>

dijous, 17 de març del 2011

Fricandó

Com haureu pogut veure en el bloc, no hi ha massa receptes de carn. Aquest fet no es deu a què no m’agradi, sinó simplement perquè sempre que haig de cuinar alguna cosa trio altres ingredients, com el pollastre o el peix. Però clar, a casa som dos que tenim veu i vot -el petit Boletet de moment té els menjars limitats- així que com us podeu imaginar l’Yves és un fan incondicional de la carn. Ja us he comentat altres cops que és molt esportista, així que necessita menjar-ne molta; segurament molt més cops dels que ho faig, però clar, és de bon menjar i no es queixa mai, així que sempre que m’animo intento cuinar alguna coseta que porti carn.
 
A casa la meva mare tot sovint ens cuinava fricandó. Pels que no sou de Catalunya us comento que és un plat típic de la nostra gastronomia. Antigament es cuinava els diumenges o com a àpat de festa major. En realitat és una vedella guisada amb bolets, on el sofregit no porta tomàquet; així que segur que teniu un plat pràcticament igual però amb un altre nom, veritat? Us recomano que si us animeu a fer  aquest plat el cuineu el dia abans, d’aquesta manera la carn queda molt més tendre i melosa.


Ingredients per a 4 persones:

500 g de carn de vedella
3 pastanagues
1 ceba
2 grans d'all
100 g de moixernons
100 g de fredolics
400 ml de brou de pollastre
Farina
Oli d'oliva
Sal
Popurri de pebres

Preparació:

Agafem la ceba i les pastanagues, les pelem i tallem a daus i ho reservem. Salpebrem la carn, l'enfarinem i la posem en una paella amb oli calent i la fregim volta i volta. La reservem. A continuació, en una cassola, afegim l'oli que ha sobrat de fregir la carn i sofregim la ceba, la pastanaga i una dent d'all tallada a trossets. Al cap de 5 minuts afegim el brou i ho deixem a foc mig durant 15 minuts. Un cop transcorregut aquest temps ho posem en un pot i ho passem pel minipimer fins que ens quedi una crema fina. Mentrestant, en una paella amb un bon raig d'oli d'oliva saltegem els bolets amb una mica d'all. Per acabar, posem a la cassola la carn, la salsa i els bolets i ho deixem a foc lent durant uns 15 minuts, aproximadament. Us recomano que ho deixeu reposar durant un mínim de 2 hores. La carn queda molt més melosa.



31 comentaris:

  1. Què dius que em convides a dinar? Jo porto la barra de pa! ;) Té una pinta deliciosa!

    A mi em passa el mateix, no cuino mai carn... i mira que m'agrada, sobretot guisadets com el d'avui! Però l'hauria de fer per mi sola, perquè el Xavi no en menja... ais! Sort que casa els pares és a prop i m'hi escapo a dinar sovint! ;)

    Petons bonica!
    Sandra

    ResponElimina
  2. mmm... quin munt de temps fa que no en menjo!! m'has fet entrar ganes! Petons!

    ResponElimina
  3. Que bo aquest fricandó! quasi en sento l'oloreta!

    ResponElimina
  4. Juju,
    Que plato mas rico e apetitoso se ya quedado.
    Besitos

    ResponElimina
  5. Yo no soy catalana, pero me queda rico ;). Hago una receta de un libro de Ruscalleda, pero lleva tomate.Probaré la tuya, que tiene pintaza.
    Por cierto, es un buen plato para "memorias"
    Besos

    ResponElimina
  6. Ostres!! Quin ritme de receptes!! No em puc desconectar!! I que riques totes! De fet aquesta la fa la mare del meu xicot i li surt súper bona....i aquesta te una pinta.......a mi m´agrada molt el fricandó!!! Però una pregunta, quina part de la vedella compro?? Muack!

    ResponElimina
  7. Un aspecte immillorable!!! Que bo que és el fricandó!!!!

    ResponElimina
  8. Qué bó!! fa molt temps quenno en faig!!!

    ResponElimina
  9. El fricandó es boníssim!! t'ha quedat de luxe!

    Petons

    ResponElimina
  10. Judith, i la picada??? una fricandó sense picada no és frincandó....:-)...

    2 galetes maria, julivert, 6 ametlles, sal, pebre...tot barrejat amb una miqueta de caldo....i cap a la cassola...

    petons,

    ResponElimina
  11. Qué rico!
    Me había olvidado de este plato..., y es de los que me gustan a mí!
    Besotes

    ResponElimina
  12. no conocía este plato, y por el nombre, inicialmente creí que era un plato portugués, jeje. me lo llevo, Ju, me gustó mucho.

    ResponElimina
  13. Sandra: què no vens? t'estic esperant! jijiji
    Cinta: doncs té fàcil sol·lució!
    Albota: jijijiji, va, que a tu també t'espero!
    Catarina: muito obrigada
    Pilar: no hace falta que seas catalana para que te salga bien! además eres una excelente cocinera!!!!! seguro que tu versión está súper buena!
    CT: jijiji, no passa res! la carn es la que anomenen filet de pobre (és la més melosa)
    Catieu: doncs sí!
    Silvia: doncs ja saps que pots fer el cap de setmana...
    Ribereña: gràcies guapa
    Sonia: aiaiaiaia, però com que cada cuina és diferent aquesta és la meva versió! jijijiji
    Calohe: ;)
    Sole: es que tenemos unos nombres más raros, no? Es un plato muy típico aquí, aunque seguro que hay recetas parecidas pero con otro nombre.

    Petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris

    ResponElimina
  14. Els bolets i el suc per mi, la carn us la deixo!
    L'aspecte és deliciós!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  15. Doncssss mai l'he provat, jeje, té pinta d'estar la mar de bo, això sí.
    El que em passa amb els plats que duen tanta salsa és que, per molt bona que estigui, sempre me n'acabo deixant la meitat al plat, quan se m'acaba la carn no se que fer-ne amb la salseta que em sobra, jaja.
    La meva àvia quan fa estofats sempre és queixa per això, jeje, diu que mai m'ho acabo, però és que escurar-ho a cullerades em fa tanta peresa... ufff, jajaja.

    Molts Petonets!!

    ResponElimina
  16. Hola maca!!!
    quin plat de vedella més bo... jo tampoc sóc gaire de carn però el fricandó queda tan tendre i gustos...
    Judith gràcies per les teves felicitacions!!!
    un petonet

    ResponElimina
  17. a mi com tu no m'agrada molt la carn, tmabé sóc més de pollastre o peix. Encara que hi ha plats on si faig una excepció. El fricandó és un d'ells i el teu té una pinta boníssima! tinc moltes ganes de fer-lo, crec que fa segles que no menjo.
    petonets!

    ResponElimina
  18. Venen ganes de sucar-hi pa. De tant en tant també el faig, és d'aquells plats que no s'han de perdre.

    ResponElimina
  19. El fricandó, un clàssic que està sempre de rabiosa actualitat. T'ha quedat fantàstic.

    ResponElimina
  20. Hola guapa tu

    un plato de 10x10

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  21. Nunca he probado este plato,aunque si me suena de verlo en los libros de cocina.
    La verdad es que el aspecto es de lo mas apetecible,voy a seguir tu receta para asi ya poder decir he preparado un fricandó buenisimo,gracias a Judith.Besos guapa.

    ResponElimina
  22. Mai he provat el fricandó, però ara ja no tenc excusa...què dius que em convides??? Ai, què maca que ets!!! ;) Un petó!!

    ResponElimina
  23. A mi el fricandó em recorda a l'escola! De fet hi ha molts plats que em recorden a l'escola perquè de petita menjava allà i perquè com ja he dit algun cop, a casa no els ha agradat mai cuinar i no me'n feien mai!
    En qualsevol cas, és un record bonic (a mi el menjar de l'escola m'agradava...) que m'has fet ganes de reproduir tot i que com tu, no sóc molt de carn...
    EL teu té molt bona pinta!!

    Molts petoneeeeets!! :)

    ResponElimina
  24. Fa una pinta fantàstica.. Com avui vaig molt tard ja imagino que no en deu quedar res, així que guarda'm una mica el proper dia. M'encanta el fricandó! Petonets guapa!

    ResponElimina
  25. Fricandó, que bo! sóc molt poc de carns guisades o rostides, però el fricandó m'encanta! Sorpresa va ser la nostra quan aquest estiu, per sant Ramon, el meu pare va dir que ja no volia menjar més cargols el dia del seu sant (és tradició familiar però a ell no li agraden gens i li enxufen cada any... pobre..) Va dir que aquest cop ell faria un fricandó. Ja et pots imaginar, la meva mare i la meva àvia, que no s'ho creien i se'n reien... CULLERA!! va fer el fricandó més bo que he tastat mai! Li vaig dir que un dia fariem una espècie de concurs... com que jo no sé com es fa, em fixaré en la teva recepta, i ja t'explicaré! petons!

    ResponElimina
  26. Tu fricando me ha gustado mucho, menuda salsita rica que tiene el condenado, Judith y la foto es preciosa!

    ResponElimina
  27. un fricando siempre es bien venido y nunca digo no
    poeto
    miquel

    ResponElimina
  28. Ai que bo Judith!! a mi també em recorda els diumenges a ca la mare i moltes vegades, per nadal, també. A casa el fem només amb moixernons i ara es clar, els he de portar d'alli. Per nadal en vaig comprar i en vaig fer de fricandó, però no sé per que no l'he pujat encara. Es boníssim i t'ha quedat fabulòs!

    un petonet guapíssima!

    ResponElimina
  29. El fricandó és un dels plats en el que has millorat més! De veritat, ja saps que sempre t'ho dic. Res a veure el que fas ara amb el de 10 anys enrere; es nota que no cuines per cuinar, sinó que sempre intentes millorar!

    Felicitats!

    ResponElimina
  30. Judith, me encanta el fricandó!. Yo no le doy el punto... Tengo una amiga de Lleida que nos invita cuando lo hace y Marc y yo nos chupamos los dedos. Me encanta!!!!!!! Es uno de los guisos de carne que más me gustan.
    Qué clase de carne usas tú????.
    Un besoteeeeeeee

    ResponElimina
  31. la cuina de tots natros18 de març del 2011, a les 23:31

    judith aquets fricandó, una pinta super bona, pero veig que també gastes bolets,ja deuen de ser fets per tú, no?jejeje, una abraçada.

    ResponElimina