Mentres feia la coca de recapte per Memòries d’una cuinera -el nou bloc on intentarem cada mes recopilar una recepta tradiconal- recordava les coques de forner que tant i tant m’agraden. Penso que a vegades els forns de tota la vida no fa falta que s’inventin gaires coses si no els hi agrada, molts cops és millor tenir bona varietat, ni que sigui reduïda, envers de tenir un munt de coses que no saps ni que són. Quan anem d’excursió a algun poblet sempre mirem si hi ha una botiga de queviures i un forn. Sé que pot semblar de pixapins -així es com ens anomenen, als de Barcelona -o d'una gran ciutat-, la gent que és d’un poble; però pensem que encara hi ha pobles que saben fer bon menjar, ah! I no sóc de les que es deixen enganyar fàcilment!
Una de les coses que més m’agrada són les coques. Crec que sóc capaç de menjar-me-les de totes les maneres, amb massa de pa, de brioix, de pasta de full... Són tan bones... I a més, si tenim la sort que han sortit del forn fa poca estona, doncs encara millor. Doncs bé, tornant a la massa de la coca de recapte –a vegades crec que dono masses voltes per explicar-vos alguna cosa, però es que tinc rollo per estona-, se’m va encendre la bombeta i vaig recordar una coca de forner que la Moni va fer l’any passat i la va publicar a Coses de Llàbiro. Recordo que quan la vaig tastar tenia un sabor espectacular! I gens a envejar als grans mestres, així que vaig anar a buscar la recepta que ella havia fet i la vaig comparar amb la que estava fent jo per la coca de recapte. Em vaig posar molt contenta en veure que era molt semblant, així que com a casa només som dos que podem menjar coca vaig decidir partir la massa i fer-ne dues versions: una de salada i una de dolça. La salada ja la vaig presentar fa uns dies i la dolça us la presento avui. Espero que us agradi.
Per acabar us volia agrair la gran acollida que heu fet al nostre bloc Memòries d'una cuinera i us recordo que avui ja teniu el resum de tots els participants! Moltíssimes gràcies... Recordeu que el proper dia 5 hi haurà la nova proposta! Bon cap de setmana.
Ingredients (2 uts.):
500 g de farina
10 g de llevat sec
1 c/s d'oli d'oliva
2 c/p de sal
1 got d'aigua tèbia
25 g d'ametlla picada
Canyella en pols
Sucre
Anís
Preparació:
Agafem la farina i la posem sobre el marbre en forma de volcà. Afegim els altres ingredients -menys l’oli-. Ho treballem amb les mans fins obtenir una massa homogènia i que no s’enganxi al marbre. Posem la massa en un bol que sigui una mica gran, ho tapem amb un drap i ho deixem reposar en un lloc sec unes 3 hores. Un cop hagi transcorregut aquest temps l’agafem i afegim l’oli. Tornem a treballar-la fins que la massa l’hagi absorbit i li donem forma. Tirem a sobre un bon polsim de sucre, un grapat d’ametlla picada i la posem al forn -prèviament escalfat a 200º, durant 20 minuts-. Un cop la traiem li tirem un bon raig d’anís per sobre.
Alaaaa!!!Qué saps llegir la ment de les persones??????ahir just pensava en fer una coca de forner, no tinc cap recepta, i vaig estar buscant però de manera ràpida per falta de temps i plaf!!! la tinc aquíiiii!!! gràcies guapi, vaig a pendre nota e intento fer-la aquesta tarde!!!!Bon cap de setmana!!!
ResponEliminaRiquísima esta coca, me la apunto pero ya ejej. besitos guapa y buen finde...
ResponEliminaOstres, i a tu la coca dolça t'ha sortit bona a la primera? El pobre Xavi oprta dos intents...i eran comestibles, però no del tot fantàstics... jajajaja em mata si em llegeix! :P Ho hem de perfeccionar de cara Sant Joan, ja li passaré la teva!
ResponEliminaDoncs mira, jo sóc tan pixapi(na) com tu, perquè quan vaig fora també busco llocs on venguin menjar... però també sóc de paladar fi i no em deixo enganyar! L'any passat vam anar amb uns amics a passar el dia fora i en un forn ens van deixar tastar el pa... jo no el vaig trobar res de l'altre món, però els altres vinga a comprar-ne! Serà que a Barcelona no tenim bons forns... jajaja Quin rollo t'he fotut!
