L'altre dia vàrem fer una visita a Capella13 -la casa dels meus sogres- per portar-li unes flors a la Loles. Ella és una amant de les flors i li encanta cuidar el seu jardí. Haig de dir que és una artista i que té molta sensibilitat. En una petita part del jardí, el Guy té el seu hortet. Cada cop que vaig a visitar-los el reviso i haig de confessar que no el cuida tant com deuria. Des d'aquí vull fer una crida per veure si la propera vegada que els visito m'emporto la sorpresa de veure l'hort sense cap herba! Serà molt difícil, però ho haig d'intentar. Tinc la teoria que ell deixa les herbes perquè sap que cada cop que hi vaig m'agrada netejar-lo… Això sí, com a recompensa me'n porto unes quantes cosetes de l'hort. Aquest cop hi havien uns pebrotets molt macos que deien a crits que volien sortir al món de juju -com el rap, us en recordeu?- i clar, me'n vaig portar uns quants. Tenien tota la pinta de ser molt picants, però la sorpresa ha estat que són com els pebrots del Padrón "unos pican y otros no". El resultat ha estat una pasta lleugera amb un punt picant molt bo.
Ingredients per a 4 persones:
500 g de plomes
1 manat d'espàrrecs verds
250 g de xampinyons
Oli d'oliva verge
Sèsam torrat
2 bitxos
Pebre
Sal
Preparació:
Agafem les plomes i les posem a bullir fins que estiguin "al dente"; normalment calen uns 15 minuts per fer aquest tipus de pasta; en altre cas, seguiu les instruccions del fabricant. Mentrestant, al wok, posem un raig d'oli d'oliva. Quan estigui calent, afegim els espàrrecs -tallats a trossos-, els xampinyons -tallats a làmines- i els bitxos -tallats a tiretes- i ho saltegem durant 15 minuts a foc alt. Per emplatar posem una base de pasta, uns quants espàrrecs i xampinyons, i ho salpebrem, tirem un raig d'oli d'oliva i un polsim de sèsam.
Ai Judith, a veure si em convides a dinar, no? Que això no pot ser, em poses les dents llargues cada matí i no puc tastar res!! jijijiji
ResponEliminaQuina sort l'hortet del sogre! Nosaltres de moment aprofitarem el terrat per palntar unes tomaqueres i mongeteres, a veure que en surt! (per dir-te que estem fent compost orgànic i tot... ara! si se'm comença a omplir tot de bitxos ja et dic jo on anirà a parar!! jajaja)
Petonets preciosa!!!!
Sandra
Ummm un plat que m´agrada molt, ho faig alguna vegada, però lo del toc picant m´agrada!!!quina sort tenir un hortet aprop!!!petons
ResponEliminaAinn Judith... ¡esto es una verdadera delicia, qué plato rico has hecho, me encantan las verduras y con las semillas de sésamo, lo has bordado!. ¡RIQUÍSIMO!.
ResponEliminaCom més m'agrada la pasta és amb verdures i si és una mica picant, encara millor.
ResponEliminaD'aquí poc ja t'ajudarà l'Àitor a treure les herbes.
Molts petonets.
Que monos!!! A mi m'encanta això de fer pebrotets del padron quan venen amics a casa. Cada cop que se'n posen un a la boca jo em quedo mirant-los a veure quina expressió fan. Sempre endevino quin els ha tocat jeje....
ResponEliminaLa meva sogra té hortet, peró noia encara no he tingut la sort de tastar res!!!
ResponEliminaEl plat m'encanta. Sobretot el toc del sésam és molt original.
Petonets guapi!
Esther
http://comosiempremadreando.blogspot.com
No sé si el traductor lo ha traducido bien pero plumas con verdura?? Que son plumas? o es que el google se ha vuelto loco? jaja
ResponEliminaSea lo que sea, se ve muy bueno!
Besos
Una bella ricetta con un piccante leggero , ciao
ResponEliminaQue buena pinta tiene esta pasta, estoy seguro que igual de rica!
ResponEliminabss
Ahora que sé lo que son plumas me gusta aún más tu plato jeje
ResponEliminaMuchas gracias por proponerme hacer la mermelada, acabo de conocer al blog memorias d'una cuinera y me encanta!
Mira que no debería costarme leer el catalán porque se parece bastante al francés pero no me acostumbro...
Besos!!
Aquesta plat és molt saludable. M´agradat aquesta combinació de verdures i pasta.
ResponEliminaHola preciosa,
ResponEliminaDeliciosa aquesta pasta.
Petons
La pasta es que admet tot tipus d'ingredients, aquest toc picant ha de ser boníssim!
ResponEliminaun plat deliciós, m'encanta la pasata!
Petonets
Judith, tenir un hort a casa és un regal. Els meus pares han viscut del camp i, tot i que porta molta feina, la terra és molt agraïda. Ara els pares ja són grans i em sembla que s'ha acabat, almenys els animals, encara que el pare es resisteix a abandonar-ho del tot. L'altra dia li varen robar de la barraca el motor del pou i em sembla que en vol anar a comprar un!
ResponEliminaAquest plat té molt bona pinta. No acostumo a cuinar plats així, perqué els nens em diuen que m'ho mengi jo, i fer tants plats com barrets hi ha a taula no m'agrada gens. Aprofitaré de fer-lo algun dia que estigui sola.
Una abraçada bonica, i gràcies pels comentari en el patís Sacher;-).
Juju!, que suerte tener huerto, o como en tu caso que tu suegro lo tenga!..yo apoyo tu llamamiento, pero aunque no lo consigas piensa en todas las delicias que salvaras y traeras al mundo de Juju para que nosotros las admiremos hechas comidita!
ResponEliminaTu pasta es buena y ligera, como mas me gusta a mi!
Mil besitos linda!
Niña, ya sabrás que a mi lo picante me fascina!!! Y esto te ha quedado con una pinta maravillosa, que colores y de sabor ni me imagino o me salto la pantalla y asalto tu cocina y tus delicias:D
ResponEliminaUn besiño enorme!!
UMA PRATO DELICIOSO SEM DÚVIDA.
ResponEliminaADORO COMIDA FEITA NA WOK , FICA COM UM ÓTIMO SABOR.
BJS
Hola Judith, gracias por visitarme y darme la oportunidad de conocerte. Con esto del blog, no solo voy a aprender cocina, sino un montón de idiomas!!. Bss
ResponEliminaEso, eso, queremos un huerto limpio de hierbas y llenito de frescas verduras jajaj
ResponEliminaComo amante de la pasta, me encanta tu plato. Además, la sorpresa del picante me gusta.
Hasta el lunes cielo, que me voy de finde.
Besos
Mmmmm!! m'encanten els pebrots del padron i no em molesta el punt picant!
ResponEliminaGuy cuida l'hortet, homeeeee!!!
Hola Judith!!, menuda pinta té aquesta recepta. A nosaltres també en encanta la pasta amb verdures.
ResponEliminaUn petonet
Quin luxe això de cuinar verduretes acabades de collir d'un hortet, oi? noslatres tenim un hort urbà i tot i tenir poques coses ens fa una il·lusió impressionant!!
ResponEliminaLa pasta es veu boníssima però em sembla que t'has oblidat d eposar els pebrots,no? o us els vau menjar com entrant? potser sóc jo que m'he saltat algo!!
Molts petonets bonica!! :)
Quina bona pinta!! M'encanta, jo això ho vull provar, Molts cops no menjo pasta perque no m'acaba de venir de gust salsa per a acompanyar-la, un dia d'aquests provaré de convinar-la amb verduretes sense salsa a veure si aconsegueixo no aburrir-la tan ràpidament.
ResponEliminaPetonets!!
molt bona aquesta combinacio i sana
ResponEliminamiquel
Molt bona combinació Judith! La propera t'acompanyo, trec unes quantes herbetes, que m'encanta fer-ho, i a veure si de pasa també em puc endur alguna coseta de l'hort.. Petonets
ResponEliminaQue bó judith! quin plat que m'en menjaría ara (no, encara no he sopat!)
ResponEliminaMolt bona recepta, per variar!!
ResponEliminaQuin luxe tenir un hortet!! Jo tenc un parell de cossiolets d'herbes aromàtiques a la terrassa (regal de la meva àvia), però he de confesar que no soc bona amb les plantes...o les mimo massa (o sigui massa aigua) o no les miro de cara (o sigui es moren).
Bona proposta a memòries d'una cuinera, el meu capet ja dona voltes!
Petons!!
La imatge ho diu tot. Té una pinta exquisita. Si cada vegada que li neteges l'hort et recompensa amb productes frescos, no li diguis res. Així podràs fer plats boníssims.
ResponEliminaUna abraçada!
UNA RECETA PICANTE Y AGRADABLE,SANA Y LIGERA,ME ENCANTÓ,CARIÑOS Y ABRAZOS.
ResponEliminaM'encanta!! I venint de l'hortet dels sogres... encara millor. Quins records m'has fet venir al cap tan macos... gràcies!!
ResponEliminaL'adaptaré sense plomes, es veu deliciosa.
Petonets guapa, i bon cap de setmana.
M'encanta la pasta!!!!!
ResponEliminaSandra: no pateixis solet, tot arriba! jijijijiji
ResponEliminaSilvia: llàstimna que no doni tants fruits com voldria...
Iratxe: me alegro guapa
Moni: segur que sí, per si de cas el tenia ben aprop!!!
Catieu: es que si et toca un de picant... jijijiji
Esther: això és gravísssssssssssssssim!
Valeri: es pasta, no te asustes
Cristina: gràcies guapa
Margot: sí, un bon àpat!
Ribereña: m'encanta el picant!
Gemma: no deixis que el teu pare abandoni l'hort!!! ;)
Juana: gracias guapa, a ver si se anima con todos los comentarios! jijiji
Mayte: a sí? te gusta el picante? jajajajajaja
Sâo: e fantastico o wok!!!
AH: gracias a tí! si quieres tienes el traductor a la derecha, o cualquier consulta me dices...
Pilar: buen finde guapa! quiero una crónica detallada, ok?
Jordi: home, hi han alguns que no es poden menjar!! jijiji
Mª José: té molta versatilitat
Alba: sí que hi són, però els he anomenat bitxos ;)
Nee: no creguis que jo sóc massa fan, potser és perquè l'Yves en menjaria cada dia!!!
Miquel: moltíssimes gràcies
Eri: fet! i de pas et dono la farigola...
Lucia: jo vaig sopar encara més tard! ;)
Paula: l'Yves em diu assessina de plantes! jijiji, però crec que no té rao.
Nyanyels: el problema és que no té mases cosetes... aiaiaiaiaia, s'ho haurà de guanyar!
Rosita: gracias guapa
Mónica: sense pasta igual de bona! ideal per tu
Yves: a si? jijiji
Molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris
Realmente espectacular! me encanta.
ResponElimina