Cake de taronja, mascarpone i llardons

Quan era petita m'encantava anar a l'escola. En realitat sempre em va agradar. Vaig començar molt aviat, els meus pares sempre m'han explicat que, tot i ser molt petita, quan la Moni marxava a l'escola jo em quedava molt trista, llavors va ser quan el pediatre els hi va recomanar que em portessin unes hores. Els meus iaios sempre em deien que tenia un sobrenom: "la ballarina" i ja us podeu imaginar perquè, tot el dia estava ballant! No m'importava haver de fer deures, però si hi havia una cosa que esperàvem amb candeletes eren les festes i les excursions. Com a festes no em refereixo a dies festius per no anar a l'escola, sinó aquelles dates assenyalades on aprofitàvem per fer quelcom especial. Una de les festes que més m'agradava era la de Sant Jordi, ja que fèiem uns Jocs Florals molt divertits. Cada nen havia de fer un poema, una redacció o fins i tot alguna manualitat. Crec que va ser llavors quan va començar la meva vena creativa… L'altra festa era la de Carnestoltes! Que divertit era poder anar tots disfressats -tot i que durant el trajecte de casa a l'escola, haig de confessar, tenia una mica de vergonya- i després anar a passejar tots junts per Montjuïc, ens ho passàvem d'allò més bé. Però no sé per quin motiu eren en aquests dies tan assenyalats quan els virus s'apoderàvem de mi. Sempre he estat com una mena d'esponja per als refredats, gastroenteritis i altres virus similars, que per sort no anaven a més. Era llavors quan començaven les processons de nits sense dormir per culpa de les febres altes i les tan odioses visites al practicant perquè em punxes. Doncs sembla que amb el pas dels anys segueixo sent aquesta "nena esponja". Aquest cap de setmana, en el que la família Bolet anàvem a fer el primer viatge llarg de l'Àitor, els papes ens hem posat malalts. Així que dijous a corre-cuita vàrem haver de cancel·lar el viatge i hem estat tot el cap de setmana "reclosos" a casa. Tampoc hem pogut celebrar Carnestoltes, però per sort a l'escola del Boletet comença avui. Dijous gras no era capaç ni d'aixecar un dit, així que ens vàrem quedar sense coca, però per compensar-ho us deixo aquesta versió ben diferent que espero que us agradi tant com a nosaltres.

Ingredients:

250 ml de llet descremada
375 g de farina
250 g de sucre
250 g de formatge mascarpone
1 sobre llevat Royal
1 c/p de canyella
2 taronges
3 ous
50 g de llardons
50 g sucre morè
Anís

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, la canyella, el llevat i el suc de les taronges en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament tallem la pell de les taronges -sense la part blanca, que és amarga- a tiretes petites i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb el mascarpone. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Per finalitzar, ho empolvorem amb una mica de sucre morè, els llardons tallats ben petits, uns polsims de canyella i unes gotes d'anís; tot ben repartit per la superfície. Ho posem al forn durant 40 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho.