>

diumenge, 24 de maig de 2020

Musclos al vapor

A poc a poc la vida sembla que torna a la normalitat i, per fi, Barcelona ja passarà a la fase 1 del confinament. Si us sóc sincera no em queda clar que tothom tingui clares les pautes a seguir a cada fase, però al Bolet intentem seguir-les, sobretot el Boletet, que se les pren al peu de la lletra. Si estem passejant i queden 5 minuts perquè hagi transcorregut l’hora reglamentària, hem d’anar corrents a casa per no passar-nos de temps. Tant de bo molts adults tinguessin la consciència que té ell, potser les coses anirien millor. 

Una de les coses que més estem desitjant és poder quedar amb familiars i amics seguint les pautes establertes, evidentment. Durant tots aquest dies, gràcies a les noves tecnologies, hem pogut xerrar amb els més propers, però no hi ha res com poder-nos veure cara a cara, ni que sigui amb una mascareta, no creieu? 

A part, sembla que ja podrem començar a gaudir de les terrasses, amb moderació, i tornar a fer els aperitius que al Bolet són sagrats. Us haig de confessar que l’Yves és un enamorat d’aquesta rutina, i els diumenges no es perdonen, ni que estiguem confinats a casa. Tant se val si prenem unes patates xips, unes olives o qualsevol altra cosa que tinguem a casa o que puguem prendre en alguna terrassa del barri. El més important és gaudir d’una cervesa o clara ben fredes i naturalment, de la companyia.

Per celebrar que a partir de la propera setmana sembla que ja podrem anar a fer l’aperitiu, avui us porto una recepta molt fàcil que fins i tot em fa vergonya publicar, perquè és molt senzilla. Però sabeu què? No tothom sap cuinar i durant aquests dies de confinament moltíssima gent s’ha atrevit a innovar a la cuina, així que us animo a fer aquests musclos al vapor que al Bolet ens encanten. 


Ingredients:


1 kg de musclos 
200 gr de tomàquets cirerol
3 dents d’all
1/2 ceba petita
3 fulles de llorer
1/4 de vas de vi blanc
Julivert
Sal
Pebre
Oli d’oliva verge


Preparació:


En una cassola posem els musclos, prèviament nets, i afegim la resta d’ingredients: els tomàquets cirerol partits per la meitat, les dents d’all tallades a làmines, la ceba tallada en juliana, les fulles de llorer, una mica de julivert fresc picat, el vi, salpebrem al gust i tirem un rajolí d’oli verge. Tapem la cassola i, a foc mig, ho cuinem durant 10 minuts. Transcorregut aquest temps els musclos s’hauran obert i hauran generat un líquid, que s’haurà emulsionat amb la resta d’ingredients i esdevindrà una salsa molt gustosa.






dilluns, 18 de maig de 2020

Lemon pie

Durant tots aquests anys d’absència blocaire, el lemon pie s’ha convertit en un dels nostres pastissos preferits, però sobretot pel Boletet. Si anem a qualsevol lloc i en tenen, té clar que l’ha de tastar.

He fet diverses receptes, però no acabava de tenir una recepta que em convencés al 100%, sobretot de la base. Però vaig trobar un video al Youtube d’un bloc argentí i em va agradar la idea d’afegir una mica de licor a la base. En la recepta original afegien Limoncello; com que jo no en tenia vaig decidir afegir cachaça i suc de llima, que ja sabeu que al Bolet mai no n’hi falta. Durant tot aquest temps no hem perdut la nostra passió per les caipirinhes, és més, el Boletet és un fan incondicional d’aquesta beguda d’origen brasiler, amb la seva justa mesura és clar! No patiu.

Us haig de dir que el resulta del lemon pie és una combinació que personalment m’agrada molt. La combinació entre dolç i àcid fa que siguin unes postres excepcionals per a qualsevol ocasió. Això sí, us haig d’advertir que si voleu que aquest pastís tingui una bona consistència us recomano que el tingueu a la nevera i el serviu fred. Si pel contrari voleu que sigui molt cremós i que el lemon curd sigui més líquid, llavors serviu-lo a temperatura ambient. Els meus crítics culinaris ho tenen clar, prefereixen que el pastís se serveixi passant per la nevera. 

