>

divendres, 29 d’abril del 2011

Boeuf bourguignon

L’Alba i l’Ingrid ens han proposat en el seu primer repte de Food & film que féssim una recepta de la Julia Child, una gran cuinera enamorada de la cuina francesa. A molts de vosaltres us sonarà la pel·lícula Julia & Julie, no? Doncs precisament està basada en la vida d’aquesta cuinera i una gastroblocaire; la Julie, que es va proposar un repte: en un any fer totes les receptes de la Julia, i us puc assegurar que no són poques. Per sort l’Alba i l’Ingrid ens han deixat a la nostra elecció escollir la recepta que vulguem, però si us haig de dir la veritat, jo no he tingut més opció que escollir el Boeuf bourguignon. El culpable ha estat l’Yves, que va veure la pel·lícula amb mi. Mentre l’estàvem veient va veure com la Julie preparava aquest estofat de carn i em va dir: “aquest és el plat que has de fer tu! Jo el vull tastar” i clar, com que cuino pocs guisats de carn, per no dir cap, ja no vaig buscar cap més recepta. Aquest cop la tria ha estat fàcil! Espero que us agradi la meva versió. Molt bon cap de setmana a tothom! dilluns més...
 

Ingredients per a 2-3 persones:

600 g de carn de vedella/bou a daus
85 g de bacó
1 pastanaga
½ ceba
1 ½ got de vi negre
1 c/p de concentrat de tomàquet
1 gra d’all picat
Un polsim de farigola
1 fulla de llorer
15 cebetes franceses
200 g de xampinyons
500 ml de brou de carn
Mantega
Oli d’oliva
Sal
Pebre
Farina
 

Preparació:

Tallem el bacó en tiretes, les posem en una cassola amb 1 litre i mig d’aigua i ho deixem 10 minuts a foc lent. Les traiem, les assequem i a continuació les rossegem durant 2 minuts amb una mica d'oli d'oliva. Traiem les tiretes de bacó i reservem. Assequem la carn amb paper de cuina i, a poc a poc, saltegem els trossos fins que ens quedin rossos per tots els costats. A continuació, aprofitant l’oli amb el greix del bacó, saltegem la pastanaga i la ceba. Netegem la cassola i afegim la carn, el bacó, ho salpebrem i tirem un polsim de farina. Tapem la cassola i la posem al forn a 180º durant 8 minuts. Un cop hagi passat aquest temps, afegim el vi, el brou, les herbes i ho posem al forn a 160º durant unes 3 hores, o fins que la carn es pugui tallar bé amb una forquilla. Mentrestant podem aprofitar i caramel·litzar les cebetes. Primer les saltegem amb una mica de mantega i oli durant uns 10 minuts. A continuació afegim ½ tassa de brou, ho salpebrem i posem una mica de farigola i mitja fulla de llorer. Ho tapem i ho cuinem a foc baix durant uns 40 minuts. També aprofitem per saltejar els xampinyons amb una mica de mantega i oli durant 5 minuts. Un cop estiguin  rossos els retirem del foc. Quan hagi transcorregut el temps de  cocció de la carn,  la separem de la salsa i aquesta la colem i la reservem. Per finalitzar posem a la cassola la carn, les cebetes i els xampinyons  i ho banyem amb la salsa. Ho deixem a foc baix durant 2 o 3 minuts i ja està llest per servir.



dijous, 28 d’abril del 2011

Bacallà a la llauna

Avui El món de juju fa una excepció i canvia de xef. Quan l'Yves em va proposar que volia col·laborar amb una recepta al Memòries d'una cuinera no m'ho acabava de creure. Tots el que seguiu aquest bloc sabeu que ell és l'encarregat de fer les introduccions el dia 5 de cada mes, quan proposem la nova recepta al Memòries. Crec que ja us he comentat en diverses ocasions que al Bolet la cuinera sóc jo. Ell quasi mai cuina i menys un plat elaborat. Però aquest cop s'ha superat i ha volgut aportar una recepta de la Loles. A continuació ell us farà la seva petita crònica…

Memòries d'una cuinera és un bloc especial, ja ho vaig dir quan el vaig presentar al meu bloc de relats, Amb idees a la llengua, és un bloc fet per l'estima d'unes filles a una mare. Hauríeu de veure la il·lusió que tenen les dues germanes cada dia; són fantàstiques. Tanta és la devoció que tenen que m'han enganxat, així que aquí teniu la meva humil aportació, això sí, la recepta és de la meva mare, ella sí que ho cuina bé. Dedicat a tu, ma!


Ingredients per a 2 persones:

4 talls de morro de bacallà
Farina
1 fulla de llorer
1 c/c de pebre vermell
1 gra d'all
1 c/p de vinagre
200 g de mongetes de ganxet
Sal 
Oli d’oliva verge


Preparació:

Agafem els trossos de bacallà, prèviament dessalats, els eixuguem amb una mica de paper de cuina i els enfarinem. En una paella posem un dit d'oli d'oliva, la dent d'all tallada a làmines i rossegem el bacallà. Un cop estigui ros per tots els costats el traiem i el reservem. En el mateix oli on hem fregit el bacallà, afegim el vinagre, la fulla de llorer i el pebre vermell i ho barregem fins obtenir una mescla homogènia. Posem els talls de bacallà en una llauna -safata metàl·lica per anar al forn- i li tirem per sobre l'oli. Ho deixem al forn, preescalfat a 180º- entre 5 o 10 minuts a la safata de dalt a la funció de gratinar-. Mentrestant podem saltejar les mongetes en una paella amb unes gotes d'oli d'oliva. Per emplatar posem una base de mongetes, un tros de bacallà i ho banyem amb l'oli perquè ens quedi ben melós.



dimecres, 27 d’abril del 2011

Amanida mar i muntanya amb vinagreta de cervesa

Ara feia ja molts dies que no publicava una recepta d'amanida, i no serà pas perquè no en mengi. De fet, cada dia a la feina me'n porto una. Són lleugeres, ràpides de cuinar i ideals per fer un bon àpat sa i equilibrat. Són d'aquests plats amb els que, depenent de la imaginació que vulguem invertir, podem obtenir uns  resultats sorprenents. Ahir vaig anar a fer la compra, després d'unes merescudes vacances per poder gaudir de la família, i només entrar per la porta de la fruiteria els ulls se'n van anar directes a la secció d'enciams. Hi ha un munt de classes i varietats, de colors i sabors, que els podem combinar entre si, o no. Voleu saber una cosa? El que més m'agrada de les amanides és combinar els diversos colors dels ingredients! Crec que ja us he comentat que el menjar m'ha d'entrar per la vista… Espero que us agradi, ja que després d'els àpats copiosos d'aquests dies, no hi ha res millor que una bona amanida.
 

