Pastís de maduixes amb crema de vainilla

Avui és un dia molt especial al Bolet. Avui és el “sant” de l’Àitor. A l’entrada del pastís de carabassó i xocolata que vaig publicar l’any passat us explicava l’origen del nom. En realitat no existeix al santoral, però no per això no l’hem de celebrar, oi?
 

Aquest any, tant l’Yves com jo hem tingut un petit lapsus i ens crèiem que era el dia 19 de febrer. Us podeu creure que ja havíem convocat un dinar al Bolet amb el iaio, els avis i la família Llàbiro i un parell de dies abans ens vam adonar que era el dia 28?! Així doncs, aquest cap de setmana tenim dinar familiar, que som dels que no celebrem res per avançat.
 

Aquest cop, l’encarregat de fer el pastís és el Monstre culinari –amb molta ajuda-. Així participa amb aquesta proposta a Memòries d’una cuinera que, com ja sabeu, estem d’aniversari. El que tenia clar que volia fer era un pastís amb melmelada de maduixa. Finalment ens hem decidit per una base de iogurt farcida de melmelada i recoberta amb una fina crema de vainilla.
 

Avui hem començat el dia amb les piles ben carregades. Estem llevats des de les 6 del matí, serà perquè l’Àitor tenia ganes de menjar el pastís? Doncs potser sí, perquè a l’hora d’esmorzar, li hem posat una espelma -ja sabeu que últimament són la seva debilitat- i aquest cop, sense l’ajuda dels papis, l’ha apagat ell sol! Hauríeu d’haver vist la cara de felicitat que ha posat, i més quan l’Yves i jo hem començat a aplaudir, s’ha sentit tan important i orgullós de la seva fita... Després ens hem menjat un bon tall de pastís, per compensar la son que teníem...
 

Aquest cap de setmana vam aprofitar per anar d’excursió al monestir de Poblet, una construcció Cistercenca magnífica. Tot i els espollis, saquejos i guerres que ha patit, es troba en un magnífic estat de conservació gràcies als treballs de restauració que s’han anat fent. Us podeu creure que mentre estàvem escoltant l’explicació del guia a l’altar major el Boletet només tenia ulls pel ciri? A que no sabeu què volia fer? Doncs sí, l’heu encertat, apagar la flama, sort que no estava encès i ho vam fer veure, perquè sinó no sé que hagués passat amb els religiosos...
 

Moltíssimes felicitats petit! Gràcies per tenir un somriure d’orella a orella sempre i fer-nos, al papa i a mi, les persones més felices d’aquest món! Ara a gaudir del teu pastís i, sobretot, de l’espelma...
 

Ingredients base: 

1 iogurt grec
3 m/i de farina per rebosteria
2 m/i de sucre
½ m/i d’oli
3 ous
1 llimona
Anís
1 sobre de llevat Royal

* m/i = mida de iogurt 

Ingredients decoració: 

1 pot de melmelada de maduixa
500 g de Mascarpone
100 g de sucre glacé
Essència de vainilla
Maduixes
300 g d’ametlla filetejada
 

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, el iogurt, l’oli i el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament rentem la llimona, ratllem la pela, exprimim el suc i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb un raig d'anís. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. En un bol posem el Mascarpone, el sucre glacé i l’essència de vainilla, ho barregem i ho deixem a la nevera durant 10 minuts. Tallem la base del pastís en dues parts, ho farcim amb la melmelada de maduixes i cobrim la base amb la crema de Mascarpone i vainilla. Cobrim el pastís amb l’ametlla filetejada, tirem sucre glacé tamisat i decorem amb les maduixes. Us recomano tenir-lo un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.

Pink Coure Coulant

El món dels blocs és ben curiós. Un dia sense saber ben bé per què ens animem a obrir un bloc i, a poc a poc, ens anem trobant pel camí persones amb els mateixos gustos i passions que es tornen imprescindibles en la nostra rutina quotidiana. En realitat, sense arribar-nos a conèixer al 100% sabem que tenim moltes coses en comú. Potser no tenim la mateixa edat, ni estudis similars, o ni tan sols la mateixa ubicació, però el que sí tenim en comú és la nostra passió per la cuina i la gastronomia.
 

Les xarxes socials, com Fabebook o Twitter, acaben d’arrodonir aquests lligams que hom va creant; de forma que la informació que tenim d’aquest amic virtual vagi cobrant una perspectiva més propera. Per això, aquest tipus de xarxes ajuden a saber una miqueta més de la persona que hi darrera del bloc i, per què no dir-ho, establir una amistat, ni que sigui de manera virtual.
 

En aquest món blocaire cada dia hi ha més blocs de cuina, i no saps ben bé per què uns t’enganxen més que d'altres. Hi ha blocs que tenen un disseny molt acurat, d’altres tenen receptes impressionants acompanyades de bones fotografies, i altres -per enumerar algunes característiques- tenen persones molt especials. Per sort, crec que aquest últim punt el puc aplicar a la majoria de blocs que segueixo -i que estic ben enganxada-.
 

Molta gent que segueix El món de juju em pregunta la diferència entre el bloc i les diverses xarxes socials. En poques paraules us puc dir que tots els canals de comunicació són bons per transmetre alguna cosa, per això aquest bloc, a part de publicar dos cops per setmana, intenta actualitzar a diari  la pàgina del Facebook i fer alguna piulada a Twitter, encara que us haig de confessar que aquest últim canal encara no l’exploto al màxim. No tots seguiu el bloc a través del mateix canal, sinó que escolliu el que més us convé i per això intentem actualitzar tots els canals.
 

La Laura de Coure Coulants tenia un petit somni, arribar als 100 seguidors al bloc i al Facebook. A través del facebook unes quantes blocaires vam fer una campanya de màrqueting perquè els aconseguís i, gràcies a la vostra col·laboració, els va assolir ben aviat. La forma que té la Laura de recompensar-nos als seus seguidors és mitjançant un concurs en el que la sort decidirà els guanyadors d’uns magnífics premis. Per tenir més probabilitats ella va proposar-nos fer un coulant original. Resulta que el coulant de xocolata és un dels meus postres preferits, i no sé per què fins ara no n’havia fet cap. Vaig estar pensant molt i finalment em vaig decidir per un coulant ben rosa. Suposo que us preguntareu per què, no? Doncs perquè si entreu al bloc de la Laura, podreu adonar-vos que és una apassionada dels colors pastels; el rosa pal, el blau cel i el verd poma són colors bàsics dins el seu atrezzo i suposo que això ens fa adonar de la seva sensibilitat i delicadesa. És una persona generosa i, sobretot, molt agraïda que valora cada comentari com si d’un tresor es tractés. Per això el meu coulant és ben pink i espero que li agradi! Us deixo amb la recepta i, mentrestant, creuaré els dits per veure si tinc sort al concurs. Encara que, com ja us he dit, serà l’atzar qui decidirà... amb l'ajuda dels seus dos bombons.
 

Ingredients per a 6 uts.:

150 g de farina per rebosteria
150 g de cobertura de xocolata blanca
2 petit suís
150 g de sucre
50 g de mantega
3 ous
Essència de vainilla
Colorant alimentari vermell
50 g de crocant d'ametlla
Sucre glacé
Maduixes

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. En un bol batem els ous i el sucre fins obtenir una mescla escumosa. A continuació, afegim la mantega, prèviament desfeta, i remenem. A poc a poc anem incorporant la farina, vigilant que no quedin grumolls. Quan tinguem una mescla homogènia afegim els petit suís, l'essència de vainilla, la cobertura de xocolata desfeta -al bany Maria o al microones- el colorant i tornem a remenar. Agafem els motllos, els untem amb una mica d'oli i un polsim de farina i afegim la mescla. Els posem al forn durant 12 minuts i els servim immediatament. Un cop desemmotllem els coulant els decorem amb unes quantes maduixes fresques tallades a daus, una mica de sucre glacé i crocant d'ametlla.

Pastís d'aniversari de xocolata i formatge

No és cap secret que la setmana passada vam estar d’aniversari al Bolet, i és que el Monstre culinari va fer anys! Com mana la tradició el Boletet i jo li vam fer bufar les espelmes, i unes quantes vegades, per cert. La proposta de Memòries d’una cuinera, com veieu, aquest mes ens ha anat perfecte; sembla que al febrer hi ha molts aniversaris a celebrar, veritat? I sinó qualsevol ocasió és bona per fer un bon pastís.

