El passat dia 19 va ser el sant de l'Yves. Aquest cop va ser el primer, en tots els anys que portem junts, que no ho vam poder celebrar plegats. Per motius laborals, ell va haver de viatjar al país de l'Ikea, així que la celebració va haver d'esperar. Com que el divendres, quan ell tornava, jo no estaria per masses celebracions, vaig decidir, el dijous a la nit, preparar-li un pastís d'espàrrecs, perquè així tingues un sopar de benvinguda com toca. Jo no us puc dir com estava, però ell em va donar el seu vistiplau, i tot i que alguns de vosaltres no us ho creieu -els que no el coneixeu- és molt crític! Us deixo la recepta que ben aviat la tornaré a fer per donar-vos la meva opinió, encara que sí puc opinar per l'oloreta que feia, us asseguro que devia estar molt bo.
Ingredients:
150 ml de llet descremada
1 làmina de pasta de full
1 manat d'espàrrecs verds
200 g de tomàquets cherry
Oli d'oliva verge
50 g de gouda
50 g d'emmental
50 g de mozzarella
Romaní
Farigola
Sal
Pebre
3 ous
Preparació:
Batem els ous en un bol, a continuació afegim la llet, ho salpebrem i ho reservem. Untem el motllo amb una mica d'oli estenem bé la pasta de full i procurem que no quedi cap forat. A continuació afegim els espàrrecs i els tomàquets cherry tallats a trossets, ho salpebrem i afegim els ous batuts que hem reservat. Posem la barreja de formatges ratllats per sobre i ens assegurem que quedi tota la superfície coberta. Per acabar, posem unes fulles de romaní, una mica de farigola esmicolada i un raig d'oli d'oliva i posem el sobrant de pasta de full cap a dins. Ho posem al forn, prèviament preescalfat a 180º, durant 45 minuts. És recomanable menjar-ho recent fet, ja que el formatge fos és més saborós.
Un buen pastel. Personalmente, este tipo de pasteles salados me gustan mucho. Son ideales para una cena o para una comida rápida.Me gusta mucho la combinación que has hecho, y aparte, la foto de ha quedado sublime.
ResponEliminaBessos
¿son muy caros los pisos por la zona donde vives? jaja
ResponEliminaMe encanta
Besos
Quin pastís més bó! I amb la barreja de formatges que hi has posat encara més!!
ResponEliminaUn petó :)
Mientras no se te vaya en el aniversario de boda... el santo es un buen día de celebración, pero bueno, será que yo no soy muy de santos... ni de vestirlos ni de desvestirlos ;-)
ResponEliminaLa tarta una delicia, como todo lo que te sale de esas manitas!
Que maco t'ha quedat, és un pastís de revista!! I ja saps que ho trobo genial, aquí se celebra tot per més que una no pugui menjar perquè ha perdut el seny! jejeje
ResponEliminaVull un trosset ben gran per mi quan el tornis a preparar!! jijiji
Petonets!
Sandra
Judith! Acabo de encontrar receta para un manojito de espárragos que compré el sábado en el mercado...encima tengo unos tomatitos cherry que me quedaron de la pasta que he publicado hoy...así que pienso porbar esto esta misma semana...te prometo venir también a darte mi veredicto...pero puedo anticipar que será delicioso! Eres una artista!
ResponEliminaBesitos!
No se te resiste nada de nada, eh??
ResponEliminaLo que daría yo por una cena de bienvenida como esa........
Besos
Que bo judith!!! aix espero que et recuperis com més aviat millor, és una murga això dels queixals!! Deuria estar content amb el eopar de benvinguda jeje. Jo quan torno a casa els divendres (i ja veus, vinc de barcelona, com si fos un viatge tan llarg!!) la meva mare sempre em té a punt una coca, una quiche o coses per l'estil, m'encanten! La foto és molt maca, amb les estovalles mocador de fer farcells!!
ResponEliminaQue masa más bonita! Y la receta... Lo que has hecho es una delicia!!
ResponEliminaBesitos
que bo!! es semblant a una quiche, s'em gira feina amb tantes receptes...
ResponEliminamuakis
La sematna que vé tinc invitats....ho faré....Records...
ResponEliminaEls pastissos salats tipus quiche son bonissims, segur que l'Yves va quedar molt content!
ResponEliminaDelicioso,me lo apunto.
ResponEliminaUn beso,buen día.
Guapi!!!! quina feinada per no dir un altre paraula no poguer menjar aquesta delícia!!! estic segura que li va encantar i més si feia anys que no ho podiau celebrar plegats. Tu com jo, futuda i a peu de canyó!!! Torna´l a fer i ja ens explicarás la teva opinió. Que et milloris guapa!!!
ResponEliminaEt queden tan bé aquests pastissos, ets una súper crack!
ResponEliminaEl proper dia em convideu i ajudo a l'Yves!
Molts petonets.
estas tartas me chiflan, lo que les pongas va bien y si son espàrragos...uff no te digo, mis favoritas.
ResponEliminaQuin pastís de verdures més deliciós...ara vénen molt de gust.
ResponEliminaEl seu sant, torna de viatge i pastís sense que la cuinera el pugui tastar i a sobre pendent de la seva crítica.Això es amor!
Quina alegria es duria despres d'arrivar del pais del Ikea trovar-se aquesta meravella. No quedaria un trosset, no?
ResponEliminaPetonets maca!
Esther
Aixo s'ha de tastar... a la meva mare i ami aquestes coses ens agrada molt i les nostres familis no en volem...
ResponEliminapetonets
me encantan estos pasteles salados, sobre todo en esta época, porque, aunque lleve queso y esté fundido, a mí me encantan fresquitos
ResponElimina¡que rico! me comería varias porciones, jeje
ResponEliminammm té molt bona pinta, a més t'ha quedat d'allò més fotogènic, segur que estava boníssim.
ResponEliminaVaja, així que els queixals del seny, m'oloro que deu ser bastant dolorós, espero que ja estiguis millor.
Molts petonets!!
Si que havia de ser bo, si! gairebé en sento l'oloreta des d'aquí!
ResponEliminaEstimades, estimats...
ResponEliminaho sento per tots vosaltres, però el pastís me'l vaig menjar TOT sencer jo SOLET...
hmmmmmmmmmmmmmmm
Té una pinta estupenda. M'ha agradat molt que posares llet desnatada, així ens evitem més greixos, que ja en tenen prou els ous i els formatges. Quina llàstima no poder probar una recepta que fas, no? Així, si et pica la curiositat, la pots tornar a fer. Besets.
ResponEliminaQue pastel tan rico!!. me ha encantado como te ha quedado y la foto también preciosa. Petons
ResponEliminaEs precioso y seguro que si el es duro de roer!, fabuloso!!!
ResponEliminaY si lo hubieses licuado????, tal vez asi te hubieses dado el gustito! ;)
Pobre Juju!!!!!
Mil besitos..sigues sin poder comer?????
Uma bela receita, eu adoro pastel, ficou ótima. Tenha uma boa semana. Uma abraço, Marta.
ResponEliminaAra em deixa comentar!!
ResponEliminaYves, un respecte cap als fans incondicionals de la Judith! Ens fa enveja el menjar de les fotos, però que a damunt ens diguis que t'ho vas menjar TOT sencer i TOT SOLET...home, això no es pot fer!!! I ara com puc anar a sopar???
La pròxima vegada em deman un bocí d'aquest pastís via SEUR!!
;DD
Fabulosa!!
ResponEliminaMe encanta y por lo de la celebración, ya tendrán tiempo para hacerlo deliciosamente :D
Mil besiños Neni.
L'aspecte el té d'escàndol!! com magraden aquests pastissos salats, a més els pots tenir llestos abans i encara estan més bons!
ResponEliminapetonetss guapíssima!
Hola!!
ResponEliminaQuan el tornis a fer em convides eh? Què amb aquesta barreja de formatges ha d'estar deliciós.... Espero que ja estiguis totalment recuperada. Petonets
La Cuina de l'Eri
Encara no t'havia comentat aquesta entrada!!! Posare remei... jejejeje
ResponEliminaUn pastis bonissim!!! Tinc pendent de publicar una quiche semblant... m'encanten els esparrecs!!!
Un petonas
Sònia (Encontrar la felicidad en los pequeños detalles y empezando a odiar a blogger)
Hola Judith, que m'agrada aquest pastís, te una pinta excepcional, vaja! res de nou, com tot lo que fas.
ResponEliminaUn petonet guapa
QUE TARTE MAIS LINDA, E ACREDITO QUE BEM DELICIOSA.
ResponEliminaOS INGREDIENTES AGRADAM-ME BASTANTE.
BSJ
te una pinta estupenda me la apunto.
ResponEliminaY tens rao la receta mia de hoy la publique pensando en ti despues de la historia del dentista habia que coloborar o no?
peto
miquel lesreceptesdelmiquel
Quina bona pinta que té aquest pastís. Els espàrrecs verds són boníssims. Llàstima que no en poguessis menjar. Per desgràcia tinc experiència en això d'arrencar queixal. Sé pel que estàs passant, però ànims que acaba passant. Recupera't aviat.
ResponEliminaUna abraçada!
Deliciosa, me encantó.
ResponEliminaBesos
Espectacular!.....de leerla y ver las fotos ya se que es maravillosa.....dejare reservados unos esparragos para hacerla......Abrazotes, Marcela
ResponEliminaNica: sí!!! además se preparan solos
ResponEliminaPilar: en Barcelona todo es caro! pero tranquila que te adopto!!!!
Anniki: gràcies guapa
Isabel: me guardo todas las fechas importantes como un tesoro!!! ;P
Sandra: fet! el tastem juntes.
Rosilet: ya estoy deseando ver tus fotos!!!
Rosaleda: eso lo arreglamos rápido!!!
Bet: algún dia vindré jo a casa dels teus pares!!! ;P
Valerie: gracias guapa
Lídia: a mi em passa el mateix!!! no podem seguir tants blocs, és un perill!!!
Frederique: espero que us agradi a tots!!!
Gemma: sí! moltíssim
Miren: gracias guapa
Silvia: doncs sí, crec que somio fins i tots amb menjar! jajajaja
Moni: quan vulguis! això està fet
Blo: estas son ideales para la dieta! ;)
Cristina: es que s'ho mereix tot!!!
Esther: no va deixar ni un trosset petit! això sí, s'ho va menjar en dos dies!!!
Neus: doncs un dia que feu un dinaret les dues és perfecte!
Antonia: tienes razón, fríos también están ricos!
Sole: pues te mando una tarta ahora mismo por Seur!!! ;P
Nee: és horrorós, però no pel dolor, he tingut molta sort en aquest sentit, però la cara se m'ha deformat! 8(. Per sort tot torna al seu lloc
Albota: jijijijijiji
Yves: que dolent ets!
Asela: en realitat a casa només prenem llet desnatada
Anna: gracias guapa
Marta: muito obrigada
Paula: ben dit! ;P
Mayte: no lo dudes!!!
Ingrid: sí, i pots posar el que vulguis!!!
Eri: està fet!!!
Sònia: queden perfectes amb aquest tipus de pastís! ;P ja estic desitjant veure la teva proposta!
Mª José: qui ho diu!!! ;P
Saô: muito obrigada linda
Miquel: sort que t'has sensibilitzat amb mi! jijijiji
Nyanyels: doncs sí, va millorant!
Annie: gracias guapa
Marceloa: ya me contarás
Molts petonets i gràcies pels vostres ocmentaris!
Judith guapa! Hice el pastel ayer para comer...que delicia! No tuve tiempo de hacerle fotos como Dios manda, porque me lo quitaron de las manos! Es que desde el horno con ese olorcito a tomillo ya nos estábamos imaginando lo que venía! Voló textualmente, pero tranquila que pienso repetirlo...porque nos ha encantado...y tu, desde que ya puedas comer, vuelve a prepararlo porque te va a encantar!
ResponElimina