Ingredients:
 
1 enciam roure
2 ous durs
1 manat d'espàrrecs silvestres
Ventresca de tonyina
Anxoves
Vinagre de cervesa
Pebre
Sal
Oli d’oliva verge
 

Preparació:

En un bol posem l'enciam, prèviament rentat i tallat, els ous durs partits a quarts, els filets d'anxova tallats a trossets i els espàrrecs prèviament escaldats -els posem en una cassola amb aigua bullint i els deixem un parell de minuts-. A continuació preparem la vinagreta amb 4 c/s d'oli d'oliva, 1 c/p de vinagre de cervesa, ho salpebrem i ho barregem bé. Per acabar posem uns talls generosos de ventresca de tonyina i ho amanim amb la vinagreta.



dimarts, 26 d’abril del 2011

Tàrtar de salmó i mango

No sé per què, però mai he aconseguit menjar-me dues cullerades seguides de Steak Tartar -i això que es veu que la Loles, la meva sogra, el fa molt bo-. La carn m’agrada poc feta, volta i volta, però clar... la carn totalment crua, per molt que estigui ben condimentada, no em fa gaire el pes. En canvi, amb el peix em passa tot el contrari. Primer va ser el sushi en totes les seves variants, i després els tàrtars de tonyina i salmó. Evidentment, no es poden comparar perquè són dos aliments totalment diferents, tant amb textura com en sabor. El plat que avui us presento és un tàrtar de salmó molt senzill de fer i amb un resultat molt refrescant i lleuger. Ara que s’acosten temperatures més altes ens vindrà de gust menjar coses fresquetes, així que no us podeu perdre aquest plat! Això sí, absteniu-vos els que no us agradi el salmó. Aquest plat és una bona opció per si teniu convidats i no teniu massa temps per cuinar.
 

Ingredients (per a 4 persones): 

2 supremes de salmó
1 mango
100 g de mató
3 c/s de salsa de soja
1 llima
Sal
Popurri de 5 pebres
Oli d’oliva
 

Preparació:

Agafem les supremes de salmó -és aconsellable que el compreu fresc i el congeleu per evitar els anisakis-, traieu la pell amb l’ajuda d’un ganivet molt afilat i les talleu a daus petits. A continuació, ho posem en un bol, el salpebrem i li tirem el suc de la llima. Agafem el mango i el tallem a daus petits, de la mateixa mida que els del salmó, i ho afegim al bol. Ho condimentem amb la salsa de soja, la pell de la llima ratllada i un bon raig d’oli d’oliva; si fa falta ho rectifiquem de sal i de pebre. Ho deixem reposar a la nevera durant 1 hora. Per fer la presentació posem en un vas la base de salmó i ho coronem amb mató esmicolat, un rajolí d’oli d’oliva i un polsim de pell de llima rallada.



dimecres, 20 d’abril del 2011

La Mona

Aquests dies les pastisseries i forns llueixen uns aparadors espectaculars gràcies a les Mones, el dolç per excel·lència de Pasqua a Catalunya. Val a dir que hi ha moltes versions: de xocolata, amb bases de pa de pessic amb mantega o fruita confitada o les clàssiques de brioix i ous durs. La tradició mana que el padrí li regali al seu fillol el dilluns de Pasqua. Des de què sóc la padrina de la Princess m'he pres la llibertat de regalar-li. Sé que em salto una mica les normes, però per què les padrines no podem regalar la Mona? L'Aina és una nena meravellosa i molt carinyosa, però una miqueta especial en quant a gustos gastronòmics. El dolç no li agrada massa, però hi ha una excepció: la xocolata blanca és la seva perdició. Cada any li demano quin tema vol per la Mona, i sempre intento trobar una que s'adapti a les seves expectatives. Aquest any quan li vaig demanar quina mona li feia il·lusió em va dir que la que volgués -ella és molt políticament correcte!-. He estat pensant diverses possibilitats, però havia de seguir unes premisses bàsiques. Al final m'he decidit per una base senzilla de iogurt amb una cobertura de xocolata blanca tenyida de color rosa, i molts ous de xocolata blanca. I com a toc final unes ulleres ben fashion que espero que li agradin molt… ja estic desitjant veure la seva cara!

Amb aquesta recepta aprofito per participar a l'Hemc 53, que aquest mes està dedicat als dolços de Setmana Santa. A més, també li enviaré a l'Annie pel repte d'aquest mes, on ens anima a tots a que fem una Mona ben divertida amb l'ajuda dels petits de la casa. Aquest cop el Boletet també m'ha ajudat molt, de fet no parava de dir "ooooooooooooooooooh" i aplaudir amb les seves precioses manetes, espero que l'Annie accepti la nostra aportació, ja que ens fa molta il·lusió.

Per últim, m'agradaria desitjar-vos bones vacances a tots. Espero que gaudiu molt aquests dies i ens veiem el proper dimarts amb més receptes, ara toca descansar una mica i gaudir de la família...


Ingredients:

2 iogurts de llimona
600 g de farina
75 ml d'oli d'oliva
350 g de sucre
1 sobre llevat Royal
500 g de cobertura de xocolata blanca
Micados de xocolata negra
Encenalls i pistons de xocolata
Colorant alimentari de color vermell
Ous de sucre de colors
5 ous
Anís


Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, els iogurts, la farina, el sucre, el llevat i l'oli en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa sense cap tipus de grumoll. Seguidament afegim un rajolinet d'anís. Ho deixarem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament pintat amb oli. Ho posem al forn durant 50 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps el deixem refredar abans de desemmotllar-lo. Mentrestant podem fer els ous de xocolata. Posem la meitat de la cobertura de xocolata blanca en un bol i ho posem al microones durant 1.20 minuts a 800W, o la desfem al bany Maria. Posem la xocolata als motllos i traiem l'excés amb una espàtula. Ho deixem a la nevera fins que compacti. Per acabar la mona agafem la resta de cobertura de xocolata blanca, la desfem i afegim unes gotes de colorant. Cobrim el pastís i traiem els excedents de xocolata. Empolsem la base i els laterals amb els pistons de xocolata i posem uns quants Micados. Traiem amb molt de compte els ous dels motllos i, juntament amb els ous de sucre, acabem de fer el muntatge.



dimarts, 19 d’abril del 2011

Crema de meló

Per fi sembla que les temperatures són més altes, fins i tot ens atrevim a sortir al carrer amb una jaqueta primeta i, si fa molt sol, amb unes sandalies. Només veure que brilla el sol el nostre humor millora i tenim ganes de fer més coses. No només canviem la forma de vestir, sinó també la nostra alimentació. Passem de cuinar sopes i coses calentes a fer àpats més lleugers. Les amanides i les cremes fredes cobren més protagonisme envers els àpats copiosos i calòrics. Hi ha moltíssimes receptes que són ràpides i que les podem tenir preparades esperant a ser degustades. Entre aquestes receptes hi ha la crema de meló. Molts de vosaltres, estic convençuda, que en feu; així que aquí us deixo la meva proposta. És lleugera i amb una textura cremosa. Espero que us agradi.
 

Ingredients (per a 2 persones): 

1 meló rodó tipus cantalup
1 iogurt grec
4 fulles de menta
2 talls de pernil
Sal
Oli d’oliva
 

Preparació:

Agafem el meló, li traiem la pell i les llavors; el tallem a daus i el posem en un recipient. Afegim el iogurt grec, les fulles de menta, un rajolí d'oli d'oliva i una mica de sal i ho triturem tot amb l'ajuda d'un minipimer. Un cop tinguem una crema fina, ho deixem reposar durant una hora a la nevera. Abans de servir, posem els dos trossos de pernil, tallats a tiretes petites, al microones durant 1.30 minuts a 800W; o si ho preferim ho podem fregir fins que ens quedi cruixent. Servim la crema en una copa i ho decorem amb una mica de pernil i unes fulles de menta.



dilluns, 18 d’abril del 2011

Sempre junts...

Avui fa dos anys l’Yves va decidir que seguiria pensant que  les meves utopies serien les seves quimeres. Avui és el nostre aniversari de boda. Suposo que tots els que heu viscut aquest moment guardeu un record molt especial. 

Des de què tinc us de raó sempre havia desitjat que arribés aquest gran dia, on els nuvis passen a ser els protagonistes de totes les mirades i tothom està feliç; per moltes llàgrimes que hi puguin haver. Però si us haig de ser sincera quan vaig començar a sortir amb l’Yves vaig tenir clar que, segurament, aquest dia mai arribaria. Us estareu preguntant, per què, oi?

L’Yves és una persona amb unes conviccions molt fortes i té unes teories molt difícils de canviar, resumint: és un tossut. Entre aquestes teories estava la de l’amor i els papers. Segons ell, l’amor és una acció que hom ha de fer per voluntat pròpia i no hi ha cap paper que el pugui segellar. Jo estava totalment d’acord amb aquesta teoria, però a mi em feia il·lusió casar-me. Em venia molt de gust organitzar una gran festa pels amics i familiars, volia estudiar-ho tot fins l’últim detall i vestir-nos amb les nostres millors gales escollides especialment per aquest dia. No puc arribar a comptar totes les vegades que amics i familiars l'havíem intentat fer canviar d’opinió, dient que seria un moment molt especial, que ens feia molta il·lusió, fins i tot li havia dit que cantaria el Bruce Springteen -ell és un fan incondicional- si ell accedia. Però res, els anys passaven i ell seguia amb la mateixa teoria.

Quan ja ho vaig donar per perdut i per impossible, el caparró de l’Yves va fer un gir de 180º. Havíem quedat per sopar, volíem celebrar que feia dos anys que ens havíem comprat el Bolet, i ell em va venir a buscar a la feina. Em va dir que abans de sopar em volia portar a un lloc que li havien dit que estava molt bé per fer una copa. Vam pujar a la moto, em va portar direcció a Montjuïc i ens vam parar a la Font del gat. Jo, tota innocent, li deia que allà no hi havia cap bar de copes i l'Yves, molt nerviós, em va dir que confiés amb ell. Ens vam asseure en un banc i es va treure un paper amb un escrit molt llarg. Només recitar les primeres paraules les llàgrimes ens van començar a brotar. Quina emoció, quines paraules més maques, era tan i tan especial el que m’estava dient en aquells moments... De cop, el vigilant del parc ens va avisar que havíem de marxar, que era hora de tancar. L’Yves li va fer unes senyals amb la mà per dir-li que no molestés -jo pensava que eren uns violinistes!-. En aquell moment va acabar el seu discurs i es va treure una caixeta, la va obrir i em va demanar si em volia casar amb ell!!!! Les llàgrimes no em deixaven veure amb claredat el que tenia davant i no entenia res de res; estava convençuda que aquest dia mai arribaria. El meu gran amor havia decidit fer realitat l’única cosa que m’havia dit que no em concediria mai. 

Com veieu, no hi ha res impossible en aquesta vida... Només us diré que des d’aquell dia ell li recomana a tothom que es casi!!! Va ser un dia meravellós, molt emotiu i impossible d’oblidar. Gràcies amor per fer-ho possible. Sempre junts... TMO


divendres, 15 d’abril del 2011

Niu de favetes amb foie

Aquest mes els nois de La recepta del 15 ens han proposat fer un plat amb faves i, com no volia perdre-m'ho, aquí us presento al meva proposta. Haig de dir que aquest mes el repte ha estat molt i molt difícil, i us preguntareu per què? Doncs perquè no m’agraden gens! Mai en menjo, ja que trobo que tenen un regust amarg que no m’agrada. Però com no em volia perdre per res del món aquesta cita vaig estar uns quants dies pensant un plat que portés faves i que jo me’l pogués menjar.  Podria haver fet trampes i que només se l’hagués menjat l’Yves -per ell no hagués suposat cap esforç perquè li encanten!-. Finalment, vaig fer aquesta proposta que espero que us agradi, almenys jo em vaig menjar un platet!!!! Espero que el proper mes no sigui la col... encara que si ho fos també faria la recepta del 15 encantada!!!


Ingredients:

200 g de favetes
8 làmines de pasta filo
4 talls de bacó
6 fulles de menta
Un tros de bloc de foie
½ ceba petita vermella
Oli d’oliva
Sal
Pebre


Preparació:

Per fer els nius de pasta filo, agafem les làmines de pasta, les tallem i les posem en un motllo prèviament untat amb oli. Movem les làmines perquè ens quedi més desenfadat i les posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant uns 10 minuts, o fins que veiem que quedin cruixents. Mentrestant posem en una paella un bon raig d’oli d’oliva. Saltegem la ceba tallada a daus petits durant 5 minuts. A continuació afegim el bacó tallat a trossets petits, les fulles de menta tallades i les favetes i ho saltegem durant 10 minuts més. Per acabar la presentació posem un niu de pasta filo, unes cullerades de saltejat de faves i uns encenalls de foie. Ho podem guarnir amb un rajolinet d’oli d’oliva i unes fulles de menta.



dijous, 14 d’abril del 2011

Copa Bundt

Quants cops ens han sobrat restes d’un pastís o d'unes galetes que ja no estan tan cruixents com el primer dia? En aquests temps que corren, on tots tenim una mica de por per la incertesa econòmica en la que ens trobem, és important no malgastar aliments. M’agrada reciclar menjar i, a partir d’unes sobres, fer un altre plat. A vegades ens podem arribar a sorprendre dels resultats que podem obtenir. Doncs com ja sabeu fa poquet vaig fer el meu primer bundt cake i, tot i que haig de seguir millorant, vaig estar molt orgullosa del resultat. Com l’Yves va dir al seu comentari, va ser el seu complement d’uns quants àpats, encara que els dos últims trossets no li vaig deixar menjar sol perquè em venia de gust engalanar-lo amb una crema de formatge amb un toc de canyella. El resultat ens va agradar molt. Amb menys de 5 minuts podem obtenir unes postres que, tot i no ser poc calòriques, són delicioses.  A més, es poden muntar amb qualsevol resta de cake, galetes, muffins o el que més us vingui de gust, només heu d’escollir els ingredients que més us agradin. I si el voleu acabar amb una mica de xocolata desfeta, ja ni us ho explico... un dia és un dia!
 

Ingredients per a 4 persones:


4 trossets de bundt cake de mango i nabius
400 g de formatge cremós
1 c/p de canyella
3 c/s de sucre glacé
50 g de nous
Boletes cruixents de xocolata
Nabius
 

Preparació: 

En un recipient posem el formatge crema, la canyella i el sucre i ho barregem fins obtenir una crema fina. Per la presentació d’aquestes postres posem un tall de bundt cake esmicolat, una capa de la preparació de formatge que hem reservat, unes quantes nous esmicolades, unes boles de xocolata i uns nabius frescos. Ho deixem una hora a la nevera i estarà llest per servir-ho.



dimecres, 13 d’abril del 2011

Bacallà de Quaresma

Quan era petita estava desitjant que arribés Setmana Santa. Això volia dir que era l’inici de moltes coses: el bon temps, les primeres vacances i, sobretot, la primera roba nova! Uns dies abans del diumenge de rams la meva mare ens portava a la Moni i a mi al centre perquè escollíssim un vestit i unes sabates per estrenar el dia de la Palma. Recordo que normalment anàvem iguales, i no per voluntat de la nostra mare, sinó que jo era una fan incondicional de la meva germana i era el meu exemple a seguir. També esperava amb candeletes la meva palma que em comprava la padrina, la Malena, la mare del meu pare. Normalment la guarníem amb un rosari ben gran de sucre, uns quants ninotets i algun que altre llaç i l’anàvem a beneir a la plaça Major del poble. Tots els nens estàvem feliços d’ensenyar les nostres palmes, que molts cops eren més grans que nosaltres. Un cop acabada la benedicció fèiem un vermut al cafè, però primer ens havíem de parar a comprar alguna coseta a un firaire que venia cada any per aquest dia i per la festa Major, quins records! La cuinera oficial d’aquest dia era la nostra iaia Pilar, cada any ens cuinava el mateix plat principal: el bacallà de Quaresma amb carxofes i ou dur. Només començar a pujar les escales de casa ja podíem ensumar la meravellosa flaire que envaïa el bacallà.  Sens dubte és un dels plats de la iaia del que tinc més bons records, però no patiu que no és l’únic. La recepta original no la sé, ja que la meva iaia no tenia cap tipus de llibreta, però he intentat fer una versió que s’acostés als meus records.
 
Aquesta recepta és la meva aportació a Memòries d’una cuinera, que com molts de vosaltres sabeu, aquest mes té el bacallà de Quaresma com a tema principal. Si us animeu us recordem que encara teniu de temps fins el dia 28 per deixar les vostres propostes. El dia 1 publicarem el resum de tots els participants. Ja estic desitjant veure totes les versions!
 
 
Ingredients per a 2 persones:
 
4 talls de morro de bacallà
4 carxofes
2 ous durs
300 ml de brou de peix
Sal
Pebre
Oli d’oliva
2 fulles de llorer
Farina
 
 
Preparació:
 
Agafem les carxofes, els hi traiem les fulles més dures i el tronc i les tallem. Les posem a bullir uns 20 minuts o fins que estiguin tendres, les traiem i les reservem. En una paella posem un bon raig d’oli d’oliva i fregim el bacallà prèviament salpebrat i enfarinat. Per acabar posem en una cassola els talls de bacallà, les carxofes que hem reservat i el brou de peix. Corregim, si és necessari, de sal i pebre i posem les fulles de llorer juntament amb un polsim de farina. Ho posem a foc mig durant 30 minuts. Quan quedin uns 5 o 10 minuts per retirar-ho del foc afegim els ous durs tallats a trossos.


dimarts, 12 d’abril del 2011

Mel i matò amb quicos i foie

Unes de les postres més típiques de Catalunya són el mel i mató. La meva mare era una enamorada d’aquest plat. És importantíssim que tant el mató com la mel siguin de qualitat per obtenir un bon resultat. Personalment m’encanta acompanyar-lo d’unes quantes nous o d'una mica de postres de músic -barreja de diversos fruits secs-. L’altre dia em venia molt de gust preparar algun aperitiu amb cullereta. Ja fa molt temps que les teníem i no les havíem estrenat! Us ho podeu creure? No us passa que a vegades compreu una cosa perquè la trobeu necessària en el moment que la veieu i després es queda arraconada? Segur que sí, i més si sou gastroblocaires. Doncs bé, havia comprat un trosset de mató fantàstic a una parada del mercat de Santa Catarina i vaig decidir fer aquest aperitiu que avui us presento. La combinació de dolç i salat crec que no us deixarà indiferent.

Aquest cap de setmana El món de juju ha arribat als 200 seguidors! Avui no volia deixar passar l'oportunitat d'agrair-vos a tos vosaltres els comentaris que em deixeu, de fet ja sou uns quants que sou incondicionals! D'altres que de tant en tant deixeu alguna petjada i alguns -més tímids- no us atreviu a comentar, però sé que esteu aquí... Així que un milió de petonets i gràcies per fer que cada dia tingui mes ganes de cuinar!

 
Ingredients:

100 g de mató
Mel de taronger
Quicos cruixents
Un tros de bloc de foie




Preparació:

En un bol posem el mató i l’esmicolem. Si volem ens podem ajudar amb una forquilla i el xafem una mica. A l’hora de fer el muntatge posem en una cullereta una mica de mató, mel, un polsim de quicos triturats i unes escames de floie. És important servir-ho poc després d’haver-ho preparat, sinó correm el risc de que els quicos s’estovin.



dilluns, 11 d’abril del 2011

Muffins capreses

Ara feia molt temps que no feia muffins salats. La primera recepta que vaig fer ens van agradar molt, i tot i que la proposta que avui us presento no és molt diferent de l’anterior, he fet algunes modificacions que valen la pena d'esmentar. Com bé sabeu, no acostumo a fer pa a casa, de fet no en menjo massa, suposo que sóc massa impacient per esperar a veure el resultat. Tot i que el cop que n’he fet m’ha agradat. Si teniu un sopar i us ve de gust fer vosaltres el pa i no teniu massa temps us recomano que feu uns muffins salats. Són fàcils de fer i els podem farcir de qualsevol cosa. Es poden menjar recent fets i queden molt esponjosos, però si els feu d’un dia per l’altre veureu que el sabor es potència, i m’atreviria a dir que encara són més bons, però això ja dependrà del gust de cadascú.
 

Ingredients:
 
150 g de farina
150 g de farina integral
50 ml d'oli d'oliva
200 g de mozzarella ratllada
1 sobre llevat Royal
1 c/p de sal
1 c/p de bicarbonat
10 fulles d'alfàbrega
15 tomàquets cherry
60 g d’olives negres
Llavors de sèsam torrat
Llavors de sèsam negre
3 Ous
 


Preparació: 

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem  en un bol la farina i el llevat tamissats, la sal i l'oli en un bol i ho barregem fins obtenir una barreja homogènia. Poc a poc anem afegint els ous un per un. Seguidament tallem els tomàquets per la meitat i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb l'alfàbrega, prèviament tallada a tiretes petites, i la mozzarella ratllada. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Per finalitzar, tirem un polsim de llavors de sèsam. Quan els tinguem preparats els posem al forn entre 25 i 30 minuts o fins que punxem i el ganivet surti net.



divendres, 8 d’abril del 2011

Suquet de rap

El peix, en general, és un dels meus plats preferits. No fa falta fer una recepta complicada per obtenir un bon resultat. De fet, si és fresc només fent-lo a la graella amb un bon raig d’oli d’oliva verge i una mica de sal Maldon ja tenim un plat sa i deliciós. L’altre dia vaig anar a la peixateria i vaig veure un rap que em mirava amb uns ullets -mira que són lletjos, veritat?-, m’estava demanant a crits que volia sortir a El món de juju. El rap és un peix que ens agrada molt, té un sabor suau i una textura deliciosa pel paladar. De tant en tant en compro, és dels pocs peixos que l’Yves accepta, i no perquè no li agradi el peix, sinó perquè no suporta trobar-se espines, amb això ha sortit molt fi... Des de fa poc temps era de les que quan comprava el rap sempre deia que el cap no el volia. Sóc d’aquelles cuineres una mica “figa-flor” no puc comprar coses senceres –pollastre, conill...- perquè em fa molta mania haver-los de netejar. Sense anar més lluny haig de dir-vos que vaig estar uns anys sense menjar marisc fresc perquè em feia pena! Recordo la meva mare com m’havia d’enganyar, ella sempre em deia “ però que no veus que estan morts? Si són congelats”. Que innocent!!! La meva mare era de les persones que anava a la peixateria i comprava el més fresc del dia. Haig de dir que el cap del rap és ideal per fer una bona sopa de peix, li dóna un gust molt bo. L’altre dia per sopar volia fer alguna coseta especial i, com que havia comprat el rap, vaig pensar que podia fer un bon suquet. No n’havia fet mai, però vaig creure que no havia de ser massa complicat. Quan l’Yves va veure que estava fent un suquet va posar una cara... Sopa no! Però quan el va tastar va canviar d’opinió! De fet el dia següent no parava de dir-li a tothom que havia sopat un suquet de rap per llepar-se els dits. Espero que a vosaltres també us agradi molt si el feu.
 


Ingredients:


1 rap sencer d’un kg
200 g de llagostins
4 tomàquets de branca
½ ceba
1 pastanaga
8 avellanes torrades
8 ametlles torrades
2 grans d’all
4 bastonets de pa
2 l d’aigua
Sal
Oli d’oliva
Torradetes de pa
 


Preparació:


Agafem el rap, el netegem i separem el cap i l’espina de la carn. En una cassola posem l’aigua, els trossos de rap -menys un trosset de carn que reservarem per a la presentació-, els llagostins i un polsim de sal i ho fem bullir a foc mig. Mentre arrenca el bull, posem en una paella un bon raig d’oli d’oliva i saltegem els tomàquets, les dents d’all i la ceba tallats a trossets durant 5 minuts. A continuació, afegim les avellanes, les ametlles i els bastonets i ho saltegem durant 5 minuts més. Ho retirem del foc i ho afegim a la cassola. Ho deixem al foc durant mitja hora. Quan hagi transcorregut aquest temps retirem la cassola del foc. Traiem el cap i l’espina del rap i ho llencem. En un pot afegim el tomàquet, la pastanaga, la ceba, les ametlles, les avellanes i els bastonets i ho triturem. Si ho volem podem afegir algun trosset de rap i algun llagostí, així potenciarem més el sabor del suquet. Passem pel colador el líquid obtingut i pressionem el peix, amb l’ajuda d’una cullera o un morter, per obtenir el màxim de suc possible -. En una cassola afegim el brou obtingut juntament amb la picada que teníem reservada i ho barregem bé. Ho deixem a foc lent durant 10 minuts. Per finalitzar el plat, saltegem en una paella amb un raig d’oli d’oliva uns trossets de rap i uns llagostins sense pell. Per emplatar, posem una base de brou, uns quants talls de rap i llagostins saltejats i un parell o 3 de torradetes de pa.





dijous, 7 d’abril del 2011

Hosomakis i uramakis

Els que seguiu aquest bloc ja fa algun temps i els que em coneixeu personalment sabeu que, fins ara, el sushi -en tots els seus formats, i sobretot els makis- se’m resistia. En realitat és un plat molt simple, però té un element importantíssim: l’arròs. Aquest ha d’estar perfectament rentat i seguir unes instruccions bàsiques per a la cocció, per obtenir així uns bons resultats. Ho havia intentat en dues ocasions, però havia estat un desastre. Com no em dono per vençuda fàcilment, no paro fins aconseguir-ho. El mes passat la Moni em va enviar un mail on m’informava de la promoció d’una botiga al centre de Barcelona on hi havia un curset de cuina japonesa. Només veure’l li vaig comentar que ens havíem d’apuntar! No podia ser que no aconseguís fer un menjar que m’agrada tant. Doncs bé, crec que ha estat un gran encert. Haig de dir que la Leticia, la professora, va impartir la classe d’una forma molt amena i va fer possible que aquest repte que perseguia des de feia tant de temps deixés de ser un tabú. Evidentment, haig de millorar, però em sento molt orgullosa dels meus primers makis.
 
L’entrada d’avui és doblement especial, la primera raó és obvia, he superat un dels meus traumes a la cuina! I el segon és que amb aquesta recepta aprofito per participar al repte que ens han proposat els nois del Taller de cuina per celebrar el seu 2º aniversari! Molts de vosaltres ja els coneixeu i si encara no heu passat pel seu bloc us aconsello que ho feu. En aquesta ocasió ens proposen que fem una recepta que relacionem amb un viatge.
 
Últimament, per desgracia, un dels temes principals a tots els telenotícies ha estat Japò. Aquest país, com bé sabeu tots, ha patit una catàstrofe natural horrible i espero, de tot cor, que puguin recuperar-se ben aviat. Japó és un dels meus viatges pendents. Trobo que ha de ser un país molt interessant, no només per la seva gastronomia -que òbviament m’agrada-, sinó per la seva arquitectura. Sempre m’han cridat l’atenció les seves construccions imperials, i la no menyspreable arquitectura moderna . De fet hi ha magnífics arquitectes japonesos contemporanis com Toyo Ito, Isozaki o Tadao Ando, entre molts d'altres que han fet grans obres arreu del món. Suposo que, quan tingui l’oportunitat d’anar-hi -haig d’acabar de convèncer a l’Yves- no m’impressionarà tant com el nostre viatge a la Xina, ja que l’arquitectura clàssica japonesa està fortament influenciada per aquest país veí tan característic. Però estic desitjant gaudir de l’ordre i sobretot de l’educació que tant diferencien un país de l’altre. També m’agradarà veure en directe tot el moviment Manga que hi ha en aquest país i, sobretot, gaudir de la seva cultura Zen. Veure els jardins d’arena, grava i roques on cada element significa una cosa, i no està feta perquè sí, crec que ha de ser meravellós. Espero algun dia poder-vos fer una crònica ben detallada, això significarà que un dels meus somnis s’haurà fet realitat...
 
 
Ingredients (per a 4-6 persones):
 
4 tasses d’arròs Minori
8 tasses d’aigua
Algues Nori
Wasabi
1 suprema de salmó fresc
1 carabassó
1 pastanaga
1 mango
1 alvocat
Maduixes
Llavors de sèsam torrat
Llavors de sèsam negre
5 c/s de vinagre d’arròs
3 c/s de sucre
1 c/p de sal
 
 
Preparació arrós: 
 
Primer de tot hem de rentar l’arrós en abundant aigua perquè perdi el midó, un mínim de 5 o 6 vegades. L’escorrim i el col·loquem en una cassola juntament amb l’aigua. Ho cuinem 5 minuts a foc alt. A continuació el tapem i el deixem uns 15 minuts a foc mig. Passat aquest temps apaguem el foc i el deixem reposar durant 10 minuts sense treure la tapa de la cassola. El deixem refredar a temperatura ambient durant un mínim de dues hores.
 
 
Preparació Hosomaki de maduixa i mango:
 
Posem l’estoreta a la taula i estenem una làmina d’alga Nori -la part rugosa és la que ha d’estar en contacte amb l’arròs-. Posem l’arròs ben xafat a sobre de l’alga deixant un centímetre per la part de d’alt i de baix. Pintem, amb l’ajuda dels dits, una línea amb wasabi. Seguidament posem unes tires de mango en fila i després de maduixa començant per la part més propera a nosaltres amb molt de compte, ho emboliquem amb film i ho deixem a la nevera una estoneta. Farem uns 6 talls de cada peça amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat.
 
 
Preparació Hosomaki de carabassó i pastanaga:
 
Posem l’estoreta a la taula i estenem una làmina d’alga Nori -la part rugosa és la que ha d’estar en contacte amb l’arròs-. Posem l’arròs ben xafat a sobre de l’alga deixant un centímetre per la part de d’alt i de baix. Pintem, amb l’ajuda dels dits, una línia amb wasabi. Seguidament posem unes tires de carabassó en fila i després de pastanaga començant per la part més propera a nosaltres amb molt de compte, ho emboliquem amb film i ho deixem a la nevera una estoneta. Farem uns 6 talls de cada peça amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat.
 
 
Uramaki de salmó, mango, alvocat i carabassó:
 
Posem l’estoreta a la taula, posem un tros, de la mateixa mida, de film i estenem una làmina d’alga Nori -la part rugosa és la que ha d’estar en contacte amb l’arròs-. Posem l’arròs a sobre de l’alga. Quan ho tinguem la girem. Pintem, per la part de l’alga, amb l’ajuda dels dits una línea amb wasabi. Seguidament posem unes tires de carbassó en fila, les tires de salmó, les tires de mango i enrotllem començant per la part més propera a nosaltres amb molt de compte. Tirem llavors de sèsam torrat i negre. Ho emboliquem amb film i ho deixem a la nevera una estoneta. Fem uns 6 talls de cada peça amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat.


 

dimecres, 6 d’abril del 2011

Bundt cake de mango i nabius

Sempre he pensat que era una bona coneixedora de la gastronomia en totes les seves variants, però des de que tinc el bloc m'he adonat que en realitat sóc només una principiant. Fins aleshores, per mi era desconeguda l'existència del pastís que avui us presento: el bundt cake. No sé si a vosaltres també us passa, però cada cop que entro a un bloc la meva llista de receptes pendents va en augment. Hi ha tantes propostes atractives que les llumetes que hi ha dins del meu caparró no paren de pampalluguejar.  

Aquesta recepta feia ja molt de temps que la volia fer, però em faltava un element molt important: el famós motllo. Fa uns dies, passejant amb el Boletet vaig passar per una botiga i vaig trobar un motllo que m'agradava molt. Molts cuiners són detractors dels motllos de silicona, però a mi m'encanten! De fet, des de que els utilitzo he aconseguit fer pastissos visualment equilibrats. Què vull dir amb això? Doncs que són bastant regulars. Decidir-me per una recepta ha estat molt i molt difícil. Hi ha moltíssimes versions -quina d'elles més bona!-. Finalment m'he decidit per una recepta improvisada -què estrany, oi?-, i el resultat ens ha agradat molt. Espero que a vosaltres també.


Ingredients:

150 ml de llet descremada
300 g de farina
175 g de sucre
1 sobre llevat Royal
1 c/p de canyella
50 g de nous
1 mango
3 ous
200 g de nabius
1 iogurt de llimona
150 g de mantega
Sucre glacé


Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, la canyella i la mantega a temperatura ambient, el llevat i el iogurt en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament tallem el mango a trossets petites i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb les nous. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb mantega. Ho posem al forn durant 50 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. Per decorar-lo podem empolsar-lo amb una mica de sucre glacé i uns nabius.



dimarts, 5 d’abril del 2011

Sopa de maduixa i alfàbrega

Ja fa uns quants dies que la Maria ens va convidar a sopar a casa seva per celebrar el seu aniversari. Al final vam ser tota una colla i ens ho vam passar d’allò més bé. De fet, el Boletet va fer el pendó com mai! Estava tan animat que no volia anar a dormir, però finalment la son es va apoderar d’ell i va acabar dormint a l’habitació dels peixets. Haig de dir que durant el sopar tots estàvem esperant que la Maria i el Jairo ens diguessin que es casaven, però no va ser així. Haurem d’esperar una mica més! Jairo: des d’aquí et demano, si us plau, que compris el pedrusco ja!!!! Que estem desitjant anar al vostre casament. Tornant al tema culinari, una de les receptes que ens va fer la Maria, que és una gran cuinera, va ser una sopa de maduixa espectacular. Em va agradar molt la combinació d’ingredients que tenia. Li vaig dir que si li importava que la fes pel blog, i em va dir que estaria encantada! Ja veus Maria que no he tardat massa en publicar-la, hem d’aprofitar ara que les maduixes estan en el seu millor moment. Aprofitant que l’Yves i jo volíem fer un soparet especial vaig decidir que com a entrant seria un bon plat. Us el recomano!
 

Ingredients: 

1 kg de maduixes
1 c/s de vinagre de Mòdena
1 c/p de sucre morè
Fulles d’alfàbrega
Oli d’oliva
Formatge fresc
Tomàquets cherry
Vinagre de Mòdena caramel·litzat
Sal
 

Preparació:

Agafem les maduixes, les rentem i les triturem fins obtenir un puré fi. Afegim la cullerada de vinagre i el sucre morè i ho reservem durant un mínim d’una hora a la nevera. Abans de servir agafem les fulles d’alfàbrega i les piquem i les barregem amb un bon oli d’oliva -és molt important- i un polsim petit de sal. Per presentar la copa aboquem primer el puré de maduixa, una capa d’alfàbrega i posem uns tocs de vinagre balsàmic caramel·litzat. Per finalitzar muntem una broqueta intercalant tomàquets cherry i formatge fresc. És important servir-ho fred.



dilluns, 4 d’abril del 2011

Pollastre amb bolets

En alguna ocasió ja us he parlat del Jari, un amic incondicional, el meu padrí de boda i, des de fa pocs dies, ja és oficialment el padrí del Boletet. Per fi el nostre petit príncep ja té els millors padrins del món: la Moni i el Jari. Serà perquè queda poc per la Mona? Doncs bé, el Jari i l’Yves intenten quedar un cop per setmana per dinar, i no sé per quina raó sempre acaben escollint el Bolet... Serà per tastar els meus experiments? Crec que ja us he comentat que l’Yves només té una hora per dinar, i sort que va en  moto, perquè sinó no sé com s’ho faria. Els cops que queden s’han de fer alguna coseta ràpida, però a mi em sap greu, ja que quan la gent ve al Bolet m’agrada que mengin alguna cosa que no sigui una amanida, tot i que amb el Jari això és impossible! Crec que no he conegut mai a ningú que tingui tanta gana. Això sí, és tan alt que té espai de sobres per guardar reserves, sort que la Beti, la seva xicota, és primeta i no és una gran menjadora, sinó ja m’imagino les reserves que haurien de tenir al rebost de casa. Com que aquests dos noiets són uns grans improvisadors, cada setmana intenten canviar el dia que han de quedar, així que més d’un cop s’han trobat amb les reserves del Bolet als límits... Sempre els hi dic que m’avisin, però no em fan gaire cas. Però aquesta setmana ha estat diferent! L’Yves ja feia un parell de dies que em deia: “ja has pensat el menú que ens faràs?”. La veritat és que amb l’excusa del bloc aprofito cada moment que puc per cuinar i fer noves receptes, així que vaig pensar que unes cuixetes de pollastres cuinades al forn serien una bona opció. Aquest cop no us diré si ha quedat bo o no, perquè jo no l’he tastat, però feia una oloreta... Suposo que ells ja deixaran un comentari per donar la seva valoració!

Avui m'agradaria dedicar-li a la meva princesa aquesta recepta. Una senyoreta meravellosa que em té el cor robat i que justament avui fa 10 anys… Felicitats nina!!!!


Ingredients: 


8 cuixetes de pollastre
8 làmines de bacó curat
200 g de bolets variats
50 g d’ametlla en làmines
100 ml de brou de pollastre
2 fulles de llorer
Oli d’oliva
Popurri de 5 pebres
Sal
 

Preparació:

Agafem les cuixes, les netegem i les salpebrem. A continuació les posem en una safata per anar al forn amb un bon raig d’oli d’oliva i les deixem durant 10 minuts a 200º. A continuació afegim el brou de pollastre i les fulles de llorer i ho deixem durant 25 minuts a 180º. Mentrestant agafem els bolets, els netegem, i els afegim a la paella per saltejar-los amb una mica d’all, tallat a trossets, i un bon raig d’oli d’oliva. Per últim, traiem del forn les cuixetes, les emboliquem amb les tires de bacó -ens podem ajudar amb un escuradents-, afegim els bolets i les làmines d’ametlla i deixem que s’acabi de coure. Recordeu que hem d’anar donant voltes a les cuixetes i banyar-les amb el caldo de tant en tant per evitar que ens quedin seques.



divendres, 1 d’abril del 2011

Coca de forner

Mentres feia la coca de recapte per Memòries d’una cuinera -el nou bloc on intentarem cada mes recopilar una recepta tradiconal-  recordava les coques de forner que tant i tant m’agraden. Penso que a vegades els forns de tota la vida no fa falta que s’inventin gaires coses si no els hi agrada, molts cops és millor tenir bona varietat, ni que sigui reduïda, envers de tenir un munt de coses que no saps ni que són. Quan anem d’excursió a algun poblet sempre mirem si hi ha una botiga de queviures i un forn. Sé que pot semblar de pixapins -així es com ens anomenen, als de Barcelona -o d'una gran ciutat-, la gent que és d’un poble; però pensem que encara hi ha pobles que saben fer bon menjar, ah! I no sóc de les que es deixen enganyar fàcilment!
 
Una de les coses que més m’agrada són les coques. Crec que sóc capaç de menjar-me-les de totes les maneres, amb massa de pa, de brioix, de pasta de full... Són tan bones... I a més, si tenim la sort que han sortit del forn fa poca estona, doncs encara millor. Doncs bé, tornant a la massa de la coca de recapte –a vegades crec que dono masses voltes per explicar-vos alguna cosa, però es que tinc rollo per estona-, se’m va encendre la bombeta i vaig recordar una coca de forner que la Moni va fer l’any passat i la va publicar a Coses de Llàbiro. Recordo que quan la vaig tastar tenia un sabor espectacular! I gens a envejar als grans mestres, així que vaig anar a buscar la recepta que ella havia fet i la vaig comparar amb la que estava fent jo per la coca de recapte. Em vaig posar molt contenta en veure que era molt semblant, així que com a casa només som dos que podem menjar coca vaig decidir partir la massa i fer-ne dues versions: una de salada i una de dolça. La salada ja la vaig presentar fa uns dies i la dolça us la presento avui. Espero que us agradi.

Per acabar us volia agrair la gran acollida que heu fet al nostre bloc Memòries d'una cuinera i us recordo que avui ja teniu el resum de tots els participants! Moltíssimes gràcies... Recordeu que el proper dia 5 hi haurà la nova proposta! Bon cap de setmana.


Ingredients (2 uts.):

500 g de farina
10 g de llevat sec
1 c/s d'oli d'oliva
2 c/p de sal
1 got d'aigua tèbia
25 g d'ametlla picada
Canyella en pols
Sucre
Anís


Preparació:

Agafem la farina i la posem sobre el marbre en forma de volcà. Afegim els altres ingredients -menys l’oli-. Ho treballem amb les mans fins obtenir una massa homogènia i que no s’enganxi al marbre. Posem la massa en un bol que sigui una mica gran, ho tapem amb un drap i ho deixem reposar en un lloc sec unes 3 hores. Un cop hagi transcorregut aquest temps l’agafem i afegim l’oli. Tornem a treballar-la fins que la massa l’hagi absorbit i li donem forma. Tirem a sobre un bon polsim de sucre, un grapat d’ametlla picada i la posem al forn -prèviament escalfat a 200º, durant 20 minuts-. Un cop la traiem li tirem un bon raig d’anís per sobre.