El plat que avui us presento és un plat típic de la gastronomia catalana: la brandada de bacallà. Un plat simple, però que ens pot donar molt de joc a la cuina. Avui us el presento en un format bàsic, però no per això menys bo. També pot servir com a farcit de diverses verdures i hortalisses, com a complement d’aperitius o el que més us vingui de gust. Només heu d’utilitzar una mica la vostra imaginació i ja veureu que els resultats que obtindreu són excel·lents. La versió d’avui l’he cuinat amb nata i pot recordar al bacallà amb nata tan típic de Portugal, que a mi m’encanta! A veure si un dia us faig la recepta de la Inês, que és boníssima. Si el voleu fer una mica més lleuger podeu substituir la nata per la llet, ja veureu que el resultat és igual de bo. També és un plat que servit en racions individuals és perfecte per a un dinar tipus còctel.
Ingredients per a 2 persones:
4 patates
200 g de bacallà esqueixat
125 ml de nata líquida
½ ceba
1 gra d’all
Popurri de pebres
50 g de formatge emmental ratllat
Sal
Oli d'oliva
200 g de bacallà esqueixat
125 ml de nata líquida
½ ceba
1 gra d’all
Popurri de pebres
50 g de formatge emmental ratllat
Sal
Oli d'oliva
Preparació:
Rentem les patates i les posem al microones, en un plat amb una mica d'aigua, durant uns 10 minuts. A continuació les pelem, les tallem a daus i les reservem. Agafem la ceba i la dent d’all, ho tallem a trossets petits i ho saltegem durant un parell de minuts a una paella amb un bon raig d'oli d'oliva. Afegim el bacallà esmicolat, prèviament dessalat, i ho cuinem durant 10 minuts més. Afegim les patates i ho remenem. Amb l’ajuda d’una forquilla ho anem xafant. A continuació tirem la nata líquida, ho salpebrem i ho cuinem durant 10 minuts fins obtenir un puré, no fa falta que sigui massa fi. Ho posem en una safata pel forn i ho acabem amb una capa de formatge emmental ratllat. Ho gratinem durant 10 minuts o fins que veiem que la superfície estigui torrada.
Saps que no he fet mai brandada? I mira que és bona! M'apunto la teva recepta, que segur que és boníssima!!
ResponEliminaAis, aquest cap de setmana anuncien temperatures amunt i molt de solet... penso menjar molta pastanaga a la terraseta mentre llegeixo un llibre per la uni i paro molt el sol! Todo en uno! jajaja
Petonets bonica!
Sandra
De vegades faig brandada per l´aperitiu de dies especials amb torradetes, m´agradat lo del formatge!!!Petons!!
ResponEliminaQuè t'he fet perquè no em convidis quan fas aquestes coses tan boníssimes que m'encanten?:(
ResponEliminaMolts petonets!
Que bo gratinat amb emmental! Jo a vegades també n'he fet de brandada però no l'he gratinat mai, t'agafo l'idea i ho provaré la pròxima vegada.
ResponEliminaPetonets!
M'encanta la brandada de bacallà! És d'aquests plats que en menjaria i sense parar i això que jo no sóc de menjar massa, però com que es tant suau, passa la mar de bé!! Una recepta genial :)
ResponEliminaUn petó!
M'encanta la brandada,jo també la faig amb nata, l'has tastat amb figues? està de muerte!!
ResponEliminaPetonets
A mi, me piacce la Brandada. Spratutto é la specialità de Nîmes !!Manca poco :))
ResponEliminaNunca lo he gratinado con queso, pero creo que es el culmen a un plato delicioso. ¡Bravo niña!
ResponEliminaque pases un bonito día, yo hoy estoy feliz porque hace SOL
Besos
¡Qué pinta!, se ve un plato exquisito.
ResponEliminabesos
Judith, una brandada estupenda.
ResponEliminaMe encanta, me la apunto para comerla así gratinada que no la había probado de esa manera.
Besos
Hola wapa.
ResponEliminaMuchas gracias por tu visita. Así he podido conocerte.
Estos platos tradicionales no se deberían perder nunca...., son deliciosos.
Me apunto esta versión de la receta que no la conocía.
Besos
Judiht, por proximidad, tengo probado el bacalao en Portugal, pero esta brandada así gratinada lo supera.
ResponEliminaMoitos Bicos
Què hi ha avui per sopar?
ResponEliminaMerda d'oca amb bacallà!!! ;-)
Aquesta brandada estava molt bona, clar que em tens acostumat a un nivell que ja no em sorprèn estigui tot tan bo...
Què bona és la brandada de bacallà!! i què maca t´ha quedat la foto, m´agrada molt...un petonet
ResponEliminaHola Juju bonita!!!!!...sabes?, mi mamá es Francesa y como por esas tierras tambien se come mucho es un plato muy de mi infancia..vamos, que aprendí antyes a hacer brandada que paella!!!...me encanta de veras y la tuya es preciosa con su costrita dorada en la superficie!!!
ResponEliminaDeliciosa amiguita!!!
Mil besitos!!!!!
Qué foto tan bonita! Me encanta la presentación.
ResponEliminaTuve la ocasión de comer la brandada un par de veces y me encantó! Y eso que yo no soy mucho de bacalao, pero de esta forma y en potaje con garbanzos y espinacas lo adoro!
Un besote!
Apa nena, quina recepta tan bona ens prepares avui. M'entusiasma la brandada, encara que no l'he feta mai amb nata, sempre amb llet. Ara ja tinc una excusa per a tastar la teva proposta jijiji.
ResponEliminaGràcies!
Petonetsssss
Adoro este prato, é na realidade delicioso.
ResponEliminaBeijo
Quin ritme!!! No pares!! I a sobre ens portes coses boníssimes! Es época de fer bacallà, si senyora! I a mes a mi m´encanta! Gracies per la recepta guapa! Petons
ResponEliminaPlat clàssic i deliciós...amb unes torradetes i un gotet de vi negre o blanc, tant se val o si vols amb cava. Per a mi és una exquisidesa.
ResponEliminaNo n'he fet mai, però m'encanta. Em sembla que hauré d'agafar aquesta recepta i provar-la JA. Si em veiessin entrar amb un plat així a casa es posarien a plorar de l'alegria. Ens encanta el bacallà!
ResponEliminaPetonarrooos!
Nunca he hecho esta receta y mira que viene siempre en los libros,peroes distinta a lo clasico, me ha encantado lo de gratinarla.te ha quedado de lujo y la foto me encanta con esa cazuelita-fuente.besos Esther
ResponEliminaSaps que mai l'he provat? no és que tingui cap problema amb el bacallà, però no se perquè mai l'he tastat. Però si dius que està ben bo, m'ho crec, jeje.
ResponEliminaPer cert, el recipiente és una cocotte de Le Creuset? juu quian enveja, són tan maques. Només en tinc tres de petites, però fa temps que en vull una de grossa, temps al temps, que si segueixo omplint la cuina m'acabaran fotent fora de casa els trastos xD.
Petonets!!
Sandra: no m'ho crec! aiò no pot ser! Han dit que farà molt solet... jo tinc una boda ;)
ResponEliminaSilvia: li queda molt bé
Moni: aiaiaiaia, això no pot ser!
Elisabet: el gratinat el fa una mica més complert
Anniki: entra molt bé!
TC: figues??? això m'ho apunto!!!
Stella: da vero? oeeeeeeeee, tic tac tic tac
Pilar: gracias guapa!!! el sol nos alegra a todos!!! ;P
Dadá: y si lo acompañamos de un buen pan...
Anna: ya me darás tu opinión
Rosaleda: bienvenida!!!
CC: gracias guapa!
Donibaneko: té molt de joc!!!
Yves: doncs ja saps el sopar d'aquesta nit! jijiji
Mª José: moltes gràcies bonica
Juana: sí! Stella lo dice en un comentario más arriba! no tenía ni idea!!! ;)
Carrot C: yo sería capaz de comermelo hasta en la sopa! me encanta el bacalao
Mónica: és un xic més contundent, però queda molt fineta. Ja em diràs
Papinha: muito obrigada querida
CT: el cap de setmana descanso!!! jijijiji (de bloc, clar, perquè de cuina no!!!)
Cristina: en el meu cas vi blanc! no m'agrada el negre
Marina: els teus pares sóin molt perillosos! jijiji
Esther: ya veràs como no te defraurará!!!
Molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris.
Una recepta genial pués a mi me encanta tudo lo que tenga bacalao, muy hermoso judith, e tu blog una maraviglia, gracias por compartir,
ResponEliminabesos!!
la brandada me gusta y todas las versiones me gustan y esat tuya con el ingrediente del queso me falta por probar.Buena receta y foto tambien
ResponEliminapeto
miquel
Si es cierto lo que dice Juana la llamada brandada de Nimes. La tuya es una locura, una maravilla.
ResponEliminaBsos
que raro que aún no lo haya probado, ¡todos los ingredientes que lleva me fascinan! me apunto la receta, Ju. Es un plato para mí. :)
ResponEliminaque rico, y que pinta tiene. Es una de mis rectas pte. y todavia sin hacer. Bss guapa.
ResponEliminaque rico, a mi marido le encanta, yo no la he preparado nunca, así que me quedo con tu receta!
ResponEliminaAy nenina, pues apurate con esa receta de Portugal, que yo lo probe en las últimas vacaciones hace unos meses y me quede volando...estaba buenísimo, no sé si será la misma, pero seguro que la superas. Por lo pronto esta la preparo el fin de semana para un almuerzo...con alguien que yo me sé.
ResponEliminaUn abrazo. ;)
Molt bé!! Que bona que és eh?? Jo amb això sóc una mica mandrosa i la compro feta al Mercat de Sant Antoni (Masclans)... com la pasta de bunyols. Però va... un dia la faré la teva recepta! Petons
ResponEliminaMmmm deliciosa, la he comido en una tosta con puerro crujiente y no veas... creo que fue la mejor vez :):)
ResponEliminaMe llevo tu recetilla a ver si me decido y la preparo en casa!!
Muakss
me lo comería a cucharadas, mira que está rico, yo lo hago muy parecido, pero nunca lo había gratinado, te lo copio que con el quesito y churruscadito tiene que quedar de escándalo.
ResponEliminaUn besazo guapa
Sabes que nunca la he probado?? Y eso que soy de Barcelona... jaja. A ver si lo hago porque tiene una pinta estupenda el tuyo! Bss
ResponEliminaUi, la brandada m´encanta! Fa molt poc que em vaig atrevir a fer-la, i noia ben fàcil que es!
ResponEliminaPEtons
Anna
Nyam nyam!! :) m'agrada molt la brandada!! jo n'he menjat amb una patata al forn de base i està deliciós també!!
ResponEliminaJa tinc ganes de veure la recepta de bacallà amb nata portuguès!! què bo!!
Molts petonets guapíssima!! :)
M'encanta aquesta versió en platera i gratinat....
ResponEliminapetons gastronòmics
jo tampoc he fet mai brandada!
ResponEliminaamb el teu permis t'agafo la recepta per un invent que tinc pensat fer ;)
petonets guapa!
Quina xulada!! No he fet mai brandada, però després de veure aquesta entrada això va a la carpeta no de pendents...de pendentíssims!!
ResponEliminaLa foto molt xula també, com sempre!!
Un petó guapa!!
El bacallà no em diu gran cosa.. però la brandada de bacallà em torna boja!!!
ResponEliminaun petó ben fort, Judith! i recorda trucar-me si vens a les meves terres!!!
mglòria
Hola Judith!! quina pinta aquesta brandada, la guardo al meu favorit de "receptes pendents". Uf! no dono l'abast tinc un fotiment de receptes per fer. Pensava que s'havia molt de cuina i des de que tinc el blog fa 3 mesos m'he adonat que soc una novata....
ResponEliminaUn petonet
Hola judith aquí a tortosa hi ha molta tradició amb l'abadejo, pero aquesta recepta de brandada no le fet mai, no ting escusa per no probar-la .petons i una abraçada.
ResponEliminaPaula: benvinda! muito obrigada
ResponEliminaMiquel: estava convençuda! és un plat molt del teu estil :)
Maria: cada dia aprendo algo más!
Sole: esto tiene fácil solución! jijiji
Luisa: aiaiaia, va que estoy deseando ver la foto que harás!
Antonia: ya me darás la opinión del catador!
Mayte: seguro que tu comensal estará feliz!!!
Eri: anem a la mateixa parada!!! ;P
Loreto: ya me dirás si te gusta!
Chelo: jijijiji
Lydia: esto no puede ser! ;)
Anna: sí que és fàcil, sí!
Alba: molt bona idea lo de la patata!!!
GG: gràcies parella
Ana: ja espero la teva versió!
Paula: jijiji, segur que t'agrada, a més és tan fàcil...
MGòria: no pateixis que t'aviso!!!
MªJ: és molt dura la vida de blocaire gastronómic! jijijiji
Francesc: espero que t'agradi!
Molts petonets i gràcies pels vostres comentaris!
Que bona la brandada!!! mira que fa temps que no en faig. Me'n has fet venir ganes. Provaré la teva recepta...
ResponElimina