La nit abans de l’aniversari volia preparar un pastís, així quan a la tarda arribéssim a casa el berenaríem i l’Yves, amb l’ajuda de l’Àitor, bufaria les espelmes. Però no va ser així, i vam haver d’improvisar un pastisset. Quan tornàvem de l’escola ens vam parar a una botiga molt maca que hi ha d’espelmes al Mercat de Sant Antoni, al carrer Borrell i vam escollir unes espelmes ideals per l’Yves, unes amb forma de llapis, perfectes per un amant de les lletres com ell. El Boletet estava tant i tant emocionat que les volia portar ell i, clar, com que la mama no sap dir-li que no… Doncs li vaig deixar portar. I què va passar? Doncs que quan vam arribar al Bolet les espelmes estaven una mica trencades. Així doncs, vam haver d’improvisar per segona vegada. Vam agafar una magdalena que havíem fet el cap de setmana, la vam decorar amb una espelma i, tots contents, vam començar a cantar: “moltes felicitats, moltes felicitats, et desitgem papa… moltes felicitats”. El Boletet al·lucinava amb la flama de l’espelma i tenia unes ganes immenses de bufar-la, aleshores l’Yves li va dir que l’ajudés i, amb l’emoció del moment, es va quedar parat! Ens podeu imaginar als papis animant-lo a que bufés les espelmes, però ens mirava de reüll perquè no sabia ben bé què fer, així que amb una poca d’ajuda l’Yves va bufar, i va ser quan el Boletet va reaccionar i va començar a aplaudir! Si es que costa tan poc fer-lo feliç...

Aquell vespre l’Yves no es va voler perdre l’entrenament de futbol, així que jo vaig aprofitar per preparar un bon sopar amb un pastís amb cara i ulls. Us he comentat en alguns posts que el Monstre culinari és un amant dels pastissos de formatge, així que sabia que no hi podia faltar. Buscant entre els llibres vaig veure una recepta d’una base amb gust de vainilla que em va semblar perfecta per guarnir-la amb una cobertura de formatge. No sé perquè les quantitats no em van acabar de fer el pes i les vaig modificar. El resultat, tot i així, va ser molt satisfactori. Així doncs, avui us presento el pastís que l’Yves va tenir pel seu aniversari i que espero que us agradi tant com a ell... per cert, us haig de dir que l’Àitor es va despertar just per tornar a bufar les espelmes d’aquest pastís, i aquest cop sí que va tenir la suficient empenta per apagar-la! Molt bon cap de setmana a tothom…

Ingredients base:

375 g de farina de rebosteria

1 sobre de llevat Royal

4 ous

400 ml de llet

250 g de sucre

Essència de vainilla

Ingredients cobertura:

250 g de formatges cremós tipus Philadelphia

250 g de xocolata amb llet

5 bombons amb praliné

Crocant d'ametlla

Melmelada de fruites del bosc

Nabius

Gerds

Preparació:

A un bol batem els rovells d'ou i el sucre fins obtenir una mescla escumosa. A continuació afegim poc a poc la farina i el llevat tamissats. Quan tinguem una mescla homogènia afegim l'essència de vainilla i les clares d'ou muntades a punt de neu i ho incorporem a poc a poc amb moviments envolvents. Untem un motllo amb una mica d'oli, afegim el preparat de la base i ho posem al forn a 180º durant 10 minuts, a continuació abaixem el forn a 160º durant 30 minuts. Mentrestant podem anar preparant la cobertura. Desfem la xocolata amb llet i els bombons durant 1 minut al microones o al bany Maria. Un cop tinguem una xocolata cremosa afegim el formatge i remenem fins obtenir una crema fina. Per fer el muntatge del pastís partim la base en dues parts. Farcim la base amb melmelada de fruites del bosc i cobrim el pastís amb la crema de formatge i xocolata. Per acabar, decorem el pastís amb crocant d'ametlla, gerds i nabius com més ens agradi.

Croquetes de bolets i parmesà

Com ja va sent habitual, des de fa un any, el dia 15 hem de publicar una recepta especial per a La recepta del 15. Aquest cop ens han proposat fer croquetes i ho he tingut una mica difícil! Voleu saber per què? Doncs perquè al Bolet no ens agraden les croquetes. És un menjar senzill i molt recorrent que a la majoria de gent li agrada, però a nosaltres -exceptuant el Boletet, clar!- no ens fan el pes.

Era impossible que em perdés aquesta convocatòria, així que vaig estar rumiant de què les podria fer i, després de descartar unes croquetes de caipirinha -vaig veure una recepta de croquetes dolces amb arròs-, em vaig decantar per l'opció dels bolets. Què estrany, oi? La Moni les fa boníssimes, així que li vaig demanar consell per seguir més o menys una recepta i, al final, la vaig adaptar un xic al meu aire. El resultat ens ha agradat, tot i que no us prometo publicar més receptes de croquetes. De moment us deixo amb la meva proposta  per a La recepta del 15, aquestes croquetes tan ben acompanyades que espero que us agradin i us animeu a fer-les ben aviat.

