurts grecs
1 ceba petita
2 grans d'all
500 g de carn de vedella
400 g de tomàquet fregit
2 c/c de julivert picat
1 c/c de canyella en pols
1/2 c/c de nou moscada
Sal
Pebre
2 ous
200 g de feta

 
Preparació:

Posem una cassola amb aigua i, quan aquesta comenci a bullir, tirem els macarrons i els deixem uns 10-15 minuts. Un cop els tinguem, els escorrem i reservem. En una paella sofregim la ceba i els alls tallats a daus petits. Seguidament afegim la carn, la salpebrem i afegim la resta d'espècies -canyella, nou moscada, julivert-. Ho saltegem tot durant 10 minuts i afegim la salsa de tomàquet. Barregem aquest sofregit de carn amb els macarrons i ho posem a una safata per anar al forn. Per últim, en un bol, batem els ous juntament al els iogurts grecs i el formatge feta esmicolat i ho tirem per sobre dels macarrons. Ho posem a la safata del mig del forn, preescalfat a 180º, i ho deixem uns 15 minuts o fins que veiem que s'hagi gratinat.

 

dimecres, 11 de maig del 2011

Tagliatelle d'espinacs amb crema de formatge i mostassa

El món de la pasta és tan extens que -ho confesso- em perdo. El que tinc clar és què són els macherroni, els spaghetti i els tagliatelle. A partir d’aquí els noms de fettuccini, pappardelle o rigatoni, per anomenar uns quants, creen un caos enorme dins del meu cap. Quasi sempre que anem a un restaurant italià, l’Yves es llegeix tots els noms de pasta, i llavors es quan ve la pregunta: ¿i això quina pasta és? Tinc la terrible costum, i el gran defecte, de voler-ho saber tot –cosa impossible- així que davant d’aquesta pregunta és quan començo a pensar i al cap d’uns minuts li dono la meva opinió –per què no em limito a dir: “doncs no ho sé...”-. No sé per quina estranya raó quasi sempre m’equivoco amb els noms de pasta. Tot i haver viscut durant un any a Itàlia i haver fet innumerables viatges a aquest meravellós país, no m’ha servit per aprendre a diferenciar els noms d’uns dels seus plats més típics. Segurament per això em decanto per menjar una pizza!
 
Avui us proposo un plat de pasta amb una crema de formatge que espero que us agradi. A casa no acostumem a acompanyar els plats de pasta amb salses, i encara menys cuinats amb nata; però sempre hi ha una excepció, no? El resultat ens ha agradat molt, sobretot el sabor que li dóna la mostassa. Si us animeu a tastar-lo ja em donareu la vostra opinió.
 

Ingredients per a 4 persones:

500 g de tagliatelle d’espinacs
200 ml de nata líquida
150 g de formatge de cabra
1 c/s de mostassa clàssica de Dijon
Oli d’oliva verge
Popurri de 5 pebres
Sal
Ruca
 
 
Preparació:
 
Posem els tagliatelle en una cassola amb aigua bullint fins que estiguin "al dente"; normalment calen uns 10 minuts per fer aquest tipus de pasta; en altre cas, seguiu les instruccions del fabricant. Mentrestant, en una paella, posem la nata líquida i la mostassa. Ho anem remenant fins que comenci a espessir, afegim una mica de sal i de pebre recent mòlt i el formatge de cabra esmicolat. Seguim remenant fins obtenir una salsa homogènia sense grumolls. Per emplatar posem una base de pasta, una cullerada de salsa, un grapat de ruca i l’amanim amb un bon raig d’oli d’oliva.

 

dijous, 5 de maig del 2011

Plomes amb verdures i un toc picant

L'altre dia vàrem fer una visita a Capella13 -la casa dels meus sogres- per portar-li unes flors a la Loles. Ella és una amant de les flors i li encanta cuidar el seu jardí. Haig de dir que és una artista i que té molta sensibilitat. En una petita part del jardí, el Guy té el seu hortet. Cada cop que vaig a visitar-los el reviso i haig de confessar que no el cuida tant com deuria. Des d'aquí vull fer una crida per veure si la propera vegada que els visito m'emporto la sorpresa de veure l'hort sense cap herba! Serà molt difícil, però ho haig d'intentar. Tinc la teoria que ell deixa les herbes perquè sap que cada cop que hi vaig  m'agrada netejar-lo… Això sí, com a recompensa me'n porto unes quantes cosetes de l'hort. Aquest cop hi havien uns pebrotets molt macos que deien a crits que volien sortir al món de juju -com el rap, us en recordeu?- i clar, me'n vaig portar uns quants. Tenien tota la pinta de ser molt picants, però la sorpresa ha estat que són com els pebrots del Padrón "unos pican y otros no". El resultat ha estat una pasta lleugera amb un punt picant molt bo.


Ingredients per a 4 persones:

500 g de plomes
1 manat d'espàrrecs verds
250 g de xampinyons
Oli d'oliva verge
Sèsam torrat
2 bitxos
Pebre
Sal


Preparació:

Agafem les plomes i les posem a bullir fins que estiguin "al dente"; normalment calen uns 15 minuts per fer aquest tipus de pasta; en altre cas, seguiu les instruccions del fabricant. Mentrestant, al wok, posem un raig d'oli d'oliva. Quan estigui calent, afegim els espàrrecs -tallats a trossos-, els xampinyons -tallats a làmines- i els bitxos -tallats a tiretes- i ho saltegem durant 15 minuts a foc alt. Per emplatar posem una base de pasta, uns quants espàrrecs i xampinyons, i ho salpebrem, tirem un raig d'oli d'oliva i un polsim de sèsam. 

 

dimecres, 16 de març del 2011

Pasta amb verdures i cítrics

Ahir, repassant les receptes que he anat publicant al bloc, em vaig adonar que tenia poques receptes de pasta, i això que a casa ens agrada molt, sobretot a l’Yves. Aleshores va ser quan vaig pensar que seria una bona idea fer una recepta una mica diferent de les que habitualment cuino i, així, presentar-vos una nova proposta. De sobres sabeu que m’encanta cuinar amb verdures i anar combinant diversos sabors, però no patiu, que les receptes que no ens agradin –us aviso que l’Yves, tot i que no ho sembla pels seus comentaris, és el crític culinari més dur que m’he trobat mai- no les publicaré. Vaig mirar què teníem a la nevera i, tot i no estar en els seu millors moments, vaig trobar unes quantes cosetes. Últimament a molts dels vostres blocs he vist que heu fet crema de carbassa combinada amb taronja o llima, així que de sobte ja tenia una idea per la meva recepta! Tenia moltes ganes de tastar aquesta combinació tan peculiar, i us puc assegurar que no serà l’únic dia que la faci. Tot i semblar una mica estranya la combinació de sabors us asseguro que lliguen molt bé. El resultat és una pasta lleugera que pot servir com a plat únic. Espero que us agradi!


Ingredients per a 2 persones:

250 g de tulipes de verdures
1/4 de carbassa
1/2 albergínia
1/2 ceba
1 llima
1 taronja
20 g de festucs
Oli d'oliva
Sal
Pebre


Preparació:

Agafem la pasta i la bullim fins que estigui "al dente", normalment fa falta uns 10 minuts per aquest tipus de pasta. Mentrestant, a una paella posem un bon raig d'oli d'oliva, la carbassa i l'albergínia tallada a daus i la ceba tallada a làmines; ho salpebrem i ho saltegem durant uns 15 minuts. Un cop tinguem la pasta al punt, l'escorrem i la col·loquem en un bol. Afegim els ingredients de la paella i ho barregem. A continuació, tirem el suc de la llima -prèviament espremut-, un bon raig d'oli d'oliva, els festucs esmicolats i la pell de llima i taronja ratllades.



dimecres, 15 de desembre del 2010

Macarroni amb llima i ruca

Si hi ha un ingredient bàsic a la cuina Mediterrània, aquest és sens dubte l'oli d'oliva. És un element diferenciador de la nostra cuina respecte a la del Nord. Personalment, penso que és molt important que l'oli d'oliva sigui d'oliva arbequina, ja que el seu sabor, un xic més fort, i el seu cos, més consistent, fan que només amb un bon rajolí els nostres plats cobrin un sabor molt especial. Aquest aliment, juntament amb el cava i el pernil, són una de les millors cartes de presentació de cara a l'estranger, en quant a alimentació es refereix, clar. Doncs bé, la Montse, una jove empresària i molt bona amiga (integrant del grup de les "nenes", del que algun dia en parlaré), sembla que ho té molt clar. Tot va començar en un viatge a la Xina que va fer amb la seva mare. Allà, es van enamorar del mercat potencial que hi havia, però van creure que el nostre país ja estava prou saturat amb les seves mercaderies, així que van decidir que, en comptes d'importar productes d'aquelles terres, el que farien seria exportar-los des de les nostres. Ho van estar pensant durant uns quants dies, fins que van trobar la solució: exportar oli 100% d'oliva amb denominació d'origen Siurana. I sembla que va ser una bona idea, perquè és un oli que no només podem trobar en botigues selectes de Barcelona, sinó que es comercialitza per tot el món. Per si esteu interessats en tenir més informació sobre aquest oli us podeu adreçar a la seva web: http://www.lespartides.com, allà hi ha una serie d'explicacions molt interessants sobre aquesta varietat.

Doncs aprofitant que la Montse m'ha regalat una ampolla d'aquest "or líquid" he preparat una recepta de la Donna Hay, encara que he introduït petites variacions, espero que us agradi!


Ingredients per a 2 persones:

250 g de macarrons grans
1 llima
Ruca
Oli d'oliva
1 gra d'all
1 guindilla
4 talls de pernil ibèric
Formatge de cabra
Sal 


Preparació:

Agafarem els macarrons i els posarem a bullir fins que estiguin "al dente", normalment calen uns 15 minuts per aquest tipus de pasta. Mentrestant, a una paella posarem un bon raig d'oli d'oliva, la pell de la llima ratllada, la dent d'all tallada a trossets molt petits, la guindilla tallada a trossets petits i sense llavors i ho cuinarem durant un minut. Seguidament afegirem els talls de pernil, tallats a tiretes petites, i ho cuinarem durant 2 minuts més. Un cop tinguem la pasta al punt, l'escorrerem i la col·locarem a un bol. Afegirem els ingredients de la paella i ho barrejarem tot bé. A continuació tirarem el suc de la llima, un bon raig d'oli d'oliva, la ruca i un tros de formatge de cabra esmicolat.





dijous, 11 de novembre del 2010

Lasanya de camagrocs

L'Yves i jo tenim tendència a batejar tot allò que ens rodeja. Quan ens vàrem comprar el nostre pis vam decidir que li havíem de donar un nom. Mirant els plànols de distribució vam observar que la zona del menjador on tenim ubicada la taula tenia forma de bolet, així que, des d'aleshores, la nostra casa es diu Bolet. A partit d'aquell moment, totes les coses a les que hem volgut donar un nom han acabat relacionant-se amb els bolets; així doncs la nostra moto es diu Fredolic, l'Àitor -quan encara estava dins la panxa i no teníem clar quin sexe tindria- es deia Boletet, i un cop vam saber que era un nen li vam dir Camagroc (idea de la seva titi, la Moni). L'última adquisició que hem fet és un cotxe i, tot i que encara no el tenim, hem decidit que li direm la Tòfona. Ja veieu que som uns enamorats dels bolets, i no només pels seus noms, sinó que ens agraden molt menjar-los! I ara que és bona època  s'ha d'aprofitar.

 

Ingredients:

400 g carn de vedella picada
250 g camagrocs
50 g de farina
1 got i 1/2 de llet
1 ceba petita
1 paquet de làmines de lasanya d'espinacs 
1/2  copa de vi blanc
200 g de formatge ratllat per gratinar
Oli d'oliva
Oli de ceps
Sal
Pebre

 

Preparació:

En un recipient amb aigua calenta posarem a estovar les làmines de lasanya (són les que s'anomenen de fàcil cocció) i les deixarem mentre preparem el farcit. En una paella amb un bon raig d'oli d'oliva, posarem la ceba tallada a làmines. Un cop estigui una mica cuita, afegirem els camagrocs, prèviament nets, juntament amb tres cullerades de postre d'oli de ceps. Ho deixarem durant 10 minuts i afegirem la carn, prèviament salpebrada, ho remenarem durant 5 minuts amb l'ajuda d'una cullera de fusta i afegirem el vi, esperarem a que es redueixi i ho reservarem. Per fer la beixamel posarem, en una cassola, la llet amb una mica de sal i pebre. Quan arrenqui el bull, anirem afegint a poc a poc la farina i no pararem de remenar, perquè no ens quedin grumolls, fins que estigui espesa. A continuació, agafarem una safata, la pintarem amb oli i començarem a muntar la lasanya. Primer col·locarem una capa de làmines de lasanya, després la barreja de carn i camagrocs i una mica de beixamel. Ho repetirem 3 cops. Per finalitzar col·locarem una última capa de làmines de lasanya i beixamel i ho cobrirem amb el formatge ratllat per gratinar. Aquest cop he utilitzat una selecció de 4 formatges: mozzarella, emental, cheddar i samsoe. Per finalitzar ho posarem a gratinar al forn entre 5 i 10 minuts, amb el forn prèviament escalfat a 200º.




divendres, 8 d’octubre del 2010

Spaghetti al aglio

A casa hi ha dues persones que tot el dia menjarien pasta, una és l'Yves, és molt esportista, així que diu que necessita molts carbohidrats, de fet si fos per ell cada dia menjaríem qualsevol plat de pasta! L'altra és la meva petita princesa, l'Aina; cada cop que ve al Bolet li pregunto què vol per dinar i sempre té la mateixa resposta: "Tortolonis", encara que l'últim cop em va deixar fer espaguetis.
La recepta d'avui és una mica improvisada, a la cuina hi tinc una planta d'alfàbrega molt maca, quan l'Yves la va veure va demanar-me si podíem fer per sopar alguna cosa amb ella, així que dit i fet, el resultat van ser uns espaguetis per llepar-se els dits.


Ingredients:

250 g d'espaguetis
Tomàquets cherry
Olives negres
Formatge de cabra
1 Dent d'all
1 Grapat de pinyons
4 Fulles d'alfàbrega fresca
Oli
Sal


Preparació:

A una cassola amb aigua bullint i una mica de sal, afegirem els espaguetis i els courem segons la indicació de l'envàs, normalment amb 10 minuts estan "al dente". Mentrestant en una paella mitjana posarem oli fins a cobrir-la, afegirem l'all tallat molt petit i els pinyons i ho deixarem daurar, llavors ho reservarem. En un bol, afegirem els espaguetis ja cuits, els tomàquets cherry tallats per la meitat, les olives negres -millor si son sense pinyol-, les fulles d'alfàbrega tallades a trossets petits, el formatge de cabra tallat a daus i, per últim, l'oli que hem cuinat prèviament amb l'all i els pinyons i ja estarà llest per menjar!