Com haureu pogut veure en el bloc, no hi ha massa receptes de carn. Aquest fet no es deu a què no m’agradi, sinó simplement perquè sempre que haig de cuinar alguna cosa trio altres ingredients, com el pollastre o el peix. Però clar, a casa som dos que tenim veu i vot -el petit Boletet de moment té els menjars limitats- així que com us podeu imaginar l’Yves és un fan incondicional de la carn. Ja us he comentat altres cops que és molt esportista, així que necessita menjar-ne molta; segurament molt més cops dels que ho faig, però clar, és de bon menjar i no es queixa mai, així que sempre que m’animo intento cuinar alguna coseta que porti carn.
A casa la meva mare tot sovint ens cuinava fricandó. Pels que no sou de Catalunya us comento que és un plat típic de la nostra gastronomia. Antigament es cuinava els diumenges o com a àpat de festa major. En realitat és una vedella guisada amb bolets, on el sofregit no porta tomàquet; així que segur que teniu un plat pràcticament igual però amb un altre nom, veritat? Us recomano que si us animeu a fer aquest plat el cuineu el dia abans, d’aquesta manera la carn queda molt més tendre i melosa.
Ingredients per a 4 persones:
500 g de carn de vedella
3 pastanagues
1 ceba
2 grans d'all
100 g de moixernons
100 g de fredolics
400 ml de brou de pollastre
Farina
Oli d'oliva
Sal
Popurri de pebres
Preparació:
Agafem la ceba i les pastanagues, les pelem i tallem a daus i ho reservem. Salpebrem la carn, l'enfarinem i la posem en una paella amb oli calent i la fregim volta i volta. La reservem. A continuació, en una cassola, afegim l'oli que ha sobrat de fregir la carn i sofregim la ceba, la pastanaga i una dent d'all tallada a trossets. Al cap de 5 minuts afegim el brou i ho deixem a foc mig durant 15 minuts. Un cop transcorregut aquest temps ho posem en un pot i ho passem pel minipimer fins que ens quedi una crema fina. Mentrestant, en una paella amb un bon raig d'oli d'oliva saltegem els bolets amb una mica d'all. Per acabar, posem a la cassola la carn, la salsa i els bolets i ho deixem a foc lent durant uns 15 minuts, aproximadament. Us recomano que ho deixeu reposar durant un mínim de 2 hores. La carn queda molt més melosa.
Agafem la ceba i les pastanagues, les pelem i tallem a daus i ho reservem. Salpebrem la carn, l'enfarinem i la posem en una paella amb oli calent i la fregim volta i volta. La reservem. A continuació, en una cassola, afegim l'oli que ha sobrat de fregir la carn i sofregim la ceba, la pastanaga i una dent d'all tallada a trossets. Al cap de 5 minuts afegim el brou i ho deixem a foc mig durant 15 minuts. Un cop transcorregut aquest temps ho posem en un pot i ho passem pel minipimer fins que ens quedi una crema fina. Mentrestant, en una paella amb un bon raig d'oli d'oliva saltegem els bolets amb una mica d'all. Per acabar, posem a la cassola la carn, la salsa i els bolets i ho deixem a foc lent durant uns 15 minuts, aproximadament. Us recomano que ho deixeu reposar durant un mínim de 2 hores. La carn queda molt més melosa.
Què dius que em convides a dinar? Jo porto la barra de pa! ;) Té una pinta deliciosa!
ResponEliminaA mi em passa el mateix, no cuino mai carn... i mira que m'agrada, sobretot guisadets com el d'avui! Però l'hauria de fer per mi sola, perquè el Xavi no en menja... ais! Sort que casa els pares és a prop i m'hi escapo a dinar sovint! ;)
Petons bonica!
Sandra
mmm... quin munt de temps fa que no en menjo!! m'has fet entrar ganes! Petons!
ResponEliminaQue bo aquest fricandó! quasi en sento l'oloreta!
ResponEliminaJuju,
ResponEliminaQue plato mas rico e apetitoso se ya quedado.
Besitos
Yo no soy catalana, pero me queda rico ;). Hago una receta de un libro de Ruscalleda, pero lleva tomate.Probaré la tuya, que tiene pintaza.
ResponEliminaPor cierto, es un buen plato para "memorias"
Besos
Ostres!! Quin ritme de receptes!! No em puc desconectar!! I que riques totes! De fet aquesta la fa la mare del meu xicot i li surt súper bona....i aquesta te una pinta.......a mi m´agrada molt el fricandó!!! Però una pregunta, quina part de la vedella compro?? Muack!
ResponEliminaUn aspecte immillorable!!! Que bo que és el fricandó!!!!
ResponEliminaQué bó!! fa molt temps quenno en faig!!!
ResponEliminaEl fricandó es boníssim!! t'ha quedat de luxe!
ResponEliminaPetons
Judith, i la picada??? una fricandó sense picada no és frincandó....:-)...
ResponElimina2 galetes maria, julivert, 6 ametlles, sal, pebre...tot barrejat amb una miqueta de caldo....i cap a la cassola...
petons,
Qué rico!
ResponEliminaMe había olvidado de este plato..., y es de los que me gustan a mí!
Besotes
no conocía este plato, y por el nombre, inicialmente creí que era un plato portugués, jeje. me lo llevo, Ju, me gustó mucho.
ResponEliminaSandra: què no vens? t'estic esperant! jijiji
ResponEliminaCinta: doncs té fàcil sol·lució!
Albota: jijijiji, va, que a tu també t'espero!