Espero que us agradi i us animeu a fer-lo! En aquesta època de confinament és una bona activitat per a fer en família o simplement per passar l’estona.


Ingredients massa:


300 gr de galetes tipus Digestive
60 gr de mantega
60 gr de sucre glacé
60 cl de cachaça
1/2 llima


Ingredients farcit:

1 pot de lemon curd
2 clares d’ou
120 gr de sucre
40 cl d’aigua mineral


Preparació:
En una bol afegim les galetes, tipus Digestive, i les esmicolem fins aconseguir una farina molt fina. A continuació afegim el sucre glacé, la mantega a temperatura ambient, la cachaça i el suc de la 1/2 llima i ho incorporem tot. Un cop tinguem tots els ingredients integrats, ho deixem refrendar a la nevera durant 10 minuts per poder treballar millor posteriorment la base. Transcorregut aquest temps, posem la massa obtinguda en un motlle, la repartim bé, la premsem i fem unes marques a la base amb l’ajuda d’una forquilla. La cuinem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 10 minuts. Un cop obtinguda la massa, la deixem refredar a la nevera, durant un mínim de dues hores. 

Per preparar la merenga, portem el sucre i l’aigua a una cassola i fem un almívar. L’hem de cuinar a foc mig durant uns 15 minuts, aproximadament, fins aconseguir que arribi a una temperatura d’uns 120º o una textura de xarop. Mentrestant muntem les clares d’ou amb l’ajuda d’unes barnilles elèctriques, i un cop tinguem l’almívar a punt, l’anem afegint a poc a poc, a les clares. Un cop integrats els ingredients, deixem que es barregin amb les barnilles elèctriques fins que el merenga estigui a temperatura ambient i el reservem.

Per muntar el pastís traiem la base de la nevera, afegim la crema de lemon curd, que prèviament teníem feta, i amb l’ajuda d’una espàtula fem que quedi una base homogènia. A continuació afegim la merenga amb una mànega pastissera i un cop estigui tota la base coberta, amb l’ajuda d’un bufador de cuina, torrem la merenga per aconseguir una presentació més rústica.



divendres, 15 de maig de 2020

Lemon curd

Ja fa uns quants anys de l’última publicació al bloc, quatre per ser exactes. Avui, després d’haver-ho consultat amb el Boletet, m’he decidit actualitzar-lo. La veritat és que durant tots aquests anys d’absència blocaire, els fogons del Bolet han estat més actius que mai, sobretot els caps de setmana. Hem seguit inventant i provant noves receptes, però un bloc necessita molta dedicació i, en tot aquest temps, les hores les he invertit en altres prioritats.

Actualment ens trobem en una situació social molt extranya i, ni que sembli un tópic, ara el més important és la salut. Qui ens hauria d’haver dit fa uns mesos que no podríem sortir de casa? Ni abraçar els nostres familiars i amics o, simplement, seguir amb la nostra rutina de poder anar a treballar, anar a l’escola o gaudir d’un vermut els diumenges.

Però sabeu què? Personalment no trobo el confinament tan dolent. Si us sóc sincera, crec que molts hem aprés a portar un altre ritme de vida, gaudint dels petits detalls i portant una vida més relaxada. El Boletet i jo mai havíem estat tant de temps junts -sense tenir en compte els seus 5 primers mesos de vida. Així que estem gaudint plegats per passar més de 15 dies junts (el temps máxim que tinc de vacances cada any). Intentem tenir una rutina perquè els dies no es facin molt llargs i ell està aprenent a gestionar les tasques de casa i de la cuina. Si seguim així, ens uns mesos ja es podrà independitzar.

Durant tots aquests anys hem anat consultant el bloc per fer les receptes que més ens agradaven i, val a dir, una de les receptes que al Boletet més li apassiona són els financers de gerds, que els acostumem a preparar sovint. Però en aquest temps hem anat fent noves receptes i no les tenim guardades enlloc, per això quan avui li he comentat que potser hauríem d’actualitzar el bloc s’ha posat molt content i m’ha dit “però posarem fotos xules també?”. Doncs dit i fet. Aquest cap de setmana de postres volem preparar un Lemon pie, que s’ha convertit en un dels nostres pastissos preferits. Per fer-lo necessitem el Lemon curd, una crema de llimona molt fàcil de fer que us pot servir per fer un munt de receptes. De moment us deixo aquesta recepta i espero que durant el confinament us animeu a fer-la.


Ingredients:

3 rovells d’ou
215 gr de sucre
100 gr de mantega
150 ml de suc de llimona
1 cs de Maicena (opcional)


Preparació:

En una cassola posem els rovells d’ou, el sucre, la mantega tallada a daus i el suc de les llimones, prèviament expremudes, i ho cuinem a foc baix, sense parar de remenar, durant uns minuts. Dependrà de la textura final que volgueu obtenir, en el meu cas ho he cuinat durant 15 minuts. Si voleu una textura més cremosa i consistent, retireu la cassola del foc, afegiu una cullerada sopera de Maicena, prèviament tamissada, i un cop estiguin ben incorporats tots els ingredients ho cuinem a foc baix durant 5 minuts més sense deixar de remenar. Ho retirem del foc i ho posem en un pot de vidre, prèviament esterelitzat, i ho deixem refredar.





x

dijous, 24 de març de 2016

La Mona IV

Fa uns quants mesos que no actualitzo el bloc, això no pot ser! No penseu que al Bolet hem deixat de menjar, ni molt menys. A casa ja sabeu que tinc dos gurmets i últimament entre setmana haig de viatjar molt. Els menús que es fan ells són bastant bàsics -ara que se que l’Yves no em sent, ho puc dir-, per això quan jo estic a casa em demanen sopars especials, amb espelmes i tot! Fa molts mesos que no us explico les novetats del Boletet, però en tot aquest temps no para de créixer i s’està convertint en un xef en potència i ja és quasi tan exigent com el seu pare. En tot aquest temps, els seus plats preferits han canviat una mica. Ara li tornen boig els seitons i les costelletes de conill arrebossades, però el que no ha canviat és en les postres: el pastís de cervesa negra és, sens dubte, el seu pastís preferit! Tot i que de tant en tant sap que hem de cuinar algun pastís de formatge pel papa.

Ara que estem a les portes del dia de la Mona, m’agradaria ensenyar-vos la Mona que va tenir l’any passat l’Aina, una de les nostres filloles. Tot i tenir quasi 15 anys, cada any li demano, com a bona padrina, quin és el tema que vol, com podeu veure per la decoració del pastís no m’ho posa massa fàcil. Quan em va dir que volia que la tematitzés amb la sèrie Walking dead vaig haver de buscar a internet què era. Es tracta d’una sèrie de zombis que es veu que té molt d’èxit. No va ser fàcil trobar un zombi, per això vaig improvisar amb un ninot del Chucky, que més o menys fan la mateixa por. Hauríeu d’haver vist la cara de felicitat de l’Aina, un cop més crec que la vaig deixar sense paraules, i va estar molt contenta amb el seu pastís de formatge. A ella no li agraden massa els pastissos, però aquest li va agradar molt, el toc cruixent de les Oreo li va encantar, així que tot i sortir-se dels estereotips convencionals de les mones, us asseguro que si voleu sorprendre als vostres fillols no dubteu en preparar-l’ho.

Com ja us he explicat en entrades anteriors de mones, l’Yves i jo tenim la sort de ser padrins de l’Aina i la Catarina, però des de l’any passat la Tania i el Jari, dos amics de l’infantessa de cada un, també han confiat en nosaltres per ser els padrins dels seus fills, la Sofia i l’Oriol, així que us podeu imaginar que en aquesta època de l’any, al Bolet el forn treu fum! De moment, a excepció de la Catarina, que li hem hagut d’enviar per correu la seva particular Mona, ja que viu a Porto, i la Sofia, que ha preferit la Palma, no hem fet les mones d’enguany pels nostres fillols. L’altre dia, però, el Boletet en va voler fer una, i us asseguro que ens va quedar boníssima! Ell estava trist perquè el divendres a l’escola, per la tarda, s’havien de menjar una Mona que havien fet el dia anterior, però havíem d’anar al metge i no hi va poder anar. Com que al Bolet ens costa poc fer alguna cosa dolça, l’Yves va tenir la brillant idea de que el petit i jo en féssim una. Vam anar a comprar plomes i pollets, i vam fer una base molt esponjosa de pà de pessic i la vam farcir de Nutella, feia anys que no aconseguíem un pastís tan esponjós, així que no patiu que crec que la repetirem per les mones d’aquest any, de l’Aina i de l’Oriol, i així podré publicar la recepta en breu. De moment us deixo amb la Mona de l’Aina de l’any passat, a veure si us ajuda a agafar idees pels vostres fillols!

Per últim, m’agradaria explicar-vos una anècdota molt divertida. El passat dilluns havia d’anar al metge per una revisió rutinària i l’Yves em va acompanyar amb la moto. Ell és el meu talismà perquè no em donin males notícies, ja que tots els cops que he anat sense ell, sempre m’han trobat alguna cosa (mai res greu, per sort!). Quan vam aparcar la moto, ens vàrem treure el casc i una senyora ens va cridar: “perdoneu, us puc fer una pregunta?”, nosaltres evidentment vam contestar que sí, que de què es tractava, i llavors la sra. va dir “Tu tens un bloc de cuina? És que sóc molt aficionada a la cuina i si no m’equivoco tu en tens un”, us podeu imaginar la nostra reacció, ens vàrem posar a riure i vam estar encantats de què algú anònim ens reconegués pel carrer perquè segueix els nostres blocs. Així que  des d’aquí vull agrair a tota aquella gent que durant anys ens ha estat seguint, sempre és una alegria saber que hi ha algú a qui  interessa el que expliques i el que fas, així que des d’aquí moltíssimes gràcies a tots als qui seguiu a la família Bolet i aquest bloc! Espero no trigar tant en publicar.


Ingredients:

3 paquets de formatge tipus Philadelphia
3 ous
2 iogurts amb gust de llimona
80 g de farina
150 g de sucre
1 sobre de llevat Royal
400 g de galetes tipus Oreo
Ous de xocolata blanca
Essència de vainilla



Preparació:

En un bol posem els ous, els batem i, a continuació, afegim el formatge, els iogurts, la farina, el sucre, el llevat i una rajolí d'essència de vainilla. Ho barrejarem tot amb l'ajuda d'un minipimer -i ens assegurarem de que no quedi cap grumoll- i ho posem en un motlle -preferiblement tancat per evitar fuites innecessàries, ja que la barreja és bastant liquida-. Agafem la meitat de les galetes Oreo i les esmicolem incorporant-les, tot seguit, a la barreja anterior. Ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º durant 40 minuts. Passat aquest temps, apaguem el forn i deixem el pastís reposar a l'interior del forn sense obrir la porta. Un cop transcorreguts uns 30 minuts, el traiem del forn i el posem al frigorífic perquè acabi de quallar. 

Per a la presentació agafem la resta de galetes Oreo i traiem la part blanca, les esmicolem fins obtenir una textura semblant a la terra. Us aconsello que hi deixeu alguns trossets per semblar més real, i acabem decorant amb els ous de xocolata, les plomes i els ninots.



diumenge, 1 de novembre de 2015

Panellets VI

Un any més, al Bolet, hem celebrat la Castanyada; ja que, com bé sabeu ens agrada mantenir les tradicions. Per això ahir al vespre ens vam reunir amb la família Llàbiro i, tot recordant velles històries, vam fer un bon sopar on no van faltar els panellets, les castanyes i els moniatos.

Aquest any, però, el Boletet i el Lluc feia temps que ens demanaven una festa de Halloween. A nosaltres, que ens costa poc muntar una festa, vam decidir que un dia qualsevol podríem celebrar un sopar de monstres. Per això, aprofitant que la setmana passada va venir la nostra fillola de Porto, la Catarina, vam organitzar en un tres i no res una festa de Halloween. Ens vam ajuntar uns quants amics al Bolet i vam guarnir la casa. Els que ens seguiu a Instagram ja vau veure la taula que vam parar per sopar. Haig de confessar que cap dels pares, inclosos la Inés i el Ricardo, que són de Porto, eren partidaris de fer-la, ja que aquí celebrem la Castanyada i a Porto la festa dels difunts. Al final, però, ho hem pogut fer tot; així que el dia 31 a la nit hem sigut fidels a les nostres festes. 

Tant l'Yves com jo creiem que és important explicar als fills les nostres festes i mantenir la nostra cultura, però, tot i això, també és important fer-los gaudir, i si ho podem combinar tot doncs ja és perfecte, oi?

A continuació us deixo amb els nous panellets que hem fet aquest any, encara que com ja va sent habitual des de què el Boletet té veu i vot, els de Lacasitos no han faltat! Per acabar de fer un bon assortiment, vam fer panellets de codony i de melmelada de mores, que ja els havíem fet en anteriors castanyades. Un assortiment boníssim, espero que us agradin i us animeu a fer-los, us aviso que els d'aquest any són ideals per fer sobretaula, sobretot de cara a les properes festes de nadal.


Ingredients: 

1/2 kg d'ametlles en pols

350 g de sucre

150 g d'aigua mineral

1 clara d'ou

20 g de crocant d’ametlles

Sucre en pols
Nutella
Lacasitos
El suc de ½ llimona
Cacau en pols
Canyella en pols
Boles cruixents recobertes de xocolata
Nous
Preparació: 

A una cassola, barregem l'aigua i el sucre. Ho posem a foc mig fins que arrenqui el bull i ho deixem bullir fins aconseguir textura de xarop. A continuació,  aboquem les ametlles en pols, i remenem sense parar amb una cullera de fusta de 2 a 5 minuts més, fins que la pasta quedi ben lligada i es desenganxi. Ho retirem del foc i ho deixem refredar. Incorporem a la mescla la clara d'ou sense muntar i ho barregem bé. Deixem reposar la massa a la nevera durant un mínim de 2 hores (Nosaltres la vam deixar tota la nit). Un cop la volem treballar, l'haurem de deixar a temperatura ambient durant mitja hora, per poder treballar millor.
 

Panellets de Nutella i nous:

Agafem una porció de massa, hi afegim un polsim de cacau en pols i ho barregem bé fins obtenir una mescla homogènia. Formem petites boles, les arrebossem amb cacau en pols i, fent una mica de pressió, les aixafem i els hi donem la forma desitjada pressionant amb un dit. Afegim una cullerada de cafè de Nutella. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega o amb paper- . Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem, afegim les nous  i els deixem refredar.

Panellets de llimona amb sorpresa:

Agafem una porció de massa, barregem el suc de mitja llimona i una mica de pell ratllada. Formem petites boles i al interior afegim una bola cruixent recoberta de xocolata. Ens assegurem que quedi ben coberta i les arrebossem amb sucre en pols . Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega o amb paper- . Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem els deixem refredar.
 

Panellets de canyella i crocant d’avellanes: 

Agafem una porció de massa, hi afegim una cullerada de cafè de canyella en pols, un bon grapat de crocant d'ametlla i ho barregem bé fins obtenir una mescla homogènia, la dividim fent petits boles i les arrebossem amb cacau en pols. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega o amb paper- . Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem els deixem refredar.