L’altre dia quan us vaig presentar la recepta de melmelada de fruita de la passió i nectarines per Memòries d’una cuinera, us vaig comentar que m’agradava combinar les melmelades amb plats salats. De fet, els que em seguiu ja us haureu adonat que un dels recursos més utilitzats a la meva cuina, és combinar dolç i salat. El magret és una carn que ens agrada molt, això sí, ha d’estar poc cuinat. La proposta d’avui és un plat senzill i poc elaborat però que obtindreu un molt bon resultat. La melmelada podeu utilitzar la que més us vingui de gust, això sí, un recomano que tingui un punt àcid, d’aquesta manera aconseguirem potenciar el sabor final. Si teniu poc temps i voleu quedar bé amb els vostres convidats no dubteu en fer aquest plat, quedareu molt bé.
Ingredients:
500 g de magret d’ànec
Pipes pelades
Nous
Sal Maldon
Pebre
Ruca
Oli d’oliva verge
Preparació:
Agafem el magret, prèviament marcat amb línees diagonals en els dos sentits amb un ganivet afilat per la part del greix, i el salpebrem. El posem en una graella calenta i ho cuinem a foc alt durant 5-10 minuts, d'aquesta manera ens quedarà cruixent de fora i cru de dins. El temps de cocció dependrà de si ens agrada més o menys cuit. Per fer la presentació posem una base de melmelada de fruita de la passió i nectarines, uns talls de magret d’un 1cm de gruix, unes quantes pipes salades sense closca, unes quantes nous picades, unes fulles de ruca i tirem una mica de sal Maldon i un petit raig d’oli d’oliva. És important menjar-lo recent cuinat.
No saps com ens agrada el magret i fer mermelades té això que al magret li van de maravella. Aquest hivern vaig fer de figues i amb el magret no t´explico com estava!!!M´imagino el teu amb la fruita de la passió!!!
ResponEliminaUn dolç petonet guapi!!!
ACHO QUE O ASPECTO DIZ TUDO...MARAVILHOSO E O SABOR IMAGINO QUE DIVINO ADORO SABORES AGRIDOCES.
ResponEliminaLOGO ESTA SUGESTÃO É DO MEU AGRADO.
BJS
el magret dànec és una de les meves carns preferides, i si a més ho combinem amb una bona melmelada, em sembla ja un plat 10 total!!
ResponEliminaFantàstic!!
Petonets
Me encanta el pato, el Minichef tiene uno en casa de su abue,a pero de verdad!!! aún es chiquito, aunque con tanto meneo no llegará a adolescente el pobre patito rosa... con qué los teñirán? el caso es que tengo que comer pato cuando él no me ve, se pone histérico!! se cree que me como a su Phineas!!! ;-)
ResponEliminaDec ser la única que no li agrada el magret, però faré la melmelada i amb filet de porc i de segur que estarà de pel·lícula. Un petonas guapa
ResponEliminaMe gusta el magret, pero el mío no demasiado crudo ;)
ResponEliminaLa combinación con tu mermelada me parece fantástica, yo lo preparo siempre con chutney.
Muchísimos besos
A mi em pots convidar tranquil·lament a aquest plat de magret, perquè em faries molt i molt feliç! M'encanta artista! ;)
ResponEliminaPetonets rulera!
Sandra
Quina bona pinta.... mmmmm.... jo també vaig fer un plat amb la melmelada, però un postre, quan tingui una estoneta el penjaré!
ResponEliminamuakis
Hem coincidit amb l'ànec!!!!!
ResponEliminaAquesta melmelada et va quedar boníssima, boníssima!
Del magret no et puc dir res perquè no m'agrada massa però si em vols tornar a convidar a melmelada vinc volant!
Petonets.
Les melmelades amb els plats salats m'agraden molt, sobretot amb l'ànec. Jo ara estic començant a fer melmelades de coses que "en teoria són salades". No dic res més fins que faci la de memòries d'una cuinera ;)
ResponEliminaNo entiendo nada, pero la foto es impresionante :O
ResponEliminaTe invito a que te pases y firmes en mi recién estrenado blog, te dejo la dirección por si quieres echarle un vistacillo ;)
http://thecookrocker.wordpress.com/
Ohhhhh Judith, ¡qué pasada!, el otro día ya me dejó enamorada la mermelada, pero la combinación de hoy la supera, con todo lo que he llegado a comer yo, nunca he probado el magret...¡ya no tengo excusa!.
ResponEliminaUn besazo
Vaya pinta que tiene el magret.
ResponEliminaSi la viera mi marido no me dejaría descansar hasta que se la preparase.
Besos
¡Ahora mismo te estoy haciendo una gran ola, VAYA PLATOOO, ME ENCANTA!. Un beso guapa.
ResponEliminaHola Judith, quines receptes més curraes, m'encanten!
ResponEliminaJo sóc una estudiant de cuina, i m'encanten els blogs de cuina ja que aprens molt d'ells, aquest és el meu blog http://cuinaremrelaxa.blogspot.com/, passat quan vullgues. Salutacions!
Judith, me ha encantado este plato.
ResponEliminaEs perfecto para una ocasión especial, así que me lo guardo que creo que dentro de poco tengo una.
Besos
Ostres, si l'altre dia et deia q havia de trobar la fruita de la passió, avui amb mes motiu, m'encanta el magret...
ResponEliminaM'agrada molt el magret, peró a casa no l'he fet mai. Aquesta recepta teva es genial, ja coneixes la meva pasió per la ruca i les pipes.
ResponEliminaPetonets,
Esther
Juju,
ResponEliminaMe ya encantado lo plato... se ve muy bueno : )
Besitos
Guag el magret y esta mermelada de fruta de la pasion me has despertado mi pasion por este plato
ResponEliminapeto
miquel
excelente combinación, Ju. A mi también me gusta combinar dulce y salado. Es casi como un chutney esta mermelada de maracuyá :)
ResponEliminaTiene muy buena pinta me pirran las combinaciones dulce y salado.
ResponEliminaBesicos sorianos
Judith que maravilla de magret,me encanta crudito pero con esa deliciosa mermelada del otro dia no lo he probado nunca,a ver donde encuentro yo maracuyas ahora en mi pueblo a casi mil metros de altitud?Ya me veo en el corte ingles buscandolos:)
ResponEliminaGracias por tus palabras,mi niña.Besos Esther
Silvia: ostres! Ja he vist alguna de figues i no saps les ganes que tinc de fer-ne!
ResponEliminaSaô: jijiji, ogbrigada linda
Ribereña: també de les meves!
Isabel: jajajaja, tu minichef es la bomba!!!!
Coquessa: cap problema! Seguir que et queda igual de bó
Pilar: el tuyo ya lo pasaré más!!! ;P
Sandra: si em doneu un potet de melmelada de pera!!! jijijiji
Lídia: ja estic pendent!!!
Moni: fet! Ara a celebrar més cosetes...
TC: quines ganes de veure la vostra versió!!!!!
Patrizia: bienvenida! Si quieres tienes el traductor de google a la derecha ;P
María: ahora sólo te falta comprar la fruta de la pasión...
Rosaleda: pues un día le das una sorpresa!!! Que es muy sencilla
Iratxe: jajajajajaja, eres la bomba! ;)
Tatiana: benvinguda! Ara em passo pel teu bloc
Ana: pues ya nos contaràs esta cenita!!!!
Sonia: jijijijiji
Esther: saps que m’entres posava la ruca em vaig enrecordar de tu? ;)
Catarina: muito obrigada
Miquel: jajaajajajajaj, gràcies guapo!
Sole: si tienes antojo me avisas y te mando una!!!!!! ;)
Raquel: pues ya somos dos!
Esther: el sr. Corte inglés seguro que no falla en el rincón gourmet!!!!!!
Molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris
Ja soc aquí...Això és una delicatessen!! Veig que el meu gendre pujará molt ben alimentat!! Ai, després quan compari amb la sogra dirà això de la "meva mare ho fa molt millor"!!! ;DD
ResponEliminaPetonets!!
Jo també sóc molt de combinar dolç i salat. A més a més m'agrada molt el magret. Doncs no cal dir que m'ha encantat Judith, ets una artista!
ResponEliminaPetonets guapa
Magnifica salseta...
ResponEliminaun petonet
mmmm això ho he de provar! M'encanta la combinacó dolç salat, jeje. Això sí, una pregunta, el magret d'ànec el venen ja filatejat o amb els ossos i tot? és que si va amb els ossos i tot em veig incapaç de cuinar-lo, diga'm maniàtica però no puc, jajaja.
ResponEliminaPetonets!!
ESte plato tiene que estar de muerte, me encantan las mezclas raras, muy buena y la presentación también. Un beso.
ResponEliminaMaravillada!!....la foto lo dice todo....es de revista gourmet!!.....se ve espectacular....y eso que no soy de pato.....Abrazotes, Marcela
ResponEliminaJudith es una pasada, yo no como carne pero te aseguro que se me hace la boca agua ¡que mermelada! bsos preciosa
ResponEliminaUna ricetta dal gusto elegante, brava ciao
ResponEliminaoooohh!! quina combinació més deliciosa, és de nota! A mi el magret no m'agrada massa, però les combinacions dolç salat m'encanten i sempre que puc m'agrada utilitzar el recurs.
ResponEliminaTambé m'ha agradat molt la incorporació de fruits secs, mmm què bo!!
Molts petonets bonicaaaa!! :)
Aquest magret pinta molt i molt bé!!
ResponEliminaEl magret ric, ric ... però aquesta salsa m'ha deixat bocabadat. Que saborosa.
ResponEliminaAy Judith que jo el tinc que fer molt el magret!! ^.^ sino no que me´l podré menjar.....es pot no??? M´agrada molt la recepta! Com us cuideu a casa eh?? Petonets
ResponEliminaEl magret me encanta y siempre me gusta servirlo con una mermelada para darle el contrapunto de sabor..asi que aplaudo tu receta y te doy un diez!!! :)
ResponEliminaMil besitos linda Juju!!!!!
Ostres noia...
ResponEliminaConvidam a sopar... que no em ve de gust entrar a la cuina sinó al teu mejador amb taula parada.....
El contrast de sabors ha d'estar escandalòs.
:*:*:*:*
Si sabia, la mitad de bien que se ve; será un plato para recordar.
ResponEliminaQuina menjera que fa aquest magret i la combinació es molt encertada,prenc nota de aquesta delicia¡¡¡¡
ResponEliminaMil petonets preciosa.
Judith, quin plat mes bo!!! M'encanta!!! Jo sempre faig el magret amb melmelada de ceba, pero queda apuntada la teva!!! ;-)
ResponEliminaUn petonet
Sònia
No soy muy del magret pero los platos agridulcen son mi perdición...
ResponEliminaOh! Com m'agrada el magret, més bé cru i amb la melmelada.. una autèntica delícia! El proper em convindes eh??? Petonets
ResponEliminaM'encanta Judith! El magret, i en general tota la carn, com més senzillament cuinat estigui més m'agrada. Aquesta setmana no passaré gaire, és l'última d'examens i entregues... La melmelada us la passaré el cap de setmana! Ah i la foto t'ha quedat molt bé, sembla que hi hagi un mirall a sota! :) petonets
ResponEliminaQue b, donat sortida a la mermelada! Jo n´he fet tanta que no se que en farè!(la posarè aviat quan tingui...temps!
ResponEliminaAmb el magret sempre queda b una cosa dolceta.
Petons
Judith, com m'agraden els plats que prepares, són fantàstics. Aquesta setmana he estat totalment absent de blogger i no he pogut comentar res. Veig que m'he perdut unes receptes molt bones, no sé com t'ho fas, però cada plat és increïblement bo. Aquest magret té una pinta molt bona, el gaspatxo estic desitjant fer-lo i també els tagliatelle, mmm... M'agrada tot. Besets.
ResponEliminaPaula: jajajaja, el Boletet no ho diria mai això! ;P
ResponEliminaMónica: doncs ja em diràs si el fas!
Neus: gràcies bonica
Nee: sí! no pateixis, al mercat el venen net!!! ;)
Tere: jijiji, pot semblar estranya però lliguen genial!
Marcela: que exagerada!!! pero muchas gracias guapa
María: ooooooooooo, que pena! pero la mermelada la puedes hacer! ;P
Stefania: grazie mille
Alba: ho pots aplicar a un filet si vols...
Josep: moltíssimes gràcies
EL Obrador: benvingut!
Mª Àngels: of course!!! ;)
Juana: jajajajaja, tu siempre me puntuas bien!!!
PC: una mica tard 8(
Zen: a nosotros nos gustó
Ague: ja em diràs...
Sònia: amb melmelada de ceba no l'he tastat. Apuntat!
Susan: queda genial!
Eri: fet! i així et dono la farigola ;P
Bet: moltíssima sort guapa!!! t'estarem esperant!
Anna: ja et donarem idees, no pateixis!
Asela: moltíssimes gràcies guapa. Tu no mateixis que les receptes no es mouen del bloc!!!!
Molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris
Delicioso! Me lo apunto!
ResponElimina