Ingredients:

350 g de bolets

50 ml de vi blanc sec

100 g de formatge parmesà
2 c/s de Maicena
1 ceba petita
100 ml de llet
Sal
Pebre
1 ou
Pa ratllat
Farina
Paté vegetal de carxofes
Oli d'oliva
Nabius

Preparació:

A una paella, amb un raig d'oli, saltegem els bolets i la ceba tallats a trossets petits, ho salpebrem i quan estiguin ben rossos afegim el vi, el formatge, la llet i la Maizena. Remenem amb l'ajuda d'una cullera i, quan hagi espessit, retirem la pasta del foc. Deixem refredar-la en un recipient tapat amb film durant un parell o 3 d'hores, encara que us recomano que feu la pasta un da abans. Quan les vulguem fer, agafem una mica de pasta, li donem la forma desitjada, la passem per la farina, després per l'ou batut i, finalment, l'arrebossem amb pa ratllat, les fregim i les deixem reposar a un plat amb una mica de paper de cuina, per treure l'excés d'oli. Per fer la presentació, posem a la superfície de la croqueta, una mica de paté de carxofes per sobre i, a dalt de tot, nabius. És recomanable que no les poseu a la nevera, ja que perdran el toc cruixent.

Cookies de 3 xocolates i avellanes

Aquest any per Nadal crec que el Tió, el Pare Noel, Ses Majestats els Reis Mags i la meva amiga "invisible" tenien clar que m'havien de portar coses per les meves cuinetes. Sempre m'he considerat una persona molt especial pels regals, i sinó li podeu preguntar a la meva família o als meus amics més íntims que han arribat a extrems desesperants! Quan arriba una data especial comencen a  intercanviar-se trucades per comentar que m'han de regalar, però no patiu que ho estic superant i ara quasi sempre, un 95% de les vegades, l'encerten!

Aquest cop, la cuina del Bolet s'ha quedat petita per guardar tots els regals que m'han fet! Una màniga pastissera, plats, talladors de galetes… i un súper tampó per estampar la paraula Home made que no m'he pogut resistir d'estrenar-lo! Encara que prometo explotar la resta de regals al màxim! De fet tinc una paella mini moníssima per fer pancakes que està cridant-me cada matí que l'estreni, i crec que ja toca, oi?

De moment us deixo amb les meves galetes Home made que són boníssimes, de fet crec que són les que més m'agraden de les que he fet fins ara, tot i que el Monstre Culinari -l'Yves- no opina el mateix. Ara que fa tant i tant fred i ve el cap de setmana, què millor que fer unes bones galetes casolanes i menjar-les al sofà tapadets amb una manta i una bona tassa de xocolata? Us animeu? Molt bon cap de setmana…

Ingredients:

150 g de farina integral

150 g de farina de rebosteria

150 g de mantega

150 g de sucre morè

50 g de xocolata negre

50 g de xocolata amb llet

50 g de xocolata blanca

100 g d'avellanes

1 c/c de sal

1/2 c/c de canyella

1 c/c de bicarbonat

1 c/c d'essència de vainilla

1 ou

Preparació:

Posem la mantega en un bol i la desfem al microones durant 30 segons a 800W (si ho preferiu, ho podeu posar a temperatura ambient, tipus pomada). A continuació la barregem amb el sucre. Afegim l'ou i, quan estigui tot incorporat, afegim les farines, la sal, la canyella, l'essència de vainilla i el bicarbonat. Es pot remenar amb l’ajuda d’una cullera, ja que no ha de quedar una massa molt fina. Un cop tinguem la pasta, afegim les avellanes i les xocolates esmicolades i ho barregem. Agafem boles de massa, més o menys de la mateixa mida, i els hi donem la forma desitjada. Les col·loquem a la safata del forn, on prèviament haurem col·locat un tros de paper, i les deixem durant 15 minuts a 180º. Les traiem i les deixem refredar a temperatura ambient sobre una reixa.

Per molts anys II...

Dia a dia ens adonem de la sort que tenim. Els dies passen, les il·lusions augmenten i, si hi ha algun entrebanc que ens trobem pel camí, l'anem superant, veritat? I tot això és gràcies a tu i la teva forma de ser.