Catarina: muito obrigada
Pilar: no hace falta que seas catalana para que te salga bien! además eres una excelente cocinera!!!!! seguro que tu versión está súper buena!
CT: jijiji, no passa res! la carn es la que anomenen filet de pobre (és la més melosa)
Catieu: doncs sí!
Silvia: doncs ja saps que pots fer el cap de setmana...
Ribereña: gràcies guapa
Sonia: aiaiaiaia, però com que cada cuina és diferent aquesta és la meva versió! jijijiji
Calohe: ;)
Sole: es que tenemos unos nombres más raros, no? Es un plato muy típico aquí, aunque seguro que hay recetas parecidas pero con otro nombre.
Petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris
Els bolets i el suc per mi, la carn us la deixo!
ResponEliminaL'aspecte és deliciós!
Molts petonets.
Doncssss mai l'he provat, jeje, té pinta d'estar la mar de bo, això sí.
ResponEliminaEl que em passa amb els plats que duen tanta salsa és que, per molt bona que estigui, sempre me n'acabo deixant la meitat al plat, quan se m'acaba la carn no se que fer-ne amb la salseta que em sobra, jaja.
La meva àvia quan fa estofats sempre és queixa per això, jeje, diu que mai m'ho acabo, però és que escurar-ho a cullerades em fa tanta peresa... ufff, jajaja.
Molts Petonets!!
Hola maca!!!
ResponEliminaquin plat de vedella més bo... jo tampoc sóc gaire de carn però el fricandó queda tan tendre i gustos...
Judith gràcies per les teves felicitacions!!!
un petonet
a mi com tu no m'agrada molt la carn, tmabé sóc més de pollastre o peix. Encara que hi ha plats on si faig una excepció. El fricandó és un d'ells i el teu té una pinta boníssima! tinc moltes ganes de fer-lo, crec que fa segles que no menjo.
ResponEliminapetonets!
Venen ganes de sucar-hi pa. De tant en tant també el faig, és d'aquells plats que no s'han de perdre.
ResponEliminaEl fricandó, un clàssic que està sempre de rabiosa actualitat. T'ha quedat fantàstic.
ResponEliminaHola guapa tu
ResponEliminaun plato de 10x10
mil petonets Susanna
Nunca he probado este plato,aunque si me suena de verlo en los libros de cocina.
ResponEliminaLa verdad es que el aspecto es de lo mas apetecible,voy a seguir tu receta para asi ya poder decir he preparado un fricandó buenisimo,gracias a Judith.Besos guapa.
Mai he provat el fricandó, però ara ja no tenc excusa...què dius que em convides??? Ai, què maca que ets!!! ;) Un petó!!
ResponEliminaA mi el fricandó em recorda a l'escola! De fet hi ha molts plats que em recorden a l'escola perquè de petita menjava allà i perquè com ja he dit algun cop, a casa no els ha agradat mai cuinar i no me'n feien mai!
ResponEliminaEn qualsevol cas, és un record bonic (a mi el menjar de l'escola m'agradava...) que m'has fet ganes de reproduir tot i que com tu, no sóc molt de carn...
EL teu té molt bona pinta!!
Molts petoneeeeets!! :)
Fa una pinta fantàstica.. Com avui vaig molt tard ja imagino que no en deu quedar res, així que guarda'm una mica el proper dia. M'encanta el fricandó! Petonets guapa!
ResponEliminaFricandó, que bo! sóc molt poc de carns guisades o rostides, però el fricandó m'encanta! Sorpresa va ser la nostra quan aquest estiu, per sant Ramon, el meu pare va dir que ja no volia menjar més cargols el dia del seu sant (és tradició familiar però a ell no li agraden gens i li enxufen cada any... pobre..) Va dir que aquest cop ell faria un fricandó. Ja et pots imaginar, la meva mare i la meva àvia, que no s'ho creien i se'n reien... CULLERA!! va fer el fricandó més bo que he tastat mai! Li vaig dir que un dia fariem una espècie de concurs... com que jo no sé com es fa, em fixaré en la teva recepta, i ja t'explicaré! petons!
ResponEliminaTu fricando me ha gustado mucho, menuda salsita rica que tiene el condenado, Judith y la foto es preciosa!
ResponEliminaun fricando siempre es bien venido y nunca digo no
ResponEliminapoeto
miquel
Ai que bo Judith!! a mi també em recorda els diumenges a ca la mare i moltes vegades, per nadal, també. A casa el fem només amb moixernons i ara es clar, els he de portar d'alli. Per nadal en vaig comprar i en vaig fer de fricandó, però no sé per que no l'he pujat encara. Es boníssim i t'ha quedat fabulòs!
ResponEliminaun petonet guapíssima!
El fricandó és un dels plats en el que has millorat més! De veritat, ja saps que sempre t'ho dic. Res a veure el que fas ara amb el de 10 anys enrere; es nota que no cuines per cuinar, sinó que sempre intentes millorar!
ResponEliminaFelicitats!
Judith, me encanta el fricandó!. Yo no le doy el punto... Tengo una amiga de Lleida que nos invita cuando lo hace y Marc y yo nos chupamos los dedos. Me encanta!!!!!!! Es uno de los guisos de carne que más me gustan.
ResponEliminaQué clase de carne usas tú????.
Un besoteeeeeeee
judith aquets fricandó, una pinta super bona, pero veig que també gastes bolets,ja deuen de ser fets per tú, no?jejeje, una abraçada.
ResponElimina