Res, que aquesta tarda vinc a berenar (encara que ja sé que no et queda coca, però segur que alguna cosa bona tens!)! I ara vaig corrents a veure el recull de Memòries! Quina emoció... no puc esperar al dia 5! :P
Petonets preciosa!
Sandra
Nunca hice cocas, pero la tuya me entran ganas de hacerlas!!
ResponEliminaMuchos besos
¡Qué delicia!, te ha quedado preciosa y seguro que está buenísima.
ResponEliminabesos
Visca els pixapins!! En realitat no sé què diuen, en Jordi és d'Olot i fa el mateix... La coca de forner m'encanta! I a la primera t'ha quedat així de bona??
ResponEliminaMarxo corrent a veure el recull!
Petonets
Boníssima i la foto espectacular!
ResponEliminaGràcies guapa pel que has dit!;)
Mooooooooolts petonets.
Tengo unas ganas de probar una coca!!
ResponEliminaEsta tuya tiene una pinta buenisima y me encanta la foto.Bss Esther
Guapa!!! quina coca!!! t'ha quedat d'escàndol!! a mi també m'encanten....estava llegint l'entrada i se'm fia la boca aigua...imagina't quan ja he vist la foto.....mmmm!
ResponEliminaMolts petonets bonica i bon cap de setmana!!
Ala, ala tu dando envidia al personal.
ResponEliminaHoy a parte de una coca deliciosa, has vuelto a hacer fotaza ;)
Besos guapa y muuuy buen fin de semana.
Quines ganes tinc d'estiu!!! I la teva coca m'ha recordat a Sant Joan. La foto es molt maca. Felicitats i petonets.
ResponEliminaEsther
http://comosiempremadreando.blogspot.com
Que riques, tens rao! Jo faig el mateix sempre busco el forner del poble...i no a tots us diguem pixapins jeje...de fet Judith jo porto tant a Barcelona que la meva familia m´ho comença a dir a mi! Bandarras! Bé això t´ha quedat amb molt bona pinta i la llum de la foto es preciosa! Petonets i bon finde!
ResponEliminaEsa foto es genial.
ResponEliminaY bueno la receta también.
Buen finde.
Ja l'oloro, ja la tasto... genial!! T'ha quedat perfecta, i menjant-la a trossets amb la xocolata... vaja, de vici total. Jo no l'he preparada mai amb ametlla, sempre amb pinyonets, i també és molt bona.
ResponEliminaNo sabia del teu altre bloc, vaig a tafanejar ara mateix!!
Nosaltres fem igual, filla. Allà on anem, ja ens veus buscant els embotits, el pà... però... i el què disfrutem després assaborint les troballes??
Ah, quina felicitat!!
Vinga guapa, molts petonets i bon cap de setmana!!
La coca de forner i els meus esmorzar... Hum!
ResponEliminaQuina coca més boona!! Amb la faaam que tencccc...ains...
ResponEliminaVeig que per tot passa això de la rivalitat ciutat-poble. Però jo tenc un problema: a Mallorca la ciutat principal (òbviament) és Palma i després trobam Inca i Manacor. Jo sóc d'Inca...o sigui que per aquells que són de "poble" jo sóc una "pija de ciutat" i per als de Palma "sóc una rústica de poble"...ai, quina vida més dura...;S
Bon cap de setmana, guapaa!!
Per cert, avui vaig a Ikea...caurà algun platet nou???
Ja no sé què fas millor, si cuinar o les fotos...
ResponEliminaFelicitats
Adorei a receita, o toque de anis, parece-me bem.
ResponEliminaBjinhos
Bé ja està...la he tret del forn fa un quart d´hora i dir-vos...QUE LA FEU!!!, QUE LA RECOMANO!!!, QUE ESTÀ TAN BONA QUE M´HE MENJAT UN TROS CALENT!!!!!!!!!(no crido ho dic en veu alta per què em sentiu totes, je je), ja tinc ganes que arribin els nens de l´escola i la mengin per berenar. Moltes gràcies guapa un dia ja la veuràs al meu blog. Petons i bon CDS
ResponEliminaSilvia: doncs no llegeixo la ment, però ja he vist que l'has fet i t'ha agradat! que ràpida ets!!!! ;P
ResponEliminaMªJesús: gracias guapa
Sandra: que el Xavi no pateixi, segur que la de Sant Joan és molt més difícil!!! ;)
Valerie: animate! es muy fàcil
Dadá: gracias guapa (es tipo pan ;P)
Albota: sí! mai l'havia fet
Moni: sort de tu!!!
Esther: seguro que te gusta
Ingrid: jijijiji. Moltíssimes gràcies bonica
Pilar: ai gupa, siempre consigues que me ria con tus comentarios!
Esther: ja som dos que desitgem l'estiu!!!
CT: jijiji, mai estan contents, oi?
Rosaleda: muchas gracias guapa
Mónica: en realitat no tenia pinyos i per això vaig posar ametlla! jijiji
PC: boníssima!
Paula: tu com la Pilar! sempre em feu riure!!! Ja pot tremolar l'Ikea!!! estic desitjant veure les novetats!
Yves: exagerat!!!
PD: muito obrigada
Molts petonets a tots i bon cap de setmana!!!!
M'encanta aquesta coca per esmorzar, sucada amb xocolata desfeta és un esmorzar de diumenge deliciós ;)
ResponEliminaMaravillosa!
ResponEliminaEspectacular!
Me ha encantado. :)
Un besote, y feliz fin de semana!
¡Qué rica!, pero mira que está buena, anda que menuda merieda me daba ahora mismo con un trocito de esta coca.
ResponEliminaun besazo guapa y buen finde
Molt bona, a mi també em porta records d'infantesa aquesta coca!
ResponEliminaPetons
Boníssima aquesta coca, ara per berenar m'aniria perfecte.
ResponEliminaPetons!
Ana de: 5 sentidos en la cocina
Judith, tiene una pinta buenísima. Me han entrado unas ganas terribles de probarla.....
ResponEliminaUn besazo
apa Judith, però si t'ha quedat de forner forner! Quina bona pinta! i més ara que tinc una gana...
ResponEliminaFelicitats pel resultat!
me encantó el post, intentaré participar la próxima vez! :)
ResponEliminaYo quiero esta coca para desayunar!!!!! oohhh que buena pinta!
ResponEliminaMe pasa como a ti, me encantan las cocas en todas sus versiones, dulces y saladas y la coca de recapte es una de mis faboritas ;) buen fin de semana guapa
pues vaya te ha quedado super rico. Este mes no he podido aportar mi receta. A ver si para el mes que viene puedo. Bss guapa y feliz fin de semana.
ResponEliminaNenina, ya la salada estaba para no parar y ahora dulce ?? Deliciosa!!!!
ResponEliminaMe la guardo y espero el día 5 para idear que voy a hacer.
Mil besiños y buen fin de semana.
Hola Judith, guapa tu
ResponEliminaigual que les que em compraven quan jo era petita, quins records, anoto la recepta, i moltes gràcies per compartir-la
mil petonets Susanna
La torta sencilla pero no menos sabrosa, una delicia y con chocolate una merienda ideal.
ResponElimina*.* Besikos!
Les coques de forner són molt bones. Al meu poble natal, quan era petiteta en menjava una que estava boníssima. Estic buscant la recepta, però no hi ha manera. El dia que la trobi crec que faré una festa.
ResponEliminaEm va saber greu no arribar a temps amb la coca de recapte. De fet, en vaig fer una, peròno la vaig "guarnir" de la manera que s'havia de fer. La vaig tractar com si fos una pizza. En fi, ja espero el dia 5 per veure què s'ha de fer... ;)
Una abraçada!
Ohhh sóc una gran fan de les coques!! ja em vaig emocionar quan vau proposar la coca de recapte, i ara al veure aquesta... segur que la faré, a casa meva agraden molt! Tampoc heu de fer gaire cas quan us critiquen (als de Barcelona i grans ciutats) doncs els que som de poble de vegades també les fem aquestes coses! d'anar a fires i comprar formatges, a altres pobles i comprar la coca del forn d'allà...! Diguem-ne que ens hem "modernitzat" una mica! jeje El que passa és que hi ha pixapins que no se'n enteren, i de vegades fan coses o diuen comentaris que més val callar... Perquè ells estan ben contents pensant que se'n enteren de tot XD
ResponEliminaAhir vaig tenir temps per fi de mirar el recull del memòries d'una cuinera, és una passada! moltes felicitats perquè heu tingut molt èxit, ja espero la propera!! i mentrestant vaig pensant en les faves jeje :) petonets!!
Aqui se hace mucho la torta de chicharrones, pero yo nunca la he hecho. Pero me encanta. Asi que creo que probaré a hacer la tuya. Besos
ResponEliminaM'agradat moltissim! m'emporte la recepta. Bpn cap de setmana. Mua!
ResponEliminaHola guapa!
ResponEliminaM'encanta la coca de forner.. eh! però nomé d'alguns forns!! Doncs jo també sóc de les van als pobles i arreplego tot el que veig, suposo que a vegades si que m'enganyen però sóc així! Però si a les paradetes que posen al carrer Blai de dolços, embotits,...(que acabo d'arribar) i he comprat!!! A la propera fes una mica més i em convides que em xifla!! petonets
Jejeje.... nosaltres si que us diem pixapins jejeje.... i no et dic què més jejeje......
ResponEliminaQue bona la coca de forner!!! Quan era petita vivia al costat d'un forn de pa d'aquests que dius i sempre me la menjava acabada de fer.
La teva espectacular, prenc nota de la recepta....
Aquesta coca ha de ser una passada!!!
ResponEliminaOoooooh que bona!. Un tallet per berenar és perfecta!. I sucada en una bona xocolata desfeta, què tal?. Quin pecat!
ResponEliminaoooh!! me'n mejaria un trosset er esmorzar!!Què bones són aquestes coques de forner, a mi sempre m'han encantat. No sabia que la massa fós tan semblat a la de recapte. Què curiós!
ResponEliminaPer cert, tinc el mateix got :P!!
Molts petonets guapa!!
Estupenda para una merienda, para un picnic o para cualquier momento...
ResponEliminaSi queda, guarda un trozo para mí!
Besotes
Me encantan las tortas. Yo quieroooooooooo, da igual para desayunar, almorzar,comer, merendar,cenar,picar,.....
ResponEliminaSaludossssssssss
M'agrada aquesta coca i ara amb tanta cupcake i bundts ens estem oblidan de la nostra reposteria tradicional, a més sembla molt fàcil.
ResponEliminaPetonets guapa
A mi també m'encanten les coques de forner. Ara m'has fet recordar que a la Rambla del Poblenou hi havia un forn que encara la feia com les d'abans, fa temps que no hi vaig però m'hi escaparé un dia d'aquests a veure si encara la fan.
ResponEliminaLa teva té molt bona pinta!
Petonets guapa!
Gemma: doncs sí, amb una bona xocolata... ;P
ResponEliminaCC: gracias guapa
Chelo: jijijiji, lo he leído un poco tarde...oooooooo
Judith: ;)
Ana: gràcies guapa
María: és muy fácil!
Gemmota: aiaiaia, espero que no sigui un antull!
Sole: no te preocupes guapa
FP: jijijiji, quin perill les coques!!!
Luisa: no te preocupes! cunado puedas y cuando quieras!!!
Mayte: jijijiji, seguroq ue vuelves a ser una de las primeras! ;P
Susanna: espero que t'agradi
Feika: gracias guapa
Nyanyels: no passa res guapa! amb tota la feinada que tens... a veure si la propera, i sinó l'altre!
Bet: jijiji, m'agrada la teva reflexió!
Ana: pues la de chicharrones tiene que estar súper rica!
Lola: ya em diràs si la fas
Eri: això està fet!!! ;P
Catieu: aiaiaiaiiaia
VC: estava molt bona!
Glòria: tu i la Gemma penseu igual!!! jijiji
Alba: i el sabor és ben diferent!!! ja veuràs si t'animes a fer-la
Calohe: ooooooo, es un poco tarde! jijiji
Pi: totalmente deacuerdo! ;P
Doni.: la de Sant Joan encara no l'he fet mai, però el brioix em fa una por...
Artemisas: intento fer una mica de tot!!!
Elisabet: doncs si a final encara fan aquesta coca ja m'ho diràs i m'hi passo un dia!
Molts petonets i gràcies pels vostres comentaris!!!
Tota la raó! No cal buscar massa coses bones en la inventiva, ja hi ha moltes receptes de tota la vida ben bones!! Però et dic una cosa... crec que trobar una coca de forner com la teva, avui dia costa molt. ;)
ResponEliminaPetons!
A Mallorca no en fan de coca d'aquesta als forns! jo en solia menjar quan vivía a Girona, i ara sempre que vaig a Catalunya una de les primeres coses que faig es conprar-ne un tros!
ResponElimina