El teu somriure és el primer que ens ve a rebre quan obrim els ulls pel matí, tot i que el sol encara no hagi sortit. Sempre tens unes paraules dolces per dir-nos bon dia, potser per això el nostre petit príncep es tan feliç…

Un dia em vas dir que sempre estaríem junts, sobretot en els moments més adversos, i fins ara mai ens has fallat. Darrere d'una forta cuirassa que és capaç de superar tots els obstacles, deixes emocionar-nos als que t'envoltem quan veiem que pel teu bell rostre cauen unes quantes llàgrimes -fins i tot superant en quantitat a les de la núvia-. No importa si és un dia feliç o trist, tu sempre ens obres el teu cor perquè ens assabentem de com et sents, i el que és més important, que ho visquem plegats.

El mes de febrer és especial. Un dia com avui, de fa uns quants anys, vas decidir que ja era hora de trepitjar fort en aquest món. La Loles sempre explica que el teu pare no parava de fer-te fotos i les infermeres li preguntaven "és el primer fill, oi?" I ells ben orgullosos contestaven: "No, és el quart". Amb un ullet cluc ja  volies demostrar a tothom que tu series especial, i crec que cada dia ens ho demostres.

Com haureu pogut veure, avui no toca recepta, sinó una felicitació molt especial per l'Yves -el Monstre culinari-. Al Bolet avui ens hem llevat plens d'energia per celebrar, com cal, el seu aniversari; així que, amb el vostre permís, m'he pres la llicència de dedicar-li un post.

Espero que siguis molt feliç avui i cada dia de la teva vida i, sobretot, que ho puguem celebrar sempre junts amb un somriure d'orella a orella. Agafa forces, que aquesta tarda et tocarà bufar les espelmes i ,evidentment, demanar un desig. De ben segur se't farà realitat abans del que t'imagines. Només hauràs de tancar els ulls i demanar-lo ben fort, això sí, que no et senti ningú… Moltíssimes felicitats amor, t'estimo.

 

Pastís de pera amb crosta de fruits secs

El cap de setmana passat, la Judit i el Xavi ens van convidar a sopar a casa seva. Ells tenen una nena preciosa que es diu Ona i que resulta que va a la mateixa classe que el Boletet. Normalment, quan anem a sopar a casa d’uns amics; el Boletet, sobre les 10 de la nit, ja està molt cansat i demana que vol dormir, així que els amfitrions, molt amablement, li deixen un llit perquè pugui dormir. Però aquest cop no ha estat necessari. Us podeu creure que l’Ona i lÀitor, a quarts de dues de la nit, encara estaven jugant? Mai l’havia vist tan actiu a la nit -i menys a aquestes hores-. Estaven tan i tan divertits i, sobretot, tan contents, que els papes encara ho estàvem més. Fins i tot la Valèria, una nena preciosa i molt riallera de només 4 mesos no va voler-se perdre quest sopar, això sí, ella va dormir quasi tota la nit, i només es va despertar quan va tenir gana.

Us en recordeu que al facebook us demanava algun suggeriment per fer postres per a un sopar? Doncs finalment em vaig decidir per un simple pastís de pera amb una crosta cruixent feta amb uns selecció de fruits secs. Val a dir que, tot i haver sopat molt, no vam deixar ni un trosset.

Per acabar, m’agradaria comentar-vos que avui es un dia molt i molt especial: és l’aniversari del Lluc i fa tres anys. Des d’aquí la família Bolet li volem desitjar que sigui molt i molt feliç, avui i sempre. I sobretot que no perdi el meravellós somriure que el caracteritza. Els titis l’estimem moltíssim i el teu amic/cosí de l’ànima encara més. D’aquí una estoneta vindrem a Can Llàbiro a estirar-te les orelles i omplir-te de petonets. Moltíssimes felicitats príncep.

Ingredients:

250 g de farina per rebosteria

125 g de farina integral

50 ml de llet descremada

1 iogurt de llimona

250 g de sucre

3 peres conference

50 ml d’oli d’oliva

3 ous

1 sobre de llevat Royal

Canyella en pols

30 g de nous

30 g de panses

30 g d'avellanes

30 g de pinyons

30 g de crocant d'ametlla

Llavors de sèsam torrat

Sucre morè

Anís

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, les farines, el sucre, un polsim de canyella, el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament rentem, pelem i tallem a trossets les peres i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb un raig d'anís. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Per finalitzar, posem els fruits secs, el sèsam i tirem una capa generosa de sucre morè, un polsim de canyella i unes gotes d'anís tot ben repartit per la superfície. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho.